Objectiu 1.9.

Comproms ciutad per a la sostenibilitat Enverdir l'espai construt i facilitar la presncia d'elements naturals en places, carrers i interiors d'illes i tamb en faanes, terrasses i balcons, amb cobertes verdes i jardins penjats, i potenciar horts urbans amb finalitats scio-educatives.

e ndex
3 Presentaci 4 La ciutat entesa com un ecosistema 6 Importncia del verd urb a la ciutat sostenible a) Qu s? b) Naturaci versus naturalitzaci de la ciutat 7 Evoluci del verd urb pblic 9 Qu s la jardineria sostenible? 10 Jardineria sostenible a casa nostra a) El disseny i la planificaci b) On plantem c) Seleccionem les plantes d) Quan i quant reguem e) La protecci del sl f) Un bon manteniment g) Si el que tenim s un jard 18 Quin tipus despais verds voleu tenir a casa? 19 De la teoria a la prctica a) Lespai comestible b) Lefecte pantalla c) Aprofitar lespai vertical d) El pas de les estacions e) El manteniment mnim f) Les entrades i els patis interiors foscos 25 Selecci despcies 31 Bibliografia
Tanmateix, lacostament dels elements naturals a la vida urbana quotidiana depn tamb de tots i cadascun de nosaltres. A casa nostra, al balc o b al relleix de la finestra, a la terrassa o al celobert respectant les condicions de seguretat al pati o b a lentrada, podem fer un lloc a la natura dins de la ciutat. Sense gaire espai ni esfor, podem regalarnos els petits plaers de veure una planta com germina i desplega les fulles tendres, de sorprendrens amb la seva floraci, de descobrir els minsculs fruits i llavors, datraure una papallona... Petits i grans podem ocupar-nos de regar els testos, de treuren un branquill sec o desponjar la terra. Tot fent activitats relaxants i creatives, contribuirem a augmentar la massa vegetal de la ciutat i a fer una ciutat ms habitable, ja que les plantes i els arbres no sols incrementen la bellesa i el confort del nostre entorn, sin que sn hbitat i aliment per a daltres ssers vius i intervenen activament en lequilibri ecolgic de la ciutat, captant dixid de carboni i alliberant oxigen. A ms, a aquesta activitat simple i agrada que s la jardineria domstica podem aplicarhi, com en gaireb tot el que fem, criteris de sostenibilitat. s a dir, fer-la de la millor manera possible per tal de no perjudicar la conservaci dels recursos naturals i de no malmetre el medi ambient. Es tracta de no malbaratar laigua, de no contaminar-la amb un adob excessiu, de no malmetre lentorn amb pesticides inadequats i, en conjunt, daprendre les millors prctiques perqu la nostra intervenci sigui del tot positiva. Aquesta nova Guia dEducaci Ambiental, realitzada per lInstitut de Cincia i Tecnologia Ambientals de la UAB, t per objectiu, precisament, oferir-nos consells i idees que ens ajudin en aquesta tasca. Cada vegada ms, els barcelonins i barcelonines ens fem conscients que ens conv incrementar i millorar el nostre patrimoni natural, de la mateixa manera que tradicionalment ens hem ocupat de fer-ho amb el patrimoni cultural. Un resultat evident daquest inters i daquesta demanda ciutadana ha estat lenorme aven, tant quantitatiu com qualitatiu, del verd pblic en les darreres dcades.

Presentaci

Imma Mayol
Presidenta de la Comissi de Sostenibilitat i Ecologia Urbana

La ciutat entesa com un ecosistema

4 Un ecosistema s una unitat funcional constituda pel medi fsic i per la comunitat dorganismes que hi viuen amb totes les relacions i els intercanvis de matria i denergia que hi tenen lloc. La diferncia entre lecosistema natural i lecosistema urb (la ciutat) rau en lalt grau de dependncia daquest darrer a grans entrades denergia i de matria que provenen de lexterior. Aquestes caracterstiques fan de la ciutat un sistema molt complex i vulnerable a qualsevol canvi. A ms a ms, la ciutat presenta una estructura bsicament construda, la qual cosa s un factor que interv i que modifica els parmetres del medi fsic (temperatura, rgim de vents, concentraci de gasos com loz, partcules slides en suspensi, etc.) i que condiciona les poblacions biolgiques que shi poden desenvolupar. Per exemple, a les ciutats se sol produir el fenmen de les illes de calor, caracteritzat per un increment de la temperatura urbana respecte al seu voltant. Aix provoca, a ms un tipus de moviment de laire que pot dificultar leliminaci dels contaminants.

Guia deducaci ambiental: La Jardineria sostenible

FONT: J. Terradas, Ecologa y Educacin, 1979. Model inspirat en el de P. Duvigneaud, 1978, per a la ciutat de Brusselles.

Fluxos denergia i materials a lecosistema urb

El desenvolupament sostenible s aquell que satisf les necessitats del present sense comprometre les de les generacions futures, aquell que millora la qualitat de vida humana vivint la capacitat de crrega dels sistemes naturals. Les ciutats, per la seva concentraci demogrfica i lalta activitat econmica, sn bviament ecosistemes insostenibles. Precisament per aix, les agendes 21 locals promouen estratgies entre les quals hi ha la de naturalitzar lespai construt i fer-ho amb criteris ecolgics per fer les ciutats ms sostenibles.

Importncia del verd urb a la ciutat sostenible

6

Evoluci del verd urb pblic a Barcelona

7 Alguns jardins que avui sn espais verds pblics de Barcelona sn lherncia directa de tots els estils de jard que shan anat desenvolupant al llarg de la histria de la nostra ciutat. Lart i la prctica de fer jardins i levoluci daquests est vinculada als diversos corrents artstics que shan anat succeint al llarg de la histria, i que sn un reflex de la cultura especfica o dun perode concret. Aquest era el cas dels jardins de lpoca medieval, que solien estar situats als patis interiors, als palaus, a les cases, als monastirs o a les institucions pbliques, amb plantes aromtiques, de flor i medicinals. La creaci dels espais verds pblics, a partir del disseny urb, parteix del procs dindustrialitzaci, per la conjunci de la necessitat desponjar i de sanejar la ciutat i la de crear espais desbarjo i de lleure per al lliure s dels ciutadans. Concretament, a Barcelona la majoria daquests nous espais sorgeixen a partir de lenderrocament de les muralles, lany 1854, amb el creixement de la ciutat cap als extrarradis. s aleshores quan el verd pblic comena a formar part del planejament urbanstic. Un punt dinflexi histrica daquest procs s el pla dIldefons Cerd, que incorpora els espais verds a linterior de les futures illes de lEixample. A principis del segle XX, les intervencions en jardineria a Barcelona, ms notries, sn dissenyades i dirigides per Forestier i per Rubi i Tudur, que introdueixen el concepte de jard mediterrani, amb ls de vegetaci autctona i amb molta presncia darbusts, la qual cosa fa que deixin de ser jardins noms per a ser observats i passin a ser jardins per a ser utilitzats. Daquests notables impulsors, a banda dalguns dels jardins de la muntanya de Montjuc, resten parcs emblemtics com la Plaa dArmes de la Ciutadella i el parc del Guinard de Forestier, o el Tur Parc i el Palau de Pedralbes de Rubi i Tudur. Tanmateix la gran expansi del verd pblic a la ciutat de Barcelona es produeix amb larribada de la democrcia. s al llarg dels anys vuitanta, i amb lespecial motivaci dels Jocs Olmpics del 1992, quan es construeixen la gran majoria dels espai verds de la Barcelona actual. Es tracta de jardins basats en lart i en el disseny en els quals es barregen les espcies adaptades al nostre medi amb les grans superfcies de gespa. Aquesta expansi de la jardineria pblica dura fins als nostres dies. Des de fa uns anys, estem assistint a la transformaci de la jardineria tpica dels anys vuitanta i noranta en un nou estil i uns nous mtodes basats en els principis de la sostenibilitat.

Qu s?
El verd urb el conforma la vegetaci de la nostra ciutat, que es fa present de diverses maneres, des dels parcs i espais verds immersos en la trama urbana (verd urb pblic), passant pels horts urbans i per les plantes que hi ha als petits balcons (verd urb privat), fins als espais abandonats i coberts per vegetaci espontnia. Aquests elements contribueixen a enverdir la ciutat i permeten als ciutadans retrobar-se amb els ambients naturals en el seu entorn ms immediat, millorant la qualitat de vida dels ciutadans. Aspectes importants del verd urb que ajuden a incrementar la qualitat de vida:
s productor doxigen i absorbeix El verd urbelements qumics contaminants. partcules i la biodiversitat florstica de la Fa augmentar s un element datracci faunstica ciutat i alhora

Naturaci versus naturalitzaci de la ciutat

La naturaci s un procs que safegeix a la jardineria tradicional i que s ms natural que aquesta, per afavorir lentrada de la natura, incorporant ms vegetaci a la ciutat i a la vida quotidiana de les zones urbanes, en forma de cobertes vegetals als edificis: terrats, faanes, balcons, etc. Tanmateix, a ms dincorporar vegetaci a la ciutat des de fora, tamb cal augmentar gradualment els espais verds als criteris ecolgics, incorporant els cicles naturals tant com sigui possible sense reduir la qualitat esttica daquests espais, mitjanant el foment destratgies i daccions destinades a aproximar la naturalesa als ciutadans, afavorint lentrada de flora i de fauna silvestre a la ciutat. La naturalitzaci s un procs que se sustenta bsicament en el verd urb construt, que ajuda a permear des de fora del sistema ciutat aquelles espcies, principalment de fauna, que retroben en larbrat viari i en altres estructures siguin, de verd o no, condicions de vida iguals o millors que les del seu hbitat originari.
La substituci dels plataners per lledoners s un esfor en aquesta lnia que ha perms lentrada de tudons a la ciutat, la qual cosa indica una evoluci vers la naturalitzaci de la ciutat de Barcelona.

Fa la funci de connector entre el verd de les zones periurbanes i el de les zones urbanes. molsties causades pel soroll, Disminueix les com a pantalla i esmorter-lo. ja que pot actuar s un espai com desbarjo i de relaci, i dactivitats de lleure. Ajuda a disminuir lestrs, aproxima el sistema natural al medi urb i esponja la ciutat.

ja que s un punt de nidificaci i dalimentaci.

En naturalitzar la ciutat, a ms de posar a labast dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona espais de gran valor per la seva funci ornamental i paisatgstica, sincorporen tot un seguit de serveis beneficiosos propis dels espais naturals, que deriven de la presncia darbres, darbusts i de plantes de tota mena i que cal fomentar.

1. Parc del Laberint d'Horta 2. Jardins del Teatre Grec-Laribal 3. Parc de la Trinitat 4. Parc de Diagonal Mar

Guia deducaci ambiental: La Jardineria sostenible

Qu s la jardineria sostenible?
Incrementar la biodiversitat Considera els diversos espais de verds urbans com a hbitat despcies animals, especialment ocells i petits mamfers, la presncia dels quals naturalitza lespai. La biodiversitat tamb es pot incrementar amb la introducci daltres elements com la presncia delements aqutics.
La jardineria sostenible s una jardineria adaptada al medi, s a dir, que t en consideraci les caracterstiques que defineixen el nostre entorn natural (clima, vent, temperatura, rgim pluviomtric, radiaci solar) amb les espcies autctones i les adaptades al medi per aix tendir a un sistema ms racional i eficient en els inputs (consum daigua, fitosanitaris i adobs) i llur manteniment, fent ms naturalitzat lmbit urb i amb una major identificaci amb la zona per incrementar la qualitat de vida dels ciutadans.

Aquesta gesti no noms contempla una acurada selecci de les espcies amb una major presncia de les plantes mediterrnies ms aptes per a acomplir les funcions ecolgiques del verd urb i unes estratgies concretes del manteniment daquestes espcies i dels diversos espais i tipologies de verd, sin que tamb contempla altres factors que sn claus dins de la jardineria sostenible: Reduir i optimitzar el consum daigua (Vegeu la Guia dEducaci Ambiental n7 Laigua i la ciutat) Shan adoptat diverses mesures per tal de reduir el consum daigua: selecci de plantes adaptades al medi, agrupant-les segons les necessitats hdriques, i transformant zones de gespa a un verd ms sostenible; loptimitzaci del seu consum (millora de leficincia en el reg mitjanant la seva automatitzaci); lutilitzaci dencoixinat i laprofitament de les aiges del subsl amb la recollida daiges pluvials procedents del fretic o dels dipsits de recollida.

Educaci ambiental i participaci ciutadana Aquests espais aproximen els ciutadans al seu medi natural, esdevenint aix aules de natura a labast de tothom. Tamb shan desenvolupat experincies participatives de nois i noies en el disseny de jardins a travs de les audincies pbliques.

Aix doncs, la jardineria sostenible permet de trobar una relaci ms equilibrada entre el verd i lentorn urb a travs duna planificaci ms racional daquest entorn i una utilitzaci ms acurada dels recursos naturals. s aqu on podem contribuir com a ciutadans a crear una ciutat ms sostenible, en qu els espais no noms estiguin enverdits, sin que a ms hi hagi vida, amb un menor cost de manteniment i una tipologia vegetal ms arrelada a la zona.

Tancar el cicle de la matria Incorpora els principis de reduir al mxim els residus generats. Aix, les restes vegetals sincorporen novament al cicle en forma dencoixinat o b de compost.

Plaa Mart Llaurad

Jardineria sostenible a casa nostra

10 Els balcons i les terrasses sn uns espais que ens permeten de combinar una gran varietat de plantes, contribuint aix a naturalitzar la ciutat tot introduint al medi urb molts dels beneficis que ens proporciona la natura. Quan ens plantegem de dissenyar, remodelar, o mantenir un balc o una terrassa ho hem de fer amb criteris de sostenibilitat, tenint sempre presents una srie daspectes generals: a. El disseny i la planificaci b. On plantem c. La selecci de les plantes d. Quan i quant reguem e. La protecci del sl f. Un bon manteniment g. Si el que tenim s un jard

Guia deducaci ambiental: La Jardineria sostenible

11

a. El disseny i la planificaci de lespai: el cas de la terrassa i el balc verd

Abans de crear un espai verd s important saber quina s la situaci de partida, els condicionants i les caracterstiques del lloc i plantejar-nos qu volem aconseguir, per tal de satisfer les nostres necessitats o expectatives respecte a aquest espai. No s el mateix fer el disseny des de zero dun balc verd que un redisseny dun balc ja existent. Si es tracta dun redisseny, segurament es poden aprofitar molts elements ja existents i adaptar-los als criteris de la jardineria sostenible. Punt de partida... El segent pas ser observar el que es t i fer un dibuix senzill de lespai, mostrant-ne els principals elements (baranes, lleixes de les finestres, desguassos) i hem de conixer els diferents condicionants que t el nostre espai. Aix, s convenient estudiar com s el nostre emplaament fsic: - quanta superfcie tenim i si est pavimentada - lorientaci del nostre espai - de quantes hores dexposici al sol disposem durant les diferents estacions de lany - quines sn les zones dexposici als vents - quins microclimes podem definir dins del nostre espai - quina s lestructura del nostre espai i quant de pes podr suportar (capacitat de crrega de lespai o coberta) - i quanta aigua volem destinar al reg

Per a tenir un espai verd sense malmetre lestructura dels edificis, el Collegi dAparelladors i Arquitectes Tcnics de Barcelona, recomana que: Inspeccioneu la solidesa del vostre balc i dels seus permetres Feu una estimaci del pes dels testos i de les jardineres plenes de terra i recordeu les limitacions de crrega. Consulteu un tcnic si teniu dubtes Quan regueu les plantes, eviteu que l'aigua sobrant corri lliurement pel balc i baixi pel cantell No colloqueu les torretes i jardineres directament al paviment, ja que la humitat de la terra pot perjudicar el forjat Moveu de tant en tant els testos per a netejar sota de les plantes i evitar que els arrels degradin els paviments Trieu molt b el que vulgueu plantar, amb consonncia amb l'orientaci del vostre balc, aix no haureu de collocar cap element de protecci com plstics, vidres, etc. Gaudiu del vostre balc de forma conseqent!

Les diverses zones del balc o de la terrassa tenen diferents condicions de llum, de vent i dhumitat, les quals donen lloc a diferents microclimes. Lorientaci de la terrassa s molt important per a conixer les ombres i per a saber com afectaran el desenvolupament de les plantes. El sol surt per lest i es pon per loest, i fa el recorregut pel sud. Per tant, els espais orientats al sud i a lest gaudiran de ms hores de sol durant el dia. Caldr tenir en compte tamb que durant lhivern el sol s ms baix i, per tant, projecta ombres ms llargues. Els obstacles que shi interposen, com per exemple edificis propers o arbres alts, provoquen condicions dombra en aquesta poca. El vent tamb s un factor important que cal tenir en compte sobretot si es tracta denjardinar un tic o una terrassa situada a dos vents.

LOrdenana dels usos del paisatge urb de la ciutat de Barcelona, vigent des de 1999, estableix lobligatorietat als propietaris dedificis duna antiguitat superior als 10 anys de disposar dun certificat de seguretat, ems pel tcnic competent o per entitats collaboradores i renovable cada 10 anys, en el qual sacrediti lestat de conservaci i de seguretat dels elements exteriors que donin a la via pblica o que puguin afectar tercers.

Disseny La vegetaci Quan dissenyem lespai i seleccionem s dinmica i les plantes cal preveure que aquestes canviant al creixeran, tant en la part aria com en llarg del temps. Cal tenir-ho les arrels. present a l'hora Tamb hem de tenir en compte que en un de fer la balc verd hi podem tenir diferents nivells planificaci de vegetaci: des de les jardineres situades i l'elecci de les a peu de terra, fins a les que tinguem plantes. situades a les lleixes de les finestres, passant pels testos penjant de la paret o les enfiladisses al llarg de la barana. Daquesta manera, jugant amb les alades, podem crear zones dombra i de llum a la nostra terrassa. Aix ens permetr de tenir una varietat ms gran despcies. Caldr, per, buscar les espcies adequades per a cada lloc. Per exemple, en una zona assolellada hi podem plantar roman o farigola, mentre que en una zona dombra podrem escollir la menta. Igualment, haurem de procurar crear zones arrecerades per protegir algunes plantes del vent, en especial als balcons de pisos alts. Es poden collocar enreixats de fusta o gelosia que, a ms, serveixen com a suport vertical per a enfiladisses o elements penjats. Tamb es poden utilitzar les plantes ms resistents per a configurar una barrera vegetal. Finalment, quan dissenyem el nostre espai hem de pensar que sempre podem utilitzar objectes que tots tenim a casa i que molts cops llencem a les escombraries. Molts daquests objectes es poden reutilitzar com a testos o com a jardineres sempre que siguin adequats per a aquesta funci.

Utilitat Un cop es coneix el que tenim, cal decidir quina s la utilitat que se li vol donar a lespai; ja que en funci de ls que se li vulgui atribuir el disseny variar. Aix, no triarem les mateixes espcies ni organitzarem lespai de la mateixa manera si volem un balc verd que ens arreceri del vent, que si el que volem s un balc amb plantes comestibles o que si estem pensant en un balc de carcter ornamental que necessiti un manteniment mnim.

12

Guia deducaci ambiental: La Jardineria sostenible

Guia deducaci ambiental: La Jardineria sostenible

13

b. On plantem
Existeix una gran varietat de testos i de jardineres que es poden utilitzar al balc verd, amb mides, formes i materials ben diferents. Els testos corrents de terrissa permeten que la humitat sevapori a poc a poc a travs de la seva paret, la qual cosa s un aspecte favorable per a les plantes. Abans descollir un tipus de test o un altre s molt important avaluar la qualitat de la construcci, en especial pel que fa als balcons que no han de suportar crregues excessives. Mesurant lespai Sha de tenir en compte que les plantes necessiten espai per desenvolupar les seves arrels. En el moment que no puguin desenvolupar-les deixaran de crixer. Per aix cal preveure-ho plantant en testos suficientment grans o canviar-los a mida que la planta va creixent. El fet que les arrels comencin a sortir pels forats de sota el test s un indicador que aquest sha fet petit i que cal un transplantament. Lespai en terrasses i balcons s limitat pel desenvolupament de les plantes, cosa que obliga a cultivar plantes de creixement ms lent i de port petit o mitj. A ms sels ha de proporcionar aigua i nutrients de manera constant. En el cas dels arbres caldr donarlos suficient espai, per shaur de tenir present que seran sempre de port petit, ja que la profunditat del sl en limitar el creixement. Alguns dels contenidors ms comuns sn: Els testos Nhi ha una gran varietat. Els ms petits (duns 10-20 cm. de dimetre) sn idonis per a plantes que no necessiten gaire terra per a crixer, com sn les herbes aromtiques. Els mitjans (duns 20-40 cm. de dimetre) sn adequats per a la majoria dhortalisses. Els testos grans (duns 40-60 cm. de dimetre) sn apropiats per a plantar-hi petits arbres.

Cistells o testos penjats Sn un bon recurs per a aprofitar una mica lespai en vertical i tamb una soluci fora necessria en determinats balcons de la ciutat per a encabir-hi alguna planta. Jardineres La jardinera permet tenir diverses plantes en un mateix recipient. Cal tenir en compte, per, que si la densitat de plantes s molt elevada, requeriran un major manteniment, el seu creixement es veur limitat i caldr tenir cura de no excedir-se en el reg, ja que les plantes que creixen juntes tendeixen a necessitar menys aigua.
Utilitzar testos o jardineres amb reserva daigua per exterior permet una major autonomia i per tant, lespaiament dels regs i una reducci del consum daigua. Aquestes jardineres han de tenir un sobreeixidor lateral per evitar el negament del substrat. Una funci similar a la que fa la reserva daigua saconsegueix collocant un recipient a sota dels testos i les jardineres.

La terra o substrat de cultiu La terra ha de ser lleugera i permeable a laigua. Les terres envasades que podem trobar a vivers i a centres de jardineria ja porten la proporci ms adient de terra adobada per a plantar. Per a algunes plantes, ser necessari millorar la qualitat del sl, tot afegint-hi matria orgnica, com el compost, per enriquir la terra i mantenir la humitat.
En el cas de les jardineres, nhi ha de diverses mides. Abans de plantar noves plantes, cal remoure una mica la terra, i cada 2 o 3 anys conv buidar la jardinera completament i omplirla de terra nova, o renovar-ne els 10 o 20 primers centmetres.

c. La selecci de les plantes

Millor les espcies autctones i/o adaptades A lhora de seleccionar les espcies cal tenir present, a ms dels nostres gustos i preferncies, les condicions ambientals a qu estan sotmeses, la funcionalitat de la planta, el color, la textura, el tipus de creixement, lpoca de creixement, etc., que seran diferents segons sigui lobjectiu en cada cas concret. Caldr doncs que escollim les espcies que millor sadaptin al nostre espai. Tot i que el ms convenient s la utilitzaci de plantes autctones, s a dir, originries del nostre pas, tamb existeixen daltres plantes que provenen daltres indrets, per que estan ben adaptades a les condicions urbanes de Barcelona. Les plantes autctones i/o adaptades al nostre clima, a part de tenir una major resistncia a les condicions ambientals, sn ms resistents a les possibles plagues, i per tant, necessiten un manteniment menor. Plantant espcies adaptades es poden reduir tant el nombre de regs com els litres daigua necessari per mantenir-les, aix com la utilitzaci de plaguicides.
La flora del nostre clima ens ofereix una gamma molt mplia de plantes, la qual cosa ens permet de seleccionar espcies per a qualsevol tipus de balc. Daltra banda, tamb hem de valorar el fet que sn les plantes prpies del nostre pas. Una bona manera de saber quines sn les espcies autctones i/o adaptades s observar les plantes

Drenatge Per tal daconseguir un bon drenatge s recomanable evitar el negament de la terra i assegurar-nos que el test o la jardinera tingui forats de desgus de laigua. Posant una capa de grava o pedretes petites al fons dels testos saconsegueix un millor drenatge. El problema daquests materials recau en el seu pes. Sn ms aconsellables les boles de porexpan, ja que sn ms lleugeres. Aquestes boles tamb sutilitzen per acabar domplir una jardinera o un test si aquests sn massa fondos.
Detalls darbo, olivera i estepa blanca

que hi ha al nostre entorn natural. Ara b, per a la configuraci del nostre jardi o balc; sempre haurem de comprar les plantes als vivers encarregats de produir-les fora de lentorn natural.

Biodiversitat En seleccionar les espcies hem dintentar introduir el mxim de varietat. Aix ajudar a enriquir el verd de la nostra ciutat, i a ms permetr datraure una gran diversitat dinsectes, com per exemple les papallones. Safavoreix aix el desenvolupament dinsectes beneficiosos per a les plantes, els quals poden contribuir al control de les plagues, cosa que permet de reduir ls dinsecticides. Igualment, quanta ms diversitat sintrodueixi, menor ser la probabilitat que una plaga malmeti les plantes del jard o del balc.

14

Guia deducaci ambiental: La Jardineria sostenible

Guia deducaci ambiental: La Jardineria sostenible

15

d. Quan i quant reguem

Una bona organitzaci del reg s molt important a lhora destalviar aigua. Aportar la quantitat necessria daigua per a les plantes, fer-ho en el moment en qu la planta millor ho aprofita i utilitzar el sistema de reg que millor sadeqi a cada tipus de planta i a lespai que tenim fa que saprofiti al mxim laigua i, per tant, afavoreix lestalvi. Quan i quant cal regar Durant les primeres setmanes desprs de fer la plantaci, les aportacions daigua han de ser ms freqents. Posteriorment haurem danar reduint el reg progressivament, aconseguint aix una adaptaci de la planta al seu entorn. Laigua s Cal tenir en compte que quant ms petit s el test, un b escs la reserva daigua que t s menor i, per tant, cal i per tant sha regar la planta ms sovint, especialment si est dutilitzar exposada al sl. noms per Pel que fa a la quantitat, s millor aportar ms aigua all que s de forma ms espaiada en el temps que no pas en essencial. petites dosis cada dia. Aix fem que la planta es faci ms resistent i afavorim que les arrels siguin ms profundes i aprofitin millor laigua. Hem dintentar ajustar el mxim el reg a la superfcie plantada per tal de no malbaratar laigua. Aix, a ms, evitarem que laigua caigui al carrer o als pisos de sota.
Una manera de decidir quan sha de regar s observant les plantes: si les fulles estan caigudes i marcides al tacte, la planta necessita aigua. En canvi, si les t grogues i li cauen, probablement el problema ser dexcs daigua. Aix doncs, amb lexperincia i amb lobservaci s com millor podem arribar a determinar un reg ptim per al nostre espai verd. Una altra manera de decidir si sha de subministrar aigua s posant el dit dins de la terra i si aquest surt sec s que sha de regar.

Sistemes de reg Tot i que el ms freqent en un balc ser el reg amb mnega o regadora, tamb s possible installar-hi un reg localitzat per degoteig o per microaspersi, ja que aporta laigua a poc a poc. Aix permet una millor infiltraci i redueix les prdues per evaporaci, la qual cosa fa que sigui un sistema de reg molt eficient.
Pati interior amb reg per degoteig

e. La protecci del sl
La utilitzaci dencoixinats consisteix a cobrir el sl amb algun material per tal daconseguir que no estigui directament exposat a lambient. Avantatges de lencoixinat: - permet que laigua penetri ms facilment cap a les arrels - evita la prdua daigua de la superfcie per evaporaci - evita les fluctuacions de temperatura del sl - evita laparici daltres plantes que competeixin per laigua de les que nosaltres volem potenciar. Els encoixinats poden ser orgnics o inorgnics. Si sn orgnics caldr anar-los renovant, ja que amb el temps acabaran formant part del propi sl. Tot i aix, alguns del encoixinats orgnics, com el compost i les fulles, tenen lavantatge que sn una aportaci de matria orgnica que millora la fertilitat del sl. Llistat dalguns encoixinats que es poden emprar i el gruix que es recomana de posar al test:
Material Tipus Nutrients Gruix (cm)

f. Un bon manteniment
La jardineria sostenible intenta obtenir espais verds de baix manteniment. Tot i aix, necessita algunes prctiques indispensables. Un bon manteniment es basar en lobservaci dels canvis que desenvolupi la vegetaci tant diriament com a llarg termini. Poda s millor que els arbusts tinguin un creixement obert, daspecte ms natural, el qual resultar menys estressant per a la planta. Per aix s aconsellable limitar les podes a les necessries per seguretat o higiene i evitar les ornamentals. Per no haver de podar amb tanta freqncia cal plantar els arbusts i els arbres molt junts i prescindir de crear figures ornamentals. En el cas que no puguem evitar-les, cal fer-les sempre deixant les branques estructurades de forma vertical mirant cap al cel. Claus per a una bona poda: - Treure les branques i els brots morts i malalts. - Procurar que hi arribi llum i ventilaci, esporgant les branques creuades per tal de tenir una capada oberta. - Tallar uns dos centmetres per sobre del borr, que s el punt don broten les fulles. El tall ha de ser net i oblic.

Origen de laigua Per a una jardineria sostenible s millor, sempre i quan sigui possible, no utilitzar laigua directament de la xarxa. Aquesta aigua ha estat prviament potabilitzada, de vegades amb un contingut alt de clor i un elevat percentatge de carbonats i sals, i ha suposat un cost econmic important. Per tant, shauria de destinar nicament al consum hum. Les alternatives a laigua de la xarxa sn: - Reutilitzar laigua sobrant dalguns usos domstics, com per exemple laigua del rentat dels aliments. - Recollir laigua de la pluja i aprofitar-la per al reg.
Vegeu la Guia de lAigua. Subvencions Institut Paisatge Urb.

Si utilitzem la mnega per funcions de neteja del balc o del jard malgastem molta aigua.

Escora de pi Estelles de fusta Serradures Agulles de pi Compost Fulles Graves o pedra picada Granit

Orgnic Orgnic Orgnic Orgnic Orgnic Orgnic Inorgnic Inorgnic

Pobres Pobres Pobres Pobres Rics Rics Cap Cap

7,5-10 7,5-10 2,5-7,5 5-7,5 5-10 5-10 2,5-7,5 5-7,5

La millor hora per regar s quan la insolaci s mnima, preferentment a la matinada i al capvespre. En aquestes hores la planta utilitza millor laigua.

Olivera amb encoixinat descora de pi

16

Guia deducaci ambiental: La Jardineria sostenible

Guia deducaci ambiental: La Jardineria sostenible

17

Adob La jardineria sostenible es fonamenta en la reducci dinputs, per tant cal evitar el consum de fertilitzants qumics. Els fems o el compost sn uns substituts idonis, els quals permeten, a ms, de tancar el cicle de la matria, un dels principis bsics de la sostenibilitat. Aix, fent aportacions de compost, a ms de nutrients com el nitrogen o el potassi, safegeix Amb les restes tamb matria orgnica i orgniques, tant sajuda a conservar molt millor domstiques com del la humitat.
propi jard, podem fer al sl, millorant-ne aix la fertilitat. compost i reintroduir-lo

g. Si el que tenim s un jard

Un jard es diferencia dun balc o una terrassa per la possibilitat de disposar de zones no pavimentades en les quals hi podem plantar sense la necessitat de testos o de jardineres.
A les zones sense plantaci s convenient tenir-hi grava o saul enlloc de paviment dur ja que aix disposem dun bon drenatge i permetem que laigua es pugui infiltrar i retornar al cicle hidrolgic.

El sl Un dels elements dels jardins de ms rellevncia s el sl, sobretot pel que fa a la profunditat, ja que condiciona el desenvolupament de les plantes seleccionades. Els sls sorrencs necessiten un reg freqent, mentre que els sls lleugerament argilosos retenen molt millor laigua. Requeriments de profunditat del sl Arbres Entre 100 i 200 cm Arbusts Entre 70 i 150 cm Plantes de port petit i tapissants 25 cm Els sls poc profunds requeriran ser regats amb ms freqncia i aportant menys quantitat daigua a cada reg; mentre que els sls molt profunds permetran un reg abundant i poc freqent, molt ms ptim per a la planta. Plantes tapissants i gespes s convenient evitar ls despcies dalt consum com les gespes. Hi ha plantes entapissants, com lheura o el messem que poden oferir una funci similar a la de les gespes amb un consum daigua molt inferior. En tot cas, si es volen utilitzar gespes, el millor s triar les espcies adaptades com el Cynodon dactylon, la Festuca, el Pennisetum clandestinum o la Poa pratensis i collocar-les nicament a les zones ms visibles, com per exemple a lentrada de la casa, per a reduir-ne ls. Igualment, s aconsellable deixar-la alta i segar-la amb poca freqncia. Daquesta manera desenvolupa arrels ms profundes i es fa ms resistent a la sequera i a les plagues.

El reg Un cop hem seleccionat les espcies adaptades a la climatologia i les hem agrupades en hidrozones, cal aportar a cada zona la quantitat necessria daigua. Per aix ser millor utilitzar sistemes de reg ms localitzats que sadeqin a la hidrozona. Als jardins sol ser aconsellable utilitzar els sistemes de reg per degoteig, per aspersi o per difusi. Percentatge deficincia segons el tipus de reg
Sistema Descripci Eficincia

A part de guiar-nos pels condicionants del nostre jard (zones dombra, microclimes,etc.), un dels principals criteris que cal seguir a lhora de dissenyar-lo s lestabliment de zones del mateix consum daigua o hidrozones.
Distribuir el jard en hidrozones consisteix a

Degoteig

Reg que funciona mitjanant gotes que sn transportades directament a les arrels de les plantes a travs de tubs de plstic. Reg que funciona mitjanant elements immbils que projecten laigua en forma de ventall de pluja. Reg en forma de pluja mitjanant elements giratoris que projecten un raig daigua. Reg per inundaci de la superfcie amb mnega o regadora.

90%

Difusi

75%

Vegeu Guia dEducaci Ambiental: el Compostatge

separar les plantes agrupant-les en funci dels seus requeriments daigua. Daquesta manera no malgastarem laigua, ja que naportarem la quantitat necessria a cada zona.

Control de plagues s preferible solucionar els problemes des de la base, mitjanant una bona prevenci: un sl inadequat, un adob excessiu, un reg indiscriminat o una selecci pobra de les plantes poden ser factors que contribueixin al desenvolupament de malalties. Per minimitzar lefecte de possibles plagues, a lhora de seleccionar les plantes cal optar per espcies autctones o properes al clima mediterrani i resistents a les malalties. No hem dutilitzar plaguicides indiscriminadament, ja que presenten problemes com la toxicitat per a altres organismes, el desenvolupament de resistncies per part de les plagues i de les malures a tractar i la degradaci del medi ambient. Dentre els insectes que poden atacar les nostres plantes, podem citar els cars vermells (aranyes roges), les cotxinilles, els llimacs i els cargols, les orugues i els pugons. Els pugons Smptomes: Prdua de vigor de les plantes; esdevenen esquifides i les fulles es poden cargolar. La presncia de formigues pot ser indicadora de pugons a les plantes. Remeis: Treurels amb els dits, ruixar-los amb una soluci polvoritzada de sab (no detergent) en aigua o b plantar alls o espgols.

Aspersi

70%

Mnega

45%

Els regs per aspersi o per difusi sn adequats per les superfcies grans i no pavimentades (especialment les gespes o les zones tapissants dels jardins). En canvi, per als arbustos i per a plantes distribudes duna manera allada, s ms eficient utilitzar el reg per degoteig. Cal evitar els regs amb mnega, llevat que tinguem un jard on noms hi hagi arbres o arbustos de molt baix consum daigua. En aquests casos els requeriments daigua poden ser molt baixos i per tant no tindria sentit installar el sistema de reg per aspersi o per degoteig.

En els aspersors, difusors i degoters es pot programar automticament la durada i la freqncia del reg. Tanmateix, caldr aturar el reg els dies que plogui. Actualment hi ha tecnologies que ens permeten de saber quan cal regar i quan no. s el cas dels pluvimetres connectats als programadors de reg o dels sensors dhumitat al sl.

Detalls de tuia, hibisc, teix, magraner i espgol.

18

Quin tipus despais verds voleu tenir a casa?

De la teoria a la prctica
El primer pas per passar de la teoria a la prctica s plantejar-se quin s el vostre objectiu per naturalitzar un espai. Cal valorar tamb els condicionants dels espais de qu disposeu, ja que s possible que lobjectiu que us hagueu plantejat no el pogueu dur a la prctica de manera satisfactria. Ambds aspectes han estat tractats al captol anterior mitjanant el qestionari que haureu de fer per a cadascun dels espais que vulgueu naturalitzar. Un cop heu decidit el tipus despai verd que voleu tenir a la vostra llar, cal posar-lo en prctica. En aquest sentit, us proposem uns quants exemples orientatius de disseny de balcons i de jardins que sadapten a les diverses funcionalitats dels espais a la ciutat de Barcelona: a. Lespai comestible b. Lefecte pantalla c. Laprofitament de lespai vertical d. El pas de les estacions e. El manteniment mnim f. Les entrades i els patis interiors foscos

19

a. Lespai comestible
Les fruites, les hortalisses i les herbes aromtiques sn alguns dels trets caracterstics de la dieta mediterrnia. Aquests productes es cultiven als espais rurals de fora de la ciutat i sn transportats diriament a la ciutat (a ligual que la resta daliments, laigua, lelectricitat, el gas, etc.) per a sser consumits. En un medi artificialitzat, lespai comestible incorpora elements propis del medi rural a un espai redut com sn els balcons, els badius o els patis interiors dels edificis de la ciutat, amb lobjectiu dobtenir un espai productiu. A banda dobtenir un recurs alimentari, les plantes comestibles tamb poden acomplir una funci ornamental, sobretot quan estan carregades de fruits. En general, caldr tenir temps per a dedicar-shi (aportar-hi nutrients, arrencar-ne males herbes quan sigui necessari, ferhi regs addicionals, etc.). Com que la majoria dhortalisses sn anuals, podreu canviar les agrupacions i la distribuci cada any, fins a trobar les espcies que sadaptin millor al vostre petit rac verd. Hem de tenir present que, en molts casos, es cultiven ms hortalisses i fruiters en petits recipients que en un hort tradicional.

Lespai de qu disposeu als vostres habitatges pot ser divers: els balcons, les terrasses, les lleixes de les finestres, els badius, els tics comunitaris o les entrades de les cases poden ser un espai adient per a contribuir a naturalitzar la ciutat sota el paradigma de la jardineria sostenible. El segent qestionari us servir de guia per a definir com voleu que siguin els vostres espais verds. Haureu de fer un qestionari per a cadascun dels espais on vulgueu tenir plantes. Com us agradaria que fos fonamentalment el vostre espai verd? - Ornamental (plantes amb flor, amb fulles tot lany, presncia daltres elements com encoixinats o fusta, etc.) - Afavoridor de la biodiversitat (plantes amb fruits que puguin alimentar ocells, elements aqutics de circuit tancat, diversitat de plantes) - Comestible (producci dherbes aromtiques, dhortalisses o de fruites comestibles) - Que combini algunes o totes les caracterstiques anteriors

Un cop heu decidit amb quin objectiu voleu naturalitzar un espai, cal tenir en compte alguns factors limitants, com sn les condicions climatolgiques, lespai per a plantar, ladaptaci de les plantes a lespai escollit o la disponibilitat de temps de dedicaci, ja que aquests factors poden condicionar la viabilitat del vostre objectiu. No teniu sol o claror durant cap moment del dia al vostre espai?
(vegeu la tipologia dentrades i patis interior foscos del captol segent, pgina 24)

Teniu un espai on bufa el vent o una vista que us agradaria canviar?

(la tipologia defecte pantalla que trobareu a la pgina 21 us pot servir dorientaci)

Teniu sol o claror durant la major part del dia al vostre espai? - Teniu poc temps per a tenir cura daquest espai verd?
(vegeu la tipologia de manteniment mnim, pgina 23)

- Teniu poc espai per voleu tenir-hi fora plantes?

(vegeu la tipologia daprofitament de lespai vertical, pgina 21)

- Voleu gaudir duna petita producci prpia?

(la tipologia de lespai comestible, pgines 19-20, us pot ajudar en la planificaci del vostre espai)

A cadascun dels exemples es proposen un conjunt de plantes, les caracterstiques de les quals estan detallades a les taules despcies del final de la guia. Aquestes plantes les podreu trobar als vivers, als centres de jardineria o a les floristeries, on tamb us poden donar consells prctics. Conv afegir que per gaudir de lespai verd tal i com voldreu, s necessari un temps dadaptaci i devoluci de les plantes que hi heu posat. Tamb cal que tingueu en compte que s un espai dexperimentaci on podreu aprendre a poc a poc quines plantes sadapten millor al vostre espai. Per aquesta ra s possible que en algun cas hagueu de plantejar la substituci dalguna espcie per una altra. Si b generalment es cerca un disseny de lespai verd dacord amb la seva funcionalitat i adaptat a la zona, la presncia de diversos elements aliens a la vegetaci com poden ser fustes, materials de poc pes, encoixinats, elements decoratius, elements aqutics de circuit tancat, etc., poden permetre de crear un espai en qu predomini el disseny segons les tendncies actuals, entre daltres funcions. Alguns daquests elements shan incls als exemples que sexposen a continuaci.

Objectiu i funci Consumir aliments propis i frescos Disposar de plantes aromtiques per a la cuina, o dinfusions, o elaborar remeis casolans. Afici o lleure Condicionants En general, les plantes que donen fruits o aliments comestibles necessiten ambients assolellats, aportaci de nutrients i fora aigua.

- Preferiu aproximar-vos al medi natural veient com evoluciona el vostre espai verd al llarg de lany?
(vegeu la tipologia de pas de les estacions pgina 22)

20

Guia deducaci ambiental: La Jardineria sostenible

Guia deducaci ambiental: La Jardineria sostenible

21

Selecci despcies En un espai comestible hi podrem plantar plantes aromtiques, hortalisses o petits arbres fruiters. En un balc, per raons de seguretat i per criteris paisatgstics, s recomanable posar les plantes enfiladisses i els arbres fruiters a la part interior del balc, no pas a la banda ms propera al carrer. Les espcies aromtiques presenten una gran gamma de colors, ja sigui pel que fa a les fulles (les diferents intensitats de verd de les fulles de la slvia, de la menta, de lalfbrega, del tim) com pel que fa a les flors durant els seus perodes de floraci (els tons liles o prpures de les diverses espcies de lespgol, la flor blanca de la camamilla, el blaugriss del roman). Al mateix temps, les flors desprenen una olor agradable. Aquestes plantes poden presentar un creixement espigat, com el roman, o baix com la farigola; plomat, com el fonoll, o arbustiu, com la mariallusa, la qual cosa incrementa la diversitat en alada, en textura i en contrast del fullatge. Un fet usual, que cal tenir present s que el primer any no surten gaires flors . La majoria dhortalisses sn plantes anuals que per a crixer necessiten tenir fora sol, estar arrecerades del vent, tenir un bon drenatge i sls rics en compost. Sacostumen a sembrar a partir de llavors o de bulbs a la primavera o b es compren com a plntules. Desprs, generalment abans darribar lestiu, shan de trasplantar. Quan comencen a crixer shan de regar gaireb a diari i adobar-les regularment. Floreixen normalment a finals de primavera i es recollecten a lestiu. En cas que es disposi dun espai ms gran, i un cop shagi comprovat que lestructura de lhabitatge pot suportar el pes addicional, es poden plantar arbres fruiters. Sha de tenir en compte, per, que mai no tindran la mida que podrien tenir en espais amb ms volum de terra per crixer. Una alternativa en llocs completament foscos o molt poc illuminats pot ser el cultiu de bolets, com les grgoles i els xampinyons. Les grgoles (Pleurotus) es poden cultivar en safates superosades en un lloc amb una temperatura entre entre 12 i 24C, humitat elevada, ventilaci constant i claror durant 8 o 10 hores (ja sigui llum artificial o llum natural). Els xampinyons necessiten espais fora foscos i es poden cultivar en qualsevol poca de lany. Els espais ms adients sn els soterranis i les habitacions fosques, sempre que la temperatura no superi els 10-16 C. Necessiten ventilaci, per no pas corrents daire. Hi ha fora espcies de xampinyons, per se sol cultivar ms el xampiny silvestre (Agaricus campestris).

b. Lefecte pantalla
Fins ara, la planificaci i lordenaci urbanstica de les ciutats delevada densitat no incorporava parmetres socials tals com el grau dintimitat o la necessitat de vistes naturals, aspectes que influeixen en la nostra qualitat de vida. Aix ens trobem que moltes vegades necessitem fer del nostre espai un lloc ms acollidor, delimitar-lo, per tal dincrementar el grau dintimitat, i amagar vistes, per protegir-nos del vent o simplement, perqu volem naturalitzar lespai exterior. Tots aquests aspectes ens els proporciona lefecte pantalla.

c. Aprofitar lespai vertical

Segurament no tots disposem dun espai exterior suficientment ampli per a tenir-hi diverses jardineres o testos en un mateix nivell. Malgrat aix, per a laprofitament de lespai vertical podem collocar plantes penjades combinades amb algunes plantes enfiladisses o espcies de creixement vertical o extensiu. Cal que recordem que la diversitat de plantes en un espai nafavoreix la biodiversitat. Objectiu i funci Aprofitar lespai Naturalitzar les faanes Selecci despcies A part de les plantes enfiladisses seleccionades a lapartat de lefecte pantalla, tamb podem emprar el blsam, la caputxina, la sempreviva menor i el seneci.

Com assecar flors i fulles per a preparar infusions?

Generalment sespera que la planta comenci a florir i llavors es talla la part desitjada. Es deixen assecar en un lloc fosc i ventilat (com per exemple una lleixa de roba), sense amuntegar-les gaire (en el cas que siguin flors, cal posar-les cap per avall). Se separen de les tiges. Es guarden en coixineres de roba o en caixes metlliques o de llauna (com per exemple en grans caixes de galetes). Conv posar-hi el nom per evitar confusions posteriors. No duren per sempre, sin que cada any shan de renovar les reserves. En el cas de lespgol, la camamilla, el fonoll o el roman, cal esperar que les flors estiguin obertes per tallar-les. Es tallen ben entrat el mat, quan ja no hi ha humitat de la nit. Pel que fa a la slvia, la menta, la mariallusa, lalfbrega o la farigola, es recollecten les fulles i les flors quan les plantes floreixen.

Objectiu i funci Tapar parets Pantalla visual Obtenir un petit espai dombra Formes/estructures Hi ha diverses maneres daconseguir-ho, segons si volem plantes enfiladisses o plantes de port arbustiu: Mitjanant estructures de suport com tanques o gelosies per a les enfiladisses. En aquest sentit, lOrdenana dels usos del paisatge urb de la ciutat de Barcelona admet la collocaci de plantaci vegetal sempre que la installaci sigui desmuntable i no malmeti els elements arquitectnics de la composici de la faana. Combinant les plantes segons el port, la dimensi i la densitat de plantat. Selecci despcies Les diverses plantes seleccionades sn les enfiladisses o aquelles que, segons la combinaci del port, la dimensi o la densitat de plantaci, ens poden donar la funcionalitat que volem, tals com larbo*, les fulles (aspidistra), bamb, boix*, boix grvol*, cotoneaster*, galzeran*, ginebrons, llentiscle, marfull*, teix*, tuia i el xiprer*. Tamb es pot aconseguir aquest efecte amb algunes plantes aromtiques citades anteriorment com lespgol o el roman. *espcies que afavoreixen la presncia docells

22

Guia deducaci ambiental: La Jardineria sostenible

Guia deducaci ambiental: La Jardineria sostenible

23

d. El pas de les estacions

Una manera daproximar-nos al medi natural i de contemplar el que shi esdev al llarg de lany s tenir en el nostre espai exterior una selecci de plantes que floreixen en poques diferents, plantes que perdin les fulles a lhivern, plantes que no les perdin en cap moment de lany i plantes anuals. Aix, durant lany, tindrem un espai que combina colors, olors, textures i dinamisme. No hi ha cap espcie que estigui en la seva mxima esplendor durant tot lany, sin que el seu impacte s diferent segons lestaci. Si a la presncia de diverses espcies vegetals hi afegim elements aqutics de circuit tancat com una petita font, afavorirem la biodiversitat al nostre espai verd. Objectiu i funci Observar els cicles de la natura Fomentar la biodiversitat Obtenir un petit espai ornamental aprofitant la combinaci de plantes amb cicles diferents Condicionants El condicionant principal ser mostrar lestacionalitat, ra per la qual caldr buscar espcies que floreixin a diferents poques, plantes que es mantinguin verdes tot lany, plantes de temporada amb flor, etc. Selecci despcies En aquest cas, a ms de combinar plantes perennes amb flor (hibisc de la Xina, murta, estepa blanca, vernica, fcsia) amb caducifolis (forstia, roser, magraner) amb plantes anuals (begnia, clavell de moro, petnia) o amb plantes que tenen uns colors vius (corona de nvia, lantana, ciclamen, pensament), tamb podem plantar arbres que floreixen a la primavera com el nesprer com o el taronger, les plantes aromtiques que floreixen a lestiu com lalfbrega o lorenga, i espcies de florida a la tardor com larbo, o de fulles de color com la vinya verge i el marfull a lhivern.

e. El manteniment mnim
Malgrat que es vulgui naturalitzar un espai, potser no tindrem temps suficient per a tenir cura daquest espai verd. Per aquest motiu, ls de plantes que necessitin molt poc reg (com per exemple, les plantes crasses o les cactcies), combinat si es vol amb encoixinats orgnics o elements no vegetals pot ser una opci fora interessant. Objectiu i funci Naturalitzaci de lespai Lexemple que es proposa s una coberta vegetal a ltic. Aquest exemple ens permet de veure com es poden aprofitar les diverses cobertes planes dels edificis o dels espais comunitaris, incrementant el verd i alhora fent-ne un espai ms acollidor i amb usos recreatius.

A continuaci es posar el substrat. Per tal de no sobrecarregar lestructura dels edificis, la coberta vegetal preveu una capa de substrat relativament prima, la qual cosa fa que les espcies que shi plantin desenvolupin sistemes radiculars superficials. A continuaci ja es plantaran les espcies vegetals i, opcionalment, es pot posar una capa dencoixinat. Aquesta combinaci entre elements naturals i encoixinats inorgnics, pot formar un espai molt interessant i sobretot, de molt baix manteniment (pel que fa a reg, poda, etc.). Selecci despcies Es recomana, en general, dutilitzar espcies vivaces resistents, de poc manteniment i de port petit, que tinguin un sistema radicular poc desenvolupat. Les plantes crasses sn idnies pel seu baix manteniment, per aqu noms incorporarem les ms representatives, com sn lloe, la festuca, laptnia, el kalanchoe i la sempreviva menor (sedum). Es poden combinar amb espcies aromtiques.

Aspectes tcnics duna coberta verda El primer que cal conixer s la resistncia de la coberta existent, ja que limita la profunditat del sl artificial. Es poden fer diferents tipus de cobertes, algunes de les quals poden emmagatzemar aigua de pluja, ra per la qual es recomana consultar un tcnic especialista. El clcul del pes sha de fer segons el pes de cadascun dels elements que formen el conjunt de la coberta vegetal. El segon pas s el de dur a terme la impermeabilitzaci de la coberta mitjanant lmines impermeabilitzants resistents a les arrels. Damunt de la capa impermeabilitzada, es posa la capa de drenatge, formada per materials diversos com argila expandida, graves, lloses filtrants amb allament incorporat, etc. s necessari posar una capa que actu com a filtre per a impedir que les partcules fines del substrat passin al drenatge i en provoquin el rebliment.

24

Guia deducaci ambiental: La Jardineria sostenible

Selecci despcies
1. Plantes aromtiques
Nom popular/Nom cientfic Tipus de planta Floraci Algunes propietats i altres aspectes

25

f. Les entrades i els patis interiors foscos

A Barcelona, els entresols, els principals, les entrades dels edificis comunitaris i els patis interiors sn espais petits amb poca radiaci solar, que conv que no esdevinguin espais marginals. La introducci de verd nincrementa el valor, convertint-lo en un espai ms agradable. Objectiu i funci Naturalitzar i donar vida a un espai

Alfbrega/Ocimum basilicum Camamilla/Matricaria recutita Espgol/Lavandula sp.

Anual Anual Perenne

Estiu Primavera Estiu

En infusi per desgana, pels nervis i per la digesti. Un brot tendre dalfbrega fa fugir els mosquits. En infusi com a antiespasmdica, per fer la digesti, per clics i per nervis. En infusi com a antiespasmdic, per fer la digesti, per clics, per acumulaci de gasos i per reumatisme. Una bosseta despgol assecat purifica lambient. Si sen fa sopa, serveix per afavorir la gana. En infusi va b per la digesti i per combatre els cucs dels instestins. En infusi per bronquitis, per indigesti, per cucs i per la desgana. Els brots tendres sn adequats per a certs menjars i els vells, principalment per a salar olives. Suporta latmosfera amb fum. Per condimentar, ja que mai amaga el gust natural dels aliments, sin que el reala. s recomanable agafar poques fulles cada vegada i usar-les quan encara estan fresques i tallar les tiges en lloc darrencar la planta. Les fulles sempren per condimentar menjars (cal deixar que sassequin durant almenys 12 hores). En infusi per nervis i per problemes digestius. En infusi per flatulncies, per problemes digestius o com a condiment de menjars. (pot estar a lombra). En major freqncia a la cuina per donar sabor i aroma a carns estofades. En infusi va b per les digestions difcils. En infusi per reuma articular i heptico-biliar o com a condiment. En infusi augmenta la resistncia dels vasos sanguinis i facilita la menstruaci. Sutilitza per a adobar les olives. En infusi ajuda a fer la digesti. En infusi s depurativa, estimulant. Cal anar en compte si sempra com a condiment, ja que t un gust fort.

Farigola, tim/Thymus vulgaris Fonoll/Foeniculum vulgare

Perenne Perenne

Primavera Estiu

Julivert/Petroselinum crispum

Bianual

Primavera-estiu

Llorer/Laurus nobilis Mariallusa/Lippia triphylla Menta/Mentha sp. Orenga/Origanum vulgare Roman/Rosmarinus officinalis Ruda/Ruta graveolens Sajolida/Satureja hortensis Satureja montana Slvia dArag/Salvia officinalis

Perenne Caduciflia Perenne Perenne Perenne Perenne Anual Perenne

Primavera Estiu Estiu Estiu Tardor-hivern -A mig estiu i tardor Primavera

Condicionant En aquests llocs normalment no hi arriba gens de llum directa del sol en tot el dia (tanmateix, les plantes necessiten un mnim de claror per a realitzar la fotosntesi). Selecci despcies Les espcies seleccionades no requereixen una elevada radiaci solar. Shan fet combinacions entre espcies amb floraci com la clvia (foto central), lesparraguera de jard, lespatifille, la flor de lamor, el galzeran, lhortnsia dhivern, el lliri daigua amb daltres que no floreixen com la falguera i el polipodi. La scheflera afavoreix la presncia docells i la costella dAdam i la kntia sempren molt en jardineria. Laspidistra, ja citada en la tipologia defecte pantalla, tamb pot viure fora b en aquests espais ombrvols, a ligual que lheura, el ficus o la vinya verge.

26

Guia deducaci ambiental: La Jardineria sostenible

Guia deducaci ambiental: La Jardineria sostenible

27

2. Hortalisses
Nom popular/Nom cientfic Sembra Recollecci

4. Plantes enfiladisses
Nom popular/Nom cientfic Tipus de planta

Albergnia/Solanum melongena

Se sembra a lhivern i es trasplanta a la primavera. Estiu Conv deixar que posteriorment es formin uns 2 o 3 fruits per planta per tal de garantir una mida adequada. Hivern A la primavera o al final de lestiu per a consumir-les a la primavera segent (cal tapar-les amb palla). Primavera Al setembre (ceba destiu) o al gener (ceba dhivern). Nhi ha diverses varietats, cadascuna delles amb el seu perode de sembra. Les destiu se sembren al final de labril i al principi de maig. Un cop han tret unes 5 fulles es transplanten deixant una distnica duns 60cm entre elles. Les de tardor se sembren al final de maig i al principi de juny i es transplanten desprs. Tot lany. Si es planten a lestiu, s preferible que estiguin una mica a lombra. Primavera (espinacs destiu) o tardor (dhivern) Tardor-hivern Primavera Primavera Final dhivern (necessiten profunditat per a les arrels) Final dhivern Final de tardor Estiu Tot lany. Cal plantar-los a lombra daltres espcies Final primavera-estiu Des de juliol fins que comena a gelar Estiu i tardor La destiu al final del maig, la dhivern a lagost Triguen uns tres mesos a poder ser recollectades Les destiu es recollecten a lagost i al setembre i les de tardor a loctubre i al novembre.

Requeriments de llum

Requeriments de sl

Altres aspectes

Anglesina*/Wisteria sinensis

Caducifoli

Sol

Sls frtils i ben drenats Sls frtils i ben drenats Si la tenim en testos, ha destar gaireb seca a lpoca de tardor i a lhivern Sls frtils i ben drenats Sls frtils i ben drenats

All/Allium sativum Bleda/Beta vulgaris Carbass/Cucurbita pepo Ceba/Allium cepa Col/Brassica oleracea Coliflor/Brassica oleracea botrytis

Les flors, disposades en forma de ram allargat, sn de color lila o violeta clar. Cal podar la planta desprs de florir. s sensible a les gelades Brctees florals de diversos colors (vermells, prpura, rosa, etc.) Afavoreix la presncia docells.

Buguenvllea/Bougainvillea sp.

Caducifoli o perennifoli

Sol

Clemtides/Clematis sp. Ficus/Ficus repens-F. pumila Gessam/Jasminum officinale

Perennifoli o caducifoli Perennifoli Caducifoli o perennifoli Caducifoli

Sol-ombra Sol-ombra Sol Sol Sol

Existeix una gran varietat de flors i diversitat en el perode de floraci Sensible a les gelades Les flors tenen unes tonalitats blanques-rosades i sn aromtiques. Repelleixen els mosquits Flors blaves

Enciam/Lactuca sp. Espinac/Spinacea oleracea Favera*/Vicia faba Maduixa/Fragaria vesca Mongetera*/Phaseolus vulgaris Pastanaga/Daucus carota spp. Pebrotera/Capsicum annuum Psols*/Pisum sativum Porros/Allium porrum Rave/Raphanus sativus

Es poden collir desprs dun mes i mig aprox. Tardor (els destiu) i hivern o primavera (els dhivern) Primavera Estiu Tardor Estiu Tardor Primavera Final destiu-tardor Al cap dun mes i mig dhaver-los plantat Al final de la primavera i de lestiu

Gessam blau/Plumbago auriculata Gessam de Virgnia* /Campsis radicans

Sls frtils i ben drenats

Resistent a les gelades. Sha de regar regularment a lestiu. Al final de lestiu i al principi de la tardor hi ha lpoca de floraci. Produeix petits ramells de flors taronges o grogues i en forma de trompeta. Poda a lhivern. Les flors sn blanques, molt aromtiques i donen pas a fruits en forma de llegum. Les flors sn aromtiques, de color groc pllid o rosat. Poden ser resistents o sensibles a les gelades. Resistent a les gelades. Necessita un any per a implantar-se per desprs es desenvolupa molt rpidament. Algunes sn resistents i daltres sn sensibles a les gelades. Requereix aigua quan est en desenvolupament. Afavoreix la presncia docells. Resistent. Sha dadobar al final de lhivern o al principi de la primavera. Cal podar la planta enrgicament a la primavera. Molt resistent. Millor sobre suport. Planta atractiva. Atrau els ocells. Afavoreix la presncia docells.

Gessam estrellat/ Trachelospermum jasminoides Lligabosc/Lonicera sp.

Perenne

Sol-mitja ombra Qualsevol tipus de sl ben drenat

Caducifoli, Sol-mitja ombra Sls frtils perennifoli i ben drenats o semiperennifoli Perenne Mitja ombraombra Sls ben drenats i alcalins

Heura/Hedera helix

Tomaquera*/Solanum lycopersicum Final dhivern

* plantes enfiladisses per a les quals caldr posar un suport (com per exemple una tanca de gelosia). En aquests casos es recomana posar-les allunyades de la part visible del carrer.

Passionera/Passiflora sp.

Perennifoli o semiperennifoli

Sol

Sls frtils i ben drenats

3. Arbres fruiters
Nom popular/Nom cientfic Tipus de planta Floraci Recollcci

Roser enfilads/Rosa sp.

Caducifoli

Sol

Sls frtils, humits i ben drenats

Caqui/Diospyros kaki Llimoner/Citrus limonum Nesprer com/Mespilus germanica Olivera/Olea europaea Taronger/Citrus sinensis

Caducifoli Perenne Perenne Perenne Perenne

Flors groguenques Primavera (flors blanques). Algunes varietats floreixen durant tot lany De la primavera a la tardor (flors blanques o rosades) Primavera (flors blanques) Primavera (flors blanques)

Estiu-tardor

Solanum jasminoides/ Solanum jasminoides Vinya verge/ Parthenocissus quinquefolia Vinya verge/ Parthenocissus tricuspidata

Perenne Caducifoli Caducifoli

Sol Sol-mitja ombraombra Sol-mitja ombraombra

Al final de la tardor Tardor-hivern Tardor-hivern

*Espcies molt vigoroses que cal controlar, ja que sn invasores.

28

Guia deducaci ambiental: La Jardineria sostenible

Guia deducaci ambiental: La Jardineria sostenible

29

5. Plantes segons port, dimensi i densitat de plantaci

Nom popular/Nom cientfic Port i dimensi Requeriments de llum Altres aspectes

6. Per aprofitar lespai vertical

Nom popular/Nom cientfic Tipus de planta Floraci Altres aspectes

Blsam/Carprobotus edulis

Sol

Flors semblants a les margarides

Arbo*/Arbutus unedo

Arbustiu-arbre

Sol

s perennifoli i resistent a les gelades. Quan s jove sha de protegir del vent i del fred. Sls frtils i ben drenats. s perennifoli i sensible al fred. Mentre est en ple desenvolupament, requereix molta aigua. s de creixement lent. s perennifoli i resistent a les gelades. No li convenen els sls entollats. s resistent i els seus fruits sn vermells.Shan de plantar plantes femenines i masculines. Necessita llocs frescos. s resistent. Caputxina/Tropaelum magius Sempreviva menor/Sedum rupestre Sempreviva menor/Sedum reflexum Seneci/Senecio rowleyanus-macroglossus Sol Perenne Perenne Sol Al final de la primavera i a lestiu Flors grogues a lestiu Flors grogues a lestiu De la primavera a la tardor (flors grogues o blanques)

Necessita sls sorrencs i ben drenats i poc manteniment. s perenne (de fulles triangulars, carnoses i de color verd clar). s semiresistent a les gelades Planta anual Requereix poc manteniment Requereix poc manteniment s perenne i sensible a les gelades

Fulles (Aspidistra)/Aspidistra eliator Planta

Ombra

Bamb/Phyllostachys sp. Boix*/Buxus sempervirens Boix grvol*/Ilex aquifolium

Tipus canyissar Arbustiu Arbustiu

Sol Sol-mitja ombra Mitja ombra

Cotoneaster*/Cotoneaster sp.

Arbustiu

Si sn caducifolis requereixen sol. Si sn perennifolis poden estar a ple sol o a mitja ombra

7. Per mostrar el pas de les estacions

Nom popular/Nom cientfic Tipus planta i requeriments Floraci Altres aspectes

Corona de nvia/Spiraea cantoniensis Forstia/Forsithya suspensa s resistent. Les flors apareixen a la primavera i donen lloc a fruits esfrics i de color vermell a la tardor. Magraner/Punica granatum

Sol Sol Sol

Primavera Primavera Primavera-estiu (flor vermella) Primavera (diversos colors) Estiu (diversos colors)

Fa flors blanques Les flors apareixen a mitjan primavera i posteriorment surten les fulles Arbust-arbre petit caducifoli. La recollecci s duu a terme al final de lestiu i al principi de la tardor. Afavoreix la presncia docells. Planta anual o perenne

Galzeran*/Ruscus aculeatus

Arbust recte i compacte Sol

Ginebrons, juniperus/Juniperus sp. Arbustiu ests o port estret i vertical Llentiscle/Pistacia lentiscus Arbust rod

Fa fruits de color verd-blau. Roser/Rosa sp. Caducifoli Mitja ombra /sol Sol Begnia/Begonia semperflorens Hibisc de la Xina/Hibiscus rosa sinensis

Sol

Perennifoli. Des de la primavera fins al principi de lestiu fa una petita floraci que desprs a la tardor es converteix en fruits esfrics i vermells. s resistent i necessita sls profuds, frtils i no gaire secs. Fa flors blanques. s resistent. s resistent. s resistent.

Marfull*/Viburnum tinus Teix*/Taxus sp. Tuia/Thuja sp. Xiprer*/Cupressus sempervirens

Arbustiu Cnic, depenent de la varietat Depn de lespcie Cnic

Sol Sol-Mitja ombra Sol Sol

Principalment a lestiu, Arbust perennifoli de port arrodonit per tamb a la primavera i a la tardor (flors de diversos colors) Estiu (flors blanques) Estiu Estiu Estiu i tardor (diversos colors) Estiu i tardor (groc o taronja) Estiu-tardor (flors de diversos colors) Perenne Perenne Perenne Perenne Planta anual Planta anual o perenne

Murta/Myrtus communis Estepa blanca/Cystus albidus Vernica/Hebe x carl Teschner Fcsia/Fuchsia x hibrida Clavell de moro/Tagetes patula Petnia/Petunia sp. Lantana/Lantana camara/montevidensis Ciclamen/Cyclamen sp.

Sol Sol Sol Ombra Sol Sol Sol Mitja ombraombra Sol-mitja ombra

De la primavera a la tardor Arbust perennifoli, de port arrodonit i ests. Afavoreix (diversos colors de flors) la presncia docells. Tardor-hivern (flors vermelles, roses o blanques) Hivern-primavera (diversos colors de flors) Planta de temporada

Pensament/Viola tricolor

Planta de fulla caduca o perenne

* Espcies que afavoreixen la presncia docells.

30

Guia deducaci ambiental: La Jardineria sostenible

Bibliografia
Adroer, A. et al. 1997, Jardines de Barcelona. Ed Ausa. Sabadell.
Altres aspectes

31

8. Plantes de manteniment mnim

Nom popular/Nom cientfic Tipus de planta Floraci

loe/Hi ha diverses espcies dloe, Perenne per la ms coneguda s lAloe vera Aptnia/Aptenia cordifolia Atzavara/Agave americana Festuca/Festuca glauca Perenne Perenne Perenne

Floreix a lestiu amb flors de color groc i de forma acampanada Flors roses, vermelles i violeta a lestiu i a la tardor A la primavera i a lestiu fa flors blanques A lestiu produeix pancules despigues poc aparents

s una planta suculenta en forma de roseta a la base. Necessita sls ben drenats i s sensible a les gelades

Barrac, H., Pars, M., Prat, A. i Terrades, J., 1999, Barcelona 1985-1999: Ecologia duna ciutat, Ajuntament de Barcelona, Barcelona. Boada, M. i Capdevila, L., 2000, Barcelona. Biodiversitat urbana, Ajuntament de Barcelona, Barcelona. Boada, M. i Florensa, A., 1999, El Balc Comestible. Ajuntament de Barcelona (manuscrit). Boada, M. i Zahonero, A., 1998, Medi Ambient. Una crisi civilitzadora, Edicions de La Magrana, Debat 9, Barcelona. Briz, J., 1999, Naturacin Urbana. Cubiertas Ecolgicas y Mejora Medioambiental, Ediciones Mundiprensa.

s resistent. Es desenvolupa en forma de manats i les seves fulles sn estretes, de tonalitats que van des del blau fins al blanc Necessita sls ben drenats La K. uniflora i la K. blossfeldiana necessiten ombra. En canvi, la K. pumila i la K. fedtschenkoi requereixen sol.

Burs, S., 1993, Xerojardineria, Ediciones de Horticultura, Barcelona Burs, S., 2000, Avances de xerojardineria, Ediciones de Horticultura. Consejera de Agricultura y Pesca (Junta de Andaluca). Caballero, A. i Montes, J., 1997, Agricultura sostenible. Un acercamiento a la permacultura. Servicios Educativos y de Investigacin social. Mxic. Consell Municipal de Mediambient i Sostenibilitat, 2001, Cap a lAgenda 21 de Barcelona. Document per al debat. Ajuntament de Barcelona. Domene, E., 2002, Estudi del consum hdric de les zones ajardinades privades a l'expansi del model d'habitatge de baixa densitat a la Regi Metropolitana de Barcelona. Tesina. UAB. Font i Quer, P., 1980, Plantas medicinales. El Dioscrides renovado. Ed. Labor.6 edici. Barcelona. Garbancho, P. 1995, La Conquesta del verd. Ajuntament de Barcelona. Barcelona. Gavald, M., 1997, Horticultura ecolgica. Propostes i aplicacions per la ciutat sostenible. Projecte fi de llicenciatura de Cincies Ambientals. Indit. Institut Municipal de Parcs i Jardins, 1995, Pla dels espais verds de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Barcelona.

Kalanchoe/Kalanchoe sp.

Perenne

Depenent de lespcie floreixen a lhivern amb flors vermelles i roscies (com la K.uniflora o la K. fedtschenkoi), o a la primavera amb flors escarlates (com la K. blossfeldiana). Flors a la primavera Floreix a lestiu

Lamprantus/Lampranthus roseus Sempreviva menor/ Sedum rupestre-Sedum sp.

Perenne Perenne

s resistent a les gelades.

9. Plantes per a entrades i patis interiors foscos

Nom popular/Nom cientfic Floraci Altres aspectes

Institut Municipal de Parcs i Jardins, 2001, Parcs i Jardins. Memria 2000, Ajuntament de Barcelona, Barcelona. Kramer, J., 1981, Flors a la finestra. Ed. Blume. Barcelona. Ordenana municipal sobre paisatge urb. Pgina web de lAjuntament de Barcelona. Rueda, S., 2002, Barcelona, ciutat mediterrnia, compacta i complexa. Una visi de futur ms sostenible. Ajuntament de Barcelona. Seymour, J., 1991, El horticultor autosuficiente. Ed. Blume. Barcelona. Seymour, J., 1991, La vida en el campo. Ed. Blume. Barcelona. The Royal Horticultural Society, 2000, Nueva Enciclopedia de Plantas y Flores, Grijalbo, Barcelona. VVAA, 1993, Biosfera Vol. 5: Mediterrnies. Fundaci Enciclopdia Catalana. Barcelona. VVAA, 1993, Repensar la ciutat. Medi Ambient. Tecnologia i Cultura, nm. 5. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Wickham, C., 1981, Flores y plantas en casa. Ed. Blume. Madrid. Wright, M., 1979, Gua prctica ilustrada para el jardn 2. Ed. Blume. Barcelona.

Clvia/Clvia miniata

Primavera i estiu

Cal separar les plantes petites que es formen a la base de la planta gran desprs de la floraci o de la divisi de la mata. Flors de color taronja. Es multiplica per esqueixos. Fa flors blanques. Es multiplica per llavors o per divisi de rizomes a la primavera. Flors de color blanc grogs. s molt resistent. Es multiplica per divisi de rizoma. s adequada per a testos penjants. Es multiplica per divisi de rizoma. Es multiplica per llavors o per divisi darrels. Fa flors blaves o blanques. -Fa flors de color rosa. Es multiplica per llavors. Reproducci per divisi de mata. Fa flors blanques. Es multiplica per divisi de rizoma. Fa flors blanques.Es multiplica per divisi de mata.
IMPRS EN PAPER 100% RECICLAT

Costella dAdam/Monstera deliciosa Esparraguera de jard/Asparagus dentiflorus Espatifille/Spathyphyllum sp. Falguera/Cyrtonium falcotum Falguera/Platycerium bifurcatum Flor de lamor/Agapanthus africanus Galzeran/Ruscus aculeatus Hortnsia dhivern/Bergenia crassiflora Kntia o palmera de Foster/Howea sp. Lliri daigua/Zantedeschia aethiopica Polipodi/Polypodium vulgare Ofipagon/Ophiopogon sp. Scheflera/Schaefflera actinophylla

-Estiu Finals dhivern No floreix No floreix Estiu Primavera Hivern -Primavera No floreix Principi de lestiu --

Es multiplica per esqueix. Afavoreix la presncia docells.

Edita: Ajuntament de Barcelona Sector de Manteniment i Serveis Direcci dEducaci Ambiental i Participaci Continguts i redacci: Mart Boada, Elena Domene, Anna Florensa, Marc Pars i Slvia Llopart. Institut de Cincia i Tecnologia Ambientals (CEA-ICTA). Universitat Autnoma de Barcelona Coordinaci: Txema Castiella, Lucas M. Martnez Col.laboraci: Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal, Collegi dAparelladors i Arquitectes tcnics, Francesc Balanz Fotografies: Oriol Vila,Arxiu fotogrfic de Parcs i Jardins (Institut Municipal), Intemper S.A. i CEA-ICTA Disseny grfic: Enric Muoz

Aquesta Guia dEducaci Ambiental s una contribuci al procs delaboraci de lAgenda 21 de Barcelona
Per a ms informaci: Centre de Recursos Barcelona Sostenible Nil Fabra, 20, 08012 Barcelona. Tel. 932 374 743 / Fax. 932 370 894 recursos@mail.bcn.es www.bcn.es/agenda21 Amb la col.laboraci de