El Kavafis de Riba*

Carles Miralles Universitat de Barcelona Gabriel Ferrater va expressar que, en quant poeta, des d'acabat el primer llibre d'Estances (1919), Riba es trobava en un carrer sense sortida, o potser fra ms just de dir en un erm sense orientacions. 1 I va postular que, en aquell moment crucial, conixer Hlderlin va asserenar Riba i que molts anys desprs aquest coneixement de la poesia de Hlderlin deix una petja indeleble en les Elegies de Bierville (1943).2 Aquest fet va ser aviat assumit per la crtica i repetit,3 no s, per, si ents com el plantejava Ferrater. De tota manera, si ara m'hi situo en encetar aquesta ponncia s per assenyalar que Elegies de Bierville s un llibre tan extraordinari com excepcional, en el conjunt de la poesia de Riba, i que, doncs, el carrer sense sortida que deia Ferrater va continuar per a Riba com a poeta, abans i desprs de les Elegies. Aix si estem d'acord a considerar que es va trobar mai en un carrer sense sortida. Hi ha poetes que contnuament s'hi troben, en un atzucac, i que cada poema com diu Ferrater mateix sobre Riba, i com havia dit de moltes maneres Riba mateix els s una aposta a tot o res. Ferrater entenia referir-se a les mancances de la tradici literria catalana, ra per la qual igualava el carrer sense sortida amb un erm sense orientacions. En canvi, limitada la seva observaci a l'obra en si de Riba com a poeta, ms aviat illustra l'excepcionalitat, em sembla, d'aquest despertar de Hlderlin en les Elegies, i l'excepcionalitat de les Elegies en l'obra de Riba. El to de les Elegies, la contenci extrema de la urgncia expressiva del poeta, que s moral i cvica de reivindicaci de la dignitat humana , sn realitzats d'una manera tan excepcional pel ritme, la sintaxi, les imatges, les represes potiques tan diverses; per la respiraci dels mots que, tot i que evidentment s'articulen amb altres realitzacions de Riba com a poeta i traductor com a escriptor, tout court resulten assolir una concentraci ms intensa, ms definitiva i modlica. Malgrat comptar amb una tradici fora, de Goethe a Rilke passant per Hlderlin no funda i prou all mateix en la tradici potica catalana, inserint-se en aquella tradici i com a imitaci o perllongaci en una altra llengua, sin que cisella en la nostra una obra nica: en la nostra tradici, ben cert, per que en termes universals renovella aquella tradici de fora Hlderlin incls i la corona portant-la a acompliment, construint amb ella com a
1

*Aquesta ponncia, llegida pel dr. Carles Miralles al I Congrs UJI de Llengua i Cultura Neogregues, va ser publicada a taca. Quaderns Catalans de Cultura Clssica. Societat Catalana dEstudis Clssics. Nm. 24, 25 i 26 (2008-2010), p. 185208 Ferrater 1971, p. 8. 2 lbidem, p. 10-11. 3 Miralles [1979] 2007; Sull1993.

instrument un poema tan nic com la Commedia dantesca. Desprs de les Elegies, Riba va publicar tres altres llibres de poesia: Del joc i del foc (1946); una altra obra unnimement reconeguda com a mestra, Salvatge cor (1952), i Esbs de tres oratoris (1957). Els sonets de Salvatge cor estan formalment vinculats amb Tres suites (1937) i representen un cicle molt treballat i coherent, tancat, concentradssim; formen tamb, en certa manera, un llibre a part, o d'una complexa per molt evident homogenetat. Quant a Esbs de tres oratoris, s una aventura tota nova, que no t, com a resultat, gaire a veure amb el Nab de Carner, ni si acceptvem que aquest poema en podia haver estat, en major o en menor grau, el desencadenant4, per que palesament significa l'aposta de Riba per uns esbossos de poemes diegtics, on prova de fer coexistir veus diferents, en un contnuum arriscat i original de relat i detalls de moments i mfasis de sentiments i de conceptes. Del foc i del joc s constitut per dos reculls epigramtics, de tankes, que obren i clouen aquest llibre, abans i desprs d'una suite central, Per a una sola veu. En morir, Riba va deixar dins d'una carpeta deu poemes indits en llibre alguns indits i altres publicats solts en revistes destinats, segons hi havia escrit Riba mateix, a un nou llibre encara sense ttol. Foren donats a conixer, seguits, en l'edici de Marfany de 1965, per un d'ells Riba l'havia incorporat, com a parlament d'Isrofel en un dels oratoris de l'Esbs; de manera que, tot plegat, sn nou en l'edici de Sull de 1984. El to dominant en aquests poemes lliga sobretot amb la suite Per a una sola veu de Del foc i del joc. I aquests poemes representen, entre Salvatge cor i Esbs de tres oratoris, la recerca, per part de Riba, d'una altra mena de poesia, ms directa, que volia ms senzilla: caracteritzada per la intensitat ms que no per la concentraci. Vaig estudiar aquests poemes fa vint-i-cinc anys i ara, rellegit el treball que en result5, em sembla motivat per la dificultat de trobar la manera com encaixen, i tan de Riba com sn, en el conjunt de la seva poesia, i per la dificultat de casar l'efecte que em feien, i que havien fet a Ferrater, amb la visi global que aquest tenia de l'ltima etapa de la poesia de Riba6. En aquesta visi, l'Esbs s un fracs i la traducci de Kavafis un altre. A mi, que em semblava que els nou poemes eren importants, no em semblava que l' Esbs fos cap fracs ni que la traducci de Kavafis, en la valoraci de la qual he oscillat molt, d'en que la vaig llegir per primera vegada, fos molt dolenta.7 De fet, l'ptima opini en que Ferrater tenia la poesia de Riba se sostenia sobre la limitaci de l'excellncia ribiana al registre ms alt de la llengua. Ell posava l'etiqueta de poema narratiu als
4 5 6 7

Ferrater 1979, p. 114. Miralles [1984, 1986] 2007, p. 101-126. Sobre el Riba de Gabriel Ferrater cf. Mal 2001. Ferrater 1979, p. 115.

Oratoris i afirmava que, en aquest terreny, Riba no era bo, perqu, per escriure poemes narratius, s'ha de tenir un enorme control de la llengua que en podrem dir colloquial, de la llengua del dileg, de la llengua ordinria. Ara b, de control d'aquesta mena de llengua, Riba no en va tenir mai. Ell noms podia, noms era gran poeta, i era molt gran poeta, per noms era gran poeta donant-se, per dir-ho aix, una altura musical fora alta de la veu i sense moure's d'aquesta altura... I, aleshores, resulta que els diversos nivells de la llengua en aquests poemes, en aquests oratoris, no estan ben fosos. Igualment pel que fa, segons ell, a la traducci de Kavafis: Kavafis s un poeta molt colloquial, de llengua molt viva i molt de cada dia, i aquesta s la mena de llengua que Riba era incapa de traduir. 8 Sembla legtim extreure d'aix que deia Ferrater com a mnim dues perplexitats o qestions. Una: si s veritat, fins a quin punt i en quin sentit, que Riba noms dominava el to alt, el registre ms alt de la llengua. Dues: qu deu voler dir colloquial aplicat a la llengua de Kavafis. De fet, una altra manera d'entendre all de Ferrater que, desprs del primer llibre d'Estances, Riba es trobava en un erm sense orientacions s enfocant-ho des del punt de vista de la llengua d'escriptura de Riba. No crec que sigui possible afirmar, rodonament, que Riba no era capa d'escriure ni comdia ni novella, per exemple. No en va escriure, de comdies, per va traduir l' Aululria de Plaute (1924) amb vistes a sser posada en escena i es tracta, diu Maral Olivar, d'una versi feta amb llibertat i de cara a l'espectador, per plena d'encerts.9 I pel que fa al relat, a la novella, s'hi acost molt, Riba, en traducci (Poe, Grimm, Sienkiewicz, Plutarc, etc.) i directament (Les aventures d'en Perot Marrasqu). La seva versi de la comdia de Plaute i el Perot Marrasqu bastarien a demostrar que havia mirat d'adaptar la seva veu, no pas sense xit, a una proximitat, a una intimitat, que demanen ductilitat, cercar l'efectivitat i la senzillesa. Un exemple. En el vers 668 de l'Aululria surt Eucli del temple i es queixa que la Bona Fe una mica ms i l'enganya; diu que subleuit os mihi paenissume; Olivar explica que vol dir m'ha pintat la cara, i que era un joc o una expressi derivada d'un joc, per tradueix ha anat d'un pl com no m'ha plantat la llufa, un equivalent, diu, que li sembla ms expressiu i que reconeix que gosa fer servir perqu l'havia usat Riba. 10 D'altra banda, el recurs al llenguatge ms colloquial, sobretot en els dilegs, s un tret recurrent i evidentssim tot al llarg del Perot Marrasqu.11 No era un problema de noms dominar el registre alt. El problema era el registre de la seva poesia. I aixi s com em sembla que es trobava, sobretot desprs del segon llibre d'Estances (1930).
8 9

Ibidem, p. 115-116. Olivar 1935, p. 8. 10 Ibidem, p. 46. 11 El lector en trobar tot d'exemples espigolats a Badia 1973.

Se sentia havent tancat un cicle, com a poeta, i, per al que volia trobar, que no sabia qu era, no sabia si tindria llengua, per, sobretot, si sabria servir-se'n. D'aix, exactament, no el va poder salvar Hlderlin. De fet, ell, com a poeta, va encaminar-se cap a Tres suites com si digussim, cap al sonet i cap a la precisi i la concisi, cap a l'escultura d'una impressi, d'una idea, generalment deixat enrere el sentiment, la cosa o la situaci concreta, o transcendit en universal, en concepte.12 Si llegim, d'aquest llibre, el poema sobre la seva filla Eullia, dedicat a ms a Clementina, la seva muller (Entra la petita Eullia, de sobte), aix resulta pals. En canvi, quan arribem a Del joc i del foc, la situaci canvia. Quan va decidir parlar a l'exili, per a les Elegies de Bierville i per al que hi havia de dir, certament Hlderlin se li va encendre, llavors, i li va fer servei. Per les Elegies, que s lingsticament l'altra cara de la segona versi de l'Odissea (1948), tampoc no li exigien un registre que no fos l'alt. De fet el problema ara no s ben b de registre sin que rau en el metre, en el ritme. No s que a l'Odissea no hi hagi personatges de tota mena, registres lingstics ben diferents, sin que l'aede homric els integra en el ritme de l'hexmetre, i aix mateix els rep Riba. La varietat lingstica de les Elegies est tota continguda, direm presa, en la superficie uniforme, en el ritme del dstic elegac, per no s una sola, la veu del poeta, com no sn la veu d'un sol personatge les veus dels personatges de l'Odissea. Ja hem quedat, per, que les Elegies s un llibre a part. Per al qual li va servir Hlderlin, justament perqu era aquell llibre. Pero que Riba, efectivament, buscava un tipus de poema que no l'hagus de separar de les coses, de les situacions concretes, que fos ms immediat i expressiu, que no forcs del tot el sentiment a la forma del concepte, de la idea. I s aquest el canvi que s'albira a Del joc i del foc. Riba hi assaja l'epigrama: contenci mtrica i verbal, concisi, paraules molt de cada dia per servides en una formulaci closa, diguem-ne abrupta i tot tant que hi ha ms d'una tanka sense cap verb o amb un trist verb copulatiu per mostra. D'una banda. De l'altra, els poemes de Per a una sola veu, poemes sobretot d'amor, d'amor i de poesia, que no narren el sentiment o la situaci, per que cerquen explanar-ne el sentit, imatjar fets, actes concrets cosa, aquesta darrera, no radicalment nova en la poesia de Riba, per que ara articula poemes ms breus, menys conceptuosos, i de versos, per exemple, hexasllabs. Desprs, els sonets de Salvatge cor. D'entrada, la relaci amb Tres suites. Per ara el poeta t altres coses a dir: no fa elegies per s el poeta de les Elegies; i est traduint Sfocles i s'ha carregat amb el dolor del mn, ha viatjat al nucli mateix del trgic contemporani; sense Du li es difcil fixar els ulls en el mn, pateix per creure-hi, vol trobar-lo en el cos, en la natura. Aconsegueix expressar-se, ell, l'home que s, en la nuesa, en la depuraci i
12

Sobre Tres suites cf. Mal 1993 i 1995.

contenci. El lliurament del poeta, la seva sinceritat, sn ms extrems, ms a vida o mort. Aix torna a no ser una qesti de registres. La senzillesa, la immediatesa, se li han fet lliurament, sinceritat. El poema se li ha fet ms hum, en definitiva, per continua essent un artefacte articulat i ben construt, que sembla escolpit, absolut. I mentrestant ha anat escrivint els nou poemes que no va arribar a aplegar en llibre, clarament en la direcci dels de Per a una sola veu. I ha anat traduint Eurpides. El trgic ms proper a la comdia i a la novella. I el 1957 sortia amb Esbs de tres oratoris. Que s el poema a propsit del qual deia Ferrater que era narratiu i que Riba no se n'havia sortit. A veure. Per un costat tenim aquella aspiraci a la senzillesa, a la immediatesa, a la proximitat: a explicarse, a fer-se entendre; per un altre, hi ha Eurpides, que s un poeta de moltes veus que presenta, que conta uns fets, una histria, i no defuig ni el sentiment ni el pattic ni tampoc l'argument i l'argument contrari. I que no s un poeta difcil. Riba certament es va referir al treball d'anar traduint Eurpides com a un parergon, necessari per a ajudar-me a viure13, per quan Joan Ferrat es mostra estranyat que s'esmercs a traduir-lo, fcil com era, respongu no explicant que b s'havia de guanyar la vida i prou sin que li semblava que era un poeta desconcertant i que hi trobava una mena d'irritaci continguda, ms ben dit, disfressada de romanticisme ultrat o d'humanisme lleuger a fora de sequedat, 14 i en altres llocs don indicis que l'interessava, a ms d'ajudar-lo a guanyar-se la vida. 15 L'Eurpides li representa una feinada, com el Plutarc, i objectivament sn autors per dessota de les possibilitats de Riba com a traductor. Pero Riba, tant per la seva concepci de la literatura tamb com a cultura i educaci16 com pel fet que personalment mirava de treure profit de tot el que emprenia, hi busc i n'obtingu benefici, tamb naturalment per a seva llengua. Riba era ms o menys aqu, quan va trobar Kavafis. Hi ha tamb l'afer d'Emily Dickinson i de la poesia femenina, que no s que sigui de poca importncia, per que noms puc resumir molt breument, ara, en all que ms dictament afecta la situaci de Riba relativament a la seva poesia i a la possibilitat d'integrar-hi ms registres lingstics i fer-la ms directa o simple, ms expressiva. Dickinson, que va retreure de primer Ferrater i desprs jo seguint-lo, no va arribar a influir, directament, en els poemes que Riba va escriure.17 Per s que va influir en aquesta recerca per part de Riba d'una poesia ms expressiva, ms senzilla i efectiva, i aix en el marc
13 14 15 16 17

Guardiola 1993, p. 163. Ibidem, p. 254. Miralles [1995] 2007, p. 139-141. Mal 2001. Miralles 2007, p. 14-15.

d'una constant en la potica de Riba, l'atenci a algunes qualitats especfiques de la lrica de dones, de Safo, passant per Clementina Arderiu i Rosa Leveroni, a Emily Dickinson.18 Tampoc no s que hagi de ser essencial escatir amb precisi si Riba va conixer Kavafis per Gabriel Ferrater, tal com aquest sostenia, o si ja el coneixia per Julia Iatridi, que va ser qui li va enviar d'Atenes un exemplar de la vuitena edici (1952) dels poemes de Kavafis de l'editorial caros.19 El que s essencial s el que va dir una vegada per carta a Ferrater: Em fa goig de veure venut a la grega, a fora de vitalitat, una vitalitat que arriba a sser fero, i a fora de llum, una llum pura i dura que no admet enganys, el modernisme i la seva sentimental quincalla.20 He glossat aquest text alguna altra vegada 21 per conv que m'hi deturi ara perqu s absolutament bsic per comprendre qu va trobar Riba en Kavafis i qu el devia decidir a traduir-lo i, encara, a servir-se de les seves versions per presentar-se amb una novetat davant dels joves que l'invitaren a tenir una conferncia o una lectura a la Universitat el 23 de gener de 1959.22 Aquest text no parla de colloquialismes ni de la llengua de Kavafis en els termes de Ferrater anys desprs 23. Parla per de llengua, d'expressivitat, i en parla en termes de vida i de veritat. Perqu l'instrument o l'arma del vncer de qu parla s la paraula, els poemes de Kavafis, i perqu tamb all que s venut, el sentiment o sentimentalisme que diu, tamb era fet de paraules i, ben cert, de poemes. Riba s'havia esmerat a mirar de preservar del modernisme un fons de sinceritat, de llengua ms viva; a observar si entre la quincalla del sentimentalisme, del no control, de l'espontanetat no articulada, no hi havia alguna joia o alguna pedra que pogus ser encastada en una joia. s evident que, quan ara escriu la quincalla
18

En buscava el text angls a comenaments de 1956, per manifestava ja coneixer-ne una mica la poesia. El text angles es trobava entre els llibres de Riba quan va morir, i li devia haver enviat Joan Ferrat, tot i que, com assenyala Guardiola 1993, p. 256, no consta enlloc cap data de recepcio. El 1957 l'editorial Juventud de Barcelona va publicar Emily Dickinson, Poemas, Seleccin y versin de M. Manent, llibre que s estrany que Riba no tingus o hagus vist. Entre els retalls de peridics que Riba conservava hi havia un article de Paulina Crusat que ressenyava (nsula 130, setembre de 1957, p. 5) La poesia de Emily Dickinson (Con motivo de unas versiones de M. Manent). 19 Sol 1977, p. 24-25. 20 Guardiola 1993, p. 411 (carta del 12 de desembre de 1957). 21 Miralles 2009, p. 35-36. 22 Ibidem, p. 25-36. 23 De fet, la primera vegada que Ferrater el va citar va ser en una carta al director de Serra d'Or (Ferrater 1962) arran de l'aparici en aquesta revista de la ressenya del Kavafis de Riba (Pinell 1962). Aquesta carta no parla de la llengua pero ja introdueix el que esdevindr topic en la valoraci de la versi ribiana, que, pudoris causa Riba va ometre de la seva selecci uns quants poemes d'amor.

sentimental del modernisme, l'oposa en bloc al que ha trobat en Kavafis, per tamb, en la seva obra critica, que Riba ha mirat de mantenir un lligam, una continutat no en termes generals, amb aspectes per a ell crucials del modernisme. Tot i que se'n poden considerar altres exemples illustratius (la llengua de Morera i Galcia traductor de Shakespeare, la joia de contar de Ruyra), hi ha sobretot el tracte de Riba, durant molts anys, amb Maragall, el repensament per Riba de la paraula viva i de la sinceritat maragallianes. Una operaci tamb transcendental per a expressar l'experincia de les Elegies (en certa manera, tant com la de Hlderlin) i igualment til a Riba per a pensar en el seu atzucac constant, en l'enyor o recana de la intensitat en comptes de la treballada concentraci; de la senzillesa o simplicitat enfront de l'abstracci i l'essencialitat. Maragall era encara no tres anys ms gran que Kavafis. En Maragall Riba havia sabut valorar un fons fustic, goethi (matisava, per, que Maragall era un goethi que de Goethe sembla retenir noms l'aspecte de llum, el clssic tpic de l'olmpica harmonia), 24i li reconeixia especificament el mrit, l'originalitat, deia, d'haver sabut fondre l'antic sentimentalisme dels renaixents amb el realisme que s'iniciava i la de ser alhora mstic i orientador, cantor visionari i definidor moral.25 No que sigui el mateix que deia a Ferrater sobre Kavafis, per pel que fa a la constataci concreta per part de Riba que Maragall va saber fondre l'antic sentimentalisme dels renaixents amb el realisme que s'iniciava tenim dret a trobar-hi un parallel, em fa l'efecte, en la declaraci per part de Riba de la victria de Kavafis, a fora de vitalitat i llum, sobre la quincalla sentimental del modernisme. I, quant a l'poca, recapitulo, Kavafis era encara no tres anys ms jove que Maragall. Realitzada de diferent manera, evidentment, per Riba detectava en ambds poetes una superaci del sentimentalisme i, alhora, la recerca, per part de tots dos, d'una expressi no sentimental, realista o conceptual i tot, del sentiment: a fora de vitalitat i de llum. La victria del poeta alexandr sobre el modernisme fou, deia Riba, a la grega, que deu voler dir que tenia per caracterstica de la poesia grega no s si del tot en general la fora viva dels mots res de colloquialisme, per, sin en el sentit que Riba mateix deia, ara a propsit de Maragall: el ms just elogi que es podria fer d'aquest home amb la seva personalitat genial, tota ella irradiaci i influx, s que tot d'ell fou paraula viva: els poemes i les proses, els actes i fm els gestos i fius les inhibicions i els silencis. 26 La fora viva dels mots i una llum que implica puresa un concepte bsic en la potica ribiana i duresa, i tamb veritat, sinceritat (no admet enganys). D'altra banda, tampoc deu caldre oblidar que la llengua
24 25 26

Marfany 1967, p. 539. Ibidem, p. 542. Ibidem, p. 548.

de Kavafis era el grec i els seus temes sovint grecs i filtrats per la tradici de la poesia grega i hellenstica. Ferrater havia llegit Kavafis en francs i en angls. Llegir Kavafis en angls predisposa a llegir-lo en una altra tradici potica, perqu l'angls, en naturalitzar la dicci de Kavafis, la situa en un altre context, la transfigura. Aix s tamb veritat, d'una altra manera, per llegir Kavafis en francs, per a Ferrater la dicci potica kavafiana que ms l'interessava era l'anglesa, perqu era en definitiva la que, a ell com a poeta, acabi servint-li per a un nucli almenys dels seus poemes, i era a aquesta dicci que es referia quan parlava de colloquialisme. O sigui, que el primer que no l'interessava, de la declaraci de Riba, era aquest a la grega aplicat a la victoria de l'alexandr sobre el modernisme. En aquestes circumstncies, el colloquial de Ferrater pot no resultar rodonament inconvenient per ha de ser traslladat a una altra dimensi: a un aspecte que a ell com a lector de poesia i poeta l'interessava particulament i que ell trobava, d'una determinada manera, en els poemes de Kavafis i se li perdia, en canvi, en les traduccions de Riba. El que ens importa sn les raons de Riba, ben cert, per fer el que va fer, per situar-les amb garanties exigeix treure-les del punt de vista de Ferrater, certament respectable en el marc que he dit per no per a justificar una opini que Ferrater aplica a Kavafis per jutjar la traducci de Riba no, doncs, a partir de Kavafis sin del Kavafis que ell voldria trobar en aquesta traducci. La qual cosa, per, no vol diu que no calgui donar ra de qu volia dir Ferrater quan reclamava la llengua que en podrem dir colloquial. Immediatament, en aposici, ja afegia la llengua del dileg, la llengua ordinria.27 Bastaria aix per objectar que aquesta no s la llengua de Kavafis, per potser no est de ms confrontar una remarca que Ferrater mateix feia una vegada que atribu a Manuel Machado el fet de ser poeta muy coloquial: deia que se servia d'aquest adjectiu para usar el trmino que es bandera de la ms nueva generacin de poetas espaoles 28 es referia a la norma coloquial por la que hoy quieren regirse los ms nuevos poetas com a la ra per la qual Manuel Machado entusiasma a la vez a Lus Rosales, a Jos Maria Valverde y a Jaime Gil de Biedma. 29 Tot plegat, aix deu voler diu refs de la llengua de la tradici, o almenys refundaci crtica de la llengua potica atesa la llengua ordinria, que vindria a ser ms o menys el que ara anomenem l'estndard. O b que, a Ferrater, la llengua de la seva tradici li resultava massa tancada en ella mateixa, closa en l'especificitat, precisament, de la seva tradici, refundada pels noucentistes a partir sobretot del simbolisme francs, i que volia que la llengua del poema fos
27 28 29

Ferrater 1979, p. 115. Ferrater 1986, p. 182. Ibidem, p. 184.

confrontable amb la llengua que ell anomenava ordinria com, en el cas de l'espanyol, li semblava que n'era en els poemes dels poetes que hem vist que citava. Que la llengua de Kavafis, que s, efectivament, a la base de la seva particularitat com a poeta, tingui res a veure amb aix que Ferrater anomenava colloquial, aix, s errat, en opini meva. No cal que ho sigui, per, que els poetes que volien o volen atnyer que la llengua dels seus poemes fos o sigui d'alguna manera confrontable amb la llengua del dileg, la llengua ordinria, puguin servir-se dels poemes de Kavafis amb aquesta finalitat. Val a dir: que a ell l'interesss Kavafis pel que l'interessava, s ben legtim, per la seva afirmaci que Kavafis s un poeta molt colloquial, de llengua molt viva i molt de cada dia,30 trobo, doncs, que s errada, d'una banda, i, de l'altra, que Riba no l'hauria compartida. Riba hauria pogut assenyalar mots o expressions, en el text grec, que li semblessin particularment vius, fins vulgars, per all que el devia fascinar de la llengua de Kavafis era el seu carcter compost, la seva simplicitat objectiva, construda entre l'epigrama i el relat o declaraci d'un fet, histric o real. En llegir el Kavafis de Riba, molts crtics van destacar, de diverses maneres, com es representaven la llengua de Kavafis a travs de les versions de Riba. Aix Fuster, per exemple, es va referir, d'una banda, a l'estranya, arqueolgica, i alhora viva i popular veu del poeta d'Alexandria (o sigui, va considerar que el registre de llengua viva, comuna, coexistia en aquells versos amb un to elevat, que tenia quelcom d'antigalla); i, d'altra banda, va opinar que poques vegades els versos del nostre poeta han aconseguit una fluncia i una diafanitat, una grcia i una destresa tan llisquents i tan voluptuoses com en aquesta traducci (o sigui, que aquells poemes traduts per Riba eren ms entenedors i engrescadors que els de Riba).31 Jordi Pinell precisava, encara, que, a ms de ser un nou esfor d'equilibri entre tensi verbal i fluidesa, aquesta traducci correspon exactament a l'estil potic dels ltims anys de Carles Riba, i representa una victria en la seva recerca de la diafanitat sens perjudici de la densitat antiga. Pinell coincideix globalment amb Fuster per va ms enll en situar la versi de Kavafis dins d'un procs cap a la diafanitat sense perjudici de la densitat antiga, cap a una fluidesa que no representi afluixar la tensi caracterstic dels ltims anys del poeta i no pas exclusiu d'aquest llibre no s que sigui aqu sensible, tot aix, perqu es tracta de traduir Kavafis, sin que ja era sensible en l'obra del poeta a partir d'un moment que no s'especifica per que correspon a la seva etapa ltima, diguemne.32
30 31 32

Ferrater 1979, p. 116. Fuster 1963. Pinell 1962.

Des del punt de vista de la formaci de la tradici literria de la Grcia moderna, Kavafis t una llengua a part: la tradici sobre la que recolzen els seus poemes s el grec com a llengua de famlia, fora de Grcia i en una realitat plurilinge, i les seves lectures en grec, preferentment poetes, antics i hellenstics, i prosistes, sovint d'poca romana i bizantins, preferentment historiadors; tamb l'impuls de poder dir ell en grec alguns poetes estrangers, de Dante a Keats, per exemple. s evident que, en termes d'histria de la llengua literria, hi ha en Kavafis una evoluci de la katharvousa a la dimotik, diguem-ne,33 per tamb que el tema de la seva llengua es colloca fora al marge d'aquesta evoluci, que coincideix amb un fet general constatable en tota la literatura grega de la seva poca. L'observaci de la llengua de Kavafis des dels primers poemes o les primeres versions fins als darrers o a les versions acabades ms aviat suggereix un procs de depuraci, de contenci i precisi, d'acumulaci i intensitat,34 que es pot dir en termes de sintaxi com ara: abundor d'oracions nominals pures, ms coordinaci que subordinaci, parquedat d'adjectius, etc. Tot plegat, una tendncia clara a l'economia dels mitjans expressius, i diguem-ne a la braquilogia. En general, els estudis sobre lxic, si permeten parlar d'un procs d'apregonament d'aquesta mena, que, externament, acosta la llengua dels poemes de Kavafis, en termes generals, a la dimotik, palesen un caracterstic to arcaitzant, 35 sostingut i constant, tot al llarg de tota l'obra no especialment en els poemes diguem-ne histrics, com podria suposar-se. En aquesta llengua s tan possible trobar mots de la parla comuna com trobar-ne de molt nobles. El seu carcter de composta, pero, no s sense relaci, malgrat l'observaci que acabo de fer sobre el to arcaitzant, amb el fet que a Kavafis hi ha tant poemes d'ara com poemes situats en altres poques histriques, com ara, sobretot, l'hellenstico-romana o la bizantina; tant poemes en primera persona com poemes en tercera. Aquests fets, i ben d'altres, afecten no tant la llengua, crec, com la gradaci, l's amb finalitat expressiva, artstica, tant de la sintaxi com del lxic. s per l's de la llengua tan finalitzat a l'efecte que vol produir el poema que els poemes de Kavafis sn com sn, i no perqu el to sigui arcaitzant, poc o massa, o perqu la dicci sigui ms acostada a la llengua alta, culta, o a la llengua comuna, ordinria.
33

El fet que d'un poema en esborrany com Davant de Jerusalem (Savvidis 1997, II, 352-353) s'hagin trobat dues versions, no datades, pot illustrar que, conforme anava tenint una llengua potica propia, Kavafis sents en algun cas la necessitat de tornar a dir en aquesta llengua prpia el que havia provat de dir en una llengua que ja sentia massa llunyana i artificial. 34 Liddell (1974) 2004 feia servir el terme angls 'poignancy', a prop tamb de pregonesa i profunditat. 35 Lorando, Marchesi, Gentilini 1970.

10

Prenguem un poema com Termpiles. Els dos primers versos diuen ' / . Si superficialment ens hem avesat a distingir entre els poemes histrics i els d'ara, o entre els de llengua alta i els de llengua ordinria, aquests dos versos plantegen ja d'entrada tot de qestions, perqu aquests nivells aqu clarament coexisteixen. El mot que obre el poema, en la parla ordinria ms aviat vol dir valor o senzillament preu, i aqu mant un sentit fort d'honor, de glria, reforat pel fet que s usat absolutament, sense verb, i, encara, pel referent histric: s l'honor el que cal reconixer als qui guarden les Termpiles. Hi ha uns clebres versos de Simnides (fr. 531 Page), que ens ha transms Diodor de Siclia (XI 11, 6 Arsen, p. 342 Walz) com un encomi, sobre la sort gloriosa que bellament toc als qui guardaren les Termpiles i hi deixaren la vida davant dels perses invasors. A Kavafis l'honor no va als morts, als guerrers espartans caiguts davant dels perses, sin a aquells que guarden (present, no passat) les Termpiles. I els quatre darrers versos, en reprendre la que els s deguda, reblen el sentit d'aquest present: / ( ) / , / ' . El moment s doncs el d'abans de la batalla: estan esperant els perses i prou que preveuen que els perses passaran, ra per la qual els correspon encara ms honor, perqu estan guardant el pas de les Termpiles tot i que saben que seran trats per Efialtes i que no deturaran els perses invasors. Tornant als dos primers versos, ja hi ha un aorist, d'un verb no certament caracterstic de la parla ordinria, , el subjecte del qual sn els qui guarden les Termpiles: estan guardant aquest pas perqu cada un d'ells fix, val a dir, ha posat una fita, un terme, a la seva vida: n'han termenat l'espai, l'espai de la vida, del qual s porta el congost, o sigui l'estretor i el coratge, i el guarden tot i saber si tornem als quatre darrers versos que la traici i la fora invalidaran l'opci que han pres: fer del territori que guarden Grcia, si la porta en sn les Termpiles una opci de vida; l'opci de vida que expliciten els versos 3-10 del poema, entre els dos primers i els quatre darrers. Riba els va traduir aix: Mai d'all que s el deure no movent-se; / justos i equitatius en tots llurs actes, per amb simpatia i bona entranya; / generosos si sn mai rics, i quan / sn pobres en la mica generosos, / ms: acorrent tant com els s possible; dient la veritat sempre que parlen, / tret que sense odi contra els qui menteixen. s clar que aquests versos no corresponen a l'honor dels morts a les Termpiles, sin a l'honor de qui ha posat com a nord, com a espai de la seva vida, el que s just i equitatiu, el que cal, i tracta els altres amb compassi i bons sentiments, crre amb generositat a ajudar-los i diu la veritat i no odia els qui diuen
11

falsedats. Aix s un programa moral, de vida honesta; contra la traici, la violncia i la fora: la vida sense limitaci tica, sense termenar, com s i no cal dir-ho la dels perses o medes. Els versos 3-10 fan referncia al capteniment que han de tenir els homes, ara i aqu, una opci moral en qu rau l'heroisme de deb, haver termenat la vida a la grega, haver-la tancat en l'estretor espartana d'unes normes, bo i ser conscients que la traici, la violncia i la fora prevaldran com sempre. s cabdal, en aquest poema, que el to alt que correspon a la se senti, soni, i que sigui compatible amb la dicci, amb la manera de dir i amb el lxic ms planer que correspon a l'enumeraci de l'opci moral de l'home no del guerrer ; els versos del 3 al 10 no sn el poema: s evident que el poema no s'acaba amb aquesta caracteritzaci de la gent honesta, sin que tota la seva fora prov del fet que, en el mn tal com s, fer-se un propsit de vida honesta s com decidir que val la pena defensar les Termpiles, haver fet d'aquesta opci de vida unes Termpiles per les quals val la pena morir. Aix, Kavafis ha escollit el lxic d'aquests versos i els ha construts amb molta cura, retricament com un encomi. El vers 3 termina en un participi, , i el 9, que s en l'essencial el que tanca aquesta secci perqu desprs d'ell el 10 s una concessiva, una especificaci que el precisa, afegint sentit , termina en un altre participi, , i en el vers anterior trobavem encara . Riba ha vist que convenia conservar els participis, que sintcticament sn conversacionals i terminants, i els ha conservats, i, en canvi, mantenir la responsi en el mateix lloc del vers, al final dels decasillabs 3 i 9 ( / ), aix l'hauria obligat a forar l'ordre dels mots en el vers 9 (usant els seus mots i seguint l'ordre del grec, li hauria resultat sempre que parlen la veritat dient) i, en definitiva, a renunciar al decasillab o a la seva divisi del sentit de entre parlar i dir (la veritat). L'estil braquilgic no exclou les anttesis, les represes simtriques, i Riba hi est particularment atent; aix, per exemple, el generosos al comen del vers 6 i al final del segent, en la mateixa posici que el de l'original, i, entre els dos versos, l'encavallament quan / sn pobres que calca el / de Kavafis. Tant en aquests versos com en els finals, on la seva repetici vindr que (v. 13), vindr que (v. 14) refora el futur del grec i varia la repetici de l'original: (v. 13), (v. 14). Tot plegat, Riba va entendre el poema i va estar atent a com estava construt. De fet, era aix el que li plaa de Kavafis, el que ms l'interessava. Precisament per com l'estil alt, af al de l'encomi
12

simonideu, feia de motlle d'un propsit de vida general, tic i no heroic. I aix amb fidelitat, amb concisi: a la grega. Els dos versos inicials de la versi de Riba sn emblemtics d'aquesta seva aposta ultrada. Diuen: Honor a aquells, qui siguin, que llur vida / han termenat i en guarden les Termpiles. Riba opta per mantenir l'indefinit, l'incs qui siguin (), perqu li sembla bsic per a poder passar d'aquells... que... / guarden les Termpiles a aquells... que llur vida... / han termenat. Mant les Termpiles al final del vers 2 pero les converteix en les Termpiles de la vida de cadasc dels que han posat lmits, fites a la vida. La precisi es concentra tota en el pronom feble en. All que indica que no ens les tenim amb les Termpiles sin que el poeta se serveix de les Termpiles per indicar les portes d'una vida endreada, amb fites de conducta honesta, realment humana una vida que s com Grcia, que respon als ideals grecs s l' en de la versi de Riba. Per, de la mateixa manera com els dos versos inicials de Kavafis resulten de mal lligar sense tenir en el cap tot el poema, aix mateix els dos inicials del poema de Riba. El to alt de la traducci respon al de l'original, evoca el model antic de l'encomi i permet una construcci del total que, a travs de la secci medial (v. 3-10), recupera en els quatre versos finals el to alt ja amb un evident doble joc que compta amb la complicitat del lector que ja haur ents, ara. Per emmotllar l'encomi moral d'ara mateix i de sempre en l'antic encomi heroic de llavors Kavafis ha aconseguit una expressi composta, retricament equilibrada, i aquesta expressi s el que Riba ha incorporat. Aquest, doncs, no s un poema d'un sol to ni s colloquial; i, si el diem com si fos colloquial, tot ell, fra un altre poema, i no el que s. Que la resignada, lcida ironia que reflecteix pugui ser expressada que sigui lcidament irnic el final sense que resulti ridcula la conducta dels qui guarden les Termpiles de la vida , aix noms exactament la llengua que fa servir Riba pot aconseguir-ho. I s en aquest sentit que entenc que Ferrater sobre la llengua de Kavafis no l'encertava. Tot i haver quedat clar que Termpiles no s un poema histric, encara podria pensar-se que altres poemes de Kavafis sn ms directament realistes i que a aquests si que convindria el to colloquial que deia Ferrater ni que fos al preu, potser necessari, de canviar l'etiqueta. Bsicament Ferrater pensava en els poemes ertics, en els ambients srdids. Ell i el seu germ Joan Ferrat. Joan Ferrat va explicar, en el Prospecte de les seves Poesies de Kavafis de 1987,36 que la seva intenci primera havia estat traduir els poemes del corpus cannic que Riba no havia tradut, per que,
36

Reprodut a Ferrat 1987.

13

un cop va haver dut a terme aquest propsit, va veure que les versions de Riba no eren compatibles amb les meves, en la mesura almenys en qui, tant per part de Riba com per la meva part, Cavafis havia sofert l'empremta d'un gust i d'una manera de fer personals que, a desgrat de la nostra coincidncia en el propsit de ser literalment fidels a l'original, ens havien dut inevitablement a resultats de conjunt molt sovint fora divergents.37 En el nucli d'aquesta apreciaci hi ha un fet que fa de mal controlar: com queden el gust i la manera de fer personals reflectits en la tria, o, encara, en cada versi i en el resultat de conjunt. Probablement la resposta sigui que queden reflectits en la llengua. En el cas de Riba s possible mirar de controlar quins poemes va traduir i quins va deixar fora, pero tamb ho fra plantejar si la tria no caldria prendre-la, al cap i a la fi, com un testimoni de la voluntat de Riba de fer passar la veu de Kavafis per la seva veu de poeta, el mateix testimoni que donen les seves versions de Hlderlin. De tota manera, algunes remarques sobre els poemes de Kavafis que no hi ha en el Kavafis de Riba no sembla que puguin ser considerades ni fruit de la casualitat ni mancades de sentit. Les principals d'aquestes remarques les va fer Eudald Sol. Coses com ara que en la tria de Riba no hi ha els poemes ilidics de Kavafis, o que noms n'hi ha un de bizant. La interpretaci d'aquestes remarques, per, s tota una altra qesti. En alguns poemes de Kavafis es fa evident la burla o l'absncia dels dus, i aix hauria pogut repugnar Riba, en aquells anys aferrat al cristiani~me.38 La qesti s massa complicada: no comptem amb evidncies positives, que Riba hagus dit res en aquest sentit, i potser s'hauria de plantejar dins d'un conjunt que ans dels eteris immortals de Hlderlin i del Du de Salvatge cor, passant pel tric de Sfocles, fins als relats de l' Esbs i a plantejar per qu va comenar la traducci d'Eurpides justament per les Bacants. De fet, per, aquesta s una qesti de veres important, perqu d'alguna manera emmarca la crucial sobre el mn grec de Riba i el mn grec de Kavafis sobre el mn de l'un i de i'altre, en definitiva. El mn del Kavafis de Riba fra el dels regnes, el de les metrpolis hellenstiques, dels hebreus i sobretot dels romans dins d'aquest mn, fins a la penetraci del cristianisme; el seu Kavafis se situaria entre l'epigrama hellenstic i Juli. I el mn de Riba hi ha qui ha pensat que no pot emmirallar-se en aquest mn hellenstic que s'ensorra definitivament.39 Emmirallar-s'hi no s, per la fascinaci per aquest mn s a la base de l'inters de Riba per Kavafis. Kavafis alludeix a la barreja de pobles, al mestissatge del mn hellenstic, per el seu mn real s igualment mests i Kavafis diu el fet, no el condemna ni el troba decadent. Aquest mn correspon d'alguna
37 38 39

Ferrat 1987, p. 28. Sola 1977, p. 21. Ibidem, p. 29.

14

manera a la seva llengua: a nivell de conversa, una llengua comuna hellenstica; a nivell de poema, cada poeta hellenstic empra una llengua que s'ha fet ell, comunicable a un pblic divers per contenint, selectivament, la llengua de la tradici potica. L'hellenisme justament es diu aix perqu cont el clssic, el grec anterior. Tornem a ser davant d'una llengua composta, d'art. En la intenci de Kavafis, que s'orienta ms aviat de la banda de l'epigrama que de la banda de Callmac, una llengua articulada i precisa, viva ms que parlada o ordinria, que permeti l'objectivitat, la distncia des de la qual expressa el sentiment, la passi, la nostlgia i la desolaci del pas del temps. Riba, la llengua de la tradici ja la t, de l'Odissea a la tragdia tica. Ha fet excursions, de molt jove, cap a la poesia diguem-ne lrica cap a la poesia no pica, no dramtica , per les poques traduccions, i parcials (Arquloc, Safo, Pndar), han quedat indites o publicades en revistes, Riba no ha pensat a aplegarles com les de Hlderlin, o no se li ha presentat l'ocasi, tant se val. I, de la poesia hellenstica, res o molt poc. Entre els seus llibres, quatre volums de la Palatina de la Guillaume Bud francesa, i para de comptar. El que ms s'acosta a la poesia hellenstica sn les versions, tamb de jove, de Virgili i altres poetes romans. O sigui: t l'Odissea i la tragdia, li falten la comdia i quasi tamb la lrica. No del tot, perqu hi ha l'Aululria i les versions dels grecs arcaics que hem dit, per, globalment, ni punt de comparaci amb l' Odissea i la tragdia. El que t sembla que podria donar la ra a Ferrater quan parlava del to alt de Riba. Per val la pena insistir que la fascinaci per Kavafis li ve d'all que li falta, d'allo mateix que cerca en la veu potica femenina, del risc de la novetat d'un to ms objectiu, d'una expressivitat menys emfatica que li permeti dir el sentiment, la passi, la nostlgia, ms ena del mite, aqu on el smbol es barreja amb la vida de cada dia que no cal que sigui la d'ara mateix, sin la de sempre on el registre alt no s incompatible amb el de cada dia; on la llengua dels poetes no est renyida amb la llengua comuna. Potser ja era per aquesta ra que havia tradut l' Odissea i no la Ilada. Des d'aquesta perspectiva, el mn hellenstic de Kavafis li serveix ms que el mn hellenstic; ms Kavafis que no els poetes hellenstics. Perqu els poemes de Kavafis ens hi porten, a aquell mn que s el nostre, i amb una llengua que s la nostra. Una vegada, comparant la lrica grega amb la moderna, Riba va caracteritzar la d'Arquloc immediatament, va dir com a fruit de les seves reaccions, i la moderna com a plenitud i totalitat del mn en el somni personal d'un instant. 40 Deixat ara de banda aix del somni, es tractaria de fer, de la prpia experincia d'un instant, una imatge precisa de tot, del mn. En aquest sentit, Kavafis interessa ms Riba del que podien arribar a interessar-lo els lrics antics. I
40

Miralles [1995] 2007, p. 144.

15

particularment la seva llengua, l'interessa, tant quan el poema parla de l'instant d'ara com quan parla de l'instant d'un altre temps. Perqu s la llengua all que construeix la conversi de l'instant que sigui en plenitud i totalitat del mn. Tant Ferrat com Sol reconeixen que en la selecci de Riba els poemes ertics no s que no hi estiguin representats, pero se'ls veu reticents a l'hora de reconixer-ho. Una reticencia que potser continua la de Riba a l'hora de triar-los. Al capdavall, per, miseries humanes i xafarderia com totes les ancdotes, curulles de sentit que no s dificil decantar cap a una banda o cap a una altra. Sobretot Ferrat ve a dir que interessava molt Riba la fora de l'evocaci ertica dels poemes de Kavafis per que li feia por que ning arribs a imaginar-se que assumia un jo homosexual per alguna seva afinitat en matria que en general semblava llavors tan delicada. Jo personalment no penso que aquest risc no fos important per a Riba, i crec versemblant que busqus l'assessorament de la seva dona, Clementina Arderiu,41 per l'evidencia que no es va estar de triar poemes molt explcits m'inclina a creure que Riba, si hagus pogut publicar en vida aquestes seves versions, s'hauria explicat en un prefaci, essencial i aclaridor, com solia; i que, ats que Riba no es va poder explicar, les nostres raons, des de Triad 42 fins ara, han d'assumir un grau de conjectura que les pot fer aparixer com a especulacions. Hi ha un esplendid poema, Llur comenament en la traducci de Riba, , en el qual es concentren dos retrets de lxic formulats, respectivament, per Ferrater i per Sol. Diu Ferrater que, quan Riba comenava a llegir els poemes en grec, un dia em va dir molt indignat: "Realment, aquests francesos sn uns cursis, sn incapaos de donar cap vivacitat a la llengua. Fixi's, aquesta bona senyora, Marguerite Yourcenar, tradueix tal mot" (ja no recordo el mot) "tradueix per la couche, aquest mot noble que vol dir el llit a les tragdies de Racine, per s que el mot grec el que vol dir s matals! s el mot ms vulgar del mn". B, probablement tenia ra. Per el cas s que, quan va sortir la seva traducci (b, abans de sortir, perqu la vaig llegir en manuscrit), em vaig quedar consternat que aquest mot "matals" es convertia en "la colga", o sigui que s menys colloquial, ms artificial que "la couche" de Marguerite Yourcenar.43 Aquest mot grec que Ferrater no recordava deu ser (v. 2). En el primer vers del poema, el darrer mot s , un mot certament recurrent en els poemes de Kavafis, a propsit del qual assenyalava Sol que Riba manifesta una certa tendncia a no traduir les paraules gregues i per plaer o
41 42 43

Sol 1977, p. 9, s'hi declara en contra; cf. Segarra 1977. Triad 1962. Ferrater 1979, p. 116-117.

16

voluptuositat i voluptus.44 En la traducci de Riba els tres primers versos d'aquest poema fan La consumaci de llur goig interdit / s'ha fet. S'han aixecat d'aquella colga / i es vesteixen corrents, sense parlar-se. Els dos mots en qesti sn goig (v. 1) i colga (v. 2). Riba ha optat, com fa sempre que pot, per reproduir l'encavallament dels versos 1-2 i per respectar l'ordre dels mots del grec: . No s precisament colloquial, tot plegat: el vocabulari i la construcci tenen com a finalitat que sapiguem que sn dos, que acaben de donar-se plaer sexual i que aquest plaer no s l'usual, perqu els dos sn mascles; de manera que ms aviat s una llengua densificada, d'una condensaci molt per dessobre de la habitual de la conversa; altra cosa s que el que diu el poema remet a un fet, a una situaci, que resulta clarament de com ho diu. El mot grec certament sembla indicar que han jagut sobre un trist matals o una catifa; el mot indica aix, per el srdid no s el mot sin la cosa en si, com ens afigurem ara la cambra on han acomplert la mena de desig que es tenien ms en el fons: com veiem el ja en funci del que s'hi acaba de consumar. En la tria de goig crec que per a Riba fou fonamental que es tracta d'un monosllab i tamb crec que, a ell, aquest mot li podia semblar ms expressiu del que acabaven de consumar aquells dos homes que no plaer o voluptat, que potser li resultaven mots massa literaris. Pel que fa a colga, veig clar que el mot no agradava a Ferrater perqu no li semblava una manera habitual, possible, de designar un matals tirat a terra sobre el qual acaben de tenir sexe dos homosexuals. De fet, per, la sordidesa del fet assumida en el poema v ms aviat d'. I del fet que, consumada la relaci sexual, es vesteixin corrents, sense parlar-se, i de la manera com diu el poema que se'n van. De la segiient manera, en la traducci de Riba: Surten separats, en secret, de la casa; i aix / com van, amb una certa angnia pel carrer, fan l'efecte / de sospitar que en ells alguns cosa deu trair / en quin llit han jagut fa poca estona (v. 4-7). Aquest en quin llit del vers 9 no els causa angnia perqu fos noms un matals sin per la mena de goig interdit que hi han consumat. Que tinguin una por objectivament absurda que la gent, pel carrer, ho spiga, s'adoni, no t a veure amb el llit sin amb la mena de goig que hi han obtingut, amb l'angnia, amb mot de Riba, que ara els fa i els ha fet d'en mateix d'haver-lo consumat, aquell goig. Riba no ha trobat del cas focalitzar el llit tal com realment potser era, sin concentrar el poema que s d'altra banda on esta concentrat tamb en l'original en el sentiment de culpa dels amants. I s per aix que ha optat per dir que anaven pel carrer amb una certa angnia, que s ms, o almenys no s ben b, el que diu
44

Sol 1977, p. 13.

17

 (una mica inquiets, o amonats). s tamb possible que, per a Riba, colga no tingus res a veure amb couche. En catal els mots semblaven a Riba sempre ms a disposici del poeta, ms vivents, que en francs. Era ms fcil al poeta usar-los per primera vegada, val a dir: sense que arrosseguessin el pes d'una feixuga tradici, la possible esclerotitzaci dels mots d'una gran literatura. Les seves cartes a Paul Mazon i les seves declaracions a l'poca de l'squil (1932-1934) illustren aquesta seva opini. D'altra banda, el substantiu colga ni s al Diccionari general de Fabra, i la informaci que en dna el Diccionari catal-valenci-balear d'AlcoverMoll no correspon de cap manera a cap to alt ni revela un mot d's literari. Riba se n'havia servit com d'una troballa lxica en la segona versi de l'Odissea (1948). A X 334-335 havia escrit mesclant-nos / en la colga i l'amor45 en comptes de mesclant-nos / de llit i d'amor, que s com havia tradut en la primera versi 46 46 el del poema homric. Per a Riba traduir colga en el poema de Kavafis no era inconvenient i no tenia res a veure amb couche en la traducci de Yourcenar; tampoc no li era incompatible amb el matals. Una altra cosa s si no va usar matals perqu va trobar que rebaixava el to del poema i una altra, encara, si per traduir el poema i el to del poema de Kavafis cal respectar matals a tota ultrana. La primera no t resposta, i a la segona la resposta s que no obligatriament, per que potser fra ms orientatiu, pel que fa al ja concret que el lector hauria de representar-se. Ara, en la traducci de Riba, que ha optat perqu l'important sigui el que s'hi feia i no el llit en si, el que caldria remarcar s que no hi diu colga sin aquella colga, amb un dctic ponderatiu que, en assenyalar el ja, el posa en el lloc central que li escau: no el llit que s sin all que hi acaben de fer, els dos homes; i, que, d'altra banda, resulta un recurs ben expressiu i ms aviat procedent de la parla ordinria. A ms, quin llit (v. 10), en comptes ms literal quina mena de llit o llit de quina mena, palesa un s de l'indefinit quin parallel al del demostratiu aquella. I tamb hi ha el verb han jagut, que acaba de limitar semnticament quin llit era, aquella colga, i qu hi havien fet que n'haguessin de tenir desprs angnia que no se'ls nots anant pel carrer. Pel que fa a goig, Riba no vol renunciar a aquest mot com una de les traduccions possibles de . Aqu ell vol dir goig i no una altra cosa. Caldria resseguir els usos de goig a l'obra de Riba per fonamentar aquesta afirmaci, i s evident que ara resultaria encara ms digressiu i allargaria la qesti. Bastar que recordem que el Diccionari general li permetia entendre que aquest mot designava una emoci... causada per l'adquisici del b desitjat, cosa que per a ell era ms que noms el plaer (en altres ocasions
45 46

Odissea 1948, I, p. 227. Odissea 1919, II, p. 43.

18

havia tradut per delit) i s'adeia amb el que entenia que Kavafis atribua al coit, que s en definitiva l'acte que han consumat els amants. D'altra banda, en la poesia de Riba, des del primer llibre d'Estances (1919), i malgrat el simbolisme que sempre dispara i contamina el sentit dels mots del poeta ja en aquest llibre, goig no s cosa ni noms ni sobretot espiritual sin que va clarament amb carn (2, v. 10-11; cf. 10, v. 5) i pot acostar-se a significar el coit (11, v. 1 i 7), ni que sigui allusivament i metafrica (15, v. 11 i 15). El tema podria ser si, una paraula com no convindria traduir-la sempre amb el mateix mot, en cada poema en qu la trobssim, tot al llarg de la traducci de Kavafis. Per Riba ni s'ho plantejava, aix, i afinava el sentit d'un mateix mot en cada context, triant-ne cada vegada la soluci que concretament li semblava ms idnia. Tornant al to, al ritme del poema per damunt dels mots concrets, Riba ha retratat b, en els tres primers versos, l'aixecar-se i vestir-se en silenci dels dos amants desprs del coit, i en els quatre segents els ha seguits pel carrer, desprs de sortir separats, en secret (v. 4), i ens els ha mostrat que hi anaven amb una certa angnia. Ja hem vist les opcions que ha fet, i hem vist com els seus versos dibuixaven, fidels als de Kavafis que tradua, la sospita que se'ls pogus notar el goig interdit que havien consumat; que no hi hagus res que els pogus trair: l'acumulaci d'indefinits al mig del vers 6 ( ) preludia el del segent: alguna cosa deu trair / en quin llit han jagut en la traducci de Riba). El poema acaba en tres versos que transformen en guany l'experincia fins aqu evocada, el goig interdit, el sentiment de culpa i l'angnia que se'ls pogus conixer. Fan aix, en la traducci de Riba: Com, per hi ha guanyat la vida de l'artista! / Dem, dema passat, o dintre uns anys, seran escrits / els grans versos dels quals all hi hagu el comenament (v. 8-10). All, (v. 10), acaba de donar la ra a Riba que havia triat l'adjectiu demostratiu aquella per a la colga (v. 1). El poema fa anar el lector del fet i el sentiment de desprs, tot coses reals, situades en una casa i al carrer, per en el sentiment dels amants, fins a un guany segur per indefinit, els versos que en resultaran, potser el poema mateix que est llegint, i el sentiment del poeta. En la versi de Riba, ni el goig ni la colga no desconcentren del que s essencial, del poeta i del guany del poema per al poeta, i el ritme del poema hi batega intacte. Ni el goig ni la colga desfiguren el poema de Kavafis, per no podem dir que no el facin ms de Riba. Hi ha un altre fet que cal considerar, globalment, quant a l'escaiena dels uerba de uerbis de la traducci de Riba. Riba dna un poema per cada poema, no un mot per cada mot del poema; generalment un vers excepcionalment dos per cada vers, no un mot per cada mot del vers. Aix, vol dir que, a ms de llegir i traduir,
19

en traduir fa amb el que t llegit versos i amb els versos un poema equivalent al poema de Kavas que hagi triat per traduir. s ben possible que, en aquest sentit, tamb la mtrica, la construcci del vers i dels versos, la sintaxi del poema, hagin pesat, a ms dels temes, en la tria de Riba. Fins i tot a Hlderlin i malgrat les elegies, que havia meditat tamb rtmicament - Riba ja havia anat a cercar poemes breus i simples i no havia dubtat a convertir dos versos com ara Er kann im Gedichte nicht leben und bleiben, / Er lebt und bleibt in der Welt (Buonaparte de Hlderlin, v. 9-10) en aquests tres: No pot en poemes / viure ni restar: / Viu i resta en el mn (Buonaparte de Riba, v. 10-12).47 En aquests tres hi ha una interpretaci tamb mtrica de l'original. Quan va adaptar els trmetres imbics i els tetrmetres trocaics de la tragdia, de fet Riba va experimentar, en termes de mtrica catalana, en el dodecasillab (noms salturiament alexandrins) i en un vers pentadecasillab amb cesura medial (el primer hemistiqui del qual pot tenir, ara s, la setena sillaba dins d'un mot pla; o sigui, en la prctica: dos heptasllabs). L'hbit del ritme imbic, per, i la fluidesa amb qu sol desenvolupar-se en els versos d'Eurpides, devia ajudar Riba a treballar l'hexasllab i li servia igualment per al decasllab tot i ser sonets, els de Salvatge cor sn poques vegades decasillbics i per a l'alexandr. Els versos amb qu, juntament amb l'octosllab i algun tetrasllab, estan construts els oratoris de l'Esbs. En l'Esbs, d'altra banda, hi ha rima, per usada amb llibertat, i a voltes noms assonant, en les sries d'hexasllabs. Tot plegat, aquestes remarques han estat aqu fetes per a ser tingudes en compte amb vista a la consideraci d'aquesta aspiraci de Riba a la simplicitat, a la intensitat expressiva sense declamaci, que el porti a sintonitzar amb la poesia de Kavafis. Perqu tamb mtricament els poemes de Kavafis li eren cmodes, dins d'aquesta tirada cap al ritme imbic, i els seus versos resultaven, contrriament als hexmetres, molt ms naturalitzables en catal ms naturals, ms llisquents. Els versos de Kavafis sn generalment decasillabs, alexandrins i dodecasllabs, sovint alternats dins d'un mateix poema. D'entre els poemes de Kavafis que Riba va conixer n'hi ha uns quants amb rima: ms entre els ms antics, per no deuen arribar a una tercera part. D'entre els que Riba va triar i va traduir, no arriben a una quarta part els que tenen rima en l'original. Riba no en va traduir cap amb rima. No va voler sentir-se forat a alterar l'ordre dels mots, el ritme de la sintaxi, els encavallaments i amb ells ms d'un cop les cesures , les correspondncies i els ecos. Per a ell, aquestes caracterstiques eren bsiques, i en elles raa, ms que no en la rima, el valor del poema que tradua, la ra de la seva intensitat
47

El poema (Ferrater 1971, p. 39) te doncs dotze versos, contra els deu de I'original.

20

expressiva. Per exemple, en un poema sense rima en grec, A Antoc Epfanes, els vuit primers versos sn dedicats a la presentaci d'un jove d'Antioquia, favorit del rei del ttol, i a reportar l'esperana que manifesta el jove que els macedonis puguin ajudar Sria contra els romans. En els cinc versos segents i darrers del poema, el primer diu la mica de commoci que aquesta esperana del seu jove favorit provoca en el monarca (v. 9), per els segents se centren immediatament en la reacci de ni gosar parlar d'Antoc Epfanes no fos que alg ho reports als romans , provocada pel record de la sort del pare mort lluitant contra els romans, en la batalla de Magnsia i del germ, assassinat en una conjura de palau (v. 10-12a). El que queda de poema (v. 12b-13) s un aclariment del locutor: ja feia b, de no parlar, perqu de seguida els macedonis van ser derrotats a la batalla de Pidna. Com s natural, diu Kavafis al final del vers ( ), i aix el vers, inesperadament, rima amb el 10, la segona part del qual era , el pare i el germ o sigui, aquells la sort dels quals permet de dir com s natural. Heus ac els cinc darrers versos en la traducci de Riba: Pot ben ser que una mica s'hi va commoure el rei. / Per a l'instant recorda el pare i el germ / i ni tan sols contesta. Podia un escolteta / repetir alguna cosa. Per altra banda, s clar, rpidament vingu, a Pidna, el lleig final. Riba dna com s natural amb s clar, i aix el seu s clar rima amb el pare i el germ, com el amb el en l'original de Kavafis. Riba sol respectar igualment les repeticions de versos, o de paraules en una seu mtrica precisa o aproximadament en el mateix lloc del vers , mira de reproduir les insistncies i els ecos de Kavafis, o de donar-ne un equivalent. Vol saber incorporar la manera, d'aparena una mica mecnica, per artificiosa i de molt d'efecte, d'aquests recursos expressius que Kavafis treballa, subtilment. I, si respecta tamb la divisi de les estrofes que, des del punt de vista del sentit, i de la intenci del sentit, sn molt i molt significatives, a Kavafis , per a desenvolupar amb ms precisi segons quins efectes de significaci, no dubta a desdoblar un sol vers de l'original en dos de seus. La primera estrofa del poema Veus s un exemple de justesa en la traducci i fins la supressi en el primer vers de la conjunci copulativa perqu li surti un octosllab, en principi , que modifica l'ordre de mots de l'original, podria pensar-se que dna ms fluidesa a l'entrada i destaca, perqu esdev el primer mot del poema i per la repetici, el substantiu del ttol. Fa aix: Veus ideals, veus estimades / dels qui moriren o dels qui ja sn / perduts per a nosaltres com els morts. El poema de Kavafis t tres estrofes, de tres, dos i tres versos. En la versi de Riba, la segona en t tres i la tercera quatre. En la segona, Kavafis explica no que els morts se'ns apareixen en els somnis, sin que ens parlen per aix n'ha evocat les veus, no les figures que podrien veure's , i que, com en els
21

somnis, tamb quan estem desperts, en mig d'un pensament, podem sentir les veus dels morts: no amb un sentit corporal sin amb el cervell. Riba devia trobar fascinant que el que hauria pogut ser una emoci, un sentiment, acabs manifestant-se en mig d'un pensament i ho sents el cervell. De fet, en el vers 5 de Kavafis s collocat just al final del primer hemistiqui, al final del segon o sigui, al final del vers. Riba disposa aix els seus versos: De vegades ens parlen entre els somnis; / de vegades en mig d'un pensament / les sent el cervell. L'ltim hexasllab li permet destacar que s el cervell, precisament, a sentir-les, i que s en mig d'un pensament queda tamb realat per la collocaci al final del vers anterior. L'esponjament li permet, a ms, usar i repetir de vegades, que s l'equivalent ms espontani de (v. 4, v. 5). La mateixa operaci en l'estrofa tercera. Diu Riba: I amb el so que elles fan, per un instant ens tornen / ressons de la primera poesia / de la nostra vida / com de nit, una msica llunyana que s'apaga. Els versos 7 i 10 de la traducci de Riba corresponen als versos 6 i 8 del poema de Kavafis (tal com el vers 4 de Riba corresponia al vers 4 de Kavafis), per els 8 i 9 de Riba desdoblen el 7 de Kavafis (tal com els 5 i 6 de Riba feien amb el 5 de Kavafis). Amb el resultat de destacar, al final del 8, poesia, i al final del 9 vida. Queda aixi dibuixat un pensament- cervell-poesia-vida que, per impensat que sigui, podria potser haver servit de lema a l'ltima potica ribiana, a la voluntat del poeta de trobar una veu que, sense renunciar al pensament, a la tensi de sempre dels seus versos, reflects ms lmpidament, ms immediata, la vida. Curiosament, podria formular-se aquest impensat programa en termes maragallians, em fa l'efecte. I potser recapitular sobre la llengua que Riba va trobar a Kavafis. Una llengua composta, sotmesa a un control tens de la intelligncia, concentrada en l'expressi, sovint indirecta, de la vida, de l'experincia humana del goig a la decepci, de la joventut i la bellesa a la decrepitud; per mitja de la presentaci, aparentment objectiva, per sempre enfocada amb alguna intenci, d'una escena d'ara o d'un altre moment de la histria. I aix a la grega: en grec d'ara on ressona el d'abans, en l'hellenisme que continua l'hellenisme. Torno per acabar a un altre poema, el famosissim taca. La vida s un viatge. Els monstres els de l' Odissea, la vida, el viatge de retorn d'Ulisses a taca no els trobarem en el cam, en el viatge, si no els portem dintre nostre; i no els portarem dintre nosaltres, els lectors del poema: una segona persona del singular, per a Kavafis si el pensament se't mant alt, si una / emoci escollida / et toca l'esperit i el cos alhora. Tornen a ser tres versos de Riba (7-9) per a dos de Kavafis (7-8). Ja es veu qu passa, i ms si es pensa en el brusc encavallament de Riba: que Riba vol destacar aquesta emoci
22

escollida, vol deturar el lector sobre aquests dos versos per a ell crucials: ' , / . El pensament, la mateixa paraula , si es mant elevat, pot trobar com comunicar els fets de manera que emocionin, que commoguin, si sap escollir escollir els fets, escollir com ; de manera que commoguin, indestriablement, esperit i cos. Tot un programa, per a Riba. La llengua que la seva versi de Kavafis construeix li era imprescindible per a aquest programa que ell no va ser a temps de provar de dur a terme en la seva poesia. Per aix, encara ms, el seu Kavafis s el seu darrer llibre de poesia. I s per aix mateix, perqu era el que sentia ms nou, el ms jove que tenia, que tri uns poemes de Kavafis per a llegir-los als joves universitaris que el convidaren, el 23 de gener de 1959. Amb el seu Kavafis construa el seu lligam amb els joves, projectava cap al futur els propsits de la generaci noucentista, la seva obra. Carles Miralles *** BIBLIOGRAFIA Badia 1973: Antoni M. Badia, El castellanisme estrafet, recurs estilstic dins el Perot Marrasqu de Carles Riba, In memoriam Carles Riba, Barcelona, pp. 47-65. Ferrat 1987: Joan Ferrat, Les poesies de C. P. Cavafis, Barcelona. Ferrater 1962: Gabriel Ferrater, Els poemes de Kavafis, Serra dOr 11, p. 1b. Ferrater 1971: Gabriel Ferrater (prefaci de), Carles Riba, Versions de Hlderlin, Barcelona. Ferrater 1979: Gabriel Ferrater, La poesia de Carles Riba, edici a cura de Joan Ferrat, Barcelona. Ferrater 1986: Gabriel Ferrater, Papers, Cartes, Paraules, a cura de Joan Ferrat, Barcelona. Fuster 1963: Joan Fuster, Carles Riba: Poemes de Kavafis, Poemes 2, pp. 13b-14a. Guardiola 1993: Carles-Jordi Guardiola, Cartes de Carles Riba, vol. III: 1953-1959, Barcelona.

23

Lorando, Marcheselli, Gentilini 1970: Gina Lorando, Lucia Marcheselli, Anna Gentilini, Lessico di Kavafis, Pdua. Mal 1993: Jordi Mal (prleg de), Carles Riba, Tres suites, Barcelona. Mal 1995: Jordi Mal, Iniciaci a la lectura de Tres suites, Cinc aproximacions a la cultura catalana del segle XX , Barcelona, pp. 6780. Mal 2001: Jordi Mal, Una revisi dalgunes idees ferraterianes sobre Carles Riba, a D. Oller i J. Subirana (eds.), Gabriel Ferrater, in memoriam, Barcelona, pp. 249-271. Marfany 1967: Joan-Llus Marfany (edici a cura de), Carles Riba, Obres completes, II, Assaigs crtics, Barcelona. Miralles [1979] 2007: Carles Miralles, Lectura de les Elegies de Bierville de Carles Riba [1979], a Sobre Riba, Barcelona. Miralles [1984, 1986] 2007: Carles Miralles, Deu poemes per a un llibre que no tingu ttol [1984, 1986], a Sobre Riba, Barcelona. Miralles [1995] 2007: Carles Miralles, Riba sobre els grecs [1995], a Sobre Riba, Barcelona. Miralles 2009: Carles Miralles, Riba i la Universitat, lli inaugural del curs 2009-2010, Universitat de Barcelona. Odissea 1919: Homer, Odissea, traducci de Carles Riba, 3 volums, Barcelona. Odissea 1948: Homer, LOdissea novament traslladada en versos catalans per Carles Riba, dos volums, Barcelona. Olivar 1935: Maral Olivar (text revisat i traducci de), Plaute. Comdies, vol. II, La comdia de lolla. Les Baquis, Barcelona. Pinell 1962: Jordi M. Pinell, Poemes de Kavafis, Serra dOr 7, pp. 38b-39a. Riba 1927: Carles Riba (adaptaci de), Plaute. LAululria, La Revista XIII, gener-juny, pp. 36-52. Savvidis 1997: . , , vol. II, Atenes. Segarra 1977: J[oan] de S[egarra], Kavafis, Riba..., El Correo Cataln, 13.02, p. 147.
24

Sol 1977: Eudald Sol (prleg a), Konstandinos Kavafis. Poemes traduts i anotats per Carles Riba, Barcelona, pp. 5-46. Sull 1993: Enric Sull, Una interpretaci de les Elegies de Bierville de Carles Riba, Barcelona. Triad 1962: Joan Triad (nota preliminar a), Carles Riba, Poemes de Kavafis, Barcelona.

25