No saba quant de temps havia dormit des que lhavia venut el cansament, aquest cansament dol que produeix

el sexe quan s intens, bo, plaent i com a tal, morbs i una miqueta o molt porc. Per la posici en qu es trobava estirat cap als peus del llit, amb una galta recolzada en una cuixa de Marta, la cara a curtssima distncia de la vulva daquesta va reconstruir els fets, ajudat pel gust a fluix que encara li omplia la boca: havia perdut la conscincia quan lestava xuclant, i sens dubte quan ja li havia provocat algun orgasme per aquesta via, perqu en cas contrari Marta hauria protestat, hauria reclamat els seus drets i, aix quedava fora de discussi, no li hauria consentit adormir-se. Va fer memria: s clar, recordava els seus xiscles com em poseu!, y les seves cames parcialment cobertes de negre li estenallaven el cap amb cada espasme produt principalment per la seva llengua, al sud, i al nord per la boca de la petita Laura, que en la mesura en que ell podia veure-ho, des de la seva postura, viatjava sense descans dels seus llavis pet als seus mugrons succi. D'altra banda, pels alenars profunds i lents, va comprendre que no havia estat l'nic a notar els efectes de l'esgotament i que totes dues dormien. A poc a poc va apartar les cames de Marta, amb cura de no despertar-la; va seure al llit i a la llum tremolosa de les espelmes perfumades ja en quedava poc, per encara cremaven va contemplar aquell paisatge desprs de la batalla. Laura s'havia adormit amb el cap recolzat al pit de Marta, com si els llavis li haguessin cercat el mugr fins al darrer moment; i Marta la prenia contra el seu cos, passant-li el bra pels muscles, la m perduda entre els seus cabells que, tot i embullats, li van semblar ms llargs que mai. Que n'eren de distintes, cadascuna d'elles bonica a la seva manera: rotunda, forta, enrgica Marta, petitona, frgil, falaguera Laura. Tal com es trobaven, aix, en aquell abra, al gest de Marta hi havia quelcom de protecci maternal, i al de Laura, de dedicaci respectuosa: el respecte de la iniciada per la iniciadora. Es tomb a l'altra banda de Marta i es va cloure contra ella; amb la mateixa lentitud acurada que posava a cada moviment li va posar la m al ventre, a la frontera del triangle pbic. Va copsar, enmig el son, l'estremiment de Marta; va somriure. En aquella guerra plaent quedaven moltes batalles. Va cloure els ulls i de seguida van desfilar pel seu record tots els fotogrames d'aquell film. *** Potser va parlar a Marta de Laura el primer cop que aquesta va passar pel seu despatx; i des del primer moment Marta s'hi va

interessar. Potser perqu no era habitual que a ell li agrads una alumna fins a l'extrem de fer-li'n cap comentari; per Laura hi era l'excepci i Marta ho va entendre de seguida, i sense prdua de temps va alimentar amb preguntes i allusions la fantasia d'ell, i alhora la va fer seva. En realitat no sabria dir per qu Laura li provocava tots aquells sentiments. Era una noia petitona, primeta; el mot escaient continuava essent frgil. Una fragilitat remarcada en el seu cas per la llarga cabellera llisa que li arribava ms avall de mitja esquena; solia dur unes minifaldilles que en altre cos ms gran haurien resultat francament obscenes, per que en ella es quedaven al punt just d'estimular la imaginaci; els pitets s'endevinaven proporcionats a les seves dimensions per molt ben posats; els llavis, molsuts i tendres, dibuixaven un somrs encisador... per sobre tot hi havia la seva mirada. Clara, directa, simptica... per amb un punt d'entremaliadura, de picardia, que li va fer pensar de bon principi que aquella alumna excellent ho seria tamb en altres aprenentatges. El que no s'havia pensat llavors era que Marta hi voldria ser una mestra tan dedicada...