1

1. ESTUDI HISTRIC

A. LES PLANTACIONS EN FILERA
- Frana, bressol de les plantacions en filera
- La Catalunya del mil nou-cents
B. LES ALLES
- Caracterstiques i origen

C. ELS BULEVARDS
- Caracterstiques i origen

D. EL PARKWAY
- Olmsted, inventor del Parkway

2. RECOMANACIONS DE QUALITAT
A. Caracterstiques
B. Tipus dalineament
C. Criteris
C. 1 Medi no urb
C. 2 Medi urb
D. Tria despcies i dalineaci: clau de lxit:
3. EXEMPLES TIPUS
4. PROPOSTA DAPLICACI A TRES MUNICIPIS DE CATALUNYA
Reus
Olot
Les Borges Blanques
5. BIBLIOGRAFIA
ANNEX I: RECULL DESPCIES RECOMANADES
ANNEX II: LEGISLACI
2
3
Les plantacions dalineament han acompanyat al llarg dels segles les infraestructures i camins que travessen els
nostres territoris fins a constituir-ne un element singular, esdevenint veritables artries verdes, que emmarquen
paisatges, en subratllen els punts dinters i defineixen les entrades als nuclis urbans.
Procuren als viatgers que els travessen una ombra agradable i protecci davant les inclemncies meteorolgiques
i, al mateix temps, sn nexes duni entre espais naturals allats (creen habitats i naugmenten la biodiversitat),
Malgrat el seu paper clau, en els ltims anys molts dels vials arbrats han anat desapareixent vctimes de la
generalitzaci de mtodes de cultiu ms eficaos i rendibles o b, per raons de seguretat. La tala daquestes
alineacions pot significar la degradaci i allament dhbitats naturals per, sobretot, la prdua dun dels trets
distintius dels nostres paisatges.
Al llarg dels segles, els vials arbrats han adaptat la seva configuraci a les noves prctiques ds del territori.
Originriament, servien per consolidar les vies de comunicaci (les arrels dels arbres impedien lerosi dels vials no
pavimentats) i per a lexplotaci agrcola o forestal dels arbres que les conformaven. Ms endavant, comenaren
a caracteritzar el paisatge intra i extramurs de les ciutats: el mateix mecanisme sutilitz tant per a definir el traat
de jardins i de vials daccs a residncies privades (anomenades alles) com per a projectar, ms enll de les
muralles, noves avingudes i bulevards de passeig i plaer urb.
Ls daquests mecanismes en els nostres paisatges ha anat evolucionant al llarg de la histria per a deixar
dsser mers elements allats i passar a formar part dun complex sistema despais verds capa de transformar
les ciutats en indrets ms agradables. En trobem una bona mostra en els parways i sistemes de parcs de F. L.
Olmsted de la segona meitat del segle XIX, aix com en els projectes ms contemporanis de Desvigne i Dalnokiy
per a la perifria de Montpellier.
D e l a l i n e a me n t a l s i s t e ma d e s p a i s v e r d s
4
1 . E S T U D I H I S T R I C
5
Des de temps antics, les plantacions dalineament shan associat a
les vies de comunicaci. Probablement, ja a lpoca de lImperi Rom,
es van difondre certes espcies (com lUlmus Minor) per a obtenir-ne
ombra, abric i una font denergia. Durant lEdat Mitjana, la xarxa viria
a lEuropa Occidental es descuid mentre a lsia Central la plantaci
darbres al llarg de vials i carreteres es generalitzava. No ser fins a
la Illustraci que lalineament prendr una nova empenta i passar a
potenciar la diversitat del territori, a suavitzar-ne el paisatge i a trencar-
ne la monotonia de les grans parcelles.
|etnt, secssot oc tcs rttn1tcions cn ritcet
Malgrat que a la major part dEuropa i certes parts dsia els vials
arbrats representen la forma ms antiga de plantaci al llarg de camins
i carreteres, es podria dir que Frana en t la ms llarga tradici i histria
(a Espanya, en canvi, es generalitzen a la segona meitat del XIX).
Les primeres referncies escrites daten del 1552, quan Enric II va
sser el primer a ordenar: a tots els senyors alts justiciers i tots els
governants i habitants de ciutats, pobles i parrquies, de plantar i fer
plantar al llarg dels vials i grans camins pblics tan bona i tan gran
quantitat dels anomenats oms que amb el temps el nostre regne se
nhagi poblat suficientment.
Aquesta histria ha estat marcada per diverses constants:
- Una voluntat obstinada del poder central.
s el poder central qui ha imposat la poltica de plantaci al llarg de
les carreteres i canals de Frana. Aquesta voluntat, mai desmentida,
ha estat reafirmada amb una notable continutat al llarg dels segles
pels monarques i caps destat que han governat Frana fins avui. Des
de Enric II a Llus XIV, i de Napole a Georges Pompidou.
De totes formes aquestes directives no varen sorgir efecte fins que
les plantacions quedaren al crrec dels propietaris; al segle XVIII, les
fileres dabres ja dominaven el llarg de carreteres, camins i canals del
territori francs. A partir del 1825, els arbres varen ser sistemticament
plantats en els terrenys de lestat pels serveis de Ponts et Chausses,
al seu sol profit. Destaca la sensibilitat envers el paisatge i la cura
que dedicaven els enginyers de lpoca al tractament dels laterals
de les carreteres. La vorera estava bordejada a ambds costats per
terraplens, sobreelsqualspodiencaminar vianantsi animalsdomstics
i, en ocasions, es podien arribar a plantar dues lnies darbres.
A . L e s p l a n t a c i o n s e n f i l e r a
6
- Una argumentaci econmica fonamentada per una gesti
inadaptada.
El principal argument per justificar aquestes plantacions era dordre
econmic. La plantaci sistemtica al llarg de les carreteres intentava
palliar la manca de fusta (principal font denergia) que patia Frana,
com daltres pasos europeus, desprs del desforestament de lEdat
Mitjana.
Es tractava dun objectiu molt ambicis que entrava en conflicte amb
el sistema administratiu francs de lpoca: els arbres sn plantats i
gestionats per un servei (Ponts et Chausses), i venuts par un altre
(Les Domaines), mentre que el producte financer va a alimentar el
pressupost general. Aquest problema s encara vigent: no hi ha unitat
en la responsabilitat de la gesti, ni motivaci per mantenir lesfor
donat que els ingressos de les tales no poden ser emprats per renovar
les plantacions dalineaci.
- Una voluntat dembellir.
Els textos suggereixen una constant voluntat dembellir les intervencions,
fins al punt de considerar si largument econmic no fou res ms que un
pretext per crear paisatge. Aquesta voluntat es va concretar en la creaci
de vivers reals, veritables escoles de formaci paisatgstica. Composar
la plantaci al llarg duna via requeria a la vegada coneixements tcnics
propis del cultiu i manipulaci de les plantes, i al mateix temps una
sensibilitat creativa.
Cada espcie era objecte datencions adaptades, en funci del terreny i
de lefecte desitjat. El pltan, arbre que fou difs en nombroses regions
franceses, ns un exemple.
- Una qesti destat. Un mitj dafirmaci del poder. Un smbol de la
unitat del pas.
Aquesta voluntat dembellir es confonia amb una preocupaci poltica:
afirmar sobre el conjunt del territori lautoritat i el poder del rei i per
tant de la unitat del pas. En aquesta poca, en efecte, la bellesa era
utilitzada per assegurar el poder. Recordant les alles dels parcs dels
palaus i castells, els arbres alineats esdevingueren tamb un element
de decoraci familiar que es retroba en el conjunt del territori. Per la
qualitat del seu impacte, constituren un smbol didentificaci de la
naci i de la seva unitat. Aquesta forma didentificaci nacional s tamb
didentificaciregional jaqueels particularismes locals es manifestenper
lelecci despcies, lescala de les plantacions o el tipus desporga.
7
LA CATALu|YA 05L HlL |0u-C5|T3
A Espanya, la poltica darbrat en els camins de letapa dels Habsburg
continua durant el regnat dels Borbons i es generalitza ls de certs
hbrids a carreteres, parcs i avingudes. A finals del segle XIX i durant la
primera meitat del segle XX, es comena a cercar una major diversitat
delements, utilitzant i introduint un nombre creixent despcies.
A Catalunya, durant el segle XIX, trobem nombrosos exemples de
ciutats que consoliden les seves entrades i avingudes arbrades; aix,
les plantacions dalineament esdevenen les lnies directores dels nous
creixements urbans.
Planta de la ciutat de Girona i fotografia de la Devesa, Geografia General de Catalunya.
8
Planta de la ciutat de Figueres i gravat del Castell de Sant Ferran, Geografia General de Catalunya.
9
Planta de la Pobla de Segur i fotografia de lantiga carretera de Gerri, Geografia General de Catalunya.
Planta dHostalric, Geografia General de Catalunya.
10
B . L e s a l l e s
11
- CARACT5Rl3Tl0u53 l 0Rl65|
Lorigen del mot alle es remunta al segle XII, derivat del gallorom aller
i del llat ambulare. s un terme propi dels jardins que designa lespai
linear al llarg del qual sefectua el passeig. Est reservat als vianants,
als ciclistes, als que munten a cavall, i excepcionalment, als vehicles,
que, aleshores, han de disminuir la marxa. Podem distingir entre alles
clssiques o regulars i les alles irregulars.
Lalle clssica, figura base de tots els ordenaments vegetals, est
bordejada duna part i laltra duna lnia darbres. Lalineament s una
forma antiga llargament desenvolupada al llarg de les vies daccs a
les residncies senyorials, de les carreteres, dels camins i dels traats
de caa. A partir del segle XVIII les ciutats projecten, ms enll de les
muralles, alles de passeig que, adaptant-se a les noves maneres
de distracci i plaer urb, constitueixen la base de les places, de les
rambles de passeig, de les avingudes, entre daltres formes urbanes.
Les plantacions que acompanyen lalle clssica han de tenir en
compte la relaci descala entre la seva alada, la seva amplada i la
seva longitud. s preferible no sobrepassar una longitud dun centenar
de metres per evitar lefecte passads i mantenir almenys els primers
cinc metres dalada de tronc lliures, a no ser que la vista lateral sigui
prou mplia i extensa com per modificar les proporcions.
Lalle clssica o regular, pot presentar diverses tipologies en funci
de multitud de parmetres. Al parc de Versalles en podem trobar una
bona mostra.
Aquestes en sn algunes:
- Alles blanques i alles verdes: Mentre que les blanques estan
completament pavimentades amb el saul, a les verdes la gespa
cobreix la prctica totalitat de la superfcie, a excepci de dos camins
al llarg de les palissades.
- Alles simples i alles dobles: Les simples sn aquelles que noms
estan composades per dues fileres darbres o palissades; i les dobles
sn les que en tenen quatre; tres alles juntes, una gran al mig i dos a
cada costat cosntitueixen una contre-alles (delimiten daltres espais
linears i acullen sovint usos diferenciats). Les dues fileres del mig han
destar plantades amb arbres allats: s a dir que no estiguin adossats
a una palissada, i que per tant es puguin rodejar. Els arbres han dsser
esporgats i amb el tronc lliure. Cal tamb que siguin duna mateixa
espcie
- Alles cobertes i alles descobertes: Les cobertes sn aquelles que
es formen amb arbres com el tiller, lom, el castanyer dindies... Les
branques daquests arbres han destar entrellaades o tan prximes
que impedeixin veure el cel a aquells qui en passegen per sota. Han
dsser prou amples per tal que la perspectiva no doni la sensaci
destrenyiment, aix com prou proporcionades pel que fa a la seva
longitud, amplada i lalada del tronc lliure.
Les alles descobertes sn aquelles en qu arbres i grans palissades
estan plantats de forma que res impedeixi al passejant veure clarament
el cel. Aquests tipus dalles poden estar formats nicament per
parterres i massissos arbustius. Les alles principals dun jard davant
la residncia acostumen a sser sempre descobertes i ms amples
que les altres per a no obstaculitzar les visuals.
Lalle irregular soposa radicalment a la clssica, ja que no es dirigeix
directament a lobjectiu ats sin que segueix, amb corbes i contra-
corbes, una successi de seqncies pintoresques. Aquest traat
sadapta millor al parc que a la ciutat, tot i que en ocasions sapliquen
determinats principis de les alles irregulars en el traat de vials de
zones residencials extensives. Les vies de servei comunes a vehicles
i a vianants poden ser tractades com alles de passeig, adaptant-
se al terreny, explotant les masses vegetals existents i obrint-se a les
visuals.
12
ALLE IRREGULAR
LIVORNO, ITALIA, Alle dalzines i pins blancs de carcter irregular, parallel a una via de circulaci.
ALLE REGULAR
1 i 4. Versalles, Alle de la Reine: Els pltans poden arribar als 40 metres si les condicions de desenvolupament aeri i radicular sn satisfactries.
2. Alle des Paons: alle descoberta, verda i doble
3. Alle dApollon: alle coberta, verda i doble
4. Alle du canal: alle descoberta, blanca i simple
4
2
2
5
3
1
13
C-c1c-is1ioucs i o-icc
El bulevard s una via de circulaci que rodeja parcialment o totalment
una ciutat, un nucli o un barri, i en determina laccs. Defineix la perifria,
linterior, lexterior i les entrades; constitueix una referncia important de
la topografia i de la representaci urbana. El seu traat, lleugerament
corbat, disposa duna secci molt ample i les mitjanes i les voreres
estan profusament plantades, ja que el bulevard neix lligat al passeig.
Lorigen del terme (que ve del neerlands bolwerc: fortificaci) s
militar. El significat inicial de gran basti evoluciona, al segle XIX, amb
les grans transformacions de les ciutats europees, fins a referir-se a un
passeig plantat darbres que envolta una ciutat i que ocupa normalment
el lloc de les antigues muralles (ramparts).
En lactualitat, han esdevingut importants vies circulars de trnsit
perifric, de manera que, sovint, sha eixamplat la calada en detriment
de les voreres i shantransformat les mitjanes enzones destacionament.
Daltra banda, han perdut la seva condici delement circular i perifric
per esdevenir, tamb, una important artria de connexi entre barris,
que lliga diferents teixits urbans i diferents paisatges.
C . E l s b u l e v a r d s
1 i 2. Boulevard Haussman i Boulevard du Beaumarchais, Paris
3. Rambla de San Fernando, Lleida
1
2
3
14
d . P a r k w a y
15
El mot parkway resulta de combinar els conceptes high-way (gran
carretera) i parkland. Per parkway avui entenem una via rpida o
bulevard que es dna sentit a si mateix per lamplada i la qualitat dels
seus lmits laterals profusament vegetats.
Es caracteritza per traats amples i sinuosos, pel fet destructurar
totalment lespai i per levident vocabulari vegetal emprat, fent s de
molt poca diversitat despcies. El geners espai central i els laterals,
que amaguen els edificis rera la vegetaci, recullen, en certa manera,
lesperit del jard a langlesa, amb vastes superfcies de gespa i arbres
dispersats sobre ella.
Aquest significat que avui li donem, per, esta lluny de les ambicions
socials i urbanes de F.L. Olmsted, inventor del terme i autor dels
exemplars parkways i sistemes de parks de Nova York, Boston, Chicago
i Buffalo.
0|ns1co, ivc1o- oc| |-rWx
El projecte de les grans xarxes del verdneix quan, a meitats del segle XIX,
es repensa la ciutat moderna com a lloc de la collectivitat, agradable
per viure. El fams exemple del Pars del Segon Imperi estimula daltres
intervencions i serveix dinspiraci, entre daltres, a Arturo Soria per a la
Ciudad Lineal.
Precisament, lAvenue de lImperatrice daquest nou Pars, serveix
de model a Olmsted en els seus inicis. Es tracta duna avinguda que
apropa el centre de la ciutat al parc (bois de Boulogne), promovent loci
ciutad i la fruci de lespai natural, alhora que participa i modifica la
forma de la ciutat per ladhesi dequipaments verds linears. La lectura
dOlmsted del Paris dHaussmann s la duna ciutat model, moderna i
efica, unificada socialment, igualitriament requalificada, conqueridora
de la seva perifria pels seus bulevards i, per tant, previsora i armada per
afrontar les seves activitats i riquesa. Passant duna ciutat aglomerada,
densa i mineral a un conjunt homogenetzat de barris sistemticament
dotats de places, jardins pblics o parcs, lligats entre ells per una xarxa
ampla i verda.
El parkway dOlmsted ser un ampli espai de circulaci de 30 a 40
metres, profusament plantat (la presncia vegetal pot prendre diverses
formes), que es traa des de la ciutat vers el parc (o vice-versa), dun
parc cap a un indret destacable o de la ciutat-jard cap a la ciutat.
Avenue de lImpratrice, Paris (Frana), E. Alphand
Eastern Parkway. New York, E.E.U.U.A. Primer Parkway de F. L. Olmsted
16
Aquesta forma simple fa possible diversos papers i funcions:
- s una via durbanitzaci i anticipaci urbana, amb el parc concebut
com el pol i motor dels nous barris. Ns un complement gaireb
indispensable per augmentar laccessibilitat i per tant pel seu xit ja
que els parcs pblic, tot i existir des de principis del segle XIX, sn
poc presents, sovint allunyats de la ciutat i poc freqentats/usats
per part de la poblaci.
- s una via que origina un nou tipus de ciutat, seguint la lgica
dels barris-jardins. La ciutat creix i es transforma en ella mateixa,
concebent una continutat dels espais lliures i dels espais verds, on
shi pot viure sense deixar datreure, igualment, la resta de ciutadans
en el seu temps de reps.
- s una via de circulaci moderna en el seu funcionament ja que cada
usuari t el seu carril peatons, cavalls, cotxe lent o rpid, tramvia- i
seviten les collisions, grcies a la disposici de les velocitats del
centre cap als costats. Al mateix temps, s un passeig urb, un
espai pblic de confrontaci social on es posa als ciutadans en una
situaci igualitria, a limatge del que Olmsted ha vist funcionar a
Europa.
El parkway s un antdot a la ciutat perqu s un lloc diferent. Al llarg de
la seva carrera Olmsted multiplic les diferncies entre ciutat i parkway,
situant aquest ltim en el mateix registre que el parc.
Sense abandonar mai el pur bulevard haussmanni, ampli, plantat
de forma regular, rectilini i directe, Olmsted va desenvolupar, aix que
la topografia local lincitava, vials-parcs ms irregulars en lamplada i
traat, menys domesticats i mostrant la natura en ella mateixa. Diversos
projectes el porten a considerar els entorns dels cursos daigua com a
lloc privilegiat dintervenci.
s aleshores quan basa els seus projectes sobre un saber i una tcnica
de paisatgista ms que sobre una intervenci urbana i social. Defensa
vivament la necessitat de projectes que trenquin amb els valors de
la ciutat per exaltar el context geogrfic i paisatgstic, mostrant, aix,
un verdader contrast entre els condicionants dictats per lentorn (el llit
inundable, la contaminaci,...) i els relleus i els espais construts dins
els quals inscriu la seva intervenci.
El sistema de Boston (establert desprs del de Chicago) mostra molt
b aquesta orientaci del seu treball. Aprofitant el terreny esponjs i
el relleu, Olmsted va poder fer dels parkways vastes bandes de parcs
interconnectats: el collar de maragdes, com diuen els bostonians.
1. Lake Shore Drive, Chicago, E.E.U.U.A, F. L. Olmsted
2 i 3. Mineapolis, E.E.U.U Parkway, F.L. Olmsted
1
2
3
17
1. Diversos seccions de parway proposades a Boston, E.E.U.U.A, F. L. Olmsted
2. Sistema de parcs a Boston, Chicago, E.E.U.U.A, F. L. Olmsted
2 1