48

4 . P R O P O S T A D A P L I C A C I A
T R E S MU N I C I P I S D E C A T A L U N Y A
49
Com a sntesi de les recomanacions de qualitat per a carreteres i
passeigs urbans shan estudiat tres casos daplicaci en tres ciutats
representatives del territori catal: Reus, Olot i les Borges Blanques.
Representen, aquestes, una diversitat de clima, forma urbana,
grandria i nombre dhabitants.
Per a cada ciutat sha desenvolupat una proposta darbrat urb, ents
com un sistema, s a dir, com un conjunt interrelacionat de parts, amb
identitat i valor propi.
El sistema darbrat duna ciutat esta constitut pel patrimoni arbori
de la ciutat i el seu entorn. Com a sistema, estructura i cohesiona la
ciutat, i te la propietat de relacionar a aquesta amb la resta del territori.
Esta subjecte als condicionants dels dems sistemes urbans i com
a sistema viu que es desenvolupa en el temps, a les decisions que
afectin el seu futur.
Dins de cada ciutat shan distingit les vies en funci del seu carcter,
ja siguin vies dentrada a la ciutat, vies de circumvallaci, passeigs
urbans o passeigs arbrats histrics. A continuaci, i en funci de la
secci disponible, lentorn urbanstic, els usos previstos i el clima
shan proposat les diferents espcies que fromen part del sistema
darbrat a lescala del territori.
Lelecci del ventall despcies per a cada cas sha fet procurant la
mxima diversitat possible, i la pervivncia del sistema grcies als seus
diferents ritmes de creixement. Tamb shan tingut en compte aspectes
com lalternncia despcies perennes i caduques i lemplaament
dexemplars autoctons o introduits en funci de lentorn.
A cada ciutat sha propostat una secci per a cada tipus de via, on
sespecifica el tipus dalineaci, les relacions descala i el tipus darbre.
En ocasions es tracta dun carrer o passeig existent que es considera
bon exemple, i en daltres es proposa una nova secci en comparaci
a lexistent.
D e l a l i n e a me n t a l s i s t e ma
O L O T
L E S B O R G E S -
B L A N Q U E S
R E U S
d e s p a i s v e r d s
50
51
R E U S
52
C a r r e t e r a d A l c o l e a d e l P i n a r
La carretera nacional 240 ha estat una important via dentrada a la ciutat de Reus per lest. Al seu
llarg shi han anat implantant usos lligats a la industria, els serveis i el comer, atrets pel transit
que hi circula. La nova variant que desvia bona part del trnsit que es dirigeix a Tarragona i a la
costa, ha donat una nova dimensi a aquesta carretera, que ha esdevingut un important eix de
creixement de la ciutat, amb nous usos com lhabitatge i els equipaments, que integren aquesta
via en el tramat urb de Reus
La seva urbanitzaci, variant i poc ordenada, dimensionada per als usos anteriors, veu ara una
oportunitat per adaptar-se a aquest canvis i esdevenir una avinguda estructurant de la ciutat. En
lactualitat lespai per al vianant o la bicicleta no esta contemplat i la vegetaci s escasa i amb
poca continutat, ms pensada com a aparador de les industries i centres comercials que com
a un conjunt vertebrador.
situaci existent
53
Aix doncs grcies al gran espai disponible i a la reducci damplada de la calada per tal de
ralentir el trfic menys intens, es proposen dues importants voreres a cada costat de la via
que permetin la implantaci de larbrat en un sl permeable, i un passeig central que divideix
la circulaci principal, de la via de servei. Lespecie emprada s leucaliptus (Eucalyptus
globulosus) que grcies al seu imponent port li conferir a lavinguda lescala que li correspon a
la seva importncia. Tot i aix en una de les voreres, ms relacionada amb els nous usos i amb
menys espai disponible, sha escollit una espcie de port petit, que retorna lespai a lescala
humana (Cercis siliquastrum).
proposta actuaci
Nom : F0ca|,o|0s |co0|0s
Creixement :
Rusticitat :

1
Nom : Ce|c|s s|||q0as||0m
Creixement :
Rusticitat :

4
54
Nom : Platanus x hispanica
Creixement :
Rusticitat :

El passeig de Sunyer forma part juntament amb el de Mata, Prim i de la Misericrdia dun
sistema de rambles que travessa la ciutat de nord a sud. En els darrers anys aquests passeigs
han estat objecte de reformes encaminades a regenerar la vida dels barris que travessen.
Aquestes no noms han respectat les esplndides alineacions de pltans existents, assegurant
la seva pervivncia, sin que han implementat larbrat amb noves especies a les voreres.
Els escocells de 3,75 metres quadrats proporcionen un correcte airejament del sl i
desenvolupament de les arrels, alhora que es compatibilitza amb el paviment impermeable
que requereix ls intens del passeig. Daltra banda les troanes de les voreres al disposar de
menys espai, creixen en escocells d1 metre quadrat, dacord amb la seva petita grandria.
P a s s e i g d e S u n y e r
Nom : Ligustrum japonicum
Creixement :
Rusticitat :

situaci existent
4
1
55
56
Lavinguda Onze de Setembre s el tram final de les avingudes que permeten al trfic rodejar i
travessar Reus. La intensitat de circulaci en aquestes ha estat sempre molt important, pel fet
de tractar-se duna via ls del qual transcendeix del merament intern. La construcci de la nova
variant de la nacional, pel sud i loest, i la previsi duna altra pel nord que acabar de tancar
el cercle que rodejar la ciutat, fan preveure que aquesta avinguda i les contiges perdran el
carcter de vials de circumvallaci pel trfic intens. Fruit daquest canvi descala, ja sestan
realitzant certes remodelacions en alguns dels trams daquestes avingudes per tal de guanyar
espai al cotxe. Lavinguda Onze de Setembre, per, encara presenta una secci dominada per
aquest, ja, antic carcter.
A v i n g u d a O n z e d e S e t e mb r e
situaci existent
57
Nom : Citrus aurantium
Creixement :
Rusticitat :

Nom : Gleditsia triacanthos
Creixement :
Rusticitat :

Es proposa doncs un nou disseny que tingui per objectiu la cessi de ms espai per al vianant, aix com per al
correcte desenvolupament dun arbrat de gran port, que s el que ens pot proporcionar els beneficis ambientals
i paisatgstics que li demanem a larbre dins la ciutat. Les voreres fan ms de tres metres damplada i els arbres
creixen en franges permeables dentre un i dos metres damplada.
Aix com la mitjana i la vorera menys en contacte amb el tramat urb acullen les gleditsies (Gleditsia triacanthos)
de gran port i fulla caduca, la vorera que serveix als edificis contigus presenta un arbre de ms petit port i fulla
persistent com el taronger (Citrus aurantium), que aportar un ambient diferent al que poden crear les altres. El
conjunt total, doncs, esdev una alineaci mltiple i asimtrica.
1
4
proposta actuaci
58
El Passeig de la Boca de la Mina s un passeig arbrat format per una doble alineaci de plataners. T un important valor social i de lleure: des
de fa molts anys ha estat utilitzat pels habitants de Reus per passejar-hi com a punt de partida o arribada de les seves excursions a indrets
ms llunyans. Al capdamunt del passeig hi trobem la coneguda Font de la Boca de la Mina i lInstitut Pere Mata.
La qualitat i conservaci del seu arbrat s excepcional, el que dna el tret diferenciador daquest passeig. Aix ha estat ben ents en el seu
tram baix, on un nou creixement residencial no ha interferit en el seu carcter original, sin que nhi ha donat encara ms sentit, aportant-hi
un nou pblic amb diferents usos associats. Aix sha dut a terme una remodelaci que assegurant la seva pervivncia i conservant el seu
aspecte no urb ha incorporat la illuminaci, bancs i jocs infantils propis dun equipament urb, duna forma certament encertada.
Nom : Platanus x hispanica
Creixement :
Rusticitat :

P a s s e i g d e l a B o c a d e l a Mi n a
situaci existent
1
59
60
61
O L O T
62
El passeig de Barcelona es tracta dun imponent i elegant passeig propi de lentorn urbanstic en que es situa, poc usual a les nostres ciutats.
Destaca la rambla central plantada duna doble alineaci molt regular duns vells pltans que condueixen al cor de la ciutat, com si dun
passads apantallat es tracts.
Una de les voreres limita amb un teixit de ciutat-jard, amb una amplada molt estreta i on larbrat no hi esta previst donada la falta despai i la
proximitat amb els jardins privats. A laltra costat, en canvi una ampla vorera dona espai suficient per al vianant i per a una ms recent alineaci
de pltans sobre una franja de paviment permeable. Justament el fet que les alineacions centrals creixin sobre un paviment de saul que
permet lintercanvi de gasos i agua tot al llarg de la rambla, han fet, sense dubte, que aquestes hagin arribat avui amb tan bona qualitat.
P a s s e i g d e B a r c e l o n a
Nom : Platanus x hispanica
Creixement :
Rusticitat :

1
situaci existent
63
64
A v i n g u d a d e S a n t J o r d i
A lest de la ciutat dOlot un continu de carrers i avingudes permet travessar la ciutat de nord a
sud sense haver de passar pel centre. Es tracta dun trajecte on la naturalesa dels trams que
el componen s molt divers, tant pel que fa al seu context urbanstic, com per la seva secci
transversal.
Amb aquest sentit cal situar lavinguda de Sant Jordi que, ja en ella mateixa, t trams molt
diversos. El tram que aqu sestudia discorre per terrenys no urbanitzables que limiten amb el
Parc Natural de la Zona volcnica de la Garrotxa. Aquest fet ha de marcar enormement el seu
disseny.
situaci existent
65
Nom : Populus nigra
Creixement :
Rusticitat :

Donada lamplitud despai disponible i la coincidncia del traat del vial amb un itinerari
del Parc Natural, saprofita el fet per a crear dos camins parallels a la carretera que
permetin discorre-la a peu o en bici, allunyats del trnsit rodat per una ample franja
vegetada i arbrada.
Lelecci de lespcie t a veure amb criteris ecolgics i paisatgstics. El pollancre
(Populus nigra) grcies al seu gran port, i a lelecci dun marc de plantaci suficientment
geners i duna alineaci alterna; permetr emmarcar el paisatge natural que sobre vers
lexterior, sense ocultar-lo. Daltra banda es tracta duna espcie autctona per tal de no
interferir i funcionar com a connector de lecosistema del parc natural i el de la ciutat.
1
proposta actuaci
66
La via de comunicaci entre La Vall den Bas i la capital de la Garrotxa s la carretera dOlot a Santa
Pau. El seu recorregut s molt interessant des del punt de vista paisatgstic ja que discorre per
entorns agrcoles i forestals molt rics i diversos. Sha dentendre doncs el tram daquest estudi com
el principi daquest recorregut, des de el casc urb dOlot, o el final, i per tant larribada, a la ciutat.
Potenciar el seu carcter de lmit entre urb i no urb ser el principi daquesta proposta.
En aquest tram final, la carretera limita per un costat amb un paisatge agrcola obert, i per laltre
amb un nou creixement de cases allades amb jard, encara no consolidat (amb nombrosos solars
no construts).
C a r r e t e r a d O l o t a S a n t a P a u
situaci existent
67
Nom : Tilia tomentosa
Creixement :
Rusticitat :

La secci proposada respondr, doncs, a aquesta dualitat, amb una vorera de carcter urb on la
vegetaci quedar reduda a plantes arbustives donada la proximitat amb els jardins privats; i amb
laltre vorera amb un carcter ms agrcola, on larbrat dalineaci es situar enrere del voral i la
cuneta.
Es tracta, aix duna simple alineaci unilateral que facilitar un codi de lectura daquest complexe
paisatge. Alhora saprofita per a situar a linterior de lalineaci i per tant allunyat del trnsit, un cam
que serveixi per a la circulaci de les bicicletes i dels vianants que comencen aqu les seves excursions
envers els mltiples paratges daquest territori.
1
proposta actuaci
68
A loest dOlot i seguint els marges del riu Fluvi discorre el Passeig de Sant Roc. Elevat respecte el curs daigua per un mur de pedra que el
limita, constitueix un espai de tranquillitat i lleure del ciutad, de limmediat centre urb. Funciona com a tamp entre el medi urb i el corredor
biolgic que constitueix el riu amb la seva vegetaci de ribera.
Es tracta dun doble alineament central de pltans. Desprs duna calada i vorera de servei del barri residencial contigu; el passeig es
desenvolupa en una rambla de saul (permeable), on els arbres es desenvolupen en les millors condicions.
El tret caracterstic i que fa singular aquest passeig, recau en la peculiar tcnica de poda de brocada, ja en dess. Consisteix en limitar duna
forma drstica el creixement en alada per tal de disminuir el port de larbre i afavorir una copa horitzontal que constitueixi, en lalineaci, una
coberta verda que cobreixi el passeig, com si duna prgola s tracts.
Nom : Platanus x hispanica
Creixement :
Rusticitat :

1
P a s s e i g d e S a n t R o c
situaci existent
69
70
71
L E S B O R G E S B L A N Q U E S
72
El Raval de Lleida era lantiga travessia de la Nacional 240 que passava pel centre de Les Borges
Blanques. Histricament estava plantada a banda i banda per pltans que marcaven lentrada de
la ciutat.
Avui, com en molts daltres municipis, la construcci duna variant ha convertit aquesta via en un
important carrer de la poblaci, deixant de ser una carretera de trfic intens. Tot i aix la disposici
de la seva secci transversal continua dimensionada per donar preferncia al trnsit rodat; amb
voreres molt estretes i molt despai dedicat a la calada i laparcament.
R a v a l d e L l e i d a
situaci existent
73
Nom : Koelreuteria paniculata
Creixement :
Rusticitat :

Encara que guanyant terreny en aquest mbit aconseguim fer les voreres un poc ms amples,
continuen essent estretes per tal dalbergar arbrat de certa importncia.
Una efica resposta a aquest problema de compatibilitat, consisteix en la plantaci en illetes
degudament protegides a la banda de laparcament. Aquest disseny permet arbrar carrers amb
voreres inferiors als 3 metres damplada ja que allunya larbre (Koelreuteria paniculata en aquest cas)
de la faana, no envaeix les servituds del vianant i larbre pot volar sobre laparcament.
4
situaci existent
74
La variant de la nacional 240 que evita passar pel centre de les Borges Blanques rodeja pel sud la
poblaci i constitueix una nova frontera per al casc urb. Aquesta suposa un impacte visual des
de la poblaci, alhora que esdev un excellent mirador del poble per part de lautomobilista que
la discorre.
Constitueix tamb un lmit dels nous creixements urbans, amb el que el seu traat suggereix
aprofitar la seva existncia per a vertebrar, al seu llarg, una estructura linear que, acompanyada
dun planejament dels espais lliures, funcions a mode danella verda, ja que enllaaria amb el
canal dUrgell que la tancaria pel nord.
V a r i a n t d e l a N - 2 4 0
situaci existent
75
Nom : Pinus pinea
Creixement :
Rusticitat :

Es tractaria dun passeig situat al peu del terrapl de la carretera que, gracies a larbrat situat a banda
i banda, reduiria limpacte paisatgstic que suposa la visi de la variant des del centre, aix com
possibilitaria la visi del poble des de la carretera gracies a la seva disposici alterna i al seu marc
de plantaci espaiat.
proposta actuaci
2
76
Lavinguda de Francesc Maci s fruit levoluci de lantiga carretera Nacional 240 a lentrada de
Les Borges Blanques, on shi van anar installant diverses edificacions dusos diversos, lligats a
loportunitat que suposava limportant flux de vehicles de pas.
El resultat ha estat un teixit urb poc consolidat i poc relacionat amb el del centre histric, i una
secci absolutament fora descala per a una poblaci daquesta mida on els cotxes i camions
shi troben ms a gust que les persones. La nova variant posa encara ms en evidencia aquesta
disfunci.
A v i n g u d a d e F r a n c e s c Ma c i
situaci existent
77
Nom : Aesculus hippocastanum
Creixement :
Rusticitat :

La proposta s un comproms entre els usos actuals (centres comercials, tallers, industries,
magatzems, habitatges,...) i la voluntat daprofitar tant despai disponible per a aconseguir ms
despai per al ciutad i per a limplantaci dun arbrat de gran port a lescala del lloc, que constitueixi
un nou marc paisatgstic de qualitat per a lentrada del municipi.
1
proposta actuaci
78
El canal dUrgell s una infraestructura de reg i abastiment comenada a construir a meitats del segle XIX. Bona part del seu traat est acompanyat
dalineacions de pltans que procuren ombra al cam que discorre al seu costat, alhora que subratllen aquesta infraestructura enmig dun paisatge
marcat pels cultius darbres fruiters.
Al seu pas per les Borges Blanques, lestat de conservaci daquests alineaments no s homogeni. Una bona part han desaparegut, una altre resta
ben conservada i daltres trams han sofert transformacions. En els trams ben conservats podem observar com s tracta dalineacions triples, on els
pltans arriben importants alades. En daltres trams es pot observar un interessant fenomen de transformaci. En aquests els arbres madurs han
sofert una amputaci a peu de soca que ha propiciat el rebrotament des de la base, donant com a resultat una estructura arbria completament
diferent a la seva predecessora, i a una escala ms petita i a la mida de lhome. Aix demostra com una mateixa espcie, amb les mateixes
condicions i mateixos marcs de plantaci pot desenvolupar una imatge diferent pel sol fet demprar unes altres practiques culturals.
Nom : Platanus x hispanica
Creixement :
Rusticitat :

1
C a n a l d U r g e l l
situaci existent
79
80