Professional Documents
Culture Documents
2005
Foment de Ciutat Vella, S.A.
memria
2005
Foment de Ciutat Vella, S.A.
sumari
Prleg ........................................................................................... 4 1. Presentaci de lempresa ................................. 7 2. Informe de gesti 2005 ..................................... 25 Lnia municipal ............................................................ 26 A. Transformaci urbanstica
........................
26
Actuacions als entorns del barri de Santa Caterina i a la resta del Casc Antic.............................................................. 27 Entrada en servei del nou mercat de Santa Caterina ...................... 27 Remodelaci de lavinguda Francesc Camb .............................................. 28 Urbanitzaci de la plaa Joan Capri ................................................................ 30 Finalitzaci dels edicis dapartaments per a gent gran........ 31 Urbanitzaci de la prolongaci de lavinguda Francesc Camb i del carrer lvarez de Castro............ 32 Actuacions en curs als entorns del mercat de Santa Caterina: carrers Gombau i Arc de Sant Cristfol, plaa Sant Cugat i entorns ....................................................................... 34 Projecte dintervenci integral als barris de Santa Caterina i Sant Pere ................................................................. 35
Actuacions als entorns del sector de Valldonzella .......................................................... 37 Actuacions als entorns de lIlla de la Rambla del Raval ...................... 39 Actuacions municipals: Aparcament pblic soterrat ................. 39 Central de recollida pneumtica del Raval ................................. 40 Procs de participaci ciutadana previ a la reforma de la plaa de la Gardunya i entorns ............................. 41 Conclusions derivades del procs de participaci .................... 42 Dades del procs de participaci ............................................................... 43 Programa de millora de lhabitatge a la Barceloneta .............. 45 Altres actuacions nalitzades .................. 48 Arranjament dels entorns de ledici de Futur Sostenible .................. 48 Urbanitzaci provisional de la plaa del Poeta Bosc ........................ 49 Altres actuacions en curs ............................. 50 Complex esportiu del Raval ................ 50 Equipament municipal per a Escola dAdults i Centre de Serveis Personals a la Barceloneta ............................................................. 51
Altres operacions de gesti urbanstica.................................................................. 53 Altres operacions de planejament urbanstic .............................. 54 B. Habitatge ........................................................................ 56 Pla de lhabitatge 2004-2007 ................... 56 Ocina de lHabitatge de Ciutat Vella ... 58 Dades de gesti: Assessorament en habitatge ............. 59 Assessorament en rehabilitaci...... 60 C. Dinamitzaci econmica i equilibri comercial ............................................ 68 Cessi de locals a entitats socials ... 68 D. Promoci i comunicaci................................ 70 E. Programes internacionals .......................... 72 Lnia pblico-privada .......................................... 74 Illa de la Rambla del Raval ......................... 74 Edicis dhabitatges cooperatius ...... 74 Hotel ................................................................................. 75 Edici docines ................................................. 76 Urbanitzaci de lIlla de la Rambla del Raval ...................................... 76 Locals comercials al barri de Santa Caterina ........................................................... 78 3. Informe econmic ................................................... 85
Edita: Foment de Ciutat Vella S.A. Pintor Fortuny, 17-19. 08001 Barcelona. Tel. 93 343 54 54. Fax: 93 343 54 56 Dipsit legal: B-51.333-06
20 05
sumario
Prlogo ........................................................................................4 1. Presentacin de la empresa ...........................7 2. Informe de gestin 2005................................... 25 Lnea municipal............................................................ 26 A. Transformacin urbanstica
......................
26
Actuaciones en los alrededores del barrio de Santa Caterina y en el resto del Casc Antic ........................ 27 Entrada en servicio del nuevo mercado de Santa Caterina ................. 27 Remodelacin de la avenida Francesc Camb ............................................... 28 Urbanizacin de la plaza Joan Capri ................................................................. 30 Finalizacin de los edicios de apartamentos para personas mayores ........................................................................ 31 Urbanizacin de la prolongacin de la avenida Francesc Camb y de la calle lvarez de Castro ......... 32 Actuaciones en curso en los alrededores del mercado de Santa Caterina: calles Gombau y Arc de Sant Cristfol, plaza Sant Cugat y alrededores ..................... 34 Proyecto de intervencin integral en los barrios de Santa Caterina y Sant Pere ....................... 35
Actuaciones en los alrededores del sector de Valldonzella .............................. 37 Actuaciones en los alrededores de la Illa de la Rambla del Raval .................... 39 Actuaciones municipales: ............................ 39 Aparcamiento pblico subterrneo .............................................................. 39 Central de recogida neumtica del Raval......................................... 40 Proceso de participacin ciudadana previo a la reforma de la plaza de la Gardunya y alrededores .............................................................. 41 Conclusiones derivadas del proceso de participacin ........................ 42 Datos del proceso de participacin... 43 Programa de mejora de la vivienda en la Barceloneta ........................... 45 Otras actuaciones nalizadas.................. 48 Arreglo de los alrededores del edicio de Futur Sostenible .................. 48 Urbanizacin provisional de la plaza del Poeta Bosc ................ 49 Otras actuaciones en curso ....................... 50 Complejo deportivo del Raval ........... 50 Equipamiento municipal para Escuela de Adultos y Centro de Servicios Personales en la Barceloneta........................................................ 51
Otras operaciones de gestin urbanstica ................................................................. 53 Otras operaciones de planeamiento urbanstico ........................ 54 B. Vivienda ............................................................................ 56 Plan de la vivienda 2004-2007 ................ 56 Ocina de lHabitatge de Ciutat Vella .... 58 Datos de gestin: Asesoramiento en vivienda ................... 59 Asesoramiento en rehabilitacin .... 60 C. Dinamizacin econmica y equilibrio comercial ........................................ 68 Cesin de locales a entidades sociales ......................................... 68 D. Promocin y comunicacin........................ 70 E. Programas internacionales ........................ 72 Lnea pblico-privada.......................................... 74 Illa de la Rambla del Raval .......................... 74 Edicios de viviendas cooperativas .. 74 Hotel .................................................................................. 75 Edicio de ocinas........................................... 76 Urbanizacin de la Illa de la Rambla del Raval .............................. 76 Locales comerciales en el barrio de Santa Caterina ................................ 78 3. Informe econmico ................................................. 85
Disseny i producci grca: Primer Segona serveis de comunicaci Fotograes: Tavisa, Adri Goula i FCV www.fomentciutatvella.net
4
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
La memria de Foment de Ciutat Vella que teniu a les mans s una sinopsi de lactivitat que ha dut a terme aquesta societat al llarg de lexercici 2005 i els resultats en els quals ha derivat. Lany 2005 ha estat especialment significatiu en el desenvolupament dels projectes concretats en el Pla dactuacions del Districte 2004-2007. La continutat en les actuacions de millora urbanstica, les diverses lnies de treball per facilitar el dret a lhabitatge i la dinamitzaci comercial i econmica sn les grans les prioritats daquest Pla, i Foment de Ciutat Vella participa activament en totes elles. Dentre les actuacions acabades o desenvolupades al llarg del 2005, sens dubte la ms significativa ha estat lacabament de la remodelaci integral del mercat de Santa Caterina i la urbanitzaci dels seus entorns, amb un mfasi especial en la remodelaci de lavinguda Camb. La reobertura de portes el mes de maig va marcar linici duna nova etapa en la qual el mercat exerceix de motor de la revitalitzaci social i econmica del barri en un entorn urb renovat, dotat de nous equipaments i on lactivitat comercial ha de tenir tamb un important paper dinamitzador. Amb aquesta finalitat, es va impulsar un concurs pblic per adjudicar, amb criteris que tamb valoraven el paper de cada establiment en lentorn del barri, els dotze nous locals comercials generats a la prolongaci de lavinguda Camb, comeros que a final dany ja van poder iniciar la seva activitat. La recuperaci dels barris de Santa Caterina i de Sant Pere, per, t encara cam per recrrer. Els ajuts econmics concedits per la Generalitat de Catalunya mitjanant la Llei de barris, rees urbanes i viles que requereixen una atenci especial sn una via de finanament que garanteix poder continuar duent a terme les actuacions projectades al Casc Antic. Lexercici que recull aquesta memria ha estat tamb important en el desenvolupament daltres projectes de renovaci urbana a Ciutat Vella. Les
La memoria de Foment de Ciutat Vella que tiene usted en las manos es una sinopsis de la actividad que ha llevado a cabo esta sociedad a lo largo del ejercicio 2005 y los resultados en los que ha derivado. El ao 2005 ha sido especialmente significativo en el desarrollo de los proyectos concretados en el Plan de actuaciones del Distrito 2004-2007. La continuidad en las actuaciones de mejora urbanstica, las diversas lneas de trabajo para facilitar el derecho a la vivienda y la dinamizacin comercial y econmica son las grandes las prioridades de este Plan, y Foment de Ciutat Vella participa activamente en todas ellas. De entre las actuaciones concluidas o desarrolladas a lo largo de 2005, sin duda la ms significativa ha sido el acabamiento de la remodelacin integral del mercado de Santa Caterina y la urbanizacin de sus entornos, con especial nfasis en la remodelacin de la avenida Camb. La reapertura de puertas en el mes de mayo marc el inicio de una nueva etapa en la que el mercado ejerce de motor de la revitalizacin social y econmica del barrio en un entorno urbano renovado, dotado de nuevos equipamientos y donde la actividad comercial debe tener tambin un importante papel dinamizador. Con tal objeto, se impuls un concurso pblico para adjudicar, con criterios que tambin valoraban el papel de cada establecimiento en el entorno del barrio, los doce nuevos locales comerciales generados en la prolongacin de la avenida Camb, comercios que a finales de ao ya pudieron iniciar su actividad. La recuperacin de los barrios de Santa Caterina y de Sant Pere, sin embargo, tiene an camino que recorrer. Las ayudas econmicas concedidas por la Generalitat de Catalunya mediante la Ley de barrios, reas urbanas y villas que requieren una atencin especial son una va de financiacin que garantiza poder continuar llevando a cabo las actuaciones proyectadas en el Casc Antic. El ejercicio que recoge esta memoria ha sido tambin importante en el desarrollo de otros proyectos de renovacin urbana en Ciutat Vella. Las diversas piezas
prleg prlogo
diverses peces que conformen el conjunt urb de lilla de la rambla del Raval han avanat en els seus processos dedificaci o previs a la seva construcci, i als entorns del carrer Valldonzella shan ultimat els treballs previs al seguit dactuacions que permetran reordenar lespai. Tamb al Raval, durant el 2005 sha dut a terme un exhaustiu procs de participaci ciutadana amb lobjectiu de copsar la voluntat i les necessitats tant de les entitats i les associacions com dels vens i venes de cara a la definici de la futura reforma de la plaa de la Gardunya i els seus entorns, lltim gran espai daquest barri on el procs de transformaci i revitalitzaci iniciat a Ciutat Vella fa dues dcades encara no ha intervingut. Altres actuacions com la construcci del complex esportiu del Raval a lantiga fbrica txtil de Can Ricart, les fases destudi prvies al Programa per a la millora de lhabitatge a la Barceloneta, o linici en aquest barri de ledificaci de lequipament municipal que acollir lEscola dAdults i el Centre de Serveis Personals tamb han estat protagonistes de lexercici 2005, igual com ho han estat les operacions relacionades amb el Pla de lhabitatge o les iniciatives referents a la dinamitzaci comercial. Tot plegat, impulsat sempre des de lobjectiu com i final de millorar la qualitat de vida tant dels residents com dels usuaris dels barris de Ciutat Vella, el centre histric de Barcelona, on el respecte cap al passat vol conviure amb les dinmiques vitals de les grans ciutats en el segle XXI.
que conforman el conjunto urbano de la manzana de la rambla del Raval han adelantado en sus procesos de edificacin o previos a su construccin, y en los alrededores de la calle Valldonzella se han ultimado los trabajos previos a la serie de actuaciones que permitirn reordenar el espacio. Tambin en el Raval, durante 2005 se ha llevado a cabo un exhaustivo proceso de participacin ciudadana con el objeto de captar la voluntad y las necesidades tanto de las entidades y las asociaciones como de los vecinos y vecinas de cara a la definicin de la futura reforma de la plaza de la Gardunya y sus alrededores, el ltimo gran espacio de este barrio donde el proceso de transformacin y revitalizacin iniciado en Ciutat Vella hace dos dcadas an no ha intervenido. Otras actuaciones como la construccin del complejo deportivo del Raval en la antigua fbrica textil de Can Ricart, las fases de estudio previas al Programa para la mejora de la vivienda a la Barceloneta, o el inicio en este barrio de la edificacin del equipamiento municipal que acoger la Escuela de Adultos y el Centro de Servicios Personales tambin han sido protagonistas del ejercicio 2005, igual como lo han sido las operaciones relacionadas con el Plan de la vivienda o las iniciativas referentes a la dinamizacin comercial. Todo lo cual, impulsado siempre desde el objetivo comn y final de mejorar la calidad de vida tanto de los residentes como de los usuarios de los barrios de Ciutat Vella, el centro histrico de Barcelona, donde el respeto hacia al pasado quiere convivir con las dinmicas vitales de las grandes ciudades en el siglo XXI.
Xavier Casas i Masjoan President de Foment de Ciutat Vella, SA President del Consell del Districte de Ciutat Vella Primer tinent dalcalde Carles Mart i Jufresa Vicepresident primer executiu de Foment de Ciutat Vella, SA Regidor del Districte de Ciutat Vella
Xavier Casas i Masjoan Presidente de Foment de Ciutat Vella, SA Presidente del Consell del Districte de Ciutat Vella Primer teniente de alcalde Carles Mart i Jufresa Vicepresidente primero ejecutivo de Foment de Ciutat Vella, SA Regidor del Districte de Ciutat Vella
Prleg. Prlogo
1
Presentaci de lempresa Presentacin de la empresa
8
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
9
1. Presentaci. Presentacin
lexecuci del Pla deixample, de lurbanista Ildefons Cerd. Molts edificis del centre histric es van buidar, i van comenar a succeir-se cicles que alternaven labandonament amb larribada de nous residents. Cada cicle suposava ms empobriment del conjunt, de manera que anava augmentant la precarietat social i el desarrelament al barri dels nous habitants. A aquests efectes nocius, shi va afegir el de la sensaci dinseguretat provocada per lobertura de les vies rpides i altres projectes urbanstics. La prdua de centralitat del nucli histric de la ciutat va comportar diverses prdues estratgiques: lestaci ferroviria central, el port comercial, el mercat central, els centres de poder poltic i la universitat. El comer, com a principal activitat econmica, va perdre dinamisme, i molts negocis van haver de tancar. El procs de degradaci va ser lent i va durar dcades. Les edificacions envellien i ning no socupava de fer-ne el manteniment, ni tampoc de dotar el centre histric de les infraestructures de les quals s que disposaven molts barris de la resta de la ciutat. A la situaci fsica, shi van afegir problemtiques socials i de poblaci que la van agreujar. El 1950, en el moment de mxim histric de poblaci de Ciutat Vella, la densitat era de 581,4 habitants per hectrea, la poblaci envellia (ms del 26% superava els seixanta-cinc anys), i els problemes socials, com ara la pobresa, la delinqncia, la prostituci i, ms tard, el consum de drogues, sestenien i es concentraven en zones que queien en labsoluta marginalitat.
antiguos lmites mediante la ejecucin del Plan de ensanche, del urbanista Ildefons Cerd. Muchos edificios del centro histrico se vaciaron, y empezaron a sucederse ciclos que alternaban el abandono con la llegada de nuevos residentes. Cada ciclo supona ms empobrecimiento del conjunto, de forma que iba aumentando la precariedad social y el desarraigo en el barrio de los nuevos habitantes. A estos efectos nocivos, se aadi el de la sensacin de inseguridad provocada por la apertura de las vas rpidas y otros proyectos urbansticos. La prdida de centralidad del ncleo histrico de la ciudad comport varias prdidas estratgicas: la estacin ferroviaria central, el puerto comercial, el mercado central, los centros de poder poltico y la universidad. El comercio, como principal actividad econmica, perdi dinamismo, y muchos negocios tuvieron que cerrar. El proceso de degradacin fue lento y dur dcadas. Las edificaciones envejecan y nadie se ocupaba de realizar el mantenimiento, y tampoco de dotar al centro histrico de las infraestructuras de las que s disponan muchos barrios del resto de la ciudad. A la situacin fsica, se le aadieron problemticas sociales y de poblacin que la agravaron. En 1950, en el momento de mximo histrico de poblacin de Ciutat Vella, la densidad era de 581,4 habitantes por hectrea, la poblacin envejeca (ms del 26% superaba los sesenta y cinco aos), y los problemas sociales, como la pobreza, la delincuencia, la prostitucin y, ms tarde, el consumo de drogas, se extendan y se concentraban en zonas que caan en la absoluta marginalidad.
10
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
11
1. Presentaci. Presentacin
Tamb va ser aprovat el Programa dactuacions integrals (PAI), que distingia sis grans lnies dactuaci: urbanisme, benestar social i equipaments, infraestructures i mobilitat, promoci dactivitats econmiques, seguretat ciutadana i usos de lespai pblic, i foment de la rehabilitaci privada. Per a lexecuci daquest programa, era necessari obtenir la qualificaci del centre histric com a rea de Rehabilitaci Integrada, cosa que va succeir el 1986. Ciutat Vella va ser qualificada com a rea de Rehabilitaci Integrada per tal dobtenir el finanament necessari del Govern dEspanya i de la Generalitat de Catalunya. Igualment, es va concretar la participaci ciutadana en la presa de decisions relacionades amb aquest procs. Lrgan regulador de lrea de Rehabilitaci Integrada va ser una Comissi Gestora, que va reunir peridicament en una mateixa taula de participaci i acord tres administracions pbliques (lAjuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Foment del Govern dEspanya), les associacions de vens de Ciutat Vella i la Cambra de Comer. Un instrument derivat de la instauraci de lrea de Rehabilitaci Integrada va ser lOficina de Rehabilitaci de Ciutat Vella, un rgan creat amb la voluntat dimplicar els propietaris privats en la rehabilitaci dels cinc mil edificis existents al districte. El gran instrument de gesti del projecte de transformaci urbanstica de Ciutat Vella, per, va ser lempresa mixta municipal Promoci de Ciutat Vella, SA (Procivesa), que va ser creada el 1988 per lAjuntament de Barcelona a partir dun capital inicial de 16,8 milions deuros: 10,2 milions deuros de capital pblic (61%) i 6,6 milions deuros de capital privat (39%).
Tambin fue aprobado el Programa de actuaciones integrales (PAI), que distingua seis grandes lneas de actuacin: urbanismo, bienestar social y equipamientos, infraestructuras y movilidad, promocin de actividades econmicas, seguridad ciudadana y usos del espacio pblico, y fomento de la rehabilitacin privada. Para la ejecucin de este programa, era necesario obtener la calificacin del centro histrico como rea de Rehabilitacin Integrada, cosa que sucedi en 1986. Ciutat Vella fue calificada como rea de Rehabilitacin Integrada a fin de obtener la financiacin necesaria del Gobierno de Espaa y de la Generalitat de Catalunya. Igualmente, se concret la participacin ciudadana en la toma de decisiones relacionadas con este proceso. El rgano regulador del rea de Rehabilitacin Integrada fue una Comisin Gestora, que reuni peridicamente en una misma mesa de participacin y acuerdo a tres administraciones pblicas (el Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya y el Ministerio de Fomento del Gobierno de Espaa), las asociaciones de vecinos de Ciutat Vella y la Cambra de Comer. Un instrumento derivado de la instauracin del rea de Rehabilitacin Integrada fue la Oficina de Rehabilitaci de Ciutat Vella, un rgano creado con la voluntad de implicar a los propietarios privados en la rehabilitacin de los cinco mil edificios existentes en el distrito. El gran instrumento de gestin del proyecto de transformacin urbanstica de Ciutat Vella, no obstante, fue la empresa mixta municipal Promoci de Ciutat Vella, SA (Procivesa), que fue creada en 1988 por el Ajuntament de Barcelona a partir de un capital inicial de 16,8 millones de euros: 10,2 millones de euros de capital pblico (61%) y 6,6 millones de euros de capital privado (39%).
12
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
Procivesa va dividir el seu treball en cinc rees: gesti de sl, urbanitzaci, obres i desconstruccions, creaci dhabitatge de reallotjament, actuacions de mercat i de promoci econmica, i promoci i comunicaci dobres i del projecte en conjunt. Dacord amb la legislaci espanyola, Procivesa va tenir vigncia durant un perode de catorze anys, des del 1988 fins al 2002. A partir de lexperincia positiva i dels resultats aconseguits durant letapa de Procivesa, lAjuntament de Barcelona va reafirmar el seu convenciment en la intervenci de lAdministraci pblica al centre histric, motiu pel qual va ser creada Foment de Ciutat Vella com a empresa mixta municipal encarregada de continuar la tasca dimpulsar, coordinar i gestionar el procs de transformaci i revitalitzaci. En els disset anys dexecuci de les actuacions que, entre el 1988 i el 2005, shan emmarcat dins el procs de transformaci i revitalitzaci, shan obtingut resultats notables en diversos mbits. La renovaci urbana ha suposat la desconstrucci duns 500 edificis i duns 4.200 habitatges, un 20 per cent dels quals estaven buits abans de linici del procs. Pel que fa a la construcci dhabitatge pblic, shan creat 3.200 nous habitatges, 600 dels quals shan guanyat per la via de la rehabilitaci. El conjunt de nou habitatge pblic sha destinat al reallotjament de les famlies afectades pel procs de transformaci del centre histric. Daquesta manera, lAjuntament de Barcelona ha complert el comproms que va adquirir en linici daquest procs, quan va garantir que tots els residents de Ciutat Vella que resultessin afectats serien reallotjats dintre el mateix districte. Els ajuts pblics per incentivar la rehabilitaci privada han possibilitat a aquesta tenir incidncia en un total de 3.109 edificis entre el 1988 i el 2005, cosa que equival a 42.565 habitatges i locals repercutits. En
Procivesa dividi su trabajo en cinco reas: gestin de suelo, urbanizacin, obras y deconstrucciones, creacin de vivienda de realojamiento, actuaciones de mercado y de promocin econmica, y promocin y comunicacin de obras y del proyecto en conjunto. De acuerdo con la legislacin espaola, Procivesa tuvo vigencia durante un perodo de catorce aos, desde 1988 hasta 2002. A partir de la experiencia positiva y de los resultados conseguidos durante la etapa de Procivesa, el Ajuntament de Barcelona reafirm su convencimiento en la intervencin de la Administracin pblica en el centro histrico, motivo por el cual fue creada Foment de Ciutat Vella como empresa mixta municipal encargada de continuar la tarea de impulsar, coordinar y gestionar el proceso de transformacin y revitalizacin. En los diecisiete aos de ejecucin de las actuaciones que, entre 1988 y 2005, se han enmarcado dentro el proceso de transformacin y revitalizacin, se han obtenido resultados notables en varios mbitos. La renovacin urbana ha supuesto la desconstruccin de unos 500 edificios y de unas 4.200 viviendas, un 20 por ciento de las cuales estaban vacas antes del inicio del proceso. En cuanto a la construccin de vivienda pblica, se han creado 3.200 nuevas viviendas, 600 de ellas ganadas por la va de la rehabilitacin. El conjunto de nueva vivienda pblica se ha destinado al realojo de las familias afectadas por el proceso de transformacin del centro histrico. De esta manera, el Ajuntament de Barcelona ha cumplido el compromiso que adquiri en el inicio de este proceso, cuando garantiz que todos los residentes de Ciutat Vella que resultasen afectados seran realojados en el mismo distrito. Las ayudas pblicas para incentivar la rehabilitacin privada han posibilitado a sta tener incidencia en un total de 3.109 edificios entre 1988 y 2005, lo cual equivale a 42.565 viviendas y locales
13
1. Presentaci. Presentacin
termes relatius, la incidncia de la rehabilitaci privada sobre el teixit residencial de Ciutat Vella en aquests disset anys s dun 53%. El procs de transformaci i revitalitzaci ha perms la creaci de nous espais pblics i la construcci dhabitatges i equipaments en sl prviament alliberat, sobre el qual sha generat:
64.355 m de sl de nous carrers i places 25.371 m de sl de noves promocions dhabitatge 16.322 m de sl de nous equipaments de barri i de ciutat
repercutidos. En trminos relativos, la incidencia de la rehabilitacin privada sobre el tejido residencial de Ciutat Vella en estos diecisiete aos es de un 53%. El proceso de transformacin y revitalizacin ha permitido la creacin de nuevos espacios pblicos y la construccin de viviendas y equipamientos en suelo previamente liberado, sobre el que se han generado:
64.355 m de suelo de nuevas calles y plazas 25.371 m de suelo de nuevas promociones de vivienda 16.322 m de suelo de nuevos equipamientos de barrio y de ciudad
A ms, shan fet treballs de renovaci en 265 carrers de Ciutat Vella. La gran majoria daquests treballs han estat exhaustius i han perms ladequaci del carrer als nous plans de mobilitat, que atorguen prioritat al vianant davant del vehicle als carrers que no sn artries principals del centre histric.
Adems, se han realizado trabajos de renovacin en 265 calles de Ciutat Vella. La gran mayora de estos trabajos han sido exhaustivos y han permitido la adecuacin de la calle a los nuevos planes de movilidad, que otorgan prioridad al peatn ante el vehculo en las calles que no son arterias principales del centro histrico.
Equip barri
Infraestructura
10%
Universitat
6%
Aparcament
10%
Govern dEspanya
3%
3%
Espai pblic
9%
13%
Port Autnom Barcelona
19%
38%
9%
Equipament ciutat Habitatge
36%
17%
Generalitat de Catalunya
23%
3%
14
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
Constitucin
El 19 de febrero de 1999, por acuerdo del Consejo Plenario, se constituy como sociedad annima con capital ntegramente municipal. El Consejo Plenario, en sesin del da 23 de febrero de 2000, acord la transformacin de la sociedad en empresa de economa mixta, con un capital inicial de seis millones de euros:
3,6 millones de euros de capital pblico (60%) 2,4 millones de euros de capital privado (40%)
Objecte social
La societat va ser creada amb lobjectiu de dur a terme totes les actuacions urbanstiques i dedificaci planejades en el marc del procs de transformaci i revitalitzaci del districte de Ciutat Vella.
Objeto social
La sociedad fue creada con el objeto de llevar a cabo todas las actuaciones urbansticas y de edificacin planeadas en el marco del proceso de transformacin y revitalizacin del distrito de Ciutat Vella.
Perode de vigncia
Foment de Ciutat Vella, SA tindr una durada mxima de catorze anys i, al final daquest perode, els actius i els passius revertiran a favor dentitats de dret pblic o privat ntegrament participades per les administracions pbliques, un cop amortitzades les accions del capital privat.
Perodo de vigencia
Foment de Ciutat Vella, SA tendr una duracin mxima de catorce aos y, al final de este perodo, los activos y los pasivos revertirn a favor de entidades de derecho pblico o privado ntegramente participadas por las administraciones pblicas, una vez amortizadas las acciones del capital privado.
Lnies dactuaci
Dacord amb larticle 49 de la Carta Municipal de Barcelona, el pla dempresa de la societat divideix les seves activitats en dues branques, segons la naturalesa del seu capital:
Lneas de actuacin
De acuerdo con el artculo 49 de la Carta Municipal de Barcelona, el plan de empresa de la sociedad divide sus actividades en dos ramas, segn la naturaleza de su capital:
15
1. Presentaci. Presentacin
Sinclouen en aquesta lnia de treball les actuacions de promoci econmica vinculades als objectius estratgics de la revitalitzaci de Ciutat Vella. Tamb dins les actuacions diniciativa municipal es desenvolupa la promoci de la rehabilitaci privada a travs de lOficina de lHabitatge de Ciutat Vella. Finalment, formen part daquesta lnia dactuacions la gesti i el manteniment duna part del conjunt dedificis municipals ubicats a Ciutat Vella que actualment no estan adscrits al servei pblic i que han estat objecte dun encrrec especfic a Foment de Ciutat Vella, SA.
Se incluyen en esta lnea de trabajo las actuaciones de promocin econmica vinculadas a los objetivos estratgicos de la revitalizacin de Ciutat Vella. Tambin dentro de las actuaciones de iniciativa municipal se desarrolla la promocin de la rehabilitacin privada a travs de la Oficina de lHabitatge de Ciutat Vella. Finalmente, forman parte de esta lnea de actuaciones la gestin y el mantenimiento de una parte del conjunto de edificios municipales ubicados en Ciutat Vella que actualmente no se encuentran adscritos al servicio pblico y que han sido objeto de un encargo especfico a Foment de Ciutat Vella, SA.
16
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
1 Illa de la Rambla
del Raval
17
1. Presentaci. Presentacin
Les actuacions semmarquen en tres tipologies: Urbanitzaci: remodelaci de carrers, urbanitzaci de noves vies pbliques, canvi de paviment, collocaci de nou arbrat i mobiliari urb. Equipaments: construcci o rehabilitaci dedificis per acollir-hi serveis de proximitat per al barri, com ara centres cvics, biblioteques, escoles bressol, residncies per a estudiants, complexos esportius o apartaments per a gent gran, entre daltres. Igualment, sha dut a terme la renovaci dels tres mercats municipals dabastiment de Ciutat Vella. Infraestructures: installaci de la xarxa de recollida pneumtica de residus slids urbans, construcci de dues centrals de recollida al barri de Santa Caterina i al Raval, construcci o ampliaci de nous aparcaments pblics, i modernitzaci de les xarxes de serveis (electricitat, aigua, gas, telfon, cable, enllumenat pblic i clavegueram).
Las actuaciones se enmarcan en tres tipologas: Urbanizacin: remodelacin de calles, urbanizacin de nuevas vas pblicas, cambio de pavimento, colocacin de nuevo arbolado y mobiliario urbano. Equipamientos: construccin o rehabilitacin de edificios para albergar en ellos servicios de proximidad para el barrio, como centros cvicos, bibliotecas, guarderas, residencias para estudiantes, complejos deportivos o apartamentos para personas mayores, entre otros. Igualmente, se ha llevado a cabo la renovacin de los tres mercados municipales de abastecimiento de Ciutat Vella. Infraestructuras: instalacin de la red de recogida neumtica de residuos slidos urbanos, construccin de dos centrales de recogida en el barrio de Santa Caterina y en el Raval, construccin o ampliacin de nuevos aparcamientos pblicos, y modernizacin de las redes de servicios (electricidad, agua, gas, telfono, cable, alumbrado pblico y alcantarillado).
Llei de barris
Les actuacions de renovaci urbana i de revitalitzaci social i econmica al barri de Santa Caterina i al adjacent barri de Sant Pere continuaran els prxims anys amb el desenvolupament del projecte dintervenci integral. Aquest projecte t la principal via de finanament en la dotaci econmica que aporta la Generalitat de Catalunya a travs de la Llei de barris, rees urbanes i viles que requereixen una atenci especial.
Ley de barrios
Las actuaciones de renovacin urbana y de revitalizacin social y econmica en el barrio de Santa Caterina y en el colindante barrio de Sant Pere continuarn los prximos aos con el desarrollo del proyecto de intervencin integral. Este proyecto tiene la principal va de financiacin en la dotacin econmica que aporta la Generalitat de Catalunya a travs de la Ley de barrios, reas urbanas y villas que requieren una atencin especial.
18
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
Habitatge
La millora de les condicions dels habitatges per a una ms alta qualitat de vida dels seus residents ha estat un dels objectius prioritaris del procs de transformaci i revitalitzaci de Ciutat Vella. Mantenir el carcter residencial i de proximitat dels barris del districte ha estat un objectiu daquest procs, juntament amb la recuperaci del nucli histric com a centre neurlgic de Barcelona. La construcci de nou habitatge pblic i limpuls de la rehabilitaci privada sn les dues lnies dactuaci de Foment de Ciutat Vella en la consecuci daquest objectiu. Del 1988 fins al 2005, la renovaci urbana del centre histric ha afectat cinc-cents edificis i quatre mil cinc-cents habitatges, un 20% dels quals estaven inhabitats. El parc dhabitatge pblic de nova creaci a Ciutat Vella en aquest perode s de tres mil dos-cents pisos nous i sis-cents habitatges guanyats per la via de la rehabilitaci. Pel que fa a la rehabilitaci privada, sha actuat en un total de 3.109 edificis, xifra que equival a 42.565 habitatges i locals que shan beneficiat dels ajuts pblics a la rehabilitaci privada. Un 53% del teixit residencial privat de Ciutat Vella ha estat objecte fins avui dalguna actuaci de rehabilitaci subvencionada amb diners pblics. La inversi pblica total des del 1988 ha estat duns 40 milions deuros, que han servit per incentivar obres privades de rehabilitaci per un valor de 215 milions deuros. La conclusi, doncs, s que per cada euro pblic destinat a incentivar la rehabilitaci, se nhan generat 5,3 dinversi privada.
Vivienda
La mejora de las condiciones de las viviendas para una ms alta calidad de vida de sus residentes ha sido uno de los objetivos prioritarios del proceso de transformacin y revitalizacin de Ciutat Vella. Mantener el carcter residencial y de proximidad de los barrios del distrito ha sido un objetivo de este proceso, junto con la recuperacin del ncleo histrico como centro neurlgico de Barcelona. La construccin de nueva vivienda pblica y el impulso de la rehabilitacin privada son las dos lneas de actuacin de Foment de Ciutat Vella en la consecucin de este objetivo. De 1988 hasta 2005, la renovacin urbana del centro histrico ha afectado quinientos edificios y cuatro mil quinientas viviendas, un 20% de las cuales estaban inhabitadas. El parque de vivienda pblica de nueva creacin en Ciutat Vella en este perodo es de tres mil doscientos pisos nuevos y seiscientas viviendas ganadas por la va de la rehabilitacin. Con respecto a la rehabilitacin privada, se ha actuado en un total de 3.109 edificios, cifra que equivale a 42.565 viviendas y locales que se han beneficiado de las ayudas pblicas a la rehabilitacin privada. Un 53% del tejido residencial privado de Ciutat Vella ha sido objeto hasta hoy de alguna actuacin de rehabilitacin subvencionada con dinero pblico. La inversin pblica total desde 1988 ha sido de unos 40 millones de euros, que han servido para incentivar obras privadas de rehabilitacin por un valor de 215 millones de euros. La conclusin, pues, es que por cada euro pblico destinado a incentivar la rehabilitacin, se han generado 5,3 euros de inversin privada.
19
1. Presentaci. Presentacin
Oficina de lHabitatge
La gesti dels ajuts pblics a la rehabilitaci privada es du a terme des de lOficina de lHabitatge de Ciutat Vella, servei municipal englobat en aquesta empresa. LOficina va ser creada el maig del 2004 i va integrar lOficina de Rehabilitaci de Ciutat Vella, que s activa des del 1988. Des de lOficina tamb es dispensa atenci tcnica i jurdica en tot el que fa referncia a tenir un habitatge, sigui com a llogater, en el procs de compra i venda dun pis, o en els conflictes en les comunitats de propietaris.
Oficina de lHabitatge
La gestin de las ayudas pblicas a la rehabilitacin privada se lleva a cabo desde la Oficina de lHabitatge de Ciutat Vella, servicio municipal englobado en esta empresa. La Oficina fue creada el mayo de 2004 e integr la Oficina de Rehabilitaci de Ciutat Vella, que est activa desde 1988. Desde la Oficina tambin se dispensa atencin tcnica y jurdica en todo lo que respecta a tener una vivienda, ya sea como arrendatario, en el proceso de compra y venta de un piso, o en los conflictos en las comunidades de propietarios.
20
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
van prevaler els criteris dadequaci de lestabliment i la seva activitat comercial als entorns del barri, per tal de garantir la barreja dusos i lequilibri amb els comeros ja existents. Una altra tasca de promoci s la cessi de locals municipals a entitats socials que en requereixen.
criterios de adecuacin del establecimiento y su actividad comercial en los alrededores del barrio, con el objeto de garantizar la mezcla de usos y el equilibrio con los comercios ya existentes. Otra tarea de promocin es la cesin de locales municipales a entidades sociales que los requieren.
Accionariat
La societat mixta es va formar a partir dun capital social inicial de sis milions deuros (mil milions de pessetes el 2001). El capital de procedncia pblica, anomenat de srie A, s dun 60% del total, mentre que el 40% restant prov del capital privat, anomenat de srie B. Dins de la srie A, lAjuntament de Barcelona va aportar inicialment el 51% del capital que atorga a la societat el carcter de municipal dins de la definici global dempresa municipal deconomia mixta. Lany 2004, aquestes accions van ser transferides a la societat privada municipal BIMSA
Accionariado
La sociedad mixta se form a partir de un capital social inicial de seis millones de euros (mil millones de pesetas en 2001). El capital de procedencia pblica, denominado de serie A, es de un 60% del total, mientras que el 40% restante proviene del capital privado, denominado de serie B. Dentro de la serie A, el Ajuntament de Barcelona aport inicialmente el 51% del capital que otorga a la sociedad el carcter de municipal dentro de la definicin global de empresa municipal de economa mixta. En 2004, estas acciones fueron transferidas a la sociedad privada municipal
21
1. Presentaci. Presentacin
(Barcelona dInfraestructures Municipals, SA). La resta del capital pblic la va aportar la Diputaci de Barcelona, segona instituci pblica implicada en la creaci de la societat. La srie B, corresponent a laportaci del capital privat, t com a agents diverses entitats financeres i empreses de serveis implicades i interessades en la rehabilitaci i la modernitzaci del nucli histric de Barcelona. Hi destaca, per la seva significaci social, la presncia de la societat Iniciativa per a la Recuperaci de Ciutat Vella, creada amb lobjectiu de promoure la revitalitzaci comercial del centre histric de Barcelona.
BIMSA (Barcelona dInfraestructures Municipals, SA). El resto del capital pblico lo aport la Diputaci de Barcelona, segunda institucin pblica implicada en la creacin de la sociedad. La serie B, correspondiente a la aportacin del capital privado, tiene como agentes a varias entidades financieras y empresas de servicios implicadas e interesadas en la rehabilitacin y la modernizacin del ncleo histrico de Barcelona. Destaca, por su significacin social, la presencia de la sociedad Iniciativa per a la Recuperaci de Ciutat Vella, creada con el objeto de promover la revitalizacin comercial del centro histrico de Barcelona.
Direcci de Planejament
Cap dUrbanitzaci
Cap dEdificaci
Assessor Jurdic
Cap de Gesti de Sl
22
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
REPRESENTANTS DE LES EMPRESES Sr. Joan Font i Alegret Director General SABA, Aparcamientos, SA Sr. Andreu Morales i Parejo Director de lOficina de Banca Internacional de Barcelona BANCO-VIZCAYA ARGENTARIA, SA Sr. Xavier Auguets i Pratsobrerroca
Director Executiu INVERCARTERA Grup CAIXA DE CATALUNYA
Sr. Llus Castells i Arcas Director dEmpreses Catalunya TELEFNICA, SA Im. Sr. Jordi Labria i Martorell
Sr. Pere Guardiola i Tey Director de Mercat Institucional LA CAIXA (CAIXA HOLDING, SA) SECRETARI NO CONSELLER Sr. Josep Maria Socias i Humbert
23
1. Presentaci. Presentacin
2
Informe de gesti Informe de gestin
26
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
A. Transformacin urbanstica
Las principales actuaciones urbansticas que prev el Plan de actuacin del Districte de Ciutat Vella para el ciclo 2004-2007, y que a lo largo del ejercicio 2005 han sido un objetivo central de desarrollo por parte de Foment de Ciutat Vella, se concentran en cinco reas urbanas.
27
2. Informe de gesti. Informe de gestin
Actuacions als entorns del barri de Santa Caterina i a la resta del Casc Antic Entrada en servei del nou mercat de Santa Caterina
Els primers mesos del 2005, van tenir lloc els ltims treballs previs a la posada a punt del nou mercat de Santa Caterina per a la reobertura de portes. La construcci i adaptaci de les parades segons les necessitats de cada comer i els acabats de les installacions tcniques van marcar lltima fase dun llarg procs iniciat sis anys enrere, quan lantic mercat de Santa Caterina va tancar les portes per viure aquest procs de remodelaci integral que lha convertit en un mercat emblemtic dotat de totes les tecnologies, comoditats i serveis propis dun mercat davantguarda del segle XXI. El 10 de maig del 2005, el nou mercat de Santa Caterina va iniciar la seva activitat comercial, amb un total de seixanta-dues parades de productes frescos, un supermercat i un restaurant. El nou equipament, daquesta manera, va comenar a exercir com a nou motor del barri, igualment renovat mitjanant un conjunt dactuacions paralleles a la construcci del mercat. Si lampliaci de laparcament pblic soterrat havia entrat en servei labril del 2003 i la central de
Actuaciones en los alrededores del barrio de Santa Caterina y en el resto del Casc Antic Entrada en servicio del nuevo mercado de Santa Caterina
Los primeros meses de 2005, tuvieron lugar los ltimos trabajos previos a la puesta a punto del nuevo mercado de Santa Caterina para la reapertura de puertas. La construccin y adaptacin de las paradas segn las necesidades de cada comercio y los acabados de las instalaciones tcnicas marcaron la ltima fase de un largo proceso iniciado seis aos atrs, cuando el antiguo mercado de Santa Caterina cerr las puertas para vivir este proceso de remodelacin integral que lo ha convertido en un mercado emblemtico dotado de todas las tecnologas, comodidades y servicios propios de un mercado de vanguardia del siglo XXI. El 10 de mayo de 2005, el nuevo mercado de Santa Caterina inici su actividad comercial, con un total de sesenta y dos paradas de productos frescos, un supermercado y un restaurante. El nuevo equipamiento, de este modo, empez a ejercer como nuevo motor del barrio, igualmente renovado mediante un conjunto de actuaciones paralelas a la construccin del mercado. Si la ampliacin del aparcamiento pblico subterrneo haba entrado en servicio en abril de 2003 y la central de recogida
28
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
recollida pneumtica ho va fer el desembre del 2004, en aquest 2005 es va acabar la construcci dels dos edificis amb cinquanta-nou apartaments per a persones grans a la banda de mar del mercat, i va concloure la fase de remodelaci i millora dels entorns viaris immediats daquest. Tot el conjunt dactuacions que han conformat aquest procs de renovaci urbana van ser coordinades per Foment de Ciutat Vella, SA per encrrec de lAjuntament de Barcelona.
neumtica lo hizo en diciembre de 2004, en este 2005 se acab la construccin de los dos edificios con cincuenta y nueve apartamentos para personas mayores al lado de mar del mercado, y concluy la fase de remodelacin y mejora de los alrededores viarios inmediatos del mismo. Todo el conjunto de actuaciones que han conformado este proceso de renovacin urbana fueron coordinadas por Foment de Ciutat Vella, SA por encargo del Ajuntament de Barcelona.
29
2. Informe de gesti. Informe de gestin
notablement la durabilitat del paviment, com ja sha pogut constatar des de fa anys a lavinguda de la Catedral. Els treballs de remodelaci van incloure lestesa de la xarxa de recollida pneumtica fins a la connexi amb la central, situada sota el mercat de Santa Caterina i en funcionament des del desembre del 2004, i la renovaci de les xarxes de serveis daigua, gas, electricitat i telefonia, aix com ladequaci al nou espai urb de lenllumenat pblic i de larbrat. Juntament amb la remodelaci de lavinguda Camb, es va executar la renovaci del tram de muntanya del carrer Freixures, un cop el tram de mar havia estat remodelat dins el procs durbanitzaci dels carrers dels entorns del nou mercat de Santa Caterina. El 21 de setembre, en el marc dels dies previs a les festes de la Merc, va tenir lloc una festa popular amb la qual es va celebrar tant la reobertura del mercat com la remodelaci de lavinguda Francesc Camb.
notablemente la durabilidad del pavimento, como ya se ha podido constatar desde hace aos en la avenida de la Catedral. Los trabajos de remodelacin incluyeron el tendido de la red de recogida neumtica hasta la conexin con la central, situada debajo del mercado de Santa Caterina y en funcionamiento desde diciembre de 2004, y la renovacin de las redes de servicios de agua, gas, electricidad y telefona, as como la adecuacin al nuevo espacio urbano del alumbrado pblico y del arbolado. Junto con la remodelacin de la avenida Camb, se ejecut la renovacin del tramo de montaa de la calle Freixures, una vez el tramo de mar haba sido remodelado dentro del proceso de urbanizacin de las calles de los alrededores del nuevo mercado de Santa Caterina. El 21 de septiembre, en el marco de los das previos a las fiestas de la Merc, tuvo lugar una fiesta popular con la cual se celebr tanto la reapertura del mercado como la remodelacin de la avenida Francesc Camb.
30
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
31
2. Informe de gesti. Informe de gestin
32
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
33
2. Informe de gesti. Informe de gestin
al barri, la installaci del mobiliari urb i de lenllumenat pblic i lestesa de la xarxa pneumtica de recollida de residus slids urbans, que est connectada a la central de Santa Caterina. Els treballs durbanitzaci shan dut a terme igualment al carrer lvarez de Castro, via daccs principal a lavinguda Camb i al mercat de Santa Caterina des del barri de Sant Pere. Lobertura del tram de prolongaci de lavinguda Camb facilita la mobilitat al barri i dinamitza laccs al mercat, ja que connecta lavinguda Camb amb un altre pulm vital del barri de Santa Caterina com ho s lespai del Pou de la Figuera, el qual ser urbanitzat a partir del segon semestre del 2006. Per aquest motiu, al llarg del 2005 sha procedit a la desconstrucci dels set edificis que, entre els carrers Metges, Sant Pere ms baix i Jaume Giralt, ocupaven el sl destinat a espai pblic i equipaments per al barri en loperaci denominada jardins del Pou de la Figuera.
redes e infraestructuras que suministran servicios al barrio, la instalacin del mobiliario urbano y del alumbrado pblico y la tendida de la red neumtica de recogida de residuos slidos urbanos, que est conectada a la central de Santa Caterina. Los trabajos de urbanizacin se han llevado a cabo igualmente en la calle lvarez de Castro, va de acceso principal a la avenida Camb y al mercado de Santa Caterina desde el barrio de Sant Pere. La apertura del tramo de prolongacin de la avenida Camb facilita la movilidad en el barrio y dinamiza el acceso al mercado, puesto que conecta la avenida Camb con otro pulmn vital del barrio de Santa Caterina como lo es el espacio del Pou de la Figuera, el cual ser urbanizado a partir del segundo semestre de 2006. Por este motivo, a lo largo de 2005 se ha procedido a la deconstruccin de los siete edificios que, entre las calles Metges, Sant Pere ms baix y Jaume Giralt, ocupaban el suelo destinado a espacio pblico y equipamientos para el barrio en la operacin denominada jardines del Pou de la Figuera.
34
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
Actuacions en curs als entorns del mercat de Santa Caterina: carrers Gombau i Arc de Sant Cristfol, plaa Sant Cugat i entorns
A lacabament del 2005, estava en curs la urbanitzaci dels carrers Gombau i Arc de Sant Cristfol. Aquesta actuaci inclou la renovaci de les xarxes de serveis i lextensi de la xarxa pneumtica de recollida de residus slids. Igualment, estava en fase dexecuci la remodelaci de la plaa Sant Cugat i els carrers Fonollar, Forn de la Fonda, Tarrs i Sant Domnec de Santa Caterina. La previsi dacabament daquestes obres, que tamb inclouen lextensi de la xarxa de recollida pneumtica, s per al segon trimestre del 2006. A la plaa Sant Cugat, la renovaci hi preveu la construcci duna nova estaci de distribuci elctrica soterrada i la incorporaci de nou arbrat i mobiliari urb.
Actuaciones en curso en los alrededores del mercado de Santa Caterina: calles Gombau y Arc de Sant Cristfol, plaza Sant Cugat y alrededores
A finales de 2005, estaba en curso la urbanizacin de las calles Gombau y Arc de Sant Cristfol. Esta actuacin incluye la renovacin de las redes de servicios y el tendido de la red neumtica de recogida de residuos slidos. Igualmente, estaba en fase de ejecucin la remodelacin de la plaza Sant Cugat y las calles Fonollar, Forn de la Fonda, Tarrs y Sant Domnec de Santa Caterina. La previsin de acabamiento de estas obras, que tambin incluyen el tendido de la red de recogida neumtica, es para el segundo trimestre del 2006. En la plaza Sant Cugat, la renovacin prev la construccin de una nueva estacin de distribucin elctrica subterrnea y la incorporacin de nuevo arbolado y mobiliario urbano.
35
2. Informe de gesti. Informe de gestin
36
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
ledifici de la Penya Cultural Barcelonesa, situat al nmero 55 del carrer Sant Pere ms baix. Aquesta adquisici es va realitzar al mes de novembre per la via de lexpropiaci. Tamb shan iniciat un seguit diniciatives concebudes amb lobjectiu com de donar suport a la dinamitzaci econmica dels sectors ms afectats per les conseqncies del procs de renovaci daquests barris. Aix mateix, al llarg de lexercici 2005 sha iniciat el procs dexpropiaci dels edificis situats entre els carrers Mestres Casals i Martorell, 2-12, i Arc de Sant Cristfol, 1-9. Les actuacions a emprendre en aquestes ubicacions un cop el sl sigui de titularitat municipal, tamb seran finanades a partir de la dotaci econmica de la Llei de barris. Daltra banda, des de mitjan octubre i fins als ltims dies de lany es va dur a terme un procs de participaci ciutadana destinat a conixer opinions, suggeriments i propostes per a la futura urbanitzaci de lespai Pou de la Figuera. El procs participatiu es va estructurar en dues branques: la recollida de propostes de ciutadans a ttol individual, i la taula de reuni amb grups venals, associacions i entitats de lmbit dinfluncia daquest espai. A lacabament de lany, es treballava en el document de sntesi de les conclusions del procs de participaci.
adquisicin del edificio de la Penya Cultural Barcelonesa, situado en el nmero 55 de la calle Sant Pere ms baix. Esta adquisicin se realiz en el mes de noviembre por la va de la expropiacin. Tambin se han iniciado una serie de iniciativas concebidas con el objetivo comn de apoyar la dinamizacin econmica de los sectores ms afectados por las consecuencias del proceso de renovacin de estos barrios. Asimismo, a lo largo del ejercicio 2005 se ha iniciado el proceso de expropiacin de los edificios sitos entre las calles Mestres Casals i Martorell, 2-12, y Arc de Sant Cristfol, 1-9. Las actuaciones a emprender en estas ubicaciones una vez el suelo sea de titularidad municipal, tambin sern financiadas a partir de la dotacin econmica de la Ley de barrios. Por otra parte, desde mediados de octubre y hasta los ltimos das del ao se llev a cabo un proceso de participacin ciudadana destinado a conocer opiniones, sugerencias y propuestas para la futura urbanizacin del espacio Pou de la Figuera. El proceso participativo se estructur en dos ramas: la recogida de propuestas de ciudadanos a ttulo individual, y la mesa de reunin con grupos vecinales, asociaciones y entidades del mbito de influencia de este espacio. A finales de ao, se trabajaba en el documento de sntesis de las conclusiones del proceso de participacin.
37
2. Informe de gesti. Informe de gestin
38
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
destinat a la Biblioteca i Mediateca de Comunicaci de la Fundaci Blanquerna, la construcci duna subestaci elctrica que millori el subministrament de servei a la zona, i la urbanitzaci dun nou espai pblic als jardins de Valldonzella. Durant lexercici 2005, sha avanat en els treballs de gesti urbanstica que han de permetre la futura execuci daquesta reforma. Aix, sha enllestit ladquisici i els acords de desnonament de la finca del carrer Valldonzella 12 i sha procedit a la desconstrucci dels edificis situats en els nmeros 8 i 10 del mateix carrer. Aquest enderroc va permetre iniciar els treballs dobertura del nou carrer que unir els carrers Montalegre i Torres i Amat i que formar part dun nou eix de la xarxa vial bsica del Raval. Est previst que aquesta actuaci, juntament amb la remodelaci del carrer Montalegre, que estava a punt diniciarse a lacabament del 2005, finalitzin el setembre del 2006, amb vista a linici del curs universitari, que comenar a loctubre i que portar ms de deu mil estudiants diriament a leix que conformen els carrers Montalegre i Valldonzella. Una altra operaci de gesti de sl que es va dur a terme al llarg del 2005 va ser la desconstrucci de les edificacions interiors de la finca del nmero 45 del carrer Tallers, actuaci que permet obrir un accs alternatiu a les noves facultats universitries del carrer Montalegre. Les operacions de transformaci urbanstica al sector de Valldonzella van fer necessria una modificaci del Pla especial de reforma interior del Raval en aquest sector, modificaci que va rebre laprovaci definitiva del Plenari Municipal el 18 de novembre de 2005.
del equipamiento destinado a la Biblioteca i Mediateca de Comunicaci de la Fundaci Blanquerna, la construccin de una subestacin elctrica que mejore el suministro de servicio en la zona, y la urbanizacin de un nuevo espacio pblico en los jardines de Valldonzella. Durante el ejercicio 2005, se ha adelantado en los trabajos de gestin urbanstica que deben permitir la futura ejecucin de esta reforma. As, se ha terminado la adquisicin y los acuerdos de desahucio de la finca de la calle Valldonzella 12 y se ha procedido a la deconstruccin de los edificios sitos en los nmeros 8 y 10 de la misma calle. Este derribo permiti iniciar los trabajos de apertura de la nueva calle que unir las calles Montalegre y Torres i Amat y que formar parte de un nuevo eje de la red vial bsica del Raval. Est previsto que esta actuacin, junto con la remodelacin de la calle Montalegre, que estaba a punto de iniciarse a finales de 2005, finalicen en septiembre de 2006, de cara al inicio del curso universitario, que empezar en octubre y que llevar ms de diez mil estudiantes diariamente al eje que conforman las calles Montalegre y Valldonzella. Otra operacin de gestin de suelo que se llev a cabo a lo largo de 2005 fue la deconstruccin de las edificaciones interiores de la finca del nmero 45 de la calle Tallers, actuacin que permite abrir un acceso alternativo a las nuevas facultades universitarias de la calle Montalegre. Las operaciones de transformacin urbanstica en el sector de Valldonzella hicieron necesaria una modificacin del Plan especial de reforma interior del Raval en este sector, modificacin que recibi la aprobacin definitiva del Plenario Municipal el 18 de noviembre de 2005.
39
2. Informe de gesti. Informe de gestin
40
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
41
2. Informe de gesti. Informe de gestin
motiu, el 14 doctubre del 2005 el Plenari Municipal va aprovar una nova modificaci del Pla especial de reforma interior del Raval.
Por este motivo, el 14 de octubre de 2005 el Plenario Municipal aprob una nueva modificacin del Plan especial de reforma interior del Raval.
42
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
Lmbit de la reforma de la plaa de la Gardunya i els seus entorns sobre el qual es va proposar aquest procs de participaci ciutadana, el conforma lrea compresa entre la Rambla, el carrer Hospital, el carrer del Carme i el carrer Egipcaques.
El mbito de la reforma de la plaza de la Gardunya y alrededores sobre el cual se propuso este proceso de participacin ciudadana, lo conforma el rea comprendida entre la Rambla, la calle Hospital, la calle del Carme y la calle Egipcaques.
43
2. Informe de gesti. Informe de gestin
La imbricaci dels equipaments existents en el nou espai pblic. La modernitzaci i loptimitzaci de laparcament existent i les xarxes dinfraestructures existents, a les quals safegir la recollida pneumtica descombraries. Un cop presentades les conclusions que guiaran la reforma de la plaa de la Gardunya i els seus entorns, va quedar obert el procediment tcnic i legal ordinari que segueix qualsevol actuaci urbanstica fins a ser aprovada definitivament pel Plenari Municipal de lAjuntament de Barcelona.
La imbricacin de los equipamientos existentes en el nuevo espacio pblico. La modernizacin y la optimizacin del aparcamiento existente y las redes de infraestructuras existentes, a las cuales se aadir la recogida neumtica de basuras. Una vez presentadas las conclusiones que guiarn la reforma de la plaza de la Gardunya y sus alrededores, qued abierto el procedimiento tcnico y legal ordinario que sigue a cualquier actuacin urbanstica hasta ser aprobada definitivamente por el Plenario Municipal del Ajuntament de Barcelona.
44
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
Les visites personalitzades a la seu de Foment de Ciutat Vella i lenviament de missatges de correu electrnic van ser, amb un 42% cada una, les dues vies majoritries de la participaci ciutadana. El 16% restant de les propostes es van rebre mitjanant la butlleta que sadjuntava al fullet informatiu. La segona branca daquest procs de participaci ciutadana va ser el cicle de quatre reunions i sessions de treball especfiques que van fer el regidor del Districte i tcnics de Foment de Ciutat Vella amb diferents collectius. La primera es va fer amb els vens i venes de les finques de lmbit de la plaa de zla Gardunya afectades segons el planejament vigent; la segona, amb representants de les associacions i les entitats que tenen la seva seu en lmbit dinfluncia de la plaa de la Gardunya; la tercera, amb arquitectes que anteriorment ja havien estat relacionats amb les diverses propostes de reforma que aquesta plaa i els seus entorns ha tingut, en les ltimes dcades; i la quarta, amb professionals de larquitectura i lurbanisme en general. La cinquena reuni prevista, amb periodistes i escriptors generadors dopini pblica, no es va fer per manca de participaci. Del conjunt de les quatre taules de treball que es van fer, en va sortir aquesta estimaci de les prioritats dintervenci a la plaa de la Gardunya:
30% 20% 20% 15% 9% 6% Necessitats despai per a institucions i equipaments Afectacions urbanstiques vigents Optimitzaci de la mobilitat Formalitzaci despai pblic Conservaci del patrimoni Activitat comercial
Las visitas personalizadas a la sede de Foment de Ciutat Vella y el envo de mensajes de correo electrnico fueron, con un 42% cada una, las dos vas mayoritarias de la participacin ciudadana. El 16% restante de las propuestas se recibieron mediante el boleto que se adjuntaba al folleto informativo. La segunda rama de este proceso de participacin ciudadana fue el ciclo de cuatro reuniones y sesiones de trabajo especficas que celebraron el regidor del Distrito y tcnicos de Foment de Ciutat Vella con diferentes colectivos. La primera se realiz con los vecinos y vecinas de las fincas del mbito de plaza de la Gardunya afectadas segn el planeamiento vigente; la segunda, con representantes de las asociaciones y las entidades que tienen su sede en el mbito de influencia de la plaza de la Gardunya; la tercera, con arquitectos que anteriormente ya haban estado relacionados con las diversas propuestas de reforma que esta plaza y sus alrededores ha tenido, en las ltimas dcadas; y la cuarta, con profesionales de la arquitectura y el urbanismo en general. La quinta reunin prevista, con periodistas y escritores generadores de opinin pblica, no se hizo por carencia de participacin. Del conjunto de las cuatro mesas de trabajo que se realizaron, sali esta estimacin de las prioridades de intervencin en la plaza la Gardunya:
30% 20% 20% 15% 9% 6% Necesidades de espacio para instituciones y equipamientos Afectaciones urbansticas vigentes Optimizacin de la movilidad Formalizacin de espacio pblico Conservacin del patrimonio Actividad comercial
45
2. Informe de gesti. Informe de gestin
46
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
Els vens i venes que siguin afectats per les obres podran installar-se en cent vint habitatges dels dos-cents que, amb aquest objectiu, es construiran al solar adjacent a lestaci de Frana - Renfe Rodalies. En aquests nous habitatges, tamb shi installaran les famlies que hagin de perdre el seu pis, en el cas que sigui el quart de casa que cal sacrificar de cada agrupaci. 3. Els quarts de casa que presentin els casos ms greus, sigui per les circumstncies personals o per un estat de deteriorament fora avanat de lhabitatge, seran els primers on sactuar. Per aquest motiu, els altres vuitanta dels cent vint habitatges a construir a lesmentat solar de Renfe Rodalies es destinaran a allotjar les famlies dels quarts de casa on lactuaci no faci recomanable lespera. 4. Una altra via dactuaci per als casos dels que calgui ocupar-se de manera urgent ser la de la permuta de pisos alts per plantes baixes, una mesura que ajudar igualment a facilitar laccessibilitat entre el carrer i lhabitatge a persones dedat avanada. Lentramat urb tradicional de la Barceloneta t aproximadament cinc mil quarts de casa, els quals estan edificats sobre un total dunes nou-centes parcelles de quart.
Los vecinos y vecinas que resulten afectados por las obras podrn instalarse en ciento veinte viviendas de las doscientas que, con este objeto, se construirn en el solar colindante con la estacin de Frana - Renfe Cercanas. En estas nuevas viviendas, tambin se instalarn las familias que deban perder su piso, en el supuesto de que sea el cuarto de casa que hay que sacrificar de cada agrupacin. 3. Los cuartos de casa que presenten los casos ms graves, ya sea por las circunstancias personales o por un estado de deterioro bastante adelantado de la vivienda, sern los primeros donde se actuar. Por este motivo, las otras ochenta de las ciento veinte viviendas a construir en el citado solar de Renfe Cercanas se destinarn a albergar a las familias de los cuartos de casa donde la actuacin no haga recomendable la espera. 4. Otra va de actuacin para los casos de los que se precise ocuparse de manera urgente ser la de la permuta de pisos altos por plantas bajas, una medida que ayudar igualmente a facilitar la accesibilidad entre la calle y la vivienda a personas de edad avanzada. El entramado urbano tradicional de la Barceloneta tiene aproximadamente cinco mil cuartos de casa, los cuales estn edificados sobre un total de unas novecientas parcelas de cuarto.
47
2. Informe de gesti. Informe de gestin
48
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
49
2. Informe de gesti. Informe de gestin
objectiu que va comportar lenderroc del mur de delimitaci que, fins abans daquesta obra, impedia la visi de ledifici des del passeig Salvat-Papasseit. La integraci de ledifici al parc de la Barceloneta i a aquest passeig es facilita, tamb, mitjanant la potenciaci de la illuminaci nocturna. Lactuaci ha abraat una superfcie total de 700 metres quadrats.
un objetivo que comport el derribo del muro de delimitacin que, hasta antes de esta obra, impeda la visin del edificio desde el paseo Salvat-Papasseit. La integracin del edificio en el parque de la Barceloneta y en este paseo se facilita, tambin, mediante la potenciacin de la iluminacin nocturna. La actuacin ha abarcado una superficie total de 700 metros cuadrados.
50
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
51
2. Informe de gesti. Informe de gestin
el seu accs principal pel carrer Sant Oleguer, passa a ser un sol centre destinat a esdevenir la primera referncia de la prctica esportiva al barri del Raval. Les piscines daquest nou complex esportiu ompliran el buit que fa tres anys va deixar el tancament de les antigues piscines Folch i Torres, una installaci que havia quedat obsoleta pel que fa a les condicions de seguretat, higiene i confort que defineixen un equipament esportiu del segle XXI.
tiene su acceso principal por la calle Sant Oleguer, pasa a ser un solo centro destinado a convertirse en la primera referencia de la prctica deportiva en el barrio del Raval. Las piscinas de este nuevo complejo deportivo llenarn el vaco que hace tres aos dej el cierre de las antiguas piscinas Folch i Torres, una instalacin que haba quedado obsoleta con respecto a las condiciones de seguridad, higiene y confort que definen un equipamiento deportivo del siglo XXI.
52
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
lequipament estigui acabat i pugui comenar a donar servei els primers mesos del 2007. El solar destinat a aquest nou equipament municipal t una superfcie de 293,8 metres quadrats, en els quals es construir totalment en planta baixa. Les altres plantes tindran la mateixa fondria que els edificis contigus, segons el plantejament que es determina en el PERI de la Barceloneta. Lalada prevista per a ledifici s de 21,3 metres, que es distribuiran en planta baixa, quatre pisos i tic, el qual quedar enretirat respecte la faana. Dacord amb les caracterstiques del solar, ledifici tindr faana als carrers Balboa i Pizarro, far cantonada en forma de xamfr i compartir paret mitgera amb ledifici situat a la finca nmero 13 del carrer Balboa. La superfcie til total s de 1.152,45 metres quadrats. La construcci daquest edifici permetr augmentar la relaci dequipaments pblics guanyats per la Barceloneta els ltims anys, fruit del procs de transformaci i revitalitzaci dels barris de Ciutat Vella que impulsa lAdministraci municipal.
acabado y pueda empezar a dar servicio en los primeros meses de 2007. El solar destinado a este nuevo equipamiento municipal tiene una superficie de 293,8 metros cuadrados, en los cuales se construir totalmente en planta baja. Las otras plantas tendrn la misma profundidad que los edificios contiguos, segn el planteamiento que se determina en el PERI de la Barceloneta. La altura prevista para el edificio es de 21,3 metros, que se distribuirn en planta baja, cuatro pisos y tico, el cual quedar retirado respecto a la fachada. De acuerdo con las caractersticas del solar, el edificio tendr fachada en las calles Balboa y Pizarro, har esquina en forma de chafln y compartir pared medianera con el edificio sito en la finca nmero 13 de la calle Balboa. La superficie til total es de 1.152,45 metros cuadrados. La construccin de este edificio permitir aumentar la relacin de equipamientos pblicos ganados por la Barceloneta en los ltimos aos, fruto del proceso de transformacin y revitalizacin de los barrios de Ciutat Vella que impulsa la Administracin municipal.
53
2. Informe de gesti. Informe de gestin
Prviament a linici de lexecuci de les obres daquest equipament, va ser necessria una modificaci del Pla especial de reforma interior de la Barceloneta, la qual va ser aprovada pel Plenari Municipal el 29 dabril del 2005.
Previamente al inicio del ejecucin de las obras de este equipamiento, fue necesaria una modificacin del Plan especial de reforma interior de la Barceloneta, la cual fue aprobada por el Plenario Municipal el 29 de abril de 2005.
54
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
completar labonament del preu de compra de la finca i es va iniciar el concurs de licitaci per a ladjudicaci de la gesti de lequipament pblic.
se complet el abono del precio de compra de la finca y se inici el concurso de licitacin para la adjudicacin de la gestin del equipamiento pblico.
2.007
55
2. Informe de gesti. Informe de gestin
TOTAL Porta Camb Plaa Sant Cugat (**) Urbanitzaci Rambla Raval. Recollida neumtica (planta) Urbanitzaci Rambla Raval. Recollida neumtica (central) Expropiaci Riereta 19 Expropiaci Pou de la Figuereta 5 Expropiaci la Penya (**) Expropiaci Rec 53 Plaa Comercial 25 Expropiaci Centre Cvic Sant Lltzer Expropiaci local Biblioteca Fraternitat Expropiaci Mestres Casal i Martorell Urbanitzaci carrer Montalegre Racons pblics i urinaris Urbanitzaci Seca, Cirera i Mosques Remodelaci Cortine i Volta Jueus Urbanitzaci Guifr i Cardona Escola adults Barceloneta Casa dels Entremesos Beates 2-5 Aparcament Illa Rambla del Raval Barri de Santa Caterina Llei de Barris INVERSI APROVADA Ajuntament de Barcelona IM Mercats de Barcelona (*) Patronat Municipal de lHabitatge (*) Barcelona de Serveis Municipals, SA Generalitat de Catalunya Llei de barris (**) (2004-2008) 2.317.581 1.173.879 1.130.193 2.838.000 1.093.140 128.290 2.362.648 193.003 600.000 74.130 2.060.070 1.508.742 433.262 267.967 278.731 371.602 2.324.996 1.516.780 4.750.000 4.169.021 80.240.293 65.155.543 2.445.000 2.281.959 4.750.000 5.607.791
2.004
2.007
1.092.881 128.290
259 2.292.083 193.003 600.000 74.130 900.000 39.188 1.469.554 433.262 267.967 278.731 371.602 62.541 261.517 780.188 1.504.222 1.255.263 3.469.812 1.434.405 22.350.035 17.445.818 500.000 1.434.616 4.438.603 2.503.987 758.233 1.160.070 70.565
3.469.812 1.434.405
500.000 1.434.616
2.007 254.650 1.682.205 991.040 1.500.000 956.000 930.000 1.410.812 900.000 1.365.000 500.000 645.000 2.429.000 815.000 1.849.000 1.700.000 475.000 1.000.000 2.102.000
56
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
B. Habitatge
Pla de lhabitatge de Ciutat Vella 2004-2007
Lhabitatge pblic de qualitat i permanent en el temps, accessible a la poblaci, constitueix un dret bsic que lAdministraci ha de fomentar a travs de mecanismes potents per flexibles. En desenvolupament daquest dret, lAjuntament de Barcelona va aprovar el Pla de lhabitatge de Barcelona 2004-2010, que t com a objectius destacats els segents: Millorar i facilitar laccs a un habitatge digne i adequat als ciutadans i ciutadanes de Barcelona, dacord amb les noves necessitats i en coordinaci amb lmbit metropolit. Promoure la rehabilitaci dels habitatges i barris de la ciutat. Coordinar les actuacions de totes les administracions pbliques en matria dhabitatge. La concreci daquest Pla de lhabitatge al districte de Ciutat Vella per al perode 2004-2007 es particularitza a travs de quatre eixos:
B. Vivienda
Plan de la vivienda de Ciutat Vella 2004-2007
La vivienda pblica de calidad y permanente en el tiempo, accesible a la poblacin, constituye un derecho bsico que la Administracin debe fomentar a travs de mecanismos potentes pero flexibles. En desarrollo de este derecho, el Ajuntament de Barcelona aprob el Plan de la vivienda de Barcelona 2004-2010, que tiene como objetivos destacados los siguientes: Mejorar y facilitar el acceso a una vivienda digna y adecuada a los ciudadanos y ciudadanas de Barcelona, de acuerdo con las nuevas necesidades y en coordinacin con el mbito metropolitano. Promover la rehabilitacin de las viviendas y barrios de la ciudad. Coordinar las actuaciones de todas las administraciones pblicas en materia de vivienda. La concrecin de este Plan de la vivienda en el distrito de Ciutat Vella para el perodo 2004-2007, se particularitza a travs de cuatro ejes:
57
2. Informe de gesti. Informe de gestin
Amb el propsit doptimitzar la gesti del parc dhabitatge pblic de Ciutat Vella i donar-hi una destinaci social adequada i justa.
2. Crear habitatge nou en finques de titularitat pblica
Con el propsito de optimizar la gestin del parque de vivienda pblica de Ciutat Vella y darle un destino social adecuado y justo.
2. Crear vivienda nueva en fincas de titularidad pblica
Elaborant i executant un pla de creaci dhabitatge assequible promogut per operadors pblics, per cooperatives i per agents socials.
3. Continuar la tasca de foment de la rehabilitaci
Elaborando y ejecutando un plan de creacin de vivienda asequible promovido por operadores pblicos, por cooperativas y por agentes sociales.
3. Continuar la tarea de fomento de la rehabilitacin
Elaborant programes adreats a habitatges pblics i privats, amb la finalitat de millorar les condicions dhabitabilitat dels vens. Es donar continutat a diferents campanyes ja existents i sobriran noves lnies dajuts que subvencionaran alguns aspectes que queden al marge dels programes de rehabilitaci actuals.
4. Orientar i oferir servei a la ciutadania
Elaborando programas dirigidos a viviendas pblicas y privadas, a fin de mejorar las condiciones de habitabilidad de los vecinos. Se dar continuidad a diferentes campaas ya existentes y se abrirn nuevas lneas de ayudas que subvencionarn algunos aspectos que quedan al margen de los programas de rehabilitacin actuales.
4. Orientar y ofrecer servicio a la ciudadana
El paquet de mesures per a lexecuci del Pla de lhabitatge es completa amb lOficina dHabitatge de Ciutat Vella, un servei dirigit a assessorar i donar suport als ciutadans sobre totes les qestions directament relacionades amb lhabitatge on es resideix.
El paquete de medidas para la ejecucin del Plan de la vivienda se completa con la Oficina dHabitatge de Ciutat Vella, un servicio dirigido a asesorar y apoyar a los ciudadanos sobre todas las cuestiones directamente relacionadas con la vivienda donde se reside.
58
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
59
2. Informe de gesti. Informe de gestin
Expedients Habitatge
Tipus Lloguer Propietat Comunitat de propietaris TOTAL
60
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
61
2. Informe de gesti. Informe de gestin
Tipus dobres
Obres elements comuns Integral edifici Moviment de terres Enderrocs Fonaments Murs de contenci Estructura vertical Estructura horitzontal Faanes Fusteria exterior Patis Cobertes Escales i vestbuls Allaments Drenatge Electricitat Installaci aigua directa Gas Calefacci Ascensor Sistemes incendi Antena Porter electrnic Obres interiors habitatges Integral habitatge Compartimentaci Paviments Acabats, guix i pintura Fusteria interior Cuina Bany 2005 4 3 4 2 1 16 49 125 51 62 76 65 7 36 43 57 11 5 41 1 34 25 2005 148 141 153 149 147 154 138 Acumulat 1994-2005 119 17 74 25 5 115 512 1.866 734 718 922 785 63 592 538 796 249 59 305 21 341 266 Acumulat 1994-2005 2.657 2.356 2.698 2.750 2.631 2.860 2.836
62
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
Del conjunt de les obres de rehabilitaci en elements comuns dels edificis realitzades des del 1994 fins al 2005, mereixen un mfasi especial dues lnies dactuaci que, fruit dels seus programes especfics, han millorat de manera molt directa la qualitat de vida de moltes persones residents a Ciutat Vella: 1. 796 edificis on sha eliminat el sistema dacumulaci daigua per dipsit i sha fet la installaci necessria per a la connexi a la xarxa daigua directa, amb la consegent millora pel que fa a les prestacions del servei, la salubritat i la preservaci del medi ambient. Actualment, 10.089 habitatges de Ciutat Vella gaudeixen ja dels avantatges de disposar de la xarxa directa daigua. 2. 305 edificis que no disposaven dascensor i ara ja en tenen. El conjunt de les actuacions per a la installaci daparells elevadors durant aquests onze anys eleva fins a gaireb quatre mil cinc-cents el nombre aproximat dhabitatges de Ciutat Vella que disposen dascensor. Lndex s especialment important si tenim en compte que es tracta dun districte amb un ampli sector de poblaci que supera els seixanta-cinc anys i per al qual disposar dascensor s un actiu fonamental pel que fa a laccessibilitat entre lhabitatge i el carrer.
Del conjunto de las obras de rehabilitacin en elementos comunes de los edificios realizadas desde 1994 hasta 2005, merecen un especial nfasis dos lneas de actuacin que, fruto de sus programas especficos, han mejorado de manera muy directa la calidad de vida de muchas personas residentes en Ciutat Vella: 1. 796 edificios donde se ha eliminado el sistema de acumulacin de agua por depsito y se ha hecho la instalacin necesaria para la conexin a la red de agua directa, con la consiguiente mejora con respecto a las prestaciones del servicio, la salubridad y la preservacin del medio ambiente. Actualmente, 10.089 viviendas de Ciutat Vella disfrutan ya de las ventajas de disponer de la red directa de agua. 2. 305 edificios que no disponan de ascensor y ahora ya lo tienen. El conjunto de las actuaciones para la instalacin de aparatos elevadores durante estos once aos eleva hasta casi cuatro mil quinientas el nmero aproximado de viviendas de Ciutat Vella que disponen de ascensor. El ndice es especialmente importante si tenemos en cuenta que se trata de un distrito con un amplio sector de poblacin que supera los sesenta y cinco aos y para el que disponer de ascensor es un activo fundamental con respecto a la accesibilidad entre la vivienda y la calle.
64
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
600
500
200
600
500 4.306 3.785 3.276 2.919 3.747 3.149 3.013 3.282 2.811
200
34,11
10
20
4,62 0,61
5,32
40
2002
65
2. Informe de gesti. Informe de gestin
Cdules dhabitabilitat
LOficina de Rehabilitaci de Ciutat Vella t delegada, per part del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, la inspecci tcnica i la gesti de les cdules dhabitabilitat sollicitades en els quatre barris que conformen el districte. El nivell de sollicitud de les cdules dhabitabilitat est directament relacionat amb lactivitat rehabilitadora a Ciutat Vella i amb la consegent incorporaci al mercat dhabitatges fins aleshores no utilitzats. En els casos en els quals la primera inspecci detecta mancances que impossibiliten la concessi de la cdula dhabitabilitat, el propietari ha de sollicitar una segona inspecci un cop solucionats els requeriments determinats pels tcnics. Tot i aix, sha detectat que la immensa majoria de cdules dhabitabilitat que no es resolen ho fan fonamentalment perqu no se sollicita aquesta segona inspecci un cop resoltes les mancances detectades en la primera. Sn molt comptades i gaireb insignificants les ocasions en les quals la sollicitud de cdula es denega per impossibilitat absoluta de lhabitatge de complir els mnims establerts pel Decret dhabitabilitat. Durant el 2005, sha registrat un lleuger increment del nombre de cdules dhabitabilitat sollicitades respecte a lany anterior, si b el percentatge de cdules correctes ha disminut dos punts i ha passat del 69% de cada un dels dos ltims exercicis, al 67% registrat aquest any. Cdules dhabitabilitat 2005
Cdules sollicitades 2005 Acumulat 1988-2005 1.575 15.911
Cdulas de habitabilidad
La Oficina de Rehabilitaci de Ciutat Vella tiene delegada, por parte del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, la inspeccin tcnica y la gestin de las cdulas de habitabilidad solicitadas en los cuatro barrios que conforman el distrito. El nivel de solicitud de las cdulas de habitabilidad est directamente relacionado con la actividad rehabilitadora en Ciutat Vella y con la consiguiente incorporacin al mercado de viviendas hasta entonces no utilizados. En los casos en los que la primera inspeccin detecta carencias que imposibilitan la concesin de la cdula de habitabilidad, el propietario debe solicitar una segunda inspeccin una vez solucionados los requerimientos determinados por los tcnicos. Aun as, se ha detectado que la inmensa mayora de cdulas de habitabilidad que no se resuelven lo hacen fundamentalmente porque no se solicita esta segunda inspeccin una vez resueltas las carencias detectadas en la primera. Son muy contadas y casi insignificantes las ocasiones en las que la solicitud de cdula se deniega por imposibilidad absoluta de la vivienda de cumplir los mnimos establecidos por el Decreto de habitabilidad. Durante 2005, se ha registrado un ligero incremento del nmero de cdulas de habitabilidad solicitadas respecto al ao anterior, si bien el porcentaje de cdulas correctas ha disminuido dos puntos y ha pasado del 69% de cada uno de los dos ltimos ejercicios, al 67% registrado este ao.
66
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
Convenis de suport
LOficina de Rehabilitaci t signats diversos convenis de collaboraci amb empreses, gremis i collegis professionals per tal doferir assessorament tcnic i legal sobre els diversos camps que intervenen en un procs de rehabilitaci. Els convenis vigents durant lany 2005 han estat els signats amb la Cambra de la Propietat Urbana, Gas Natural, Fecsa-Endesa, Aiges de Barcelona, el Gremi dAscensors, el Collegi dAdministradors de Finques, el Collegi dArquitectes de Catalunya, el Collegi dArquitectes Tcnics i Aparelladors i el programa Agenda 21 Barcelona.
Convenios de apoyo
La Oficina de Rehabilitaci tiene firmados varios convenios de colaboracin con empresas, gremios y colegios profesionales a fin de ofrecer asesoramiento tcnico y legal sobre los diversos campos que intervienen en un proceso de rehabilitacin. Los convenios vigentes durante 2005 han sido los firmados con la Cambra de la Propietat Urbana, Gas Natural, Fecsa-Endesa, Aiges de Barcelona, el Gremi dAscensors, el Collegi dAdministradors de Finques, el Collegi dArquitectes de Catalunya, el Collegi dArquitectes Tcnics i Aparelladors y el programa Agenda 21 Barcelona.
67
2. Informe de gesti. Informe de gestin
Les sis campanyes de rehabilitaci especfiques fan referncia a les millores en: Accessibilitat, mitjanant la installaci dascensors. Medi ambient, amb la millora de la gesti de laigua potable i leliminaci de dipsits vells en els terrats. Espai urb, especficament la rehabilitaci de les places com a conjunts. Patrimoni, mitjanant la recuperaci dedificis catalogats i la rehabilitaci de faanes amb terracotes i esgrafiats. Habitatge de lloguer, a travs dajuts a la rehabilitaci dedificis destinats al lloguer. Actuacions bsiques en elements comuns, que inclou de manera genrica un ventall extens dintervencions complementries. Daltra banda, per tal de possibilitar la rehabilitaci de ledifici situat al nmero 15 del carrer Xucl, lOficina de Rehabilitaci va impulsar la modificaci del Pla especial de reforma interior del Raval, la qual va rebre laprovaci definitiva per part del Plenari Municipal el 14 doctubre del 2005.
Las seis campaas de rehabilitacin especficas hacen referencia a las mejoras en: Accesibilidad, mediante la instalacin de ascensores. Medio ambiente, con la mejora de la gestin del agua potable y la eliminacin de depsitos viejos en las azoteas. Espacio urbano, especficamente la rehabilitacin de las plazas como conjuntos. Patrimonio, mediante la recuperacin de edificios catalogados y la rehabilitacin de fachadas con terracotas y esgrafiados. Vivienda de alquiler, a travs de ayudas a la rehabilitacin de edificios destinados al alquiler. Actuaciones bsicas en elementos comunes, que incluye de manera genrica un abanico extenso de intervenciones complementarias. Por otra parte, a fin de posibilitar la rehabilitacin del edificio ubicado en el nmero 15 de la calle Xucl, la Oficina de Rehabilitaci impuls la modificacin del Plan especial de reforma interior del Raval, la cual recibi el aprobacin definitiva por parte del Plenario Municipal el 14 de octubre de 2005.
68
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
69
2. Informe de gesti. Informe de gestin
Local Santa Elena, 2 Nou de la Rambla, 14 Sant Erasme, 1 Gurdia, 11 Ferlandina, 25 Cardona, 7 Marqus de Barber, 18 Duran i Bas, 16
Entitat Sociedad de Pescadores Deportivos de Mar Federaci dAssociacions de Comer i Entitats del Raval Escola de Puntaires Coordinadora per a la Inserci Sociolaboral Anem per Feina Fundaci privada Barcelona Comer Asociacin para la Promocin e Insercin Profesional (APIP) Asociacin para la Promocin e Insercin Profesional (APIP) Club Excursionista Pirenaic de Barcelona
Igualment, shan fet les gestions necessries perqu Incasol fes la cessi de dos locals de la seva propietat. El local situat al carrer de lArc del Teatre, 48 es va cedir a lAssociaci dAmics de lArc del Teatre i Rodalies 2001, mentre que el local situat al carrer de lOm, 3-5, es va cedir a lAgrupaci Coral Humorstica Lo Picarol. Per ltim, en el marc del Projecte dintervenci integral als barris de Santa Caterina i Sant Pere, sha iniciat una campanya amb lobjectiu de millorar els locals de les entitats socials ubicades en aquests dos barris.
Igualmente, se han hecho las gestiones necesarias para que Incasol hiciera la cesin de dos locales de su propiedad. El local sito en la calle del Arc del Teatre, 48 se cedi a la Associaci dAmics de lArc del Teatre i Rodalies 2001, mientras que el local ubicado en la calle del Om, 3-5, se cedi a la Agrupaci Coral Humorstica Lo Picarol. Por ltimo, en el marco del Proyecto de intervencin integral en los barrios de Santa Caterina y Sant Pere, se ha iniciado una campaa con el objetivo de mejorar los locales de las entidades sociales ubicadas en estos dos barrios.
70
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
D. Promoci i comunicaci
Durant lany 2005, les principals iniciatives de comunicaci i dinamitzaci dactivitats han estat les segents: Collaboraci amb les publicacions peridiques Nova Ciutat Vella, El Raval i La Barceloneta. Participaci en la quarta edici de la Mostra dEntitats de Ciutat Vella amb un estand compartit amb el Districte de Ciutat Vella. La Mostra es va fer l11 de juny a la plaa del Mar de la Barceloneta. Edici de diversos fullets informatius referents a inici dobres, obres finalitzades i afectacions en la mobilitat de la via pblica per la realitzaci dobres. Elaboraci de cartells dobra informatius de cada projecte que es du a terme, el termini dexecuci i lempresa adjudicatria de lactuaci. Sessions informatives amb vens i venes de diverses zones de Ciutat Vella prvies a linici dobres als seus carrers, per tal dexposar-los els projectes dexecuci de cada actuaci de remodelaci o urbanitzaci de carrers. Manteniment i actualitzaci del lloc web de lempresa a la xarxa Internet: www.fomentciutatvella.net. Des de l1 de
D. Promocin y comunicacin
Durante el ao 2005, las principales iniciativas de comunicacin y dinamizacin de actividades han sido las siguientes: Colaboracin con las publicaciones peridicas Nova Ciutat Vella, El Raval y La Barceloneta. Participacin en la cuarta edicin de la Muestra de Entidades de Ciutat Vella con un stand compartido con el Districte de Ciutat Vella. La Muestra se celebr el 11 de junio en la plaza del Mar de la Barceloneta. Edicin de varios folletos informativos referentes a inicio de obras, obras finalizadas y afectaciones en la movilidad de la va pblica por la realizacin de obras. Elaboracin de carteles de obra informativos de cada proyecto que se lleva a cabo, el plazo de ejecucin y la empresa adjudicataria de la actuacin. Sesiones informativas con vecinos y vecinas de varias zonas de Ciutat Vella previas al inicio de obras a sus calles, a fin de exponerles los proyectos de ejecucin de cada actuacin de remodelacin o urbanizacin de calles. Mantenimiento y actualizacin del sitio web de la empresa en la red Internet: www.fomentciutatvella.net. Desde el 1 de
71
2. Informe de gesti. Informe de gestin
gener fins al 31 de desembre del 2005, el lloc web va presentar les dades segents pel que fa a la seva utilitzaci per part dels usuaris:
Total visites Total pgines vistes Rtio sessions/dia Rtio pgines/dia Durada mitjana visites
enero hasta el 31 de diciembre de 2005, el sitio web present los datos siguientes con respecto a su utilizacin por parte de los usuarios:
20.216 144.647 55,39 396,29 4 min 17 s
Disseny i coordinaci dels actes dinauguraci de la plaa Joan Capri, celebrats el 19 de mar. Participaci en lorganitzaci dels actes dinauguraci del mercat de Santa Caterina, celebrats el 21 de setembre. Atenci de relacions externes. Durant lany 2005 shan rebut visites institucionals de les ciutats dAsuncin (Paraguai), Sfax (Algria), Irun (Guipscoa) i Monterrey (Mxic) i Estat de Victria (Austrlia), i els ministres de Planificaci i dHabitatge del Marroc. De lmbit acadmic, shan ats visites duniversitats de Dinamarca, Flandes, Alemanya, els Estats Units i el Jap, i sha respost una trentena aproximada de consultes i peticions dinformaci destudiants de diverses disciplines. Pel que fa a la participaci en frums nacionals i internacionals, Foment de Ciutat Vella ha desplaat un ponent en trobades que han tingut lloc a les ciutats de Porto (Portugal), So Paulo (Brasil), Logronyo (la Rioja), Santiago de Compostella (Galcia) i Valncia (Pas Valenci).
Diseo y coordinacin de los actos de inauguracin de la plaza Joan Capri, celebrados el 19 de marzo. Participacin en la organizacin de los actos de inauguracin del mercado de Santa Caterina, celebrados el 21 de septiembre. Atencin de relaciones externas. Durante el ao 2005 se han recibido visitas institucionales de las ciudades de Asuncin (Paraguay), Sfax (Argelia), Irn (Guipzcoa) y Monterrey (Mxico) y Estado de Victoria (Australia), y los ministros de Planificacin y de Vivienda de Marruecos. Del mbito acadmico, se han atendido visitas de universidades de Dinamarca, Flandes, Alemania, Estados Unidos y Japn, as como una treintena aproximada de consultas y peticiones de informacin de estudiantes de varias disciplinas. Con respecto a la participacin en foros nacionales e internacionales, Foment de Ciutat Vella ha desplazado un ponente en encuentros que han tenido lugar en las ciudades de Oporto (Portugal), So Paulo (Brasil), Logroo (La Rioja), Santiago de Compostela (Galicia) y Valencia (Pas Valenciano).
72
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
E. Programes internacionals
Direcci del Programa de rehabilitaci dels barris de Fener i Balat (Fatih, Istanbul)
El programa de rehabilitaci dels barris Fener i Balat del municipi de Fatih (Istanbul) ha continuat el seu desenvolupament durant aquest exercici. El passat mes de juny, va viatjar a Barcelona una important delegaci formada pels membres de loficina de gesti del projecte, que va fer la reuni de seguiment anual. En compliment del comproms de seguiment del projecte, els representants de Foment de Ciutat Vella tamb han viatjat a Istanbul durant lany 2005. Quant al compliment del programa, aquest any sha completat la restauraci de vint-i-sis edificis, mentre que altres trenta-vuit estan en procs de licitaci. Un total de trenta-tres botigues del conjunt que forma el mercat central daquests barris tenen a punt el projecte de renovaci, i els edificis que han dallotjar el futur centre social tamb disposen del projecte de rehabilitaci, cosa que permet que les obres estiguin en disposici de ser licitades.
E. Programas internacionales
Direccin del Programa de rehabilitacin de los barrios de Fener y Balat (Fatih, Estambul)
El programa de rehabilitacin de los barrios Fener y Balat del municipio de Fatih (Estambul) ha continuado su desarrollo durante este ejercicio. El pasado mes de junio, viaj a Barcelona una importante delegacin formada por los miembros de la oficina de gestin del proyecto, que celebr la reunin de seguimiento anual. En cumplimiento del compromiso de seguimiento del proyecto, los representantes de Foment de Ciutat Vella tambin han viajado a Estambul durante el ao 2005. En cuanto al cumplimiento del programa, este ao se ha completado la restauracin de veintisis edificios, mientras que otros treinta y ocho estn en proceso de licitacin. Un total de treinta y tres tiendas del conjunto que forma el mercado central de estos barrios tienen listo el proyecto de renovacin, y los edificios que han de albergar el futuro centro social tambin disponen del proyecto de rehabilitacin, cosa que permite que las obras estn en disposicin de ser licitadas.
73
REVISTA TRIMESTRAL DEL PROJECTE PER PROMOURE LA REHABILITACI DE LARQUITECTURA TRADICIONAL MEDITERRNIA
4
OCTUBRE 2005
Actualitat RehabiMed
RehabiMed en el colloqui sobre turisme cultural i ecolgic a Kairouan Constitut el Comit Cientfic
El Comit Cientfic de RehabiMed va dur a terme la seva primera reuni el 17 de juny de 2005 a Barcelona amb la participaci dels seus membres Brigitte Colin, de la UNESCO; Paul Oliver, de l'Oxford Brookes University, i Rafael Madueo, de MedForum. En la reuni es va establir que el Comit Cientfic realitzaria una avaluaci regular del desenvolupament del projecte i ajudaria a difondre el treball realitzat i les activitats que es faran, a travs de les institucions a les quals pertanyen.
Simposi regional
la ciutat (New Vision Project). L'objectiu de la trobada va ser augmentar la conscincia pblica sobre la necessitat d'una nova visi de l'ltima ciutat dividida d'Europa, i crear una estratgia patrimonial per a la regeneraci d'aquesta ciutat. La trobada es va fer en el marc del pla urb de la ciutat (un dels pocs punts de coincidncia de les comunitats grega i turca) i sota el paraiges del Projecte de desenvolupament bicomunal del Programa de Desenvolupament de les Nacions Unides. Hi van acudir experts de tot el mn, com Roger Zetter, de l'Oxford Brookes University; Rachelle Alterman, del Technion, Israel Institute of Technology, i Hans-Uve Schwedler, de l'European Academy of the Urban Environment, que van compartir les seves experincies amb urbanistes locals, autoritats administratives, grups socials i el sector privat. Al final, es va elaborar un informe amb recomanacions i propostes d'accions a curt i llarg termini.
La restauraci de 26 cases marca la meitat del programa de rehabilitaci dels districtes de Fener i Balat (Istanbul, Turquia), on tamb es treballa en la rehabilitaci social, la renovaci del mercat histric de Balat i la implantaci d'una mplia estratgia de gesti. El programa global va comenar al gener de 2003 i est previst que conclogui a l'octubre de 2006. Els seus impulsors sn la Uni Europea i l'Ajuntament de Fatih. La rehabilitaci de les cases elimina aquells elements no originaris afegits als edificis. Com que l'objectiu principal s millorar les condicions fsiques dels edificis al mateix temps que es preserva la seva autenticitat arquitectnica, tamb es restauraran les teulades i les faanes, i es renovaran les portes exteriors i les finestres. La rehabilitaci la realitzen Pekerler Insaat i Sanayi Limited Company. El control i l'aprovaci dels treballs els duu a terme el gabinet tcnic d'un consorci liderat per Foment de Ciutat Vella de Barcelona, en nom de l'Ajuntament de Fatih.
Habitar la Mediterrnia
L'Agora des Sciences de Marsella (Frana) acull l'exposici Habiter la Mediterrane entre el 23 de setembre i el 29 d'octubre. L'exposici t tres eixos temtics: el Mediterrani, un espai circular, urbanitzat i modelat per l'home; la casa, concebuda per a la intimitat i la vida social, i arrelada en un territori i una cultura, i la rehabilitaci de l'arquitectura tradicional i les seves problemtiques. Es tracta d'una exposici itinerant organitzada per les regions ProvenceCte d'Azur i l'IEMed.
Durant l'estiu passat hi ha hagut diversos morts com a conseqncia d'incendis i collapses en edificis a Frana, Espanya o Itlia. En tots els casos han estat edificis que presentaven un precari estat de conservaci, on vivien persones amb escassos recursos i en barris histrics de les ciutats. Els accidents han posat de relleu la degradaci que pateixen molts edificis tradicionals a causa de la manca d'accions de manteniment i rehabilitaci per a la seva conservaci. Aix mateix ha posat de manifest les precries condicions de vida d'importants sectors de la poblaci que no tenen disponibilitat econmica per fer front a un habitatge digne i han de llogar l'infrahabitatge que ofereix el mercat a uns preus sovint abusius. En l'mbit europeu, s'ha reobert el debat i s'exigeix a les autoritats una acci decidida en la rehabilitaci dels habitatges que no reuneixen unes condicions mnimes d'habitabilitat per tal de prevenir nous accidents d'aquestes caracterstiques. Les dades oficials mostren com en els centres histrics de moltes ciutats europees encara hi ha milers d'edificis que presenten importants mancances de seguretat i confort.
El Consorci RehabiMed va celebrar la seva tercera Marsella, assemblea general el passat 26 de setembre a 23, 24 i 25 l'cole d'Avignon (Aviny, Frana). Durant de setembre l'assemblea, els representants dels sis pasos que 2005 formen el Consorci van planificar les accions del segon any de treball de RehabiMed, van concretar els futurs seminaris i tallers del projecte, i van estudiar l'estat actual de les quatre operacions El sector turstic ha generat fortes transformacions en enclavaments pilot que s'estan portant a terme aPot Lefkara (Xipre), sostenible generar actuacions globals i alhora tradicionals. un turisme El Caire (Egipte), Kairouan (Tunsia) i Marrqueix respectuoses amb l'arquitectura tradicional? (Marroc). Tamb van debatre els resultats del El problema que genera el sector turstic en enclavaments tradicionals s molt simposi Rehabilitar l'Arquitectura Tradicional diferent d'un lloc a un altre. Als pasos anomenats desenvolupats, en qu Mediterrnia, organitzat per RehabiMed a podem parlar de turisme sostenible i en qu existeix una voluntat poltica, s Marsella. podem parlar de respecte cap a l'arquitectura tradicional. Per en els pasos subdesenvolupats oMarsella, en vies de desenvolupament s bastant una ciutat francesa que pot serdifcil vista controlar com l'encarnaci de la vida aquest sector, essencialment quan es pensa soluci mgica del mediterrnia, va acollir els que dies la 23, 24 i 25 de setembre el simposi de desenvolupament del pas es Rehabilitar troba en la potenciaci Tradicional del turisme, sense RehabiMed l'Arquitectura Mediterrnia, en el qual van planificaci ni programaci llarg termini. aix, hem d'ajudar aquests participara230 experts en Per rehabilitaci que provenien de 24 pasos. El simposi pasos i collaborar-hi, principalment per dotar-los d'un i arsenal jurdic de Diversos experts internacionals participaren en els tallers de treball de va ser per l'cole d'Avignon el Collegi d'Aparelladors i Arquitectes Rehabilitaci i Paisatge Urb, que tindr llocorganitzat a Kairouan. protecci i de preservaci, amb un seguiment en parallel per a la seva Tcnicsde de Barcelona. Lefkosia (Chipre) del 7 al 14 de novembre aplicaci. El a programa del simposi es va dividir en tres apartats principals, L'hbitat 2005, i Rehabilitaci i Artesans, que es far El mediterrani , La rehabilitaci urbana i La rehabilitaci dels Caire (Egipte) de l'1 al 7 de febrer de 2006, sn L'Association 7 de Novembre pour le Algunes intervencions de els rehabilitaci converteixen petits enclavaments en edificis, en els quals uns 40 de 14 pasos van presentar les seves experincies i van primers seminaris que organitza RehabiMed. Elsponents dveloppement Kairouan va organitzar el passar grans parcs temtics. s preferible la caricatura a la desaparici? reflexionar dos seminaris comparteixen el mateix objectiu de sobre el paper de la rehabilitaci en el futur del Mediterrani. Uns 18 de maig a Kairouan (Tunsia) un colloqui En comptes de caricatura haurem d'utilitzar el terme 'pastitx'. Crec que a rics i una intensos debats amb els assistents van completar i van enriquir les formaci, que s triple: d'una banda, oferiran internacional sobre el desenvolupament del vegades s que s preferible el 'pastitx' a la total desaparici, per sempre que diferents intervencions. visi general sobre qu s la rehabilitaci i per qu turisme cultural i ecolgic, en qu es van analitzar existeixi una repercussi en la poblaci que es trobi all. La prioritat en la intervencions van serencara dividides vuiten blocs de treball. En les pgines cal rehabilitar i mantenir. De l'altra, analitzaran els reptes i les perspectives del futur de Kairouan, rehabilitaci ha de ser Les sempre el factor hum, queen sigui detriment segents de l'Actualitat RehabiMed es publiquen els informes que diferents l'arquitectura tradicional del pas. Finalment, una regi que t 571.000 habitants i l'agricultura dels criteris imposats pels organismes nacionals i internacionals. experts van realitzar de cada bloc. Tamb s'inclouen les conclusions generals, oferiran una visi tcnica centrada en l'aplicaci com a base econmica. En l'actualitat, les basades del RehabiMed, que cobreix des de laen l'aportaci dels experts al simposi per tamb debatudes durant el perspectives de regeneraci de la seva economia Faissal Cherradi (Tnger, El Marroc, 1963) s delegat del Ministeri de Mtode la Cultura gesti de la rehabilitaci urbana i rural primer fins a any la de treball del projecte RehabiMed. se centren en la gesti d'un ric patrimoni cultural i la Comunicaci marroqu a Marrqueix, on tamb s inspector de Monuments
Entrevista
Seminaris RehabiMed
pressions socials, urbanstiques i econmiques. De totes maneres, constitueixen estructures urbanes plenament consolidades, que poden adaptar-se a les exigncies de la vida actual i tenen el privilegi de ser el veritable cor de la ciutat. El mn mediterrani presenta una economia sempre feble, que avui amenaa la ruptura de l'equilibri histric entre l'home i la natura. Per presenta una malla extraordinria que organitza el territori per als seus usos i serveis, i representa el nostre paisatge cultural i la riquesa mediambiental. El parc construt d'arquitectura tradicional mediterrnia est envellit i s objecte de rehabilitacions realitzades sense suficient coneixement ni respecte. Trobem en aquest parc un important potencial econmic i social, al mateix temps que s l'expressi de la memria cultural de la societat que l'ha construt. El marc legal i financer i les eines de gesti presenten grans diferncies entre els pasos i es mostren incapaos de donar respostes als reptes plantejats. En tot l'mbit mediterrani trobem interessants experincies que poden orientar el cam a seguir. Sobre la base d'aquestes conclusions es constata que una bona rehabilitaci ha de recolzar-se en tres premisses essencials: Tot procs de rehabilitaci s una tasca llarga i complexa que t en compte els tres pilars de la sostenibilitat i una visi holstica a llarg termini. La rehabilitaci ha de trobar l'equilibri entre la millora de les condicions de vida dels habitants i la preservaci dels valors patrimonials. Tota rehabilitaci ha de partir d'un bon coneixement del territori, de la ciutat i de l'edifici, per adaptar-la a la realitat de cada lloc. Tamb es constata que per a l'xit de les operacions de rehabilitaci s imprescindible recolzar-se en els tres pilars de la rehabilitaci: El comproms poltic. La sensibilitzaci i capacitaci dels professionals i agents del sector. La participaci i la implicaci de la poblaci. Marsella, 25 septiembre 2005
prpia de l'edifici. Tots dos seminaris cap al turisme. i Llocs Histrics. Arquitecte tcnic especialista en rehabilitaci derehabilitaci l'arquitectura estan oberts a arquitectes, restauradors,com a museu El colloqui va servir per conixer experincies ja tradicional, entre les seves activitats com a consultor destaquen l'inventari Conclusions del Simposi sistemtic que est realitzant del patrimoni cultural de la vall del arquelegs, Draa (Marroc) assistents socials, tcnics de realitzades i metodologies de gesti sobre el i la seva collaboraci amb la UNESCO a Sharjah (Emirats rabs). l'Administraci i altres especialistes vinculats a la turisme sostenible i cultural. Els tallers de treball es Convertir alguns edificis en museu s idees l'nica soluci que tenim per llegar el Simposi i tamb seudies pas,24 Cherradi hajuny participat en la de graners collectius Una sntesi de les essencials presentades durant rehabilitaci. van organitzar entorn a tres eixos temtics -el En elEls i 25 de de 2005 varestauraci tenir lloc a l'autenticitat d'aquest patrimoni a les generacions futures? a Ighrem N'Ougdal (Ouarzazate), Sidi Moussa (Azilal) i Imichguiguil (Chtouka debatudes llarg temps per la xarxa d'experts RehabiMed, va permetre arribar marc legislatiu i financer; la gesti i les Cagliari (Sardenya, Itlia) el seminari internacional Ait Baha). Tamb s un especialista en la restauraci de ksur i de kasbahs, que a les conclusions segents: infraestructures, i el mrqueting- i van finalitzar Tutela e Valorizzazione dell'Edilizia di base e Pot ser que en el mn occidental o civilitzat sigui l'nica soluci. Per en ha rehabilitat especialment la zona d'Ouarzazate, on durant anys va treballar amb l'elaboraci d'un document de recomanacions dell'Architettura Regionale: Caracteri, Technique El valor patrimonial tradicional del Mediterrani no est l'altre mn, el nostre, que encara no estde del'arquitectura tornada, amb la conscincia per al CERKAS, Centre de Conservaci i Rehabilitaci del Patrimoni generals i especfiques per a cadascun dels temes e Tipologia, que va reunir responsables assumida de la preservaci del patrimoni, del nostre reconeguda socialmenta icausa els grans canvisordre del de mn actual, com la Arquitectnic Atlsic i Subatlsic. s membre d'Arquitectes Sense Fronteresdesenvolupats. Entre aquestes recomanacions es d'investigaci en temes de rehabilitaci de prioritats, crec sincerament que no s sn l'nica soluci, que lluitem perqu Espanya i d'ICOMOS-Marroc. globalitzaci, una gran sin amenaa. Malgrat aix, es tracta d'un va fer especial referncia a la necessitat de l'arquitectura tradicional de les universitats de el nostre patrimoni sigui reutilitzat encara que sei li canvi som la funci original, i patrimoni viu, per habitat, encara a temps de preservar aquest llegat restaurar la rica arquitectura tradicional de la Cagliari, Aquila, Palermo Ferrara. aix aconseguir transmetre'l a les generacions futures. Desgraciadament no ens Tenim l''obligaci' moral Bologna, de seguir Bari, defensant unai arquitectura vinculada a uns cultural que dna entitat a la mediterranetat. podem permetre el luxe de preservar tot el nostre patrimoni com a museu. Medina, en qu RehabiMed est portant a terme Xavier Casanoves, project manager de RehabiMed, usos que han anat desapareixent? Les ciutats i els pobles mediterranis presenten algunes dificultats per una de les seves operacions pilot, amb l'objectiu va participar en el seminari amb la ponncia donar resposta a les necessitats actuals i es veuen amenaades per les Per descomptat que tenim l'obligaci moral i diria tamb fsica de defensar La rehabilitaci d'edificis i la revitalitzaci d'rees urbanes s la clau del futur de desenvolupar un turisme sostenible lligat a la Arquitectura Tradicional Mediterrnia. Elements aquesta arquitectura, si volem evitar la prdua d'una de les essncies per preservar els valors del patrimoni? On sn els lmits? rehabilitaci de l'arquitectura tradicional. per al debat, en qu va presentar els resultats fonamentals de la nostra identitat cultural, sobretot quan definim L'operaci pilot la dirigeix Mourad Rammah, dels projectes CORPUS i CORPUS Levant, i els Quan ens referim per exemple a les medines, parlar de revitalitzaci no s l'arquitectura com el fidel reflex de la societat que la produeix. Es tracta d'una conseqent, ja que ens trobem amb una rea urbana viva i en ple moviment conservador de la Medina. actuals de RehabiMed. societattreballs evolutiva que canvia d'usos per que t la necessitat de guardar la que normalment, a causa del seu estat de conservaci, alberga gran part de la seva memria cultural. pobresa de la ciutat que es troba en continu moviment, rep l'xode rural temporalment fins que pot pagar-se viure en la nova ciutat, normalment en els Quins considera que sn els valors essencials de l'arquitectura tradicional que barris perifrics d'aquesta. Aquesta poblaci no t el sentiment de trobar-se hem de preservar i a quins podem renunciar? dins d'un patrimoni. Desprs hi ha una poblaci fixa que viu a la medina Els valors essencials de l'arquitectura tradicional radiquen en la matria, esperant sortir d'aquesta, i una altra d'estrangera a la medina que hi ve perqu l'espai i l's. Considerem dintre de la matria els materials utilitzats per a la est de moda o per esnobisme de viure en un patrimoni. Desgraciadament, sn construcci i, especialment, la tcnica constructiva, amb el saber fer hum com els menys i els nics que intenten preservar els valors fonamentals d'aquest a valor essencial; l'espai, que es tradueix en una tipologia de repartici de patrimoni. Aqu s on comena el mn de l'especulaci. superfcies heretada ancestralment, i l's, que ha anat evolucionat depenent Aleshores, la clau per al futur s conscienciar la voluntat poltica de millorar les directament del desenvolupament hum. Aquests valors hem de preservar-los, condicions de vida de la poblaci desfavorida, perqu mantingui aquesta per sempre tenint en compte la millora del confort i la qualitat de vida produt forma de vida tradicional, i controlar les rehabilitacions d'edificis realitzades pel desenvolupament de noves tcniques. per aquesta nova poblaci que pot permetre-s'ho.
Les opinions expressades en aquesta publicaci no representen necessriament les opinions de la Comissi Europea.
74
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
75
2. Informe de gesti. Informe de gestin
Els edificis de les cooperatives Del Teu Barri, vinculada a lAssociaci de Vens del Raval, i Habitatge Entorn, vinculada a Comissions Obreres, han avanat en els seus processos de construcci tot seguint els terminis previstos, cosa que en fa preveure lacabament per al segon trimestre del 2006, i les entrades dels nous residents, a partir de lestiu. La cooperativa Del Teu Barri promou en el seu edifici quaranta-dos habitatges, mentre que Habitatge Entorn en promou trenta-vuit. Aix doncs, el total dhabitatges cooperatius protegits que guanyar el barri amb aquesta actuaci ser de cent onze.
Los edificios de las cooperativas Del Teu Barri, vinculada a la Associaci de Vens del Raval, y Habitatge Entorn, vinculada a Comisiones Obreras, han avanzado en sus procesos de construccin siguiendo los plazos previstos, lo cual hace prever el acabamiento para el segundo trimestre de 2006, y las entradas de los nuevos residentes, a partir del verano. La cooperativa Del Teu Barri promueve en su edificio cuarenta y dos viviendas, mientras que Habitatge Entorn promueve treinta y ocho. As pues, el total de viviendas cooperativas protegidas que ganar el barrio con esta actuacin ser de ciento once.
Hotel
Pel que fa a lhotel, la seva construcci es trobava en una fase inicial a lacabament del 2005. Lequipament que promou Hotels Barcel es construeix sobre un solar de 891 metres quadrats de superfcie. Ledificabilitat s de 8.791 metres quadrats, repartits en planta baixa ms deu plantes, entre les quals quedaran repartides les cent noranta habitacions de lhotel, que tindr la categoria de quatre estrelles. Lalada total de ledifici, 37,5 metres, aix com la seva planta, de forma ellptica, aportaran singularitat als entorns de la rambla del Raval.
Hotel
Con respecto al hotel, su construccin se encontraba en una fase inicial a finales de 2005. El equipamiento que promueve Hotels Barcel se construye sobre un solar de 891 metros cuadrados de superficie. La edificabilidad es de 8.791 metros cuadrados, repartidos en planta baja ms diez plantas, entre las que quedarn repartidas las ciento noventa habitaciones del hotel, que tendr la categora de cuatro estrellas. La altura total del edificio, 37,5 metros, as como su planta, de forma elptica, aportarn singularidad a los alrededores de la rambla del Raval.
76
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
Edifici doficines
Lnica obra de lIlla de la Rambla del Raval que restava pendent de comenar a executarse al final del 2005 s ledifici doficines, les obres del qual no poden iniciar-se fins que no hagi estat collocada la llosa de cobertura de laparcament. El Consell dAdministraci de Foment de Ciutat Vella va acordar que la Junta de Compensaci de lIlla de la Rambla del Raval es faci crrec de la construcci de ledifici doficines situat a la finca FR2 de la unitat dactuaci. Aquest edifici tindr una superfcie total construda de 9.182 metres quadrats.
Edificio de oficinas
La nica obra de la Illa de la Rambla del Raval que quedaba pendiente de empezar a ejecutarse a finales de 2005 es el edificio de oficinas, cuyas obras no pueden iniciarse hasta que no haya sido colocada la losa de cobertura del aparcamiento. El Consejo de Administracin de Foment de Ciutat Vella acord que la Junta de Compensacin de la Illa de la Rambla del Raval se haga cargo de la construccin del edificio de oficinas sito en la finca FR2 de la unidad de actuacin. Este edificio tendr una superficie total construida de 9.182 metros cuadrados.
77
2. Informe de gesti. Informe de gestin
quadrats despai pblic i de 1.082 metres quadrats despai verd culminar aquest conjunt dactuacions. Aquests treballs seguiran un ritme dexecuci adaptat als finals dobra de lhotel i de ledifici doficines. A lacabament de lany 2005, estaven a punt de comenar les obres durbanitzaci dels carrers Sant Rafael i Robadors, adjacents als edificis dhabitatges cooperatius, que es troben en un avanat estat de construcci. Tots dos carrers guanyaran en amplada, ja que la lnia de faana de les noves construccions queda enretirada respecte la de les finques antigues que hi havia en aquest espai. La renovaci del paviment, la prioritzaci del vianant per davant de la circulaci de vehicles, que ser restringida, i la millora de les xarxes de serveis de la zona marcaran les lnies mestres daquesta urbanitzaci. El projecte durbanitzaci de lIlla de la Rambla del Raval va ser definit durant la primera meitat de lexercici i es va aprovar definitivament el 29 de juny del 2005.
2.050 metros cuadrados de espacio pblico y de 1.082 metros cuadrados de espacio verde culminar este conjunto de actuaciones. Estos trabajos seguirn un ritmo de ejecucin adaptado a los finales de obra del hotel y del edificio de oficinas. Al final del ao 2005, estaban a punto de empezar las obras de urbanizacin de las calles Sant Rafael y Robadors, colindantes con los edificios de viviendas cooperativas, que se encuentran en un avanzado estado de construccin. Las dos calles ganarn en anchura, puesto que la lnea de fachada de las nuevas construcciones queda retirada respecto a la de las fincas antiguas que haba en este espacio. La renovacin del pavimento, la priorizacin del peatn frente a la circulacin de vehculos, que ser restringida, y la mejora de las redes de servicios de la zona marcarn las lneas maestras de esta urbanizacin. El proyecto de urbanizacin de la Illa de la Rambla del Raval fue definido durante la primera mitad del ejercicio y se aprob definitivamente el 29 de junio de 2005.
78
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
79
2. Informe de gesti. Informe de gestin
tal com ho va saber reflectir larquitecte Enric Miralles en la seva proposta de nova ordenaci. Lalliberament de sl i la reordenaci de lespai han fet possible aquesta prolongaci de lavinguda, que millorar molt laccessibilitat al renovat cor del barri i aportar una nova vitalitat als entorns del mercat de Santa Caterina. De ben segur que en la integraci del nou espai en la trama urbana ja existent hi tindran un paper fonamental les activitats econmiques que es desenvoluparan en els nous edificis. En aquest marc, lempresa Foment de Ciutat Vella, SA va convocar un concurs pblic per adjudicar dotze locals comercials generats a les plantes baixes dels edificis del Patronat Municipal de lHabitatge situats a la prolongaci de lavinguda Francesc Camb i al carrer Arc de Sant Cristfol. El concurs va ser publicat al Butllet Oficial de la Provncia de Barcelona el 18 de febrer del 2005, amb un termini de presentaci de propostes fins al 6 de maig. Fins a aquesta data, es van rebre seixanta-sis ofertes de licitaci per al total dels dotze locals comercials, ofertes que es van obrir en acte pblic el 10 de maig. Posteriorment, el Jurat del concurs va valorar el paper de cada activitat
zona, tal y como lo supo reflejar el arquitecto Enric Miralles en su propuesta de nueva ordenacin. La liberacin de suelo y la reordenacin del espacio han hecho posible esta prolongacin de la avenida, que mejorar mucho la accesibilidad al renovado corazn del barrio y aportar nueva vitalidad a los alrededores del mercado de Santa Caterina. A buen seguro que en la integracin del nuevo espacio en la trama urbana ya existente tendrn un papel fundamental las actividades econmicas que se desarrollarn en los nuevos edificios. En este marco, la empresa Foment de Ciutat Vella, SA convoc un concurso pblico para adjudicar doce locales comerciales generados en las plantas bajas de los edificios del Patronat Municipal de lHabitatge sitos en la prolongacin de la avenida Francesc Camb y en la calle Arc de Sant Cristfol. El concurso fue publicado en el Butllet Oficial de la Provncia de Barcelona el 18 de febrero de 2005, con un plazo de presentacin de propuestas hasta el 6 de mayo. Hasta esa fecha, se recibieron sesenta y seis ofertas de licitacin para el total de los doce locales comerciales, ofertas que se abrieron en acto pblico el 10 de mayo. Posteriormente, el Jurado del concurso valor el papel de cada actividad comercial
80
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
comercial proposada com a element dinamitzador del barri, lestudi previ dadequaci, distribuci i disseny del local, i el projecte de gesti i viabilitat de la proposta, criteris que, juntament amb loferta econmica de cada proposta, van derivar en aquesta resoluci final del concurs.
propuesta como elemento dinamizador del barrio, el estudio previo de adecuacin, distribucin y diseo del local, y el proyecto de gestin y viabilidad de la propuesta, criterios que, junto con la oferta econmica de cada propuesta, derivaron en esta resolucin final del concurso.
Avinguda Francesc Camb, 27-31 Local 1 2 3 4 Local 5 6 7 8 9 Local 10 11 12 Superfcie 187,39 m 168,61 m 434,96 m 75,91 m Superfcie 71,58 m 121,01 m 69,62 m 206,29 m 106,80 m Superfcie 78,10 m 127,30 m 97,42 m Adjudicatari La Mallorquina La Mallorquina Electronorma Milar Jordi Manen Adjudicatari Discos Castell MEPAS Colmado del Zcalo Andreu, Cottet, Castell Benito Esports Adjudicatari Icria Editorial, SA Epifanio Cano Guerra Icria Editorial, SA Msica Moda confecci Bar Xarcuteria, ulleres de sol, msica Material esportiu Activitat Llibreria i editorial Escola de formaci ocupacional Llibreria i editorial Activitat Parament de la llar Parament de la llar Electrodomstics Despatx arquitecte i venda de llapis Activitat
81
2. Informe de gesti. Informe de gestin
Els establiments La Mallorquina, Discos Castell, Andreu, Cottet i Benito Esports van concrrer al concurs mitjanant proposta conjunta presentada per lagrupaci Comertia. Aix mateix, els establiments Electronorma Milar, MEPAS i Colmado del Zcalo ho van fer mitjanant proposta conjunta presentada per la Federaci de Comer del Casc Antic. Ladjudicaci dels locals es va formalitzar mitjanant contracte darrendament amb una opci de compra que cada adjudicatari haur de decidir si exerceix entre els mesos 24 i 30 de larrendament. El contracte de lloguer tindr una durada mxima de cinc anys. Prcticament tots els establiments comercials van poder iniciar la seva activitat el 15 de desembre del 2005, a excepci nicament del local 7, destinat a bar adjudicat a Colmado del Zcalo, i del local 5, adjudicat a Discos Castell (adjudicatari, daltra banda, dun local compartit) i destinat a sala de msica.
Los establecimientos La Mallorquina, Discos Castell, Andreu, Cottet y Benito Deportes concurrieron al concurso mediante propuesta conjunta presentada por la agrupacin Comertia. Asimismo, los establecimientos Electronorma Milar, MEPAS y Colmado del Zcalo lo hicieron mediante propuesta conjunta presentada por la Federaci de Comer del Casc Antic. La adjudicacin de los locales se formaliz mediante contrato de arrendamiento con una opcin de compra que cada adjudicatario deber decidir si ejerce entre los meses 24 y 30 del arrendamiento. El contrato de alquiler tendr una duracin mxima de cinco aos. Prcticamente todos los establecimientos comerciales pudieron iniciar su actividad el 15 de diciembre de 2005, a excepcin nicamente del local 7, destinado a bar adjudicado a Colmado del Zcalo, y del local 5, adjudicado a Discos Castell (adjudicatario, por otra parte, de un local compartido) y destinado a sala de msica.
82
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
83
2. Informe de gesti. Informe de gestin
3
Informe econmic Informe econmico
86
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
87
3. Informe econmic. Informe econmico
27.768
27.768
409.599
64.329
98.990
88.058
37.609
31.611
1.200 1.178
1.200 1.178
DESPESES A DISTRIBUIR EN DIFERENTS EXERCICIS ACTIU CIRCULANT Existncies Deutors Clients per vendes i prestacions de serveis Empreses del grup, deutores Empreses associades, deutores Deutors varis Personal Administracions pbliques Provisions Inversions financeres temporals Participacions en empreses del grup Participacions en empreses associades Cartera de valors a curt termini Altres crdits Dipsits i fiances contituts a curt termini Accions prpies a curt termini Tresoreria Ajustaments per periodificacions TOTAL ACTIU 8 13.604.713 76.125 13.388.005 15.303.142 3.866.004 10.751.150
Les notes 1 a 22 descrites a la memria formen part integrant del balan de situaci.
88
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
Comptes de prdues i guanys corresponents als exercicis acabats el 31 de desembre de 2005 i 2004 (en euros)
DEURE DESPESES Aprovisionaments Despeses de personal Sous i salaris Carregues socials Transferncies corrents i de capital Altres despeses dexplotaci Serveis exteriors Tributs Altres despeses Dotacions de provisions Dotacions per a lamortitzaci de limmobilitzat Variaci de les provisions de limmobilitzat Variaci de la provisi per insolvncies TOTAL DESPESES DEXPLOTACI BENEFICI DEXPLOTACI Despeses financeres i despeses similars Var.de les provisions per inversions financeres TOTAL DESPESES FINANCERES RESULTAT FINANCER POSITIU BENEFICI DACTIVITATS ORDINRIES Variaci de les provisions de limmobilitzat Prdues procedents de limmobilitzat Altres despeses extraordinries Despeses i prdues daltres exercicis TOTAL DESPESES EXTRAORDINRIES RESULTATS EXTRAORDINARIS POSITIUS BENEFICI ABANS DIMPOSTOS Impost sobre societats RESULTAT DE LEXERCICI (BENEFICI) 13 13 16 17 3.087.008 1.771.593 1.452.636 318.957 72.121 18 1.478.332 385.940 377.408 714.984 499.891 1.814.942 1.491.702 323.240 72.201 1.626.585 404.670 378.732 840.794 2.389 21.976 28.948 Notes Exercici 2005 Exercici 2004 HAVER INGRESSOS Import net de la xifra de negoci Vendes Prestacions de serveis Variaci dexistncies Altres ingressos dexplotaci Transf. corrents de lAjuntament Altres transf. corrents Altres ingressos dexplotaci 15 20 3.206.906 2.393.398 141.294 672.214 3.051.782 2.310.959 142.422 598.401 15 3.784.304 3.767.583 16.721 1.057.384 650.408 406.976 Notes Exercici 2005 Exercici 2004
22.474 4.065.041 44.125 TOTAL INGRESSOS DEXPLOTACI PRDUA DEXPLOTACI Ingressos de participacions en capital Altres interessos i ingressos similars TOTAL INGRESSOS FINANCERS RESULTAT FINANCER NEGATIU PRDUES D ACTIVITATS ORDINRIES Benefici per alienaci dimmobilitzat Subv. de capital transferides a resultat de lex. Altres ingressos extraordinaris Ingressos i beneficis daltres exercicis TOTAL INGRESSOS EXTRAORDINRIS RESULTATS EXTRAORDINARIS NEGATIUS PRDUES ABANS DIMPOSTOS 6.991.210 4.109.166
25.842 25.842
39.625 39.625
25.842 565.971
39.625 83.750
1.235
89
3. Informe econmic. Informe econmico
90
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
Lobjecte social de la Societat s realitzar, a lmbit territorial del districte de Ciutat Vella, els serveis i actuacions que senumeren a continuaci: a) Lactuaci a Ciutat Vella de Barcelona mitjanant la realitzaci de poltiques dedificaci, conservaci i rehabilitaci dedificis, habitatges, comeros, carrers, places i espais doci. b) La realitzaci destudis urbanstics, inclosa la redacci dinstruments de planejament i projectes durbanitzaci, i la iniciativa per a la seva tramitaci i aprovaci per lrgan competent. La promoci de plans especials. c) La projecci i execuci, per qualsevol dels sistemes previstos en la normativa vigent, doperacions de regeneraci urbana, de sl i dedificaci. d) Ladquisici i alienaci, per qualsevol ttol, de terrenys i edificis, solars o edificis construts o en construcci o rehabilitaci, per fer-ne la construcci o rehabilitaci, promoci i comercialitzaci. e) Ladquisici, transmissi, constituci, modificaci i extinci de tota classe de drets sobre bns mobles i immobles. f) Lexecuci dobres dinfraestructura, durbanitzaci, dedificaci, de parcellaci de sl, aix com de remodelaci i rehabilitaci urbana i de dotaci de serveis i installacions urbanes ds i servei pblic i, en general, la prestaci de serveis relacionats amb la construcci, la rehabilitaci, el manteniment i conservaci dels edificis, pblics o privats, i equipament i conservaci dels edificis, pblics o privats, i equipaments. g) Actuar com a promotor de ladequaci de les caracterstiques dels habitatges a les exigncies actuals de la demanda i a uns estndards mnims dhabitabilitat. h) Actuar com a promotor immobiliari. Promoure la rehabilitaci integral o parcial dels edificis i/o habitatges locals. i) La prestaci de tota classe de serveis pblics i privats de carcter urb, incloent-hi la planificaci, execuci i gesti dobres i installacions. j) Els serveis de reparaci, conservaci o manteniment de tota classe dobres, obres privades i pbliques, obres noves dedificaci urbana, industrial, comercial, urbanitzaci, sanejament i subministrament daiges, moviment de terres i similars. k) La redacci i tramitaci de tota classe destudis i projectes relacionats amb les activitats anteriorment assenyalades i amb assumptes mediambientals, estndards mnims dhabitabilitat, mobilitat i transport. l) La prestaci de serveis dassessoria, consultoria, organitzaci, gesti o administraci empresarial a
El objeto social de la Sociedad es realizar, en el mbito territorial del distrito de Ciutat Vella, los servicios y actuaciones que se enumeran a continuacin: a) La actuacin en Ciutat Vella de Barcelona mediante la realizacin de polticas de edificacin, conservacin y rehabilitacin de edificios, viviendas, comercios, calles, plazas y espacios de ocio. b) La realizacin de estudios urbansticos, incluida la redaccin de instrumentos de planeamiento y proyectos de urbanizacin, y la iniciativa para su tramitacin y aprobacin por el rgano competente. La promocin de planes especiales. c) La proyeccin y ejecucin, por cualquiera de los sistemas previstos en la normativa vigente, de operaciones de regeneracin urbana, de suelo y de edificacin. d) La adquisicin y alienacin, por cualquier ttulo, de terrenos y edificios, solares o edificios construidos o en construccin o rehabilitacin, para su construccin o rehabilitacin, promocin y comercializacin. e) La adquisicin, transmisin, constitucin, modificacin y extincin de toda clase de derechos sobre bienes muebles e inmuebles. f) La ejecucin de obras de infraestructura, de urbanizacin, de edificacin, de parcelacin de suelo, as como de remodelacin y rehabilitacin urbana y de dotacin de servicios e instalaciones urbanas de uso y servicio pblico y, en general, la prestacin de servicios relacionados con la construccin, la rehabilitacin, el mantenimiento y conservacin de los edificios, pblicos o privados, y equipamiento y conservacin de los edificios, pblicos o privados, y equipamientos. g) Actuar como promotor de la adecuacin de las caractersticas de las viviendas a las exigencias actuales de la demanda y a unos estndares mnimos de habitabilidad. h) Actuar como promotor inmobiliario. Promover la rehabilitacin integral o parcial de los edificios y/o viviendas y locales. i) La prestacin de todo tipo de servicios pblicos y privados de carcter urbano, incluida la planificacin, ejecucin y gestin de obras e instalaciones. j) Los servicios de reparacin, conservacin o mantenimiento de todo tipo de obras, obras privadas y pblicas, obras nuevas de edificacin urbana, industrial, comercial, urbanizacin, saneamiento y suministro de aguas, movimiento de tierras y similares. k) La redaccin y tramitacin de todo tipo de estudios y proyectos relacionados con las actividades anteriormente sealadas y con asuntos medioambientales, estndares mnimos de habitabilidad, movilidad y transporte.
91
3. Informe econmic. Informe econmico
persones fsiques i jurdiques relacionats amb el seu objecte social. m) Rebre encrrecs destudis i de redacci i elaboraci dinstruments urbanstics, projectes dinfraestructures, equipaments, transport i viabilitat. n) Lexecuci dobres durbanitzaci i dedificaci, de parcellaci del sl, de remodelaci i de rehabilitaci urbana i de dotaci de serveis, infraestructures, equipaments. o) La construcci i explotaci de zones daparcament i garatges. p) Lestabliment de convenis amb tota classe de persones, organismes pblics i privats, tot estimulant la participaci o collaboraci en les activitats de la Societat de les associacions venals, de comerciants, professionals, artesans i altres persones i entitats. q) El foment del creixement de lactivitat econmica, mitjanant la reordenaci i potenciaci de les activitats comercials i productives de Ciutat Vella, tot estimulant i potenciant la cooperaci entre la iniciativa pblica i la privada. r) Limpuls de la recuperaci de lactivitat comercial, professional i residencial de Ciutat Vella. La realitzaci dactivitats de promoci, revitalitzaci i dinamitzaci de lactivitat econmica, comercial, cultural, artstica i doci a Ciutat Vella, sempre sota les directrius, estratgies i objectius determinats per lAjuntament de Barcelona. s) Limpuls de la reforma dels establiments i zones comercials, tot estimulant la cooperaci entre la iniciativa privada i la pblica, mitjanant la creaci de zones i imatge distintiva de la zona comercial de Ciutat Vella. t) Participar, dacord amb dret, en tota classe dorganitzacions i societats relacionades amb el seu objecte social. u) Fundar noves societats i participar en el capital daltres, prvia comunicaci a lAjuntament de Barcelona. v) Actuar com a beneficiria de les expropiacions a Ciutat Vella. La durada de la Societat s de catorze anys a partir de la data de latorgament de lescriptura fundacional. Un cop hagi expirat el termini de duraci, revertiran a les entitats de dret pblic o privat ntegrament participades per administracions pbliques titulars de les accions de classe A els actius i passius de la Societat, i, en condicions normals ds, totes les installacions, bns i material integrant del servei, sense que aquesta reversi produeixi cap indemnitzaci per part daquestes, sense perjudici
l) La prestacin de servicios de asesora, consultora, organizacin, gestin o administracin empresarial a personas fsicas y jurdicas relacionados con su objeto social. m) Recibir encargos de estudios y de redaccin y elaboracin de instrumentos urbansticos, proyectos de infraestructuras, equipamientos, transporte y viabilidad. n) La ejecucin de obras de urbanizacin y de edificacin, de parcelacin del suelo, de remodelacin y de rehabilitacin urbana y de dotacin de servicios, infraestructuras, equipamientos. o) La construccin y explotacin de zonas de aparcamiento y garajes. p) El establecimiento de convenios con toda clase de personas, organismos pblicos y privados, estimulando la participacin o colaboracin en las actividades de la Sociedad de las asociaciones vecinales, de comerciantes, profesionales, artesanos y otras personas y entidades. q) El fomento del crecimiento de la actividad econmica, mediante la reordenacin y potenciacin de las actividades comerciales y productivas de Ciutat Vella, estimulando y potenciando la cooperacin entre iniciativa pblica y privada. r) El impulso de la recuperacin de la actividad comercial, profesional y residencial de Ciutat Vella. La realizacin de actividades de promocin, revitalizacin y dinamizacin de la actividad econmica, comercial, cultural, artstica y de ocio en Ciutat Vella, siempre bajo las directrices, estrategias y objetivos determinados por el Ajuntament de Barcelona. s) El impulso a la reforma de los establecimientos y zonas comerciales, estimulando la cooperacin entre la iniciativa privada y la pblica, mediante la creacin de zonas e imagen distintiva de la zona comercial de Ciutat Vella. t) Participar, de acuerdo a derecho, en todo tipo de organizaciones y sociedades relacionadas con su objeto social. u) Fundar nuevas sociedades y participar en el capital de otras, previa comunicacin al Ajuntament de Barcelona. v) Actuar como beneficiaria de las expropiaciones en Ciutat Vella. La duracin de la Sociedad es de catorce aos a partir de la fecha del otorgamiento de la escritura fundacional. Una vez haya expirado el plazo de duracin, revertirn a las entidades de derecho pblico o privado ntegramente participadas por administraciones pblicas titulares de las acciones de clase A los activos y pasivos de la Sociedad, y, en condiciones normales de uso, todas las
92
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
del que es disposa als articles 37, 38, 39 i 40 dels Estatuts (que disposen, entre daltres, sobre laplicaci de beneficis, sobre el fons especial de reserva corresponent a lamortitzaci de les accions subscrites pel capital privat, i sobre la seva dissoluci i/o liquidaci).
instalaciones, bienes y material integrante del servicio, sin que esta reversin produzca ninguna indemnizacin por parte de las mismas, sin perjuicio de lo dispuesto en los artculos 37, 38, 39 y 40 de los Estatutos (que disponen, entre otros, sobre la aplicacin de beneficios, sobre el fondo especial de reserva correspondiente a la amortizacin de las acciones suscritas por el capital privado y sobre su disolucin y/o liquidacin).
3. Distribuci de resultats
La proposta de distribuci de beneficis de lexercici 2005 formulada pel Consell dAdministraci de la Societat i que haur de ratificar la Junta General dAccionistes s la segent:
3. Distribucin de resultados
La propuesta de distribucin de beneficios del ejercicio 2005 formulada por el Consejo de Administracin de la Sociedad y que deber ratificar la Junta General de Accionistas es la siguiente:
BASE DE REPARTIMENT Benefici de lexercici DISTRIBUCI A reserva legal A reserva estatutria A reserva voluntria TOTAL 40.960 147.456 221.183 409.599 409.599
93
3. Informe econmic. Informe econmico
4. Normes de valoraci
Les principals normes de valoraci utilitzades per la Societat en lelaboraci dels seus comptes anuals per a lexercici del 2005 i anteriors, dacord amb les establertes pel Pla general de comptabilitat, han estat les segents:
4. Normas de valoracin
Las principales normas de valoracin utilizadas por la Sociedad en la elaboracin de sus cuentas anuales para el ejercicio de 2005 y anteriores, de acuerdo con las establecidas por el Plan general de contabilidad, han sido las siguientes:
ANYS DE VIDA TIL ESTIMADA Mobiliari Equips i material informtic Altre immobilitzat material 10 4 4
Les construccions no samortitzen, ats que el seu valor residual s superior al valor de cost.
Las construcciones no se amortizan dado que su valor residual es superior al valor de coste.
94
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
Les inversions financeres temporals es registren a cost dadquisici, i al tancament de lexercici es proveeixen les minusvlues que shagin produt.
Las inversiones financieras temporales se registran a coste de adquisicin, provisionndose las minusvalas que se hayan producido al cierre del ejercicio.
4.3. Existncies
Amb data 22 de mar del 2001, Foment de Ciutat Vella, SA sincorpora a la Junta de Compensaci de la Unitat dActuaci de lilla del carrer Sadurn i els seus entorns com a empresa urbanitzadora. Durant lexecuci de lactuaci a la illa del carrer Sadurn, la Societat ha anat activant com a existncies els costos durbanitzaci vinculats a loperaci Illa Sadurn i entorns, construccions, sl, indemnitzacions a residents, enderrocs, despeses de la Junta, planejament urbanstic, estudis histrics, desconnexions de serveis, paredats i altres treballs, i estan valorades seguint el criteri didentificaci especfica al cost de producci. Aquest cost sha minorat per la provisi per depreciaci necessria per tal dadequar-lo al seu valor de realitzaci. A mesura que la Junta de Compensaci ha anant materialitzant els ingressos previstos, la Societat reconeix com a vendes la seva participaci en aquests ingressos, segons el que es preveu a lacord dincorporaci a la Junta de Compensaci. Daltra banda, es comptabilitzen els consums necessaris fins a ajustar el resultat de les operacions materialitzades al percentatge de benefici previst pel global de les actuacions encarregades a la Junta de Compensaci. El crrec a consums sefectua amb abonament a existncies (baixa dexistncies) i a la provisi per factures pendents de rebre de manera proporcional als costos incorreguts per la Societat fins a la data de tancament de lexercici i en funci dels costos realment realitzats o pendents dexecutar. El dia de tancament de cada exercici senregistren els assentaments necessaris per adequar el resultat de les operacions materialitzades a la millor estimaci del percentatge de benefici previst pel global de les actuacions encarregades per la Junta de Compensaci en aquesta data, aix com per adequar limport de la provisi per factures pendents de rebre i dexistncies donades de baixa als costos incorreguts per la Societat el dia de tancament de lexercici. El 31 de desembre del 2005, data en qu ja shan formalitzat tots els ingressos previstos, el saldo dexistncies de lactuaci dilla Sadurn i entorns est a zero. Resten pendents els treballs durbanitzaci de lilla Sadurn, import comptabilitzat al concepte provisi per factures pendents de rebre.
4.3. Existencias
Con fecha 22 de marzo de 2001, Foment de Ciutat Vella, SA se incorpora a la Junta de Compensacin de la Unidad de Actuacin de la manzana de la calle Sadurn y alrededores como empresa urbanizadora. Durante la ejecucin de la actuacin en la manzana de la calle Sadurn, la Sociedad ha ido activando como existencias los costes de urbanizacin vinculados a la operacin Illa Sadurn i entorns, construcciones, suelo, indemnizaciones a residentes, derribos, gastos de la Junta, planeamiento urbanstico, estudios histricos, desconexiones de servicios, tapiados y otros trabajos, y estn valoradas siguiendo el criterio de identificacin especfica al coste de produccin. Este coste se ha minorado por la provisin por depreciacin necesaria para adecuarlo a su valor de realizacin. Conforme la Junta de Compensacin materializa los ingresos previstos, la Sociedad reconoce como ventas su participacin en estos ingresos, segn lo previsto en el acuerdo de incorporacin a la Junta de Compensacin. Por otro lado, se contabilizan los consumos necesarios hasta ajustar el resultado de las operaciones materializadas al porcentaje de beneficio previsto para el global de las actuaciones encargadas a la Junta de Compensacin. El cargo a consumos se efecta con abono a existencias (baja de existencias) y a la provisin por facturas pendientes de recibir de manera proporcional a los costes incurridos por la Sociedad hasta la fecha de cierre del ejercicio y en funcin de los costes realmente realizados o pendientes de ejecutar. A la fecha de cierre de cada ejercicio, se registran los asientos necesarios para adecuar el resultado de las operaciones materializadas a la mejor estimacin del porcentaje de beneficio previsto para el global de las actuaciones encargadas por la Junta de Compensacin en esta fecha, as como para adecuar el importe de la provisin por facturas pendientes de recibir y de existencias dadas de baja a los costes incurridos por la Sociedad a la fecha de cierre del ejercicio. A 31 de diciembre de 2005, fecha en la que ya se han formalizado todos los ingresos previstos, el saldo de existencias de la actuacin de la manzana Sadurn y alrededores est a cero. Quedan pendientes los trabajos de urbanizacin de la manzana Sadurn, importe contabilizado en el concepto provisin por facturas pendientes de recibir.
95
3. Informe econmic. Informe econmico
Els saldos deutors considerats de dubts cobrament figuren corregits per la corresponent provisi per a insolvncies.
Los saldos deudores considerados de dudoso cobro figuran corregidos por la correspondiente provisin por insolvencias.
4.5. Comptes a cobrar per empreses del Grup (obra realitzada per compte de lAjuntament)
Segons sestableix a larticle nmero 2 dels Estatuts de la Societat, lobjecte social de Foment de Ciutat Vella, SA comprn, entre altres tasques, la realitzaci de les activitats que lAjuntament de Barcelona li pugui encarregar en lmbit de la promoci i la rehabilitaci de Ciutat Vella. Amb data 3 dabril del 1997, lAjuntament de Barcelona va aprovar, mitjanant Decret dAlcaldia, el procediment aplicable a les inversions realitzades per organismes pblics i privats per encrrec daquest. Segons aquest Decret, quan els esmentats organismes disposin de les certificacions, factures o justificacions de lobra feta, les lliuraran a lAjuntament mitjanant una relaci mensual, a fi i efecte dincorporar-les a linventari municipal. Aquests lliuraments dactius es formalitzen mitjanant les corresponents factures a crrec de lAjuntament de Barcelona. Dacord amb la normativa aplicable, Foment de Ciutat Vella, SA registra comptablement aquestes transaccions utilitzant comptes de circulant (nota 20) sense afectar el compte de prdues i guanys.
4.5. Cuentas a cobrar por empresas del Grupo (obra realizada por cuenta del Ajuntament)
Segn se establece en el artculo nmero 2 de los Estatutos de la Sociedad, el objeto social de Foment de Ciutat Vella, SA comprende, entre otros, la realizacin de aquellas actividades que el Ajuntament de Barcelona le pueda encargar en el mbito de la promocin y rehabilitacin de Ciutat Vella. Con fecha 3 de abril de 1997, el Ajuntament de Barcelona aprob, mediante Decreto de Alcalda, el procedimiento aplicable a las inversiones realizadas por organismos pblicos y privados por encargo de ste. Segn este Decreto, cuando los mencionados organismos dispongan de las certificaciones, facturas o justificantes de la obra realizada, las entregaran al Ayuntamiento mediante una relacin mensual, con el fin de su incorporacin al inventario municipal. Estas entregas de activos se formalizarn mediante las correspondientes facturas a cargo del Ajuntament de Barcelona. De acuerdo con la normativa aplicable, Foment de Ciutat Vella, SA registra contablemente estas transacciones utilizando cuentas de circulante (nota 20) sin afectar a la cuenta de prdidas y ganancias.
96
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
5. Immobilitzat immaterial
5.1. Anlisi del moviment
Els moviments produts durant lexercici 2005 en els diferents comptes dimmobilitzat immaterial i de les seves corresponents amortitzacions acumulades han estat els segents:
5. Inmovilizado inmaterial
5.1. Anlisis del movimiento
Los movimientos producidos durante el ejercicio 2005 en las diferentes cuentas de inmovilizado inmaterial y de sus correspondientes amortizaciones acumuladas han sido los siguientes:
97
3. Informe econmic. Informe econmico
Saldo inicial COST Concessions, patents, llicncies i marques Aplicacions informtiques TOTAL COST AMORTITZACI ACUMULADA Concessions, patents, llicncies i marques Aplicacions informtiques TOTAL AMORTITZACI ACUMULADA Immobilitzat immaterial net (20.125) (20.125) 9.371 1.728 27.768 29.496
Baixes
Traspassos
6. Immobilitzat material
6.1. Anlisi del moviment
Els moviments produts durant lexercici 2005 en els diferents comptes dimmobilitzat material i de les seves corresponents amortitzacions acumulades han estat els segents:
6. Inmovilizado material
6.1. Anlisis del movimiento
Los movimientos producidos durante el ejercicio 2005 en las diferentes cuentas de inmovilizado material y de sus correspondientes amortizaciones acumuladas han sido los siguientes:
Saldo inicial COST Construccions Maquinria, equips, installacions i eines Equips informtics Mobiliari i equips doficina TOTAL COST AMORTITZACI ACUMULADA Maquinria, equips, installacions i eines Equips informtics Mobiliari i equips doficina TOTAL AMORTITZACI ACUMULADA Immobilitzat material net (11.298) (12.921) (21.992) (46.211) 73.458 18.734 825 31.611 69.324 119.669
1.489.658
Sha procedit a la reclassificaci comptable dels costos dadquisici dels locals comercials ubicats als baixos de la promoci dhabitatges a Porta Camb, adquirits el 29 de setembre del 2004 al Patronat Municipal de lHabitatge (nota 8). Aquests locals comercials shan comercialitzat des de Foment de Ciutat Vella, SA mitjanant ladjudicaci per concurs i la posterior subscripci dels corresponents contractes de lloguer per cinc anys amb opci de compra per part de larrendatari a exercir entre els mesos 24 i 36. Tanmateix, Foment de Ciutat Vella, SA es reserva lopci de no vendre els esmentats locals en el cas que larrendatari no desenvolupi al local lactivitat descrita en el concurs dadjudicaci. Aquesta frmula de comercialitzaci escollida implica el trasps del saldo considerat com a existncies en els comptes anuals de lexercici 2004 i el seu tractament com a immobilitzat material sota lepgraf Construccions.
Se ha procedido a la reclasificacin contable de los costes de adquisicin de los locales comerciales ubicados en los bajos de la promocin de viviendas en Porta Camb, adquiridos el 29 de septiembre de 2004 al Patronat Municipal de lHabitatge (nota 8). Estos locales comerciales se han comercializado desde Foment de Ciutat Vella, SA mediante la adjudicacin por concurso y la posterior suscripcin de los correspondientes contractos de alquiler por cinco aos con opcin de compra por parte del arrendatario a ejercer entre los meses 24 y 36. Sin embargo, Foment de Ciutat Vella, SA se reserva la opcin de no vender los mencionados locales en el caso de que el arrendatario no desarrolle en el local la actividad descrita en el concurso de adjudicacin. Esta frmula de comercializacin escogida implica el traspaso del saldo considerado como existencias en las cuentas anuales del ejercicio 2004 y su tratamiento como inmovilizado material bajo el epgrafe de construcciones.
98
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
El cost dels elements immaterials i materials en s totalment amortitzats el 31 de desembre del 2005 s de 31.441 euros. s poltica de la Societat contractar les plisses dassegurances que sestimin necessries per tal de donar cobertura als possibles riscos que poguessin afectar els elements de limmobilitzat material. No es repercuteix a la Societat cap lloguer per la utilitzaci de ledifici on t la seva seu social, que s propietat de lAjuntament de Barcelona.
El coste de los elementos en uso inmateriales y materiales totalmente amortizados a 31 de diciembre de 2005 es de 31.441 euros. Es poltica de la Sociedad contratar las plizas de seguros que se estimen necesarias para dar cobertura a los posibles riesgos que pudieran afectar a los elementos del inmovilizado material. No se repercute a la Sociedad ningn alquiler por la utilizacin del edificio donde tiene su sede social, que es propiedad del Ajuntament de Barcelona.
7. Immobilitzat financer
7.1. Anlisi del moviment
No sha produt cap moviment per aquest concepte durant aquest exercici.
7. Inmovilizado financiero
7.1. Anlisis del movimiento
No se ha producido ningn movimiento por este concepto durante este ejercicio.
7.2. La cartera de valors a llarg termini correspon a laportaci fundacional a la Fundaci Tot Raval, que est totalment proveda.
7.2. La cartera de valores a largo plazo corresponde a la aportacin fundacional a la Fundaci Tot Raval, que est totalmente provisionada.
8. Existncies
La composici de les existncies de la Societat el 31 de desembre del 2005 s la segent:
8. Existencias
La composicin de las existencias de la Sociedad a 31 de diciembre de 2005 es la siguiente:
Saldo inicial Altes 153.362 7.685 39.947 200.994 Baixes (2.348.586) (152.629) (2.501.215) Traspassos (1.489.658) (1.489.658) Saldo final 76.125 76.125
Illa Sadurn i entorns Locals comercials Camb Altres (Barceloneta, edifici oficines Illa Robador) TOTAL
La Junta de Compensaci de la Unitat dActuaci de lilla Sadurn i els seus entorns del PERI del Raval de Barcelona, on la Societat participa com a empresa urbanitzadora, ha formalitzat, el 29 de desembre del 2005, el contracte de compravenda de la parcella resultant FR1 del Projecte de Compensaci de lilla del carrer Sadurn amb Barcel Clavel Raval, SL, segons ladjudicaci del concurs subhasta convocat al seu dia, per un import de 8.000.000 euros per destinar-la a hotel. Lescriptura pblica de la compravenda esmentada sha atorgat amb data 31 de gener del 2006. LAssemblea General de la Junta de Compensaci de la illa Sadurn i els seus entorns del PERI del Raval de Barcelona, ha modificat el percentatge de participaci de Foment de Ciutat Vella, SA en els ingressos de les vendes de les parcelles, que es fixa en el 44,02%. Els ingressos daquesta venda han estat abonats a lepgraf de Vendes del compte de prdues i guanys. Sobre la base del nou percentatge de participaci de Foment de Ciutat Vella, SA i de la millor estimaci i
La Junta de Compensacin de la Unidad de Actuacin de la manzana Sadurn y sus alrededores del PERI del Raval de Barcelona, donde la Sociedad participa como empresa urbanizadora, ha formalizado, con fecha 29 de diciembre de 2005, el contrato de compraventa de la parcela resultante FR1 del Proyecto de compensacin de la manzana Sadurn con Barcel Clavel Raval, SL, segn la adjudicacin del concurso subasta convocado en su da, por un importe de 8.000.000 euros para su destino como hotel. La escritura pblica de la citada compraventa se ha otorgado con fecha 31 de enero de 2006. La Asamblea General de la Junta de Compensacin de la manzana Sadurn y sus alrededores del PERI del Raval de Barcelona ha modificado el porcentaje de participacin de Foment de Ciutat Vella, SA en los ingresos de las ventas de las parcelas, que se fija en el 44,02%. Los ingresos de esta venda se han abonado al epgrafe Ventas de la cuenta de prdidas y ganancias. En base al nuevo porcentaje de participacin de Foment de Ciutat Vella, SA y en base a la mejor estimacin y
99
3. Informe econmic. Informe econmico
previsi de costos el 31 de desembre del 2005 realitzada per la Societat, sha enregistrat una despesa de 3.087.008 euros a lepgraf Aprovisionaments del compte de prdues i guanys, que es desglossa en els conceptes segents:
Cost de la venda de la parcella FR.1 Reestimaci de costos TOTAL
previsin de costes a 31 de diciembre de 2005 realizada por la Sociedad, se ha registrado un gasto de 3.087.008 euros en el epgrafe Aprovisionamientos de la cuenta de prdidas y ganancias, que se desglosa en los siguientes conceptos:
2.774.471 312.537 3.087.008
Aquesta despesa per aprovisionaments ha estat enregistrada amb abonament a la totalitat de les existncies del projecte, i la diferncia ha estat abonada a un compte de factures pendents de rebre incls a lepgraf Creditors comercials. La disminuci dexistncies registrada a lactuaci durbanitzaci de lilla Sadurn i entorns s el cost de les vendes realitzades i lajust de les existncies al grau dexecuci el 31 de desembre del 2005 de limport provisional en el compte de factures pendents de rebre corresponent als costos incorreguts per la Societat fins a la data de tancament (nota 4.3). Sha procedit a la reclassificaci i el consegent trasps de saldo dels locals comercials de Camb a lepgraf Construccions de limmobilitzat material (notes 6.1 i 4.3). Les actuacions Folch i Torres i plaa de la Gardunya shan donat de baixa en tractar-se doperacions en les quals finalment Foment de Ciutat Vella, SA intervindr com a operador municipal. Amb data 4 de maig del 2005, sha procedit a la modificaci del Conveni signat amb lempresa municipal Barcelona de Serveis Municipals, SA (BSM) per a la construcci de laparcament pblic de lilla del carrer Sadurn en el sentit de transformar lactuaci de Foment de Ciutat Vella, SA en activitat de servei pblic i, per tant, finanada al 100% per BSM (nota 4.5).
Este gasto por aprovisionamientos se ha registrado con abono a la totalidad de las existencias del proyecto, y la diferencia se ha abonado a una cuenta de facturas pendientes de recibir incluida en el epgrafe Acreedores comerciales. La disminucin de existencias registrada en la actuacin de urbanizacin de la manzana Sadurn y alrededores es el coste de las ventas realizadas y el ajuste de las existencias al grado de ejecucin a 31 de diciembre de 2005 del importe provisionado en la cuenta de facturas pendientes de recibir correspondientes a los costes incurridos por la Sociedad hasta la fecha de cierre (nota 4.3). Se ha procedido a la reclasificacin y consiguiente traspaso de saldo de los locales comerciales de Camb al epgrafe de Construcciones del inmovilizado material (notas 6.1 y 4.3) Las actuaciones Folch i Torres y Plaa de la Gardunya se han dado de baja mediante el cargo a prdidas extraordinarias al tratarse de operaciones donde finalmente Foment de Ciutat Vella, SA intervendr como operador municipal. Con fecha 4 de mayo de 2005, se ha procedido a la modificacin del Convenio firmado con la empresa municipal Barcelona de Serveis Municipals, SA (BSM) para la construccin del aparcamiento pblico de la manzana de la calle Sadurn y sus alrededores en el sentido de transformar la actuacin de Foment de Ciutat Vella, SA en actividad de servicio pblico y, por lo tanto, financiada al 100% por BSM (nota 4.5).
SALDO INICIAL Dotaci amb crrec al compte de prdues i guanys Anullaci dels drets incobrables SALDO FINAL
100
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
DESPESES ANTICIPADES Plisses dassegurances Subtotal INGRESSOS DIFERITS Interessos Subtotal TOTAL 1.702 1.702 10.776 9.074 9.074
SALDO INICIAL Distribuci resultat exercici 2004 Benefici de lexercici 2005 SALDO FINAL
Accions Classe A Barcelona dInfraestructures Municipals, SA Diputaci de Barcelona Accions Classe B Caixa Holding BBVA Caixa de Catalunya Telefnica Soluciones Sectoriales, S.A. SABA de Aparcaments, S.A. Iniciativa per la Recuperaci de Ciutat Vella, S.L. TOTAL 12,5 10,0 7,0 5,0 3,0 2,5 100,0 51,0 9,0
Tal com es recull a larticle 10 dels Estatuts de la Societat, les accions de la classe A sn intransferibles,
Tal y como se recoge en el artculo 10 de los Estatutos de la Sociedad, las acciones de la clase A son intransferibles,
101
3. Informe econmic. Informe econmico
a menys que siguin transmeses a altres administracions pbliques i altres entitats de dret pblic o privat ntegrament participades per administracions pbliques. Els accionistes de la classe A tenen un dret de tempteig per a ladquisici de les accions de la classe B en tota transmissi daquestes accions. Dacord amb el que sestableix als Estatuts de la Societat, prviament a la seva dissoluci i/o liquidaci shaur de procedir a lamortitzaci de les accions de la classe B. Limport a percebre pels titulars daquestes accions ser, a ms del seu valor nominal, el que figuri acumulat en aquella data en la reserva estatutria que es descriu a la nota 11.3.
a menos que sean transmitidas a otras administraciones pblicas y otras entidades de derecho pblico o privado ntegramente participadas por administraciones pblicas. Los accionistas de la clase A tienen un derecho de tanteo para la adquisicin de las acciones de la clase B en toda transmisin de estas acciones. De acuerdo con lo establecido en los Estatutos de la Sociedad, previamente a su disolucin y/o liquidacin tendr que proceder a la amortizacin de las acciones de la clase B. El importe a percibir por los titulares de estas acciones ser, adems de su valor nominal, el que figure acumulado a esa fecha, en la reserva estatutaria descrita en la nota 11.3.
102
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
Impost sobre el Valor Afegit Impost sobre el Valor Afegit no liquidat Impost sobre la Renta de les Persones Fsiques Retencions a compte de lIS Impost sobre Societats Impost sobre Societats anticipat IAE Organismes de la Seguretat Social TOTAL
SALDOS Deutors Creditors 6 432.384 391.408 534.494 51.150 3.979 206.950 963 31.026 396.356 1.256.004
La Societat aplica la Regla de prorrata general per a les quotes dIVA suportades, ats que durant lexercici de la seva activitat realitza, conjuntament, prestacions de serveis que originen dret a deducci i altres operacions que no lhabiliten per a lexercici de lesmentat dret. En el present exercici, la prorrata provisional i definitiva ha estat del 83 i el 85%, respectivament. LIVA suportat no deduble es comptabilitza com a despesa a lepgraf Tributs del compte de prdues i guanys i ha suposat un import de 340.784 euros durant lexercici 2005. Aquest epgraf inclou addicionalment els tributs locals meritats per la Societat. La Societat liquida en les cartes de pagament lIVA suportat i repercutit corresponent a les certificacions dobra a compte dels ens de lAjuntament segons criteri de caixa, i al tancament de lexercici queda un saldo deutor i creditor per aquest concepte. Limpost sobre societats es calcula a partir del resultat econmic o comptable, obtingut per laplicaci de principis de comptabilitat generalment acceptats, que no necessriament ha de coincidir amb el resultat fiscal, ents aquest com la base imposable de limpost. Heus aqu la conciliaci del resultat comptable de lexercici amb la base imposable de limpost sobre societats:
La Sociedad aplica la Regla de la prorrata general para las cuotas de IVA soportadas, dado que durante el ejercicio de su actividad realiza, conjuntamente, prestaciones de servicios que originan derecho a deduccin y otras operaciones que no la habilitan para el ejercicio del mencionado derecho. En el presente ejercicio, la prorrata provisional y definitiva ha sido del 83 y del 85%, respectivamente. El IVA soportado no deducible se contabiliza como gasto en el epgrafe Tributos de la cuenta de prdidas y ganancias y ha supuesto un importe de 340.784 euros durante el ejercicio 2005. Este epgrafe incluye adicionalmente los tributos locales devengados por la Sociedad. La Sociedad liquida en las cartas de pago el IVA soportado y repercutido correspondiente a las certificaciones de obra a cuenta de las entidades del Ajuntament de Barcelona segn criterio de caja, quedando al cierre del ejercicio un saldo deudor y acreedor por este concepto. El impuesto sobre sociedades se calcula a partir del resultado econmico o contable, obtenido por la aplicacin de principios de contabilidad generalmente aceptados, que no necesariamente tiene que coincidir con el resultado fiscal, entendido ste como la base imponible del impuesto. La conciliacin del resultado contable del ejercicio con la base imponible del impuesto sobre sociedades es la siguiente:
Augments Disminucions (10.772) (10.772) TOTAL 619.357 72.121 2.754 2.754 72.121 (8.018) 2.754 (10.772) 683.460
RESULTAT COMPTABLE ABANS DIMPOSTOS Impost de societats Diferncies permanents Diferncies temporals Amb origen en lexercici Amb origen en exercicis anteriors BASE IMPOSABLE (RESULTAT FISCAL)
La diferncia permanent de la liquidaci correspon a limport de laportaci realitzada durant lexercici 2005 a la Fundaci Tot Raval, la qual t naturalesa de despesa fiscalment no deduble. No obstant aix, el
La diferencia permanente de la liquidacin corresponde al importe de la aportacin realizada durante el ejercicio 2005 a la Fundaci Tot Raval, que tiene naturaleza de gasto fiscalmente no deducible. No obstante, el beneficio
103
3. Informe econmic. Informe econmico
benefici fiscal de lesmentada aportaci dna dret a una deducci en quota del 35%, amb el lmit mxim del 10% de la base imposable del perode, i es pot aplicar lexcs en els deu propers perodes impositius posteriors. La deducci aplicada per laportaci realitzada lany 2005 s de 25.231 euros. Addicionalment, la Societat ha aplicat la deducci pendent de lexercici 2004 pel mateix concepte i per un import de 7.030 euros. La Societat no t bases imposables negatives pendents de compensar. Sn susceptibles dinspecci fiscal tots els tributs a qu es troba subjecta la Societat per a tots els exercicis en qu no hagi transcorregut el termini de prescripci de quatre anys. No sespera que es meritin passius addicionals de consideraci per a la Societat com a conseqncia duna inspecci eventual. El 31 de desembre del 2005, la Societat no ha aplicat cap incentiu fiscal i t enregistrat un impost anticipat per la dotaci a la provisi pels morosos del segon semestre de lexercici (despesa comptable, fiscalment deduble lany 2006).
fiscal de la citada aportacin da derecho a una deduccin en cuota del 35%, con el lmite mximo del 10% de la base imponible del perodo, pudindose aplicar el exceso en los diez prximos perodos impositivos posteriores. La deduccin aplicada por la aportacin realizada en el ao 2005 es de 25.231 euros. Adicionalmente, la Sociedad ha aplicado la deduccin pendiente del ejercicio 2004 por el mismo concepto y por un importe de 7.030 euros. La Sociedad no tiene bases imponibles negativas pendientes de compensar. Son susceptibles de inspeccin fiscal todos los tributos que le son aplicables a la Sociedad para todos los ejercicios en que no haya transcurrido el plazo de prescripcin de cuatro aos. No se espera que se devenguen pasivos adicionales de consideracin para la Sociedad como consecuencia de una inspeccin eventual. A 31 de diciembre de 2005 la Sociedad no ha aplicado ningn incentivo fiscal y tiene registrado un impuesto anticipado por la dotacin a la provisin por los morosos del segundo semestre del ejercicio (gasto contable, fiscalmente deducible el ao 2006).
INGRESSOS DEXPLOTACI Import net de la xifra de negoci Vendes Prestacions de serveis Altres ingressos dexplotaci Transf. corrents Altres ingressos TOTAL 3.784.304 3.767.583 16.721 3.206.906 2.534.692 672.214 6.991.210
Les vendes de lexercici corresponen a la participaci de la Societat en els ingressos materialitzats per la Junta de Compensaci durant lany 2005 (nota 4.3).
Las ventas del ejercicio corresponden a la participacin de la Sociedad en los ingresos materializados por la Junta de Compensacin durante el ao 2005 (nota 4.3).
104
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
El detall de la composici daltres ingressos dexplotaci comptabilitzats per la Societat durant lexercici 2005 per transferncies rebudes s el segent:
TRANSFERNCIES CORRENTS I SUBVENCIONS DEXPLOTACI Generalitat de Catalunya Grup Ajuntament de Barcelona TOTAL
El detalle de la composicin de otros ingresos de explotacin contabilizados por la Sociedad durante el ejercicio 2005 por transferencias recibidas es el siguiente:
Foment de Ciutat Vella, SA gestiona el parc de finques municipals per encrrec de lAjuntament de Barcelona mitjanant Acord del Consell Municipal de 22 de novembre del 2002 amb efectes de l1 de gener del 2003. Aix suposa ocupar-se tant de lemissi i el cobrament dels rebuts de lloguer, com de la realitzaci de nous contractes de lloguer i de les despeses associades al manteniment de les esmentades finques. Els rebuts de lloguers emesos durant lexercici estan comptabilitzats a lepgraf Altres ingressos dexplotaci del compte de resultats adjunt.
Foment de Ciutat Vella, SA gestiona el parque de fincas municipales por encargo del Ajuntament de Barcelona mediante Acuerdo del Consell Municipal de 22 de noviembre de 2002 con efectos 1 de enero de 2003. Este hecho supone ocuparse tanto de la emisin y cobro de los recibos de alquiler, como de la realizacin de nuevos contratos de alquiler y de los gastos asociados al mantenimiento de las citadas fincas. Los recibos de alquiler emitidos durante el ejercicio estn contabilizados en el epgrafe Otros ingresos de explotacin de la cuenta de resultados adjunta.
16. Aprovisionaments
Aquest epgraf presenta la composici segent:
APROVISIONAMENTS Cost vendes reconegudes en lexercici TOTAL
16. Aprovisionamientos
Este epgrafe presenta la composicin siguiente:
3.087.008 3.087.008
El crrec a cost de vendes sefectua amb abonament a existncies (nota 8) i a factures pendents de rebre incloses a lepgraf Creditors comercials.
El cargo a coste de las ventas se efecta con abono a existencias (nota 8) y a facturas pendientes de recibir incluidas en el epgrafe Acreedores comerciales.
La plantilla mitjana de la Societat durant lexercici 2005 ha estat de 34 treballadors, que, per categories, es detallen de la manera segent:
La plantilla media de la Sociedad durante el ejercicio 2005 ha sido de 34 trabajadores, que, por categoras, se detallan como sigue:
2005 2004 1 5 13 16 35
1 5 13 15 34
105
3. Informe econmic. Informe econmico
Es comptabilitzen com a ingressos extraordinaris tots els corresponents al cobrament de rebuts de lloguer de finques municipals gestionades per Foment de Ciutat Vella, SA per encrrec municipal (nota 15) dexercicis anteriors al 2003, i altres ingressos associats a la gesti de les finques municipals.
Se contabilizan como ingresos extraordinarios todos aqullos correspondientes al cobro de recibos de alquiler de fincas municipales gestionadas por Foment de Ciutat Vella, SA por encargo municipal (nota 15) de ejercicios anteriores a 2003, y otros ingresos asociados a la gestin de las fincas municipales.
2.393.398 2.393.398
106
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
LAjuntament de Barcelona va atorgar lany 2004 un import de 20.000 euros en concepte de transferncia corrent que el 31 de desembre del 2004 estaven periodificats com a ingressos anticipats. Durant lexercici 2005, shan traspassat 13.110 com a ingressos per transferncies. La resta romanen a ingressos anticipats. LAjuntament ha atorgat 4.385 euros en concepte de transferncia corrent que la Societat t periodificats com a ingressos anticipats, ats que ha de finanar despeses corrents que es produiran lany 2006 (nota 15). Els saldos amb empreses del grup i associades sn els segents:
El Ajuntament de Barcelona otorg el ao 2004 un importe de 20.000 euros en concepto de transferencia corriente que a 31 de diciembre de 2004 estaban periodificados como ingresos anticipados. Durante el ejercicio 2005 se han traspasado 13.110 como ingresos por transferencias. El resto permanecen a ingresos anticipados. El Ajuntament ha otorgado 4.385 euros en concepto de transferencia corriente que la Sociedad tiene periodificados como ingresos anticipados, dado que han de financiar gastos corrientes que se producirn en el ao 2006 (nota 15). Los saldos con empresas del grupo y asociadas son los siguientes:
Pendent cobrament Pendent pagament 615 615
El saldo pendent de cobrament de lAjuntament de Barcelona inclou 897.132 euros corresponents a la transferncia corrent de lexercici no ingressada a Foment de Ciutat Vella, SA el 31 de desembre. Les inversions realitzades per la Societat per compte daltres ens de lAjuntament de Barcelona han estat les segents:
El saldo pendiente de cobro del Ajuntament de Barcelona incluye 897.132 euros correspondientes a la transferencia corriente del ejercicio no ingresada a Foment de Ciutat Vella, SA a 31 de diciembre. Las inversiones realizadas por la Sociedad por cuenta de otros entes del Ajuntament de Barcelona han sido las siguientes:
AB Altres del grup 1.466.583 2.964.122 3.898.411 532.294 TOTAL 6.721.185 24.831.055 24.422.607 7.129.633
107
3. Informe econmic. Informe econmico
Durant aquest exercici, els membres Consell dAdministraci no han meritat cap import corresponent a sous, dietes o altres remuneracions. La Societat no ha concedit avanaments ni crdits, ni t cap obligaci amb els membres del Consell en matria de pensions i assegurances de vida. De conformitat amb el que sestableix a larticle 127 ter.4 de la Llei de societats annimes, introdut per la Llei 26/2003, de 17 de juliol, per la qual es modifica la Llei 24/1988, de 28 de juliol, del mercat de valors, i el Text refs de la Llei de societats annimes, amb la finalitat de reforar la transparncia de les societats annimes, sassenyala a continuaci la realitzaci per compte propi o daltri dactivitats realitzades per part dels diferents membres del Consell dAdministraci, del mateix, anleg o complementari gnere dactivitat del que constitueix lobjecte social de la Societat:
Durante este ejercicio los miembros del Consejo de Administracin no han devengado ningn importe correspondiente a sueldos, dietas u otras remuneraciones. La Sociedad no ha concedido anticipos ni crditos, ni tiene ninguna obligacin con los miembros del Consejo en materia de pensiones y seguros de vida. De conformidad con lo establecido en el artculo 127 ter.4 de la Ley de sociedades annimas, introducido por la Ley 26/2003, de 17 de julio, por la que se modifica la Ley 24/1988, de 28 de julio, del mercado de valores, y el Texto refundido de la Ley de sociedades annimas, con la finalidad de reforzar la transparencia de las sociedades annimas, se sealan a continuacin la realizacin por cuenta propia o ajena de actividades realizadas por parte de los distintos miembros del Consejo de Administracin, del mismo, anlogo o complementario gnero de actividad del que constituye el objeto social de la Sociedad:
Societat BSM, SA Agncia Promoci Carmel, SA ProEixample, SA ProNouBarris, SA PMH Districlima, SA 22 Arroba BCN, SA Bagursa
Activitat Prestaci serveis municipals de continguts econmics Remodelaci integral del barri del Carmel Executar les actuacions urbanstiques i dedificaci per a la revitalitzaci dels espais del districte de lEixample Executar les actuacions de regeneraci urbana per a rehabilitar els espais al districte de Nou Barris Promoci dhabitatges de protecci oficial i de preu assequible Producci i distribuci centralitzades de calor i fred Impulsar la renovaci urbana i econmica de les rees industrials 22@ Promoci, gesti i execuci dactivitats urbanstiques, realitzaci dobres durbanitzaci i dotaci de serveis que sen derivin Execuci dactuacions urbanstiques dinfraestructura i de dotaci i la concessi de serveis Promoci i gesti del desenvolupament urbanstic i execuci de les obres dinfraestructura a lmbit de Sagrera-Sant Andreu Executar les actuacions urbanstiques i dedificaci per a la revitalitzaci dels espais del districte de lEixample Executar les actuacions de regeneraci urbana per a rehabilitar els espais al districte de Nou Barris Impulsar la renovaci urbana i econmica de les rees industrials 22@ Remodelaci integral del barri del Carmel Administraci i direcci de ports esportius Promoci, gesti i execuci dactivitats urbanstiques, realitzaci dobres durbanitzaci i dotaci de serveis que sen derivin Capital Risc Capital Risc E-business Executar les actuacions urbanstiques i dedificaci per a la revitalitzaci dels espais del districte de lEixample
Crrec Conseller Conseller Conseller Conseller Conseller Conseller Conseller Conseller Delegat
ProEixample, SA
Conseller
ProNouBarris, SA 22 Arroba BCN, SA Agncia Promoci Carmel, SA Port Frum Sant Adri, SL Bagursa
ProEixample, SA
108
Foment de Ciutat Vella. Memria 2005
Activitat Promoci, mitjanant la presa de participacions temporals en el seu capital, de societats no financeres, de dimensi petita, que desenvolupin activitats empresarials innovadores, bsicament a Barcelona i la seva rea dinfluncia, que no cotitzin en el primer mercat de les Borses de Valors ni en cap mercat secundari organitzat i que no estiguin participades en ms dun 25% per empreses que cotitzen en aquests mercats o que tinguin la consideraci dentitat financera. Promoci, mitjanant la presa de participacions temporals en el seu capital, de societats no financeres, de dimensi petita, que desenvolupin activitats empresarials innovadores, bsicament a Barcelona i la seva rea dinfluncia, que no cotitzin en el primer mercat de les Borses de Valors ni en cap mercat secundari organitzat i que no estiguin participades en ms dun 25% per empreses que cotitzen en aquests mercats o que tinguin la consideraci dentitat financera. Gesti i explotaci de la infraestructura de telecomunicacions
Crrec Conseller
Conseller
Torre de Collserola, SA
VARIACI DEL CAPITAL CIRCULANT Existncies Deutors Creditors Inversions financeres temporals Tresoreria Ajustaments per periodificaci TOTAL VARIACI DEL CAPITAL CIRCULANT
2005 Augment 2.636.855 632.633 542.913 13.127 3.269.488 4.345.919 1.076.431 Disminuci 3.789.879
2004 Augment 1.355.777 2.421.992 2.977.109 710.876 18.519 3.777.769 71.265 3.706.504 Disminuci
Heus aqu la conciliaci entre el resultat comptable i els recursos generats per les operacions:
La conciliacin entre el resultado contable y los recursos procedentes de las operaciones es la siguiente:
2005 2004 64.329 28.948
Benefici de lexercici Ms-Dotaci a les amortitzacions Dotaci a les provisions Prdues inmobilitzat Recursos generats en les operacions
93.277
Foment de Ciutat Vella S.A. Pintor Fortuny, 17-19. 08001 Barcelona. Tel. 93 343 54 54. Fax: 93 343 54 56. www.fomentciutatvella.net