(http://www.pikaramagazine.

com)

Quan no obeeixes a interessos molt clars, ets incmoda per a tothom

Entrevista

Joana G. Grenzner (http://www.pikaramagazine.com/author/joana-g-grenzner/) 08/01/2014 0 Comentarios (http://www.pikaramagazine.com/2014/01/quan-no-obeeixes-a-interessosmolt-clars-ets-incomoda-per-a-tothom/#respond)

Teresa Forcades exposa la seva visi sobre la Llei Gallardn, la teologia feminista i queer i la seva participaci al Procs Constituent de Catalunya.

(http://djd9pi028g05f.cloudfront.net/wp-content/uploads/2014/01/teresa-forcades.jpg)
Foto: Joana Garca Grenzner

Lee la traduccin a castellano (http://www.pik aramagazine.com/?p=13727)

Teresa Forcades (http://teresaforcades.com/) s doctora en medicina i teologia i monja benedictina al monestir de Sant Benet de Montserrat. Diana habitual de campanyes de lobbies econmics i poltics per la seva denncia valenta del pes dels interessos de les multinacionals farmacutiques en la gesti de la pandmia de la grip A (http://www.youtube.com/watch?v=PVr_ot4aJLk) el 2008, i ms recentment, en la vacunaci innecesria del Virus del Papiloma Hum

(http://www.lidiapujol.com/referenciesdamorillibertat/es/teresa-forcades-comunicat-sobre-lacancel%C2%B7lacio-de-la-meva-conferencia-sobre-la-vacuna-del-papil%C2%B7loma-a-lleida/) a les noies adolescents, aix com per criticar les posicions de la cpula eclesistica en temes com lavortament o la relaci amb el franquisme (http://www.lasprovincias.es/agencias/20131012/masactualidad/sociedad/teresa-forcades-pide-iglesia-catolica_201310121133.html), impulsa el Procs Constituent a Catalunya mentre imparteix classes de teologia queer a Berlin. Aquesta entrevista s el resum duna llarga conversa sobre teologia, feminisme i poltica amb ella. Qu penses de lavantprojecte de Llei de protecci del concebut i dels drets de la dona embarassada que es va presentar al Consell de Ministres el passat 20 de desembre? La meva postura s la del Procs Constituent (http://www.procesconstituent.cat/ca/blog/item/no-a-lallei-de-l-avortament): crtica i rebuig frontal, perqu intenta regular socialment en funci duns valors imposats. Dit aix, ara ve la meva motivaci personal, de la qual em responsabilitzo a nivell individual: crec que s una violaci clara del dret a lautodeterminaci duna dona que una llei lobligui a ser mare. Valoro massa el que significa ser-ho. Em sembla que una dona que ha quedat embarassada sense desitjar-ho, fins i tot a travs de la violncia, pot viure lembars com positiu, per estic a favor de permetre lavortament mentre el fetus no s viable sense considerar altres elements. Hi ha un veritable conflicte tic, un bioconflicte, entre el dret a lautodeterminaci de la mare i el dret a la vida daquest sser que sest gestant.. En una situaci en qu la mare no pot optar, els seus drets dautodeterminaci mereixen el mxim respecte. Pot haver una mare per a qui tingui sentit posar al mn i acompanyar una criatura amb una malformaci molt greu que se sap que patir i al poc temps de nixer morir. Obligar-la a avortar seria laltre extrem i estic en contra, jo crec que aquesta criatura s imatge de Du i magradaria que tingussim un mn que la spiga acollir. Per s el que jo crec, i no puc dir-li a una altra dona:vost, per llei, vull que lEstat lobligui a fer aix que crec que s bo. Les Catliques pel Dret a Decidir expliquen que el dret cannic exculpa les dones per avortar quan sn menors de 16 anys, en cas de violaci, necessitat, per a remediar un dany, per legtima defensa, Per qu creus que aquesta llei s fins i tot ms restrictiva que el dret a partir del Papa Joan XXIII? Hi ha grups que, emparant-se en la fe catlica, impulsen lleis restrictives per polaritzar la societat en grups dinteressos i intentar crear un debat que de vegades sallunya dels temes ms trascendentals, com poden ser en aquest moment el tema social i la crisi. Lany 92 vaig anar als EEUU per primer cop: hi havia tot de persones al carrer amb imatges de fetus ensangonats, dient que les dones que avorten son assassinesdurant aquells anys van assassinar a trets un ginecleg[1] que feia avortaments i la persona que lacompanyava. Aquesta polaritzaci buscada i volguda amb fins poltics, ha arribat aqu, i no ha estat espontani. Hi ha grups i moviments que treballen per la justcia social i molts cristians hi estarien dacord, per quan entrem en la la homosexualitat, els drets de matrimoni i adopci, lavortament i el dret al propi cos, es problematitzen fins extrems absurds. s una forma excellent de dividir un cos social que junt faria molta por. Shavia desarticulat un potencial de lluita social molt fort i ara lestem tornant a articular. La Ldia Falcn analitza questa llei com un cstig per tots els avenos assolits en equtat i igualtat de gnere en les darreres dcades encarnat al cos de les dones, fruit del continusme amb la visi nacionalcatolicista del propi cos de les dones i de lavortament. Qu en penses? Lleis com aquesta obeeixen a un fenmen que tamb he estudiat amb el tema de les bruixes: tant a Orient com a occident, en diferents moments de crisi social, desconcert, angoixa, prdua de referents, la figura materna emergeix com la que resoldr el problema i que sha de controlar duna forma especial com una mena dexorcisme collectiu, per ser el boc expiatori: Posem les dones a puesto i les coses

La llei de protecci del concebut i dels drets de la dona embarassada intenta regular socialment en funci duns valors imposats. s una violaci clara del dret a lautodeterminaci duna dona

aniran millor. Per, aquests estrategues de de dretes no tindrien xit si no hi hagus quelcom en la poblaci general que se sums. I per qu li donen suport ? Per aquesta part

que una llei lobligui a ser mare

psicolgica que fa que se sentin protegits amb aquesta mena de lleis. Crec que el patriarcat sorgeix dunes estructures transhistriques psquiques que tenim, basades en lafirmaci psicoanaltica de lobjecte ertic primari, que tant en els nens com en les nenes s la mare o el seu substitut, respecte el qual sorigina una binarietat: a qui sidentifica amb l objecte del desig li diem nena, i a qui no, li diem nen. El patriarcat ens diu que en vida adulta hem de ser aix; jo dic que hem de travessar aquesta fantasia primordial, en llenguatge lacani, i, si fem servir el del cristianisme, nixer de nou. Si el referent identitari s la figura materna, les dones tendim a fer de cuidadores i els homes esperen ser cuidats. Que et semblen les iniciatives per bastir una aliana mplia de dones de tots els sectors socials, contra la reforma davortament com el pacte entre diputades (http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/12/17/actualidad/1387302082_050002.html) que ha impulsat la Plataforma Feminista dAlacant i al que shan sumat les poltiques socialistes, tot convidant a les poltiques de dretes? Excellents. Aquestes aliances entre dones, aquesta proximitat i aquest adonar-sen que hi ha un inters com, prctic, en el dia a dia, sempre ha estat present a la histria i s la nostra fora. al segle XVII, la gran baralla de confessions cristianes desprs de la Reforma i la Contrarreforma la devien fer els barons, perqu les dones sescriuen cartes i una s protestant, laltra anglicana, laltra catlica troben la manera de fer pont les unes cap a les altres prescindint daquestes divissries confessionals. Als inicis del cristianisme, durant lImperi Rom, una llei prohibia les dones cristianes deixar els vestits a les paganes per anar al circ. Aix vol dir que ho feien! Has dit que lEsglsia espanyola ha de demanar perd per la seva connivncia amb el franquisme i renunciar als privilegis que sen deriven. Aix inclou derogar el concordat del 73 amb la Santa Seu, els privilegis eclesials a lhora de destinar la declaraci de la renda? LEsglsia no noms va tolerar el franquisme, que fou un govern criminal, li va donar un suport sense el qual probablement no hagus aguantat. La millor manera de seguir com a instituci desprs duna vivncia aix s reconixer-ho i evidentment elliminar tots els privilegis que li corresponen noms pel fet de ser Esglsia. Per amb la Llei Wert, tornem a la segregaci escolar per sexes, privilegis a les concertades, la reinstauraci de la religi catlica com a assignatura obligatria A lescola no ha dhaver catequesi de cap religi. Una assignatura que valori la religi com cultura seria molt interessant; no una maria, sin una assignatura ben feta, i no noms de cristianisme, sha de dissenyar i pensar b el currculum. Hi ha un valor a conixer la histria del pas, i no perqu levangeli des dun punt de vista cultural hagi de tenir cap preeminncia sobre un altre llibre sagrat. Privilegiar les escoles religioses concertades, de cap manera. Aix est emmarcat dins aquesta tendncia a la privatitzaci: a lEstat espanyol tenem un nivell universitari bo i, en alguns casos, punter. Ara, els departaments que funcionaven millor es privatitzaran i es convertiran en institucions dlit. Shi podr arribar si tens beques, per no es tracta dagafar els cervellets i els rics, sin que la poblaci general tingui accs a la cultura superior i universitria. Esperes que el Papa Francesc abordi reformes estructurals al si de lesglsia. Aix inclou fer possible el sacerdoci femen, que el celibat sigui opcional i que

En diferents moments de crisi a la histria la figura materna emergeix com la que resoldr el problema i que sha de controlar duna forma especial com una mena dexorcisme collectiu

LEsglsia no noms va tolerar el franquisme, que fou un govern criminal, li va donar un

el clergat pugui casar-se? Les reformes no venen mai de dalt, ni a la societat ni a lEsglsia. Aquesta sha anat allunyant de la societat en el seu conjunt i no crec que ara, de sobte, un papa carismtic

suport sense el qual probablement no hagus aguantat

far un canvi estructural des de dalt i produir un canvi cap a una major justcia social. S s possible que, com pass amb Joan XXIII, un lder de lesglsia catlica promogui canvis vers una major justcia, en adonar-se que les bases eclesials feia anys que estaven no noms demanant un canvi sin preparant-lo, experimentant, innovant, creant institucions com la Nouvelle Teologie (nova teologia), el moviment litrgic, per canviar coses a la litrgia, i el moviment bblicJoan XXII va dir hem dobrir finestres i que entri aire perqu fa olor de resclosit. Ara estem en una situaci parallela, hi ha molts grups que van inspirar-se en el concili Vatic II, per veure com sels tancaven les portes, i all comenat tirava enrere. Per exemple, a partir del Vatic II es diu que les decissions al consell parroquial es prenen conjuntament. En moltes parrquies aquests consells els han desmantellat o no tenen pes davant del rector; als grups de dones, de joves amb preocupaci social els han anat ofegant, fent fora segons quines activitats. Malgrat les dificultats tots aquests anys hi ha hagut una base catlica creixent que veia urgents aquestes reformes, obertures i possibilitats de democrcia dins lesglsia. Shan creat moviments com We are the Church (Som esglsia), com les Catliques pel Dret a Decidir, com els capellans que demanen el celibat opcionalLa teologia de lalliberament, evidentment, amb tot el seu comproms poltic, i la necessitat dencarnar polticament levangeli. Aviam si el Papa Francesc permet que tot aix tingui un espai propi creixent dins lesglsia. Dius que la teologia feminista semmarca dins les teologies crtiques dalliberament i , per tant, se centra en la situaci de les dones i la seva concepci des de lestructura eclesial, per tamb en les desigualtats i discriminacions per classe, tnia, opci sexual, identitat de gnere Les dones com a collectiu es troben una estructura eclesial que diu: Du justifica la vostra submissi; i a la histria hi ha grups de dones i de varons que diuen que Du est per la igualtat i la llibertat de tothom, i en virtut daquest Du justifiquen lalliberament. Just desprs del Concili Vatic II, Mary Daly i Elizabeth Schuler Fiorenza reclamaren la paritat absoluta a lesglsia i les catliques forem pioneres en fer la petici de sacerdoci femen. Amb les primeres ordenacions de dones a lesglsia episcopaliana al 74 (em penso que van ser nou o onze, entre elles la teloga Carter Heyward, que encara no havia fet pblic que era lesbiana) Pau VI va encarregar a la comissi bblica pontificia que estudis si a la sagrada escriptura hi ha alguna cosa contrria a la ordenaci de les dones. La comissi treballa durant dos anys i la seva conclusi s que no hi ha res contrari. Pau VI va fer un motu proprio (un papa pot prendre la darrera decissi) i li va semblar que pastoralment no era el moment. Desprs hi ha hagut declaracions en contra de Joan Pau II i Benet XVI, per mai no sha dit que fossin un dogma de lesglsia. Hi ha hagut moltes afirmacions a lesglsia que han canviat: durant molts anys s ha dit que lesclavatge era volgut per Du. Als esclaus nord-americans els colons blancs els diuen aix i, quan aprenen a llegir, agafen la Bblia, diuen que Du no est amb els colons blancs sin amb el seu alliberament, i creen tota una fora espiritual a partir daquest missatge: Go down moses, let my people go. Amb els dogmes de fe de lEsglsia catlica no tinc cap problema, perqu mai he pensat que la teologia fos una filosofia, que neix de la ra. La teologia neix de postulats revelats i hi treballa amb la ra. Diu: Du existeix i es fa

Du s una comunitat, una relacionalitat de llibertats, i per fer-se present al mn no necessita una parella heterosexual

El queer reivindica el carcter nic de cada persona, i que qualsevol etiqueta identitria, s una crossa que reflecteix la por

present al temps i lespai, tot encarnant-se en una persona, el que cellebrem al Nadal. Magrada el dogma mari que diu que Du li va preguntar a Maria, i noms a ella. Cellebrem

a la llibertat personal

que qui podria exercir el poder absolut no ho fa, perqu li dna sentit el respecte per laltre, lamor i obrir espais de llibertat. I per aparixer al mn, Du no necessita una parella heterosexual, noms una conscincia humana lliure que digui s. Una conscincia femenina. Pot ser femenina o masculina, pero s evident que una femenina encarna tot el poder de la humanitat. A Jess se li diu fill de lhome, per va ser-ho noms duna dona, Maria, a qui lEsperit Sant, expressi dall ms personal i lliure de Du, li fa una proposta, i ella li diu dacord. Aix s pensar la relaci amb Du com una relaci de tu a tu. Aquesta s la visi comunitria i igualitria de la Santssima Trinitat que reivindiques a la teva tesi doctoral. Du no s un sobir solitari que encarna el deliri domnipotncia infantil del psictic, s una comunitat, una relacionalitat de llibertats. Maria assenyala el fill, i ell assenyala el pare, i aquest assenyala el fill, i laltre tassenyala a tu, perqu, s clar, si no passa per tu La Trinitat desarticula tot el sistema piramidal, que no lha inventat el cristianisme. En moltes cultures, organitzacions socials, la tendncia a la pirmide s prpia daquesta inseguretat infantil, i si les religions tenen algun sentit s inspirar-nos per a superar aquesta por, entendre que la realitat pot ser absolutament horitzontal. En les comunitats, les societats, ens costen les estructures piramidals. Lhoritzontalitat la veig en la teologia, en la regla benedictina, que visc a la comunitat, i a lesglsia en general. Demana confiana i que cadasc sigui madur per trencar aquestes relacions de dependncia, per crear el regne de Du a la terra i tractar-nos els uns als altres com Du ens tracta. La paraula testament (Antic o Nou) vol dir aliana, que es fa quan les persones tenen el mateix poder. Aix s el cor daquesta religi. Com arribes a la teologia queer? Estudiant Judith Butler. Valoro que el queer reivindica el carcter de pea nica de cada persona, i que qualsevol etiqueta identitria, de gnere, raa, naci s una crossa que reflecteix la teva por a la llibertat personal. El procs despiritualitzaci, cristificaci i divinitzaci s atrevir-se a ser una concreci de lamor i la llibertat que sn Du mateix, quan diu ests feta a imatge meva. El budisme diu que la identitat personal s una ficci i sha de superar perqu tot s una unitat indiferenciada. Aquest buit personal noms s un primer pas perqu passis a la conscincia dunitat. Per, amb la Trinitat, la unitat mai s ms enll de la diferncia. La Trinitat diu que la diversitat s tan excelsa com la unitat, perqu una cosa s la unitat i una altra de molt diferent la uniformitat. Lanlisi religis que entn la relaci sexual com quelcom que t per fi engendrar s una visi utilitarista de lamor hum i s contrria a lespiritualitat cristiana. Lliurar-te al misteri duna relaci interpersonal s lliurar-te a crixer en la direcci de ser imatge de Du, dencarnar el que Du representa a la terra. En endinsar-thi, reps un regal, que aquesta uni pugui engendrar un fill, per aix s perfectament compatible amb que puguis ser-ne responsable i utilitzar lanticoncepci quan et sembli. All contrari a la moral cristiana s pensar com si hi hagus dues maneres de fer servir el cos duna dona, normalment basades en la perspectiva masculina: la dolenta, fer-lo servir perqu et doni plaer a tu, que seria la luxuria, i est condemnada per tots els pares de lesglsia; i laltra, fer-lo servir perqu et doni fills, i aix s bo. No! Seria denigrar la integritat de la parella, laltra persona. Per aix entenc que lamor homosexual s perfectament assumibleper lesglsia, perqu t all que s esencial: no s tenir fills sin una intimitat oberta cap a una relaci interpersonal que inclou respecte per la integritat de

Lamor homosexual s perfectament assumible per lesglsia, perqu t all que s esencial: una intimitat oberta cap a una relaci interpersonal amb respecte per la integritat de laltre

laltre. Dos persones que sestimen una a laltra, es desitgen i es respecten, estan donant un testimoni: aix s el sacrament, un senyal visible, com el baptisme, que est dient aquesta criatura est acceptada en aquesta comunitat com un ms. La teologia trinitria diu que tots els sacraments representen una plasmaci de lamor de Du. Du pare, el fill i lesperit sant, sn diferents per no sn complementaris. Lamor no s necessitat, no s quan et necessito perqu em falta una cosa, no pot ser lamor utilitari. Hi ha alguns sectors i espais poltics i socials prviament organitzats a la irrupci del Procs Constituent (PC) a Catalunya que critiquen la velocitat de creuer del procs i el personalisme per la visibilitat de gent meditica com pots ser tu o lArcadi Oliveres. Com vius la relaci amb aquests espais, i amb tots els processos i assemblees sorgits del 15M de 2011? Es normal que gent que fa anys que est intentant organitzar una unitat critiqui el fet danar rpid: si fossim 46.000 persones adherides al PC noms perqu ha sortit a la tele, aix hauria estat un souffl. Si el PC pot anar a velocitat de creuer s grcies a les assemblees del 15M, les organitzacions de barri, i molta gent que ja estava treballant i organitzada que hi confia. I tamb molta que no ho estava, perqu el nostre espai o nnxol poltic s animar molta gent que no participava. Molta gent del 15M, fins i tot assemblees senceres dalgunes localitats, han fet seu el PC; altres estan ms expectants, hi ha totes les variacions possibles. Per sense la gent que ja treballava, ni hi hauria hagut el clima a Catalunya com perqu el procs arrels ni aquest potencial hum organitzat. Hi ha una relaci on els pioners sn els altres, i nosaltres no anem a aprofitar-nos del que no hem iniciat, ni fer de competidors sin a intentar posar un factor dunitat, i si cualla, ser entre tots. Pel que fa al personalisme, anar a buscar una persona que tingui aquesta visibilitat ha estat una estratgia. Si no, com mobilitzes a gent que no shavia mobilitzat? Ara comena a haver-hi altres cares visibles, el nostre paper ha de quedar cada vegada ms compensat per altres agents actius dintre del moviment.

Ni lesglsia ni ning pot demanar-me que digui el que no penso o faci el que no crec

Ser incmoda per tothom tampoc em sembla malament. Acostuma a passar quan no obeeixes uns interessos molt clars

Ets incmoda per certs sectors del catolicisme, per tamb per sectors de l esquerra, que viuen la teva implicaci al PC com una injerncia, o fins i tot un intent de manipulaci per part de lEsglsia. Que nopines? Aquesta iniciativa lhe presa perqu gent organitzada polticament a diferents nivells pensaven en qu podem fer a Catalunya per crear una unitat, perqu tenien clar que, a llarg termini, com no ens unim ens guanyaran la partida; i sels va ocrrer que lArcadi i jo som persones amb credibilitat transversal. Ve de baix, i de gent que no sn esglsia. Pel que fa a lEsglsia, he trobat incomoditat per part de les estructures de lorganigrama eclesial. El bisbe de Sant Feliu, de la dicesi del qual forma part el meu monestir, va dir-me que no serveix de res canviar les estructures si no es canvien els cors. Estic dacord, la Constituci s paper mullat si la gent no treballa perqu aix es faci carn. La llei per si sola no fa una societat justa, per ara tenim lleis que afavoreixen els interessos de les companyies multinacionals en contra de la sobirania popular, i les hem de canviar. El cor vol una mica ms de feina, per aix estic pel canvi destructures. La nostra societat ens dna una estructura on fer una experincia dinsolidaritat, jo vull crear-ne una que ens ajudi a fer-ne de solidaritat. Hi ha una por a lesglsia catlica que jo reconec, perqu al nostre pas ha tingut una aliana de 40 anys amb la dictadura. Per, tamb hi ha molta gent de base que dna testimoni fa molts anys a favor de la teologia de lalliberament, dels pobres, que va morir al bndol republic, que van treballar pel catalanisme quan aix anava en contra del poder establert, que shavien mantingut. A lesglsia hi una base i unes estructures que qui en formem part tenim la responsabilitat de treballar perqu canviin. I ser incmoda

per tothom, tampoc em sembla tan malament. Quan no obeeixes a uns interessos molt clars, trepitges una mica lull de poll duns i altres. Per, els enfrontaments en bloc beneficien els qui pretenen que la societat es basi en la desconfiana i la por, hi haur nivells que ens ajuntin o divergeixin, per no et puc veure com una competidora i una enemiga. Aquesta s la mirada capitalista cap a laltre, i aquesta base antropolgica lhem de comenar a canviar. Fins on pot arribar la dissidncia a lesglsia? Tens por a represlies pel fet de ser pblica? No hauria de perdre la coherncia. No crec que la instituci eclesial pugui fer-me abdicar del que entenc que sn els principis de levangeli, i si em porta problemes, haur de veure com ho reivindico. Ni lesglsia ni ning pot demanar-me que digui el que no penso o faci el que no crec. Em poden demanar que calli, i no ho descarto en un moment determinat. La meva veu no s imprescindible. Hi ha qui ha callat i desprs lha feta ms grossa, com la teloga brasilenya Ivonne Gebara, que li van demanar que se nans a Europa. Era un cstig, per ara t ms arguments per defensar el que volia dir abans. Than dit monja-bulo (http://elpais.com/diario/2009/11/01/sociedad/1257030001_850215.html), monja heretge (http://www.change.org/es-LA/peticiones/congregacion-para-institutos-de-vida-consagradasuspensi%C3%B3n-de-la-monja-teresa-forcades), monja anticapitalista (http://www.naciodigital.cat/noticia/53932/monja/anticapitalista/salta/fama/mundial)qu sents quan et redueixen al denominatiu monja? Darrera el personatge desapareix la persona. Hi una part positiva, per anar amb vel recullo els fruits bons de moltes monges que els pobres reconeixen com persones de confiana: demanen al carrer, et veuen i et somriuen perqu et senten propera. A lhospital, encara que porti la bata blanca a lhospital, el vel guanya al diferencial de classe. La gent senzilla entn que estem al mateix nivell. No mho he guanyat jo sin les monges que mhan precedit, tot i que tamb hi ha crtiques histriques a les monges que estan fonamentades. Tot i que no magraden les etiquetes, hi ha una realitat social i els senyals que emets depenen d on et situes. Tamb, aquest llenguatge reflecteix la dificultat de reconixer una persona ms enll. A la base de la teoria queer est que et donin espai per ser el que ets, enlloc dobliterar-te sota el genric monja, monjita, hermanita s molt interessant pensar qu significa des de la perspectiva del referent femen, toques coses inconscients.

La nostra societat ens dna una estructura on fer una experincia dinsolidaritat, jo vull crear-ne una que ens ajudi a fer-ne de solidaritat

[1] El 29 de juliol de 1994, el Dr John Bayard Britton, provedor de serveis davortament, i James Barrett, el seu acompanyant voluntari, foren assassinats fora duna clnica davortaments de Pensacola, Florida.
844 406 Google + 2 1 0

Joana G. Grenzner (http://www.pikaramagazine.com/author/joana-g-grenzner/)

Periodista especializada en gnero y comunicacin de organizaciones. Activista en movimientos sociales desde su adolescencia, se hizo feminista explcita por necesidad y sentido comn. Miembro del colectivo editor del Peridico Diagonal, form parte del equipo

impulsor de La Independent, Agncia de Notcies amb Visi de Gnere, y colabora con distintos medios alternativos e independientes, adems de impartir talleres y formaciones sobre cmo informar con perspectiva de gnero, clase y etnia; efectos de los ajustes estructurales sobre la vida de las mujeres y desde la perspectiva de gnero, economa feminista y otros temas. Ms info en www.joanagarciagrenzner.wordpress.com

Escrache feminista: hacia la desobediencia civil... (http://www.pikaramagazine.com/2013/05/escrache-feminista-hacia-la-desobediencia-civil-ante-lacontrarreforma-de-la-ley-de-aborto/) Cuando no obedeces a intereses claros, eres... (http://www.pikaramagazine.com/2014/01/cuandono-obedeces-a-intereses-claros-eres-incomoda-para-unos-y-otros/)

Y t qu opinas? Exprsate con libertad, pero con respeto. Nos reservamos el derecho a eliminar comentarios discriminatorios, ofensivos o que consideremos inadecuados por algn motivo Nombre

Email

Mensaje

Dejar un comentario

(http://www.pikaramagazine.com/tag/aborto/)

Buscar...

(http://www.pikaramagazine.com/apoyanos/)

(http://glosario.pikaramagazine.com)

ARTCULOS RELACIONADOS
Cuando no obedeces a intereses claros, eres incmoda para unos y otros (http://www.pikaramagazine.com/2014/01/cuando-no-obedeces-a-intereses-claros-eresincomoda-para-unos-y-otros/) Teresa Forcades expone su visin sobre la Ley Gallardn, la teologa feminista y queer, y habla... [...] (http://www.pikaramagazine.com/2014/01/cuando-no-obedeces-a-intereses-claros-eres-incomoda-paraunos-y-otros/) Melodas de feminismo callejero (http://www.pikaramagazine.com/2013/12/melodias-defeminismo-callejero/) Puro Luego es el grupo de msica de moda entre las feministas bilbanas [...] (http://www.pikaramagazine.com/2013/12/melodias-de-feminismo-callejero/) Feministas a favor de la cadena perpetua? (http://www.pikaramagazine.com/2013/12/feministas-a-favor-de-la-cadena-perpetua/) Cuestionar la derogacin de la Doctrina Parot porque deja en libertad a autores de violaciones... [...] (http://www.pikaramagazine.com/2013/12/feministas-a-favor-de-la-cadena-perpetua/) La Puri (http://www.pikaramagazine.com/2013/11/la-puri/)

Este vdeo de El Conejo de Alicia es el ms especial que hemos tenido hasta el momento. Por... [...] (http://www.pikaramagazine.com/2013/11/la-puri/)

Recibe el boletn mensual de Pikara

Email Address

Aceptar

PUBLICIDAD

(http://tribunalderechosmujeres2013.blogspot.com.es)

(http://erotopia.es)

(http://goteo.org/project/diagonal)

PUBLICIDAD

(http://www.tantrasecretspa.com)

(http://www.autorasenred.com/)

QUINES SOMOS
Por qu Pkara (/about/por-que-pikara-2/) Ideario (/about/ideario) Equipo (about/equipo)

DE QU VIVIMOS?
Apyanos (/apoyanos) Proyectos (/about/otros-proyectos) Entidades amigas (/apoyanos/nos-apoyan) Publicidad y tarifas Tienda Online

MS INFORMACIN
Aviso legal Creative Commons (/difunde-pero-cita-licencia-creative-commons) Carn de Pkara (/apoyanos/carne-de-pikara) Contacto (/contacta)

SGUENOS

(http://www.pikaramagazine.com/feed/) (https://twitter.com/pikaramagazine) (https://www.facebook.com/pikaramagazine) RSS Subscribe 6497 Followers 13039 Fans