TEMA 6 I 7. El verb El verb s la classe gramatical que informa sobre les accions, estats o processos del subjecte.

Els nens juguen a escacs. Lambient est carregat. El cadell ha crescut molt. Morfolgicament, el verb s una classe flexiva i t uns morfemes propis. Una forma verbal est constituda per: - El lexema o arrel, que generalment no varia i expressa el significat lxic: surt-o, pensaves,port-ar. - La terminaci o desinncia, que s variable i est constituda pels morfemes verbals que indiquen la persona, el nombre, el temps, el mode i laspecte: surt-o, pens-aves, port-ar. Sintcticament, el verb s el nucli del predicat i determina els complements que lacompanyen. Concorda en nombre amb el nucli del subjecte: Linfant plora. / Els infants ploren. Lxicament, es poden formar verbs afegint morfemes derivatius a lexemes de diversa categoria: - noms: telfon _ telefonar - adjectius: feble _ afeblir - verbs: cridar _ escridassar 1.1 Morfologia del verb: els morfemes verbals Els morfemes verbals informen sobre un conjunt de caracterstiques prpies del verb. Sn els segents: Persona: expressen la persona gramatical (primera, segona o tercera). Nombre: indiquen si s singular o plural.LAR PLURAL 1a persona jo nosaltres 2a persona tu vosaltres 3a persona ell/ella ells/elles Temps: expliquen el moment en qu es realitza lacci. Els temps bsics sn el present, el passat i el futur. Aspecte: posen lmfasi en el tipus de procs, si s acabat o en desenvolupament. Sha menjat un entrep: acci en passat, procs acabat.

Es menjava un entrep: acci en passat, per en remarca el desenvolupament. Mode: posen de manifest lactitud del parlant. Hi ha tres modes:

1. Indicatiu: el fet es planteja com a real. Hem anat a comprar. Avui feia un sol fantstic! 2. Subjuntiu: el fet es planteja com a irreal, com a expressi dun desig o una condici. Si anessis a la costa, veuries un munt de gavines. 3. Imperatiu: expressa una ordre. Vs a comprar i deixat de romanos! Hi ha un seguit de qestions relatives al verb que cal recordar: Pel que fa al temps, distingim entre:

- Temps simples. Estan formats per un sol mot: canto, saltem. - Temps compostos. Estan formats per lauxiliar del verb haver i el participi del verb que conjuguem: hem tornat, hauries vingut. Quant a lexpressi de la persona gramatical, hi ha:

- Formes personals. Tenen morfema de persona: jo mirava, tu saltars. - Formes no personals. No tenen morfema de persona; sn linfinitiu, el gerundi i el participi: Fer les maletes. Anant per la carretera. Trobats al riu. Cada verb es conjuga seguint un dels tres models existents, que es classifiquen segons la terminaci de linfinitiu: - 1a conjugaci. Infinitiu acabat en -ar: cant-ar. - 2a conjugaci. Infinitiu acabat en -er o -re: tm-er o perd-re. - 3a conjugaci. Infinitiu acabat en -ir: dorm-ir i serv-ir. Segons si segueixen o no els models de conjugaci, hi ha:

- Verbs regulars. Segueixen els models de conjugaci. - Verbs irregulars. No segueixen els models de conjugaci. Les irregularitats de la conjugaci verbal poden ser:

Ortogrfiques, quan hi ha canvi de grafia: trenco, trenques. Eufniques, quan safegeix una vocal o una consonant de suport: encens, encendr. Lexemtiques, quan hi ha canvis en el lexema: escriu-re, escriv-ia.

1.2 La primera conjugaci La primera conjugaci comprn tots aquells verbs amb linfinitiu acabat en -ar i que tenen com a verb model cantar. s la conjugaci ms nombrosa i la major part de verbs sn regulars. Els verbs anar i estar sn irregulars. Irregularitats ortogrfiques

Els canvis en les grafies sn els segents:

Diresi

Els verbs acabats en -ear, -iar, -oar, -uar porten diresi a les tres persones del singular i la tercera del plural del present de subjuntiu i a la tercera del singular i del plural de limperatiu: Present de subjuntiu: canvi, canvis, canvi, canviem, canvieu, canvin. Imperatiu: canvia, canvi, canviem, canvieu, canvin.

1.3 La segona conjugaci Els verbs de la segona conjugaci acaben en -er o -re, segons segueixin el model de tmer o perdre. La major part de verbs de la segona sn irregulars. Interferncies

Hi ha un conjunt de verbs que en catal sn de la segona conjugaci, per que, per influencia del castell, fem de la tercera: batre i compostos: abatre, combatre, debatre, rebatre... cloure i compostos: concloure, incloure, excloure...

concrrer, discrrer, ocrrer, recrrer... concebre, percebre fondre i compostos: confondre, difondre, infondre... interrompre, irrompre... Acabats en -metre: admetre, emetre, ometre, permetre, remetre, trametre, transmetre... Irregularitats ortogrfiques

- Els verbs heure, jeure, nixer i treure presenten un canvi en la vocal del lexema. Quan aquesta vocal s tona, cal escriure a, i quan s tnica, e: trec, traiem, neix, naixer, jeu, jaiem... - Els verbs poder i voler sescriuen amb u en tot el paradigma del present de subjuntiu i de limperatiu (s a dir, no funcionen tenint en compte si s tona o tnica): jo pugui, tu puguis, ell pugui, nosaltres puguem, vosaltres pugueu, ells puguin vulgues tu, vulgui ell, vulguem nosaltres, vulgueu vosaltres, vulguin ells s amb compte: Els verbs dir i dur pertanyen a la segona conjugaci.

1.4. La tercera conjugaci Els verbs que tenen linfinitiu acabat en -ir pertanyen a la tercera conjugaci. Hi ha dos models: Model pur. Segueixen el model de dormir. Model incoatiu. Segueixen el model de servir.

Els verbs incoatius sn aquells que presenten un increment -eix- entre el lexema i la terminaci en els temps segents: - Present dindicatiu: serveixo, serveixes, serveix, servim, serviu, serveixen. - Present de subjuntiu: serveixi, serveixis, serveixi, servim, serviu, serveixin. - Imperatiu: serveix, serveixi, servim, serviu, serveixin. Fixat que la primera i segona persones del plural no presenten aquest increment. Els verbs bullir, collir, cosir, escopir, fugir, grunyir, munyir, tossir no sn incoatius, s a dir, es conjuguen com dormir.

Irregularitats ortogrfiques

Els verbs sortir, tossir, cosir, collir i escopir canvien la vocal del lexema. Si aquesta vocal s tona, cal escriure o, i si s tnica, u: surto, tossia, collir, escup, cull, sortim, cus, cosir... Accent i diresi. Els verbs acabats en vocal + ir tenen moltes formes verbals amb hiat. Per marcar el trencament del diftong, cal utilitzar els dos recursos: - Accent, quan les normes daccentuaci ho permeten: redu, conduem, tradurem... - Diresi, quan les normes daccentuaci no ho permeten: condum, traduu, reduen... Les formes dinfinitiu, gerundi, futur i condicional no porten diresi, tot i que contenen hiat. s la regla destalvi de la diresi: conduir, conduint, conduir, conduiria.