d i l l u n s , 1 9 m a i g d e 2 0 1 4

L'eficcia simblica, el significant flotant i el valor simblic 0. Tema 16 de l'assignatura

Antropologia Religiosa
Es tracta del desenvolupament que Claude Lvi-Strauss
treu de la teoria de la mgia de Marcel Mauss, plantejat
en dos dels articles compilats en Antropologa
estructural (recordeu, "El hechicero y su magia" i "La
eficacia simblica", tots dos del 1949 i que he enviat; el
llibre est publicat per Paids) i sobretot en la
important introducci que escrivs al 1951 per al llibre
Sociologia i antropologia, de Marcel Mauss, que ja
teniu. Ja he insistit en l'extraordinari ascendent que
sobre el seu pensament va exercir l'obra de Marcel
Mauss, i de fet gran part de la seva teoria sobre la funci
simblica beu explcitament de la de l'intercanvi
simblic de Mauss. No oblideu que la funci simblica
es conforma, en el sistema analtic estructuralista, com
una concepci de l'inconscient com a univers de regles
col.lectives sense contingut, idntiques a les que
regeixen el llenguatge i com elles directores de l'acci
d'un sistema donat. En el terreny de les teories de la
mgia, la de Lvi-Strauss constitueix un
desenvolupament vertigins de les insinuacions de
Mauss i Hubert en el seu d'una teoria general de la
mgia a la que hem dedicat diverses classes, en el qual
es formula una teoria de la virtualitat de la funci
simblica, s a dir en una teoria de l'eficcia simblica, la capacitat dels codis de resultar poderosos i de generar realitats en el qu l'hegemonia
correspon exclusivament a l'ordre gramatical. En altres paraules, de com els signes poden ser capaos no noms de pronunciar i, abans, d'ordenar
mentalment el mn sin tamb de forar-lo a ser tal com s'imagina i es diu, una mica el que desprs la filosofia lingstica ha presentat com a actes
de la parla ilocutoris o performatius, aquells que fan el que diuen pel sol fet de dir-ho. Si us interessa aquesta vessant, mireu-vos el clssic de J.A.
Austin, Como hacer cosas con palabras (Paids).
A partir d'aquesta conceptualitzaci del mgic, la premissa maussiana segons la qual la formulaci psicolgica s nicament una translaci al pla
del psiquisme individual d'una estructura que s enterament social quedava ja com inqestionable davant les explicacions subjectivistes o davant el
"inconscient col.lectiu" inventat per Jng. s cert que el xaman, per exemple, incorpora, eventual o permanentment, trets que la nostra noci del
psicopatolgic consideraria mrbids, a la manera dels que pogus incorporar un neurtic, un psictic o un epilptic. El trnsit xamnic o la
possessi, en efecte, semblen smptomes indicatius d'algun tipus d'anomalia mental que convertiria a qui els presenta en marginats, i aix esdev
amb freqncia amb els alienats en la nostra societat. Per no noms no s aix -ni tan sols en el nostre mn, com ho demostren no pocs talents que
han demostrat el poc tros que hi ha entre la bogeria i la genialitat-, sin que resulta tot el contrari, i aquests individus amb virtuts especials,
aparentment extravagants, sn el que ms integrats i integradors acaben resultat a la llum de l'observaci analtica, ja que s en ells en qu la
societat pot mostrar-se totalitzadorament, en haver trobat en ells el vehicle idoni per desplegar-se en la seva completesa, salvats tots els
fraccionaments que l'experincia ordinria dels individus "normals" efectua en el mn simblic que habita i la totalitat dels qual li resulta del tot
inaccessible.
El plantejament de Lvi-Strauss s, llavors, el segent, i s'ha de fer atenci a l'abast, tamb entre nosaltres, dels seus postulats. Una cultura donada
s bsicament un conjunt de sistemes simblics: llenguatge, parentiu, economia, religi, cincia, etc. Mitjanant aquests sistemes s'expressen
determinats aspectes de la realitat, tant fsica com social i de les mltiples relacions que es poden plantejar entre aquests dos nivells i entre els
diferents sistemes simblics entre si. Per aquesta societat que amalgama tals diferents sistemes simblics mai est en condicions de brindar als
seus membres individuals la totalitat del seu simbolisme. s a dir, resulta impossible que un subjecte concret pugui entendre i racionalitzar la
totalitat dels sistemes simblics que potencialment fan possible dissenyar els plans cognitius a travs dels que un individu s'orienta al mn. Sempre
La fotografia correspon a un guariment xamnic entre els yanomami.
Est presa del llibre d'Ettore Biocca, Yanoama (Plon),
EL COR DE LES APARENCES: L'eficcia simblica, el significant flotant... http://manueldelgadoruiz.blogspot.com.es/2014/05/leficacia-simbolica-el...
1 of 6 22/05/2014 18:10
Publicat per Manuel Delgado a 5:35
hi ha aspectes, que romanen foscos, confusos, contradictoris, i la vivncia d'aquests nombrosos "punts cecs" es tradueix en l'experincia del subjecte
en sentiments de desconcert i en un grau variable de patiment psicolgic.
Aix passa amb la immensa majoria de membres de la massa social, que estan plena per insuficientment estructurats. Hi ha, per, un nombre
redut i variable d'individus que sn susceptibles de situar-se en les perifries del sistema a cavall entre dos o ms sistemes en principi irreductibles,
el que pot ser causa de factors diversos, encara que estigui relacionat amb el precari o singular de la seva ubicaci respecte a la resta -els rars, els
firaires, els dements, els cmics, els poetes, els artistes ..., i naturalment els mags, que moltes vegades es confonen amb les altres classes de
estrafolaris socials. s a aquests als que el grup social encarrega obrar trnsits inversemblants entre esferes, sntesi impossibles, compromisos
inconcebibles en el pla del pensament normal, llaos aberrants, barreges entre substncies simbliques incompatibles. Se'ls confia la tasca de
generar un mn que en veritat podrem anomenar mgic, on l'exuberncia de construccions simbliques resultants s susceptible, un cop retornats
els seus productes als individus ordinaris de la majoria social, de servir d'autntiques prtesis intel.lectuals que facin possible omplir els buits, les
llacunes i les contradiccions de l'estructura social que dificulten o fan impossible als membres en aparena "normals" del grup hum pensar de
manera coherent la seva prpia experincia de mn. El mag esdev aix un autntic reconstructor de realitats fragmentades, un enginyer simblic,
o, si es prefereix, una mena de lampista d'estructures avariades, alg a qui la comunitat atorga la capacitat per dur a terme la mateixa tasca que li
exigeix, que no s altra que la d'aportar continutat a una realitat que una i altra vegada tendeix a mostrar-se com discontnua.
Per, on resideix en realitat la clau de la capacitat que el ritu mgic i la seva executant tenen per ser eficients? s evident que -tot i que el xaman o
el sanador combinin en la seva actuaci el simulacre, la suggesti dels concursants en la cerimnia i una bona quantitat de coneixements emprics
que fa a substncies curatives i remeis fins i tot quirrgics- l'eficcia que desplega s d'ndole simblica, i aix s aix bsicament perqu els
resultats que aquesta eficcia busca i aconsegueix realitzar pertanyen igualment a l'ordre del simblic.
s aix, en ltima instncia, el que explica que, en efecte, la mgia curi als seus pacients, mat les seves vctimes, endevini el futur, trobi els objectes
buscats... Davant una massa social subministradora inesgotable de preguntes, una minoria d'individus socialment assenyalats com especials t una
font no menys interminable de respostes. Mentre la majoria d'individus t ms significants que significats, un grup redut d'elegits -de socialment
elegits, caldria subratllar- pot proporcionar el seu propi excedent de significats. No cal dir que el xaman s absolutament efica en aquest camp de
les alteracions de la salut denormes dimensions no podem fer-nos encara una idea precisa- les que anomenem psicosomtiques, a les quals
caldria afegir aquells mals realment fsics en els que el factor anmic interv amb ms o menys protagonisme o aquells altres en la resoluci positiva
(en qu els coneixements emprics del curandero ajuden sempre) juga un paper estratgic el lliurament confiada del malalt a les virtuts curatives
-moltes vegades purament placebos- del sanador i els seus remeis. El bon xaman no s un bon xaman perqu curi, sin que cura perqu s un bon
xaman. Quant al malalt sana s perqu li ha estat donat el fer pensable la seva situaci, s a dir perqu ha ents -grcies a l'estructura que li brinda
com a suport per a aix- el que li passa. Aquest s el mateix mecanisme bsic que obt en psicologia millores, per exemple.
Quin s lelement clau daquest tipus doperacions: el que Mauss denomina mana i Levi-Strauss associa a una mena de significat flotant amb que
un determinat sistema de representaci est en condicions de completar les seves prpies fragmentacions, una mena de comod per a acudir all on
el sistema simblic falli, per dir-ho aix. O el valor simblic 0, anleg al fonema 0 de la lingstica estructural, terme que serveix per definit un tipus
de fonema que no serveix, com els altres per oposar-se a un altre fonema, sin que soposa a labsncia de fonema. El valor simblic 0, aix doncs,
estaria a disposici no doposar-se a un altre valor simblic, sin a la seva mancana.
Aix s el que explica que, fins i tot en societats en qu la medicina cientfica disposa d'un sistema d'atenci en aparena complet -la nostra, per
exemple- continu havent lloc per curanderos, sanadores, saludadores, etc., En tantes variants com cultures -penseu en els remeiers catalans-. Aix
demostra que continua vigent, fins a les grans ciutats i fora de les classes anomenades "ignorants", la convicci que hi ha malalties "de metges" i
malalties en les quals s'aprecia alguna intervenci ms o menys mstica, que sn les que requereixen l'atenci de la medicina tradicional de signe
fortament mgic i els seus practicants.
El fetiller s sobretot un subministrador d'interpretacions lgiques. Importa poc si sn veritables o falses. Importa per sobre de qualsevol cosa que
siguin aix, lgiques, i que contribueixin a completar lgicament aquesta realitat que l'intel.lecte es nega o resisteix a tractar com una matria
informe o desordenada. En aquest sentit, el pensament que anomenem "normal", sempre escs de recursos, i el pensament "excepcional",
"extraordinari" o fins i tot el "patolgic", tots ells desbordants d'acci significadora, en absolut s'oposen, sin que es complementen . El pensament
mgic no s llavors sin aquest sistema de referncia on l'individu i el grup poden integrar i sotmetre a un ordre un conjunt sempre abundant de
dades i experincies a les que sembla haver abandonat el seu sentit.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada
EL COR DE LES APARENCES: L'eficcia simblica, el significant flotant... http://manueldelgadoruiz.blogspot.com.es/2014/05/leficacia-simbolica-el...
2 of 6 22/05/2014 18:10
Entrada ms recent Entrada ms antiga Pgina d'inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge ( Atom )
Comenta com a:
Publica

Crear un enlla
Enllaos a aquest missatge
15M 4-F anarquisme animals anticlericalisme antifranquisme Argentina Ariadna_Pi Ariana arquitectura Art
Barcelona barris bars Bara Bataille Bateson Boas Bourdieu Bruixeria Buenos_Aires Burton Camale canons Cardn Carlota Caro
carrer Chautebriand Chicago Cinema ciutadanisme ciutat Ciutat_de_la_diferncia ciutats Clastres CORA corre-bous cos criminalitzacio
cultura curmetratges dansa De Certeau deambulacions Deleuze Douglas Durkheim escola espai espai_public especulaci
espiritisme etnografia exclusi Familia festa festes folk-song Folkways Fort-Pienc Foucault Geertz
gentrificaci gitans Goffman GRECS Griaule guerra_civil gnere Habermas habitatge Homenatges homoflia iconoclstia identitat
immigraci infncia interacci islam Jacobs Joseph joves Kant Lectures Leenhardt Lefebvre Leiris Lenin Limen
Llibres GRECS Lluites Lost Lvi-Strauss Malinowski manifestaci maquis Marx masses Mauss memria
metodologia mort moviments multiculturalisme Mtraux msica naci naturalisme New_Age Nietzsche
obituaris Patrimoni PCC Pitt-Rivers poesia policia possessi postmodernitat postpolitica pres Procs_Constituent PSUC
racisme Radcliffe-Brown Raval Reina religi repressi respostes ritual romanticisme Rouch salut salutacions secret sectes
segregaci Selma Sennett seqncies sexualitat Simmel sufisme surrealisme TOP toros tortura Tribunal_Popular turisme
Turner TV Universitat Vallcarca vianants violncia Wacquant Weber Wittgenstein Xamanisme frica lbum
Etiquetes
Blocs
ATALANTA
Te acuerdas de los Nikis?
Gabriel Jaraba
Los 10 mandamientos del ciberperiodista
Etnologia.cat
Els goigs tradicionals lleidatans
Vell Talp
ars potica y tren
Antonio Dez
I FESTIVAL CASTIZO UNDERGROUND
El uso de si mismo (Alesander)
La mancha en la pared
EL CRUDO FATI
- CARTA AL DESTINO 27: "El Bosque de Necochea (primera entrada)"
Diario Personal
Por lo visto
El infierno es un lugar seguro.
Faramir y Caballeros de Minas Titith
lafleca
La fi del #bipartidisme? Passejant amb #VOX i #Podemos
Jordi Secall
Barcelona viva en les palpentes
desde el acantilado
IX agosto clandestino (poetas en la rioja)
Apunts de metafsica quotidiana
Mirant endavant
Dossier Global
Ecofiesta en Biocultura Valencia
ROMPER PAPELES
EL COR DE LES APARENCES: L'eficcia simblica, el significant flotant... http://manueldelgadoruiz.blogspot.com.es/2014/05/leficacia-simbolica-el...
3 of 6 22/05/2014 18:10
Esnifar tu vida
GRECS Grup de Recerca en Exclusi i Control Socials
ICA Institut Catal d'Antropologia
http://www.fpereardiaca.cat
http://http://ateneu.roigcultura.cat/
http://albaconecta.com/
Pgines
http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch
http://www.vimeo.com/user4391335
Escopofilia
Canals de vdeo
Esttica e infamia. De la lgica de la distincin a la del estigma en los marcajes culturales de los jvenes urbanos (2001)
Sociedades annimas. Las trampas de la negociacin (2009)
El arte de danzar sobre el abismo (2001)
La eficacia simblica del cine (2007)
Vida en bloc (2004)
Cultura e inmigracin. El espacio pblico como marco de integracin (2004)
Les tudes sur l'immigration en Espagne. Binal et rflexions (2010)
Cultures adolescents. Dissonncia i ressonncia als estils juvenils (2007)
La violncia com a recurs i com a discurs (1999)
Tiempo e identidad (2004)
Hordas espectadoras. Fans, hoolingans y otras formas de audiencia en turba (2007)
La no-ciutat com ciutat absoluta (2003)
Ciudades sin ciudad. La tematizacin cultural de los centros urbanos (2007)
La ciutat de la diferncia. Idees d'una exposici (2006)
Las instituciones atroces. Turbas rituales y violencia anticlerical en la Espaa contempornea (2008)
Cultura de la violencia y violencia de la historia en Centelles, 1936 (1992)
Al principi fou el gest (2010)
Efectos sociales y culturales del turismo cultural (2002)
Cultura de la violencia, violencia de la historia (1993)
La antirreligiosidad popular en Espaa (1989)
Seres de otro mundo. La funcin simblica del inmigrante (2009)
Naturalismo y realismo en etnografa urbana (2004)
Nuevas formas de exclusin social (2007)
El miedo al gueto (2007)
Profanaci i sacrilegi. La violncia contra el sagrat (1995)
Antropologia dels carrers (2008)
La identidad en accin (2008)
Ciudad lquida, ciudad interrumpida (1999)
Elogio del afuera. Lo urbano como sociedad sin asiento (2005)
La carn dels infants. La usurpaci d'infants en la mentalitat persecutria (1993)
Exorcismo y martirio de las imgenes (2001)
Anonimato y ciudadana (2002)
Antropologia i nihilisme (1993)
La artistizacin de las polticas urbansticas (2008)
Morfologa urbana y cambio social (2006)
La ciudad mentirosa. Fraude y miseria del "modelo Barcelona" (2008)
Dynamiques identitaires et espaces publiques (1998)
La magia. La realidad encantada (1992)
En el centro del rito (1991)
Del movimiento a la movilizacin (2004)
Apropiaciones inapropiados. Usos insolentes del espacio publico en Barcelona (2008)
Etnografa del espacio pblico (2002)
De la ciudad concebida a la ciudad practicada (2007)
La mujer fantica. Anticlericalismo y misoginia en la Espaa contempornea (1998)
El soplo en el jardn y el rugido en el bosque (2002)
Lo slido y lo viscoso (2002)
Ethnographie des espaces publiques (2004)
Textos
EL COR DE LES APARENCES: L'eficcia simblica, el significant flotant... http://manueldelgadoruiz.blogspot.com.es/2014/05/leficacia-simbolica-el...
4 of 6 22/05/2014 18:10
Martiri i profanaci del Sant Crist de Piera (1993)
Qu vol dir "espai pblic"?, 7-6-10
Lvi-Strauss y el lugar de la antropologa, 8-1-09
Segundo elogio de la barraca, 30-1-09
El derecho al hogar, 31-1-04
La historia en trance, 30-7-04
Elogio de la antropologa, 4-4-05
Agorafobia y poder, 8-11-04
Alerta 2004, 23-7-98
El derecho al hogar, 31-01-04
Anarquismo y espiritismo, 20-4-02
Arte y espacio pblico, 12-2-02
Ciutat Vella: la vida a secas, 26-4-04
Alberto Cardn, 27-1-92
Borderline: fronteras vivientes, 10-4-06
Con la msica a otra parte, 19-1-08
El desorden, 9-9-05
Contra la tolerancia, 30-1-05
El barraquismo invisible, 22-3-03
El Forat de la Vergonya, 10-10-06
Diferencia y desigualdad en la escuela, 9-4-01
El gran circo de las culturas, 11-9-02
El Islam en sus pliegues, 10-9-94
El Museo de Amrica, 8-10-94
Fiestas ingobernables, 21-6-06
El peso de la calle, 20-3-04
El odio, 6-11-05
Espacio pblico, 5-9-06
La infancia del Raval, 13-7-07
Lo inmaterial y la modernidad, 21-2-06
La produccin legal de ilegales, 16-10-00
Julio Caro Baroja, 19-8-95
La alegora mejicana, 8-8-90
Los ojos de los otros, 2-11-90
Las lecciones de El Ejido, 25-1-00
Lugares dementes, 23-6-07
Los talibanes y la modernidad, 24-1-01
Lvi-Strauss y el lugar de la antropologa - 8-1-09
Mala calle, 18-5-00
Memorial de futuro - 25.3.08
Lugares de memoria, 30-8-03
Maldita cultura, 13-4-02
Memorias urbanas, 3-2-00
Mujeres de la vida, 10-1-06
Otras palabras sobre la inmigracin, 13-6-01
Vidas baratas, 13-2-07
Por una ciudadana virtuosa, 20-10-07
Turistofobia, 12-7-08
Un ciberespacio pblico, 18-1-03
Memorias menores, 5-6-05
Vida en llamas, 25-6-00
Somos compatibles con nuestros valores?
Articles premsa
La 2 - Pienso luego existo - 19/5/13
Catalunya Rdio - 30/7/2011
Euskonews - 23/1/13
Radio Euskadi - gener 2013
VilaWeb - juliol 2009
Revista Diagonal - 9-7-09
Entrevistes
EL COR DE LES APARENCES: L'eficcia simblica, el significant flotant... http://manueldelgadoruiz.blogspot.com.es/2014/05/leficacia-simbolica-el...
5 of 6 22/05/2014 18:10
Gara - 8-10-07
La entrevista del mes - mar 2012
Ser Madrid - 21-3-12
Notcies UB - mar 2012
Carrer - octubre 2008
UPFRdio - juliol 2009
Catalunya Rdio - juliol 1996
Diario Vasco, 24-9-10
Diari de Girona, 17-6-10
UPFRdio - novembre 2010
La 2 - 4-11-10
TV3, 7-2-07
La 2, 14-10-99
Noticias de Navarra, 26-9-09
BTV, 4-10-10
El Pas, 15-3-08
La Vanguardia, 26-2-07
Cultura Urbana, agost 2004
Avui, 9-3-98
Clarn, 21-10-07
Gara, 8-10-07
Solidaridad Obrera, setembre 2005
Revista Austral de Ciencias Sociales, 2006
Minerva, juliol 07
Tribuna Latina, 22-8-07
Contador
Tecnologia de Blogger.
EL COR DE LES APARENCES: L'eficcia simblica, el significant flotant... http://manueldelgadoruiz.blogspot.com.es/2014/05/leficacia-simbolica-el...
6 of 6 22/05/2014 18:10