Lectures I Comprensió PDF

LECTURES
Lectura 1
No toca de peus a terra, la Terra!

Darreres notcies! La bola del mn ha fet unes declaracions
sensacionals! Com que ja fa molts anys que gira i gira sense parar est ben marejada, i, com que mai ning no li ha agrat que
fes aquesta feina tan montona, ha decidit fer vacances.
Aquell mateix vespre a casa de la Paula i en Pau tamb miraven la televisi. Tots dos germans, engrescats per la notcia, tamb volien fer vacances. Per la mare els va dir:
Vosaltres ja nheu fet, de vacances. Ara li toca a la Terra,
pobreta!
Ning no simaginava que a partir dara no existiria ni el dia ni la
nit com abans, ni que els matins i els vespres durarien el mateix,
perqu la Terra ja no girava: feia el que li donava la gana!
La TERRA portava una vida de senyora: prenia el sol, no feia res
i noms sengreixava de manera que els pasos es van anar dilatant i les ciutats tamb es van eixamplar. Aleshores els habitants
de la TERRA tardaven ms temps per desplaar-se dun lloc a un
altre.
Els terrestres es cansaven de caminar tant i sempre anaven
amb un pam de llengua fora. La Paula i en Pau, com tots els nens
del mn, solien arribar tard a lescola, perqu dia per altre
sallargava el cam. Per estaven molt contents, perqu ara tenien ms espai per jugar: els patis eren immensos, els carrers
amplssims i les cases tamb shavien tornat grandioses.
El mn shavia convertit en un gran desori, tot funcionava malament. Per a la Paula i a en Pau tot all els divertia molt.
I vet aqu que un bon dia, la Terra es va cansar de prendre el
sol i va fer bufar els vents de lhivern. Aix va ser com els habitants de la Terra van saltar dun llargussim estiu a un sobtat hivern, sense passar per la tardor. Va comenar a nevar, nevar, i va
fer fred de deb.
Lectura 1
Per la Terra no va pensar en totes les calipndries que sagafen

a lhivern i, com tots els habitants, tamb es va constipar.
Un enorme esternut va fer trontollar tots els pasos del mn,
com si shagus esdevingut un terratrmol.
La TERRA, mig malalta, es va anar encongint perqu tenia esgarrifances de fred. Ara els pasos eren petits, petits i les ciutats
semblaven de joguina.
Tothom vivia ms premsat que en una llauna de sardines, per
la Paula i en Pau tamb la trobaven divertida, aquella nova situaci.
De seguida es va constituir la Comissi No Toca de Peus a Terra, la Terra (CNTPTT), en la qual participaven persones de tot el
mn interessades a tornar les coses al seu lloc.
Les negociacions entre la Terra i els seus llogaters van comenar des de lespai. Un representant de la CNTPTT va parlar
des del coet per un poders altaveu:
Admirada Terra: aquestes teves vacances ens han ben destarotat. Si us plau, torna a girar seguint el teu curs normal.
La Terra, que tamb sabia parlar tots els idiomes, va deixar
anar cridant:
Galifardeus! I les desfetes que mhan provocat les vostres
guerres, qu?
Per desprs va demostrar ser ms assenyada que els mateixos terrestres i una monstruosa sotragada la va tornar a posar en
bona rotaci. Tot tornava a la normalitat.
La notcia no va agradar gens ni mica a la Paula i a en Pau, per
en el fons sabien que tard o dhora la Terra es cansaria de girar i
tornaria a fer vacances.
Miquel Obiols (adaptaci)
Lectura 2
Un viatge per lespai

La nostra vena, la Lluna
La Lluna s lastre que illumina les nostres nits. Gira al voltant de la Terra,
per aix diem que s el nostre satllit. Si la Lluna brills amb llum prpia, veurem sempre una bola lluminosa. En canvi, com que reflecteix la llum del Sol i
gira al voltant de la Terra, cada nit la veiem diferent. Aix sn les fases lunars.
Les fases lunars es repeteixen cada 28 dies. Quan la Lluna t forma de C s
que minva; quan t forma de D s que creix.
1.
2.
3.
4.
1
Lluna
Quart
Lluna
Quart
nova
creixent
plena
minvant
Cara visible de la Lluna

La superfcie de la Lluna t un relleu extraordinriament accidentat. Els circs
lunars arriben a fer 5.000 metres de fondria i en el cas del ms gran, anomenat Clavius, fa 227 quilmetres de dimetre. Tamb hi ha cadenes muntanyoses de gran altura, com els monts Leibniz, de 8.200 metres. A la Lluna tamb
hi ha els anomenats mars lunars, que sn regions amb una superfcie aparentment llisa i laspecte de grans masses daigua.
Caminar per la Lluna!
Els astronautes que per primera vegada a la histria van posar els peus a
la Lluna van ser Neil Armstrong i Edwin Aldrin, el 20 de juliol de 1969. Anaven
a bord de la nau Apollo 11 dels Estats Units.
A la Lluna no hi ha vida i seria molt difcil que nosaltres hi pogussim viure
perqu no hi ha oxigen i, per tant, no shi pot respirar. A ms a ms, la gravetat, la fora que atrau els cossos cap al sl, s molt feble. Per aix, els astronautes semblava que saltessin.
Lectura 2
El Sol, la nostra estrella

El Sol, com totes les estrelles, s una enorme bola de gasos molt calents
que brilla per si mateixa. La superfcie del Sol sempre est molt agitada, i en
brollen enormes flames que saixequen milers i milers de quilmetres.
El Sol desprn una quantitat formidable denergia que ens escalfa i per aix s
possible la vida a la Terra.
El Sol est a la meitat de la seva existncia. Les reserves denergia que t
permetran que brilli encara durant cinc mil milions danys ms.
Els companys del Sol
Els planetes sn mons que giren al voltant destrelles com el Sol i que no brillen per si mateixos. Al voltant del Sol hi giren nou planetes, entre els quals hi
ha la Terra.
Mart, Venus i Mercuri tenen una escora slida igual que la Terra. En canvi,
Jpiter, Saturn, Ur i Nept sn unes enormes boles de gas, lleugeres i multicolors. Plut s un mn minscul format de gel i roca.
Plut
Nept
Ur
Mercuri
Saturn
Jpiter
Mart
Terra
Venus
Lectura 3
Lassemblea dels ases

Queixosos els ases de la desconsideraci en qu sels tenia, i
sobretot, perqu lhome els pegava tant, tractaren de buscar un
mitj per millorar la seva condici social; i van fer una gran reuni
els ms entenimentats i savis de lespcie.
Desprs de llargues discussions, van creure que el millor que
podien fer era elevar un memorial de greuges al rei exposant-li els
seus desigs.
Per, pres lacord, el que fou difcil va ser trobar qui redacts
el document, perqu cap dels reunits no sabia de lletra ni tenia
coneixement que en sabs cap altre dels ases coneguts.
Lafer hauria estat aviat resolt encarregant la redacci del document a algun altre animal, per van considerar que fora un desprestigi per a lespcie haver de recrrer a elements no interessats en lafer.
Fetes llargues investigacions, van saber dun vell ruc que sabia
de lletra, i li fou encarregat per lassemblea el dictat del memorial.
El vell ruc redactor del document va escollir com a paper una
fulla de col, substncia prou tova per poder-hi deixar marcada
lempremta de la seva pota, que fu servir de ploma.
Dictat el memorial, fou conferit lencrrec delevar-lo fins al rei
a un vell ase que durant la discussi havia donat proves de molt
de seny i de tenir una visi molt clara de lafer.
I el vell ruc emprengu el cam del palau reial. Per, com que
era jai i xacrs, aviat es va cansar i no se sent amb prou forces
per dur a cap la seva comesa.
10
Lectura 3
En el poble on es trobava quan les forces li fallaren busc un

ruquet jove i eixerit, i li traspass lencrrec amb la recomanaci
molt reiterada que poss tot el mirament possible en la seva comesa, perqu dell podia dependre la sort de lespcie.
El ruquet accept lencrrec i emprengu el cam del palau del
rei. Per heus aqu que de tant caminar agaf gana i com que no
trob res per menjar, sense pensar-shi gaire es menj la fulla de
col i amb ella el memorial. De seguida sadon que en trobar-se
davant del rei no sabria pas qu hauria de dir-li perqu gaireb ni
sabia de qu es tractava ni, que s cas!, parlar tan b com la fulla de col sexplicava. I decid presentar-se a lassemblea i explicar el que li havia passat.
La sorpresa dels reunits fou tan gran que no saberen sin
llanar un gran crit dadmiraci i tots feren un llarg Aaaaaahhhh!, que encara repeteixen els ases quan bramen, perqu tot
i els molts danys que han passat des que es don el cas que
hem explicat encara els dura la sorpresa.
Rondalla popular recollida per Joan Amades
11
Lectura 4
Picasso, un artista genial

Un nen amb talent
Lalumne ms jove
Les primeres obres
Pablo Picasso neix el

1881 a Mlaga. Des de
molt petit demostra que
t molta facilitat per al
dibuix i la pintura. El
seu pare, que fa de professor de dibuix, ben
aviat sadona de les
qualitats del seu fill i
lautoritza a pintar a les
seves teles.
Noms amb catorze

anys, Pablo es presenta
a les proves daccs a
lescola de Belles Arts
de Barcelona. El jurat
es meravella del seu
treball. Pablo ha dibuixat perfectament el cos
de lhome que posa
com a model.
Als setze anys, Pablo

deixa la famlia i sen va
a Madrid perqu vol pintar lliurement. Com que
disposa de molt pocs diners passa gana i fred,
per pinta nit i dia.
Al cap dun temps
torna a Barcelona. All
intercanvia idees noves
sobre art amb altres artistes amics seus.
En blau i rosa
Fonts dinspiraci
Un quadre estrany
A partir de lany
1901 viatja molt a Pars. Els quadres que pinta en aquesta poca estan envats per un color:
el blau.
El 1904 es queda a
viure a Pars. A mesura
que hi treballa, el color
rosa va formant part de
les seves obres. Els
colleccionistes
dart
sinteressen per la seva
pintura.
Un cop a Pars, Picasso visita tots els museus de la ciutat. All

descobreix lart antic,
lart afric Daltra
banda, Picasso reuneix
en el seu taller tota mena dobjectes: flors artificials, tubs El color,
el material o la forma
daquests objectes inspiren les seves obres.
El 1907, Picasso prepara una tela immensa.

Pretn dibuixar les cares sense detalls, igual
com ha vist que fan els
africans. Per aix, utilitza cercles, quadrats...
Aquest quadre es diu
Les senyoretes del carrer dAviny.
12
Lectura 4
Picasso al seu taller descultura

El 1950, Picasso viu en una petita ciutat del sud de Frana. Ha muntat el taller descultura a casa seva, una antiga fbrica de perfums. All inventa estranyes escultures amb objectes que troba pel carrer, i fins i tot a les escombraries! Amb aix fa Nena saltant a corda, una escultura tan alta com alguns de
vosaltres.
Corda de saltar
s un tub de ferro
doblegat i cobert
de guix.
Cabells
Sn un rectangle de guix amb un
cartr ondulat enganxat a sobre.
Cara
s de guix, emmotllat en una
tapadora de capsa de bombons.
Faldilles
Sn de paper
arrugat banyat
amb guix.
Tronc
s un cistell vell.
Cames
Sn trossos de
fusta coberts
de guix.
Flor
s un motlle de
pastisseria cobert
de guix.
Peus
Porten unes
sabates velles.
Reporter Doc
(adaptaci)
13
Lectura 5
Lescriptura dels nombres

Pedretes i branquillons
El primer que sels va acudir als antics perses per arribar a
comptar els nombres ms alts, va ser usar pedretes o branquillons. Aquest mtode no susa, ara, per no costa gens fer-se crrec de com anava. Voleu saber quants llapis teniu? Arreplegueulos i busqueu pots o capsetes. Per saber quants nhi ha, aneu-los
posant als pots, en grups de deu: cada deu pots sn cent llapis.
Els perses tamb feien servir tauletes amb tot de senyals com
en un regle. Cada deu senyals, en feien un de ms gros que els
altres. Els primers calendaris eren aix, cada dia un senyal, com
el calendari que va fer servir el clebre nufrag Robinson Crusoe
a la novella de Daniel Defoe.
Lescriptura
A lpoca en qu els humans aprenien a fer servir les rodes,
van descobrir lescriptura. Es van adonar que amb signes dibuixats o gravats sobre papir, pedra o fang es podia conservar i
transmetre la llengua, que fins aleshores noms era parlada.
Els egipcis, que escrivien amb jeroglfics, aviat es van adonar
que si usaven signes especials per als nombres eren ms fcils
de llegir i shi podien fer clculs per escrit. I no van ser solament
els egipcis. A tot arreu on hi havia una civilitzaci avanada que
sabia escriure i comerciava, i on hi havia una autoritat encarregada de fer censos i recollir impostos, es van inventar sistemes
de numeraci.
Els nombres romans
Els nombres romans sn un dels molts sistemes de numeraci
que es van inventar en lantiguitat. Aquests nombres encara els
14
Lectura 5
fem servir avui dia per a algunes coses: numerar els captols dels
llibres, escriure els segles i les hores en alguns rellotges antics
En lloc de xifres, els nombres romans es fan combinant les lletres I, que val 1; V, que val 5; X, que val 10; L, que val 50; C, que
val 100; D, que val 500 i M, que val 1.000. s un sistema complicat i no gens prctic.
El sistema grec
Els romans van copiar els seus nombres duns de grecs, dels
primers que es van inventar. El sistema grec funcionava duna
manera molt semblant a les pedretes dels perses, amb ratlles en
lloc de pedretes. Els nombres de lu al deu eren I, II, III, IIII, IIIII,
IIIIII, IIIIIII, IIIIIIII, IIIIIIIII, . Per no fer tan llargs els nombres, en lloc
de deu I escrivien una (delta) que s la lletra grega inicial de la
paraula deu. Repetint aquest truc podien comptar nombres ms
grans: en lloc de deu posaven una H (cent), per deu H una X
(mil) i per deu X una M (deu mil).
Les xifres
El sistema de numeraci amb xifres que fem servir avui dia s
molt ms prctic, perqu una mateixa xifra t valors diferents segons la posici que ocupa: a 1551 el primer cinc val per 500 i el
segon noms per 50. Per aix sanomena sistema posicional. Hi
podem escriure nombres tan grans com vulguem.
Els mesopotmics ja utilitzaven un sistema posicional tres mil
anys abans de Crist, per amb la desaparici de la seva civilitzaci es va perdre. No va ser fins al segle VII que a lndia el van redescobrir, i a Europa no es va imposar fins a uns quants segles
ms tard, quan els rabs lhi van portar. Aix s una mostra de
com a vegades els progressos humans sobliden i de com pot
arribar a costar de recuperar-los.
Joaquim Ro (adaptaci)
15
Lectura 6
El sold, el formatge i els ratolins

Hi havia una vegada, en un pas molt lluny, un palau molt bonic. En
aquest palau hi vivia un sold que era un ignorant, una persona que
no sabia res de res.
A aquest sold li agradava tant el formatge, que tan sols es preocupava que els formatgers ms importants del seu regne li fabriquessin els formatges ms saborosos.
Per darrerament hi havia una altra cosa que el preocupava. Resulta que lolor dels formatges havia atret centenars de ratolins, que
es passejaven pel palau com si fossin a casa seva. I el pitjor era que
es menjaven els formatges del sold.
Un dia que va trobar un ratol dins el formatge que sestava menjant, es va empipar tant que va enviar a buscar els seus tres consellers i els va dir que, si lendem no havien desaparegut tots els ratolins del palau, els desterraria del regne.
Els tres consellers, que encara eren ms ignorants que el sold, es
van quedar molt preocupats i no sabien qu fer. Desprs de molt pensar van arribar a una soluci i lendem van ordenar als criats que portessin tots els gats de la ciutat cap al palau. Quan els ratolins van veure els gats, van fugir corrents, i el sold es va quedar ms content que
unes pasqes.
Per lalegria no li va durar gaire, perqu els gats es trobaven tan
b a palau que no volien marxar. El sold, a qui no agradava gens viure amb els gats, va enviar a buscar els consellers una altra vegada i
els va demanar que el salvessin daquells gats. Lendem van ordenar als criats que portessin tot de gossos. Quan els gats van veure els
gossos van fugir corrents i el sold es va quedar ms content que un
gnjol.
Per lalegria li va durar poc, perqu els gossos es trobaven tan b
a palau que no volien marxar. El sold, que no podia suportar els gossos, va cridar un altre cop els tres consellers i els va ordenar que fesEl sold, el formatge i els ratolins
16
Lectura 6
sin alguna cosa per treure els gossos. Desprs de molt pensar van dir
als criats que anessin a buscar uns quants lleons. Quan els lleons van
arribar al palau, tots els gossos es van escapar i el sold va quedar
tranquil.
Per lalegria se li va estroncar, perqu els lleons es trobaven tan
b a palau que no volien marxar. El sold, que tenia molta por dels lleons, va cridar un altre cop els tres consellers i els va ordenar que fessin alguna cosa per fer fora els lleons.
Els consellers van pensar molt i van decidir enviar a buscar elefants.
Quan els lleons van veure els elefants van fugir amb la cua entre les
cames. I el sold es va posar molt content.
Per lalegria li va tornar a durar poc, perqu els elefants es trobaven tan b al palau que no volien marxar. Amb les seves grans potes
ho feien malb tot. El sold, que estava molt enfadat, cridava als seus
consellers que fessin alguna cosa.
Aquesta vegada els consellers realment no sabien qu fer i estaven
desesperats. Un criat els va dir que havia llegit en un conte que els
elefants tenien por dels ratolins. Els consellers, tots contents, van
anar a veure el sold i li van explicar que, per fer fora els elefants, haurien de tornar els ratolins. El sold es va aixecar cridant que no volia
de cap manera que els ratolins tornessin a palau i es mengessin els
formatges. Per els consellers li van dir que lnica cosa que feia por
als elefants eren els ratolins i finalment el sold va acceptar que tornessin. Quan van arribar els ratolins, els elefants van fugir cridant com
uns bojos.
Ara els ratolins tornen a crrer per tot el palau i continuen menjantse els formatges del sold, per el sold no est enfadat perqu pensa que s millor viure amb els ratolins que no pas amb els elefants.
Missatge: En aquest conte podem veure que amb la ignorncia no es resolen els
problemes. Ja sha vist com cada soluci que trobaven els consellers era pitjor
que lanterior.
Hassan Ahmad Dezfuli (adaptaci)
17
Lectura 7
La llegenda den Morgat

Segons explica una vella tradici, abans de la formaci de lestany, les poblacions de Banyoles i Porqueres estaven unides per
una frtil planria. Era una plana molt rica, plena de camps de
blat, arbres fruiters i un b de Du danimalons de tota mena que
alegraven la vida dels camperols.
Una tarda de calma, quan el sol ja es ponia, en un cel purssim
com pensaments dinfant, en Morgat, un pags que vivia en un
tur al voltant de la plana, llaurava els camps amb una parella de
bous. De sobte va sentir una veu clara i vibrant que deia:
Morgat, Morgat,
agafa la llaura
i vs sota teulat!
(Que vol dir: agafa els bous i leina de llaurar, i vs a casa.)

El bon pags, de galtes vermelles i bon cor, es qued confs.
Va mirar pertot arreu per si veia alg.
S que s estrany! va dir-se. Diria que alg mha cridat i no
veig ning a lentorn. Ser que em xiulen les orelles?
I sense fer-ne ms cas torn a la feina. Per no havia fet encara dues passes, que la mateixa veu va cridar:
Morgat, Morgat,
agafa els bous
i vs-ten a casa!
El camperol, tot estranyat, va pensar:

No em xiulen les orelles, perqu ho he sentit ben clar. Per
que men vagi? Per qu? El vent no bufa, fa bon temps. No ho
entenc, com hi ha mn!
I continu treballant. Per heus aqu que per tercera vegada va
ressonar la misteriosa veu, ms forta que mai:
Morgat, Morgat,
vs-ten a casa
o sers negat!
18
Lectura 7
Ja no va dubtar ms, perqu en aquell moment va sentir un soroll estrany, com si sorts de sota terra, mentre aquesta tremolava tan fort, que el pobre Morgat no podia ni aguantar lequilibri i
els bous van comenar a crrer i a fugir tur amunt.
I en Morgat, molt espantat, va arrencar a crrer darrere la parella danimals.
I heus aqu que quan varen arribar a la pineda del seu mas, tot
el pla senfons com per art dencantament.
En Morgat, groc despant, veia pujar del fons de la terra unes
onades gegantines que inundaren tots els camps, conreus i arbredes de tota la contrada.
Poc desprs, les aiges es calmaren i deixaren format un gran
bassal: lestany de Banyoles!
Llus Constans (adaptaci)
I ara la histria...
A la part alta de Banyoles, quasi arran dels carrers de la ciutat, hi
ha lestany ms important de Catalunya.
Quan es va formar lestany, fa milers i milers danys, les comarques
del Pla de lEstany i la Garrotxa patien molts terratrmols. Aix i lactivitat dels volcans propers de Santa Pau i dOlot van provocar un moviment de terres i es va fer una escletxa molt fonda, on van quedar estancades totes les aiges de les rodalies i les dels vessants de les
muntanyes.
Avui dia encara existeix el mas den Morgat, que est situat sobre
un turonet des don es divisa lestany. En aquest mas conserven els
escrits antics que expliquen la llegenda del pobre Morgat.
19
Lectura 8
Peixos sorprenents
El peix ms gros i el peix ms petit
Alguns tipus de peixos sn tan petits que noms fan nou o deu millmetres de llarg. Un
peix daquests no s ms gros que la punta del
teu dit petit.
En canvi, el taur balena pot pesar ms que
tres elefants junts i ser ms llarg que cinc cotxes familiars posats en filera!
Alguns gbits sn minsculs.
El taur balena t una boca gegant.
El menjar dels peixos

Els peixos mengen coses diverses,
que obtenen de mil maneres diferents.
Alguns peixos tenen les dents afilades i
encalcen les seves preses pel mar, per
nhi ha que tenen maneres molt ms sofisticades.
El peix lloro menja coral, que s dur
com la roca. T els llavis durs per
desprendre el coral i les dents planes
per triturar-lo.
El peix papallona posa el

musell allargat entre les roques per xuclar-ne els cucs.
Peixos sorprenents
20
Lectura 8
Estranys i meravellosos
Alguns peixos no tenen forma de peix! Fan
servir les seves formes estranyes per camuflar-se o per espantar els peixos ms grossos.
El peix eri espanta els seus enemics engolint
aigua i inflant-se com un globus!
ulls
espina
boca
El drac de foc obre les seves llargues

aletes com si fossin ventalls i t el cos
ratllat. Daquesta manera avisa els altres que t espines verinoses.
Les rajades
Les rajades sn uns peixos molt corrents. Hi ha ms de 400 tipus diferents de
rajades, per la majoria sn aplanades i tenen forma de rombe.
Les rajades sn uns dels nedadors ms elegants del mar. Quan fan batre les seves grans aletes, volen com si fossin grans ocells submarins. Fent aquest moviment, les rajades aixequen grans nvols de sorra que posen al descobert els
crancs, un dels seus menjars favorits.
Els ulls sn
Quan les rajades samaguen a la sorra, els
grossos i sortints.
seus ulls grossos i sortints sobresurten. Daquesta manera poden estar
a laguait de les preses sense
que les molestin els seus enemics.
A la part de
sota, la rajada t
deu fenedures
branquials per
on respira i una
boca amb les
dents planes.
Els dibuixos com remolins que

t a la pell, ajuden lanimal a
amagar-se quan jeu a la sorra.
Les aletes pectorals estan unides al cap.

21
Lectura 9
El cam que no duia enlloc

Del poble, neixien tres camins: lun anava cap a mar, el segon cap
a la ciutat i el tercer no anava enlloc.
En Mart ho sabia perqu ho havia preguntat a tothom, i de tothom
havia rebut la mateixa resposta:
Aquest cam? No porta enlloc. s intil anar-hi.
Per aleshores, per qu lhan fet? insistia en Mart.
No lha fet ning, sempre hi ha estat.
Per ning no ha anat mai a veure on duu?
Si et diem que no hi ha res a veure...
Era tan obstinat que van comenar a anomenar-lo Mart Caparrut,
per ell no sempipava i continuava pensant en el cam que no duia
enlloc.
Quan va ser prou gran, un mat es va llevar dhora, va sortir del poble i sense pensar-sho gens va enfilar el cam misteris. A dreta i esquerra hi havia unes mates, per ben aviat van comenar els boscos.
Les branques dels arbres sentrecreuaven per sobre del cam i formaven un tnel fosc i fresc en el qual penetrava noms de tant en tant
un raig de sol.
Camina que caminars, el tnel no sacabava mai i a en Mart li
feien mal els peus, i quan ja comenava a pensar que faria b de tornar-sen enrere, va veure un gos.
El gos el va anar a trobar remenant la cua i li va llepar les mans; desprs va seguir pel cam i es girava a cada pas per veure si en Mart encara el seguia.
Ja vinc, ja vinc! deia en Mart, picat per la curiositat.
Finalment, el bosc va comenar a esclarissar-se: va reaparixer el
cel i el cam va acabar davant duna gran reixa de ferro.
A travs dels barrots, en Mart va veure un castell amb totes les portes i les finestres esbatanades. Des del balc, una bellssima senyora saludava amb la m i cridava alegrement:
22
Lectura 9
Endavant, endavant, Mart Caparrut!

Veus es va felicitar en Mart, jo no sabia que havia darribar aqu,
per ella s.
Va empnyer la reixa, va travessar el parc i va entrar a la sala del
castell just a temps de fer una reverncia a la bella senyora, que baixava lescalinata.
Aleshores, no tho has cregut? va dir la senyora.
Qu s el que no mhe cregut? es va estranyar en Mart.
La histria del cam que no duia enlloc va afegir la senyora.
Era massa estpida. I a mi em sembla que hi ha ms llocs que no
pas camins per anar-hi va fer en Mart.
Certament, noms cal tenir ganes de moures. Ara, vine, que tensenyar el castell li va dir la senyora.
Hi havia ms de cent sales curulles de tresors de tota mena, com
en els castells dels contes. I a cada moment la bella senyora deia:
Agafa el que vulguis. Ja et deixar un carro per dur el pes.
Imagineu-vos si es va fer pregar gaire, en Mart! El carro era ben ple
quan sen va anar. En el pescant, shi va asseure el gos, que era un
gos ensinistrat i sabia governar els cavalls.
Al poble, on ja lhavien donat per mort, en Mart Caparrut va ser rebut amb molta sorpresa. El gos va descarregar al mig de la plaa tots
els tresors, va remenar dues vegades la cua per dir adu, es va tornar
a enfilar al pescant, i au, enll, enmig dun nvol de pols. En Mart va
fer regals a tothom, amics i enemics, i va haver dexplicar cent vegades la seva aventura, i cada vegada que acabava, alg safanyava a
enfilar el cam que no duia enlloc.
Per aquell mateix vespre van tornar lun darrere laltre, amb la cara llarga per la rbia: el cam, segons ells, acabava al mig del bosc, entre un mar de bardisses.
No hi havia ni reixa, ni castell, ni bella senyora. Perqu alguns tresors noms existeixen per al primer que segueix el cam nou, i el primer havia estat en Mart Caparrut.
Gianni Rodari (adaptaci)
23
Lectura 10
La fageda den Jord

Pels volts dOlot es troba la fageda den Jord. s dins el terme de Santa Pau,
un municipi de la comarca de la Garrotxa.
La regi volcnica dOlot t, dins el terme de Santa Pau, alguns dels antics
volcans ms importants de la zona, com el tur de Croscat, Santa Margarida de
la Cot i el puig de la Costa.
La part ms muntanyosa est coberta de boscos de faigs, roures i alzines, i
a la zona plana shi conreen cereals, farratges, patates, blat de moro i llegums.
Una fageda s un bosc de faigs. Els faigs sn arbres de fulla caduca; aix vol
dir que tenen les fulles verdes fins a la tardor, quan van prenent una tonalitat
primer groguenca i desprs vermellosa, fins que a la fi cauen a terra. A primers
de novembre, els faigs agafen uns tons vermellosos tan vius i intensos que
semblen talment els dun incendi.
Dalt dun carruatge
Des de fa uns anys, la fageda den Jord es pot visitar en carro. Es tracta duna passejada turstica que permet al visitant apreciar la bellesa daquest paratge, a la vegada que fa s dun mitj de transport tradicional. Aquest fet desperta antics records a la gent gran i permet a la gent jove fer-se crrec de la
manera com es viatjava antigament.
Dalt dun carro tirat per una euga i menat per un expert carreter, els viatgers
sendinsen a la fageda per un cam ramader, fan un tomb pel cor del bosc i tornen al lloc de sortida. El volt dura aproximadament una hora perqu, a mig trajecte, es fa una parada en qu els viatgers baixen del carro i fan un tros a peu
per dins la fageda.
Durant el trajecte per dins el bosc, el cam presenta repetjons o petites pujades. s curis comprovar com, sempre que se nacosta un, lanimal agafa embranzida sense que lamo li hagi de dir res. Quan el carreter vol que leuga
saturi, crida booooo!, i la bstia obeeix; quan vol que vagi ms de pressa li
fa arri, arri!; quan vol que lanimal giri cap a la dreta o cap a lesquerra, li estira una o altra regna.
La fageda den Jord
24
Lectura 10
Parc natural
La fageda den Jord, situada a uns 500 metres sobre el nivell del mar, forma part del Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa. s una reserva
natural molt valuosa que cal preservar perqu s duna gran raresa.
La superfcie de la fageda est recoberta duna gran colada de lava que el
volc Croscat va despendre fa uns 17.000 anys. Aquesta colada de lava forma
unes prominncies molt caracterstiques, anomenades tossols.
Dins la fageda hi viuen un gran nombre docells: gaigs, picots, merles, tudons, cucuts i a lestiu, el nombre despcies augmenta considerablement.
Els mamfers que habiten a la fageda sn els propis dels boscos caducifolis,
s a dir, dels arbres que perden la fulla. Hi ha esquirols, conills, rates cellardes,
musaranyes, teixons i fagines. La cacera hi est totalment prohibida.
Saps on s la fageda den Jord?

Si vas pels volts dOlot, amunt del pla,
trobars un indret verd i profond
com mai cap ms nhagis trobat al mn:
un verd com daigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda den Jord.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comena a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos, en la gran quietud,
satura, i no sent res, i est perdut.
Li agafa un dol oblit de tot lo mn
en el silenci daquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
s pres de la fageda den Jord,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant pres!
Joan Maragall
El Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa socupa de la gesti de la

fageda den Jord, que est fortament protegida. Tot i aix, la protecci efectiva daquest valus indret tan sols podr assegurar-se amb la collaboraci de
tothom.
Carles Riera (adaptaci)
25
Lectura 11
El Nepal, espectacular
Una geografia espectacular
La Terra s tan gran i tan petita alhora! Desprs de setze hores davi podem sobrevolar i travessar les muntanyes ms altes del planeta: la serralada de lHimlaia.
I all, just al bell mig daquest laberint de valls i carenes gegantines, de cims nevats
i rius abruptes i cabalosos, hi ha un pas bell i amagat per aquesta geografia espectacular: el Nepal.
El Nepal s un pas de lsia central, prou conegut per les seves muntanyes, que
fa frontera amb dos dels pasos ms
grans del mn: la Xina i lndia. El seu emplaament estratgic entre aquests dos
pasos i les carenes de pas difcil, han fet
que el Nepal pogus resistir les escomeses de la Xina, que va envair el Tibet.
Daltra banda, el pas ha mantingut bones
relacions amb lndia, a qui ja va b no tenir fronteres directes amb la Xina, el paA la serralada de lHimlaia hi ha alguns dels pics
s ms poblat de la Terra.
ms alts de la Terra, com lEverest o lAnnapurna.
Un pas de contrastos
La gran varietat de pobles i cultures fa
que al Nepal es parlin ms de trenta llenges i dialectes diferents. Els habitants
de les valls ms allades sn els pobles
xerpes, coolies, tamang; tamb hi ha
grups tribals que viuen en les zones de
muntanya; i els gurung, limbu, megar, newar, rai, que viuen a les valls centrals
del pas, principalment a la de Ktmandu, a la jungla i a laltipl de Tera.
26
Als mercats de les ciutats es pot veure la gran diversitat de pobles i cultures que conviuen al Nepal.
Lectura 11
Un altre dels grans contrastos que ofereix el Nepal s poder veure la fauna tan
variada que viu en un territori tan petit. A les zones de muntanya trobem animals
com iacs, antlops i crvids de diferents espcies, ssos, grans ocells rapinyaires
com voltors o ligues, i tamb el lleopard de les neus. A la jungla hi ha elefants,
rinoceronts, cocodrils, tota mena de rptils, bfals i els famosos tigres del Tera.
A ms, pertot arreu hi ha mones, que es troben fins en els llocs ms inesperats.
Els nens del Nepal
El Nepal s un dels pasos ms pobres de la Terra i
quasi la meitat de la poblaci t menys de quinze
anys. El fet que la meitat dels divuit milions de nepalesos siguin nens, fa que aquests siguin una pea
clau en el desenvolupament del pas.
Els nens del Nepal tenen els oficis ms variats en un
pas que t molt pocs recursos econmics. Avui dia,
en el mn occidental no est ben vist que els nens
treballin, per al Nepal hi ha nens que sn paletes,
cambrers, forners, sabaters Tamb hi ha molts
nens que treballen al camp o a la ramaderia. Entre els
pobles de muntanya hi ha nens que fan de guies i portejadors.
Als pobles de muntanya, els nens
Noms un de cada quatre nens entre sis i catorze
comencen de ben petits a portejar
anys va a lescola. Encara que, tericament, lescolamaterial. Les crregues, quan
siguin grans, poden superar els
ritzaci s obligatria, a la prctica es fa impossible
50 quilos.
de controlar.
Els nens del Nepal tenen alguna cosa despecial. Saben que cada dia que es lleven han de treballar per sobreviure, per la seva activitat s tranquilla i alegre. Saben que viuen en un dels pasos ms bonics i ms ferstecs de la Terra i que els
seus vens els cobegen, per la seva rialla s sincera i oberta. Saben que tindran
poques oportunitats de viure amb comoditats, per els seus ulls miren cap a les
muntanyes ms boniques del mn i ens conviden a anar-hi.
Jordi Quera (adaptaci)
27
Lectura 12
Pimi
Ara em toca a mi! Mhe hagut desperar tanta estona mentre els altres explicaven les seves histries!
Comenar per dir-vos el meu nom. Jo em dic Pimi. Pimi no s pas el meu
nom real, el nom que realment em van posar el meu pare i la meva mare. Pimi
s el nom que jo mhe posat.
Quants anys tinc? Els mateixos que vosaltres.
S plegar les cames i caminar de genolls. El pare diu que sembla que sigui
de goma. Ahir al vespre em vaig posar els peus al voltant del coll i vaig caminar
amb les mans!
La mare diu que sembla que sigui de vinagre. No s qu s vinagre. Deu ser
alguna cosa bona, com els gelats.
La meva histria s llarga de deb, de manera que valdr ms que us hi assegueu. (Aquest any tinc molta ms pacincia que lany passat. Lany passat
hauria dit: Seieu! No us explicar pas res ms fins que no ho feu. Tinc moltes
coses per anar pensant mentre mespero.)
s ben curis! Ja no magrada parlar daquesta manera! Lnic que vull s
continuar explicant la meva histria.
La ra dhaver inventat una histria s que tots els de la classe nhavem dinventar una. El que ara us vull explicar s la histria de com es va inventar la meva histria. Primer hi ha la histria; i desprs hi ha la histria de com va passar.
Nosaltres ni ho sabem que ens havem dinventar una histria, fins que el
senyor Moliner ens va parlar danar al zoo.
El senyor Moliner s el nostre mestre. T les orelles que li surten una mica,
com ara les meves. Per jo puc bellugar les orelles, i ell no pot. (No vull pas dir
que ell no pugui bellugar les meves orelles. Vull dir que no pot bellugar les seves!)
El senyor Moliner s molt i molt vell! Mireu si narriba a ser, que t una filla
que espera una criatura! Ja fa realment molt temps que s a lescola! Potser s
que va conixer en Jaume I. (Lany passat lhi hauria preguntat, per ara tinc
ms seny.)
Pimi
28
Lectura 12
En tot cas, el senyor Moliner ens va dir que farem una excursi al zoo, i que
volia que desprs cadascun de nosaltres sinvents una histria sobre lexcursi. O sobre els animals que hagussim vist. O sobre els llocs dorigen dels animals.
La histria pot ser sobre qualsevol cosa que un zoo us suggereixi va dir el
senyor Moliner.
Ho recordo molt b, el que ens va dir. Per aix em vaig inventar una histria
que no tractava pas dun zoo, sin duna cosa que el zoo em va suggerir.
Just abans de deixar-nos anar a dinar, el senyor Moliner es va arrepapar a la
cadira, es va netejar un moment les ulleres i va dir:
Sobre lexcursi al zoo... voldria dir una altra cosa. Vull que cadascun de vosaltres faci el segent: que cadascun tingui un secret i que no lexpliqui a ning!
Ni als nostres millors amics? vaig dir.
Ni a vost? va preguntar la Nria.
Ni a mi va afegir el senyor Moliner.
Llavors va parlar la Isabel. Jo pensava en la Isabel quan vaig dir all dels nostres millors amics. Ella s la meva millor amiga.
Quina mena de secret? va dir la Isabel.
Que cadasc pensi en un animal que sigui el seu preferit. Aix ser la vostra criatura misteriosa. Quan us passegeu pel zoo amb la resta de la classe,
obriu ben b els ulls per veure la vostra criatura misteriosa. I quan la vegeu,
penseu en la manera de fer entrar la vostra criatura en la vostra histria.
Quins nervis! Perqu no havia pas de rumiar quina seria la meva criatura misteriosa; ho vaig saber de seguida. I sabia que ning ms no escolliria la mateixa que jo.
Quan sortem cap al menjador, vaig poder veure que en Tomi deia coses a la
Cati a cau dorella, per mirar de descobrir quina seria la seva criatura misteriosa.
Pel corredor, la Isabel i jo anvem agafats. No ens vam dir res. Jo pensava
que tenia molta sort de tenir una amiga que no intentaria arrencar-me el secret.
Matthew Lipman (adaptaci)
29
Lectura 13
El pas dOleanna
Oleanna era un pas dhomes i dones com nosaltres, noms
que amb una diferncia: podien volar. Sota les espatlles, els oleannencs hi tenien dues ales petites que els permetien moures
lliurement per laire com si fossin ocells.
Per anar a escola, a la feina o a comprar, els oleannencs no utilitzaven ni el cotxe ni lautobs ni tan sols les cames! Agafaven
embranzida i en un vol es plantaven de seguida all on anaven.
Com que anar volant dun lloc a laltre era ms rpid, els homes
i les dones dOleanna gaireb no utilitzaven les cames. Noms
les feien servir en casos molt excepcionals, quan prenien mal o
no tenien pressa.
Aix, doncs, la vida en aquest pas tan sorprenent transcorria per
les altures: la majoria de botigues, oficines i escoles eren als pisos
ms alts dels edificis, que no tenien escales ni ascensors perqu
tothom entrava i sortia volant per les finestres. Les botigues i les
oficines que quedaven a planta baixa eren molt poques i, a ms a
ms, eren molt velles perqu tothom sestimava ms comprar en
un modern supermercat de les altures o treballar en un assolellat
tic. Tot i que algunes escoles eren a peu pla del carrer, a lhora del
pati tots els nens i nenes volaven ben amunt, i jugaven a amagarse darrere els nvols.
A Oleanna tothom vivia als nvols i era molt feli. B, tothom,
no. De fet, hi havia un problema, perqu alguns oleannencs no podien volar i la passaven una mica magra. Algunes persones naixien sense ales, o amb les ales massa petites per poder volar. Tamb hi havia oleannencs que havien tingut accidents en topar contra
una muntanya o en quedar enganxats a la branca dun arbre i sels
havien fet malb les ales.
El pas dOleanna
30
Lectura 13
Aquests oleannencs no voladors shavien hagut despavilar i,

per aix, sabien crrer ms i millor que els voladors. Com que
no podien volar, sempre havien danar a peu a tot arreu i les cames sels havien tornat for tes i gils, mentre que les dels voladors sovint eren ms febles. La majoria doleannencs voladors
no sadonava de les qualitats dels no voladors.
Els nens i les nenes oleannencs no voladors sabien dibuixar,
cantar, estudiar i parlar tan b com els altres nens i nenes voladors, o fins i tot ms b. Ara b, com que la majoria dactivitats
es feien en laire, ells molt poques vegades podien participar en
els festivals de can o en els concursos de dibuix que sorganitzaven al pas.
Els pares dels nens no voladors havien demanat als governants dOleanna que posessin avions per ajudar-los a volar i aix
poder fer les mateixes coses que els altres, per els deien que
aquest servei era molt car.
Per sort, hi havia nens i nenes voladors que eren amics dels
nens sense ales. Aquests nens estaven molt contents de tenir
amics no voladors perqu amb ells feien coses que habitualment no podien fer quan eren a laire, com ara passejar per la ciutat, gaudir dels arbres, observar animalons com les formigues,
ballar... Els nens sense ales ensenyaven als seus amics voladors
a crrer, a nedar i sho passaven bomba.
Quan els nens no voladors es feien grans, tenien moltes dificultats de trobar feina perqu no podien arribar als despatxos
ms alts dels edificis. I era una llstima perqu, encara que hi hagus persones sense ales molt ben preparades, sovint es trobaven que havien de fer treballs que molt poca gent considerava importants.
M.R. Buxarrais (adaptaci)
31
Lectura 14
El nen de la guerra
La vida de la Gina era molt distreta, per no li passava mai res dextraordinari, fins
que un dia va arribar el nen de la guerra.
En recomenar les classes pel gener, desprs de les vacances de Nadal, la senyoreta els va dir:
Escolteu-me b. Durant uns quants mesos tindreu un company nou. Ser un company molt especial. s un nen que sha hagut de refugiar aqu, amb unes quantes persones ms, perqu al seu pas hi ha guerra. Com que al seu grup tot sn persones
grans i no saben quant de temps shauran de quedar, ens han demanat que el volgussim a lescola perqu vegi altres nens.
Com es diu?
Damir. Ara us ho escric a la pissarra.
La senyoreta va escriure: Damir Jabocevic.
Quin nom ms estrany!
S. I no s gaire com sha de pronunciar. B. Ja ho aprendrem.
Parla com nosaltres? va preguntar una nena.
No. I precisament us volia dir aix. Ell no us entendr, o sigui que no latabaleu
dient-li coses. Noms feu-li somriures quan us miri i espereu tranquils que li vinguin
ganes de ser amic vostre.
S, senyoreta van dir tots.
La senyoreta va sortir. Al cap duna estoneta va tornar a la classe amb un nen molt
ros, i gaireb tots els nens i nenes es van aixecar i, en comptes de recordar-se del
que els havien recomanat, deien coses al nen o parlaven entre ells i feien molt xivarri. Aleshores el nen es va tapar la cara amb un bra i no volia entrar.
Voleu fer el favor de callar duna vegada? va dir la senyoreta molt enfadada.
Els nens de la classe van callar una mica. Quan va haver-hi una mica de silenci, la
senyoreta va fer una rialla al nen, li va acariciar els cabells i li va donar un bloc de dibuix, una capsa de retoladors, un bolgraf, un llapis, una goma i uns quants folis
blancs. El nen ho va agafar sense aixecar el cap.
La senyoreta va anar decidida fins al capdavall, on seia la Gina, i li va dir:
El nen de la guerra
32
Lectura 14
Et fa res que segui al teu costat?

No va dir la Gina.
El nen va seure, va deixar tot el que duia en un rac de la taula i a laltre tros hi va
posar el cap al damunt. La senyoreta va comenar la classe com si el nen de la guerra no hi fos; i de mica en mica tothom es va calmar.
Al cap duna estona, el nen de la guerra va alar una mica el cap, per el va tornar
a amagar de seguida. Desprs, va aixecar el cap del tot i va mirar el que li havia donat la senyoreta.
El primer dibuix que va fer en Damir a lescola va ser un carrer amb les cases negres i foc que sortia per les finestres. La Gina sel mirava de rell. Va pensar: Se li
gastar el retolador negre.
Aquell dibuix feia molta angnia. La Gina no estava gens pel que deia la senyoreta. Rumiava i rumiava com sho podia fer per distreure en Damir daquells pensaments.
La senyoreta ja ho veia, que la Gina badava, per no deia res perqu sabia que era
una nena amb moltes idees i esperava que alguna daquestes idees servs per ajudar en Damir a no ser tan esquerp. Per aix lhavia fet seure al seu costat.
I no es va equivocar. A segona hora tocava dibuix. La Gina va agafar un full blanc i
hi va dibuixar un gat negre amb el morret i les potes de color rosa. Quan va estar fet,
la Gina va escriure a sota, gat, i va fer crrer el paper fins a la taula den Damir.
Ell va mirar el gat una bona estona, desprs va agafar el seu bloc, va girar el full i
va comenar a dibuixar un gos. Shi va estar molta estona i li va sortir molt b: s
un bon dibuixant, aquest Damir, va pensar la Gina. Sel va mirar i va riure una mica.
Aleshores en Damir va agafar el bra de la Gina i li va dir una cosa que no va entendre, per amb el dit va assenyalar sota del seu gos, i desprs, sota del gat, all
on deia el nom.
Ja ho entenc. Vols que tescrigui com en diem! va dir la Gina.
Va agafar un llapis i va escriure gos. Aleshores en Damir va llegir les dues paraules, que sonaven una mica estranyes, i va fer un somriure ample a la Gina. Comenaven a ser amics.
Nria Alb (adaptaci)
33
Lectura 15
El planeta dels minsculs

Diu que va arribar un moment que no shi podia viure, en aquest mn. Un dels
principals problemes era que hi havia massa gent. Els homes i les dones shavien dedicat durant anys i panys a reproduir-se, reproduir-se, reproduir-se, i tot
duna es trobaven que no hi cabien, a la Terra.
El pitjor de tot era que no hi havia menjar per a tothom. Perqu els humans,
des de linici dels temps, havien caigut sobre la natura amb lnim desesperat
de lafamat que entra en una botiga de queviures i li diuen que avui tot s de
franc. Havien caat per menjar, per vestir-se, per adornar-se, per divertir-se i
el mn a poc a poc shavia anat quedant sense animals. I a ms a ms de caar,
els ssers humans tallaven arbres per fer cases, per fer mobles, per fer escuradents i fins i tot per divertir-se. De manera que a poc a poc el mn sanava
quedant sense arbres.
Per si de cas fos poc aquest cmul de desgrcies, el poc aliment que quedava a la Terra sel repartien entre uns quants i la majoria de gent es moria de
gana. I aix s que no podia ser.
Vet aqu que un dia els governants del mn van donar un cop de puny sobre
la taula:
Sha acabat, aix! va dir el Governant Manaire.
Aix no pot continuar ni un minut ms! va afegir el Governant Impacient.
Ja nhi ha prou, daquest color! va acabar dient el Governant Desconfiat.
Els tres governants del mn van decidir cridar el fams savi Ferm Tarab-Cunt perqu poss remei a aquella situaci lamentable.
Mirar de fer-hi alguna cosa va dir el savi quan els governants li van haver
explicat el problema.
I es va estirar sobre un sof que tenien all mateix, va encendre una pipa que
sempre se li apagava i es va posar a mirar les bigues del sostre amb moltssima atenci.
34
Lectura 15
Els governants, que eren gent dacci, van exclamar:

Per, es pot saber qu fa?
Penso els va contestar el savi. Abans de fer res, sha de pensar.
I va continuar estirat al sof una bona estona ms.
Ja ho tinc! va exclamar el savi, tot satisfet. La soluci s empetitir la humanitat!
Empetitir-la? va preguntar el Governant Desconfiat.
Fer-la petita. Fer un mn de nans, de personetes que no aixequin un pam de
terra. Daquesta manera amb molt poquet menjar ja quedarien tips. Com les formigues, que amb un granet de blat mengen tot el dia va dir el savi.
I qui sempetitir primer? va dir el Governant Manaire.
Els empetitirem tots alhora. Llanarem cinc coets a lespai, un per a cada
continent, carregat amb el gas reductor que he inventat. Desprs farem que esclatin tots cinc alhora.
El pla del savi Ferm Tarab-Cunt va desconcertar els tres governants, per al
final va ser aprovat i ell es va tancar al seu laboratori per fer els preparatius.
El dia fixat, a lhora fixada en punt, es van sentir, llunyanes, les cinc explosions (bum, bum, bum, bum, bum)... i un gas blanc, gaireb transparent, va recobrir la Terra com si fos un vel.
No va ser com si es fessin petits, sin com si tot creixs vertiginosament al
seu voltant. Passat el primer ensurt, es van poder deixar caure sobre la primera cadira, o la primera butaca, o el primer sof que van trobar a m.
Visca! Visca el savi Tarab-Cunt! cridaven els tres governants alhora.
I aix va ser com els humans van comenar a construir aquestes casetes tan
petites que avui coneixeu i on avui viviu, i aquests camins vorejats de gespa altssima. I per aix en aquests temps amb un ou fan una truita i en menja tot un
poble i encara en sobra.
I sn ben felios, sent tan petits com sn. I gaireb ja ni es recorden daquella poca, poca llunyana i dissortada, quan no hi cabien i no tenien aliments.
Andreu Martn (adaptaci)
35
COMPRENSI LECTORA
Lectura 1: No toca de peus a terra, la Terra!
Contesta les preguntes segents:

a) Per qu va parar de girar la Terra?
b) Per qu arribaven tard a lescola la Paula i en Pau?
c) Qu li va passar a la Terra quan es va constipar?
d) I aleshores, com eren els pasos?

e) Qu va fer la gent per solucionar el problema?
Explica i opina: Tha agradat aquesta lectura? Per qu?
VOCABULARI
Explica el significat de lexpressi amb un pam de llengua fora:
Fixat que aquestes paraules volen dir quasi el mateix. Completa les frases
amb la paraula ms adequada:
dilatar
Amb la calor, els rails es van
ampliar
Van
estarrufar
Va anar a la perruqueria i li van
la carretera amb dos carrils ms.

els cabells.
eixamplar
Ha
el text desprs de consultar lenciclopdia.

38
Lectura 2: Un viatge per lespai
Completa aquest esquema sobre la lectura:

el Sol
la Terra
la Lluna
s una
s un
s un
que brilla amb
que gira al voltant del
que gira al voltant de la
Dibuixa les fases de la Lluna i escriu el nom de cada una:
Escriu un petit text explicant per quins motius creus que seria molt difcil que
els humans pogussim viure a la Lluna.
VOCABULARI
Relaciona cada paraula amb el significat que li correspon:

planeta
Astre que brilla al cel amb llum prpia.
estrella
Qualsevol cos celeste que hi ha al firmament.
satllit
Astre sense llum prpia que gira al voltant duna estrella.
astre
Cos celeste sense llum prpia que gira al voltant dun planeta.
39
Lectura 3: Lassemblea dels ases
Contesta aquestes preguntes:

a) De qu estaven queixosos els ases?
b) Qu van decidir fer?
c) Quin tipus de fulla van escollir per escriure el document?
d) Qui va escriure el document?
Escriu situacions en les quals creus que s necessari fer una assemblea.
Opina:
Creus que grcies a la seva actuaci, els ases van aconseguir una millor consi
deraci social?
Per qu?
Quan el ruquet va decidir menjar-se la fulla de col, va prendre una decisi in

telligent?
Per qu?
VOCABULARI
Ratlla la paraula de cada grup que no vol dir el mateix que les altres:
vell
jai
anci
avi
jove
ase
ruc
cavall
somer
burro
encrrec
comensal
missi
feina
comesa
40
admiraci
sorpresa
esbalament
resplendor
atordiment
Lectura 4: Picasso, un artista genial
Marca, en cada cas, la resposta correcta:

a) Un dels quadres ms famosos
de Picasso es diu:
b) Els quadres que va pintar Picasso

el 1904 sn de lpoca:
Les roselles
La Gioconda
Les senyoretes del carrer dAviny
c) Picasso treballava amb:
blava
rosa
cubista
d) Picasso sinspirava en lart:
pedra i guix
tota mena de materials
ferro
de la seva poca
afric
dels seus amics
e) Les obres de Picasso:
f) Picasso era un artista que:
de seguida van ser

ben rebudes
va costar que les
entenguessin
no sentenen
pintava les coses

tal com sn
investigava noves
maneres de pintar
cantava pera
Explica i opina:
Per qu sorprenen els quadres que pinta Picasso?
Creus que la professi dartista s una feina fcil?
Per qu?
VOCABULARI
Relaciona cada paraula amb la definici que hi correspon:

pintor
Persona que fa dibuixos sobre una placa dura.
dibuixant
Persona que fa figures amb argila, fusta, pedra, bronze...
gravador
Persona que pinta quadres o tamb parets.
escultor
Persona que practica el dibuix.
41
Lectura 5: Lescriptura dels nombres
Marca quin creus que s el tema del reportatge que has llegit:
Els nombres sn un invent dels rabs.
Els romans tenien un sistema de comptar molt complicat.
Les maneres de comptar al llarg de la histria.
Escriu, ordenats del ms antic al ms modern, els diferents sistemes de comptar.
Busca informaci i contesta aquestes preguntes:

Qu vol dir la paraula calculus en llat?
Per qu de comptar en diem calcular?
VOCABULARI
Busca en el diccionari les paraules segents i escriu-ne el significat:

sistema:
calcular:
xifra:
cens:
posicional:
impost:
Fixat en lexemple i escriu paraules que es formin a partir de les segents:

exemple
comer
civil
cens
nmero
posici
clcul
42
Lectura 6: El sold, el formatge i els ratolins

a) Era intelligent el sold?
Per qu?
b) A qui demanava consell?

c) Eren encertats els consells que donaven al sold?
Per qu?
Opina:
Creus que s important aprendre coses i saber pensar per resoldre els problemes?
Per qu?
VOCABULARI
Omple el text amb aquestes paraules de la lectura:

saborosos
atret
desterrat
ignorants
esgarrapaven
A la gent daquell poble li agradava molt aprendre coses; no hi havia

. Una vegada un vailet,
per la fama de lindret, va
demanar si el voldrien de ve, ja que lhavien
de la seva ciutat
perqu no li agradava barallar-se. Noms hi havia un inconvenient: el vailet

tenia dos gats que
ms
els troncs dels arbres que donaven els fruits
. De seguida van trobar la soluci: els van tallar les ungles!
Marca qu vol dir lexpressi estar content com unes pasqes:

Estar b.
Estar content.
Estar molt content.
Busca a la lectura una altra expressi que vulgui dir el mateix que aquesta.
43
El sold, el formatge i els ratolins
Lectura 7: La llegenda den Morgat
Marca lafirmaci que et sembli ms exacta:

Les llegendes expliquen fenmens reals.
Les llegendes sn contes que serveixen per distreure la gent.
Les llegendes sn contes que tenen un fons de veritat.

a) Quin fenomen ens explica la llegenda den Morgat?
b) La veu que sent en Morgat, li diu sempre el mateix?
c) Quina diferncia hi ha entre el primer i tercer avs?
d) Quan va sentir la veu per primera vegada, qu va pensar en Morgat?
Numera aquestes frases segons lordre en qu va passar la histria:

El pags surt corrents.
La terra fa una forta sotragada.
En Morgat sent fins a tres vegades una veu que li recomana anar-sen a casa.
La plana queda inundada per les aiges.
En Morgat est llaurant tranquillament els seus camps.
Fixat que la llegenda ens dna una explicaci poc real de la formaci de
lestany de Banyoles. Busca informaci en una enciclopdia i explica com es
va formar el llac.
VOCABULARI
Marca qu volen dir les expressions segents i escriu una frase amb cada una:
a) Quedar groc despant vol dir:
pllid
negre
blanc
b) Un b de Du vol dir:
molt
ric
geners
44
Lectura 8: Peixos sorprenents

a) Els peixos ms petits fan:
c)
b) Els peixos:
25 millmetres de llarg
tenen tots el cap punxegut i el cos llis
9 o 10 millmetres de llarg
tenen formes molt diferents
3 millmetres quan neixen
tenen ales
El peix ms gran s:
d) Les rajades es camuflen:
el taur
assimilant-se a un tros dalga
la balena
amagant-se a la sorra dels fons marins
el taur balena
inflant-se com un globus
Explica com shan camuflat els animals de les fotografies:
1.
2.
3.
VOCABULARI
Explica qu vol dir lexpressi estar a laguait.
45
Peixos sorprenents
Lectura 9: El cam que no duia enlloc
Pinta lopci correcta en cada cas:

a) Dels tres camins que sortien del poble, lun anava cap al
segon cap al poble
riu , el
mar
a la ciutat i el tercer anava a Roma no anava enlloc .
b) En Mart sempre preguntava com era que ning no havia anat mai
a veure on duia
al castell .
c) Tothom en el poble lanomenava Mart Caparrut

estava com un llum
era molt tossut
d) Quan en Mart va ser prou gran va
f) En Mart Caparrut va tornar al poble i

tothom la seva aventura
perqu
buscar feina
e) Al final del cam, en Mart va trobar
Mart Boig
un gos
anar pel cam misteris .
un castell ple de tresors
no va dir res a ning
va explicar a
..
g) Al vespre tothom enfilava el cam que no duia enlloc i

tornava amb les mans buides
tamb trobava molts tresors .
Marca per qu creus que en Mart va trobar la fortuna i els altres habitants del
poble no:
Perqu no es va donar per venut.
Perqu va tenir sort.
VOCABULARI
Fixat que el verb pregar que surt a la lectura t ms dun significat. Buscal
en el diccionari i escriu una frase amb cada un dels significats que t.
46
Lectura 10: La fageda den Jord
Marca quin et sembla que s el tema de la lectura:

Les caracterstiques de les fagedes.
Les passejades amb carro per les fagedes.
La bellesa i la importncia de la fageda den Jord.

a) Qu s una reserva natural?
b) On est situada la fageda den Jord?
c) Qu s una fageda?
VOCABULARI
Escriu el nom dels arbres de les fotografies:
Explica quin significat t la paraula pres en els versos segents:

El caminant [...] s pres de la fageda den Jord,
presoner del silenci i la verdor.
El caminant queda tan admirat de la bellesa del bosc que no en vol marxar.
El caminant sha perdut enmig del bosc i no pot sortir.
Uns personatges (el silenci i la verdor) han empresonat un caminant.
47
La fageda den Jord
Lectura 11: El Nepal, espectacular
Pinta el Nepal en aquest mapa i escriu un petit text explicant com s:
XINA
BHUTAN
NDIA

a) Quants nens hi ha al Nepal?
b) Per qu hi ha molts nens i nenes que no van a lescola, al Nepal?
c) Quines feines fan els nens del Nepal?
Explica quines diferncies hi ha entre la manera de viure dels nens del Nepal i
la teva manera de viure.
VOCABULARI

a) Un emplaament estratgic s:
b) Una pea clau s:
un lloc molt ben situat
Un clau format per una sola pea
un pla de guerra
un element imprescindible
48
Lectura 12: Pimi
Contesta les preguntes segents:

a) Si Pimi diu que t els mateixos anys que vosaltres, quants anys deu tenir?
b) Qu vol dir el pare quan diu que Pimi sembla de goma?
c) I quan la seva mare diu que sembla vinagre?

d) Creus que el vinagre s una cosa bona com els gelats?
Per qu?
Marca qu ha de passar primer per poder explicar una histria real:

Sha dinventar.
Ha de passar.
Dedueix i completa:
El senyor Moliner t una filla que espera una criatura. Aix vol dir que el senyor
Moliner aviat ser
i la seva filla ser
VOCABULARI
Relaciona cada expressi amb el dibuix que li correspon:

de genollons
a collib
a la gatzoneta
a peu coix
de bocaterrosa
49
Pimi
Lectura 13: El pas dOleanna

a) Quina caracterstica especial tenien els habitants dOleanna?
b) Per qu hi havia persones que no tenien aquesta caracterstica?
c) Qu sabien fer ms b els oleannencs no voladors?
d) Per qu no sadonaven els altres oleannencs de les qualitats dels no voladors?
Marca per qu, quan es feien grans, els nens i les nenes no voladors no podien
treballar en els oficis ms ben considerats:
No estaven prou preparats.
No hi havia ascensors ni escales als edificis.
No tenien amics.
Opina: Creus que els oleannencs no voladors estaven marginats al seu pas?
Per qu?
VOCABULARI
Marca les expressions que volen dir el mateix que en un bot:

En una esgarrapada.
En va.
En un vol.
En una correguda.
En un sol cop.
El pas dOleanna
50
Lectura 14: El nen de la guerra

a) Qui s el protagonista de la lectura?
b) Per qu lanomenen el nen de la guerra?
c) Com s que en Damir noms sestar uns mesos a lescola?
d) Per qu no aixeca el cap la primera estona, en Damir?
e) Per qu dibuixa un carrer amb cases que treuen foc per les finestres?
f) Qu fa la Gina per comunicar-se amb en Damir?
Explica i opina:
De quin pas et sembla que devia venir en Damir?
Coneixes algun pas on actualment hi hagi guerra?
Tha agradat aquesta lectura?
Quin?
Per qu?
VOCABULARI
Fes un dibuix que illustri lexpressi mirar de rell:
Completa les frases amb el verb que ms shi adigui:

observar
Si
contemplar
No tenia pressa i
fullejar
badar
els estels, ens podem orientar de nit.

pels aparadors de les botigues.
la bellesa daquest paisatge!
No em llegeixo tot el cmic; noms el

51
.
El nen de la guerra
Lectura 15: El planeta dels minsculs
Numera aquestes frases segons lordre de la narraci:

Les persones sacostumen a ser petites i sn molt felices.
La Terra est massa poblada.
Els governants aproven el pla del savi.
Els governants de la Terra estan molt preocupats i demanen consell a un savi.
El savi els proposa empetitir la humanitat amb un gas reductor.
No hi ha prou aliments per a tothom per culpa de la cacera i la tala de boscos.
El dia i lhora fixada, el gas sescampa per la Terra i fa la gent petita.
La gent se sorprn de la nova mida.

a) Quins sn els problemes que planteja lautor?
b) Creus que sn molt fantstics o no?
Per qu?
c) Et sembla encertada la soluci del savi Ferm Tarab-Cunt?

Per qu?
Explica si ests dacord amb la frase del savi Tarab-Cunt. Justifica la teva resposta:
Abans de fer res, sha de pensar.
VOCABULARI
Escriu dues paraules sinnimes i dues paraules antnimes dempetitir:

sinnims:
empetitir
antnims:
52

Lectures I Comprensió PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Lectures I Comprensió PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

LECTURES

No toca de peus a terra, la Terra!

Per la Terra no va pensar en totes les calipndries que sagafen

Un viatge per lespai

Cara visible de la Lluna

Un viatge per lespai

El Sol, la nostra estrella

Lassemblea dels ases

Lassemblea dels ases

En el poble on es trobava quan les forces li fallaren busc un

Picasso, un artista genial

Les primeres obres

Pablo Picasso neix el

Noms amb catorze

Als setze anys, Pablo

Un cop a Pars, Picasso visita tots els museus de la ciutat. All

El 1907, Picasso prepara una tela immensa.

Picasso, un artista genial

Picasso al seu taller descultura

Lescriptura dels nombres

El sold, el formatge i els ratolins

La llegenda den Morgat

(Que vol dir: agafa els bous i leina de llaurar, i vs a casa.)

El camperol, tot estranyat, va pensar:

El menjar dels peixos

El peix papallona posa el

El drac de foc obre les seves llargues

Els dibuixos com remolins que

Les aletes pectorals estan unides al cap.

El cam que no duia enlloc

Endavant, endavant, Mart Caparrut!

La fageda den Jord

Saps on s la fageda den Jord?

El Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa socupa de la gesti de la

Aquests oleannencs no voladors shavien hagut despavilar i,

Et fa res que segui al teu costat?

El planeta dels minsculs

El planeta dels minsculs

Els governants, que eren gent dacci, van exclamar:

Lectura 1: No toca de peus a terra, la Terra!

Contesta les preguntes segents:

c) Qu li va passar a la Terra quan es va constipar?

d) I aleshores, com eren els pasos?

Explica i opina: Tha agradat aquesta lectura? Per qu?

Explica el significat de lexpressi amb un pam de llengua fora:

Amb la calor, els rails es van

Va anar a la perruqueria i li van

la carretera amb dos carrils ms.

el text desprs de consultar lenciclopdia.

Lectura 2: Un viatge per lespai

Completa aquest esquema sobre la lectura:

que brilla amb

que gira al voltant del

que gira al voltant de la

Dibuixa les fases de la Lluna i escriu el nom de cada una:

Relaciona cada paraula amb el significat que li correspon:

Astre que brilla al cel amb llum prpia.

Qualsevol cos celeste que hi ha al firmament.

Astre sense llum prpia que gira al voltant duna estrella.

Un viatge per lespai

Lectura 3: Lassemblea dels ases

Contesta aquestes preguntes:

Quan el ruquet va decidir menjar-se la fulla de col, va prendre una decisi in