You are on page 1of 99

Sc tutor.

Qu he de fer?
Guia per al professorat de secundria

Noem Calero
Toia Castella
Jordi Del Barrio
Antoni Giner
Pilar Martin
Cristina Montaes
Oscar Puigardeu
Carme Vanrell

Document elaborat pel GRAT ( Grup de Recerca per lAcci Tutorial) de lInstitut
de Cincies de lEducaci de la Universitat de Barcelona.

La reproducci total o parcial daquesta obra per qualsevol procediment, compresos la


reprografia i el tractament informtic i la distribuci dexemplars mitjanant lloguer o
prstec pblics, resta rigorosament prohibida sense lautoritzaci escrita del titular
dels drets, i estar sotmesa a les sancions establertes per a la Llei.

ICE. Universitat de Barcelona


Pg. Vall dHebron , 171. Edifici Migdia. 08035 Barcelona
ISBN.: 978-84-695-1540-2
N Registre: 12/1245
Data. 10-01-2012
Editorial : ICE de la UB

ndex
Introducci ............................................................................................................................................... 7
A. Del funcionament del centre.................................................................................................................... 8
A.1. Qu s un institut? ............................................................................................................................ 8
A.2. Crrecs: rgans collegiats, rgans unipersonals i altres crrecs ...................................................... 8
A.3. Eines per a la gesti d'un centre. Documents del centrei altres recursos. ..................................... 13
A.3.1. Projecte Educatiu de Centre (PEC) .......................................................................................... 13
A.3.2. Programaci anual................................................................................................................... 13
A.3.3. Projecte Curricular de Centre (PCC) ........................................................................................ 13
A.3.4. Acord de corresponsabilitat .................................................................................................... 14
A.3.5. Normes d'organitzaci i funcionament del centre (NOFC)...................................................... 14
A.3.6. Projecte Lingstic de Centre (PLC) .......................................................................................... 14
A.3.7. Pla dacollida............................................................................................................................ 14
A.3.8. Serveis educatius ..................................................................................................................... 14
A.3.9. Mesures organitzatives ........................................................................................................... 15
A.3.10. Acci tutorial ......................................................................................................................... 15
A.3.11. Projectes d'innovaci pedaggica i curricular ....................................................................... 15
A.3.12. Estratgies didctiques prpies de cada centre .................................................................... 15
A.3.13. Organitzaci pedaggica del centre ...................................................................................... 15
A.3.14. Gesti de personal ................................................................................................................. 16
A.3.15. Comissi d'atenci a la diversitat (CAD) ................................................................................ 16
A.3.16. Assignatures alternatives, assignatures optatives i assignatures d'itinerari ......................... 16
A.3.17. Unitat de Suport a l'Educaci Especial (USEE) ....................................................................... 16
A.3.18. Departament de Psicopedagogia i Orientaci ....................................................................... 16
A.3.19. Programa de prevenci de riscos laborals............................................................................. 16
A.3.20. Referncies normatives ......................................................................................................... 17
A.4.Organitzaci del centre .................................................................................................................... 21
A.4.1. Com sintercanvia la informaci .............................................................................................. 21

A.4.2. Seguiment de lassistncia....................................................................................................... 21


A.4.3. Recursos materials .................................................................................................................. 22
A.4.4. Recursos didctics ................................................................................................................... 22
A.4.5. Altres recursos ......................................................................................................................... 23
B. De lAlumnat ........................................................................................................................................... 24
B.1. Caracterstiques de ladolescncia .................................................................................................. 24
B.2. Trasps d'informaci de Primria a Secundria .............................................................................. 26
B.3. Assistncia i control de l'assistncia ............................................................................................... 26
B.4. Currculum i marc horari ................................................................................................................. 27
B.5.Avaluacions ...................................................................................................................................... 30
B.6. Assistncia sanitria de lalumnat ................................................................................................... 31
B.7. Alumnat mediador .......................................................................................................................... 31
C. De tu com a professor ............................................................................................................................ 33
C.1. Definici i actuacions del professorat ............................................................................................. 33
C.2. Drets i Deures de mestres i professorat en lexercici de la funci docent ...................................... 34
C.2.1. Horari laboral ........................................................................................................................... 34
C.2.2.Gurdies (amb horari fix al centre) ........................................................................................... 35
C.2.3.Assistncia i puntualitat. Vaga (tipus de faltes del professorat) .............................................. 36
C.2.4. Permisos i Llicncies ................................................................................................................ 37
C.2.5. Riscos laborals (per a la millora de les condicions de seguretat i salut dels treballadors i
treballadores) .................................................................................................................................... 38
C.3. Didctica de la matria ................................................................................................................... 39
C.3.1. Atenci a la diversitat .............................................................................................................. 40
C.4. Com mantenir la convivncia .......................................................................................................... 41
C.4.1. Projecte de convivncia i xit educatiu ................................................................................... 42
C.4.2. Mediaci (per a la prevenci i resoluci de conflictes) ........................................................... 42
C.4.3. Expedient disciplinari ............................................................................................................... 43
D. De tu com a tutor/a................................................................................................................................ 45
D.1. La tasca de tutor/a .......................................................................................................................... 45

D.2. El tutor o tutora i el grup classe ...................................................................................................... 46


D.2.1. Com aconseguir que la classe sigui un grup ............................................................................ 46
D.2.2. La classe com a grup daprenentatge ...................................................................................... 46
D.2.3. La classe com a grup de treball deducaci emocional, habilitats socials o educaci en valors.
........................................................................................................................................................... 48
D.3. La tutoria individual ........................................................................................................................ 49
D.3.1. Lentrevista personal amb lalumnat, eina bsica de la tutoria individual .............................. 49
D.3.2. Lacompanyament de lalumne/alumna en el seu desenvolupament acadmic i personal
........................................................................................................................................................... 53
D.3.2.1. Lentrevista de motivaci ..................................................................................................... 53
D.3.3. Control i foment del respecte a les normes de convivncia del centre. ............................... 55
D.3.4. Lorientaci acadmica i professional ..................................................................................... 57
D.4. El tutor o tutora i les famlies ......................................................................................................... 58
D.4.1. Gui reuni inici curs amb famlies ......................................................................................... 58
D.4.2. Entrevista amb les famlies ...................................................................................................... 61
D.4.3. Comunicaci amb les famlies mitjanant lentorn digital ...................................................... 63
D.5. El tutor o tutora i lequip docent .................................................................................................... 63
D.6. Els serveis educatius de zona.......................................................................................................... 64
D.7. La gesti documental i administrativa ............................................................................................ 66
D.8. Ltica de la funci tutorial ............................................................................................................. 67
D.9. Per a saber-ne ms sobre el tema de tutoria ................................................................................. 68
D.9.1. Internet.................................................................................................................................... 68
D.9.2. Bibliografia .............................................................................................................................. 70
Agraments ............................................................................................................................................. 72
Annexes .................................................................................................................................................. 73

ndex de taules
Taula 1 Com fer lentrevista amb lalumnat ............................................................................................... 50
Taula 2 Moments del curs per a fer les entrevistes i objectius a aconseguir ............................................. 51
Taula 3 Motius de bloqueig ms freqents en el dileg i claus per a superar-los...................................... 52
Taula 4 Lentrevista de motivaci............................................................................................................... 54
Taula 5 Mediaci del tutor amb adolescents ............................................................................................ 55
Taula 6 Entrevista de negociaci ................................................................................................................ 56

ndex dannexes
Annex 1: Model de fitxa de trasps de primria a secundria ................................................................... 74
Annex 2 Fitxa per a deixar feina a lalumnat .............................................................................................. 76
Annex 3 Sollicitud de perms del professorat ............................................................................................ 77
Annex 4 Registre de gurdies I ................................................................................................................... 78
Annex 5 Registre de gurdies II .................................................................................................................. 79
Annex 6 Autoritzaci per sortir de laula .................................................................................................... 80
Annex 7 Sollicitud del servei de mediaci ................................................................................................. 81
Annex 8 Trobada de mediaci .................................................................................................................... 82
Annex 9 Fitxa 1: "La histria del meu nom." .............................................................................................. 83
Annex 10 Fitxa 2: "Ens coneixem com a grup: targeta de presentaci.".................................................... 84
Annex 11 Fitxa 3: test de personalitat ........................................................................................................ 85
Annex 12Fitxa 4: autoexploraci del jo ...................................................................................................... 87
Annex 13 Fitxa 5: "Com sc jo i com em veuen els altres." ........................................................................ 89
Annex 14 Fitxa 6: "Valoraci dels meus resultats acadmics." .................................................................. 90
Annex 15 Fitxa trasps dinformaci .......................................................................................................... 95
Annex 16 Informaci sobre lalumne. ....................................................................................................... 96
Annex 17 Gui per una entrevista inicial.................................................................................................... 97
Annex 18Gui per una entrevista peridica ............................................................................................... 98
Annex 19 Gui per una entrevista .............................................................................................................. 99

Introducci
El present document Sc tutor. Qu he fer? pretn ser una eina dajut al professorat de Secundria
que sincorpora a la seva tasca docent.
El mn de lensenyament secundari s complex i ric. La seva activitat s dinmica, absorbent, de
vegades frentica, com correspon a un entorn en el qual es belluguen entre 200 i 800 nens, nenes i
adolescents de 12 a 18 anys.
Lorganitzaci daquest mn s exigent, com ha de ser per tal que funcioni com a plataforma
densenyament i deducaci en una societat en constant canvi com s la nostra.
Any rere any canvien els alumnes, que de nens i nenes passen a adolescents, i tamb canvien les lleis
per les quals es governa, en lnies generals, la nostra petita societat.
Els Instituts (que tamb han canviat recentment de nom: abans eren IES) sadapten als canvis del temps,
de lalumnat, de tendncia educativa i de llei; per continua havent-hi una poblaci de professorat,
majoritriament engrescada en la seva tasca, que sadapta a tots els canvis que sesdevenen per laven
natural del temps, i tamb als que sesdevenen de levoluci dels rgans de lAdministraci.
En un qestionari que vam elaborar des del GRAT (Grup de Recerca de lAcci Tutorial) lany 2009 sobre
la figura del tutor/a en lensenyament secundari, i que vam fer arribar a totes les escoles de Catalunya,
vam poder constatar que la majoria dels tutors/es ho eren sense cap formaci prvia, la qual cosa pot
fer ms feixuga la seva tasca.
Per aquesta ra, i conscients de la importncia de la seva figura a lescola, hem dedicat especial atenci
a la feina del tutor/a en el present document on presentem eines bsiques per a bellugar-se per un
centre de secundria.
Esperem que aquest document serveixi de brixola per a navegar per lagitat mar de lensenyament a
tots aquests mariners que comencen la seva tasca i, per qu no, tamb a alguns vells llops de mar, que
segueixen tenint dubtes i curiositats.
A tots aquells que busqueu eines en el Sc Tutor i informaci per a exercir la vostra feina, us fem
arribar un missatge dnim: no oblideu mai que la vostra tasca s importantssima; juntament amb les
famlies, contribuu a forjar els recursos humans del mn del futur!

A. DEL FUNCIONAMENT DEL CENTRE


A.1. Qu s un institut?
Un Institut d'Educaci Secundria Obligatria s una plataforma d'aprenentatge on conviuen
professionals de l'educaci, pares/mares i alumnes, amb la finalitat de formar, orientar i desenvolupar al
mxim les capacitats i competncies dels nois i noies. Per a aconseguir que aquesta plataforma sigui
efica i eficient, els centres compten tamb amb l'ajut d'altres professionals interns i externs: PAS
(Personal d'Administraci i Serveis), EAP (Equip dAssessorament Psicopedaggic), els ens locals de cada
Ajuntament (Regidoria de Joventut, Serveis Socials) i altres serveis pblics (Centres d'Assistncia
Primria, hospitals de dia...).
Els instituts d'educaci secundria obligatria sn els encarregats d'oferir els estudis d'ESO
(Ensenyament Secundari Obligatori, dels dotze als setze anys), de Batxillerat (Ensenyament
postobligatori) i, en alguns casos, de Cicles formatius de Grau mitj i de Grau superior (Ensenyament
postobligatori).

A.2. Crrecs: rgans collegiats, rgans unipersonals i altres


crrecs
La coordinaci dels instituts est organitzada jerrquicament per cinc nivells: lequip directiu, els caps de
departament, els crrecs de coordinaci, el claustre de professorat i el Consell escolar del centre.
Abans de desenvolupar cada un dells comentar que en trobem dues tipologies drgans de coordinaci:
els collegiats i els unipersonals.
Els collegiats: els departaments didctics, que es constitueixen en funci de les rees curriculars de
leducaci secundria obligatria, en els quals sintegrar el professorat dacord amb les seves
especialitats, agrupades per llur afinitat. En el s de cada departament es coordinen les activitats docents
de les rees i matries corresponents, es concreta el currculum i es vetlla per la metodologia i la
didctica de la prctica docent. Al capdavant de cada departament es nomena un/a Cap de
Departament.
Daltra banda, els unipersonals: el o la cap de departament, el coordinador o la coordinadora dactivitats
i serveis escolars i, quan sescaigui, el coordinador o la coordinadora de secundria obligatria, el
coordinador o la coordinadora de batxillerat i el coordinador o la coordinadora de formaci
professional.
Els crrecs de coordinaci solen tenir condicions especials (complement econmic, horari especial) per a
lexercici de les tasques prpies. De vegades sespecifiquen les seves funcions en les Instruccions dInici
de Curs.
1. L'Equip directiu
Format pel director/a, el/la cap d'estudis, el/la coordinador/a pedaggic i el/la secretari/a. Si el centre
compta amb Cicles formatius de Grau Mitj o Cicles formatius de Grau Superior, tamb pot haver-hi el

crrec de cap d'estudis de cicles formatius. Aquest equip directiu assessora el director/a en matries de
la seva competncia, elabora la programaci general, el projecte educatiu, les normes dorganitzaci i
funcionament del centre i la memria anual de linstitut. Daltra banda, tamb afavoreix la participaci
1
de la comunitat educativa , estableix els criteris per a lavaluaci interna del centre i coordina les
actuacions dels rgans unipersonals de coordinaci.
2

Sn competncies del director/a dels instituts deducaci secundria vetllar per la coordinaci de la
gesti del centre, ladequaci del projecte educatiu i lelaboraci de la programaci general.
Sn competncies del cap destudis dels instituts deducaci secundria la planificaci, el seguiment i
lavaluaci interna de les activitats del centre i la seva organitzaci i coordinaci.
Sn competncies del secretari o secretria dels instituts deducaci secundria dur a terme la gesti de
lactivitat econmica i administrativa i exercir la prefectura del personal dadministraci i serveis.
Sn competncies de la coordinadora o coordinador pedaggic dels instituts deducaci secundria el
seguiment i lavaluaci de les accions educatives que es desenvolupen a linstitut.
2. Els caps de departament
Cada departament didctic compta amb un responsable del seu funcionament que organitza i gestiona
les activitats dels membres que en formen part.
Correspon al cap de departament la coordinaci general de les activitats del departament i la seva
programaci i avaluaci, aix com la convocatria del professorat que imparteix les rees o matries
corresponents a les reunions de departament.
3. Els crrecs de coordinaci
Sn crrecs intermedis que, tal com indica el seu nom, coordinen diferents actuacions que es fan dins
del centre.

El coordinador o coordinadora dactivitats i serveis escolars

Correspon al coordinador/a dactivitats i serveis escolars, la coordinaci general de les activitats escolars
complementries i de les activitats extraescolars del centre. I si sescau, la coordinaci de la residncia,
amb dependncia directa del o de la cap destudis.

El coordinador o la coordinadora dEducaci Secundria Obligatria i de Batxillerat

Els coordinadors/es dEducaci Secundria Obligatria i de Batxillerat vetllen per la continutat,


coherncia i correlaci de les accions educatives al llarg de les dues etapes densenyament, sota la dependncia de la coordinadora o coordinador pedaggic.

El coordinador o la coordinadora de Formaci Professional

La comunitat educativa s integrada per totes les persones i les institucions que intervenen en el
procs educatiu. En formen part els alumnes, les famlies, el professorat, els professionals d'atenci
educativa i el personal d'administraci i serveis, l'Administraci educativa, els ens locals i els agents
territorials i socials i les associacions que els representen, i tamb els collegis professionals de l'mbit
educatiu, l'associacionisme educatiu, les entitats esportives escolars i els professionals, empreses i
entitats de lleure i de serveis educatius. (article 19, LEC).
2

Casanovas,J.; Domnech,A.; Garrel, T.;Nadal,M.I.; Rovira, M. (2007): Comencem b! Guia per al


professorat novell. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dEducaci

El coordinador/a de Formaci Professional, sota la dependncia del cap o de la cap destudis, vetlla per
ladequaci de les accions del professorat tutor; coopera en la detecci de necessitats de formaci
professional de lmbit territorial on est ubicat linstitut, dacord amb la planificaci, els criteris i els
programes del Departament dEnsenyament. Tamb es relaciona amb les administracions locals, les
institucions pbliques o privades i les empreses de lrea dinfluncia per a la detecci de les necessitats
de formaci de la zona, la coordinaci de prctiques en empreses, etc.. aix com les empreses en el marc
dels programes de garantia social, quan aquests sn organitzats a linstitut o depenen daquest.
Altres crrecs possibles

Coordinador o coordinadora dinformtica

En tots els centres el director o directora nomenar un coordinador/a dinformtica per a assessorar el
professorat en la utilitzaci educativa de programes i equipaments informtics en les diverses rees del
currculum i orientar-los sobre la seva formaci permanent en aquest tema.

Coordinador o coordinadora de riscos laborals

En tots els centres educatius el director o directora nomenar un coordinador/a de prevenci de riscos
laborals per a coordinar i promoure les actuacions en matria de salut i seguretat en el centre. La
designaci recaur en un dels funcionaris o funcionries docents en actiu i amb destinaci definitiva al
centre.

Coordinador/a de llengua, interculturalitat i cohesi social

A fi de potenciar el Pla per a la Llengua i la Cohesi Social, el director o directora nomenar com a referent un coordinador o coordinadora de llengua, interculturalitat i cohesi social que desenvolupar
funcions per a promoure entre la comunitat educativa accions de sensibilitzaci, foment i consolidaci
de leducaci intercultural i de la llengua catalana, com a eix vertebrador dun projecte educatiu basat
en el plurilingisme.

Responsable dels projectes dinnovaci educativa

La coordinaci general dels projectes dinnovaci educativa correspon al o a la cap destudis. A cada
centre sha de designar un mestre/a o un professor/a responsable del desenvolupament del projecte.
4. Claustre de professorat
El claustre de professorat s lrgan propi de participaci dels docents en la gesti i planificaci
educatives de linstitut deducaci secundria. Est integrat per la totalitat del professorat que imparteix
docncia i s presidit pel director/a.
Com a membres del claustre de professorat, els docents seran electors i elegibles en les eleccions de
representants del professorat en el consell escolar del centre.
El claustre es reuneix preceptivament una vegada cada trimestre amb carcter ordinari i sempre que el
convoqui el director o directora o que ho solliciti un ter, almenys, dels seus membres. s reglamentari
que el claustre es reuneixi al comenament i al final de cada curs escolar.
Lassistncia al claustre s obligatria per a cadascun dels seus membres.
5. El Consell escolar del centre
s l'rgan collegiat de direcci del centre. Est integrat per representants de tots els estaments
educatius i sencarrega de validar totes les decisions i propostes que es fan des de qualsevol dels altres
quatre nivells. s a dir, s lrgan de participaci de la comunitat escolar en el govern dels instituts
deducaci secundria; i ns responsable tamb de la programaci, el seguiment i lavaluaci general de
tota lactivitat del centre.

10

Est format per:

el/la director/a del centre, que el presideix

el/la cap destudis

un/a regidor/a o representant de lAjuntament del terme municipal en el qual es troba el centre

un nombre determinat de mestres o professors/es elegits pel claustre

un nombre determinat dalumnes i un nombre determinat de mares o pares dalumnes elegits


entre ells; dels representants dels pares, un ser designat per lassociaci de mares i pares
dalumnes ms representativa dacord amb el seu nombre dassociats

un/a representant del personal dadministraci i serveis del centre

en el cas dels instituts que imparteixen, com a mnim, dues famlies professionals o en qu, si
ms no, el 25% de lalumnat est cursant ensenyaments de formaci professional especfica,
sescollir una persona representant proposada per les organitzacions empresarials presents en
lmbit dactuaci de linstitut, amb veu, per sense vot

el/la secretari/ria o administrador/a del centre, que actua de secretari o secretria del consell,
amb veu per sense vot

Pel que fa a la gesti, funcionament, organitzaci i direcci dels Instituts, ens remetrem al Decret
102/2010 de 3 d'agost (DOGC 5686, 5-8-2010), d'autonomia dels centres educatius. Decret que deroga
totes les instruccions, disposicions i decrets anteriors. Citant textualment aquest nou Decret: "La
finalitat daquest Decret s aplicar els preceptes que estableix la Llei per tal que lexercici de lautonomia
de cada centre sigui compatible amb el funcionament integrat del sistema, concordant amb el conjunt de
principis que el regeixen dacord amb larticle 2 de la Llei deducaci, en un marc de gesti
descentralitzada. El funcionament del sistema educatiu ha de fer possible lassoliment dels seus objectius
tal com es determinen a la Llei deducaci: adequar lacci educativa per millorar el rendiment escolar en
leducaci bsica, estimular la continutat en els estudis postobligatoris i adequar-se als requeriments de
la societat del coneixement. I fer-ho tot atenent la diversitat, avanant en la inclusi escolar de tot
lalumnat, en un context duniversalitat i dequitat, atenent els principis rectors del sistema educatiu que
estableix la Llei deducaci".

Els Cicles Formatius sagrupen en Famlies Professionals. Cada Famlia Professional engloba un conjunt
dactivitats que pertanyen al mateix sector econmic o de producci. Hi ha nombroses famlies
professionals com per exemple: activitats agrries, activitats fsiques i esportives, activitats
martimopesqueres,...

11

Equip directiu
Director/a

Secretari/a

PAS

Coordinador/a pedaggic/a

Caps de dept.

Cap destudis dirn/nocturn

CAD
Comissi de convivncia

Professorat i
equips docents

Professionals
EAP i SS.SS

Coord. 1er
ESO i PAC

Coord. 2on
ESO i PAC

Coord. 3er
ESO i PAC

Coord. 4rt
ESO i PAC

Tutors 1er
ESO

Tutors 2on
ESO

Tutors 3er
ESO

Tutors 4rt
ESO

Orientaci
Piscopedaggica

Coord.
Batx.

Mediaci

Alumnat
Delegats/des

Equip de mediaci

Subdelegats/des

12

A.3. Eines per a la gesti d'un centre. Documents del centrei


altres recursos.
La complexitat de la tasca educativa que es porta a terme en un centre educatiu requereix un procs
participatiu de planificaci que porta a lelaboraci duns documents on es defineixen els diversos
objectius en cada mbit dactuaci, els procediments per avanar en lexecuci daquests objectius i les
mesures organitzatives necessries.
Aquests documents han destar a disposici del professorat, ja que representen el seu marc dactuaci.
Alhora, cada vegada ms, es publiquen a les pgines web dels instituts.
Per a garantir l'assoliment de tots aquests objectius els centres compten amb diversos recursos per a
endegar les vies de treball:
A continuaci es presenten les caracterstiques de cada document i quin rgan o crrec t la
responsabilitat de la seva elaboraci i/o compliment:

A.3.1. Projecte Educatiu de Centre (PEC)


El PEC s el document que regula tots els mbits d'actuaci del centre educatiu: pedaggic, organitzatiu,
gesti de recursos humans i gesti de recursos materials. s l'ideari del centre, el que defineix la seva
lnia educativa. Una definici ms acurada ens la dna el mateix Decret 102/2010:
El projecte educatiu recull la identitat del centre, nexplicita els objectius, norienta lactivitat i li dna
sentit amb la finalitat que lalumnat assoleixi les competncies bsiques i, ms en general, el mxim
aprofitament educatiu.
El projecte educatiu contribueix a impulsar la collaboraci entre els diversos sectors de la comunitat
educativa i la relaci entre el centre i lentorn social. El projecte educatiu ha de tenir en compte, si nhi
ha, els projectes educatius territorials.
Per a definir o actualitzar el projecte educatiu, cada centre ha de tenir en compte les caracterstiques
socials i culturals del context escolar i, quan es consideri pertinent, de lentorn productiu. I ha de
preveure les necessitats educatives de lalumnat.
A partir d'aquests preceptes, cada centre t l'obligaci de redactar el seu projecte educatiu, sent el
consell escolar el responsable de la seva elaboraci i l'equip directiu lencarregar de fer efectiu el seu
compliment per part de tota la comunitat educativa.

A.3.2. Programaci anual


La programaci anual recull la concreci de les prioritats i aspectes relatius a les activitats i el
funcionament del centre per al curs que correspongui. Sent elaborada al principi de cada curs. Constar
de la concreci dels projectes que engega el centre, currculums, normes de convivncia, programacions
didctiques i procediments, i indicadors d'avaluaci de l'assoliment dels objectius previstos. s
responsabilitat de lequip directiu la seva elaboraci i compliment.

A.3.3. Projecte Curricular de Centre (PCC)


El PCC s el document de planificaci de lacci pedaggica en el centre. Cont els objectius i els
continguts educatius (seqenciats temporalment), la metodologia, lorganitzaci dels grups, els recursos

13

educatius utilitzats, el tractament de la diversitat, i els criteris davaluaci i recuperaci aplicats. s


responsabilitat del claustre de professorat.

A.3.4. Acord de corresponsabilitat


Lacord de corresponsabilitat s un projecte en qu el centre utilitza uns marges dautonomia per tal
dadaptar-se al seu context particular. Cont uns objectius prioritaris, les estratgies i actuacions per a
aconseguir-los, aix com els recursos humans i materials que creu necessaris per a assolir-los. s
responsabilitat del consell escolar.

A.3.5. Normes d'organitzaci i funcionament del centre (NOFC)


Cada centre determinar les seves normes d'organitzaci i funcionament per a fer possible la tasca
educativa i de gesti que els dugui a l'assoliment dels objectius del PEC. Cont els drets i deures de
l'alumnat i els procediments a seguir en cas dincompliment. s responsabilitat del consell escolar la
seva elaboraci.
El conjunt de normes fa referncia als segents mbits:

rgans de govern i de coordinaci del centre

Revisi, actualitzaci i aprovaci del PEC

Facilitaci del treball en equip al personal del centre

Intercanvi d'informaci entre la famlia i l'escola

Promoci de la convivncia i de les mesures correctores

A.3.6. Projecte Lingstic de Centre (PLC)


El principal objectiu que planteja el Projecte Lingstic de Centre s que el conjunt "de l'activitat
acadmica i general del centre estigui orientada a aconseguir i mantenir en els alumnes la plena
capacitat dexpressar-se oralment i per escrit en les dues llenges principals (catal i castell), atenent
les principals dificultats que hi puguin sorgir i la seva especificitat (sociolingstiques, d'hbit,
ideolgiques...), i que siguin igualment capaos de fer-ho amb la primera llengua estrangera (angls), i
d'acord amb els objectius mnims establerts en les respectives rees de treball. Aquest projecte sha
dutilitzar, duna banda, per establir la relaci entre les diferents llenges existents al centre, i de l'altra,
per regular la gesti i l'organitzaci de la vida del centre. s responsabilitat del consell escolar.

A.3.7. Pla dacollida


El pla dacollida s la planificaci de les actuacions del centre en relaci a l'alumnat nouvingut per tal
dintegrar-lo social i educativament. Cont els objectius i procediments a seguir amb l'alumnat
nouvingut, en funci del seu origen i dels seus antecedents escolars.

A.3.8. Serveis educatius


Cada centre compta amb la collaboraci dels seus serveis educatius de zona, que s'encarreguen de
donar suport i assessorar el centre per a l'assoliment dels objectius del PEC.

14

A.3.9. Mesures organitzatives


Cada centre pot optar per les mesures organitzatives que consideri ms adequades per tal de garantir
l'assoliment de les competncies bsiques i les especfiques de cada currculum, aix com el tractament
adequat de l'excellncia acadmica. Aquestes mesures fan referncia a: ls del temps i dels espais del
centre, l'agrupament de l'alumnat, els criteris d'assignaci de docncia al professorat, els recursos
didctics, la biblioteca escolar, la formaci del professorat i la distribuci de matries i rees per cicles i
cursos.

A.3.10. Acci tutorial


L'objectiu principal de l'acci tutorial, en collaboraci amb les famlies, s el desenvolupament personal
i social de lalumnat en els aspectes intellectual, emocional i moral, la qual cosa es tradueix en un
seguiment individual i grupal de l'alumnat per part del professorat. L'acci tutorial ha de garantir el
trasps d'informaci entre la famlia i l'escola; la implicaci de les famlies en el procs educatiu dels
seus fills/es; l'orientaci personal, acadmica i professional de lalumnat; i el control de la convivncia
del grup d'alumnes. En cas que el centre disposi de cicles formatius, aquesta acci tutorial hauria de
tutoritzar tamb les prctiques en empreses.

A.3.11. Projectes d'innovaci pedaggica i curricular


Cada centre pot desenvolupar projectes d'innovaci educativa per tal d'afavorir la millora de la qualitat
educativa i la millora dels resultats acadmics. Aquests projectes poden treballar en mbits molt
diversos, com: leducaci ambiental, leducaci en comunicaci audiovisual, la biblioteca escolar, la
coeducaci, leducaci per a la ciutadania, leducaci per a la salut, la convivncia i la mediaci escolar,
les tecnologies de la informaci o les llenges estrangeres entre altres

A.3.12. Estratgies didctiques prpies de cada centre


El PEC ha de recollir el desenvolupament del currculum. En aquest marc, els centres poden implantar
estratgies didctiques prpies que requereixin una organitzaci horario-curricular diferent a
l'establerta amb carcter general. Aquestes estratgies didactico-organitzatives han de tenir l'objectiu
principal de millorar els resultats educatius i els processos d'ensenyament-aprenentatge de l'alumnat.

A.3.13. Organitzaci pedaggica del centre


Correspon a cada centre establir els criteris organitzatius i de funcionament, per en termes generals,
aquests han de tenir en compte:

El lmit d'alumnes per aula establert pel Departament d'Ensenyament

Els criteris per a la formaci de grups

La coordinaci dels equips docents

Els criteris per a l'atenci a la diversitat (NEE )

Els mecanismes de coordinaci de la tutoria

L'orientaci acadmica i professional

Sn aquells/es alumnes que presenten necessitats educatives especials perqu presenten discapacitat, trastorn de conducta o
de personalitat o perqu presenten altes capacitats)

15

A.3.14. Gesti de personal


El Departament d'Ensenyament s qui defineix les plantilles dels centres docents. No obstant, en el marc
del pla d'autonomia de centre, aquest pot definir els llocs de treball docent en funci de les necessitats
derivades del seu projecte educatiu, sempre i quan es compleixin els requisits formulats pel
Departament d'Ensenyament.

A.3.15. Comissi d'atenci a la diversitat (CAD)


La funci d'aquesta comissi s la d'orientar els tutors/es, els equips docents i els departaments
didctics sobre l'atenci a la diversitat, aix com intervenir de forma ms directa en el seguiment de
determinats alumnes i donar suport a la tutoria.

A.3.16. Assignatures alternatives, assignatures optatives i assignatures d'itinerari


Tots els centres han doferir dins dels seus plans d'estudi:
Assignatures alternatives a la Religi, per a aquells alumnes que no desitgen cursar aquesta matria.
Assignatures optatives d'ESO. Per a iniciar, reforar o ampliar els continguts de les matries comunes del
currculum.
Assignatures d'itinerari a 4t d'ESO. Perqu l'alumnat comenci a perfilar el seu currculum de
l'ensenyament postobligatori.
Cada centre organitza el contingut d'aquestes assignatures d'acord amb el seu projecte educatiu, tot i
que cada cop ms s'est tendint a oferir matries de carcter transversal, entre d'altres.

A.3.17. Unitat de Suport a l'Educaci Especial (USEE)


Representa una aportaci important dun seguit de recursos destinats a afavorir la incorporaci de
lalumnat amb necessitats educatives especials a les activitats ordinries del centre i, alhora, facilitar el
desenvolupament del seu procs daprenentatge i de maduraci. El professorat de la USEE
(psicopedagogs/gues i educadors/es) collabora amb el tutor/a ordinari, realitzant la tutoria individual
dels alumnes que atn i el seguiment especfic que requereixen. No tots els centres de secundria
disposen d'aquest recurs educatiu.

A.3.18. Departament de Psicopedagogia i Orientaci


Aquest departament ofereix assessorament a tutors/es, alumnes i famlies sempre que s requerit. Pel
que fa a l'orientaci acadmica, personal i laboral, s bsica la seva tasca en l'orientaci de l'alumnat de
tercer i quart d'ESO i la implicaci de les famlies en aquest procs. Est format pels psicopedagogs o
psicopedagogues del centre.

A.3.19. Programa de prevenci de riscos laborals


Els centres pblics tenen lobligaci dadoptar les mesures de prevenci contra incendis i devacuaci
dels treballadors i dels alumnes. En concret, tots els centres han delaborar, revisar i actualitzar
peridicament el pla demergncia, i han de garantir que, com a mnim, es far un simulacre durant el
primer trimestre del curs escolar. Tamb tenen lobligaci, a partir duna determinada dimensi, de
personalitzar la coordinaci de la prevenci de riscos laborals en un docent.

16

A.3.20. Referncies normatives


1983

Decret 362/1983, de 30 dagost, de normalitzaci lingstica a Catalunya en lmbit de


lensenyament no universitari.

1984

Decret 117/1984, de 17 dabril, dordenaci de leducaci especial per a la seva integraci en


el sistema educatiu.

1985

Llei orgnica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a leducaci (LODE).


Llei 20/1985, de 25 de juliol de prevenci i assistncia en matria de substncies que poden
generar dependncia.
Llei 25/1985, de 10 de desembre, dels Consells Escolars.

1989

Decret 219/1989, d1 dagost, de delegaci de competncies a les comarques, en matria


densenyament (a travs de convenis, per a la gesti del transport escolar collectiu (TEC)
i els ajuts individuals de desplaament (AID), i tamb de delegaci de les competncies
per a la gesti del servei de menjador escolar i ajuts individuals de menjador (AIM)).
Ordre de 13 de novembre de 1989, per la qual s'aproven les instruccions que regulen les
actuacions, els trmits i les gestions a realitzar pels centres docents pblics de nivell no
universitari de Catalunya en determinats casos d'accidents o incidents (Modificada per
lOrdre de 16 d'octubre de 1991).

1990

Llei orgnica 1/1990, de 3 doctubre, dordenaci general del sistema educatiu (LOGSE).

1991

Reials decrets 1330/1991, 1006/1991 i 1007/1991, que estableixen, respectivament, els


aspectes bsics del currculum de leducaci infantil i els ensenyaments mnims de
leducaci primria i de leducaci secundria obligatria.

1992

Decret 75/1992, de 9 de mar, pel qual sestableix lordenaci general dels ensenyaments de
leducaci infantil, leducaci primria i leducaci secundria obligatria a Catalunya (modificat el 2002).
Decret 94/1992, de 28 dabril, pel qual sestableix lordenaci curricular de leducaci
infantil.
Decret 95/1992, de 28 dabril, pel qual sestableix lordenaci curricular de leducaci
primria.
Decret 96/1992, de 28 dabril, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de
leducaci secundria obligatria (modificat el 2002).
Decret 223/1992, de 25 de setembre, de modificaci dels decrets 95/1992 i 96/1992, de 28
dabril, pels quals sestableix lordenaci curricular de leducaci primria i lordenaci
dels ensenyaments de leducaci secundria obligatria.

1993

Decret 69/1993, de 23 de febrer, que regula el procediment i rgim dhomologaci dels


llibres de text i daltres materials curriculars.
Ordre de 12 de novembre de 1993, per la qual es determinen els documents i requisits
formals del procs d'avaluaci a l'educaci primria (modificada per Ordre de 23 de
febrer de 1994).

1994

Ordre de 23 de febrer de 1994, de modificaci de lordre de 12 de novembre de 1993, per la


qual es determinen els documents i requisits formals del procs davaluaci a leducaci
primria.
Ordre de 13 doctubre de 1994, per la qual es determinen els documents i requisits formals
del procs d'avaluaci a l'educaci infantil.
Decret 155/1994, de 28 de juny, pel qual es regulen els serveis educatius del Departament
dEnsenyament (modificat pel Decret 180/2005, de 30 dagost).

17

Resoluci de 20 de juliol de 2007, per la qual saproven les instruccions per a lorganitzaci i
el funcionament dels serveis educatius (EAP, CREDA, CRP, ELIC i CdA) i del Programa de
mestres itinerants per a deficients visuals per al curs 2007-2008.
Ordre del 25 dagost de 1994, per la qual sestableix el procediment per a lautoritzaci de
modificacions delements prescriptius del currculum de letapa deducaci infantil i de
letapa deducaci primria.
Decret 332/1994, de 4 de novembre, pel qual sestableix lordenaci general dels
ensenyaments de formaci professional especfica a Catalunya (modificat el 2000).
1995

Llei orgnica 9/1995, de 20 de novembre, de la participaci, lavaluaci i el govern dels


centres docents (LOPAGCD).

1996

Decret 75/1996, de 5 de mar, pel qual sestableix lordenaci dels crdits variables de
leducaci secundria obligatria (modificat el 2001 i el 2002).
Decret 82/1996, de 5 de mar, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de
batxillerat (modificat el 2002).
Decret 160/1996, de 14 de maig, pel qual es regula el servei escolar de menjador als centres
docents pblics de titularitat del Departament dEnsenyament.
Decret 161/1996, de 14 de maig, pel qual es regula el servei escolar de transport per tal de
facilitar el desplaament de l'alumnat en l'educaci obligatria.
Decret 198/1996, de 12 de juny, pel qual saprova el reglament orgnic dels centres docents
pblics que imparteixen educaci infantil i primria.
Decret 199/1996, de 12 de juny, pel qual saprova el reglament orgnic dels centres docents
pblics que imparteixen educaci secundria i formaci professional de grau superior.
Ordre de 3 de juny de 1996, per la qual es desplega lorganitzaci i lavaluaci dels
ensenyaments de leducaci secundria obligatria.

1997

Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual saprova el Reglament dels serveis de
prevenci.
Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecci civil a Catalunya.
Decret 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un text nic dels preceptes de
determinats textos legals vigents a Catalunya en matria de funci pblica (modificat per
la llei 6/2002).
Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre latenci educativa a lalumnat amb necessitats
educatives especials.
Ordre de 20 doctubre de 1997, per la qual es regula lavaluaci dels centres docents
sostinguts amb fons pblics.

1998

Decret 285/1998, de 3 de novembre, pel qual s'estableixen nous crdits variables tipificats
de cultura clssica de l'educaci secundria obligatria.
Decret 312/1998, d1 de novembre, pel qual es creen els serveis de prevenci de riscos
laborals per al personal al Servei de lAdministraci de la Generalitat.
Llei 1/1998, de 7 de gener, de poltica lingstica.
Resoluci de 18 de juny de 1998, per la qual saproven instruccions per als centres
densenyament no universitari relatives als llibres de text i material curricular.
Ordre de 31 de juliol de 1998, de desplegament de l'organitzaci i l'avaluaci dels
ensenyaments de batxillerat.
Ordre de 23 de setembre de 1998, per la qual es determinen els efectes acadmics de la
incorporaci als ensenyaments de batxillerat de l'alumnat procedent dels cicles
formatius de grau mitj.
Ordre de 24 de novembre de 1998, per la qual sestableix el procediment per a lautoritzaci
de modificacions delements prescriptius del currculum de letapa deducaci secundria
obligatria.
Ordre de 22 de desembre de 1998, per la qual es modifiquen els crdits variables tipificats
de l'rea de religi catlica.

18

1999

Decret 22/1999, de 9 de febrer, pel qual sadequa lorganitzaci dels ensenyaments de


batxillerat al rgim nocturn (modificat pels Decrets 127/2001 i 182/2002).
Resoluci de la Direcci General dOrdenaci Educativa, de 7 dabril de 1999, per la qual es
donen instruccions per al clcul de la qualificaci final de batxillerat i de la nota
dexpedient dels alumnes de batxillerat.
Ordre de 17 de juny de 1999, de modificaci de lOrdre de 3 de juny de 1996, per la qual es
desplega lorganitzaci i avaluaci dels ensenyaments de leducaci secundria
obligatria.

2000

Decret 130/2000, de 3 dabril, de modificaci de larticle 11.1 del Decret 332/1994, de 4 de


novembre, pel qual sestableix lordenaci general dels ensenyaments de formaci
professional especfica a Catalunya.
Decret 183/2000, de 29 de maig, de regulaci del Servei de Prevenci de Riscos Laborals del
Departament dEnsenyament.
Decret 301/2000, de 31 dagost, de regulaci dels instituts deducaci secundria i superior
densenyaments professionals.
Decret 266/2000, de 31 de juliol, pel qual es regula la Inspecci dEnsenyament (modificat
per Decret 148/2002, de 28 de maig).
Decret 392/2000, de 5 de desembre, sobre reconeixement de matries que simparteixen en
escoles dart com a matries del batxillerat en la modalitat darts.

2001

Decret 127/2001, de 15 de maig, pel qual es modifiquen determinats aspectes de lordenaci


curricular de leducaci secundria obligatria, del batxillerat i del batxillerat nocturn.
Decret 218/2001, de 24 de juliol, pel qual es regula ls social dels edificis dels centres
docents pblics.

2002

Llei 6/2002, de 25 d'abril, de mesures relatives a la conciliaci del treball amb la vida familiar
del personal de les administracions pbliques catalanes i de modificaci dels articles 96 i
97 del Decret legislatiu 1/1997.
Ordre ENS/193/2002, de 5 de juny, per la qual es regula la formaci prctica a centres de
treball i els convenis de collaboraci amb empreses i entitats.
Llei orgnica 5/2002, de 19 de juny, de les qualificacions i de la formaci professional
(LOCFP).
Decret 179/2002, de 25 de juny, pel qual es modifiquen el Decret 75/1992, de 9 de mar, pel
qual sestableix lordenaci general dels ensenyaments de leducaci infantil, leducaci
primria i leducaci secundria obligatria a Catalunya, el Decret 96/1992, de 28 dabril,
pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments deducaci secundria obligatria, i el
Decret 75/1996, de 5 de mar, pel qual sestableix lordenaci dels crdits variables de
leducaci secundria obligatria.
Decret 182/2002, de 25 de juny, pel qual es modifiquen el Decret 82/1996, de 5 de mar, pel
qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de batxillerat, i Decret 22/1999, de 9 de
febrer, pel qual sadequa lorganitzaci dels ensenyaments de batxillerat al rgim nocturn.
Ordre ENS/289/2002, de 31 de juliol, per la qual es desplega lorganitzaci i el funcionament
de la Inspecci dEnsenyament a Catalunya (modificada per Ordre ENS/385/2002, de 13
de novembre).
Llei orgnica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de leducaci (LOCE) (derogada).

2003

Real Decreto 943/2003, de 18 de julio, por el que se regulan las condiciones para flexibilizar
la duracin de los diversos niveles y etapas del sistema educativo para los alumnos
superdotados intelectualmente.
Ordre 1923/2003, de 8 de juliol, per la qual sestableixen els elements bsics dels documents
davaluaci i els requisits formals derivats del procs davaluaci que sn necessaris per a
garantir la mobilitat de lalumnat.

2004

Decret 317/2004, de 22 de juny, pel qual es regulen la constituci i la composici del consell

19

escolar, la selecci del director o de la directora i el nomenament i el cessament dels


rgans de govern dels centres educatius pblics.
2005

Decret 240/2005, de 8 de novembre, pel qual sestableixen diverses mesures flexibilitzadores


de loferta dels ensenyaments de formaci professional especfica.
Ordre ECI/2527/2005, de 4 de juliol, pel qual sactualitza i samplia laccs a estudis
universitaris des dels cicles formatius de grau superior (modifica els establerts en el RD
777/1998, de 30 dabril).

2006

Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci (LOE).


Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de lalumnat i regulaci de la
convivncia en els centres educatius no universitaris de Catalunya.
Estatut dautonomia de Catalunya.

2007

Decret 56/2007, de 13 de mar, pel qual es regula la selecci del director o de la directora i
el nomenament i el cessament dels rgans unipersonals de govern i de coordinaci dels
centres docents pblics.
Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de
leducaci primria.
Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de
leducaci secundria obligatria.
Resoluci EDU/120/2007, de 18 de gener, per la qual es convoquen les proves d'accs als
cicles formatius de grau mitj i de grau superior de formaci professional especfica, i les
proves de carcter general dels ensenyaments de rgim especial d'esports que
condueixen a l'obtenci de les titulacions oficials de tcnic/a d'esport i tcnic/a superior
d'esport i a les formacions esportives de nivell 1 i de nivell 3, corresponents a l'any 2007.
Resoluci EDU/1663/2007, de 28 de maig, de convocatria pblica per a lautoritzaci de
plans estratgics per a la promoci de lautonomia dels centres educatius pblics per al
perode 2007-2011.
Ordre EDU/114/2007, de 24 dabril, de convocatria de concurs pblic per a la selecci de
projectes d'innovaci educativa duts a terme per centres educatius pblics i privats
concertats.
ORDRE EDU/186/2007, d'1 de juny, per la qual s'aproven les bases reguladores del Programa
cooperatiu per al foment de la reutilitzaci de llibres de text i material didctic
complementari en els centres educatius sostinguts amb fons pblics que imparteixen
ensenyaments obligatoris, i s'obre la convocatria pblica corresponent al curs escolar
2007-2008.
Ordre EDU/221/2007, de 29 de juny, per la qual sestableixen els principis generals que shan
de tenir en compte per a laplicaci de larticle 4.4 del Decret 142/2007, de 26 de juny, pel
qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci primria.

2009

Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'Educaci.

2010

Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius.

2011

Resoluci de 16 de juny de 2011 per la qual saprova el document per a lorganitzaci i el


funcionament dels centres pblics deducaci secundria per al curs 2011-2012

20

A.4.Organitzaci del centre


A.4.1. Com sintercanvia la informaci
El professorat disposa dun conjunt de mecanismes per a la tramesa dinformaci i tamb duna srie
despais organitzatius per a la coordinaci en els diferents mbits. Tots ells sexposen a continuaci:
Sistemes de comunicaci interna

Bstia: cada professor/a disposa duna bstia o calaix on rep correu ordinari, informacions,
convocatries, etc.

Intranet: la majoria de centres disposen duna intranet on es faciliten diverses informacions


importants per a la comunitat educativa (normativa, llibres de text, professorat, sortides
escolars, etc.) i tamb documents o formularis per a la realitzaci de gestions.

Correu electrnic: els diferents mbits de coordinaci utilitzen cada cop ms les llistes de
correu electrnic per tal de trametre informacions o comunicats sense malbaratament de
paper.

Suro, panell o pissarra: tamb acostuma a haver-hi un espai a la sala de professors on


sescriuen o es pengen les informacions generals per al professorat.

Espais de coordinaci

Claustre de professorat.

Reunions de consell escolar.

Reunions dequips docents de nivell.

Reunions de departament.

Coordinaci Primria Secundria.

Reunions de comissions (pedaggica, social, de convivncia, datenci a la diversitat, dactivitats


de centre, de projectes o programes dinnovaci).

Reunions amb les famlies, individuals o grupals.

Reunions de zona, territorials, etc.

A.4.2. Seguiment de lassistncia


Cada centre educatiu t regulada la seva forma de control de l'assistncia de lalumnat per, a grans
trets, se solen utilitzar aquests sistemes:
Llistes en format paper.
Aquest s el mtode clssic, el que sempre serveix si fallen tots els altres. La coordinaci de nivell, cap
d'estudis o coordinaci pedaggica sencarregaran de facilitar aquests llistats.

21

Llistes amb SAGA.


El programa de Gesti d'alumnat ens ofereix la possibilitat de treure diversos tipus de llistes del nostre
alumnat, sempre que tinguem els permisos adients, que ens hauran proporcionat des de la direcci del
centre.
Llistes amb PDA o ordinador porttil.
Cada vegada ms, els centres treballen amb una "intranet" que est connectada a un programari de
gesti de faltes d'assistncia (SAGA o altres programes). Tamb, des de la direcci del centre, es
facilitar l'accs a aquest programari i se subministraran els permisos adequats.

A.4.3. Recursos materials


Aules especfiques
Per a fer s dels segents espais, normalment cal disposar duna clau diferent de la clau mestra, que
obre totes les aules ordinries:

Biblioteca

Aula de Msica

Aula dinformtica

Aula dEducaci Visual i Plstica

Laboratori de cincies

Aula didiomes

Taller de Tecnologia

Gimns i pistes esportives

Recursos bibliogrfics

Biblioteca del centre

Biblioteques dels departaments

Recursos audiovisuals i noves tecnologies

Pissarres digitals

Canons de projecci

CDs, DVDs

Servei de copisteria / reprografia


El professorat pot encarregar anticipadament la realitzaci de fotocpies o la confecci de dossiers per a
lalumnat. Aquest tamb pot fer s del servei de reprografia, per pagant-ne el seu cost.

A.4.4. Recursos didctics


Els recursos didctics ms comuns sn:

Desdoblaments drees instrumentals per nivells: agrupament de lalumnat segons el seu nivell
acadmic en aquestes rees.

Desdoblaments de cincies naturals, tecnologia o angls: separaci de cada grup classe en dues
meitats, per a la realitzaci de treballs prctics o de conversa.

Aula dacollida: agrupament, durant algunes hores setmanals, de lalumnat procedent daltres
pasos per tal de rebre una capacitaci inicial en les llenges oficials i el sistema educatiu catal.

22

Aula oberta: agrupament que aplega lalumnat amb algun tipus de rebuig escolar i/o risc
dabandonament per tal de rebre una formaci de tipus ms prctic i adaptat a les seves
caracterstiques.

Atenci individualitzada: atenci que rep lalumnat amb algun tipus de necessitat educativa
especial durant algunes hores a la setmana, per tal que disposi dun suport adequat a les seves
capacitats daprenentatge.

A.4.5. Altres recursos


Professorat de suport en llengua oral (o professorat dintercanvi de llenges): comparteix aula amb el
professorat de llenges durant algunes hores a la setmana, per tal de poder treballar amb millors
condicions la comprensi i lexpressi oral de lalumnat.
Projecte Salut i Escola: aquest projecte es promogut pels Departaments d'Ensenyament i Sanitat, per tal
d'impulsar les actuacions de promoci i prevenci de la salut a l'escola i coordinar millor les actuacions
en el territori. S'adrea a la poblaci adolescent de segon cicle d'ESO (tercer i quart) dels centres pblics
i concertats de Catalunya. Es concreta en la presncia setmanal al centre educatiu duna infermera, amb
la finalitat que lalumnat pugui fer consultes, de manera confidencial, sobre els diversos aspectes de la
salut que lafecten (alimentaci, sexualitat, consum, etc.).

23

B. DE LALUMNAT
B.1. Caracterstiques de ladolescncia
Podem definir ladolescncia com el perode de la vida comprs entre la infncia i ledat adulta i que
arriba des de la pubertat fins al desenvolupament complet de lorganisme.
Hem de partir de la base que no hi ha dues adolescncies iguals; per aix hem dacceptar la diversitat
dadolescncies existents.
En general els adults tenim dificultats per entendre, explicar i comprendre aquesta etapa de la vida i
sovint es percep ladolescent com un perfil de caracterstiques homognies, a qui pengem les mateixes
etiquetes: sn rebels, no fan cas de res, se salten les normes, no saben el que volen, no hi ha qui
els entengui...
El professorat i els tutors i tutores hem de fugir daquesta visi tan simplificada amb lobjectiu de
conixer realment els adolescents que tenim a les nostres aules; noms daquesta manera serem
capaos dentendrels, de conixer-los i daproximar-nos-hi.
Etapes de ladolescncia:
Podem parlar de tres estadis diferents que expliquen la seqncia per la qual passaran, abans o desprs,
la majoria dels adolescents.
1. Ladolescncia inicial:
Aquest moment es caracteritza pels canvis fsics interns i externs. Cada adolescent t un ritme diferent,
encara que generalment les noies solen arribar a ladolescncia entre els 11 i els 13 anys i els nois entre
els 13 i els 15 anys.
Segons com succeeixin aquests canvis i com hi reaccioni ladolescent, el condicionaran duna manera
ms favorable o menys. En aquesta fase, lentorn social acostuma a fer comentaris sobre la imatge de
ladolescent, els quals no sempre seran ben rebuts i poden influir negativament en la construcci de la
imatge dun mateix.
Hem de tenir en compte que els canvis fsics no sempre es corresponen amb els psicolgics. No compta
noms ledat que tinguin o la imatge que donin, ja que ledat psicolgica no sempre es correspondr
amb la madurativa.
2. Ladolescncia intermdia:
Es sol produir entre els 13 i els 16 anys en el cas de les noies i entre els 15 i els 18 en el cas dels nois.
En aquesta etapa sinicien els canvis psicolgics ms significatius, com ara el pas del pensament concret
a labstracte, la recerca de noves formes de viure i de canviar el mn, construint noves teories i
conviccions defensades amb arguments i accions slids, que el separen dels gustos i apetncies infantils
per comenar a crear el seu propi projecte de vida.
Aquests canvis solen ser de valors i de forma de veure el mn. Ladolescent adopta una actitud crtica
amb all que lenvolta i no li agrada acceptar les coses perqu s. Tamb sinicia en aquesta fase un

24

despertar de la seva vida interior i de la conscincia dun mateix i, com a conseqncia, apareixen les
primeres crisis de valors.
Aquesta etapa es converteix en un perode de construcci dun mateix, on ladolescent comena a
definir-se i al mateix temps comena a experimentar, a descobrir i a conixer coses noves i en alguns
casos a iniciar-se en conductes de risc.
Sn molts canvis i molt importants en un perode de temps molt curt i aix li pot comportar un malestar
existencial i un sentiment dincomprensi i dinseguretat que es projecta cap a lentorn ms prxim.
A ladolescent li costa definir qu vol ser de gran, quins estudis posteriors vol triar... Per al mateix
temps busca autoafirmar-se i allunyar-se de la famlia per ser ell mateix. Encara que no tingui clar qu s
el que vol, ho vol per ara mateix. En moltes ocasions,cometem lerror dexigir-los un comportament
adult,quan no els estem donant loportunitat de ser-ho. No podem exigir-los-ho noms quan ens
interessa que el tinguin.
Pel que fa als canvis fsics, poden aparixer alguns complexos amb el cos, que poden dificultar la relaci
amb els altres. Malgrat que tamb s un perode on comencen amb les primeres experincies sexuals, i
es barregen el desig, la tendresa, el romanticisme, els amors platnics...
El grup diguals samplia i es mant com a referent i com a centre damistats i de relacions. En aquesta
poca les converses se centren en lamor, lamistat i la famlia i, encara que no ho sembli, dediquen molt
de temps a parlar dels seus pares i dels possibles conflictes amb ells.
3. Ladolescncia tardana:
Centrada en les noies entre el 16 i 19 anys i en els nois entre els 18 i els 21.
En aquesta etapa comena la recerca de lequilibri. En alguns casos observem que el procs maduratiu
es veu interromput per problemtiques associades a problemes de conducta, consum de drogues,
trastorns alimentaris, trastorns de personalitat, etc., que shan iniciat en etapes anteriors o en aquesta
mateixa, i que no han perms a ladolescent afrontar ni realitzar laprenentatge necessari per a trobar
certa estabilitat i coherncia entre voler ser i ser un mateix. Tanmateix, per a la majoria de casos,
aquesta s una etapa en que es comena a definir i sest cmode i conforme amb la imatge personal.
Tamb s un perode ple de noves experincies donades pel major grau dautonomia (en la capacitat
decisria pel que fa a la ocupaci professional i/o acadmica, loci, leconomia, les amistats...) i
marcades pel moment vital (primeres relacions de parella estables, canvis en les formes de relaci amb
els iguals, etc.).
No oblidem que en tot el procs adolescent hi ha una intenci explcita o implcita de comenar a
qestionar-se les grans preguntes com:
Qui sc?
Descobrir com sc. Donar forma a la definici dun mateix, descobrint les prpies virtuts i mancances.
Qu vull?
Identificar les prpies necessitats, les prpies exigncies, el propi estil personal, en definitiva el que vull
fer amb la seva vida. I, sobre la base daquest autoconeixement, donar forma al propi projecte de vida.
On vaig?
Aprendre a trobar un cam que tingui coherncia amb el que crec que sc i sc capa de fer. Descobrir
per qu serveixo, em pot ajudar a trobar camins que ajustin els meus objectius a les meves capacitats.
Podem trigar tota la vida a poder respondre aquestes preguntes, si s que mai arribem a fer-ho; per s
en el perode de ladolescncia quan comencem a qestionar-nos tot aix, pensant que podrem
resoldre-ho en poc temps.

25

La societat, el professorat i la famlia tenen un paper molt important a travs de guiar i posar lmits. Els
adolescents han danar conquerint llibertats personals que els permetin construir-se i autoafirmar-se en
la seva identitat personal i social per a seguir respectant les fronteres dels adults.

B.2. Trasps d'informaci de Primria a Secundria


Per tal de garantir una adequada transici de lalumnat entre letapa dEducaci Primria i la dEducaci
Secundria Obligatria, aix com facilitar la continutat del procs educatiu, els instituts han de planificar
amb les escoles de les quals procedeix lalumnat, la realitzaci, durant el curs escolar, de sessions de
coordinaci que contribueixin a la coherncia del procs educatiu i a l'afavoriment la millora dels
aprenentatges de lalumnat, en coherncia amb el que estableix larticle 91.7 de la Llei deducaci.
La coordinaci entre centres vinculats ha dincloure tant aspectes relatius al coneixement de lalumnat
(desenvolupament personal, situaci familiar, capacitats i habilitats bsiques), com aspectes relatius al
desenvolupament del currculum (prioritzaci dobjectius i continguts, estratgies didctiques i
metodolgiques i criteris davaluaci de lalumnat) i per ltim, aspectes de lorganitzaci del centre i de
lalumnat.
Pel que fa al trasps dinformaci de lalumnat, els centres dEducaci Infantil i Primria lliuraran, a
petici dels centres dEducaci Secundria, una cpia de lhistorial acadmic de lalumne o alumna i
linforme individualitzat, amb tota la informaci que es consideri convenient per a la millor incorporaci
de lalumnat a la nova etapa educativa, amb atenci especial a la informaci sobre aquell alumnat que
no ha assolit suficientment alguna competncia bsica.
En aquesta coordinaci, especialment pel que fa a latenci a lalumnat amb necessitats educatives
especials, s rellevant la collaboraci de lEAP.
Exemple:
Annex 1: Model de fitxa de trasps de primria a secundria

B.3. Assistncia i control de l'assistncia


L'assistncia de l'alumnat al centre s obligatria (article 22.1.a de la Llei d'educaci), i fonamental per al
bon desenvolupament de la vida acadmica del centre. L'assistncia continuada permet fer un
seguiment ms acurat de l'alumnat i dels seus processos d'aprenentatge i tamb facilita l'adquisici
d'hbits de conducta saludables, de relaci amb els companys i el professorat.
Per a controlar lassistncia, el professorat anotar les faltes d'assistncia i retards a la seva classe per a
cadascuna de les hores lectives que imparteixi. Conseqentment, el tutor/a comunicar les absncies no
justificades als pares o representants legals dels i les alumnes. En el cas d'absncies repetides, dins el
marc d'actuacions previst per a aquests casos en el centre, es procurar en primer lloc la soluci del
problema amb l'alumne/a i el pare, mare o representant legal i, si calgus, se sollicitar la collaboraci
de l'EAP i dels Serveis Socials dAtenci Primria (SSAP)del municipi. En alguns centres, el Departament
d'Ensenyament assigna un tcnic en integraci social (TIS), adscrit a l'EAP del sector, perqu faci el
seguiment d'alumnat en situaci de risc social.
A l'article 37 de la LEC, sobre faltes i sancions relacionades amb la convivncia, el punt 4 diu
textualment:
"Entre les conductes contrries a la convivncia que han de constar a les normes
dorganitzaci i funcionament de cada centre hi ha dhaver, si ms no, totes les que

26

tipifica lapartat 1, quan no siguin de carcter greu, i tamb les faltes injustificades
dassistncia a classe i de puntualitat".
Referncia normativa
Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l'alumnat i regulaci de la convivncia en els
centres educatius no universitaris de Catalunya.
Resoluci de 29 de maig de 2009 relativa a l'organitzaci i el funcionament dels centre pblics
d'educaci infantil i primria i d'educaci especial per al curs 2009-2010
Resoluci de 29 de maig de 2009 relativa a l'organitzaci i el funcionament dels centre pblics
d'educaci secundria per al curs 2009-2010

Enllaos
DECRET 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l'alumnat i regulaci de la convivncia en els
centres educatius no universitaris de Catalunya.
http://www.gencat.cat/diari/4670/06165026.htm
LLEI ORGNICA 2/2006, de 3 de maig, deducaci.(BOE 106, de 4-5-2006.)
http://www.gencat.cat/educacio/butlleti/professors/noticies/LOEcatala.pdf
Llei d'educaci de Catalunya
http://www.gencat.cat/educacio/lleieducacio/cat/articulat.htm
Guia professorat novell
http://phobos.xtec.cat/professoratnovell/index.php?option=com_content&view=article&id=81&Itemid
=15

B.4. Currculum i marc horari


Entorn al currculum la LEC, a larticle 52, diu:
"Currculum
1. El currculum comprn, per a cadascuna de les etapes i cadascun dels ensenyaments
del sistema educatiu, els objectius, els continguts, els mtodes pedaggics i els criteris
davaluaci. En els nivells bsics, el currculum inclou tamb les competncies bsiques.
El currculum guia les activitats educatives escolars, en concreta les intencions i
proporciona guies dacci adequades al professorat, que t la responsabilitat ltima a
lhora de concretar-ne laplicaci.
2. El currculum sorienta, entre altres finalitats, a la consecuci dels objectius segents:
a) Desenvolupar la personalitat, les aptituds i les capacitats generals dels alumnes
perqu adquireixin les competncies i assoleixin el domini dels continguts que es
determinin.
b) Capacitar els alumnes per a comprendre llur entorn i per a relacionar-shi duna
manera activa, crtica, cooperativa i responsable.
c) Aconseguir que els alumnes assoleixin el coneixement de les caracterstiques socials,
culturals, artstiques, ambientals, geogrfiques, econmiques, histriques i
lingstiques del pas, i tamb el coneixement daltres pobles i comunitats.

27

d) Aconseguir que els alumnes adquireixin unes bones habilitats comunicatives, una
expressi i comprensi orals, una expressi escrita i una comprensi lectora correctes i
el domini dels nous llenguatges.
e) Aconseguir que els alumnes assoleixin un coneixement adequat del propi cos i
adquireixin habilitats fsiques i esportives.
f) Afavorir laplicaci en situacions diverses i lactualitzaci permanent dels
coneixements adquirits pels alumnes.
g) Capacitar els alumnes per a lexercici de la ciutadania, amb respecte als drets i les
llibertats fonamentals de les persones i als principis bsics de la convivncia
democrtica.
h) Capacitar els alumnes per al desenvolupament destratgies dautoregulaci dels
aprenentatges, per a laprenentatge autnom i per a lexercici dactivitats
professionals.
i) Capacitar els alumnes per a lanlisi crtica dels mitjans de comunicaci i de ls de les
noves tecnologies.
j) Permetre una organitzaci flexible, diversa i individualitzada de lordenaci dels
continguts curriculars, especialment als ensenyaments obligatoris, que faci possible
una educaci inclusiva".

Llevat que el centre educatiu tingui aprovada una organitzaci horria de les matries diferent a
lestablerta amb carcter general, lassignaci horria de les matries s la que sestableix en lannex 4
del Decret 143/2007, de 26 de juny (DOGC 4915, de 29.6.2007).
Assignaci horria de les matries dels ensenyaments d'ESO
CURSOS
Llengua catalana i literatura
Llengua castellana i literatura
Llengua estrangera
Matemtiques
Cincies de la naturalesa
Cincies socials, Geografia i Histria
Educaci fsica
Tecnologies
Educaci visual i plstica
Msica
Educaci per a la ciutadania i els drets humans
Educaci eticocvica
Religi / Activitats d'atenci educativa*
Matries optatives**
Matries optatives especfiques***
Tutoria
Treball de sntesi****
Projecte de recerca
TOTAL

1r
3
3
3
3
3
3
2
2
3
2
2
1
(1)
30

2n
3
3
3
3
3
3
2
2
3
1
3
1
(1)
30

3r
3
3
3
3
4
3
2
2
1
1
1
1
2
1
(1)
30

4t
3
3
3
3
3
2
1
1
9**
1
1
30

* Activitats d'atenci educativa o Assignatures Alternatives a la Religi a 1r i 2n curs d'ESO. Per a


aquells/es alumnes que no desitgen cursar la matria de Religi.

28

** Assignatures Optatives a 3r d'ESO. Per a iniciar, reforar o ampliar els continguts de les matries
comunes del currculum.
*** Lalumnat a 4t d'ESO ha de cursar tres matries optatives especfiques (o d'itinerari) a ra de tres
hores setmanals dentre les segents: Biologia i Geologia, Fsica i Qumica, Educaci visual i plstica,
Msica, Tecnologia, Informtica, Llat i segona llengua estrangera.
**** El crdit de sntesi o treball de sntesi, en cas que sorganitzi de manera extensiva, es dur a terme
dins lhorari de les matries.
Cada centre organitza el contingut d'aquestes assignatures d'acord amb el seu PEC, per cada cop ms
s'est tendint a oferir matries de carcter transversal, entre d'altres.

Entorn al marc horari la LEC,a larticle 54, diu:


Calendari escolar i jornada escolar
1. Correspon al Departament fixar el calendari escolar per als ensenyaments obligatoris
i postobligatoris, que ha de comprendre entre cent setanta-cinc i cent setanta-vuit dies
lectius per curs, i determinar els perodes lectius i els perodes de vacances.
2. Als efectes del que disposa aquesta llei, sentn per horari lectiu les hores destinades
al desenvolupament del currculum establert per a cada etapa o nivell densenyament.
3. Lhorari lectiu per a cada curs s dentre vuit-centes setanta-cinc i vuit-centes
noranta hores per al segon cicle deducaci infantil i per a leducaci primria i de mil
cinquanta hores per a leducaci secundria obligatria. Per a la resta densenyaments
regulats per aquesta llei, la norma reglamentria que en concreti els aspectes
curriculars ha de determinar el nombre dhores lectives.
4. En el segon cicle de lEducaci Infantil i en lEducaci Primria, lhorari escolar dels
alumnes es pot estendre ms enll de lhorari lectiu, fins a un total de mil cinquanta
hores cada curs. En la resta detapes, lhorari escolar, que cont en tot cas lhorari
lectiu, es pot concretar en funci de la programaci anual del centre.
5. En el segon cicle deducaci infantil i en els ensenyaments obligatoris, lhorari escolar
comprn normalment horari de mat i tarda.
Com a norma general, i dacord amb les prescripcions curriculars, per a lhorari dirn es tindr en
compte que:

El centre ha destar obert de dilluns a divendres, mat i tarda, de manera que lalumnat pugui
accedir als seus serveis dins lhorari i en les condicions establertes pel consell escolar.

La distribuci de lhorari lectiu sha de mantenir dins els lmits segents: des de les 8 fins a les
19 hores. Les classes shan d'organitzar en sessions de mat i tarda.

La sessi de classe s de 60 minuts, en els quals sinclou el canvi de classe. Atenent criteris
didctics poden programar-se sessions de durada diferent sempre que el temps lectiu total per
matria no vari.

No s'han de fer ms de 3 hores seguides de classe sense un esbarjo mnim de 30 minuts.

Normalment es faran 6 hores diries de classe, 4 de les quals seran al mat i 2 a la tarda. No
s'han de fer ms de 7 hores diries de classe a un mateix grup dalumnes, i en lEducaci
Secundria Obligatria no se n'han de fer ms de 5 en horari de mat.

De manera general, els grups dalumnes no tindran hores lliures intercalades entre les de
classe.

29

S'ha de procurar que les hores dentrada i de sortida, tant al mat com a la tarda, siguin les
mateixes cada dia de la setmana per a cada grup dalumnes.

A lESO, la concreci de lhorari lectiu i de la programaci dactivitats generals de centre


(reunions de professorat, esports, etc.) no pot comportar ms de dues tardes lliures setmanals
per a cada alumne/a.

Lalumnat dESO t 30 hores lectives setmanals.

Lalumnat de batxillerat t 30 hores lectives setmanals, sense comptar-hi les hores


corresponents al treball de recerca.

La direcci de linstitut pot adaptar laplicaci dels criteris anteriors, dacord amb la Inspecci
dEducaci, a les especificitats daquells centres que tinguin aprovat un doble torn.

Els instituts han de lliurar a lalumnat els horaris, que inclouran les sessions de classe i altres activitats
escolars, aix com el temps desbarjo.
Lassistncia de lalumnat al centre s obligatria (art. 22.1.a de la Llei deducaci). En aquest sentit, el
centre ha de disposar de mecanismes efectius de control de lassistncia a classe i de seguiment de
lalumnat, el qual haur de comunicar al centre educatiu qualsevol canvi que generi una absncia
prolongada. El centre educatiu ha dinformar lalumnat de Batxillerat i les seves famlies de les
possibilitats danullaci de matrcula a les quals fa referncia lapartat 13.14, sobre Inscripcions
extraordinries i anullaci de matrcula.
Lalumnat ha de romandre al centre durant tot lhorari destinat a les sessions de classe i activitats
escolars. Quan per motius dorganitzaci salterin les classes o activitats escolars programades,
lalumnat romandr en dependncies del centre i en tindr cura un professor o professora. Per aix,
quan sautoritzi lalteraci de lactivitat, shaur dassegurar prviament la disponibilitat de lloc i
professorat.
Lalumnat dESO romandr al centre durant el seu temps desbarjo, acompanyat dels professors o
professores de gurdia que designi el director o directora.
Les sortides dalumnes del centre en lhorari de classes i dactivitats escolars, que inclou el temps
desbarjo, hauran dautoritzar-se segons el procediment que cada centre estableix en les seves normes
dorganitzaci i funcionament.
El consell escolar haur daprovar lhorari tipus dels diferents cursos (hores dentrada i de sortida,
nombre de classes al mat i a la tarda, etc.).

B.5.Avaluacions
En general, els centres programen tres perodes davaluaci al llarg del curs, que no sempre coincideixen
amb els trimestres naturals de l'any. Normalment s'intenta fer una distribuci equilibrada de les
setmanes totals del curs.
La distribuci dels trimestres pot quedar de la segent manera:

Primer trimestre: 22 o 23 setmanes

Segon trimestre: 23 o 24 setmanes

Tercer trimestre: 22 o 23 setmanes

En alguns centres, es programa una avaluaci zero o pre-avaluaci de lalumnat, que normalment s
qualitativa (d'adaptaci al centre, de seguiment de la feina, de l'assistncia a classe...), i s'acostuma a fer

30

un mes desprs d'haver comenat les classes. No s una avaluaci normativa, per s interessant com a
primera presa de contacte amb l'evoluci de lalumnat a l'aula i al centre.

B.6. Assistncia sanitria de lalumnat


Si un alumne/a del centre es fa mal o es troba malament, hem de poder donar resposta a aquesta
situaci. Cada centre articula la manera de fer-ho, per el ms habitual s:
Trucar als pares o tutors legals perqu el vinguin a recollir i se'n facin crrec.
Si els pares o tutors legals no se'n poden fer crrec, un professor/a de gurdia acompanyar l'alumne/a
al Centre d'Atenci Primria (CAP) ms proper.
Si l'alumne/a no es pot desplaar, caldr trucar a una ambulncia i el professor/a de gurdia l'haur
d'acompanyar fins a l'hospital.
s important saber que els centres educatius no poden subministrar medicaments a lalumnat, tret que
comptin amb l'autoritzaci explcita per escrit dels seus pares o tutors legals.
En cas d'una malaltia "crnica" (diabetis, allrgies...), i sempre amb l'autoritzaci dels pares o tutors
legals, els centres poden disposar de la medicaci adequada(proporcionada per la famlia) per poder ser
usada en un moment de crisi de l'alumne/a.

B.7. Alumnat mediador


La mediaci s un procs mitjanant el qual les parts que estan en conflicte, troben un lloc on parlar, on
expressar el que senten, on sentir-se escoltades a lhora que escolten laltra i ,finalment, on troben una
soluci o un acord per al seu problema.
Normalment els centres que disposen de servei de mediaci tamb tenen articulada la manera de
formar els nous alumnes mediadors: pot ser en una assignatura alternativa a la religi a 1r o 2n d'ESO o
en assignatures optatives a 3r i 4t.
En la formaci de nous mediadors es treballa el procs de mediaci en si mateix, aix com una srie
d'habilitats necessries per al bon desenvolupament d'aquest procs. Estem parlant de l'assertivitat,
l'empatia, el respecte, la tolerncia, el treball en grup..., per tal de poder arribar al dileg entre les parts
en conflicte, lentesa, lacord, el respecte vers les opinions dels altres i el respecte cap als altres.
La mediaci s una eina educativa molt potent que prepara el nostre alumnat, tant als mediadors com a
aquells que utilitzin el servei de mediaci del centre, en totes aquelles competncies que cada cop ms
ens exigeix la nostra societat: ser persones socialment competents.
Com se sollicita? Com s'hi accedeix?
Si el vostre centre disposa de servei de mediaci, hi ha d'haver un coordinador/a de mediaci.
Normalment, s a aquesta persona a qui us heu de dirigir per a demanar-li el servei, i ella ser
l'encarregada de buscar els mediadors ms adients a la problemtica que presenteu, citar les persones
en conflicte juntament amb els mediadors el dia i l'hora en qu el centre t establert oferir aquest servei
i fer el seguiment del procs, des de l'inici fins al final.
En finalitzar el procs de mediaci, la persona coordinadora us informar, sempre que sigui possible,
dels resultats obtinguts i dels acords que s'han pres.

31

s possible que existeixi algun lloc en el centre on el servei de mediaci tingui un despatx, un arxiu, una
adrea de correu electrnic, o una bstia per a sollicitar el servei. Per el ms rpid ser que contacteu
directament amb la persona coordinadora.
Referncia normativa
DECRET 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l'alumnat i regulaci de la convivncia en els
centres educatius no universitaris de Catalunya.

En lapartat C 3.2. es tracta el tema de la mediaci des del punt de vista del professorat.

32

C. DE TU COM A PROFESSOR
C.1. Definici i actuacions del professorat
El professorat s lencarregat de guiar i acompanyar lalumnat en la seva adquisici de coneixements,
destreses i valors, s a dir, en el seu procs densenyament-aprenentatge. Cal tenir en compte que un
dels aspectes primordials de la nostra feina s el coneixement de les caracterstiques i necessitats de
lalumnat. En aquest sentit, el requisit de donar una resposta educativa de qualitat a la diversitat del
nostre alumnat requereix instruments de planificaci, de reflexi i dorientaci. La programaci
didctica, la llibreta de notes, lagenda... seran algunes de les eines per a desenvolupar la nostra tasca
docent.
En lacci educativa, el protagonisme no tan sols lassumeix el docent sin tamb lalumnat amb la seva
motivaci i participaci activa. En aquest marc s imprescindible pensar qu vull ensenyar, com ho
far, qu vull que aprenguin i consegentment qu han aprs. Per tant, les principals tasques que
desenvoluparem es poden resumir de la segent manera:
Planificar cursos: dissenyar les programacions didctiques, s a dir, concretar les nostres intencions
educatives (objectius, continguts i competncies de lassignatura) i les maneres necessries darribar-hi
(activitats densenyament-aprenentatge, recursos, avaluacions) perqu lalumnat aprengui.
Fer docncia: oferir lajuda adequada perqu lalumnat pugui avanar en el seu procs de construcci
de coneixements i de creixement personal. Es fa imprescindible:

Conixer les caracterstiques individuals i grupals dels estudiants amb els quals es
desenvolupar la nostra tasca.

Motivar i despertar linters per la matria. El dileg s la base de lensenyament. Lempatia, el


sentit de lhumor i lexigncia sn atributs dun bon comunicador.

Establir un clima relacional, afectiu, que proporcioni nivells elevats de confiana, seguretat i
maduresa perqu lalumnat actu amb llibertat, disciplina i respecte (amb si mateix, amb els
altres i amb el seu entorn).

Valorar tant lesfor individual-autnom com el treball grupal-collaboratiu.

Experimentar diferents estratgies: conferncia (classe o sessi magistral, expositiva), posada


en com (experincies, problemes, lectures), debats (discussions), bon s dels recursos
tecnolgics, etc.

Elaborar diferents metodologies: activitats de presentaci per a detectar coneixements previs i


motivacions; de treball sistemtic; dampliaci i refor; i finalment de sntesi i tancament.

Tenir preparat un sistema per a avaluar all que ha aprs el nostre alumnat i la nostra tasca
docent.

Cal recordar que la funci tutorial est en mans del professor-tutor/a titular tot i que correspon a tot
lequip docent exercir les funcions dacompanyament des de les seves prpies rees curriculars i
competncies a fi que lalumnat pugui desenvolupar tot el seu mxim potencial detectant punts forts
que serviran per a motivar-lo en el seu progrs acadmic i personal.

33

C.2. Drets i Deures de mestres i professorat en lexercici de la


funci docent
Definici
Seguint larticle 29 de la LEC:
Els mestres i el professorat, en l'exercici de llurs funcions docents (transmissi de coneixements,
destreses i valors), tenen:
1. els drets especfics segents:
a.

Exercir els diversos aspectes de la funci docent a qu fa referncia l'article 104 de la LEC
(http://www.gencat.cat/educacio/lleieducacio/cat/titol_8.htm#a104), en el marc del
projecte educatiu del centre.

b.

Accedir a la promoci professional.

c.

Gaudir d'informaci fcilment accessible sobre l'ordenaci docent.

2. els deures especfics segents:


a.

Exercir la funci docent d'acord amb els principis, els valors, els objectius i els continguts del
projecte educatiu.

b.

Contribuir al desenvolupament de les activitats del centre en un clima de respecte,


tolerncia, participaci i llibertat que fomenti entre lalumnat els valors propis d'una
societat democrtica.

c.

Mantenir-se professionalment al dia i participar en les activitats formatives necessries per


a la millora contnua de la seva prctica docent.

Actuacions
Les causes de l'expedient disciplinari seran l'incompliment per part del professor dels deures propis.
Referncia normativa
Llei dEducaci de Catalunya Article 29
http://www.gencat.cat/educacio/lleieducacio/cat/titol_3.htm#a29

C.2.1. Horari laboral


Definici
La dedicaci horria del professorat de secundria, excepte en els casos de reducci previstos en la
normativa, s de 37,5 hores setmanals. No totes aquestes hores sn de presncia obligada al centre ni
shan de fer en un horari determinat. s desglossa de la segent manera:
Amb presncia al centre:
En un horari determinat:
Hores lectives (classes, tutoria de grup, etc)

19h

Hores no lectives (gurdies, reunions, etc)

6h

Total dhores al centre amb horari fix:

25h

34

Sense horari determinat:


Hores no lectives, sense horari determinat (a fer durant la setmana): 5h
Total dhores de presncia al centre:

30h

Sense necessitat de presncia al centre:


Hores de treball, no necessriament al centre educatiu:

7,5h

Total hores setmanals:

37,5h

Cada crrec que un professor/a pot exercir, va associat a un cert nombre dhores que se li redueixen
dentre les lectives (s el nombre dhores de reducci); per segueix havent-les de complir al centre en
un horari determinat (sn hores de permanncia).
Exemple: Com es registra al centre?
Annex 2 Fitxa per a deixar feina a lalumnat
Annex 3 Sollicitud de perms del professorat
Referncia normativa
Llei d'educaci de Catalunya > Articulat > Ttol III. Del la comunitat educativa (articles 19-41)
http://www.gencat.cat/educacio/lleieducacio/cat/titol_3.htm#a29

C.2.2.Gurdies (amb horari fix al centre)


Definici
Les gurdies i vigilncia de pati constitueixen una eina clau per al correcte funcionament del centre. La
seva finalitat s vetllar perqu hi hagi ordre en passadissos, patis i altres dependncies de linstitut per
tal que es puguin desenvolupar correctament les tasques docents.
Actuaci
Les funcions bsiques del professor/a de gurdia es descriuen en les Normes dorganitzaci i
funcionament de cada institut.
A la sala de professorat hi haur el full de gurdies on s'anotar qualsevol incidncia o absncia.
Referncia normativa
Organitzaci
i
funcionament
dels
centres.
Curs
2010-2011
http://educacio.gencat.net/portal/page/portal/Educacio/InstruccionsCurs

Instruccions

Organitzaci
i
funcionament
dels
centres.
Curs
2010-2011
Serveis
Educatius
http://educacio.gencat.net/portal/page/portal/Educacio/InstruccionsCurs/ResultatInstruccionsCurs?p_
nrm=11329&p_ind=1&p_txt=&p_sec=1&p_sec=3&p_sec=2&p_amb=11327&p_ext=1&p_pag=1&p_cer=
1
Exemple: Com es registra al centre?
Annex 4 Registre de gurdies I
Annex 5 Registre de gurdies II

35

C.2.3.Assistncia i puntualitat. Vaga (tipus de faltes del professorat)


Definici/ Actuaci
La responsabilitat directa del control de la jornada i lhorari del professorat recau en la direcci del
centre, que normalment ho delega en el secretari/a. Cada centre ha destablir un sistema de control
dassistncia i de puntualitat i ha darxivar i tenir a disposici del consell escolar del centre i dels rgans
que correspongui del Departament d'Ensenyament la documentaci interna emprada per a fer el
control dabsncies, i tamb els justificants presentats.
Quan es produeixi una falta dassistncia o de puntualitat i no resulti justificada, el director/a ho ha de
comunicar immediatament a la persona interessada, dacord amb el model Notificaci individual de
faltes dassistncia o de puntualitat no justificades del personal, la qual disposar de cinc dies per tal de
presentar les allegacions que consideri procedents a efectes de justificaci. Finalitzat aquest termini, i
sense cap dilaci, el director/a ha de comunicar a la Inspecci de Serveis de la Secretaria General del
Departament dEnsenyament o al Consorci dEducaci de Barcelona les faltes dassistncia o de
puntualitat que no hagin resultat justificades, amb expressi del nombre dhores no treballades i les
possibles allegacions de la persona interessada si sescau.
Els centres han de disposar dun registre dabsncies, que sha de mantenir al dia i en el qual sha
dexplicitar el motiu de labsncia segons la classificaci segent: Malaltia (entregar la baixa no ms tard
del quart dia), Llicncia, Perms, Encrrec de serveis, Accident laboral o en servei, Accident no laboral,
Fora major, Exercici del dret de vaga, Sense justificar.
Les faltes dassistncia sn justificades quan hi ha llicncia o perms concedit.
En cas dexercici del dret de vaga i un cop finalitzada aquesta, el director o directora ha de fer servir
laplicaci telemtica dintroducci i gesti de la informaci de la vaga. Amb aquesta aplicaci ha de
confeccionar la relaci dincidncies derivades de lexercici del dret de vaga per part del personal,
donar-la a conixer individualment, amb acusament de recepci, a les persones interessades (model
"Comunicaci de falta d'assistncia per haver exercit el dret de vaga") i donar-los un termini de cinc dies
hbils per tal de presentar allegacions. Transcorregut aquest termini, ha de trametre telemticament la
relaci del personal que ha exercit el dret de vaga per tal que es pugui fer la corresponent deducci
automtica de retribucions en la nmina, i arxivar en el centre els comunicats lliurats i les allegacions
rebudes.
Referncia normativa
Organitzaci i funcionament dels centres. Curs 2010-2011 Escoles oficials didiomes
http://educacio.gencat.net/portal/page/portal/Educacio/InstruccionsCurs/DetallInstruccionsCurs?p_am
b=11327&p_ext=1&p_apa=458154&p_nrm=11334
Gua dacojida
http://www10.gencat.cat/WebAcollida/AppJava/es/Menu_Principal/Legislacio/MenuComun/Glossari/C.
jsp?pag=tcm:394-87597-64&pagindex=tcm:394-87589-64
Enllaos
Organitzaci i funcionament dels centres. Curs 2010-2011 - Notificaci individual de faltes d'assistncia o
de puntualitat no justificades del personal
http://educacio.gencat.net/portal/page/portal/Educacio/InstruccionsCurs/DetallInstruccionsCurs?p_am
b=11327&p_apa=452994&p_ext=1&p_nrm=11334
Comunicaci de falta d'assistncia per haver exercit el dret de vaga

36

http://educacio.gencat.net/portal/page/portal/Educacio/InstruccionsCurs/DetallInstruccionsCurs?p_am
b=11327&p_apa=466537&p_ext=1&p_nrm=11334

C.2.4. Permisos i Llicncies


Definici
Les sollicituds de permisos i llicncies han de tramitar-se als serveis territorials i, a la ciutat de
Barcelona, al Consorci dEducaci, amb una antelaci mnima al seu gaudi de set dies. En tots els casos,
la corresponent sollicitud requerir el coneixement previ i tamb el vistiplau del director/a del centre
quan la seva concessi estigui subjecta normativament a les necessitats del servei.
Permisos
Deure inexcusable. Naixement i adopci o acolliment permanent o preadoptiu d'un o una menor.
Naixement de fills prematurs. Maternitat/paternitat. Adopci o acolliment preadoptiu o permanent
d'infants menors de sis anys o, en determinats supsits, de menors ms grans de sis anys. Lactncia.
Trasllat de domicili. Matrimoni d'un familiar. Assistncia a exmens i altres proves d'avaluaci. Formaci
permanent del professorat. Mort, accident, malaltia greu o hospitalitzaci d'un familiar. Exmens
prenatals i tcniques de preparaci al part. Assistncia a reunions de coordinaci a centres d'educaci
especial o d'atenci preco.
Llicncies
Matrimoni. Assumptes propis. Malaltia. Estudis relacionats amb el lloc de treball. Atenci d'un familiar
en cas de malaltia greu. Llicncia no retribuda per estudis. Per risc durant l'embars. Per l'exercici de
funcions sindicals: alliberament sindical. Llicncia retribuda de 12 o 6 setmanes substitutiva de la
reducci d'1/3 de jornada per ra de guarda legal dun infant menor dun any o dadopci o acolliment
dinfants menors de 3 anys (compactaci).
Reduccions de jornada
Per guarda legal (d'infants menors de sis anys o de persones disminudes) o per tenir a crrec un familiar
amb una incapacitat o disminuci reconeguda superior al 65%. Per guarda legal d'un infant menor d'un
any, reducci d'1/3 de jornada sense reducci de retribucions. Per adopci o acolliment permanent o
preadoptiu d'infants menors de 3 anys reducci d'1/3 de jornada sense reducci de retribucions. Per
incapacitat fsica, psquica o sensorial d'un o una familiar fins al primer grau i, excepcionalment, d'un o
una familiar fins al segon grau. Per als funcionaris/es que els resti menys de 5 anys per a l'edat de
jubilaci forosa. En casos de processos de recuperaci per ra de malaltia. Per inters particular. Per
ra de l'edat.
Flexibilitzaci horria
Flexibilitzaci horria per als empleats pblics amb fills amb algun tipus de discapacitaci. Flexibilitzaci
horria per al professorat del cos de mestres. Situacions en cas de malaltia. Incapacitat temporal. Altres
situacions i adscripcions temporals. Adscripci temporal a tasques prpies del cos docent a llocs
diferents de la destinaci que socupa per una notria disminuci de facultats, sempre que no sigui
susceptible duna incapacitat permanent. Adaptaci o canvi de lloc de treball per motius de salut.
Situaci de serveis en altres Administracions o serveis especials.

37

Excedncies
Voluntria per inters particular. Voluntria per tenir cura d'un fill (natural, adoptat o acollit). Voluntria
per cura d'un familiar. Voluntria per agrupaci familiar. Voluntria per incompatibilitat.
Referncia normativa Consulteu la legislaci vigent

Decret Legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre. Text refs de funci pblica. DOGC nm. 2509.
Annex, de 3.11.97.

Llei 6/2002, de 25 d'abril, de mesures relatives a la conciliaci del treball amb la vida familiar
del personal de les administracions pbliques. Modifica els articles 96 i 97 del Decret Legislatiu
1/1997. DOGC nm. 3626 de 30.04.02.

Instruccions d'organitzaci i funcionament dels centres docents pblics. Es publiquen en el Full


de Disposicions i Actes Administratius del Departament d'Ensenyament abans de l'inici de cada
curs escolar.

Enllaos
Departament densenyament - Informaci i sollicituds de gesti de personal docent
http://www20.gencat.cat/portal/site/Educacio/menuitem.a735c8413184c341c65d3082b0c0e1a0/?vgn
extoid=f06917655ec1f110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f06917655ec1f110VgnVCM1
000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default#Bloc1c0bcefb7fc1f110VgnVCM1000008d0c1e0a

C.2.5. Riscos laborals (per a la millora de les condicions de seguretat i salut dels treballadors i
treballadores)
Definici
Activitats preventives que legalment han de dur a terme totes i cadascuna de les empreses amb
independncia de la seva activitat productiva o la seva grandria. De fet, no s tant sols una obligaci
legal, de la qual deriven responsabilitats relatives a la seguretat i salut dels treballadors, sin que forma
part del cicle de millora continuada que qualsevol empresa ha daplicar en la seva gesti.

Riscos de seguretat

Riscos higinics

Riscos ergonmics

Riscos psicosocials

Referncia normativa
Manual per a la identificaci i avaluaci de riscos laborals
http://www20.gencat.cat/portal/site/treball/menuitem.7c312755b8c91fe0a6740d63b0c0e1a0/?vgnext
oid=ce79f1b9c69af110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=ce79f1b9c69af110VgnVCM1000
000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
Enllaos
Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenci de riscos laborals (BOE nm. 269, de 10 de novembre)
http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/doc_58976586_1.pdf
Gua de acogida

38

http://www10.gencat.cat/WebAcollida/AppJava/es/Menu_Principal/Legislacio/MenuComun/Glossari/C.
jsp?pag=tcm:394-87597-64&pagindex=tcm:394-87589-64
Exemple: Com es registra al centre?

Fitxa dactuaci en cas demergncia (prev. riscos 1).

Fitxa devacuaci del centre (prev. riscos 2).

Fitxa dinformaci simulacre dincendis (prev. riscos 3).

C.3. Didctica de la matria


Definici
Lactual sistema educatiu presenta un currculum obert i flexible que sha danar definint en els diferents
nivells de concreci curricular, s a dir, la comunitat autnoma (DCB), el centre escolar (PE) i laula
(programaci didctica).
El currculum base (DCB) defineix les intencions educatives en termes dobjectius generals i
competncies de cada etapa i rea de coneixement, aix com els grans blocs de continguts i els criteris
davaluaci de cadascuna delles, de manera que determina el marc prescriptiu com de leducaci.
El centre escolar (PE) desenvolupa el seu projecte educatiu on recrea i sistematitza la histria del centre
i fa una proposta de desenvolupament que compromet tots els membres de la comunitat professorat,
alumnat, famlies en una formaci integral de qualitat. Aquest comproms s assumit com un procs
de reflexi permanent sobre els fonaments que orienten i donen sentit a lactivitat del centre educatiu.
Actuacions
El professor/a duu a terme les programacions daula tenint en compte que les caracterstiques de
lalumnat sn un dels aspectes primordials. En aquesta programaci justifica, sistematitza i ordena el
procs densenyament-aprenentatge; s a dir, transforma les intencions educatives ms generals en
propostes didctiques concretes.
La programaci ha de contenir almenys les segents concrecions:

Introducci: justificaci (marc legal i contextualitzaci).

Objectius de la matria.

Competncies de la matria.

Contribuci de la matria a les competncies de letapa.

Connexi amb altres matries.

Continguts de la matria.

Distribuci temporal.

Activitats densenyament-aprenentatge.

Metodologia.

Recursos didctics.

Atenci a la diversitat i a lalumnat amb necessitats educatives especials.

Avaluaci (criteris i instruments davaluaci)

39

Referncia normativa
Currculum i organitzaci
http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/
Organitzaci i funcionament dels centres. Curs 2010-2011 Educaci de persones adultes - Pblics
http://educacio.gencat.net/portal/page/portal/Educacio/InstruccionsCurs/DetallInstruccionsCurs?p_am
b=11327&p_ext=1&p_apa=474757&p_nrm=11336
Enllaos
DEPARTAMENTO DE EDUCACIN - RESOLUCIN EDU/3219/2010, de 6 de octubre, de regulacin de la
fase de prcticas que prev la Resolucin EDU/6/2010, de 4 de enero, de convocatoria de concurso
oposicin para el ingreso en la funcin pblica docente
http://www.gencat.cat/diari_c/5734/10278106.htm
Sntesi sobre el que normativament est documentant sobre programacions didctiques a lESO
http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Serveis%20Territorials/Girona/Inspeccio/Orientacions/
Sintesi__ESO.pdf

C.3.1. Atenci a la diversitat


Definici
Si tenim en compte la definici que fa la LEC (Llei d'educaci, 12/2009, de 10 de juliol), en el seu article
81, sobre els alumnes de necessitats educatives especials, trobem la segent descripci:
Sentn per alumnes amb necessitats educatives especfiques:
a. Els alumnes que tenen necessitats educatives especials, que sn els afectats per discapacitats
fsiques, psquiques o sensorials, els que manifesten trastorns greus de personalitat o de
conducta o els que pateixen malalties degeneratives greus.
b. Els alumnes amb necessitats educatives especfiques derivades de la incorporaci tardana al
sistema educatiu o derivades de situacions socioeconmiques especialment desafavorides".
Els centres educatius han de garantir la correcta escolaritzaci d'aquest alumnat. Per aconseguir aquest
objectiu els alumnes passen una avaluaci inicial de les seves necessitats. A partir dels resultats se'ls
elabora un pla personalitzat i s'assessora individualment cada famlia.
D'altra banda, els centres educatius compten amb altres recursos per atendre aquests alumnes i atendre
tamb les seves necessitats educatives per tal dassolir les competncies bsiques, els objectius
educatius i els continguts de l'etapa. Totes aquestes mesures passaran a formar part del projecte
educatiu de centre (PEC):

Agrupaments flexibles. Totes les lnies d'un mateix nivell educatiu s'organitzen per aules amb
diferents ritmes d'aprenentatge, de manera que un alumne/a pot passar d'un grup a l'altre en
funci de la seva capacitat per a assolir els objectius acadmics.

Refor en grups ordinaris. Es disposa d'un professor de refor dins de l'aula ordinria per a
donar suport a la tasca del professor titular.

Desdoblaments de grups per disminuir la rtio. En les rees del currculum que sn ms
prctiques o en aquelles que necessiten una atenci ms
individualitzada, es divideix el grup
en dos subgrups.

40

Adaptacions curriculars. Totes les rees del currculum especifiquen a la seva programaci els
objectius i els objectius mnims. Aquests objectius mnims garanteixen a l'alumnat l'assoliment
de les competncies bsiques.

Integraci de matries per mbits. Dues, tres o ms matries poden agrupar-se per a dur a
terme un projecte educatiu integrat amb lalumnat.

Programes de diversificaci curricular. Aquesta mesura contempla la possibilitat de compartir


l'ensenyament entre el centre educatiu i altres
organitzacions. L'alumne/a cursa una srie
de matries dins del centre i continua la seva formaci fora d'aquest.

Referncia normativa
DEPARTAMENT DE LA PRESIDNCIA - LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci.
http://www.gencat.cat/diari/5422/09190005.htm
Currculum i organitzaci
http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/
Enllaos
Alumne excepcionalment dotat intellectualment
http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/atenci%F3%20diversitat/dee15.PDF%20

C.4. Com mantenir la convivncia


Definici
Per mantenir la convivncia cal potenciar la cultura del dileg i leducaci intercultural, s a dir, ajudar a
desenvolupar la conscincia i el sentiment digualtat com a condici prvia per al coneixement i el
respecte de les diferncies culturals. Cada centre disposa de les seves normes dorganitzaci i
funcionament. En aquest sentit lrgan resolutori ha de ser el director/a del centre i shan de respectar
les atribucions que larticle 148.3.i de la Llei dEducaci atribueix al consell escolar.
Actuacions
Lobjectiu fonamental de tot centre educatiu s que tot lalumnat, el de la cultura majoritria i el de les
minoritries, desenvolupi, mitjanant qualsevol rea o matria curricular, les aptituds i les actituds que
lhan de capacitar per a viure en la nostra societat, que s multicultural i multilinge.
Els centres poden resoldre, mitjanant processos de mediaci, els conflictes generats per conductes de
lalumnat contrries a les normes de convivncia o greument perjudicials per a la convivncia del centre,
llevat de les excepcions previstes on sobrir una expedient disciplinari.
Es pot oferir la mediaci com a estratgia de reparaci o de reconciliaci un cop aplicada una mesura
correctora o una sanci per tal de restablir la confiana entre les persones i millorar el clima escolar,
dacord amb larticle 30.5 de la Llei dEducaci.
Referncia normativa
Organitzaci i funcionament dels centres. Curs 2010-2011 - 29 Drets i deures de l'alumnat relacionats
amb la convivncia escolar

41

http://educacio.gencat.net/portal/page/portal/Educacio/InstruccionsCurs/DetallInstruccionsCurs?p_am
b=11327&p_apa=399947&p_ext=1&p_nrm=11332

C.4.1. Projecte de convivncia i xit educatiu


Definici
Cada centre ha destablir el seu Projecte de Convivncia, dacord amb els principis del projecte educatiu
de centre i del seu saber fer quotidi. La seva elaboraci respon a la necessitat percebuda
collectivament amb tota la comunitat educativa. s, per tant, un document viu.
Aquest document engloba el conjunt daccions encaminades a la millora de la convivncia i, per tant,
recull les intervencions que desenvolupa per tal de capacitar tot lalumnat i la resta de la comunitat
educativa per a la convivncia i la gesti positiva de conflictes.
Actuacions
Les accions poden anar adreades a la millora de la convivncia a laula, al centre o a lentorn, en el
benents que la permeabilitat entre aquests tres mbits dintervenci afavoreix la transferncia
daprenentatges, valors, creences, actituds i hbits relacionals.
Tamb recull els mecanismes que el centre estableix a lhora de resoldre els conflictes que es
produeixen en els tres mbits als quals sha fet esment (aula, centre, entorn) i de crear una atmosfera de
treball i convivncia segura i saludable.
Referncia normativa
Organitzaci i funcionament dels centres. Curs 2010-2011 - 2.5 Convivncia i xit escolar. Projecte de
convivncia

http://educacio.gencat.net/portal/page/portal/Educacio/InstruccionsCurs/DetallInstruccionsCurs?p_am
b=11327&p_ext=1&p_apa=410120&p_nrm=11332
Enllaos
Projecte de convivncia i xit educatiu (PDF)
http://www.xtec.cat/lic/convivencia/documents_generals/document_marc_projecte%20de%20conviven
cia.pdf

C.4.2. Mediaci (per a la prevenci i resoluci de conflictes)


Definici
La mediaci s un procs voluntari. El professor/a, quan exerceix de persona mediadora, ha d'ajudar les
parts del conflicte a estudiar cadascun dels punts del mateix des d'un context afavoridor per als
interessos comuns, que permeti acords satisfactoris per a cadascun d'ells.
Actuacions
La persona mediadora ha de conduir el procs en un context de neutralitat, imparcialitat i
confidencialitat, sense influir en les decisions de les parts.

42

Cal tenir en compte, sempre, que les parts sn les protagonistes en la presa de les decisions i tenen
l'ltima responsabilitat sobre els continguts de l'acord.
Referncia normativa
Llei d'educaci de Catalunya - ARTICLE 32. MEDIACI
http://www.gencat.cat/educacio/lleieducacio/cat/titol_3.htm#a32
La mediaci s un procediment per a la prevenci i la resoluci dels conflictes que es
puguin produir en el marc educatiu, per mitj del qual es dna suport a les parts en
conflicte perqu puguin arribar per si mateixes a un acord satisfactori.
El Departament ha d'establir les normes reguladores del procediment de mediaci, que
han de definir les caracterstiques del procediment i els supsits bsics en qu s
procedent d'aplicar-lo.
Exemple: Com es registra al centre?
Annex 6 Autoritzaci per sortir de laula
Annex 7 Sollicitud del servei de mediaci
Annex 8 Trobada de mediaci

C.4.3. Expedient disciplinari


Definici
Les Normes dorganitzaci i funcionament (antic Reglament de rgim interior) de cada centre tamb
estableixen les pautes dactuaci en relaci als incidents disciplinaris, s a dir, a les conductes lleus o
greus contrries a les normes de convivncia i conductes greument perjudicials per a la convivncia en
el centre qualificades com a falta. Com a exemple podem trobar, entre altres, aquestes actuacions:
amonestaci oral, privaci del temps desbarjo, realitzaci de tasques educadores en horari lectiu o no
lectiu, etc.
Laplicaci de mesures correctores per conductes contrries a les normes de convivncia del centre ha
de seguir el procediment establert en el decret 279/2006 i en la LEC. No podran imposar-se sancions per
conductes greument perjudicials per a la convivncia del centre sense la instrucci prvia dun
expedient de la forma indicada en el decret esmentat, amb el benents que la resoluci final de
lexpedient correspon a la direcci del centre. A tall d'exemple, algunes de les actuacions efectuades
sn:
a.

Suspensi del dret dassistncia a determinades classes per un perode no superior a cinc dies
lectius.

b. Suspensi del dret dassistncia al centre per un perode que no podr ser superior a quinze
dies lectius, sense que aix comporti la prdua del dret a lavaluaci contnua.
c.

Inhabilitaci per cursar estudis al centre pel perode que resti per la fi del corresponent curs
acadmic.

d. Inhabilitaci definitiva per cursar estudis al centre en el qual es va cometre la falta.


Etapes en un expedient disciplinari
Existeixen variants en el procediment que segueixen diferents instituts, per un procediment tipus
podria ser el segent:

43

Decisi diniciar lexpedient disciplinari (Comissi de convivncia / Equip docent / Direcci)

Resoluci dinici de lexpedient disciplinari (Director/a)

Nomenament dun instructor/a de lexpedient (Director/a)

Notificaci a la famlia de linici dexpedient disciplinari (Director/a o Instructor/a)

Presa de declaraci al professorat i/o alumnat com a testimoni de fets (Instructor/a)

Compareixena de la famlia de lalumne/a responsable dels fets (Instructor/a)

Vista i audincia prvia a lalumne/a responsable dels fets (Instructor/a)

Proposta de resoluci (Instructor/a)

Resoluci de lexpedient (Director/a)

Notificaci de la Resoluci de lexpedient disciplinari (Director/a)

Comunicaci al Consell Escolar de la resoluci de lexpedient

Referncia normativa
Organitzaci i funcionament dels centres. Curs 2010-2011
http://educacio.gencat.net/portal/page/portal/Educacio/InstruccionsCurs
Enllaos
Expedient alumnat
http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Serveis%20Territorials/Girona/Documents/Expedient%2
0alumnat.doc
DECRET 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de lalumnat i regulaci de la convivncia en els
centres educatius no universitaris de Catalunya
http://www.xtec.cat/centres/a8062791/Documents%20de%20centre/Drets%20i%20deures%204%20juli
ol%202006.pdf

44

D. DE TU COM A TUTOR/A
D.1. La tasca de tutor/a
La persona tutora s lencarregada de tenir cura de lalumnat de la seva tutoria al llarg dun curs escolar.
Per a fer la seva feina, el tutor/a disposa duna hora amb tot el grup i de dues hores ms per a atendre
els alumnes individualment i les seves famlies. A leducaci pblica, dues daquestes hores es treuen de
lhorari lectiu del professor, la tercera hora es treu de lhorari de gurdia. Les escoles concertades poden
distribuir les hores de tutoria de forma diferent.
Actualment, des del mn universitari, sest fent una crida perqu lacci tutorial no es redueixi a la
intervenci que es realitza a lhora lectiva de tutoria. Es considera que lobjectiu de la tutoria s
lacompanyament en el creixement integral de la persona, i que per tant, no es pot reduir a la
intervenci que es realitza alhora amb tot el grup, sin que s molt ms mplia i inclou una visi
completa de lalumne/a i el seu entorn, tant dins com fora del centre, exigint, doncs, una intervenci
collegiada de diferents agents educatius (Subirats, J.; Albaigs, B., 2006).
La complexa realitat actual, que fa que lalumnat necessiti referents propers i significatius que li donin
seguretat i lajudin a construir-se com a persones, demana que qualsevol docent exerceixi de tutor, i que
es potenci la construcci del perfil del tutor/a com a element clau del procs educatiu.
Malgrat existir entre el professorat i el mn universitari aquesta conscincia, en un estudi fet
recentment des de la Universitat sobre lopini que lalumnat, professorat i famlies tenen sobre la
tasca dels tutors (GRAT 2009), va quedar pals, que ni lalumnat ni les famlies consideren que
acompanyar lalumnat en el seu creixement personal sigui una tasca important dels tutors/es, com
tampoc ho s que es coordini amb els serveis educatius de zona.
Els especialistes en tutoria entenen que els objectius de lacci tutorial sn (Giner, A.; Puigardeu, O.,
2008):
1. Acompanyar i orientar lalumne/a en el seu desenvolupament personal integral: habilitats
socials, educaci emocional, habilitats cognitives, responsabilitat i autonomia, habilitats
acadmiques...
2.

Educar en els valors democrtics de convivncia, respecte, coeducaci...

3.

Dinamitzar i construir un grup, tot gestionant-lo de forma que esdevingui un equip


daprenentatge.

4. Orientar lalumnat i les seves famlies en aspectes acadmics, personals i professionals.


5.

Mantenir informada la famlia de levoluci de lalumne/a i intercanviar amb ella les


informacions que siguin necessries.

6.

Educar lalumnat en la promoci de la salut i prevenci de conductes de risc.

La tasca del tutor/a es desenvolupa en relaci a:


1. El grup classe
2. Lalumnat, individualment
3. La resta de lequip docent
4. Les famlies

45

5. Els serveis externs


6. La gesti documental i administrativa

D.2. El tutor o tutora i el grup classe


D.2.1. Com aconseguir que la classe sigui un grup
En la seva tasca amb el grup classe el tutor/a ha daconseguir, en primer lloc, que el grup no sigui noms
un conjunt de persones assegudes una al costat de laltra durant 8 hores diries, sin que esdevingui un
grup real, s a dir, aquell en el qual els integrants es coneixen, es comuniquen i comparteixen valors,
normes i objectius comuns.
El tutor/a pot ajudar a construir el grup fent servir alguna de les dinmiques de grup que faciliten el
coneixement dels seus membres i la comunicaci entre ells.
Si el grup est format per persones que no es coneixen, s interessant comenar per una dinmica
senzilla, que serveixi per a conixer i recordar els noms.
Annex 9 Fitxa 1: "La histria del meu nom."
Si els integrants del grup ja es coneixen, es pot fer servir una dinmica que aprofundeixi en les seves
respectives caracterstiques de personalitat.
Annex 10 Fitxa 2: "Ens coneixem com a grup: targeta de presentaci."
Tamb s interessant que lalumnat faci algun qestionari dautoconeixement que els ajudi a definir-se.
Annex 11 Fitxa 3: test de personalitat
Annex 12Fitxa 4: autoexploraci del jo
Desprs, es pot contrastar lopini que tingui lalumne/a dell/a mateix/a, amb la que tinguin els
companys/es, o utilitzar una dinmica en la qual ja estigui previst que uns alumnes opinin dels altres.
Annex 13 Fitxa 5: "Com sc jo i com em veuen els altres."
Com a professor de la seva matria, el tutor/a pot treballar tamb la construcci del grup classe
5
utilitzant els temes del currculum i fent servir les estratgies de laprenentatge cooperatiu .
Un cop el grup es conegui i comuniqui, el tutor/a haur de tenir cura que el seu grup esdevingui un
equip daprenentatge.

D.2.2. La classe com a grup daprenentatge


Per a aconseguir que el nostre grup classe esdevingui un equip daprenentatge, fra ideal donar-li un
objectiu com que tingus relaci amb laprenentatge, que engresqus la classe en la tasca daprendre i
estimuls lalumnat a ajudar-se els uns als altres.
Aquest objectiu podria ser aconseguir augmentar el nombre dalumnes amb 0 insuficients i rebaixar el
nombre dalumnes amb ms de 3 insuficients.

Laprenentatge cooperatiu s un sistema daprenentatge que permet a lalumnat treballar en grup per
a augmentar el seu aprenentatge i al mateix temps el dels seus companys del grup-classe El llibre de D.
Johnson i R.Johnson El aprendizaje cooperativo en el aula de leditotial Paids Educador, fa una
excel.lent exposici del tema

46

La comparaci amb el mn esportiu ens diu que aix saconsegueix tenint un bon rival, que en el nostre
cas pot ser un altre equip daprenentatge: un altre grup classe.
Ara b, un cop hem engrescat els alumnes a aconseguir millors resultats acadmics, com podem ajudar
el nostre grup a millorar les seves qualificacions?
Ho podem fer de dues maneres: la primera s facilitant als alumnes un qestionari que els ajudi a
reflexionar
Annex 14 Fitxa 6: "Valoraci dels meus resultats acadmics."
La segona s comentant desprs de cada avaluaci, o preavaluaci, els resultats acadmics dels
alumnes, amb tot el grup sencer.
Quan ho fem, ens trobem que els problemes ms habituals que ha tingut el grup han estat el
comportament dalguns membres del grup, que no permet a la resta atendre el professorat, la falta
dentesa amb algun professor/a, la manca de temps destudi personal, no saber com estudiar...
Segons els casos, cal establir objectius consensuats a assolir i, en conseqncia, plantejar estratgies.
Quan els problemes sn de deficincies a lestudi, que s el ms habitual, una estratgia que funciona s
la de fer parlar als alumnes que obtenen millors resultats i fer-los explicar quant de temps dediquen a
lestudi i com estudien.
Daquesta manera poden servir de model als alumnes que no treuen tan bons resultats, i al mateix
temps, donem als alumnes que estudien una aprovaci necessria, dins del nostre mn estudiantil, al
qual, malauradament, lalumnat que no estudia ha imposat justament la idea contrria: que estudiar es
cosa de pringats, o de motivats, com recentment diuen despectivament a aquells que compleixen
amb la seva tasca destudiar.
Aquest s tamb el moment densenyar als alumnes a fer un horari destudi personal o a practicar
alguna tcnica destudi, preferentment alguna que el tutor/a pugui exercitar amb la seva matria.
Un hbit sadquireix quan es repeteix un acte reiteradament, envoltat de les mateixes condicions, siguin
aquestes circumstancials o temporals. Doncs b, amb lestudi hauria de passar el mateix.
Lhbit destudiar sadquireix quan lacte destudiar es repeteix dia rere dia a la mateixa hora. Per aix, el
foment de lhbit destudi va molt lligat a lhorari destudi personal, que estableix les hores ms adients
de cada dia de la setmana per a cadasc.
I per descomptat, ls de lagenda va molt lligat a la posada en prctica de lhorari destudi; per aix, s
molt important per el nostre alumnat que li inculquem lhbit dapuntar a lagenda tots els exercicis a
fer diriament, i que els ensenyem a fer un horari destudi personal.
I, per a assegurar-nos del seu compliment, conv implicar les famlies, avisant-los de lexistncia de
lhorari i demanant la seva collaboraci per tal que lalumnat el posi en prctica. Aix es pot fer
mitjanant una circular que ninformi les famlies.
Les normes per a elaborar un horari destudi personal les trobareu a:
Riart i Vendrell, J. (1984). Las tcnicas del tiempo de estudio personal. Barcelona: Oikos-Tau.
Si el temps de qu disposem per a la tutoria dna de si, podem tamb passar a lalumnat un test destils
daprenentatge, que es pot trobar a internet entrant a la pgina web formaciondeformadores.com.

47

D.2.3. La classe com a grup de treball deducaci emocional, habilitats socials o educaci en
valors.
I, finalment, no podem oblidar que un objectiu important de lacci tutorial s el dacompanyar i
orientar lalumnat en el seu desenvolupament personal integral, tenint cura daspectes com leducaci
emocional, els hbits socials o leducaci en valors.
Aquesta s, de fet, una tasca per a qualsevol adult que estigui en contacte amb nens i adolescents; i ms
per al professorat que, independentment de la matria que imparteixi, t a les seves classes locasi de
fer reflexionar lalumnat sobre els efectes collaterals de caire tic que vagin sortint en els temes que
es vagin desenvolupant.
Tradicionalment sha reservat al tutor/a aquesta tasca dacompanyar i ajudar a madurar lalumnat; s
per aix que en alguns plans dacci tutorial abunden els temes dhabilitats socials, deducaci
emocional o de valors personals per a ser treballats en grup.
Malgrat aix, el temps de tutoria normalment no s suficient per a desenvolupar aquests aspectes, i
alguns instituts tenen matries optatives dedicades a ltica, a les habilitats socials o a la intelligncia
emocional, i conviden a fer xerrades o tallers a persones especialitzades en prevenci de la salut i de
conductes de risc.
Si la marxa del curs ho permet, sempre s interessant treballar els valors de les habilitats socials o de
leducaci emocional amb el grup classe. A continuaci us facilitem informaci sobre aquests aspectes.
Leducaci emocional s una innovaci psicopedaggica dels darrers anys que respon a les necessitats
socials que no queden suficientment ateses en les matries acadmiques. El seu objectiu s el
6
desenvolupament de competncies emocionals. Bisquerra (p.157, 2009) .
Leducaci emocional apareix majoritriament en el camp de leducaci a partir de la concreci i
divulgaci del concepte dintelligncia emocional que va fer Daniel Goleman en el 1995.
Goleman compara la intelligncia general amb la intelligncia emocional i afirma que la segona s tan o
ms poderosa que la primera. Per a ell, la competncia emocional constitueix una meta-habilitat , s a
dir, una habilitat que est per sobre de totes les altres i les condiciona.
Per a Goleman, la competncia emocional determina el grau de destresa que aconseguim en el domini
de totes les nostres altres facultats, entre les quals queda incls lintellecte pur.
Les emocions sn indicadors poderosos que ens ajuden a distingir all realment important per a
nosaltres, s a dir, all que ms valorem, i all que ms valorem ser all en el que posarem la nostra
atenci, i per tant el que ms desenvoluparem. Daquesta manera les emocions actuen com a
potenciadors de les nostres habilitats.
Com ja hem indicat, el tutor/a no disposa de temps per a desenvolupar un programa deducaci
emocional, malgrat aix, donat linters del tema, recomanem algunes fonts dinformaci de les que es
poden extreure idees molt interessants. Entre elles nhi ha alguns llibres de PNL (Programaci
NeuroLingustica) s una tcnica psicolgica que utilitza el canvi destat emocional com a eina
fonamental. (Vegeu bibliografia daquest apartat)
Les habilitats socials sn el conjunt de capacitats per a emetre conductes eficaces en situacions de
relaci personal. Sn imprescindibles per a la convivncia.

Bisquerra, R. (2009): Psicopedagogia de les emocions. Barcelona: Editorial Sntesis.

48

Es parla dhabilitats socials com a conductes que faciliten la relaci interpersonal de forma no agressiva
ni inhibida. Aquestes conductes requereixen prviament dunes capacitats determinades, com saber
posar-se en el lloc de laltre, i impliquen un control de les prpies emocions.
Es poden aprendre per lobservaci de models i per la tcnica dassaig-i-error.
Alguns exemples dhabilitats socials sn: saber escoltar, saber elogiar, saber disculpar-se, saber dir que
no, saber presentar o rebre una queixa, demostrar desacord, saber negociar i saber expressar els propis
sentiments.
Leducaci en valors s una eina poderosa per a millorar la convivncia en els centres educatius, que
est directament relacionada amb les habilitats socials i amb leducaci emocional. Els aspectes morals
sn la base del desenvolupament de lalumnat com a persones. Dins del context escolar es pot
promoure el desenvolupament moral utilitzant estratgies per a obtenir lassimilaci de valors i la seva
manifestaci en actituds. Algunes delles sn: afavorir els grups de discussi o debats sobre dilemes
morals, promoure laprenentatge cooperatiu, promoure activitats que fomentin els valors prosocials i
desenvolupant lempatia i laltruisme .
En el llibre dEstany, A. I altres, que citem a la bibliografia, es poden trobar un grapat destratgies
didctiques i dactivitats molt tils, per a lensenyament de valors a laula.

D.3. La tutoria individual


En aquest mbit, les tasques del tutor/a sn:
1. Acompanyar i orientar lalumnat en el seu desenvolupament personal integral.
2. Seguir el procs densenyament-aprenentatge de lalumnat: detectar mancances dels hbits
destudi i arbitrar estratgies per a millorar laprenentatge.
3. Orientar acadmicament lalumnat: ajudar-lo a triar les matries optatives i orientar-lo i
informar-lo destudis posteriors.
4. Controlar que lalumnat respecti les normes de convivncia del centre.
5. Controlar les faltes dassistncia al centre.

D.3.1. Lentrevista personal amb lalumnat, eina bsica de la tutoria individual


Per a dur a terme qualsevol de les tasques de la tutoria individual s imprescindible que el tutor/a es
comuniqui i estableixi un vincle amb lalumnat. Aix saconsegueix mitjanant lentrevista individual.
Podem distingir tants tipus dentrevista individual com objectius t aquesta: hi ha lentrevista de presa
de contacte amb lalumne/a, la de seguiment del procs educatiu, la de motivaci, la de diagnstic, la de
resoluci de conflictes, la de negociaci, la de mediaci i, finalment, lentrevista dorientaci.
Els objectius de cada entrevista sn per definici diferents, per les pautes per a dur-les a terme sn
sempre les mateixes. Vegeu la segent taula:

49

Taula 1 Com fer lentrevista amb lalumnat

Disposar d'una informaci sobre el rendiment acadmic de l'alumne/a: qualificacions de les


avaluacions o cursos anteriors.
Aquesta informaci es pot haver extret prviament del registre personal de lalumne/a, que
es troba al centre.
Disposar d'una informaci sobre el nivell daptituds intellectuals emocionals i socials, els
seus interessos i el seu context social i familiar.
Aquesta informaci es pot haver recaptat prviament, mitjanant qestionaris, entrevistes a
les famlies...

Abans
de l'entrevista

Tenir clar l'objectiu que es vol aconseguir amb l'entrevista i comunicar-ho en iniciar-la.
D'aquesta manera, se centrar el tema i l'entrevista resultar ms efica.
Els objectius ms comuns a les entrevistes amb lalumnat sn: 1. Establir un primer contacte
per a facilitar el vincle personal; 2. Fer el seguiment del procs educatiu diagnosticant
problemes daprenentatge i, alhora, motivar-lo; 3. Tractar conflictes o problemes imprevistos;
i 4. Orientar sobre el futur acadmic
Independentment de l'objectiu concret que animi l'entrevista, el tutor/a ha de deixar clara
la finalitat ltima de l'entrevista amb l'alumne/a: acompanyar el noi/a en la seva
problemtica, ajudant-lo a fixar objectius i estratgies per a poder gestionar els seus
problemes.
De la mateixa importncia, o major que els punts anteriors, s que el tutor/a faci un esfor
per adoptar l'actitud prvia de posar-se en el lloc de l'alumne/a, i es proposi ajudar-lo amb
sinceritat, deixant al marge els possibles problemes de relaci que hagi tingut amb ell/a. Si es
procedeix daquesta manera, s gaireb segur que la relaci amb l'alumne/a millorar.

Obrir l'entrevista amb una salutaci amable, alguna pregunta per tal de trencar el gel o fer
alguna observaci que afavoreixi la complicitat. Per exemple: crec que has guanyat el torneig
de futbol de l'Institut, no?
Durant
l'entrevista

Centrar el tema.
Anotar els punts de la conversa que han de ser represos posteriorment per la seva particular
importncia.
Fer un resum final : punts tractats, estratgies establertes, compromisos adoptats.

Desprs

Anotar els compromisos adquirits i passar-los a l'agenda personal.

50

Es considera que existeixen moments determinats del curs que sn els ms adients per a dur a terme
cadascuna de les entrevistes
Taula 2 Moments del curs per a fer les entrevistes i objectius a aconseguir
Tipus d'entrevista

- Entrevista de presa de contacte

- Entrevista de seguiment. Aquesta


pot derivar en qualsevol altre tipus
d'entrevista
- Entrevista de motivaci
- Entrevista de diagnstic

Objectius a assolir

- Establir un primer contacte amb


l'alumne/a per a facilitar el vincle
personal

Moment del curs

Primer trimestre

- Fer el seguiment del procs


educatiu
- Motivar

Una vegada al trimestre

- Diagnosticar problemes
d'aprenentatge

- Entrevista de gesti i resoluci de


conflictes
- Entrevista de negociaci

- Tractar problemes imprevistos

Quan sigui necessria

- Entrevista de mediaci

- Entrevista d'orientaci

- Comunicar la necessitat de repetir


curs o la no acreditaci de l'ESO i
orientar

Segon i tercer trimestre

51

En ocasions, que lalumnat es bloquegi a les entrevistes pot dificultar-nos extreure delles els resultats
que voldrem. Per a desfer aquests bloquejos de comunicaci, es poden utilitzar algunes senzilles
tcniques de comunicaci, extretes de la programaci neurolingstica (PNL).

Taula 3 Motius de bloqueig ms freqents en el dileg i claus per a superar-los

MOTIUS DE BLOQUEIG

QU FER

COM FER-HO

-Lestudi no magrada

Convertir
lafirmaci
inabastable en
quelcom concret.

1. Convertint el fet en
un procs, utilitzant
el verb.

1. Quina cosa no
tagrada destudiar?

2. Preguntant per les


circumstncies
concretes en qu es
produeix lacci.

2. Qu s el que et
molesta quan vns a
lescola?

Desafiant, posant en
dubte el totalitzador.

Tots? Ning no tha dit


mai que s que
serveixes?

Desafiant, plantejant
la possibilitat de
transgredir la
suposada obligaci,
incapacitat o manca
de voluntat.

I si no sortissis amb els


amics, qu passaria?

- Venir a lescola no
magrada
FETS I ACCIONS
INABASTABLES

TOTALITZADORS QUE
NO ES PODEN SUPERAR

- Tots mhan dit


sempre que no serveixo
per a estudiar
- Ning no majuda
- Mai he tingut una
bona qualificaci
- No tinc temps per a
estudiar perqu he de
sortir amb els amics

OBLIGACI,
INCAPACITAT, MANCA
DE VOLUNTAT, QUE
IMPEDEIXEN
QUALSEVOL
ALTERNATIVA

- No sc capa destarme assegut estudiant

Buscar en
lexperincia de la
persona alguna
ocasi o subjecte
que surti
daquesta
categoria
absoluta.
Desfer la illusi
dobligaci,
manca de
capacitat o de
voluntat.

- No puc aixecar-me
quan sona el
despertador

ATRIBUCI A UNA
CONDUCTA DUN
SIGNIFICAT:
X VOL DIR Y

2.1. Quan tagrada


menys venir?

I si fossis capa destarte assegut, qu


passaria?
I si poguessis aixecarte, qu passaria?
I si volguessis estudiar,
qu estudiaries?

- No vull estudiar

AFIRMACIONS SENSE
SUBJECTE

EXEMPLE: PREGUNTES A
FER

EXEMPLES

Estudiar no serveix per


a res

Preguntar per
lautor de
lafirmaci i
rebatre-la.

Desafiant.

Qui ho diu? Tothom o


noms aquells als quals
no els ha servit de res?

- Aquest/a profe
sempre sest ficant
amb mi. Em vol
suspendre

Trencar la relaci
x=y demostrant
que no s vlida

1. Desafiant.

1. No es ficar amb tu
perqu vol que atenguis
i no haver-te de
suspendre?

- Aquest/a profe em t
mania. Mai em somriu

2. Fent posar a la
persona en el lloc de
laltre.

2. Quan tu no somrius
a alg vol dir
sistemticament que...

52

D.3.2. Lacompanyament de lalumne/alumna en el seu desenvolupament acadmic i


personal
Per poder acompanyar lalumnat en el seu procs de desenvolupament s imprescindible, com ja hem
dit abans, que el tutor/a hagi establert un vincle amb ell, que li permeti entrar en el seu mn.
Conv tamb que el tutor/a tingui a labast tota la informaci possible de lalumnat.
Per a seguir el procs densenyament-aprenentatge de lalumnat cal:
Si lalumnat est a 1r dESO, tenir un informe de trasps de Primria (vegeu De tu com a professor/a),
amb informaci de relacions socials, de potencialitats i de mancances.
En qualsevol curs, el tutor/a ha de tenir el recull de notes dels cursos anteriors a letapa educativa
actual.
En alguns centres, el tutor disposa dun informe sobre lalumnat de la seva tutoria, elaborat pel tutor del
curs anterior.
Annex 15 Fitxa trasps dinformaci
El tutor/a pot tenir tamb una fitxa amb informaci sobre lalumne/a: quan i com estudia, situaci
familiar, entreteniments...
Annex 16 Informaci sobre lalumne.
En alguns centres hi ha un registre de seguiment de lactitud de lalumne al llarg del curs, i dels canvis
7
que experimenta , on cada professor pot anotar com evoluciona lalumnat.
Per a detectar les mancances s til la informaci obtinguda en la primera avaluaci. Alguns centres fan
preavaluacions a finals del mes doctubre.
Tota aquesta informaci pot ajudar el tutor/a en les entrevistes de diagnstic i de seguiment de
laprenentatge. Molt sovint el tutor/a pot detectar en aquestes entrevistes problemes que fan que
lalumne/a estigui desmotivat/da. En aquest cas, pot dur a terme una entrevista de motivaci.

D.3.2.1. Lentrevista de motivaci


En les entrevistes de motivaci el tutor/a acompanya lalumne/a en la definici del seu estat de
desmotivaci i pot ajudar-li a trobar un estmul que li sigui motivador; pot ajudar lalumne/a convertir
lobstacle que ha identificat com a factor desmotivador en un objectiu a assolir.

El professor Joan Vaello Orts, en el seu llibre El profesor emocionalmente competente, a la pg. 244
ens explica les caracterstiques dun informe daquest tipus, al qual ell denomina: taula actitudinal.
(Vegeu bibliografia)

53

Taula 4 Lentrevista de motivaci


Qu fer a lentrevista

Quines preguntes hem de fer?

Exemple dentrevista

Qu est succeint ara envers lestudi?


Quin s el problema concret que tens
amb lestudi?

Alumne/a respon: A casa no tinc ganes de


fer res!

2. Esbrinar quin guany


aporta lestat actual

Qu guanyes
situaci?

aquesta

Alumne/a respon: Tinc temps per a mi

3. Buscar una altra forma


de mantenir el guany que
proporciona la situaci
actual

De quina altra forma podries


aconseguir aix que guanyes?

Professor/a: Com podries tenir temps per a


tu i tamb per a estudiar?
Alumne/a: Organitzant el meu temps

1. Recollir informaci de
lestat present.

4. Recollir informaci de
lestat desitjat i fer que
lalumne/a el visqui com si
estigus aconseguit

mantenint

Si no tinguessis el problema que tens


amb
lestudi,
qu
tagradaria
aconseguir?
Com et sentiries si aconseguissis aix?
Qu et dirien els pares, companys,
amics?
Com veuries tu als altres?
Com et veuries tu a tu mateix?

Si pots mantenir el guany, tagradaria


fer alguna cosa per a aconseguir aix?

Professor/a: Si pots organitzar el teu


temps, de forma que et quedi temps per a
les teves coses, voldries treure bones
notes?

Qu et caldria per a arribar a aix que


desitges?
De tot aix que necessites, qu s el
que ja tens?
Per tant, qu s el que et falta?
Qu pots fer per a aconseguir aix
que et falta?
Quin s el primer pas que donars per
a posar-te en marxa?

Professor/a: Qu et faria falta per a treure


bones notes?
Alumne/a: Aprovar-ho tot
Professor/a: Quines sn les matries que ja
aproves? Quines sn les matries que et
queden per aprovar?
Alumne/a: Mates, Socials....
Professor/a: Qu podries fer per a aprovar
les Mates, les Socials...
Alumne/a: Socials, estudiant ms. Mates,
no entenc res.
Professor/a: I si alg texpliqus all que no
entens?
Alumne/a: B.
Professor/a: Qu pots fer per a aconseguirho?
Alumne/a: Li demanar al meu germ gran.

5. Prendre la decisi de
canviar a lestat desitjat

6.Establir una estratgia


per a arribar a lestat
desitjat

7.Establir el metaobjectiu

Professor/a: Si tinguessis temps per a tu i


tamb per a estudiar, qu tagradaria
aconseguir?
Alumne/a: Treure bones notes
Professor/a: Com et sentiries si
aconseguissis aix?
Qu et diran els pares, companys, amics Si
treus bones notes?
Com veurs tu als altres quan et diguin
aquestes coses?
Com et veurs tu a tu mateix quan treguis
bones notes, i sentint tot aix que et diuen
els altres?

Qu tagradaria aconseguir un cop


hagis assolit lobjectiu que hem
establert?

Professor/a: Qu tagradaria aconseguir


quan siguis un estudiant amb bones notes?
Alumne/a: Ser metge.

54

D.3.3. Control i foment del respecte a les normes de convivncia del centre.
El tutor/a sassabentar de les incidncies mitjanant els comunicats dincidncia que hagin fet els altres
docents.
Cada centre t un protocol diferent per a fer arribar aquests comunicats als tutors/es.
En alguns centres, els tutors han dinformar les famlies de les incidncies tan aviat shan produt; en
daltres, cal fer-ho cada tres incidncies.
Quan les incidncies sobrepassen un nombre (normalment 6), se li obre un expedient disciplinari a
lalumne/a (per a ms informaci sobre lexpedient disciplinari ,vegeu lapartat daquest document: El
funcionament del centre.
Quan el problema de convivncia afecti un altre alumne/a, es pot recrrer a la mediaci en conflictes
entre alumnes, abans darribar a lexpedient disciplinari (vegeu De tu com a professor).
La mediaci en conflictes pot ser tamb exercida pel tutor/a. Amb la seva intervenci com a mediador,
el tutor no noms pot solucionar un problema de convivncia, sin que tamb aconsegueix que les
persones en conflicte puguin entendre les motivacions de laltre, convertint-se daquesta forma la
mediaci, en un procs de gran potencial educatiu.

Taula 5 Mediaci del tutor amb adolescents


Passos de la
mediaci

Qu fan les persones en conflicte

Explica a les parts que el conflicte existeix perqu cada part t


una visi prpia de la realitat, que s parcial.
Explica que la finalitat de la mediaci s que ambdues parts
arribin a entendre la posici de laltre, expliquin qu necessiten
de laltre per a sentir-se satisfets, i negocin entre ells all que
els manca.

1. Previ

2. Normes

Accepten les normes

- Parla una de les persones explicant


com veu i sent la situaci-problema

- Laltre escolta sense interrompre


3. Parlar
Escoltar

Qu fa el tutor- mediador

- Parla la segona persona i laltre


escolta sense interrompre-la

Formula les normes:


- La mediaci sha dacceptar voluntriament
- Sha de parlar de com un/a ha vist o viscut la situaci-problema
i no parlar de laltre/a jutjant-lo.
- Sha de respectar laltre: no s perms ni cridar ni insultar
- Tot all que es digui ser confidencial
- Aconseguir que el parlant utilitzi el llenguatge JO que mostra el
punt de vista i el sentiment de la persona que parla, sense
implicar laltre: Jo, quan tu ... em vaig sentir ...
* Evitar que el parlant senfronti a laltre i li faci retrets, insistint
en el fet que les persones en conflicte es dirigeixen al
mediador/a quan hi parlen
* Aclarir all que no quedi suficientment clar, utilitzant
preguntes obertes: sn les que no poden ser respostes amb un
no o un s
* Quan acaba de parlar una part, el mediador/a reformula tot
all que sha dit duna forma neutral
* A continuaci el mediador/a sassabenta que ambdues parts
han ents a laltra, tant el que pensa com all que sent

55

4. Cercar
solucions

- Cadascuna de les persones en


conflicte diu qu s all que necessita
de laltre per tal de sentir-se b.
- Cadasc diu el que est disposat a
donar.
- Cadasc dna el vistiplau a all que li
donar laltre.
-Si alg no hi est d'acord, es busquen
noves possibilitats que deixin satisfetes
a ambdues parts.

Cal dir a les persones en conflicte que demanin all que


necessiten.
Si no es posen dacord, cal suggerir totes les solucions que se li
acudeixin, per absurdes que semblin, i demanar a les persones
facin el mateix.

5. Acord

Es comprometen a fer una cosa en


concret en un moment determinat.

T cura que lacord es faci en termes clars i realistes.


Estableix una data per a fer els seguiments dels acords.

En ocasions, amb els adolescents es donen situacions carregades demotivitat, en les quals podem caure
fins i tot nosaltres. En aquests casos, quan la nostra convivncia amb lalumnat es fa difcil, s fcil que
prenguem una actitud defensiva i rgida, recolzant-nos en la nostra condici de professors. Per, com
diu Joan Vaello (Joan Vaello Orts, El professor emocionalment competent, pg. 235), El profesor que
adopta una postura rgida ante los problemas, pensando que tiene todo el poder y toda la razn, tienen
grantizada la perpetuacin de los contratiempos.
Evidentment, no tot es pot negociar, per en cas que all que tenim entre mans pugui negociar-se, i
repeteixo, nhi ha coses innegociables, el/la tutor/a pot donat un inestimable exemple de com
aconseguir una bona convivncia, prestant-se a la negociaci amb lalumnat.
A continuaci us fem cinc cntims per a dur a terme una entrevista de negociaci.
Taula 6 Entrevista de negociaci
Moments de la negociaci

Qu fer en cada moment?

Com fer-ho?

Canviant la posici fsica

Abans de comenar la negociaci


posar-se en un estat emocional
dissociat, es a dir , veient les coses

des de fora..

Pensant en alguna cosa diferent, quan ms


divertida millor

Escoltar les paraules, els gestos i els


sentiments

Atenent el to de veu, lexpressi facial i les


senyals corporals.

Reformular fins que laltre ens


confirmi que lhem ents.

Expressar els sentiments que


trobem sota les paraules que
escoltem

Resumint amb les nostres paraules. I afegint


els sentiments que trobem sota les paraules
del nostre interlocutor

Expressar all que pensem i


sentim sense culpar ning

Demanar la reformulaci del que

0. Estat emocional neutre

1. Escolta activa

2. Parla sense culpa

Aixecant la mirada
Veient lescena com si fos una pel.lcula.

Utilitzant el llenguatge jo, que mostra el punt


de vista de la persona, sense implicar laltre:
quan tu fas o/i dius aix... jo penso... em

56

hem dit

3. Recerca de solucions

4. Plantejament de lacord

sento...

Com veus el que jo the dit?

Concretant qu i quan.

Dir all que necessitem i volem


aconseguir de la negociaci.

Suggerir diferents alternatives fins


arribar a una que complagui
a

ambdues parts

Definir all que volem aconseguir

Establir una estratgia per a arribar


a lobjectiu

Establir parmetres concrets que


ens permetran saber que hem
assolit lobjectiu
Establir el primer pas que donarem
per a posar lacord en marxa

Si es tracta duna conducta:


manifestar concretament?

com

Deixant que surtin lliurament les idees

Formulant all que volem aconseguir, en


termes positius
Plantejant els passos consecutius que ens
conduiran a lassoliment de lobjectiu
Preguntant-nos, segons el tipus dobjectiu fixat:
qu veurem, i/o escoltarem, i/o sentirem, un
cop haurem assolit el nostre objectiu?

D.3.4. Lorientaci acadmica i professional


Lorientaci professional de lalumnat s una de les parts bsiques de la tutoria que cal incloure en els
PAT de Secundria. s especialment important durant el tercer trimestre de 4t dESO, quan lalumnat
est acabant el curs i sha de decidir entre continuar estudiant i fer batxillerat, o b fer un cicle formatiu
de grau mitj. Tamb actualment aquest tipus dorientaci est comenant a tenir molta importncia
amb els alumnes que ja tenen 16 anys i no volen acabar lESO, als quals es pot orientar cap a un
Programa de Qualificaci Professional Inicial (PQPI). De tota manera, fra bo fer una planificaci
dorientaci a llarg de tota lESO, comenant ja des dels primers cursos.
Lorientaci ha de ser un procs que ajudi lalumnat a desenvolupar lautoconeixement amb la finalitat
que ell mateix/a esculli la professi que consideri ms adequada a la seva personalitat, als seus
interessos i als seus valors.
Una bona orientaci feta des de la tutoria, ha dajudar lalumnat a:

Buscar informaci i saber-la interpretar per a poder prendre les seves prpies decisions.

Saber el que realment vol i necessita.

Fer-la ms adequada per al seu desenvolupament personal, acadmic i vocacional.

Facilitar-li les experincies daprenentatge i ajudar-lo a adquirir les habilitats necessries per a
poder prendre decisions.

Prendre una decisi no noms t en compte les expectatives, els interessos i les preferncies de
lalumnat, sin tamb les seves capacitats i els seus conflictes. El tutor/a ha dintentar unir la faceta
vocacional de lalumnat amb les circumstncies reals de la seva vida escolar i personal..
Algunes Webs dinters per a treballar lorientaci professional des de la TUTORIA sn:

es

Web sobre orientaci professional molt ben feta i molt indicada per a treballar-la principalment
amb els alumnes de 4t dESO cap al final del tercer trimestre: www.edu365.cat/

57

El Bus de les Professions s una unitat mbil itinerant que t com a objectiu oferir a lalumnat
de 3r i 4t dESO la possibilitat de conixer les caracterstiques de la formaci professional i els
cicles formatius que es poden estudiar a Catalunya: www.xtec.es/fp/htlm/quebus.htm

Web dorientaci acadmica i professional pensada perqu lalumnat treballi aspectes com la
cerca dinformaci, la feina o formaci, les eines per fer la carta de presentaci i el currculum,
etc.: www.xtec.es/~jvilaro1

Porta 22 introdueix lalumnat en una recerca en els sectors econmics amb ms projecci de
futur a Barcelona: www.porta22.com

Aquesta WebQuest es pot treballar tant des de tutoria com des dun crdit variable especfic.
Lalumnat ha de tenir coneixements dinformtica. A la webquest es poden trobar cartes de
presentaci,
currculums,
tests,
entrevistes
de
selecci,
etc.:
webquest.xtec.cat/httpdocs/wqfeina/portada.htm

D.4. El tutor o tutora i les famlies


Habitualment, el primer contacte amb les famlies el t el tutor/a en la reuni dinici de curs, a
comenament de lany escolar. Desprs haur de fer, en la mesura del possible, una entrevista amb
cadascuna de les famlies i tornar a reunir-se amb elles en cas que el progrs acadmic de lalumne/a ho
exigeixi, o tamb en cas que les famlies ho sollicitin, ja que el tutor/a s lencarregat/da de mantenir la
famlia informada de levoluci de lalumne/a i dintercanviar amb ella les informacions que siguin
necessries. Aquesta tasca la du a terme mitjanant lentrevista amb les famlies.
La posici del tutor/a, com a frontissa entre lalumne/a, la seva famlia, els serveis socials i la resta del
professorat, pot portar-lo a situacions que plantegin dubtes de caire tic; per a resoldrels s til tenir
coneixements de ltica de la funci tutorial, com veurem ms endavant.

D.4.1. Gui reuni inici curs amb famlies


Reuni collectiva amb els pares i mares
Es tracta duna reuni informativa
Objectius

Establir un primer contacte o coneixena famlia tutor/a (equip directiu, equip docent)

Donar una informaci i una imatge directes, sense intermediaci dels fills

Donar una imatge de receptivitat a les necessitats i preocupacions de les famlies

Informar dels objectius i funcionament del centre, en el nivell corresponent

Preparatius

Preparar la convocatria: que motivi i no sigui freda

Confeccionar un gui amb la resta de tutors/es: estructura de la sessi, temes a tractar

Confeccionar un dossier informatiu: informaci detallada que es vol lliurar a les famlies

Preparar un llistat dassistncia

58

Preparar llistes dels alumnes per grups: per als pares que no saben el grup de qu forma part el
seu fill/a

Preparar laula del grup: reparar, netejar, decorar

Fer reserva per al sopar de tutors/es: segons la dinmica del centre

1. Reuni conjunta amb lEquip directiu: els temes que es treballaran

Presentaci de l'equip

Caracterstiques i trets didentitat del centre

Necessitat de cooperaci en la tasca educativa compartida amb linstitut

Importncia de la seva participaci en el centre: AMPA, Consell escolar

Xerrada a crrec dun psicopedagog/a

Presentaci dels tutors/es (i equip docent)

2. Reuni a laula amb el tutor/a: temes que es treballaran


Presentaci

Presentaci del tutor/a

Presentaci dels pares i mares: lliurament del full d'assistncia de pares i mares

Comprovaci dels telfons i dades de contacte familiars

Resum dels continguts de la reuni

Repartiment del dossier informatiu

Informaci sobre el curs

Matries del curs i hores setmanals: currculum com, currculum variable

Tractament de la diversitat de lalumnat: desdoblament de les rees instrumentals, aula oberta,


aula dacollida, Plans Individualitzats (PI)

Avaluaci de lalumnat: tipus de continguts, competncies bsiques, notes de matria, repetici


de curs, recuperaci drees pendents

Novetats del curs

Informaci sobre el funcionament del centre

Assistncia i puntualitat: horaris d'entrada i sortida, importncia de l'assistncia i la puntualitat,


procediment de sortida autoritzada i de justificaci d'absncies, control de l'assistncia,
missatges al mbil i informe mensual de les incidncies (faltes, retards i expulsions)

Material de treball: importncia del material escolar, obligatorietat de portar llibres de text o
ordinador i la resta del material, s de lagenda, deures a casa

Activitats extraescolars: importncia, autoritzaci automtica de les que es fan al propi


municipi i sn gratutes, funcionament (autoritzacions i pagaments), obligatorietat,
procediment en el cas de no participar-hi (avs i assistncia a linstitut)

59

Normes de convivncia, drets i deures de lalumnat: importncia del respecte als altres,
procediment d'amonestaci a lalumnat, signatura de lalumne/a i dels pares, sancions,
prohibici de portar mbils, mp3 i procediment en cas de retenir-ne

Alumnes accidentats: procediment que se segueix (comunicaci als pares i acompanyament a


lhospital)

Comunicaci entre les famlies i el centre: s de lagenda, trucades, entrevistes

Calendari de preavaluaci, avaluacions i dates de lliurament de notes

(Menjador i transport)

Informaci sobre el grup

Caracterstiques de l'etapa i nivell: canvi de Primria a Secundria, final de cicle, final d'etapa,
viatge de fi de curs

Caracterstiques del grup - classe: relacions interpersonals i funcionament grupal

Informaci sobre lacci tutorial

L'adolescncia, una edat difcil

Continguts del Pla dacci tutorial, en el nivell corresponent: orientaci, eixos transversals

Coneixement personal de lalumne/a: recollida d'informaci al llarg del curs (fitxes personals,
resums d'incidncies, avaluacions) i entrevistes

Dileg amb la famlia: dues entrevistes al llarg del curs: una de coneixement mutu i una
dorientaci

Conclusi

Resum dels temes tractats

Orientaci famlia escola: importncia de la collaboraci mtua entre la famlia i el tutor/a


(cultura de lelogi)

Horari d'atenci als pares i mares, per part del tutor/a

Agrament per lassistncia i comiat

Torn obert de paraules

60

D.4.2. Entrevista amb les famlies


Definici
s una situaci de comunicaci dinmica, estructurada per a obtenir informaci directa sobre
lalumne/a.
Lentrevistador/a i lentrevistat/da sostenen una reuni en un ambient dists, tranquillitzador,
confortable: espai reservat (per tal devitar interrupcions i sorolls que distreguin).
Moments del curs i tipus dentrevista
- Entrevista inicial, peridica, ocasional, final.
Primer contacte amb la famlia, de seguiment trimestral, per problemes/imprevistos, per a comunicar
notes finals/orientaci

Per qu?

Sovint s lnic espai de contacte amb la famlia.


Ens necessitem mtuament: Com a collaboradors que som en la tasca educativa ens hem de
coordinar.

Buscar entre les dues parts (docent i famlia) acords que siguin coherents i assumibles.
Ens hem de guanyar la confiana i el respecte dels nostres usuaris, les famlies.
Hi ha ms demanda dentrevistes per part dels pares i dels professorat.
Hi ha ms alumnat ats fora de lescola per professionals externs (logopedes, psicopedagogs,
psiclegs, psiquiatres) i per tant es necessiten ms espais de seguiment amb la famlia.
Quantes?

Com a mnim una al llarg del curs escolar.

Quan?

A linici de curs:

Si lalumne/a s nou al centre.

Si es va quedar aix amb la famlia el curs passat.

Si es creu oport, per les circumstncies que sestan donant.

Perqu ho demana la famlia.

Al llarg del curs:

Per a fer seguiment dels acords presos a linici de curs.

Si es detecten dificultats daprenentatge, de comportament o de socialitzaci.

Per a parlar de levoluci de lalumne/a.

A final de curs:

Per a valorar la posada en prctica dels acords presos.

Per a parlar de lorientaci de lalumne/a de cara al segent curs.

On?

Espai habilitat per a entrevistes. Si manca lespai, un lloc que reuneixi les segents caracterstiques:
cmode, clid, que convidi a la intimitat, no transitat, sense interrupcions, tranquil, llumins,
temperatura agradable, net i endreat.

Qui ha de
participar?

El tutor/a, la famlia o tutors i lalumne/a, si el tutor/a ho troba convenient.

Durada

Des dun quart dhora a 2 hores.

61

Com hauria de
sortir la famlia
en acabar
lentrevista

Havent-se sentit escoltada, respectada i legitimada.


Informada adequadament sobre la valoraci global del seu fill/a: l actitud general que sol mostrar
davant lescola, dels seus companys, del tutor/a i de la resta de professors; el seu rendiment
acadmic; la seva tolerncia a la frustraci, etc.

Sentint que el seu fill s reconegut i valorat en la seva dimensi global (virtuts i defectes)
Convenuda que hi ha inters en la recerca conjunta dacords.
Amb la sensaci davanar.
Sentint que a poc a poc ens hem guanyat la seva confiana i a la inversa.

Com?

FASES DE LENTREVISTA
ABANS DE LENTREVISTA
Recollida de tota la informaci disponible sobre lalumne/a:

Aspectes personals: punts forts i punts febles, caracterstiques personals (extrovertit/da,


impacient, amigable/a, etc.).

Aspectes acadmics: informes davaluaci, hbits destudi (si porta els deures fets
sempre, a vegades, mai o gaireb mai).

Aspectes actitudinals: actitud davant els deures, actitud davant les explicacions, davant
lestudi, davant el treball a laula, davant les sortides... si demana ajuda quan no entn o
no sap fer les coses.

Aspectes relacionals: relaci amb el professorat, relaci amb els companys i relaci amb
altres persones de la instituci escolar.

DURANT LENTREVISTA
1.

Acomodaci.

2.

Connotar positivament (ancdota en qu es vegi clar que coneixes lalumne/a i que te


laprecies, que en pots dir coses positives).

3.

Com el/la veieu? Interessar-se per com el veuen a casa, qu explica de linstitut, quina opini
en t.

4.

Expressar els aspectes que compartim sobre la valoraci de lalumne/a: avenos i aspectes
positius i aspectes a treballar i millorar. Recerca de solucions i proposta dactuacions.

5.

Collaboraci: acords i compromisos assumits per ambdues parts.

6.

Comiat i fixaci de data de la segent reuni de seguiment, si sescau; en cas contrari, deixar
la porta oberta a futures trobades.

DESPRS DE LENTREVISTA
Posar per escrit el resum de lentrevista: objectiu, apreciacions de la famlia i del mateix tutor/a,
acords, aix com data de seguiment.

62

Models dentrevista
Annex 17 Gui per una entrevista inicial
Annex 18Gui per una entrevista peridica
Annex 19 Gui per una entrevista
Consells per a dur-la a terme:
- Reunir tota la informaci disponible abans de lentrevista: expedient escolar, informaci daltres
professionals, informaci daltres entrevistes (pares, tutors, etc.), observaci directa indirecta, proves
diagnstiques i informes.
- Salutaci cordial.
- To informal per professional
- Explicar el motiu de lentrevista.
- Realitzar preguntes eficaces
- Evitar preguntes tancades (s/no).
- Demanar ampliaci de les respostes.
- Assegurar-se que les preguntes sentenen.
- Establir una bona relaci: seure al costat (no dret/a), demostrar inters pel que explica, mostrar
cordialitat i empatia, ser sensible i observador/a.
- Garantir la confidencialitat.
http://www.edu21.cat/files/03Coaching,_entrevista.pdf

D.4.3. Comunicaci amb les famlies mitjanant lentorn digital


Actualment amb el desenvolupament de les TICs la comunicaci amb les famlies es pot fer pels mitjans
tradicionals o b mitjanant el mbil o lordinador. Alguns centres disposen duna intranet prpia, la
qual cosa facilita molt la comunicaci entre lalumnat, el professorat i les famlies.

D.5. El tutor o tutora i lequip docent


El tutor/a s lencarregat de coordinar la tasca que desenvolupen els diferents membres de lequip
docent envers lalumnat. s ell/a qui posa en com la informaci de levoluci de lalumnat, pren acords
amb lequip docent, i revisa el grau dacompliment dels acords. Totes aquestes tasques es duen a terme
en les reunions dequip docent, que sn les reunions de tot el professorat dun curs o dun nivell.
En aquestes reunions, i en les davaluaci, es decideix tamb sobre qestions tals com la convenincia
de prendre mesures datenci a la diversitat adreades a determinats alumnes, establir recomanacions
destudis posteriors per a lalumnat que finalitza lESO, revisar el crdit de sntesi de lany anterior o
proposar el projecte de recerca de quart dESO, entre daltres.
El tutor/a s normalment lencarregat de formalitzar lacta davaluaci i de fer-hi constar els canvis que
es decideixen a la Junta dAvaluaci. En alguns centres ha dintroduir aquests canvis directament en
lordinador; en daltres, ho ha de comunicar a Secretaria.
Un cop preses les mesures que calguin, el tutor/a s lencarregat de comunicar-les a les famlies.

63

D.6. Els serveis educatius de zona


El tutor/a s lencarregat de derivar a lEAP els casos dalumnes que exigeixin una atenci especial. Far
el seguiment del cas i informar a les famlies i a la resta de lequip docent de les conclusions i les
actuacions recomanades per lEAP. Tamb s el tutor/a qui gestionar el trasllat i seguiment dels casos
derivats als SSAP.
Serveis educatius de zona
Cada zona educativa t un equip multidisciplinar conegut com a Serveis Educatius que solen estar situats
en un edifici propi o en una part dun edifici dun centre escolar. La seva funci s donar suport i
orientaci a la zona educativa que atenen. La seva intervenci s dirigida als centres educatius i als
mestres i professors que hi treballen, a lalumnat i a les seves famlies i tamb a la zona educativa en
general.
Estan formats per tres equips dintervenci diferenciats per la seva funci i la poblaci que atenen.
Aquests tres equips realitzen intervencions de forma coordinada tant en centres pblics, que en sn la
prioritat, com en centres concertats.
EAP

Nom: Equip dassessorament psicopedaggic.

Ubicaci: Serveis Educatius de Zona.

Contacte: es pot trobar el telfon a la web, contactar-hi a travs del psicopedagog de centre
amb qui tenen reunions peridiques o contactant directament amb el/la professional que un
cop a la setmana visita els centres educatius.

Format per: Psiclegs, psicopedagogs, pedagogs i treballadors socials.

Funci: Detecci, seguiment i assessorament de la resposta educativa a lalumnat amb NEE.

Observacions:
o

LEAP treballa de forma coordinada amb el psicopedagog dels instituts.

Cada centre sol tenir un format de document per a demanar la intervenci de lEAP en
algun cas.

LEAP desplaa un/a professional, habitualment un mat setmanal, a cada centre


educatiu pblic.

LEAP valora, segueix i orienta la intervenci educativa amb lalumnat amb NEE.

LEAP valora i deriva als centres de salut o de SSAP lalumnat que ho requereixi.

LEAP realitza els informes i documents oficials que siguin preceptius per a
lescolaritzaci dels alumnes amb NEE i per a tots aquells que requereixin recursos
extraordinaris.

LEAP dna suport per a la planificaci i implementaci del plans individuals i altres
adaptacions curriculars de lalumnat amb dificultats daprenentatge, especialment
aquells amb NEE.

LEAP dna suport al centre educatiu per tal de gestionar la seva atenci a la diversitat.

LEAP participa en lorganitzaci i planificaci de la resposta educativa a lalumnat amb


NEE de la seva zona i es coordina amb els serveis de salut i de SSAP corresponents.

64

LEAP ofereix suport i orientaci als docents en relaci a latenci a la diversitat i la


orientaci acadmica de lalumnat.

LEAP realitza entrevistes amb les famlies per a poder-les orientar i assessorar sobre
aspectes pedaggics i sobre la modalitat descolaritzaci de lalumnat amb NEE.

LEAP forma part de la CAD.

ELIC

Nom: Equip dassessors en llengua i cohesi social.

Ubicaci: Serveis educatius de zona.

Contacte: Podeu trobar el telfon a la web; el professor/a de laula dacollida o la persona LIC
del vostre centre us poden facilitar el contacte.

Format per: Professors amb coneixements especfics sobre la temtica.

Funci: Assessorar la resposta educativa que es dna a alumnat nouvingut (prioritriament


aquells que fa menys de 24 mesos que shan incorporat al nostre sistema educatiu) i assessorar
el centre en projectes per a millorar la cohesi social dins del centre i amb el territori.

Observacions:
o

La dedicaci dels professionals de lELIC a cada centre educatiu depn del nombre
dalumnat nouvingut que tingui el centre i del fet que aquest compti o no amb aula
dacollida.

LELIC assessora el professor/a de laula dacollida en la valoraci i la resposta


educativa envers lalumnat nouvingut.

LELIC assessora el centre educatiu i el LIC del centre en lorganitzaci del procs
densenyament-aprenentatge de la llengua vehicular del centre, en especial en relaci
a la realitzaci i implementaci del projecte lingstic de centre.

LELIC assessora el centre educatiu i dna suport als projectes del centre per tal de
millorar la convivncia i la cohesi social dins del centre i amb lentorn.

LELIC forma part de la CAD.

CRP

Nom: Centre de recursos pedaggics.

Ubicaci: Servei educatiu de zona.

Contacte: Podeu trobar el telfon fcilment a la web, o el vostre coordinador/a pedaggic/a o


cap destudis us hi pot posar amb contacte.

Format per: Mestres i professors amb coneixements especfics sobre la temtica.

Funci: Donar suport a lacci docent posant a labast dels professors els materials necessaris i
assessorar i gestionar la formaci permanent del professorat.

Observacions:
o

Els CRP tenen biblioteques amb importants fonts bibliogrfiques sobre Psicopedagogia
i llibres de text especialitzats.

Els CRP tenen gran nombre de maletes pedaggiques amb materials i activitats
preparades per a treballar temes concrets. A la seva web trobareu les dades sobre les
maletes existents a cada CRP. Fins i tot, podeu demanar-les a CRP que no siguin el
vostre.

65

Els CRP donen suport a la preparaci de material pedaggic a proposta de mestres i


centres.

Els professionals del CRP realitzen un seguiment i suport a les propostes pedaggiques
del Departament dEducaci (Plans dautonomia, projecte 1x1...).

Els CRP fan la detecci de necessitats de formaci permanent del professorat i


gestionen les formacions de la seva zona.

D.7. La gesti documental i administrativa


El tutor/a s lencarregat de gestionar els procediments i els documents que tenen a veure amb el
seguiment del seu alumnat. A continuaci, esmentem algunes de les gestions que normalment sn
responsabilitat seva:

Control de faltes dassistncia, seguiment del procs.

Informaci a les famlies de les faltes dassistncia i petici de justificacions.

Aplicaci de mesures previstes en les Normes dorganitzaci i funcionament del centre, en cas
de faltes injustificades.

Control dels comunicats dincidncia.

Control de sancions disciplinries.

Seguiment dautoritzacions de sortides tutorials i de drets dimatge.

Sollicitud de comprovants de pagaments.

Actualitzaci de les dades de les fitxes de lalumnat.

Formalitzaci de lacta davaluaci, gestionant els canvis de nota directament, o comunicant-los


a Secretaria.

El control de les faltes dassistncia s essencial per a assegurar lassistncia obligatria de lalumnat a
lescola, sobretot en el cas dels menors dedat, als quals la llei obliga a estar en els centres docents en
horari escolar, sent-ne el centre el responsable durant aquest perode de temps.
El tutor/a s lencarregat habitualment de recollir les justificacions daquestes faltes i de trucar a les
famlies en cas que es repeteixin. Si malgrat el contacte amb la famlia lalumne/a segueix faltant, sha
de demanar ajut als SSAP (Serveis Socials).
Segons els centres, el tutor/a s tamb lencarregat de contactar amb els SSAP i fer el seguiment del cas.
Les faltes injustificades sempre sn sancionades, per cada centre ho fa de forma diferent. Tamb
sacostumen a sancionar els retards. Cal preguntar com i a partir de quin nombre (cas dels retards).
Cada centre t el seu sistema per a controlar les faltes. Normalment, els conserges contacten amb les
famlies, tan bon punt sobserva labsncia dalgun alumne; en daltres ho fa el professorat de gurdia; i
en alguns altres es fa mitjanant eines informtiques. Cal assabentar-se del sistema que utilitza el nostre
centre.
Per a ms informaci sobre la gesti documental i administrativa, vegeu els apartats daquest document
organitzaci de centre i de tu com a professor.

66

D.8. Ltica de la funci tutorial


A Catalunya existeixen dos codis deontolgics per als docents. El primer data del 1992 i va ser elaborat
pel Consell Escolar de Catalunya. El segon, de 2011, publicat pel Consell General del Collegi Oficial de
Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Cincies. Els dos codis vigents a Catalunya tenen una
estructura molt semblant, en la qual es presenta un llistat de deures del personal docent. Aquests
deures estan redactats en forma de criteris normatius, dividits en diferents apartats segons els
destinataris de les accions del personal docent.
Qualsevol codi deontolgic suposa un esfor de formulaci que permeti de forma simultnia un
abordatge general de la professi i un abordatge concret dels diferents problemes que la casustica
prctica presenta. Per tant, la finalitat del codi deontolgic s fixar un marc general que doni eines
suficients per tal de reflexionar sobre els casos particulars i possibles alternatives dintervenci. Alhora,
un codi deontolgic no s un cos legislatiu i per tant no ha de donar respostes directes i tancades a la
casustica, formulades com a lleis o normes de conducta. La seva finalitat sapropa ms a proposar uns
principis generals que concreti el professional mateix, o en el seu defecte les comissions deontolgiques
del collegis professionals, segons els diversos contextos i respectant bviament la legislaci vigent.
Principis per a una tica de la funci tutorial
A continuaci presentarem els quatre principis que creiem que han dinspirar i regir ticament lactuaci
tutorial. Aquests seran presentats de forma ordenada segons la seva prioritzaci, de manera que el
compliment dun principi pressuposa de forma preceptiva el compliment dels principis superiors:
- Principi de beneficncia
El tutor/a t lobligaci dactuar de forma que produeixi el major b possible al seu alumnat, entenent
com a major b la recerca del ple desenvolupament del seu alumnat i la seva inserci sociolaboral, tot
propiciant el seu benestar i la seva inclusi en la societat.
- Principi de no maleficncia
Aquest principi postula lobligaci del tutor/a de no causar cap dany al tutorat ni al grup classe. Entenem
per dany qualsevol acte o situaci que impedeixi el desenvolupament de lalumnat o que posi en perill la
seva seguretat. La no maleficncia cal tenir-la en compte en tots els mbits possibles. El tutor/a ha
devitar tot maltractament fsic, psquic o moral, entenent moral com la inoculaci de rbia, odi,
violncia o qualsevol altra actitud que provoqui un evident dany moral que impediria el
desenvolupament tic del tutorat.
- Principi de confidencialitat
El/La docent, en lexercici de la seva funci tutorial, no podr revelar ni fer un s indegut de les
informacions que obtingui durant el seu exercici professional, el que entendrem per divulgar tal
informaci a terceres persones. Aquest deure protegeix tota la comunitat educativa i, per tant, fa
referncia a la informaci sobre pares o tutors, alumnes o companys de lequip docent.
- Principi dautonomia
Tant el tutor/a con el tutorat sn dues persones independents iguals en drets i deures fonamentals,
per amb funcions diferenciades, fruit de la relaci asimtrica que suposa i permet lexercici de la funci
docent. El tutor/a t uns coneixements i destreses que li permeten ajudar el tutorat a assolir el

67

desenvolupament que desitja. Per tant, el tutor/a t lobligaci de crear la situaci que permeti el
desenvolupament del tutorat mentre aquest ha de situar-se en situaci propicia per a assolir aquest
desenvolupament. El tutor/a ha de respectar la situaci dindependncia i autonomia del tutorat
ajudant-lo en el seu desenvolupament i no estimulant la dependncia, a no ser que aquesta sigui efecte
collateral necessari i limitat en el temps i la intensitat del procs formatiu.
- Principi de justcia i veracitat.
El tutor/a ha de ser just/a en el tracte amb el seu alumnat i les seves famlies. Ha daplicar les
normatives de forma igualitria per a tots els membres de la comunitat educativa. Aquest principi
tamb ha de ser aplicat en forma dhonestedat i veracitat del tutor/a en les sessions davaluaci i les
informacions que ofereixi a pares i tutors i a daltres organismes oficials. Les informacions han de ser
matisades i respectuoses amb els principis anteriorment citats que sn, per tant, de rang superior.

Laplicaci daquests principis pressuposa en el tutor/a la presncia de tres virtuts prvies que sn la
capacitat (professional i tica), prudncia i la reflexi. Pressuposen, doncs, que els tutors/es sn
persones capaces i suficientment formades per a aplicar aquests principis generals als contextos
concrets de forma efica; persones amb capacitat de reflexi lcida que els permetr fer aquesta
concreci de forma lgica i raonable; i, finalment, amb la prudncia suficient per a dedicar el temps
necessari a reflexionar, per alhora, amb la capacitat de decisi justa per a actuar en els moments que
sigui necessari.
Aquests principis no pretenen substituir el llistat de deures proposats pel codis vigents esmentats a la
introducci, sin oferir uns principis que permetin una tica de mxims que dignifiqui la funci tutorial
dins de la professi docent. Esperem que a partir de la definici de la virtut, aquesta sigui lobjectiu de
tota funci docent i, de manera especial, de la funci tutorial, pel seu major nivell de responsabilitat i
especialitzaci.

D.9. Per a saber-ne ms sobre el tema de tutoria


D.9.1. Internet
Gua de Orientacin educativa, dAna Torres. T activitats molt interessants per a treballar des de la
tutoria: el treball intellectual, leducaci per a la salut, leducaci emocional i leducaci en valors.
Cont tamb tcniques de relaxaci. La guia t un apartat que serveix tamb per a lorientaci familiar:
http://www.prensaescuela.es/web/recursos/librosyguias.php
Tutoria en la ESO (20 actividades prcticas), de Fernando Snchez - iguez, professor de lIES Clot de
lIllot dAlacant. La guia cont activitats per a fer a la classe: acollida, coneixement de lalumnat,
autoestima, organitzaci del grup, habilitats per a lestudi i orientaci acadmica i professional.
http://www.apoclam.net/descargas/tutorias/actividad/20actividades.pdf
Tamb pot ser molt interessant aquesta llicencia d'estudis de M. Jos Monteagudo Serra: Aplicaci de la
Pedagogia Sistmica al Pla dAcci Tutorial dun centre de secundaria obligatria. El treball consta de
dos apartats terics i de dos apartats prctics. En els primers es mostren els antecedents i els trets ms
rellevants que conformen la Pedagogia sistmica. Els dos darrers sn una aplicaci prctica daquest
mtode educatiu en un PAT dun centre dESO. Les activitats per a lalumnat estan classificades per
nivells i per trimestres. Tamb es fan propostes dactuaci per al professorat i les famlies. Inclou un

68

apartat que recull les valoracions del professorat tutor i de l'alumnat desprs de ser aplicat aquest
projecte a 1r d'ESO. http://phobos.xtec.es/sgfprp/resum.php?codi=1885
WEB amb material per a la tutoria: http://yonoqueriasertutor.blogspot.com/
Giner, A. (2007). Evaluacin de la entrevista maestro-padres en el contexto escolar desde una
perspectiva relacional y emocional. Butllet La Recerca, n. 7. Consultat en
http://www.ub.edu/ice/recerca/pdf/giner.pdf a (5-9-2011)
Giner, A. (2011). La tutoria i el tutor avui. IN. Revista Electronica d'Investigaci i Innovaci Educativa i
Socioeducativa, V. 2, n. 2, 95-102. Consultat en
http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol2_num2/giner/index.html a (5-9-2011)
Adreces dinters per a lorientaci acadmica i professional
http://www.unportal.cat
http://www.unidata.gencat.cat
http://www.diba.es/educacio/recursos/publica/publicacions/caminet.asp
http://phobos.xtec.cat/orientacio/orientacio/web/index.php
Webs sobre tcniques destudi
http://www.ite.educacion.es/w3/eos/MaterialesEducativos/mem2006/aprender_estudiar/index2.html
http://www.estudiantes.info/tecnicas_de_estudio/necesidad_aportaciones_metodos_estudio.htm
http://tecnicas-de-estudio.org/memoria/index.htm
http://www.tecnicasdeestudio.com/
Srie pensada per a provocar el debat entre lalumnat i fer-lo explorar formes no agressives i no
violentes per a resoldre els conflictes a lescola, a casa i a la vida en general. s ideal per a treballar tant
leducaci en valors com leducaci emocional a lESO:
www.xtec.es/videoteca/series/showpeace/index.htm
Recopilaci de materials per a leducaci per la pau, els valors i la interculturalitat. Els materials es
poden trobar en diferents formats, que es poden baixar gratutament a:
www.edualter.org/material.htm
Recull darticles sobre educaci en valors que poden ser interessants per a obtenir informaci, tant per
al professorat, com per a lalumnat, sobre temtiques diverses:
www.cnice.mecd.es/padres/educa_valores
La web maltractament entre alumnes de Jordi Collell i Carme Escud cont un ampli ventall de
materials per a treballar els temes deducaci emocional, valors i habilitats socials:
http://www.xtec.es/~jcollell/
Entre els diferents materials de la web fem especial esment daquests dos:
Organitzaci sueca fundada el 1997 per a ajudar els centres de Secundria del seu
pas a preparar projectes dacci contra el maltractament entre alumnat. Trobem un exemple en la srie
de curtmetratges en lnia. Clica el text Se Friends reklamfilmer! de la seva pgina.
Bully Dance es un curtmetratge de dibuixos (10') produt per UNICEF i National Film
Board of Canada. Identifica les conductes de maltractament i el procs de
victimitzaci. No hi ha paraules i el missatge arriba a lespectador de manera clara i
contundent. Visualment s interessant i la banda sonora s rtmica i encertada.
Lobjectiu s estimular la discussi en el grup classe. Si us interessa, feu clic a la

69

proposta didctica: http://www.xtec.es/~jcollell/Z94Bully%20Dance.pdf


Blog de tutoria per a estudiants
http://yoteoriento.blogspot.com/
Educaweb tests
http://orientacion.educaweb.com/es/presentacion
http://aprendre.vilafranca.cat/ipsum
Consorci deducaci de Barcelona: recursos per a lorientaci
http://www.edubcn.cat/ca/suport_educatiu_recursos/orientacio_transicions/documentacio_orientacio
/guia_de_recursos_orientacio
http://www.edubcn.cat/rcs_gene/extra/05_orientacio/Itineraris_PQPI_2010.pdf
http://www.edubcn.cat/rcs_gene/extra/05_orientacio/Itineraris_Batxillerat_2010.pdf
http://www.edubcn.cat/rcs_gene/extra/05_orientacio/Itineraris_FP_2010.pdf
FEM - Fundacin per a l'Educacin Emocional www.femeducacioemocional.org

D.9.2. Bibliografia
Arniz, P. (1988) Qui s qui? Les relacions humanes al grup classe. Barcelona: Gra.
Bisquerra, R. (2009): Psicopedagoga de las emociones. Madrid. Sntesis.
Boqu, M.C. (2002) Gua de mediaci escolar. Programa comprensiu dactivitats. Educaci primria i
secundria obligatria. Barcelona: Rosa Sensat.
Carreras, LL.; Eijo, P.; Estany, A.; Gmez, MT.; Guich, R.; Mir,V.; Ojeda, F.; Planas,T.; Serrats, MG.
(1996): Cmo educar en valores. Madrid. Narcea.
Conangla, M; Soler, J. (2004): La ecologa emocional. El arte de transformar positivamente las
emociones. Barcelona. Amat.
De Pags Bergs, E.; Re, A.(2008): Cmo ser docente y no morir en el intento. Tcnicas de
concentracin y relajacin en el aula. Barcelona. Gra. Dez de Ulzurrum, A.; Masegoda, A. (1996) La
dinmica de grups en lacci tutorial. Activitats per a fer a laula. Barcelon. Gra.
Dez de Ulzurrum, A.; Masegoda, A. (1996) La dinmica de grups en lacci tutorial. Activitats per a fer a
laula. Barcelona: Gra.
Giner, A., i Puigardeu, O. (2008). La tutorial y el tutor. Estrategias para su prctica. Barcelona: Ed.
Horsori.
Goleman, D. (1995): Inteligencia emocional. Barcelona. Kairs.
Gell, M.; Muoz, J. (2000): Desconcete a t mismo. Programa de alfabetizacin emocional. Barcelona.
Paids.
Johnson, D.W.; Johnson, R.T.; Holubec, E.J. (1999) El aprendizaje cooperativo en el aula. Barcelona:
Paids Educador.
Oconnor , J.; Seymour, J. (2000) Introduccin a la PNL. Barcelona. Urano.
Pallars, M. (1990) Tcnicas de grupo para educadores. Madrid: Publicaciones ICCE.
Riart i Vendrell, J. (1984) Las tcnicas del tiempo de estudio personal. Barcelona: Oikos-Tau, 1984

70

Salmurri ,F. (2004): Libertad emocional. Estrategias para educar las emociones. Barcelona. Paids.
Segura, M. (2007) Programa de competncia social. Volum I. Educaci secundria obligatria. Primer
cicle. Barcelona: Departament dEducaci.
Segura, M. (2007) Programa de competncia social. Volum II. Educaci secundria obligatria. Segon
cicle. Barcelona: Departament dEducaci.
Vaello Orts, J. (2009) El profesor emocionalmente competente. Barcelon. Gra.

71

Agraments
Volem fer un reconeixement a tots els membres dels diferents Instituts, i a totes les
institucions implicades, per l'ajuda que en tot moment han donat per dur a terme
la realitzaci d'aquest llibre, sense ells no hagus estat possible.
A tots, el nostre agrament.

72

Annexes

73

Annex 1: Model de fitxa de trasps de primria a secundria


Nom i cognoms de l'alumne/a
CEIP

Poblaci

s alumne de nacionalitat estrangera, incorporat al sistema educatiu catal al Cicle Superior 


Pas de procedncia
Llengua habitual fora del centre escolar

Lectura

Expressi

Expressi

Comprensi

Lectura

Comprensi

Castell
Escrit

Oral

Expressi

Expressi

Comprensi

Geometria

Comprensi

Catal
Escrit

Oral

Mesures

Resoluci de
problemes

Mecanismes
operatius

Nivell

Concepte de
nombre

Matemtiques

Bo 1
Acceptable 2
T dificultats 3
T moltes dificultats 4
Observacions (nivell acadmic assolit, any d'inici de l'ACI...):

1. Assoleix amb escreix els conceptes, procediments i actituds


2. Assoleix els conceptes, procediments i actituds
3. Mostra mancances en l'assoliment dels conceptes, procediments i actituds
4. T mancances greus i no assoleix els conceptes, procediments i actituds

Gaireb mai

Noms de
vegades

Habitualment

Sempre

1.- Actituds enfront del treball


Observacions

Fa els deures?
Utilitza l'agenda correctament?
Porta el material?
Utilitza carpeta arxivadora?
Tipus de paper: blanc, quadriculat, pauta...
Organitza el treball?
Mostra inters per les tasques escolars?
Compleix les normes?

74

Gaireb mai

Noms de
vegades

Habitualment

Sempre

2.- Estil d'aprenentatge


Observacions

s lent/a davant del treball?


Pren iniciatives?
Accepta ajut dels professors i/o dels companys?
Necessita motivaci per fer les tasques?
Necessita seguiment continuat per part del professorat?
Segueix les instruccions?
T un bon grau d'atenci a l'aula?
Quant temps dedica a l'estudi diriament?
Compleix les normes?

3.- Altres dades significatives


Ha repetit curs? S  , quin:

No 

Ha seguit alguna adaptaci curricular? S  , a linici de quin curs:

No 

Tipus d'adaptaci

Organitzatives
Aula d'EE
Grups flexibles
Grups de refor
Tallers
Aula acollida
Logopdia
Fisioterpia

Curriculars
rees:

Atenci rebuda
EAP Zona
Serveis socials
EAIA
CSMIJ
EAP Visuals
Serveis mdics
Serveis privats

Cursos:

Dades familiars rellevants


Famlia collaboradora

S 

No 

Han rebut ajut econmic?

S 

No 

Fra convenient una entrevista ms directa i confidencial a l'inici del nou curs?

S 

No 

Nom del tutor/a

Data

Signatura i segell del centre

75

Annex 2 Fitxa per a deixar feina a lalumnat


Professor/a absent
Dia

Hora: de

Aula

Matria
Material que han de fer servir:

Activitats que han de realitzar:

Com les han de realitzar?


Individual

Grups dalumnes

On les han de realitzar? (Llibre, folis, llibreta)

Ho han dacabar dins lhora de la gurdia?

No

A qui ho han de lliurar?


Al professor/a de gurdia i aquest/a ho deixar a la safata del professor/a absent
Al professor/a absent, en la propera classe
Nom del professor/a de gurdia:
Incidncies durant lhora de gurdia:

Generalitat de Catalunya
Institut deducaci secundria

76

Annex 3 Sollicitud de perms del professorat


En/Na
Sollicita perms per a no assistir a les
segents activitats:

Data

Horari

Activitat (grup classe, gurdia, reuni)

Motiu (adjuntar justificant sempre que es pugui):

Data
Signatura

Vist-i-plau del Director/a:

77

Annex 4 Registre de gurdies I


INSTITUT EUGENI DORS

Data

GURDIES

HORA

PROFESSOR/A GURDIA

PROFESSOR/A ABSENT

CURS

COMENTARI

8:00-9:00

9:00-10:00

10:00-11:00

11:30-12:30

12:30-13:30

15:15-16:15

16:15-17:15

78

Annex 5 Registre de gurdies II


INSTITUT EUGENI DORS

Data

GURDIES

PROFESSOR/A GURDIA

ALUMNE

CURS

HORA

COMENTARI

79

Annex 6 Autoritzaci per sortir de laula

Servei de Mediaci
Benvolgut/da professor/a,
Lalumne/a........................................................................... del curs/grup........................, realitzar una mediaci el...................................... de les .................. hores a
les ................. hores.
Per aquest motiu, tagrairem que lalumne/a pogus sortir de la teva classe en aquest horari.
Moltes grcies per la teva collaboraci.
Coordinaci de Mediaci.

Servei de Mediaci
Benvolgut/da professor/a,
Lalumne/a........................................................................... del curs/grup........................, realitzar una mediaci el...................................... de les .................. hores a
les ................. hores.
Per aquest motiu, tagrairem que lalumne/a pogus sortir de la teva classe en aquest horari.
Moltes grcies per la teva collaboraci.
Coordinaci de Mediaci.

80

Annex 7 Sollicitud del servei de mediaci


Alumne/a:

Curs i grup:

Tutor/a:

Alumne/a:

Curs i grup:

Tutor/a:

Persona que fa la demanda


Equip de mediadors/es que hi intervindr
Alumnes mediadors/es

Professor/a assistent

Organitzaci
Data
Hora
Lloc de trobada

Seguiment posterior
Data
Hora
Lloc de trobada
Data
Hora
Lloc de trobada
Data
Hora
Lloc de trobada
Data
Hora
Lloc de trobada

81

Annex 8 Trobada de mediaci


PARTICIPANTS
1.2.Mediador/a 1

Mediador/a 2

Data:

Qu tenim entre mans? Resum de la situaci.

Qu decidim? Resum de lacord o consens a qu arribem.

REVISI
Ho complim?

DATA:
Funciona?

Ha millorat la nostra relaci?

Encara tenim el mateix problema?

Signatura alumne/a 1

Signatura alumne/a 2

Signatura mediador/a 1

Signatura mediador/a 2

82

Annex 9 Fitxa 1: "La histria del meu nom."

FITXA 1: EL MEU NOM

COMENCEM!!

La histria del meu nom.


Explica, dins el quadrat, la histria del teu nom.

Aqu tens unes quantes idees :


-

Qui tel va posar?


Qu significa?
Tagrada?
Don prov el nom?
Et diuen dalguna altra manera, per exemple un diminutiu afectus?

El meu nom s:

83

A continuaci explica aquesta histria a la resta de la classe quan el professor/a tho demani.
Annex 10 Fitxa 2: "Ens coneixem com a grup: targeta de presentaci."
DEFINICI: Paraules que defineixen la teva personalitat.
AFICIONS: Coses que tagrada fer en el teu temps lliure.
TELEVISI: Programes de TV que ms tagraden.
VIATGES: Lloc on tagradaria viatjar.
FEINES: Feines que tagradaria fer.
SATISFACCI: Coses que fas o has fet que ms et satisfan.

DEFINICI

AFICIONS

TELEVISI

VIATGES

FEINES

SATISFACCI

84

Annex 11 Fitxa 3: test de personalitat


Valora del 0 al 10 fins a quin punt la teva personalitat es correspon amb aquestes caracterstiques:
ACTIU/A
Persona amb empenta, decisi, que passa rpidament a l'acci
ADAPTABLE

Persona que s'ajusta, que s'acomoda rpidament a les circumstncies

AGRESSIU/VA

Persona que reacciona violentament davant les situacions

AMABLE

Persona agradable en el tracte amb els altres

ANSIS/A

Persona que s'inquieta, que s'angoixa davant les situacions

ATENT/A

Persona observadora que mostra inters per les coses i les persones

ATREVIT/DA

Persona que no mira el perill, auda, agosarada

AUTORITARI/A

Persona que imposa als altres el seu poder de manar, de dirigir

CONFORMISTA

Persona a qui tot li va b, que no discuteix encara que no hi estigui d'acord

CREATIU/VA

Persona amb imaginaci i originalitat

CRUEL

Persona que s'ho passa b fent patir els altres

DECIDIT/DA

Persona que no s'hi pensa gaire a l'hora de prendre una decisi; no dubta ni vacilla

DISCRET/A

Persona que passa desapercebuda, per prudncia o per timidesa

EGOISTA

Persona que tot ho vol per a si mateixa sense pensar en els altres

ENRGIC/A

Persona que reacciona amb rapidesa, fermesa i autoritat davant d'una situaci

ENVEJS/A

Persona que ho vol tot per a ell i que se sent gelosa dels altres

ESTABLE

Persona que controla les emocions i afronta la realitat tranquillament

EXPRESSIU/VA

Persona que expressa vivament l'afecte i els pensaments

FRED/A

Persona sense afecte, passi, sensibilitat

IDEALISTA

Persona que es guia ms pels ideals que per les consideracions prctiques

INCONSTANT

Persona que s irregular en les seves actuacions, que comena una cosa i no l'acaba

INDIVIDUALISTA

Persona que fa les coses sempre sola, que no accepta collaborar amb els altres

INFLUENCIABLE

Persona que canvia d'opini fcilment quan sent l'opini dels altres

INESTABLE

Persona que accepta poc la frustraci i s propensa a perdre el control emocional

LIBERAL

Persona que respecta les idees dels altres

METICULS/A

Persona detallista, perfeccionista, que intenta fer les coses escrupolosament

OBERT/A

Persona de carcter afectus, sociable, participativa amb els altres

OPTIMISTA

Persona inclinada a veure les coses sota l'aspecte ms favorable, entusiasta i alegre

ORDENAT/DA

Persona que porta un ordre en la seva vida, el seu treball, en les seves coses

PERSEVERANT

Persona constant en les feines que fa, que no es desanima i torna a comenar

PESSIMISTA

Persona que t tendncia a veure l'aspecte ms negatiu de les coses

REALISTA

Persona que toca de peus a terra, i no viu en un mn imaginari

RESERVAT/DA

Persona que preserva la seva intimitat i evita parlar de si mateixa

SEGUR/A

Persona que no dubta, que confia en si mateixa

SOCIABLE

Persona que t facilitat per integrar-se en el grup, li agrada la companyia dels altres

SUBMS/A

Persona obedient i dcil, que s'adapta fcilment a les ordres dels altres

SUSCEPTIBLE

Persona molt sensible respecte a les coses que els altres diuen d'ella

SUSPICA

Persona propensa a sospitar dels altres, a tenir desconfiana

TMID/A

Persona no gens animosa, poc agosarada, per manca de confiana en si mateixa

TOLERANT

Persona que t pacincia, que suporta fcilment les opinions i crtiques

TOSSUT/DA

Persona que no cedeix, que es tanca en banda, no varia la seva opini i escolta poc

TRANQUIL/LA
Persona sense preocupacions, que no s'inquieta ni perd la calma
Ara pots escollir les caracterstiques que han obtingut una puntuaci ms alta, segons tu mateix/a:

85

Jo sc:
__________________________________________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________________________________

86

Annex 12Fitxa 4: autoexploraci del jo


Aquest qestionari pretn ajudar-te perqu et vagis coneixent. Per tant, no hi ha respostes bones ni
dolentes.
Normes generals:

Contesta amb sinceritat.

Respon amb espontanetat, s a dir, pensant les preguntes per no gaire estona.

Posa una creu segons si la resposta s afirmativa o negativa


s

no

1. Tinc pocs amics i amigues


2. Em trobo a gust enmig de molta gent
3. De vegades penso que no serveixo per a gran cosa
4. Per a realitzar un treball prefereixo collaborar amb altres persones...
5. Em costa molt fer noves amistats
6. Tinc tendncia a limitar les meves amistats a un grup molt redut ...
7. La major part del dia no tinc ganes de fer res
8. Sc acceptat/da molt aviat
9. Sovint em sento trist/a
10. Com ms b mho passo s estant sol/a
11. De vegades penso que no val la pena viure aquesta vida
12. Generalment mho passo fora b en les festes i reunions
13. Sovint penso que no sc til per a ning
14. Em sembla que les altres persones em rebutgen
15. Quan els amics i amigues organitzen reunions i festes pensen en mi
16. Crec que la meva vida s bastant desgraciada
17. Sovint penso que no arribar enlloc en la meva vida
18. De vegades penso que sc una persona molt poc feli
19. Sovint estic descontent/a amb mi mateix/a

Analitza tu mateix/a les teves respostes:


Obert/a

Reservat/da

1. Tinc pocs amics i amigues


2. Em trobo a gust enmig de molta gent
4. Per a realitzar un treball prefereixo collaborar amb altres persones...
5. Em costa molt fer noves amistats
6. Tinc tendncia a limitar les meves amistats a un grup molt redut ...
8. Sc acceptat/da molt aviat

87

10. Com ms b mho passo s estant sol/a


12. Generalment mho passo fora b en les festes i reunions
14. Em sembla que les altres persones em rebutgen
15. Quan els amics i amigues organitzen reunions i festes pensen en mi

Vitalista

Trist/a

3. De vegades penso que no serveixo per a gran cosa


4. Per a realitzar un treball prefereixo collaborar amb altres persones...
7. La major part del dia no tinc ganes de fer res
9. Sovint em sento trist/a
11. De vegades penso que no val la pena viure aquesta vida
13. Sovint penso que no sc til per a ning
16. Crec que la meva vida s bastant desgraciada
17. Sovint penso que no arribar enlloc en la meva vida
18. De vegades penso que sc una persona molt poc feli
19. Sovint estic descontent/a amb mi mateix/a

Fes la correspondncia entre les teves respostes i les de cada perfil.


Si coincideixen en un nombre superior a 7 respostes, vol dir que manifestes una tendncia a:

88

Annex 13 Fitxa 5: "Com sc jo i com em veuen els altres."


Marca amb una rodona els 5 adjectius que taplicaries a tu mateix/a.
Adjectius per a mi mateix/a:
Reservat / Comunicatiu
Ferm / Vulnerable
Optimista / Pessimista
Dependent / Independent
Sobri / Entusiasta
Despreocupat / Responsable

Tmid / Decidit
Introvertit / Extravertit
Segur / Dubitatiu
Sensible / Impertorbable
Sociable / Autosuficient

Calms / Actiu
Tranquil / Nervis
Dcil / Dominant
Estable / Inestable
Patidor/ Panxacontent

Omple amb aquests 5 adjectius la primera columna (Com em veig) del quadre segent:
Com em veig
1

Com em veuen
1

Coincidncies
1

Ara encercla els 5 adjectius, de la llista de ms avall, que aplicaries al teu company/a. Retalla la part del final del full,
dna-li al teu company/a i demana-li la seva part del final. Amb la part del full que tha donat el teu company/a,
omple la segona columna (Com em veuen) del quadre anterior.
Mira quines coincidncies hi ha entre la primera columna (Com em veig) i la segona columna (Com em veuen) i
escriu-les a la tercera columna (Coincidncies). Observa tamb les diferncies entre la primera i la segona
columna. Analitza aquestes coincidncies i diferncies amb el teu company/a.
__________________________________________________________________________________________
Adjectius per al teu company/a:
Reservat / Comunicatiu
Ferm / Vulnerable
Optimista / Pessimista
Dependent / Independent
Sobri / Entusiasta
Despreocupat / Responsable

Tmid / Decidit
Introvertit / Extravertit
Segur / Dubitatiu
Sensible / Impertorbable
Sociable / Autosuficient

Calms / Actiu
Tranquil / Nervis
Dcil / Dominant
Estable / Inestable
Patidor/ Panxacontent

89

Annex 14 Fitxa 6: "Valoraci dels meus resultats acadmics."

Activitat 1:

Construeix un diagrama de barres on es vegin els diferents resultats acadmics que has obtingut en la primera avaluaci. En
leix dabscisses (horitzontal) escriu el nom de les diferents assignatures cursades i en leix dordenades (vertical) la nota
mitjana obtinguda. Per a fer aquest grfic necessites el butllet de notes. Desprs analitza els diferents resultats i mira de
trobar la soluci per a millorar-los.

Enganxa aqu el teu grfic:

90

Activitat 2:

A continuaci anota a la columna esquerra el nom de cada rea que than qualificat en aquesta avaluaci i al costat, la
qualificaci obtinguda. A la segent casella, apunta la nota esperada. I a la darrera columna escriu una breu opini sobre per
qu penses que has obtingut aquest resultat i no un altre.
Assignatura
Qualificaci
Qualificaci
Raonament sobre el resultat
obtinguda
esperada

91

Activitat 3:
A continuaci fes una ANLISI DE LA TEVA SITUACI ACTUAL

LAVALUACI MHA ANAT...

B / MOLT B

NO GAIRE B

PER QU?

PER QU?

He treballar molt.

No he treballat prou.

Mha resultat fcil.

No he treballat gens.

He tingut sort.

Em falta prestar atenci a classe.

.................................................. ......

No tinc temps per estudiar.

................................................. ........

Faig massa activitats.

..........................................................

..........................................................

...........................................................

.........................................................

.........................................................

..........................................................

.........................................................

.........................................................

92

Activitat 4:

Tot seguit fes una llista de tots els aspectes que penses que podries millorar i, al costat, fes-ne una altra amb la soluci que
consideris ms adequada.

PODRIA MILLORAR ELS RESULTATS SI:

RELACI DE MESURES QUE PUC PRENDRE:

1.

...........................................................

a.

...........................................................

2.

............................................................

b.

............................................................

3.

............................................................

c.

.............................................................

4.

.............................................................

d.

.............................................................

Si els resultats no sn gaire bons, no et desanimis. Encara ets a temps de redrear la teva trajectria acadmica.

Si, al contrari, els resultats estan sent bons, enhorabona! Per mira de no confiar-te excessivament i continua esforant-te
per a mantenir-los.
En qualsevol cas, has de seguir treballant amb constncia, cada dia, aplicant les tcniques destudi, posant-hi esfor i illusi.

Latenci, la concentraci i el bon comportament a classe sn imprescindibles per a millorar el teu rendiment acadmic.

93

1.

Veus alguna relaci entre les teves preferncies per una assignatura i els resultats que hi obtens? Quina o quines?
Per qu creus que passa?

2.

Segons les teves notes, creus que dediques prou temps a lestudi?

3.

Creus que es necessari tenir uns bons hbits destudi? Per qu? Els tens? Posan exemples.

4.

I dominar les principals tcniques de treball? Per qu?

5.

Quines tcniques de treball coneixes?

6.

Hi ha cap activitat extraescolar que tocupi massa temps i et resti temps per a fer altres coses? Et preocupa?

94

Annex 15 Fitxa trasps dinformaci


Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
Institut Torre Roja
FITXA DE TRASPS DINFORMACI
JUNY 2011
DADES DE LALUMNE/A
Alumne/a

Grup 2010-2011

Tutor/a curs 2010-2011

Data de naixement

Tlfs. de contacte i e-mail de contacte de la famlia

Altres

RENDIMENT ACADMIC
l seu rendiment s:

Alt

Mig Baix

Repeticions de curs:

Passa de curs?

Matries pendents del present cursi/o cursos anteriors.

 No

 S

 No.

 S

 No

Curs........Matries............................................................

Quins?

 S .

Curs........Matries............................................................
Curs........Matries...........................................................

ASPECTES DISCIPLINARIS
El seu comportament s:
 Bo

Sancions:

 Regular  Dolent

 No  S

 Expulsions  Dimecres tarda  Expedient  Altres:

ASPECTES SOCIALS
Relaci amb els companys/es:

Relaci amb els docents:

 Molt bona  Bona  Regular  Dolenta

 Molt bona

 Bona

 Regular

 Dolenta

Aquest alumne/a o la seva famlia ha estat vinculat amb alguna daquestes entitats?
 CSMIJ (Hospital de dia)

 Serveis socials

Cal fer un trasps ms exhaustiu o personalitzat al tutor/a del proper curs?  S

 Psicleg/a extern/a

 EAP

 Altres

 No 

OBSERVACIONS

95

Annex 16 Informaci sobre lalumne.


Fitxa personal
Nom i cognoms: ____________________________________________
Nivell i grup: ____________
Adrea: _________________________________________________
Poblaci: _______________________
Correu electrnic: __________________________________________
Mbil personal: __________________
Telfon de casa: ___________________________________________
Mbil pares: ____________________
Lloc de naixement: _________________________________________
Data de naixement: _______________
Nom del pare o primer tutor: _________________________
Edat: ______
Professi: ___________________
Nom de la mare o segon tutor: ________________________
Edat: ______
Professi: ___________________
Nom i edat dels teus germans:
Nom: _______________________
Edat: ________
Nom:
_____________
Edat: ________
Nom: _______________________
Edat: ________
Nom:
_____________
Edat: ________
Amb quines persones convius a casa? ________________________________________________________________
Quina persona de la teva famlia revisa els deures i les notes que tens? ___
Amb qui de la teva famlia parles dels teus problemes i inquietuds? ______
A casa em trobo:
B 
Regular

Malament

El que ms magrada de la meva famlia s:
_________________________________________________________________________________________
El que menys magrada de la meva famlia s:
_________________________________________________________________________________________
De la meva famlia, magradaria assemblar-me a:
_________________________
Per qu? ___________________________________________________
Quines activitats extraescolars realitzes?
Informtica:

Idiomes:

Quin? ____________________________________
Esplai:

Esports:

Quins? ____________________________________
Dansa:

Msica:

Quin tipus? ________________________________
Dibuix:

Altres:

Quins? ___________________________________
Surts habitualment amb una colla damics/amigues? S:  / No: 
Quines activitats feu? _______________________________________
Quan? _________________________
Llegeixes habitualment? S:  / No: 
Quin tipus de lectures? ______________________________________
Quanta estona? __________________
Posa una creu, en cada cas, a lalada on et veus a tu mateix/a
Optimista
<|>
Pessimista
Tmid
<|>
Extravertit
Tranquil
<|>
Nervis
Callat
<|>
Xerraire
Innocent
<|>
Murri
Ben educat
<|>
Malcarat
Tossut
<|>
Dcil
Obedient
<|>
Rebel
Feli
<|>
Infeli
Confiat
<|>
Desconfiat
Agressiu
<|>
Pacfic
Treballador
<|>
Gandul
Sincer
<|>
Mentider
Seris
<|>
Bromista
Perseverant
<|>
Inconstant
En quins mbits trobes ms dificultats?
La salut .......................................................... 
La meva manera de ser ....................... 
Els estudis .................................................... 
Els amics i amigues...................................... 
Els companys dinstitut ....................... 
La famlia ...................................................... 
Els desigs que no puc realitzar................. 
Altres coses ....... 
Quines? __________________________
Com tagradaria ser?
_________________________________________________________________________________________
Centre de procedncia: ______________________________________
Poblaci: _______________________
Has repetit algun curs anteriorment? Quin? _______________________
Quines matries tagraden ms? ___________________________________________________________________
Per qu?
_________________________________________________________________________________________
Quins sn els objectius que et proposes aconseguir aquest curs?
_________________________________________________________________________________________
Qu voldries fer quan acabis els estudis a linstitut?
_________________________________________________________________________________________

96

Annex 17 Gui per una entrevista inicial


Entrevista inicial

Data:___________________________

Dades personals
Institut________________________________________ Tutor/a________________________________________
Alumne/a____________________________________________________ Curs____________Grup____________
Adrea_________________________________________________________ Telfon_______________________
Data de naixement______________________________ ltim curs que va fer i any_________________________
On el va fer?__________________________________________________________________________________
Nom del pare________________________ Professi______________________ Tel. de la feina_______________
Nom del mare________________________ Professi______________________ Tel. de la feina_______________

97

Annex 18Gui per una entrevista peridica


Entrevista peridica

Data:___________________________

Aspectes acadmics
Rendiment escolar - Notes

Assistncia- puntualitat - Retards a les hores dentrar a classe

Actitud a classe - Socialitzaci dins de laula

Actitud cap al professor/a - Socialitzaci dins del centre

Inters per les matries - Deures i treballs

Actitud a casa - Tasques que realitza/Activitats extraescolars/Hores destudi i deures

Pautes de millora - Plantejar laprenentatge con un repte, no com una obligaci

98

Annex 19 Gui per una entrevista


Gui dentrevista

Data:___________________________

Dades personals
Institut________________________________________ Tutor/a________________________________________
Alumne/a____________________________________________________ Curs____________Grup____________
Assistents a lentrevista:
Pare/Mare___________________________________________________________________________________
Altres_______________________________________________________________________________________

1. Ordre del dia:


Entrevista inicial
2.

Temes tractats:

3.

Acords:

Signatura tutor/a

peridica

ocasional

final

Signatura pares

99

You might also like