Professional Documents
Culture Documents
Qu he de fer?
Guia per al professorat de secundria
Noem Calero
Toia Castella
Jordi Del Barrio
Antoni Giner
Pilar Martin
Cristina Montaes
Oscar Puigardeu
Carme Vanrell
Document elaborat pel GRAT ( Grup de Recerca per lAcci Tutorial) de lInstitut
de Cincies de lEducaci de la Universitat de Barcelona.
ndex
Introducci ............................................................................................................................................... 7
A. Del funcionament del centre.................................................................................................................... 8
A.1. Qu s un institut? ............................................................................................................................ 8
A.2. Crrecs: rgans collegiats, rgans unipersonals i altres crrecs ...................................................... 8
A.3. Eines per a la gesti d'un centre. Documents del centrei altres recursos. ..................................... 13
A.3.1. Projecte Educatiu de Centre (PEC) .......................................................................................... 13
A.3.2. Programaci anual................................................................................................................... 13
A.3.3. Projecte Curricular de Centre (PCC) ........................................................................................ 13
A.3.4. Acord de corresponsabilitat .................................................................................................... 14
A.3.5. Normes d'organitzaci i funcionament del centre (NOFC)...................................................... 14
A.3.6. Projecte Lingstic de Centre (PLC) .......................................................................................... 14
A.3.7. Pla dacollida............................................................................................................................ 14
A.3.8. Serveis educatius ..................................................................................................................... 14
A.3.9. Mesures organitzatives ........................................................................................................... 15
A.3.10. Acci tutorial ......................................................................................................................... 15
A.3.11. Projectes d'innovaci pedaggica i curricular ....................................................................... 15
A.3.12. Estratgies didctiques prpies de cada centre .................................................................... 15
A.3.13. Organitzaci pedaggica del centre ...................................................................................... 15
A.3.14. Gesti de personal ................................................................................................................. 16
A.3.15. Comissi d'atenci a la diversitat (CAD) ................................................................................ 16
A.3.16. Assignatures alternatives, assignatures optatives i assignatures d'itinerari ......................... 16
A.3.17. Unitat de Suport a l'Educaci Especial (USEE) ....................................................................... 16
A.3.18. Departament de Psicopedagogia i Orientaci ....................................................................... 16
A.3.19. Programa de prevenci de riscos laborals............................................................................. 16
A.3.20. Referncies normatives ......................................................................................................... 17
A.4.Organitzaci del centre .................................................................................................................... 21
A.4.1. Com sintercanvia la informaci .............................................................................................. 21
ndex de taules
Taula 1 Com fer lentrevista amb lalumnat ............................................................................................... 50
Taula 2 Moments del curs per a fer les entrevistes i objectius a aconseguir ............................................. 51
Taula 3 Motius de bloqueig ms freqents en el dileg i claus per a superar-los...................................... 52
Taula 4 Lentrevista de motivaci............................................................................................................... 54
Taula 5 Mediaci del tutor amb adolescents ............................................................................................ 55
Taula 6 Entrevista de negociaci ................................................................................................................ 56
ndex dannexes
Annex 1: Model de fitxa de trasps de primria a secundria ................................................................... 74
Annex 2 Fitxa per a deixar feina a lalumnat .............................................................................................. 76
Annex 3 Sollicitud de perms del professorat ............................................................................................ 77
Annex 4 Registre de gurdies I ................................................................................................................... 78
Annex 5 Registre de gurdies II .................................................................................................................. 79
Annex 6 Autoritzaci per sortir de laula .................................................................................................... 80
Annex 7 Sollicitud del servei de mediaci ................................................................................................. 81
Annex 8 Trobada de mediaci .................................................................................................................... 82
Annex 9 Fitxa 1: "La histria del meu nom." .............................................................................................. 83
Annex 10 Fitxa 2: "Ens coneixem com a grup: targeta de presentaci.".................................................... 84
Annex 11 Fitxa 3: test de personalitat ........................................................................................................ 85
Annex 12Fitxa 4: autoexploraci del jo ...................................................................................................... 87
Annex 13 Fitxa 5: "Com sc jo i com em veuen els altres." ........................................................................ 89
Annex 14 Fitxa 6: "Valoraci dels meus resultats acadmics." .................................................................. 90
Annex 15 Fitxa trasps dinformaci .......................................................................................................... 95
Annex 16 Informaci sobre lalumne. ....................................................................................................... 96
Annex 17 Gui per una entrevista inicial.................................................................................................... 97
Annex 18Gui per una entrevista peridica ............................................................................................... 98
Annex 19 Gui per una entrevista .............................................................................................................. 99
Introducci
El present document Sc tutor. Qu he fer? pretn ser una eina dajut al professorat de Secundria
que sincorpora a la seva tasca docent.
El mn de lensenyament secundari s complex i ric. La seva activitat s dinmica, absorbent, de
vegades frentica, com correspon a un entorn en el qual es belluguen entre 200 i 800 nens, nenes i
adolescents de 12 a 18 anys.
Lorganitzaci daquest mn s exigent, com ha de ser per tal que funcioni com a plataforma
densenyament i deducaci en una societat en constant canvi com s la nostra.
Any rere any canvien els alumnes, que de nens i nenes passen a adolescents, i tamb canvien les lleis
per les quals es governa, en lnies generals, la nostra petita societat.
Els Instituts (que tamb han canviat recentment de nom: abans eren IES) sadapten als canvis del temps,
de lalumnat, de tendncia educativa i de llei; per continua havent-hi una poblaci de professorat,
majoritriament engrescada en la seva tasca, que sadapta a tots els canvis que sesdevenen per laven
natural del temps, i tamb als que sesdevenen de levoluci dels rgans de lAdministraci.
En un qestionari que vam elaborar des del GRAT (Grup de Recerca de lAcci Tutorial) lany 2009 sobre
la figura del tutor/a en lensenyament secundari, i que vam fer arribar a totes les escoles de Catalunya,
vam poder constatar que la majoria dels tutors/es ho eren sense cap formaci prvia, la qual cosa pot
fer ms feixuga la seva tasca.
Per aquesta ra, i conscients de la importncia de la seva figura a lescola, hem dedicat especial atenci
a la feina del tutor/a en el present document on presentem eines bsiques per a bellugar-se per un
centre de secundria.
Esperem que aquest document serveixi de brixola per a navegar per lagitat mar de lensenyament a
tots aquests mariners que comencen la seva tasca i, per qu no, tamb a alguns vells llops de mar, que
segueixen tenint dubtes i curiositats.
A tots aquells que busqueu eines en el Sc Tutor i informaci per a exercir la vostra feina, us fem
arribar un missatge dnim: no oblideu mai que la vostra tasca s importantssima; juntament amb les
famlies, contribuu a forjar els recursos humans del mn del futur!
crrec de cap d'estudis de cicles formatius. Aquest equip directiu assessora el director/a en matries de
la seva competncia, elabora la programaci general, el projecte educatiu, les normes dorganitzaci i
funcionament del centre i la memria anual de linstitut. Daltra banda, tamb afavoreix la participaci
1
de la comunitat educativa , estableix els criteris per a lavaluaci interna del centre i coordina les
actuacions dels rgans unipersonals de coordinaci.
2
Sn competncies del director/a dels instituts deducaci secundria vetllar per la coordinaci de la
gesti del centre, ladequaci del projecte educatiu i lelaboraci de la programaci general.
Sn competncies del cap destudis dels instituts deducaci secundria la planificaci, el seguiment i
lavaluaci interna de les activitats del centre i la seva organitzaci i coordinaci.
Sn competncies del secretari o secretria dels instituts deducaci secundria dur a terme la gesti de
lactivitat econmica i administrativa i exercir la prefectura del personal dadministraci i serveis.
Sn competncies de la coordinadora o coordinador pedaggic dels instituts deducaci secundria el
seguiment i lavaluaci de les accions educatives que es desenvolupen a linstitut.
2. Els caps de departament
Cada departament didctic compta amb un responsable del seu funcionament que organitza i gestiona
les activitats dels membres que en formen part.
Correspon al cap de departament la coordinaci general de les activitats del departament i la seva
programaci i avaluaci, aix com la convocatria del professorat que imparteix les rees o matries
corresponents a les reunions de departament.
3. Els crrecs de coordinaci
Sn crrecs intermedis que, tal com indica el seu nom, coordinen diferents actuacions que es fan dins
del centre.
Correspon al coordinador/a dactivitats i serveis escolars, la coordinaci general de les activitats escolars
complementries i de les activitats extraescolars del centre. I si sescau, la coordinaci de la residncia,
amb dependncia directa del o de la cap destudis.
La comunitat educativa s integrada per totes les persones i les institucions que intervenen en el
procs educatiu. En formen part els alumnes, les famlies, el professorat, els professionals d'atenci
educativa i el personal d'administraci i serveis, l'Administraci educativa, els ens locals i els agents
territorials i socials i les associacions que els representen, i tamb els collegis professionals de l'mbit
educatiu, l'associacionisme educatiu, les entitats esportives escolars i els professionals, empreses i
entitats de lleure i de serveis educatius. (article 19, LEC).
2
El coordinador/a de Formaci Professional, sota la dependncia del cap o de la cap destudis, vetlla per
ladequaci de les accions del professorat tutor; coopera en la detecci de necessitats de formaci
professional de lmbit territorial on est ubicat linstitut, dacord amb la planificaci, els criteris i els
programes del Departament dEnsenyament. Tamb es relaciona amb les administracions locals, les
institucions pbliques o privades i les empreses de lrea dinfluncia per a la detecci de les necessitats
de formaci de la zona, la coordinaci de prctiques en empreses, etc.. aix com les empreses en el marc
dels programes de garantia social, quan aquests sn organitzats a linstitut o depenen daquest.
Altres crrecs possibles
En tots els centres el director o directora nomenar un coordinador/a dinformtica per a assessorar el
professorat en la utilitzaci educativa de programes i equipaments informtics en les diverses rees del
currculum i orientar-los sobre la seva formaci permanent en aquest tema.
En tots els centres educatius el director o directora nomenar un coordinador/a de prevenci de riscos
laborals per a coordinar i promoure les actuacions en matria de salut i seguretat en el centre. La
designaci recaur en un dels funcionaris o funcionries docents en actiu i amb destinaci definitiva al
centre.
A fi de potenciar el Pla per a la Llengua i la Cohesi Social, el director o directora nomenar com a referent un coordinador o coordinadora de llengua, interculturalitat i cohesi social que desenvolupar
funcions per a promoure entre la comunitat educativa accions de sensibilitzaci, foment i consolidaci
de leducaci intercultural i de la llengua catalana, com a eix vertebrador dun projecte educatiu basat
en el plurilingisme.
La coordinaci general dels projectes dinnovaci educativa correspon al o a la cap destudis. A cada
centre sha de designar un mestre/a o un professor/a responsable del desenvolupament del projecte.
4. Claustre de professorat
El claustre de professorat s lrgan propi de participaci dels docents en la gesti i planificaci
educatives de linstitut deducaci secundria. Est integrat per la totalitat del professorat que imparteix
docncia i s presidit pel director/a.
Com a membres del claustre de professorat, els docents seran electors i elegibles en les eleccions de
representants del professorat en el consell escolar del centre.
El claustre es reuneix preceptivament una vegada cada trimestre amb carcter ordinari i sempre que el
convoqui el director o directora o que ho solliciti un ter, almenys, dels seus membres. s reglamentari
que el claustre es reuneixi al comenament i al final de cada curs escolar.
Lassistncia al claustre s obligatria per a cadascun dels seus membres.
5. El Consell escolar del centre
s l'rgan collegiat de direcci del centre. Est integrat per representants de tots els estaments
educatius i sencarrega de validar totes les decisions i propostes que es fan des de qualsevol dels altres
quatre nivells. s a dir, s lrgan de participaci de la comunitat escolar en el govern dels instituts
deducaci secundria; i ns responsable tamb de la programaci, el seguiment i lavaluaci general de
tota lactivitat del centre.
10
un/a regidor/a o representant de lAjuntament del terme municipal en el qual es troba el centre
en el cas dels instituts que imparteixen, com a mnim, dues famlies professionals o en qu, si
ms no, el 25% de lalumnat est cursant ensenyaments de formaci professional especfica,
sescollir una persona representant proposada per les organitzacions empresarials presents en
lmbit dactuaci de linstitut, amb veu, per sense vot
el/la secretari/ria o administrador/a del centre, que actua de secretari o secretria del consell,
amb veu per sense vot
Pel que fa a la gesti, funcionament, organitzaci i direcci dels Instituts, ens remetrem al Decret
102/2010 de 3 d'agost (DOGC 5686, 5-8-2010), d'autonomia dels centres educatius. Decret que deroga
totes les instruccions, disposicions i decrets anteriors. Citant textualment aquest nou Decret: "La
finalitat daquest Decret s aplicar els preceptes que estableix la Llei per tal que lexercici de lautonomia
de cada centre sigui compatible amb el funcionament integrat del sistema, concordant amb el conjunt de
principis que el regeixen dacord amb larticle 2 de la Llei deducaci, en un marc de gesti
descentralitzada. El funcionament del sistema educatiu ha de fer possible lassoliment dels seus objectius
tal com es determinen a la Llei deducaci: adequar lacci educativa per millorar el rendiment escolar en
leducaci bsica, estimular la continutat en els estudis postobligatoris i adequar-se als requeriments de
la societat del coneixement. I fer-ho tot atenent la diversitat, avanant en la inclusi escolar de tot
lalumnat, en un context duniversalitat i dequitat, atenent els principis rectors del sistema educatiu que
estableix la Llei deducaci".
Els Cicles Formatius sagrupen en Famlies Professionals. Cada Famlia Professional engloba un conjunt
dactivitats que pertanyen al mateix sector econmic o de producci. Hi ha nombroses famlies
professionals com per exemple: activitats agrries, activitats fsiques i esportives, activitats
martimopesqueres,...
11
Equip directiu
Director/a
Secretari/a
PAS
Coordinador/a pedaggic/a
Caps de dept.
CAD
Comissi de convivncia
Professorat i
equips docents
Professionals
EAP i SS.SS
Coord. 1er
ESO i PAC
Coord. 2on
ESO i PAC
Coord. 3er
ESO i PAC
Coord. 4rt
ESO i PAC
Tutors 1er
ESO
Tutors 2on
ESO
Tutors 3er
ESO
Tutors 4rt
ESO
Orientaci
Piscopedaggica
Coord.
Batx.
Mediaci
Alumnat
Delegats/des
Equip de mediaci
Subdelegats/des
12
13
14
Sn aquells/es alumnes que presenten necessitats educatives especials perqu presenten discapacitat, trastorn de conducta o
de personalitat o perqu presenten altes capacitats)
15
16
1984
1985
1989
1990
Llei orgnica 1/1990, de 3 doctubre, dordenaci general del sistema educatiu (LOGSE).
1991
1992
Decret 75/1992, de 9 de mar, pel qual sestableix lordenaci general dels ensenyaments de
leducaci infantil, leducaci primria i leducaci secundria obligatria a Catalunya (modificat el 2002).
Decret 94/1992, de 28 dabril, pel qual sestableix lordenaci curricular de leducaci
infantil.
Decret 95/1992, de 28 dabril, pel qual sestableix lordenaci curricular de leducaci
primria.
Decret 96/1992, de 28 dabril, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de
leducaci secundria obligatria (modificat el 2002).
Decret 223/1992, de 25 de setembre, de modificaci dels decrets 95/1992 i 96/1992, de 28
dabril, pels quals sestableix lordenaci curricular de leducaci primria i lordenaci
dels ensenyaments de leducaci secundria obligatria.
1993
1994
17
Resoluci de 20 de juliol de 2007, per la qual saproven les instruccions per a lorganitzaci i
el funcionament dels serveis educatius (EAP, CREDA, CRP, ELIC i CdA) i del Programa de
mestres itinerants per a deficients visuals per al curs 2007-2008.
Ordre del 25 dagost de 1994, per la qual sestableix el procediment per a lautoritzaci de
modificacions delements prescriptius del currculum de letapa deducaci infantil i de
letapa deducaci primria.
Decret 332/1994, de 4 de novembre, pel qual sestableix lordenaci general dels
ensenyaments de formaci professional especfica a Catalunya (modificat el 2000).
1995
1996
Decret 75/1996, de 5 de mar, pel qual sestableix lordenaci dels crdits variables de
leducaci secundria obligatria (modificat el 2001 i el 2002).
Decret 82/1996, de 5 de mar, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de
batxillerat (modificat el 2002).
Decret 160/1996, de 14 de maig, pel qual es regula el servei escolar de menjador als centres
docents pblics de titularitat del Departament dEnsenyament.
Decret 161/1996, de 14 de maig, pel qual es regula el servei escolar de transport per tal de
facilitar el desplaament de l'alumnat en l'educaci obligatria.
Decret 198/1996, de 12 de juny, pel qual saprova el reglament orgnic dels centres docents
pblics que imparteixen educaci infantil i primria.
Decret 199/1996, de 12 de juny, pel qual saprova el reglament orgnic dels centres docents
pblics que imparteixen educaci secundria i formaci professional de grau superior.
Ordre de 3 de juny de 1996, per la qual es desplega lorganitzaci i lavaluaci dels
ensenyaments de leducaci secundria obligatria.
1997
Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual saprova el Reglament dels serveis de
prevenci.
Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecci civil a Catalunya.
Decret 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un text nic dels preceptes de
determinats textos legals vigents a Catalunya en matria de funci pblica (modificat per
la llei 6/2002).
Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre latenci educativa a lalumnat amb necessitats
educatives especials.
Ordre de 20 doctubre de 1997, per la qual es regula lavaluaci dels centres docents
sostinguts amb fons pblics.
1998
Decret 285/1998, de 3 de novembre, pel qual s'estableixen nous crdits variables tipificats
de cultura clssica de l'educaci secundria obligatria.
Decret 312/1998, d1 de novembre, pel qual es creen els serveis de prevenci de riscos
laborals per al personal al Servei de lAdministraci de la Generalitat.
Llei 1/1998, de 7 de gener, de poltica lingstica.
Resoluci de 18 de juny de 1998, per la qual saproven instruccions per als centres
densenyament no universitari relatives als llibres de text i material curricular.
Ordre de 31 de juliol de 1998, de desplegament de l'organitzaci i l'avaluaci dels
ensenyaments de batxillerat.
Ordre de 23 de setembre de 1998, per la qual es determinen els efectes acadmics de la
incorporaci als ensenyaments de batxillerat de l'alumnat procedent dels cicles
formatius de grau mitj.
Ordre de 24 de novembre de 1998, per la qual sestableix el procediment per a lautoritzaci
de modificacions delements prescriptius del currculum de letapa deducaci secundria
obligatria.
Ordre de 22 de desembre de 1998, per la qual es modifiquen els crdits variables tipificats
de l'rea de religi catlica.
18
1999
2000
2001
2002
Llei 6/2002, de 25 d'abril, de mesures relatives a la conciliaci del treball amb la vida familiar
del personal de les administracions pbliques catalanes i de modificaci dels articles 96 i
97 del Decret legislatiu 1/1997.
Ordre ENS/193/2002, de 5 de juny, per la qual es regula la formaci prctica a centres de
treball i els convenis de collaboraci amb empreses i entitats.
Llei orgnica 5/2002, de 19 de juny, de les qualificacions i de la formaci professional
(LOCFP).
Decret 179/2002, de 25 de juny, pel qual es modifiquen el Decret 75/1992, de 9 de mar, pel
qual sestableix lordenaci general dels ensenyaments de leducaci infantil, leducaci
primria i leducaci secundria obligatria a Catalunya, el Decret 96/1992, de 28 dabril,
pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments deducaci secundria obligatria, i el
Decret 75/1996, de 5 de mar, pel qual sestableix lordenaci dels crdits variables de
leducaci secundria obligatria.
Decret 182/2002, de 25 de juny, pel qual es modifiquen el Decret 82/1996, de 5 de mar, pel
qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de batxillerat, i Decret 22/1999, de 9 de
febrer, pel qual sadequa lorganitzaci dels ensenyaments de batxillerat al rgim nocturn.
Ordre ENS/289/2002, de 31 de juliol, per la qual es desplega lorganitzaci i el funcionament
de la Inspecci dEnsenyament a Catalunya (modificada per Ordre ENS/385/2002, de 13
de novembre).
Llei orgnica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de leducaci (LOCE) (derogada).
2003
Real Decreto 943/2003, de 18 de julio, por el que se regulan las condiciones para flexibilizar
la duracin de los diversos niveles y etapas del sistema educativo para los alumnos
superdotados intelectualmente.
Ordre 1923/2003, de 8 de juliol, per la qual sestableixen els elements bsics dels documents
davaluaci i els requisits formals derivats del procs davaluaci que sn necessaris per a
garantir la mobilitat de lalumnat.
2004
Decret 317/2004, de 22 de juny, pel qual es regulen la constituci i la composici del consell
19
2006
2007
Decret 56/2007, de 13 de mar, pel qual es regula la selecci del director o de la directora i
el nomenament i el cessament dels rgans unipersonals de govern i de coordinaci dels
centres docents pblics.
Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de
leducaci primria.
Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de
leducaci secundria obligatria.
Resoluci EDU/120/2007, de 18 de gener, per la qual es convoquen les proves d'accs als
cicles formatius de grau mitj i de grau superior de formaci professional especfica, i les
proves de carcter general dels ensenyaments de rgim especial d'esports que
condueixen a l'obtenci de les titulacions oficials de tcnic/a d'esport i tcnic/a superior
d'esport i a les formacions esportives de nivell 1 i de nivell 3, corresponents a l'any 2007.
Resoluci EDU/1663/2007, de 28 de maig, de convocatria pblica per a lautoritzaci de
plans estratgics per a la promoci de lautonomia dels centres educatius pblics per al
perode 2007-2011.
Ordre EDU/114/2007, de 24 dabril, de convocatria de concurs pblic per a la selecci de
projectes d'innovaci educativa duts a terme per centres educatius pblics i privats
concertats.
ORDRE EDU/186/2007, d'1 de juny, per la qual s'aproven les bases reguladores del Programa
cooperatiu per al foment de la reutilitzaci de llibres de text i material didctic
complementari en els centres educatius sostinguts amb fons pblics que imparteixen
ensenyaments obligatoris, i s'obre la convocatria pblica corresponent al curs escolar
2007-2008.
Ordre EDU/221/2007, de 29 de juny, per la qual sestableixen els principis generals que shan
de tenir en compte per a laplicaci de larticle 4.4 del Decret 142/2007, de 26 de juny, pel
qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci primria.
2009
2010
2011
20
Bstia: cada professor/a disposa duna bstia o calaix on rep correu ordinari, informacions,
convocatries, etc.
Correu electrnic: els diferents mbits de coordinaci utilitzen cada cop ms les llistes de
correu electrnic per tal de trametre informacions o comunicats sense malbaratament de
paper.
Espais de coordinaci
Claustre de professorat.
Reunions de departament.
21
Biblioteca
Aula de Msica
Aula dinformtica
Laboratori de cincies
Aula didiomes
Taller de Tecnologia
Recursos bibliogrfics
Pissarres digitals
Canons de projecci
CDs, DVDs
Desdoblaments drees instrumentals per nivells: agrupament de lalumnat segons el seu nivell
acadmic en aquestes rees.
Desdoblaments de cincies naturals, tecnologia o angls: separaci de cada grup classe en dues
meitats, per a la realitzaci de treballs prctics o de conversa.
Aula dacollida: agrupament, durant algunes hores setmanals, de lalumnat procedent daltres
pasos per tal de rebre una capacitaci inicial en les llenges oficials i el sistema educatiu catal.
22
Aula oberta: agrupament que aplega lalumnat amb algun tipus de rebuig escolar i/o risc
dabandonament per tal de rebre una formaci de tipus ms prctic i adaptat a les seves
caracterstiques.
Atenci individualitzada: atenci que rep lalumnat amb algun tipus de necessitat educativa
especial durant algunes hores a la setmana, per tal que disposi dun suport adequat a les seves
capacitats daprenentatge.
23
B. DE LALUMNAT
B.1. Caracterstiques de ladolescncia
Podem definir ladolescncia com el perode de la vida comprs entre la infncia i ledat adulta i que
arriba des de la pubertat fins al desenvolupament complet de lorganisme.
Hem de partir de la base que no hi ha dues adolescncies iguals; per aix hem dacceptar la diversitat
dadolescncies existents.
En general els adults tenim dificultats per entendre, explicar i comprendre aquesta etapa de la vida i
sovint es percep ladolescent com un perfil de caracterstiques homognies, a qui pengem les mateixes
etiquetes: sn rebels, no fan cas de res, se salten les normes, no saben el que volen, no hi ha qui
els entengui...
El professorat i els tutors i tutores hem de fugir daquesta visi tan simplificada amb lobjectiu de
conixer realment els adolescents que tenim a les nostres aules; noms daquesta manera serem
capaos dentendrels, de conixer-los i daproximar-nos-hi.
Etapes de ladolescncia:
Podem parlar de tres estadis diferents que expliquen la seqncia per la qual passaran, abans o desprs,
la majoria dels adolescents.
1. Ladolescncia inicial:
Aquest moment es caracteritza pels canvis fsics interns i externs. Cada adolescent t un ritme diferent,
encara que generalment les noies solen arribar a ladolescncia entre els 11 i els 13 anys i els nois entre
els 13 i els 15 anys.
Segons com succeeixin aquests canvis i com hi reaccioni ladolescent, el condicionaran duna manera
ms favorable o menys. En aquesta fase, lentorn social acostuma a fer comentaris sobre la imatge de
ladolescent, els quals no sempre seran ben rebuts i poden influir negativament en la construcci de la
imatge dun mateix.
Hem de tenir en compte que els canvis fsics no sempre es corresponen amb els psicolgics. No compta
noms ledat que tinguin o la imatge que donin, ja que ledat psicolgica no sempre es correspondr
amb la madurativa.
2. Ladolescncia intermdia:
Es sol produir entre els 13 i els 16 anys en el cas de les noies i entre els 15 i els 18 en el cas dels nois.
En aquesta etapa sinicien els canvis psicolgics ms significatius, com ara el pas del pensament concret
a labstracte, la recerca de noves formes de viure i de canviar el mn, construint noves teories i
conviccions defensades amb arguments i accions slids, que el separen dels gustos i apetncies infantils
per comenar a crear el seu propi projecte de vida.
Aquests canvis solen ser de valors i de forma de veure el mn. Ladolescent adopta una actitud crtica
amb all que lenvolta i no li agrada acceptar les coses perqu s. Tamb sinicia en aquesta fase un
24
despertar de la seva vida interior i de la conscincia dun mateix i, com a conseqncia, apareixen les
primeres crisis de valors.
Aquesta etapa es converteix en un perode de construcci dun mateix, on ladolescent comena a
definir-se i al mateix temps comena a experimentar, a descobrir i a conixer coses noves i en alguns
casos a iniciar-se en conductes de risc.
Sn molts canvis i molt importants en un perode de temps molt curt i aix li pot comportar un malestar
existencial i un sentiment dincomprensi i dinseguretat que es projecta cap a lentorn ms prxim.
A ladolescent li costa definir qu vol ser de gran, quins estudis posteriors vol triar... Per al mateix
temps busca autoafirmar-se i allunyar-se de la famlia per ser ell mateix. Encara que no tingui clar qu s
el que vol, ho vol per ara mateix. En moltes ocasions,cometem lerror dexigir-los un comportament
adult,quan no els estem donant loportunitat de ser-ho. No podem exigir-los-ho noms quan ens
interessa que el tinguin.
Pel que fa als canvis fsics, poden aparixer alguns complexos amb el cos, que poden dificultar la relaci
amb els altres. Malgrat que tamb s un perode on comencen amb les primeres experincies sexuals, i
es barregen el desig, la tendresa, el romanticisme, els amors platnics...
El grup diguals samplia i es mant com a referent i com a centre damistats i de relacions. En aquesta
poca les converses se centren en lamor, lamistat i la famlia i, encara que no ho sembli, dediquen molt
de temps a parlar dels seus pares i dels possibles conflictes amb ells.
3. Ladolescncia tardana:
Centrada en les noies entre el 16 i 19 anys i en els nois entre els 18 i els 21.
En aquesta etapa comena la recerca de lequilibri. En alguns casos observem que el procs maduratiu
es veu interromput per problemtiques associades a problemes de conducta, consum de drogues,
trastorns alimentaris, trastorns de personalitat, etc., que shan iniciat en etapes anteriors o en aquesta
mateixa, i que no han perms a ladolescent afrontar ni realitzar laprenentatge necessari per a trobar
certa estabilitat i coherncia entre voler ser i ser un mateix. Tanmateix, per a la majoria de casos,
aquesta s una etapa en que es comena a definir i sest cmode i conforme amb la imatge personal.
Tamb s un perode ple de noves experincies donades pel major grau dautonomia (en la capacitat
decisria pel que fa a la ocupaci professional i/o acadmica, loci, leconomia, les amistats...) i
marcades pel moment vital (primeres relacions de parella estables, canvis en les formes de relaci amb
els iguals, etc.).
No oblidem que en tot el procs adolescent hi ha una intenci explcita o implcita de comenar a
qestionar-se les grans preguntes com:
Qui sc?
Descobrir com sc. Donar forma a la definici dun mateix, descobrint les prpies virtuts i mancances.
Qu vull?
Identificar les prpies necessitats, les prpies exigncies, el propi estil personal, en definitiva el que vull
fer amb la seva vida. I, sobre la base daquest autoconeixement, donar forma al propi projecte de vida.
On vaig?
Aprendre a trobar un cam que tingui coherncia amb el que crec que sc i sc capa de fer. Descobrir
per qu serveixo, em pot ajudar a trobar camins que ajustin els meus objectius a les meves capacitats.
Podem trigar tota la vida a poder respondre aquestes preguntes, si s que mai arribem a fer-ho; per s
en el perode de ladolescncia quan comencem a qestionar-nos tot aix, pensant que podrem
resoldre-ho en poc temps.
25
La societat, el professorat i la famlia tenen un paper molt important a travs de guiar i posar lmits. Els
adolescents han danar conquerint llibertats personals que els permetin construir-se i autoafirmar-se en
la seva identitat personal i social per a seguir respectant les fronteres dels adults.
26
tipifica lapartat 1, quan no siguin de carcter greu, i tamb les faltes injustificades
dassistncia a classe i de puntualitat".
Referncia normativa
Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l'alumnat i regulaci de la convivncia en els
centres educatius no universitaris de Catalunya.
Resoluci de 29 de maig de 2009 relativa a l'organitzaci i el funcionament dels centre pblics
d'educaci infantil i primria i d'educaci especial per al curs 2009-2010
Resoluci de 29 de maig de 2009 relativa a l'organitzaci i el funcionament dels centre pblics
d'educaci secundria per al curs 2009-2010
Enllaos
DECRET 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l'alumnat i regulaci de la convivncia en els
centres educatius no universitaris de Catalunya.
http://www.gencat.cat/diari/4670/06165026.htm
LLEI ORGNICA 2/2006, de 3 de maig, deducaci.(BOE 106, de 4-5-2006.)
http://www.gencat.cat/educacio/butlleti/professors/noticies/LOEcatala.pdf
Llei d'educaci de Catalunya
http://www.gencat.cat/educacio/lleieducacio/cat/articulat.htm
Guia professorat novell
http://phobos.xtec.cat/professoratnovell/index.php?option=com_content&view=article&id=81&Itemid
=15
27
d) Aconseguir que els alumnes adquireixin unes bones habilitats comunicatives, una
expressi i comprensi orals, una expressi escrita i una comprensi lectora correctes i
el domini dels nous llenguatges.
e) Aconseguir que els alumnes assoleixin un coneixement adequat del propi cos i
adquireixin habilitats fsiques i esportives.
f) Afavorir laplicaci en situacions diverses i lactualitzaci permanent dels
coneixements adquirits pels alumnes.
g) Capacitar els alumnes per a lexercici de la ciutadania, amb respecte als drets i les
llibertats fonamentals de les persones i als principis bsics de la convivncia
democrtica.
h) Capacitar els alumnes per al desenvolupament destratgies dautoregulaci dels
aprenentatges, per a laprenentatge autnom i per a lexercici dactivitats
professionals.
i) Capacitar els alumnes per a lanlisi crtica dels mitjans de comunicaci i de ls de les
noves tecnologies.
j) Permetre una organitzaci flexible, diversa i individualitzada de lordenaci dels
continguts curriculars, especialment als ensenyaments obligatoris, que faci possible
una educaci inclusiva".
Llevat que el centre educatiu tingui aprovada una organitzaci horria de les matries diferent a
lestablerta amb carcter general, lassignaci horria de les matries s la que sestableix en lannex 4
del Decret 143/2007, de 26 de juny (DOGC 4915, de 29.6.2007).
Assignaci horria de les matries dels ensenyaments d'ESO
CURSOS
Llengua catalana i literatura
Llengua castellana i literatura
Llengua estrangera
Matemtiques
Cincies de la naturalesa
Cincies socials, Geografia i Histria
Educaci fsica
Tecnologies
Educaci visual i plstica
Msica
Educaci per a la ciutadania i els drets humans
Educaci eticocvica
Religi / Activitats d'atenci educativa*
Matries optatives**
Matries optatives especfiques***
Tutoria
Treball de sntesi****
Projecte de recerca
TOTAL
1r
3
3
3
3
3
3
2
2
3
2
2
1
(1)
30
2n
3
3
3
3
3
3
2
2
3
1
3
1
(1)
30
3r
3
3
3
3
4
3
2
2
1
1
1
1
2
1
(1)
30
4t
3
3
3
3
3
2
1
1
9**
1
1
30
28
** Assignatures Optatives a 3r d'ESO. Per a iniciar, reforar o ampliar els continguts de les matries
comunes del currculum.
*** Lalumnat a 4t d'ESO ha de cursar tres matries optatives especfiques (o d'itinerari) a ra de tres
hores setmanals dentre les segents: Biologia i Geologia, Fsica i Qumica, Educaci visual i plstica,
Msica, Tecnologia, Informtica, Llat i segona llengua estrangera.
**** El crdit de sntesi o treball de sntesi, en cas que sorganitzi de manera extensiva, es dur a terme
dins lhorari de les matries.
Cada centre organitza el contingut d'aquestes assignatures d'acord amb el seu PEC, per cada cop ms
s'est tendint a oferir matries de carcter transversal, entre d'altres.
El centre ha destar obert de dilluns a divendres, mat i tarda, de manera que lalumnat pugui
accedir als seus serveis dins lhorari i en les condicions establertes pel consell escolar.
La distribuci de lhorari lectiu sha de mantenir dins els lmits segents: des de les 8 fins a les
19 hores. Les classes shan d'organitzar en sessions de mat i tarda.
La sessi de classe s de 60 minuts, en els quals sinclou el canvi de classe. Atenent criteris
didctics poden programar-se sessions de durada diferent sempre que el temps lectiu total per
matria no vari.
Normalment es faran 6 hores diries de classe, 4 de les quals seran al mat i 2 a la tarda. No
s'han de fer ms de 7 hores diries de classe a un mateix grup dalumnes, i en lEducaci
Secundria Obligatria no se n'han de fer ms de 5 en horari de mat.
De manera general, els grups dalumnes no tindran hores lliures intercalades entre les de
classe.
29
S'ha de procurar que les hores dentrada i de sortida, tant al mat com a la tarda, siguin les
mateixes cada dia de la setmana per a cada grup dalumnes.
La direcci de linstitut pot adaptar laplicaci dels criteris anteriors, dacord amb la Inspecci
dEducaci, a les especificitats daquells centres que tinguin aprovat un doble torn.
Els instituts han de lliurar a lalumnat els horaris, que inclouran les sessions de classe i altres activitats
escolars, aix com el temps desbarjo.
Lassistncia de lalumnat al centre s obligatria (art. 22.1.a de la Llei deducaci). En aquest sentit, el
centre ha de disposar de mecanismes efectius de control de lassistncia a classe i de seguiment de
lalumnat, el qual haur de comunicar al centre educatiu qualsevol canvi que generi una absncia
prolongada. El centre educatiu ha dinformar lalumnat de Batxillerat i les seves famlies de les
possibilitats danullaci de matrcula a les quals fa referncia lapartat 13.14, sobre Inscripcions
extraordinries i anullaci de matrcula.
Lalumnat ha de romandre al centre durant tot lhorari destinat a les sessions de classe i activitats
escolars. Quan per motius dorganitzaci salterin les classes o activitats escolars programades,
lalumnat romandr en dependncies del centre i en tindr cura un professor o professora. Per aix,
quan sautoritzi lalteraci de lactivitat, shaur dassegurar prviament la disponibilitat de lloc i
professorat.
Lalumnat dESO romandr al centre durant el seu temps desbarjo, acompanyat dels professors o
professores de gurdia que designi el director o directora.
Les sortides dalumnes del centre en lhorari de classes i dactivitats escolars, que inclou el temps
desbarjo, hauran dautoritzar-se segons el procediment que cada centre estableix en les seves normes
dorganitzaci i funcionament.
El consell escolar haur daprovar lhorari tipus dels diferents cursos (hores dentrada i de sortida,
nombre de classes al mat i a la tarda, etc.).
B.5.Avaluacions
En general, els centres programen tres perodes davaluaci al llarg del curs, que no sempre coincideixen
amb els trimestres naturals de l'any. Normalment s'intenta fer una distribuci equilibrada de les
setmanes totals del curs.
La distribuci dels trimestres pot quedar de la segent manera:
En alguns centres, es programa una avaluaci zero o pre-avaluaci de lalumnat, que normalment s
qualitativa (d'adaptaci al centre, de seguiment de la feina, de l'assistncia a classe...), i s'acostuma a fer
30
un mes desprs d'haver comenat les classes. No s una avaluaci normativa, per s interessant com a
primera presa de contacte amb l'evoluci de lalumnat a l'aula i al centre.
31
s possible que existeixi algun lloc en el centre on el servei de mediaci tingui un despatx, un arxiu, una
adrea de correu electrnic, o una bstia per a sollicitar el servei. Per el ms rpid ser que contacteu
directament amb la persona coordinadora.
Referncia normativa
DECRET 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l'alumnat i regulaci de la convivncia en els
centres educatius no universitaris de Catalunya.
En lapartat C 3.2. es tracta el tema de la mediaci des del punt de vista del professorat.
32
C. DE TU COM A PROFESSOR
C.1. Definici i actuacions del professorat
El professorat s lencarregat de guiar i acompanyar lalumnat en la seva adquisici de coneixements,
destreses i valors, s a dir, en el seu procs densenyament-aprenentatge. Cal tenir en compte que un
dels aspectes primordials de la nostra feina s el coneixement de les caracterstiques i necessitats de
lalumnat. En aquest sentit, el requisit de donar una resposta educativa de qualitat a la diversitat del
nostre alumnat requereix instruments de planificaci, de reflexi i dorientaci. La programaci
didctica, la llibreta de notes, lagenda... seran algunes de les eines per a desenvolupar la nostra tasca
docent.
En lacci educativa, el protagonisme no tan sols lassumeix el docent sin tamb lalumnat amb la seva
motivaci i participaci activa. En aquest marc s imprescindible pensar qu vull ensenyar, com ho
far, qu vull que aprenguin i consegentment qu han aprs. Per tant, les principals tasques que
desenvoluparem es poden resumir de la segent manera:
Planificar cursos: dissenyar les programacions didctiques, s a dir, concretar les nostres intencions
educatives (objectius, continguts i competncies de lassignatura) i les maneres necessries darribar-hi
(activitats densenyament-aprenentatge, recursos, avaluacions) perqu lalumnat aprengui.
Fer docncia: oferir lajuda adequada perqu lalumnat pugui avanar en el seu procs de construcci
de coneixements i de creixement personal. Es fa imprescindible:
Conixer les caracterstiques individuals i grupals dels estudiants amb els quals es
desenvolupar la nostra tasca.
Establir un clima relacional, afectiu, que proporcioni nivells elevats de confiana, seguretat i
maduresa perqu lalumnat actu amb llibertat, disciplina i respecte (amb si mateix, amb els
altres i amb el seu entorn).
Tenir preparat un sistema per a avaluar all que ha aprs el nostre alumnat i la nostra tasca
docent.
Cal recordar que la funci tutorial est en mans del professor-tutor/a titular tot i que correspon a tot
lequip docent exercir les funcions dacompanyament des de les seves prpies rees curriculars i
competncies a fi que lalumnat pugui desenvolupar tot el seu mxim potencial detectant punts forts
que serviran per a motivar-lo en el seu progrs acadmic i personal.
33
Exercir els diversos aspectes de la funci docent a qu fa referncia l'article 104 de la LEC
(http://www.gencat.cat/educacio/lleieducacio/cat/titol_8.htm#a104), en el marc del
projecte educatiu del centre.
b.
c.
Exercir la funci docent d'acord amb els principis, els valors, els objectius i els continguts del
projecte educatiu.
b.
c.
Actuacions
Les causes de l'expedient disciplinari seran l'incompliment per part del professor dels deures propis.
Referncia normativa
Llei dEducaci de Catalunya Article 29
http://www.gencat.cat/educacio/lleieducacio/cat/titol_3.htm#a29
19h
6h
25h
34
30h
7,5h
37,5h
Cada crrec que un professor/a pot exercir, va associat a un cert nombre dhores que se li redueixen
dentre les lectives (s el nombre dhores de reducci); per segueix havent-les de complir al centre en
un horari determinat (sn hores de permanncia).
Exemple: Com es registra al centre?
Annex 2 Fitxa per a deixar feina a lalumnat
Annex 3 Sollicitud de perms del professorat
Referncia normativa
Llei d'educaci de Catalunya > Articulat > Ttol III. Del la comunitat educativa (articles 19-41)
http://www.gencat.cat/educacio/lleieducacio/cat/titol_3.htm#a29
Instruccions
Organitzaci
i
funcionament
dels
centres.
Curs
2010-2011
Serveis
Educatius
http://educacio.gencat.net/portal/page/portal/Educacio/InstruccionsCurs/ResultatInstruccionsCurs?p_
nrm=11329&p_ind=1&p_txt=&p_sec=1&p_sec=3&p_sec=2&p_amb=11327&p_ext=1&p_pag=1&p_cer=
1
Exemple: Com es registra al centre?
Annex 4 Registre de gurdies I
Annex 5 Registre de gurdies II
35
36
http://educacio.gencat.net/portal/page/portal/Educacio/InstruccionsCurs/DetallInstruccionsCurs?p_am
b=11327&p_apa=466537&p_ext=1&p_nrm=11334
37
Excedncies
Voluntria per inters particular. Voluntria per tenir cura d'un fill (natural, adoptat o acollit). Voluntria
per cura d'un familiar. Voluntria per agrupaci familiar. Voluntria per incompatibilitat.
Referncia normativa Consulteu la legislaci vigent
Decret Legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre. Text refs de funci pblica. DOGC nm. 2509.
Annex, de 3.11.97.
Llei 6/2002, de 25 d'abril, de mesures relatives a la conciliaci del treball amb la vida familiar
del personal de les administracions pbliques. Modifica els articles 96 i 97 del Decret Legislatiu
1/1997. DOGC nm. 3626 de 30.04.02.
Enllaos
Departament densenyament - Informaci i sollicituds de gesti de personal docent
http://www20.gencat.cat/portal/site/Educacio/menuitem.a735c8413184c341c65d3082b0c0e1a0/?vgn
extoid=f06917655ec1f110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f06917655ec1f110VgnVCM1
000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default#Bloc1c0bcefb7fc1f110VgnVCM1000008d0c1e0a
C.2.5. Riscos laborals (per a la millora de les condicions de seguretat i salut dels treballadors i
treballadores)
Definici
Activitats preventives que legalment han de dur a terme totes i cadascuna de les empreses amb
independncia de la seva activitat productiva o la seva grandria. De fet, no s tant sols una obligaci
legal, de la qual deriven responsabilitats relatives a la seguretat i salut dels treballadors, sin que forma
part del cicle de millora continuada que qualsevol empresa ha daplicar en la seva gesti.
Riscos de seguretat
Riscos higinics
Riscos ergonmics
Riscos psicosocials
Referncia normativa
Manual per a la identificaci i avaluaci de riscos laborals
http://www20.gencat.cat/portal/site/treball/menuitem.7c312755b8c91fe0a6740d63b0c0e1a0/?vgnext
oid=ce79f1b9c69af110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=ce79f1b9c69af110VgnVCM1000
000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
Enllaos
Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenci de riscos laborals (BOE nm. 269, de 10 de novembre)
http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/doc_58976586_1.pdf
Gua de acogida
38
http://www10.gencat.cat/WebAcollida/AppJava/es/Menu_Principal/Legislacio/MenuComun/Glossari/C.
jsp?pag=tcm:394-87597-64&pagindex=tcm:394-87589-64
Exemple: Com es registra al centre?
Objectius de la matria.
Competncies de la matria.
Continguts de la matria.
Distribuci temporal.
Activitats densenyament-aprenentatge.
Metodologia.
Recursos didctics.
39
Referncia normativa
Currculum i organitzaci
http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/
Organitzaci i funcionament dels centres. Curs 2010-2011 Educaci de persones adultes - Pblics
http://educacio.gencat.net/portal/page/portal/Educacio/InstruccionsCurs/DetallInstruccionsCurs?p_am
b=11327&p_ext=1&p_apa=474757&p_nrm=11336
Enllaos
DEPARTAMENTO DE EDUCACIN - RESOLUCIN EDU/3219/2010, de 6 de octubre, de regulacin de la
fase de prcticas que prev la Resolucin EDU/6/2010, de 4 de enero, de convocatoria de concurso
oposicin para el ingreso en la funcin pblica docente
http://www.gencat.cat/diari_c/5734/10278106.htm
Sntesi sobre el que normativament est documentant sobre programacions didctiques a lESO
http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Serveis%20Territorials/Girona/Inspeccio/Orientacions/
Sintesi__ESO.pdf
Agrupaments flexibles. Totes les lnies d'un mateix nivell educatiu s'organitzen per aules amb
diferents ritmes d'aprenentatge, de manera que un alumne/a pot passar d'un grup a l'altre en
funci de la seva capacitat per a assolir els objectius acadmics.
Refor en grups ordinaris. Es disposa d'un professor de refor dins de l'aula ordinria per a
donar suport a la tasca del professor titular.
Desdoblaments de grups per disminuir la rtio. En les rees del currculum que sn ms
prctiques o en aquelles que necessiten una atenci ms
individualitzada, es divideix el grup
en dos subgrups.
40
Adaptacions curriculars. Totes les rees del currculum especifiquen a la seva programaci els
objectius i els objectius mnims. Aquests objectius mnims garanteixen a l'alumnat l'assoliment
de les competncies bsiques.
Integraci de matries per mbits. Dues, tres o ms matries poden agrupar-se per a dur a
terme un projecte educatiu integrat amb lalumnat.
Referncia normativa
DEPARTAMENT DE LA PRESIDNCIA - LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci.
http://www.gencat.cat/diari/5422/09190005.htm
Currculum i organitzaci
http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/
Enllaos
Alumne excepcionalment dotat intellectualment
http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/atenci%F3%20diversitat/dee15.PDF%20
41
http://educacio.gencat.net/portal/page/portal/Educacio/InstruccionsCurs/DetallInstruccionsCurs?p_am
b=11327&p_apa=399947&p_ext=1&p_nrm=11332
http://educacio.gencat.net/portal/page/portal/Educacio/InstruccionsCurs/DetallInstruccionsCurs?p_am
b=11327&p_ext=1&p_apa=410120&p_nrm=11332
Enllaos
Projecte de convivncia i xit educatiu (PDF)
http://www.xtec.cat/lic/convivencia/documents_generals/document_marc_projecte%20de%20conviven
cia.pdf
42
Cal tenir en compte, sempre, que les parts sn les protagonistes en la presa de les decisions i tenen
l'ltima responsabilitat sobre els continguts de l'acord.
Referncia normativa
Llei d'educaci de Catalunya - ARTICLE 32. MEDIACI
http://www.gencat.cat/educacio/lleieducacio/cat/titol_3.htm#a32
La mediaci s un procediment per a la prevenci i la resoluci dels conflictes que es
puguin produir en el marc educatiu, per mitj del qual es dna suport a les parts en
conflicte perqu puguin arribar per si mateixes a un acord satisfactori.
El Departament ha d'establir les normes reguladores del procediment de mediaci, que
han de definir les caracterstiques del procediment i els supsits bsics en qu s
procedent d'aplicar-lo.
Exemple: Com es registra al centre?
Annex 6 Autoritzaci per sortir de laula
Annex 7 Sollicitud del servei de mediaci
Annex 8 Trobada de mediaci
Suspensi del dret dassistncia a determinades classes per un perode no superior a cinc dies
lectius.
b. Suspensi del dret dassistncia al centre per un perode que no podr ser superior a quinze
dies lectius, sense que aix comporti la prdua del dret a lavaluaci contnua.
c.
Inhabilitaci per cursar estudis al centre pel perode que resti per la fi del corresponent curs
acadmic.
43
Referncia normativa
Organitzaci i funcionament dels centres. Curs 2010-2011
http://educacio.gencat.net/portal/page/portal/Educacio/InstruccionsCurs
Enllaos
Expedient alumnat
http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Serveis%20Territorials/Girona/Documents/Expedient%2
0alumnat.doc
DECRET 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de lalumnat i regulaci de la convivncia en els
centres educatius no universitaris de Catalunya
http://www.xtec.cat/centres/a8062791/Documents%20de%20centre/Drets%20i%20deures%204%20juli
ol%202006.pdf
44
D. DE TU COM A TUTOR/A
D.1. La tasca de tutor/a
La persona tutora s lencarregada de tenir cura de lalumnat de la seva tutoria al llarg dun curs escolar.
Per a fer la seva feina, el tutor/a disposa duna hora amb tot el grup i de dues hores ms per a atendre
els alumnes individualment i les seves famlies. A leducaci pblica, dues daquestes hores es treuen de
lhorari lectiu del professor, la tercera hora es treu de lhorari de gurdia. Les escoles concertades poden
distribuir les hores de tutoria de forma diferent.
Actualment, des del mn universitari, sest fent una crida perqu lacci tutorial no es redueixi a la
intervenci que es realitza a lhora lectiva de tutoria. Es considera que lobjectiu de la tutoria s
lacompanyament en el creixement integral de la persona, i que per tant, no es pot reduir a la
intervenci que es realitza alhora amb tot el grup, sin que s molt ms mplia i inclou una visi
completa de lalumne/a i el seu entorn, tant dins com fora del centre, exigint, doncs, una intervenci
collegiada de diferents agents educatius (Subirats, J.; Albaigs, B., 2006).
La complexa realitat actual, que fa que lalumnat necessiti referents propers i significatius que li donin
seguretat i lajudin a construir-se com a persones, demana que qualsevol docent exerceixi de tutor, i que
es potenci la construcci del perfil del tutor/a com a element clau del procs educatiu.
Malgrat existir entre el professorat i el mn universitari aquesta conscincia, en un estudi fet
recentment des de la Universitat sobre lopini que lalumnat, professorat i famlies tenen sobre la
tasca dels tutors (GRAT 2009), va quedar pals, que ni lalumnat ni les famlies consideren que
acompanyar lalumnat en el seu creixement personal sigui una tasca important dels tutors/es, com
tampoc ho s que es coordini amb els serveis educatius de zona.
Els especialistes en tutoria entenen que els objectius de lacci tutorial sn (Giner, A.; Puigardeu, O.,
2008):
1. Acompanyar i orientar lalumne/a en el seu desenvolupament personal integral: habilitats
socials, educaci emocional, habilitats cognitives, responsabilitat i autonomia, habilitats
acadmiques...
2.
3.
6.
45
Laprenentatge cooperatiu s un sistema daprenentatge que permet a lalumnat treballar en grup per
a augmentar el seu aprenentatge i al mateix temps el dels seus companys del grup-classe El llibre de D.
Johnson i R.Johnson El aprendizaje cooperativo en el aula de leditotial Paids Educador, fa una
excel.lent exposici del tema
46
La comparaci amb el mn esportiu ens diu que aix saconsegueix tenint un bon rival, que en el nostre
cas pot ser un altre equip daprenentatge: un altre grup classe.
Ara b, un cop hem engrescat els alumnes a aconseguir millors resultats acadmics, com podem ajudar
el nostre grup a millorar les seves qualificacions?
Ho podem fer de dues maneres: la primera s facilitant als alumnes un qestionari que els ajudi a
reflexionar
Annex 14 Fitxa 6: "Valoraci dels meus resultats acadmics."
La segona s comentant desprs de cada avaluaci, o preavaluaci, els resultats acadmics dels
alumnes, amb tot el grup sencer.
Quan ho fem, ens trobem que els problemes ms habituals que ha tingut el grup han estat el
comportament dalguns membres del grup, que no permet a la resta atendre el professorat, la falta
dentesa amb algun professor/a, la manca de temps destudi personal, no saber com estudiar...
Segons els casos, cal establir objectius consensuats a assolir i, en conseqncia, plantejar estratgies.
Quan els problemes sn de deficincies a lestudi, que s el ms habitual, una estratgia que funciona s
la de fer parlar als alumnes que obtenen millors resultats i fer-los explicar quant de temps dediquen a
lestudi i com estudien.
Daquesta manera poden servir de model als alumnes que no treuen tan bons resultats, i al mateix
temps, donem als alumnes que estudien una aprovaci necessria, dins del nostre mn estudiantil, al
qual, malauradament, lalumnat que no estudia ha imposat justament la idea contrria: que estudiar es
cosa de pringats, o de motivats, com recentment diuen despectivament a aquells que compleixen
amb la seva tasca destudiar.
Aquest s tamb el moment densenyar als alumnes a fer un horari destudi personal o a practicar
alguna tcnica destudi, preferentment alguna que el tutor/a pugui exercitar amb la seva matria.
Un hbit sadquireix quan es repeteix un acte reiteradament, envoltat de les mateixes condicions, siguin
aquestes circumstancials o temporals. Doncs b, amb lestudi hauria de passar el mateix.
Lhbit destudiar sadquireix quan lacte destudiar es repeteix dia rere dia a la mateixa hora. Per aix, el
foment de lhbit destudi va molt lligat a lhorari destudi personal, que estableix les hores ms adients
de cada dia de la setmana per a cadasc.
I per descomptat, ls de lagenda va molt lligat a la posada en prctica de lhorari destudi; per aix, s
molt important per el nostre alumnat que li inculquem lhbit dapuntar a lagenda tots els exercicis a
fer diriament, i que els ensenyem a fer un horari destudi personal.
I, per a assegurar-nos del seu compliment, conv implicar les famlies, avisant-los de lexistncia de
lhorari i demanant la seva collaboraci per tal que lalumnat el posi en prctica. Aix es pot fer
mitjanant una circular que ninformi les famlies.
Les normes per a elaborar un horari destudi personal les trobareu a:
Riart i Vendrell, J. (1984). Las tcnicas del tiempo de estudio personal. Barcelona: Oikos-Tau.
Si el temps de qu disposem per a la tutoria dna de si, podem tamb passar a lalumnat un test destils
daprenentatge, que es pot trobar a internet entrant a la pgina web formaciondeformadores.com.
47
D.2.3. La classe com a grup de treball deducaci emocional, habilitats socials o educaci en
valors.
I, finalment, no podem oblidar que un objectiu important de lacci tutorial s el dacompanyar i
orientar lalumnat en el seu desenvolupament personal integral, tenint cura daspectes com leducaci
emocional, els hbits socials o leducaci en valors.
Aquesta s, de fet, una tasca per a qualsevol adult que estigui en contacte amb nens i adolescents; i ms
per al professorat que, independentment de la matria que imparteixi, t a les seves classes locasi de
fer reflexionar lalumnat sobre els efectes collaterals de caire tic que vagin sortint en els temes que
es vagin desenvolupant.
Tradicionalment sha reservat al tutor/a aquesta tasca dacompanyar i ajudar a madurar lalumnat; s
per aix que en alguns plans dacci tutorial abunden els temes dhabilitats socials, deducaci
emocional o de valors personals per a ser treballats en grup.
Malgrat aix, el temps de tutoria normalment no s suficient per a desenvolupar aquests aspectes, i
alguns instituts tenen matries optatives dedicades a ltica, a les habilitats socials o a la intelligncia
emocional, i conviden a fer xerrades o tallers a persones especialitzades en prevenci de la salut i de
conductes de risc.
Si la marxa del curs ho permet, sempre s interessant treballar els valors de les habilitats socials o de
leducaci emocional amb el grup classe. A continuaci us facilitem informaci sobre aquests aspectes.
Leducaci emocional s una innovaci psicopedaggica dels darrers anys que respon a les necessitats
socials que no queden suficientment ateses en les matries acadmiques. El seu objectiu s el
6
desenvolupament de competncies emocionals. Bisquerra (p.157, 2009) .
Leducaci emocional apareix majoritriament en el camp de leducaci a partir de la concreci i
divulgaci del concepte dintelligncia emocional que va fer Daniel Goleman en el 1995.
Goleman compara la intelligncia general amb la intelligncia emocional i afirma que la segona s tan o
ms poderosa que la primera. Per a ell, la competncia emocional constitueix una meta-habilitat , s a
dir, una habilitat que est per sobre de totes les altres i les condiciona.
Per a Goleman, la competncia emocional determina el grau de destresa que aconseguim en el domini
de totes les nostres altres facultats, entre les quals queda incls lintellecte pur.
Les emocions sn indicadors poderosos que ens ajuden a distingir all realment important per a
nosaltres, s a dir, all que ms valorem, i all que ms valorem ser all en el que posarem la nostra
atenci, i per tant el que ms desenvoluparem. Daquesta manera les emocions actuen com a
potenciadors de les nostres habilitats.
Com ja hem indicat, el tutor/a no disposa de temps per a desenvolupar un programa deducaci
emocional, malgrat aix, donat linters del tema, recomanem algunes fonts dinformaci de les que es
poden extreure idees molt interessants. Entre elles nhi ha alguns llibres de PNL (Programaci
NeuroLingustica) s una tcnica psicolgica que utilitza el canvi destat emocional com a eina
fonamental. (Vegeu bibliografia daquest apartat)
Les habilitats socials sn el conjunt de capacitats per a emetre conductes eficaces en situacions de
relaci personal. Sn imprescindibles per a la convivncia.
48
Es parla dhabilitats socials com a conductes que faciliten la relaci interpersonal de forma no agressiva
ni inhibida. Aquestes conductes requereixen prviament dunes capacitats determinades, com saber
posar-se en el lloc de laltre, i impliquen un control de les prpies emocions.
Es poden aprendre per lobservaci de models i per la tcnica dassaig-i-error.
Alguns exemples dhabilitats socials sn: saber escoltar, saber elogiar, saber disculpar-se, saber dir que
no, saber presentar o rebre una queixa, demostrar desacord, saber negociar i saber expressar els propis
sentiments.
Leducaci en valors s una eina poderosa per a millorar la convivncia en els centres educatius, que
est directament relacionada amb les habilitats socials i amb leducaci emocional. Els aspectes morals
sn la base del desenvolupament de lalumnat com a persones. Dins del context escolar es pot
promoure el desenvolupament moral utilitzant estratgies per a obtenir lassimilaci de valors i la seva
manifestaci en actituds. Algunes delles sn: afavorir els grups de discussi o debats sobre dilemes
morals, promoure laprenentatge cooperatiu, promoure activitats que fomentin els valors prosocials i
desenvolupant lempatia i laltruisme .
En el llibre dEstany, A. I altres, que citem a la bibliografia, es poden trobar un grapat destratgies
didctiques i dactivitats molt tils, per a lensenyament de valors a laula.
49
Abans
de l'entrevista
Tenir clar l'objectiu que es vol aconseguir amb l'entrevista i comunicar-ho en iniciar-la.
D'aquesta manera, se centrar el tema i l'entrevista resultar ms efica.
Els objectius ms comuns a les entrevistes amb lalumnat sn: 1. Establir un primer contacte
per a facilitar el vincle personal; 2. Fer el seguiment del procs educatiu diagnosticant
problemes daprenentatge i, alhora, motivar-lo; 3. Tractar conflictes o problemes imprevistos;
i 4. Orientar sobre el futur acadmic
Independentment de l'objectiu concret que animi l'entrevista, el tutor/a ha de deixar clara
la finalitat ltima de l'entrevista amb l'alumne/a: acompanyar el noi/a en la seva
problemtica, ajudant-lo a fixar objectius i estratgies per a poder gestionar els seus
problemes.
De la mateixa importncia, o major que els punts anteriors, s que el tutor/a faci un esfor
per adoptar l'actitud prvia de posar-se en el lloc de l'alumne/a, i es proposi ajudar-lo amb
sinceritat, deixant al marge els possibles problemes de relaci que hagi tingut amb ell/a. Si es
procedeix daquesta manera, s gaireb segur que la relaci amb l'alumne/a millorar.
Obrir l'entrevista amb una salutaci amable, alguna pregunta per tal de trencar el gel o fer
alguna observaci que afavoreixi la complicitat. Per exemple: crec que has guanyat el torneig
de futbol de l'Institut, no?
Durant
l'entrevista
Centrar el tema.
Anotar els punts de la conversa que han de ser represos posteriorment per la seva particular
importncia.
Fer un resum final : punts tractats, estratgies establertes, compromisos adoptats.
Desprs
50
Es considera que existeixen moments determinats del curs que sn els ms adients per a dur a terme
cadascuna de les entrevistes
Taula 2 Moments del curs per a fer les entrevistes i objectius a aconseguir
Tipus d'entrevista
Objectius a assolir
Primer trimestre
- Diagnosticar problemes
d'aprenentatge
- Entrevista de mediaci
- Entrevista d'orientaci
51
En ocasions, que lalumnat es bloquegi a les entrevistes pot dificultar-nos extreure delles els resultats
que voldrem. Per a desfer aquests bloquejos de comunicaci, es poden utilitzar algunes senzilles
tcniques de comunicaci, extretes de la programaci neurolingstica (PNL).
MOTIUS DE BLOQUEIG
QU FER
COM FER-HO
-Lestudi no magrada
Convertir
lafirmaci
inabastable en
quelcom concret.
1. Convertint el fet en
un procs, utilitzant
el verb.
1. Quina cosa no
tagrada destudiar?
2. Qu s el que et
molesta quan vns a
lescola?
Desafiant, posant en
dubte el totalitzador.
Desafiant, plantejant
la possibilitat de
transgredir la
suposada obligaci,
incapacitat o manca
de voluntat.
- Venir a lescola no
magrada
FETS I ACCIONS
INABASTABLES
TOTALITZADORS QUE
NO ES PODEN SUPERAR
OBLIGACI,
INCAPACITAT, MANCA
DE VOLUNTAT, QUE
IMPEDEIXEN
QUALSEVOL
ALTERNATIVA
Buscar en
lexperincia de la
persona alguna
ocasi o subjecte
que surti
daquesta
categoria
absoluta.
Desfer la illusi
dobligaci,
manca de
capacitat o de
voluntat.
- No puc aixecar-me
quan sona el
despertador
ATRIBUCI A UNA
CONDUCTA DUN
SIGNIFICAT:
X VOL DIR Y
- No vull estudiar
AFIRMACIONS SENSE
SUBJECTE
EXEMPLE: PREGUNTES A
FER
EXEMPLES
Preguntar per
lautor de
lafirmaci i
rebatre-la.
Desafiant.
- Aquest/a profe
sempre sest ficant
amb mi. Em vol
suspendre
Trencar la relaci
x=y demostrant
que no s vlida
1. Desafiant.
1. No es ficar amb tu
perqu vol que atenguis
i no haver-te de
suspendre?
- Aquest/a profe em t
mania. Mai em somriu
2. Fent posar a la
persona en el lloc de
laltre.
2. Quan tu no somrius
a alg vol dir
sistemticament que...
52
El professor Joan Vaello Orts, en el seu llibre El profesor emocionalmente competente, a la pg. 244
ens explica les caracterstiques dun informe daquest tipus, al qual ell denomina: taula actitudinal.
(Vegeu bibliografia)
53
Exemple dentrevista
Qu guanyes
situaci?
aquesta
1. Recollir informaci de
lestat present.
4. Recollir informaci de
lestat desitjat i fer que
lalumne/a el visqui com si
estigus aconseguit
mantenint
5. Prendre la decisi de
canviar a lestat desitjat
7.Establir el metaobjectiu
54
D.3.3. Control i foment del respecte a les normes de convivncia del centre.
El tutor/a sassabentar de les incidncies mitjanant els comunicats dincidncia que hagin fet els altres
docents.
Cada centre t un protocol diferent per a fer arribar aquests comunicats als tutors/es.
En alguns centres, els tutors han dinformar les famlies de les incidncies tan aviat shan produt; en
daltres, cal fer-ho cada tres incidncies.
Quan les incidncies sobrepassen un nombre (normalment 6), se li obre un expedient disciplinari a
lalumne/a (per a ms informaci sobre lexpedient disciplinari ,vegeu lapartat daquest document: El
funcionament del centre.
Quan el problema de convivncia afecti un altre alumne/a, es pot recrrer a la mediaci en conflictes
entre alumnes, abans darribar a lexpedient disciplinari (vegeu De tu com a professor).
La mediaci en conflictes pot ser tamb exercida pel tutor/a. Amb la seva intervenci com a mediador,
el tutor no noms pot solucionar un problema de convivncia, sin que tamb aconsegueix que les
persones en conflicte puguin entendre les motivacions de laltre, convertint-se daquesta forma la
mediaci, en un procs de gran potencial educatiu.
1. Previ
2. Normes
Qu fa el tutor- mediador
55
4. Cercar
solucions
5. Acord
En ocasions, amb els adolescents es donen situacions carregades demotivitat, en les quals podem caure
fins i tot nosaltres. En aquests casos, quan la nostra convivncia amb lalumnat es fa difcil, s fcil que
prenguem una actitud defensiva i rgida, recolzant-nos en la nostra condici de professors. Per, com
diu Joan Vaello (Joan Vaello Orts, El professor emocionalment competent, pg. 235), El profesor que
adopta una postura rgida ante los problemas, pensando que tiene todo el poder y toda la razn, tienen
grantizada la perpetuacin de los contratiempos.
Evidentment, no tot es pot negociar, per en cas que all que tenim entre mans pugui negociar-se, i
repeteixo, nhi ha coses innegociables, el/la tutor/a pot donat un inestimable exemple de com
aconseguir una bona convivncia, prestant-se a la negociaci amb lalumnat.
A continuaci us fem cinc cntims per a dur a terme una entrevista de negociaci.
Taula 6 Entrevista de negociaci
Moments de la negociaci
Com fer-ho?
des de fora..
1. Escolta activa
Aixecant la mirada
Veient lescena com si fos una pel.lcula.
56
hem dit
3. Recerca de solucions
4. Plantejament de lacord
sento...
Concretant qu i quan.
ambdues parts
com
Buscar informaci i saber-la interpretar per a poder prendre les seves prpies decisions.
Facilitar-li les experincies daprenentatge i ajudar-lo a adquirir les habilitats necessries per a
poder prendre decisions.
Prendre una decisi no noms t en compte les expectatives, els interessos i les preferncies de
lalumnat, sin tamb les seves capacitats i els seus conflictes. El tutor/a ha dintentar unir la faceta
vocacional de lalumnat amb les circumstncies reals de la seva vida escolar i personal..
Algunes Webs dinters per a treballar lorientaci professional des de la TUTORIA sn:
es
Web sobre orientaci professional molt ben feta i molt indicada per a treballar-la principalment
amb els alumnes de 4t dESO cap al final del tercer trimestre: www.edu365.cat/
57
El Bus de les Professions s una unitat mbil itinerant que t com a objectiu oferir a lalumnat
de 3r i 4t dESO la possibilitat de conixer les caracterstiques de la formaci professional i els
cicles formatius que es poden estudiar a Catalunya: www.xtec.es/fp/htlm/quebus.htm
Web dorientaci acadmica i professional pensada perqu lalumnat treballi aspectes com la
cerca dinformaci, la feina o formaci, les eines per fer la carta de presentaci i el currculum,
etc.: www.xtec.es/~jvilaro1
Porta 22 introdueix lalumnat en una recerca en els sectors econmics amb ms projecci de
futur a Barcelona: www.porta22.com
Aquesta WebQuest es pot treballar tant des de tutoria com des dun crdit variable especfic.
Lalumnat ha de tenir coneixements dinformtica. A la webquest es poden trobar cartes de
presentaci,
currculums,
tests,
entrevistes
de
selecci,
etc.:
webquest.xtec.cat/httpdocs/wqfeina/portada.htm
Establir un primer contacte o coneixena famlia tutor/a (equip directiu, equip docent)
Donar una informaci i una imatge directes, sense intermediaci dels fills
Preparatius
Confeccionar un dossier informatiu: informaci detallada que es vol lliurar a les famlies
58
Preparar llistes dels alumnes per grups: per als pares que no saben el grup de qu forma part el
seu fill/a
Presentaci de l'equip
Presentaci dels pares i mares: lliurament del full d'assistncia de pares i mares
Material de treball: importncia del material escolar, obligatorietat de portar llibres de text o
ordinador i la resta del material, s de lagenda, deures a casa
59
Normes de convivncia, drets i deures de lalumnat: importncia del respecte als altres,
procediment d'amonestaci a lalumnat, signatura de lalumne/a i dels pares, sancions,
prohibici de portar mbils, mp3 i procediment en cas de retenir-ne
(Menjador i transport)
Caracterstiques de l'etapa i nivell: canvi de Primria a Secundria, final de cicle, final d'etapa,
viatge de fi de curs
Continguts del Pla dacci tutorial, en el nivell corresponent: orientaci, eixos transversals
Coneixement personal de lalumne/a: recollida d'informaci al llarg del curs (fitxes personals,
resums d'incidncies, avaluacions) i entrevistes
Dileg amb la famlia: dues entrevistes al llarg del curs: una de coneixement mutu i una
dorientaci
Conclusi
60
Per qu?
Buscar entre les dues parts (docent i famlia) acords que siguin coherents i assumibles.
Ens hem de guanyar la confiana i el respecte dels nostres usuaris, les famlies.
Hi ha ms demanda dentrevistes per part dels pares i dels professorat.
Hi ha ms alumnat ats fora de lescola per professionals externs (logopedes, psicopedagogs,
psiclegs, psiquiatres) i per tant es necessiten ms espais de seguiment amb la famlia.
Quantes?
Quan?
A linici de curs:
A final de curs:
On?
Espai habilitat per a entrevistes. Si manca lespai, un lloc que reuneixi les segents caracterstiques:
cmode, clid, que convidi a la intimitat, no transitat, sense interrupcions, tranquil, llumins,
temperatura agradable, net i endreat.
Qui ha de
participar?
Durada
61
Com hauria de
sortir la famlia
en acabar
lentrevista
Sentint que el seu fill s reconegut i valorat en la seva dimensi global (virtuts i defectes)
Convenuda que hi ha inters en la recerca conjunta dacords.
Amb la sensaci davanar.
Sentint que a poc a poc ens hem guanyat la seva confiana i a la inversa.
Com?
FASES DE LENTREVISTA
ABANS DE LENTREVISTA
Recollida de tota la informaci disponible sobre lalumne/a:
Aspectes acadmics: informes davaluaci, hbits destudi (si porta els deures fets
sempre, a vegades, mai o gaireb mai).
Aspectes actitudinals: actitud davant els deures, actitud davant les explicacions, davant
lestudi, davant el treball a laula, davant les sortides... si demana ajuda quan no entn o
no sap fer les coses.
Aspectes relacionals: relaci amb el professorat, relaci amb els companys i relaci amb
altres persones de la instituci escolar.
DURANT LENTREVISTA
1.
Acomodaci.
2.
3.
Com el/la veieu? Interessar-se per com el veuen a casa, qu explica de linstitut, quina opini
en t.
4.
Expressar els aspectes que compartim sobre la valoraci de lalumne/a: avenos i aspectes
positius i aspectes a treballar i millorar. Recerca de solucions i proposta dactuacions.
5.
6.
Comiat i fixaci de data de la segent reuni de seguiment, si sescau; en cas contrari, deixar
la porta oberta a futures trobades.
DESPRS DE LENTREVISTA
Posar per escrit el resum de lentrevista: objectiu, apreciacions de la famlia i del mateix tutor/a,
acords, aix com data de seguiment.
62
Models dentrevista
Annex 17 Gui per una entrevista inicial
Annex 18Gui per una entrevista peridica
Annex 19 Gui per una entrevista
Consells per a dur-la a terme:
- Reunir tota la informaci disponible abans de lentrevista: expedient escolar, informaci daltres
professionals, informaci daltres entrevistes (pares, tutors, etc.), observaci directa indirecta, proves
diagnstiques i informes.
- Salutaci cordial.
- To informal per professional
- Explicar el motiu de lentrevista.
- Realitzar preguntes eficaces
- Evitar preguntes tancades (s/no).
- Demanar ampliaci de les respostes.
- Assegurar-se que les preguntes sentenen.
- Establir una bona relaci: seure al costat (no dret/a), demostrar inters pel que explica, mostrar
cordialitat i empatia, ser sensible i observador/a.
- Garantir la confidencialitat.
http://www.edu21.cat/files/03Coaching,_entrevista.pdf
63
Contacte: es pot trobar el telfon a la web, contactar-hi a travs del psicopedagog de centre
amb qui tenen reunions peridiques o contactant directament amb el/la professional que un
cop a la setmana visita els centres educatius.
Observacions:
o
Cada centre sol tenir un format de document per a demanar la intervenci de lEAP en
algun cas.
LEAP valora, segueix i orienta la intervenci educativa amb lalumnat amb NEE.
LEAP valora i deriva als centres de salut o de SSAP lalumnat que ho requereixi.
LEAP realitza els informes i documents oficials que siguin preceptius per a
lescolaritzaci dels alumnes amb NEE i per a tots aquells que requereixin recursos
extraordinaris.
LEAP dna suport per a la planificaci i implementaci del plans individuals i altres
adaptacions curriculars de lalumnat amb dificultats daprenentatge, especialment
aquells amb NEE.
LEAP dna suport al centre educatiu per tal de gestionar la seva atenci a la diversitat.
64
LEAP realitza entrevistes amb les famlies per a poder-les orientar i assessorar sobre
aspectes pedaggics i sobre la modalitat descolaritzaci de lalumnat amb NEE.
ELIC
Contacte: Podeu trobar el telfon a la web; el professor/a de laula dacollida o la persona LIC
del vostre centre us poden facilitar el contacte.
Observacions:
o
La dedicaci dels professionals de lELIC a cada centre educatiu depn del nombre
dalumnat nouvingut que tingui el centre i del fet que aquest compti o no amb aula
dacollida.
LELIC assessora el centre educatiu i el LIC del centre en lorganitzaci del procs
densenyament-aprenentatge de la llengua vehicular del centre, en especial en relaci
a la realitzaci i implementaci del projecte lingstic de centre.
LELIC assessora el centre educatiu i dna suport als projectes del centre per tal de
millorar la convivncia i la cohesi social dins del centre i amb lentorn.
CRP
Funci: Donar suport a lacci docent posant a labast dels professors els materials necessaris i
assessorar i gestionar la formaci permanent del professorat.
Observacions:
o
Els CRP tenen biblioteques amb importants fonts bibliogrfiques sobre Psicopedagogia
i llibres de text especialitzats.
Els CRP tenen gran nombre de maletes pedaggiques amb materials i activitats
preparades per a treballar temes concrets. A la seva web trobareu les dades sobre les
maletes existents a cada CRP. Fins i tot, podeu demanar-les a CRP que no siguin el
vostre.
65
Els professionals del CRP realitzen un seguiment i suport a les propostes pedaggiques
del Departament dEducaci (Plans dautonomia, projecte 1x1...).
Aplicaci de mesures previstes en les Normes dorganitzaci i funcionament del centre, en cas
de faltes injustificades.
El control de les faltes dassistncia s essencial per a assegurar lassistncia obligatria de lalumnat a
lescola, sobretot en el cas dels menors dedat, als quals la llei obliga a estar en els centres docents en
horari escolar, sent-ne el centre el responsable durant aquest perode de temps.
El tutor/a s lencarregat habitualment de recollir les justificacions daquestes faltes i de trucar a les
famlies en cas que es repeteixin. Si malgrat el contacte amb la famlia lalumne/a segueix faltant, sha
de demanar ajut als SSAP (Serveis Socials).
Segons els centres, el tutor/a s tamb lencarregat de contactar amb els SSAP i fer el seguiment del cas.
Les faltes injustificades sempre sn sancionades, per cada centre ho fa de forma diferent. Tamb
sacostumen a sancionar els retards. Cal preguntar com i a partir de quin nombre (cas dels retards).
Cada centre t el seu sistema per a controlar les faltes. Normalment, els conserges contacten amb les
famlies, tan bon punt sobserva labsncia dalgun alumne; en daltres ho fa el professorat de gurdia; i
en alguns altres es fa mitjanant eines informtiques. Cal assabentar-se del sistema que utilitza el nostre
centre.
Per a ms informaci sobre la gesti documental i administrativa, vegeu els apartats daquest document
organitzaci de centre i de tu com a professor.
66
67
desenvolupament que desitja. Per tant, el tutor/a t lobligaci de crear la situaci que permeti el
desenvolupament del tutorat mentre aquest ha de situar-se en situaci propicia per a assolir aquest
desenvolupament. El tutor/a ha de respectar la situaci dindependncia i autonomia del tutorat
ajudant-lo en el seu desenvolupament i no estimulant la dependncia, a no ser que aquesta sigui efecte
collateral necessari i limitat en el temps i la intensitat del procs formatiu.
- Principi de justcia i veracitat.
El tutor/a ha de ser just/a en el tracte amb el seu alumnat i les seves famlies. Ha daplicar les
normatives de forma igualitria per a tots els membres de la comunitat educativa. Aquest principi
tamb ha de ser aplicat en forma dhonestedat i veracitat del tutor/a en les sessions davaluaci i les
informacions que ofereixi a pares i tutors i a daltres organismes oficials. Les informacions han de ser
matisades i respectuoses amb els principis anteriorment citats que sn, per tant, de rang superior.
Laplicaci daquests principis pressuposa en el tutor/a la presncia de tres virtuts prvies que sn la
capacitat (professional i tica), prudncia i la reflexi. Pressuposen, doncs, que els tutors/es sn
persones capaces i suficientment formades per a aplicar aquests principis generals als contextos
concrets de forma efica; persones amb capacitat de reflexi lcida que els permetr fer aquesta
concreci de forma lgica i raonable; i, finalment, amb la prudncia suficient per a dedicar el temps
necessari a reflexionar, per alhora, amb la capacitat de decisi justa per a actuar en els moments que
sigui necessari.
Aquests principis no pretenen substituir el llistat de deures proposats pel codis vigents esmentats a la
introducci, sin oferir uns principis que permetin una tica de mxims que dignifiqui la funci tutorial
dins de la professi docent. Esperem que a partir de la definici de la virtut, aquesta sigui lobjectiu de
tota funci docent i, de manera especial, de la funci tutorial, pel seu major nivell de responsabilitat i
especialitzaci.
68
apartat que recull les valoracions del professorat tutor i de l'alumnat desprs de ser aplicat aquest
projecte a 1r d'ESO. http://phobos.xtec.es/sgfprp/resum.php?codi=1885
WEB amb material per a la tutoria: http://yonoqueriasertutor.blogspot.com/
Giner, A. (2007). Evaluacin de la entrevista maestro-padres en el contexto escolar desde una
perspectiva relacional y emocional. Butllet La Recerca, n. 7. Consultat en
http://www.ub.edu/ice/recerca/pdf/giner.pdf a (5-9-2011)
Giner, A. (2011). La tutoria i el tutor avui. IN. Revista Electronica d'Investigaci i Innovaci Educativa i
Socioeducativa, V. 2, n. 2, 95-102. Consultat en
http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol2_num2/giner/index.html a (5-9-2011)
Adreces dinters per a lorientaci acadmica i professional
http://www.unportal.cat
http://www.unidata.gencat.cat
http://www.diba.es/educacio/recursos/publica/publicacions/caminet.asp
http://phobos.xtec.cat/orientacio/orientacio/web/index.php
Webs sobre tcniques destudi
http://www.ite.educacion.es/w3/eos/MaterialesEducativos/mem2006/aprender_estudiar/index2.html
http://www.estudiantes.info/tecnicas_de_estudio/necesidad_aportaciones_metodos_estudio.htm
http://tecnicas-de-estudio.org/memoria/index.htm
http://www.tecnicasdeestudio.com/
Srie pensada per a provocar el debat entre lalumnat i fer-lo explorar formes no agressives i no
violentes per a resoldre els conflictes a lescola, a casa i a la vida en general. s ideal per a treballar tant
leducaci en valors com leducaci emocional a lESO:
www.xtec.es/videoteca/series/showpeace/index.htm
Recopilaci de materials per a leducaci per la pau, els valors i la interculturalitat. Els materials es
poden trobar en diferents formats, que es poden baixar gratutament a:
www.edualter.org/material.htm
Recull darticles sobre educaci en valors que poden ser interessants per a obtenir informaci, tant per
al professorat, com per a lalumnat, sobre temtiques diverses:
www.cnice.mecd.es/padres/educa_valores
La web maltractament entre alumnes de Jordi Collell i Carme Escud cont un ampli ventall de
materials per a treballar els temes deducaci emocional, valors i habilitats socials:
http://www.xtec.es/~jcollell/
Entre els diferents materials de la web fem especial esment daquests dos:
Organitzaci sueca fundada el 1997 per a ajudar els centres de Secundria del seu
pas a preparar projectes dacci contra el maltractament entre alumnat. Trobem un exemple en la srie
de curtmetratges en lnia. Clica el text Se Friends reklamfilmer! de la seva pgina.
Bully Dance es un curtmetratge de dibuixos (10') produt per UNICEF i National Film
Board of Canada. Identifica les conductes de maltractament i el procs de
victimitzaci. No hi ha paraules i el missatge arriba a lespectador de manera clara i
contundent. Visualment s interessant i la banda sonora s rtmica i encertada.
Lobjectiu s estimular la discussi en el grup classe. Si us interessa, feu clic a la
69
D.9.2. Bibliografia
Arniz, P. (1988) Qui s qui? Les relacions humanes al grup classe. Barcelona: Gra.
Bisquerra, R. (2009): Psicopedagoga de las emociones. Madrid. Sntesis.
Boqu, M.C. (2002) Gua de mediaci escolar. Programa comprensiu dactivitats. Educaci primria i
secundria obligatria. Barcelona: Rosa Sensat.
Carreras, LL.; Eijo, P.; Estany, A.; Gmez, MT.; Guich, R.; Mir,V.; Ojeda, F.; Planas,T.; Serrats, MG.
(1996): Cmo educar en valores. Madrid. Narcea.
Conangla, M; Soler, J. (2004): La ecologa emocional. El arte de transformar positivamente las
emociones. Barcelona. Amat.
De Pags Bergs, E.; Re, A.(2008): Cmo ser docente y no morir en el intento. Tcnicas de
concentracin y relajacin en el aula. Barcelona. Gra. Dez de Ulzurrum, A.; Masegoda, A. (1996) La
dinmica de grups en lacci tutorial. Activitats per a fer a laula. Barcelon. Gra.
Dez de Ulzurrum, A.; Masegoda, A. (1996) La dinmica de grups en lacci tutorial. Activitats per a fer a
laula. Barcelona: Gra.
Giner, A., i Puigardeu, O. (2008). La tutorial y el tutor. Estrategias para su prctica. Barcelona: Ed.
Horsori.
Goleman, D. (1995): Inteligencia emocional. Barcelona. Kairs.
Gell, M.; Muoz, J. (2000): Desconcete a t mismo. Programa de alfabetizacin emocional. Barcelona.
Paids.
Johnson, D.W.; Johnson, R.T.; Holubec, E.J. (1999) El aprendizaje cooperativo en el aula. Barcelona:
Paids Educador.
Oconnor , J.; Seymour, J. (2000) Introduccin a la PNL. Barcelona. Urano.
Pallars, M. (1990) Tcnicas de grupo para educadores. Madrid: Publicaciones ICCE.
Riart i Vendrell, J. (1984) Las tcnicas del tiempo de estudio personal. Barcelona: Oikos-Tau, 1984
70
Salmurri ,F. (2004): Libertad emocional. Estrategias para educar las emociones. Barcelona. Paids.
Segura, M. (2007) Programa de competncia social. Volum I. Educaci secundria obligatria. Primer
cicle. Barcelona: Departament dEducaci.
Segura, M. (2007) Programa de competncia social. Volum II. Educaci secundria obligatria. Segon
cicle. Barcelona: Departament dEducaci.
Vaello Orts, J. (2009) El profesor emocionalmente competente. Barcelon. Gra.
71
Agraments
Volem fer un reconeixement a tots els membres dels diferents Instituts, i a totes les
institucions implicades, per l'ajuda que en tot moment han donat per dur a terme
la realitzaci d'aquest llibre, sense ells no hagus estat possible.
A tots, el nostre agrament.
72
Annexes
73
Poblaci
Lectura
Expressi
Expressi
Comprensi
Lectura
Comprensi
Castell
Escrit
Oral
Expressi
Expressi
Comprensi
Geometria
Comprensi
Catal
Escrit
Oral
Mesures
Resoluci de
problemes
Mecanismes
operatius
Nivell
Concepte de
nombre
Matemtiques
Bo 1
Acceptable 2
T dificultats 3
T moltes dificultats 4
Observacions (nivell acadmic assolit, any d'inici de l'ACI...):
Gaireb mai
Noms de
vegades
Habitualment
Sempre
Fa els deures?
Utilitza l'agenda correctament?
Porta el material?
Utilitza carpeta arxivadora?
Tipus de paper: blanc, quadriculat, pauta...
Organitza el treball?
Mostra inters per les tasques escolars?
Compleix les normes?
74
Gaireb mai
Noms de
vegades
Habitualment
Sempre
No
No
Tipus d'adaptaci
Organitzatives
Aula d'EE
Grups flexibles
Grups de refor
Tallers
Aula acollida
Logopdia
Fisioterpia
Curriculars
rees:
Atenci rebuda
EAP Zona
Serveis socials
EAIA
CSMIJ
EAP Visuals
Serveis mdics
Serveis privats
Cursos:
S
No
S
No
Fra convenient una entrevista ms directa i confidencial a l'inici del nou curs?
S
No
Data
75
Hora: de
Aula
Matria
Material que han de fer servir:
Grups dalumnes
No
Generalitat de Catalunya
Institut deducaci secundria
76
Data
Horari
Data
Signatura
77
Data
GURDIES
HORA
PROFESSOR/A GURDIA
PROFESSOR/A ABSENT
CURS
COMENTARI
8:00-9:00
9:00-10:00
10:00-11:00
11:30-12:30
12:30-13:30
15:15-16:15
16:15-17:15
78
Data
GURDIES
PROFESSOR/A GURDIA
ALUMNE
CURS
HORA
COMENTARI
79
Servei de Mediaci
Benvolgut/da professor/a,
Lalumne/a........................................................................... del curs/grup........................, realitzar una mediaci el...................................... de les .................. hores a
les ................. hores.
Per aquest motiu, tagrairem que lalumne/a pogus sortir de la teva classe en aquest horari.
Moltes grcies per la teva collaboraci.
Coordinaci de Mediaci.
Servei de Mediaci
Benvolgut/da professor/a,
Lalumne/a........................................................................... del curs/grup........................, realitzar una mediaci el...................................... de les .................. hores a
les ................. hores.
Per aquest motiu, tagrairem que lalumne/a pogus sortir de la teva classe en aquest horari.
Moltes grcies per la teva collaboraci.
Coordinaci de Mediaci.
80
Curs i grup:
Tutor/a:
Alumne/a:
Curs i grup:
Tutor/a:
Professor/a assistent
Organitzaci
Data
Hora
Lloc de trobada
Seguiment posterior
Data
Hora
Lloc de trobada
Data
Hora
Lloc de trobada
Data
Hora
Lloc de trobada
Data
Hora
Lloc de trobada
81
Mediador/a 2
Data:
REVISI
Ho complim?
DATA:
Funciona?
Signatura alumne/a 1
Signatura alumne/a 2
Signatura mediador/a 1
Signatura mediador/a 2
82
COMENCEM!!
El meu nom s:
83
A continuaci explica aquesta histria a la resta de la classe quan el professor/a tho demani.
Annex 10 Fitxa 2: "Ens coneixem com a grup: targeta de presentaci."
DEFINICI: Paraules que defineixen la teva personalitat.
AFICIONS: Coses que tagrada fer en el teu temps lliure.
TELEVISI: Programes de TV que ms tagraden.
VIATGES: Lloc on tagradaria viatjar.
FEINES: Feines que tagradaria fer.
SATISFACCI: Coses que fas o has fet que ms et satisfan.
DEFINICI
AFICIONS
TELEVISI
VIATGES
FEINES
SATISFACCI
84
AGRESSIU/VA
AMABLE
ANSIS/A
ATENT/A
Persona observadora que mostra inters per les coses i les persones
ATREVIT/DA
AUTORITARI/A
CONFORMISTA
CREATIU/VA
CRUEL
DECIDIT/DA
Persona que no s'hi pensa gaire a l'hora de prendre una decisi; no dubta ni vacilla
DISCRET/A
EGOISTA
Persona que tot ho vol per a si mateixa sense pensar en els altres
ENRGIC/A
Persona que reacciona amb rapidesa, fermesa i autoritat davant d'una situaci
ENVEJS/A
Persona que ho vol tot per a ell i que se sent gelosa dels altres
ESTABLE
EXPRESSIU/VA
FRED/A
IDEALISTA
Persona que es guia ms pels ideals que per les consideracions prctiques
INCONSTANT
Persona que s irregular en les seves actuacions, que comena una cosa i no l'acaba
INDIVIDUALISTA
Persona que fa les coses sempre sola, que no accepta collaborar amb els altres
INFLUENCIABLE
Persona que canvia d'opini fcilment quan sent l'opini dels altres
INESTABLE
LIBERAL
METICULS/A
OBERT/A
OPTIMISTA
Persona inclinada a veure les coses sota l'aspecte ms favorable, entusiasta i alegre
ORDENAT/DA
Persona que porta un ordre en la seva vida, el seu treball, en les seves coses
PERSEVERANT
Persona constant en les feines que fa, que no es desanima i torna a comenar
PESSIMISTA
REALISTA
RESERVAT/DA
SEGUR/A
SOCIABLE
Persona que t facilitat per integrar-se en el grup, li agrada la companyia dels altres
SUBMS/A
Persona obedient i dcil, que s'adapta fcilment a les ordres dels altres
SUSCEPTIBLE
Persona molt sensible respecte a les coses que els altres diuen d'ella
SUSPICA
TMID/A
TOLERANT
TOSSUT/DA
Persona que no cedeix, que es tanca en banda, no varia la seva opini i escolta poc
TRANQUIL/LA
Persona sense preocupacions, que no s'inquieta ni perd la calma
Ara pots escollir les caracterstiques que han obtingut una puntuaci ms alta, segons tu mateix/a:
85
Jo sc:
__________________________________________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________________________________
86
Respon amb espontanetat, s a dir, pensant les preguntes per no gaire estona.
no
Reservat/da
87
Vitalista
Trist/a
88
Tmid / Decidit
Introvertit / Extravertit
Segur / Dubitatiu
Sensible / Impertorbable
Sociable / Autosuficient
Calms / Actiu
Tranquil / Nervis
Dcil / Dominant
Estable / Inestable
Patidor/ Panxacontent
Omple amb aquests 5 adjectius la primera columna (Com em veig) del quadre segent:
Com em veig
1
Com em veuen
1
Coincidncies
1
Ara encercla els 5 adjectius, de la llista de ms avall, que aplicaries al teu company/a. Retalla la part del final del full,
dna-li al teu company/a i demana-li la seva part del final. Amb la part del full que tha donat el teu company/a,
omple la segona columna (Com em veuen) del quadre anterior.
Mira quines coincidncies hi ha entre la primera columna (Com em veig) i la segona columna (Com em veuen) i
escriu-les a la tercera columna (Coincidncies). Observa tamb les diferncies entre la primera i la segona
columna. Analitza aquestes coincidncies i diferncies amb el teu company/a.
__________________________________________________________________________________________
Adjectius per al teu company/a:
Reservat / Comunicatiu
Ferm / Vulnerable
Optimista / Pessimista
Dependent / Independent
Sobri / Entusiasta
Despreocupat / Responsable
Tmid / Decidit
Introvertit / Extravertit
Segur / Dubitatiu
Sensible / Impertorbable
Sociable / Autosuficient
Calms / Actiu
Tranquil / Nervis
Dcil / Dominant
Estable / Inestable
Patidor/ Panxacontent
89
Activitat 1:
Construeix un diagrama de barres on es vegin els diferents resultats acadmics que has obtingut en la primera avaluaci. En
leix dabscisses (horitzontal) escriu el nom de les diferents assignatures cursades i en leix dordenades (vertical) la nota
mitjana obtinguda. Per a fer aquest grfic necessites el butllet de notes. Desprs analitza els diferents resultats i mira de
trobar la soluci per a millorar-los.
90
Activitat 2:
A continuaci anota a la columna esquerra el nom de cada rea que than qualificat en aquesta avaluaci i al costat, la
qualificaci obtinguda. A la segent casella, apunta la nota esperada. I a la darrera columna escriu una breu opini sobre per
qu penses que has obtingut aquest resultat i no un altre.
Assignatura
Qualificaci
Qualificaci
Raonament sobre el resultat
obtinguda
esperada
91
Activitat 3:
A continuaci fes una ANLISI DE LA TEVA SITUACI ACTUAL
B / MOLT B
NO GAIRE B
PER QU?
PER QU?
He treballar molt.
No he treballat prou.
No he treballat gens.
He tingut sort.
.................................................. ......
................................................. ........
..........................................................
..........................................................
...........................................................
.........................................................
.........................................................
..........................................................
.........................................................
.........................................................
92
Activitat 4:
Tot seguit fes una llista de tots els aspectes que penses que podries millorar i, al costat, fes-ne una altra amb la soluci que
consideris ms adequada.
1.
...........................................................
a.
...........................................................
2.
............................................................
b.
............................................................
3.
............................................................
c.
.............................................................
4.
.............................................................
d.
.............................................................
Si els resultats no sn gaire bons, no et desanimis. Encara ets a temps de redrear la teva trajectria acadmica.
Si, al contrari, els resultats estan sent bons, enhorabona! Per mira de no confiar-te excessivament i continua esforant-te
per a mantenir-los.
En qualsevol cas, has de seguir treballant amb constncia, cada dia, aplicant les tcniques destudi, posant-hi esfor i illusi.
Latenci, la concentraci i el bon comportament a classe sn imprescindibles per a millorar el teu rendiment acadmic.
93
1.
Veus alguna relaci entre les teves preferncies per una assignatura i els resultats que hi obtens? Quina o quines?
Per qu creus que passa?
2.
Segons les teves notes, creus que dediques prou temps a lestudi?
3.
Creus que es necessari tenir uns bons hbits destudi? Per qu? Els tens? Posan exemples.
4.
5.
6.
Hi ha cap activitat extraescolar que tocupi massa temps i et resti temps per a fer altres coses? Et preocupa?
94
Grup 2010-2011
Data de naixement
Altres
RENDIMENT ACADMIC
l seu rendiment s:
Alt
Mig Baix
Repeticions de curs:
Passa de curs?
No
S
No.
S
No
Curs........Matries............................................................
Quins?
S .
Curs........Matries............................................................
Curs........Matries...........................................................
ASPECTES DISCIPLINARIS
El seu comportament s:
Bo
Sancions:
Regular Dolent
No S
ASPECTES SOCIALS
Relaci amb els companys/es:
Molt bona
Bona
Regular
Dolenta
Aquest alumne/a o la seva famlia ha estat vinculat amb alguna daquestes entitats?
CSMIJ (Hospital de dia)
Serveis socials
Psicleg/a extern/a
EAP
Altres
No
OBSERVACIONS
95
96
Data:___________________________
Dades personals
Institut________________________________________ Tutor/a________________________________________
Alumne/a____________________________________________________ Curs____________Grup____________
Adrea_________________________________________________________ Telfon_______________________
Data de naixement______________________________ ltim curs que va fer i any_________________________
On el va fer?__________________________________________________________________________________
Nom del pare________________________ Professi______________________ Tel. de la feina_______________
Nom del mare________________________ Professi______________________ Tel. de la feina_______________
97
Data:___________________________
Aspectes acadmics
Rendiment escolar - Notes
98
Data:___________________________
Dades personals
Institut________________________________________ Tutor/a________________________________________
Alumne/a____________________________________________________ Curs____________Grup____________
Assistents a lentrevista:
Pare/Mare___________________________________________________________________________________
Altres_______________________________________________________________________________________
Temes tractats:
3.
Acords:
Signatura tutor/a
peridica
ocasional
final
Signatura pares
99