Nmero 1781. Del 14 al 20 dabril del 2006. Any XLI.

0,20

ALZINA SURERA Quercus suber

SURO. (C) Alzina de capada poc
densa. La seva escora gruixuda i
resistent al foc s el suro, que es
pot extreure i recreix

PATRIMONI NATURAL. Els boscos i els

arbres sn uns dels bns ms preuats del

pas. Els voleu conixer millor? / 2 a 9

I UN PSTER DE REGAL. Amb els

quaranta arbres dels Pasos Catalans que

tots haurem de conixer

ROURE DE FULLA GRAN Quercus petraea Es

distingeix del roure martinenc per les fulles ben
glabres. El substitueix als vessants pirinencs de sl
cid i a la part nord de les serres del migjorn catal

TXERNBIL, VINT ANYS / 14 JOAN MANUEL SERRAT / 18 NAPOLE I ANDORRA / 22 VINT-I-CINC ANYS SENSE PLA / 24 ON ANEM? / 30

DOSSIER

presncia Del 14 al 20 dabril del 2006

ARBRES I BOSCOS. Les diferents espcies darbres constitueixen un patrimoni que

s de tots, i que als Pasos Catalans representa una part del territori molt superior a la
mitjana europea. Als nostres boscos hi podem trobar un centenar despcies diferents.

TAMARIU

gatal, director de la Fundaci Territori i Paisatge, s cert que a Catalunya cada vegada hi ha ms
bosc, per s bosc de menys qualitat. Hi ha moltes boscries de
pins blancs molt escanyolits i, a
la primera que es cremin, sen
cremaran centenars o milers
dhectrees. Per sort, per, a sota
estan sortint roures, que s una
vegetaci caduciflia i, per tant,
molt menys pirfila que el pi

PINASTRE

PI NEGRE

da vegada ms es veu clara la necessitat daplicaci duna gesti

forestal sostenible. En lmbit urb perqu, en general tamb, cada vegada sembla ms clara la
necessitat de conviure enmig
de zones verdes, tot i que puguin
ser envoltades de ciment i en uns
ambients de vegades bastant inhspits per al seu desenvolupament.
El fet, per, que cada vegada
tinguem ms arbres i, per tant,
ms bosc, no vol pas dir que
aquests boscos siguin ms rics o
duna bona qualitat, ni que la gesti que sen fa sigui la correcta.
Segons el parer de Jordi Sar-

PI PINYER

JORDI COMELLAS
Els arbres formen part del nostre patrimoni i del nostre paisatge
ms proper. Tant de lurb com
del rural, evidentment. I, pel que
sembla, cada vegada en ms
quantitat. En lmbit rural perqu, tot i els importants incendis
forestals que ha tingut el nostre
pas en els darrers anys, el bosc ha
aprofitat el retrocs de la pagesia i
labandonament de les terres per
crixer i expandir-se, i perqu ca

blanc.
Sensacions, mgia, bellesa...
Els arbres sn generadors de paisatges, dhbitats, de sensacions,
sn elements esttics que trobem
present al llarg de tota la nostra vida. De petits ens hi enfilem, ens hi
acostem perqu ens facin ombra i
tamb per resguardar-nos de la
pluja, ens hi fotografiem al costat
i, plantar-ne un s, juntament amb
tenir un fill i escriure un llibre,
una de les tres coses que alg, algun dia, va dir que shavien de fer
abans de poder morir tranquil.
Per a Jordi Sargatal, els arbres
i els boscos sn una cosa meravellosa, mgica...
Per a mi, tant els arbres en si,
com els boscos en general, sem-

DOSSIER / ARBRES

FAIG

El complex del sud

Les estads-

tiques ens diuen que ms de la

meitat del territori catal, uns
19.000 quilmetres quadrats, s
ocupada per ms dun centenar
despcies arbrades diferents,
una mitjana tamb molt superior
a la dels pasos europeus occidentals, on hi ha unes 130 espcies en
total.
Tenim el 50% del territori
que s forestal diu Mart Boada, mentre que als pasos europeus la mitjana s del 35%, per
no tenim una conscincia que
aquest gran patrimoni sigui important. No tenim autoestima
perqu, a ms, el 70% daquests
boscos sn mediterranis i la nostra cultura, que s molt urbana,
idealitza molt ms els paisatges
alpins i nrdics. s el que jo en dic
el complex del sud, el sud que
sempre semmiralla en el nord, i
amb el tema forestal ens passa el
mateix. Imaginat que del pi
blanc, que s el ms abundant a
Catalunya, en diem pi bord, que
s el pitjor que es pot dir a qualsevol cosa.
El nostre bosc s un bosc en el
qual ha intervingut molt lhome,
de manera que els boscos actuals
sn el resultat daquesta intervenci histrica i de la mateixa regeneraci del bosc. Mart Boada
considera que aquesta relaci home-bosc no ha estat dolenta, per
s summament crtic amb algunes actuacions i algunes actituds
actuals.
Sc molt crtic perqu els
boscos que tenim han estat explotats durant molt

ROURE PNOL

pre han estat una cosa molt especial i magraden molt les zones
humides, els aiguamolls... Entrar
en un bosc, moltes vegades s una
cosa mgica, perqu hi ha vida a
terra, hi ha vida a les altures, fins a
uns vint o trenta metres. El bosc
s un lloc meravells i s on
samaguen de animals mtics
com el llop, ls, els crvols, s un
lloc, crec, amb molta mgia.
Per la seva banda, per a Mart
Boada, reputat gegraf naturalista i professor de la UAB emotivament, larbre s una expressi
de levoluci del medi i dels organismes vius, s el paradigma, una
sensaci molt agradable. Larbre
s una expressi de bellesa i
devoluci histrica, s extraordinari.
Catalunya s un pas privilegiat amb un important patrimoni
forestal, ja que la seva extensi de
bosc s bastant superior a la mitjana europea. Altra cosa ser que
ens agradin o no la majoria dels
boscos que tenim perqu, en un
70%, es tracta de boscos mediterranis en qu predomina el pi
blanc, un tipus darbre que, per
regla general, no exerceix un
atractiu especial.
Mart Boada assegura: Quan
vnen collegues nostres de pasos del nord i els ensenyem les
fagedes es fan un fart de riure, per, en canvi, queden parats quan
veuen un bosc dalzines, de sureres o fins i tot de pi blanc.

temps i ens indiquen que la

nostra cultura
forestal, histricament ha
estat sostenible i,
ara, ens hem convertit en
una cultura acomplexada que ha
idealitzat els paisatges alpins i t
molt poca autoestima cap a les
nostres masses forestals i que, a
ms, ha fet una autntica barbaritat que no ha fet mai cap altra cultura mediterrnia, com s construir dins del boscos mediterranis, quan, precisament, una de les
seves principals caracterstiques
s la seva piroflia, i passa que un
incendi forestal es converteix en
un problema social.
Massa combustible
El fet que actualment el bosc no es
tracti com es feia abans comporta
importants problemes, segons el
president de la Fundaci Territori
i Paisatge. Tot aix comporta
una srie de problemes com el fet
que hi ha massa combustible, hi
ha massa matria vegetal. Abans
se la menjaven els herbvors o
sortia en forma de feixos per a les
cases o per als forns de pa. Ara tot
aix s al bosc, les masses de bosc
sn massa contnues i quan hi ha
un incendi, cremen milers dhectrees. El que hem de fer s, a travs de ramats i amb herbvors salvatges, convertir aquesta biomassa combustible en biomassa animal, i daquesta manera trobar solucions naturals a problemes que
tamb sn naturals, perqu la natura fa molt de temps que es va
inventar els herbvors, que
sn els que havien de fer
aquesta conversi.

MOIXERA DE GUILLA

Mart Boada
veu un altre
problema
en lactitud
dalguns cap
als arbres i els boscos,
que ell anomena la intocabilitat
de larbre.
Aquest gran patrimoni que
formen els nostres boscos s el resultat histric, durant millennis,
duna interacci entre nosaltres i
el bosc. Per tant, el mite de la intocabilitat s totalment equivocat,
el que ens cal sn plans de gesti
sostenibles que planifiquin i que
ens diguin qu volem fer dels nostres boscos, perqu actualment,
un dels grans problemes del bosc
s que ning no sap exactament
que nhem de fer.
s evident que els arbres i els
boscos formen part del nostre patrimoni, per el bosc s un patrimoni diferent, segons Boada.
El bosc s un patrimoni que,
a diferncia dels altres, no est
quiet, s viu, i cada any sens acumula unes quantitats de biomassa
molt importants. Si a Catalunya
deixssim que actuessin estrictament les forces de la natura, el
pas quedaria cobert de bosc. En
aquest sentit, la intocabilitat s un
criteri de cultura urbana que mitifica i converteix la natura en una
religi, per aquesta s una posici molt reaccionria, ideolgicament s molt de dretes.

BEDOLL

presncia Del 14 al 20 dabril del 2006

DOSSIER / ARBRES

presncia Del 14 al 20 dabril del 2006

Arbres dinters
local i comarcal

LIFEC, una fotografia dels boscos

LInventari Ecolgic i Forestal de Catalunya s el resultat dhaver estudiat 10.600
estacions distribudes per tota la superfcie boscosa del pas
JORDI COMELLAS

LInventari Ecolgic i Forestal

de Catalunya (IEFC) ens indica
que el tipus de bosc ms freqent
al Principat s el de pi blanc, per
lespcie que t un nombre ms
gran darbres s lalzina, que tamb s lespcie present a ms comarques catalanes.
Tot seguit detallem la distribuci per comarques i lextensi
de les espcies ms importants.

Pi blanc (Pinus halepensis)

s present a totes les comarques,
tot i que a lAlt Pirineu i lAran s
gaireb testimonial. s lespcie
ms abundant a 18 comarques, on
s dominant almenys al 40% del
bosc i representa ms del 90%
dels boscos de lAlt Peneds, el
Segri, la Ribera dEbre, les Garrigues, el Baix Peneds, el Tarragons i el Garraf. Les comarques
amb ms pi blanc sn el Bages
(26.000 ha), la Terra Alta (20.000
ha) i lAnoia (18.000 ha).

Pi roig (Pinus sylvestris)
Tamb s present a totes les comarques. s ms abundant, per,
a Ponent i gaireb tot es troba a la
Noguera. s lespcie ms abundant al Bergued, lAlt Urgell, el Ripolls, lAlta Ribagora, el Montsi i el
Pallars Sobir. A les
cinc primeres acumula fins al 40% del total, mentre que al Pallars Sobir s el
31,4%. Les comarques amb ms pi
roig sn lAlt Urgell
(39.000 ha) i el Bergued (42.000 ha).
s el segon tipus de
bosc amb un nombre
ms gran dhectrees.

OM

Al Principat hi ha una srie

darbres que, tot i no arribar a
tenir el grau de notorietat dels
monumentals, es considera
necessari protegir i conservar,
per les seves caracterstiques i la
seva popularitat dins del municipi
o dins de la comarca. Aquests
exemplars estan protegits pel
decret darbres dinters local o
comarcal, que estableix que
rebin aquesta consideraci
arbres que, per la seva
particularitat cientfica o la seva
histria, per les mides
excepcionals dins de la seva
espcie o per la seva edat, siguin
mereixedors de mesures de
protecci.
En el cas dels dinters
comarcal, se nestableix linters
a instncia del Consell Comarcal
corresponent o a petici del seu
propietari. En el cas dels
dinters local, es fa per acord de
lajuntament o tamb, a petici
del seu propietari. Per a la
declaraci se segueixen els
criteris segents: inters cientfic,
inters histric, mida, edat i
altres. En total, fins ara han estat
declarats dinters uns 365
arbres, de 20 comarques, tot i
que alguns no sn un exemplar
sol, sin un conjunt darbres, un
bosc, una arbreda, un espai
concret dun parc, etc.
La comarca que t un
nombre ms elevat
darbres amb aquesta
qualificaci s el
Maresme, amb 102;
la segueix el Baix
Llobregat, amb 80;
el Valls Oriental,
amb 54, i la Selva,
amb 28.
Pel que fa als
pobles amb un
nombre ms elevat
darbres
catalogats,
destaca Sant Boi
de Llobregat (Baix
Llobregat), amb
34; el segueix les
Franqueses del
Valls (Valls
Oriental), amb 32;
Tei (Barcelons),
amb 31; el Prat del
Llobregat (Baix
Llobregat), amb 22; Caldes de
Malavella (Selva), amb 21, i
Viladecans (Baix Llobregat) i
Argentona (Maresme) amb 13
cadascun.

Alzina (Quercus
ilex) Fent servir el
terme alzina tant per
parlar de les alzines
com de les carrasques, s
present a totes les comarques. A 28 passa dels 900.000
peus i a 12, dels 10 milions de
peus. A Ponent gaireb tota es
troba a la Noguera. s lespcie
ms abundant en nombre de peus
a 13 comarques: la Gar-

A linventari forestal shi han introdut variables ecolgiques./JORDI COMELLAS

rotxa, Osona, lAlt Empord, el

Girons, el Pla de lestany, la Selva, el Barcelons, el Maresme, el
Valls Occidental, el Valls
Oriental, el Baix Camp, la Conca
de Barber i la Noguera.
Les comarques amb ms alzines sn la Garrotxa (25.000 ha),
la Noguera (21.000 ha) i el Valls
Oriental (17.000 ha). s el tercer
tipus de bosc en nombre dhectrees a Catalunya (184.654).

Pinassa (Pinus nigra) s la
quarta espcie ms abundant a
Catalunya (amb 140.627 ha) i s
present a totes les comarques, tot i
que a lmbit metropolit s on
sen troben menys exemplars. s
la ms abundant al Solsons, que
concentra ms del 35% de tots els
boscos de pinassa catalans, amb
ms de 49.500 ha.

Pi negre (Pinus uncinata)
s la sisena espcie arbria fores-

tal tant pel nombre dhectrees

com pel nombre de peus. Noms
es troba al Prepirineu i al Pirineu,
on acostuma a viure fins als 2.400
metres. s abundant a nou comarques: les sis de lAlt Pirineu i
lAran (48.000 ha i 48 milions de
peus), el Ripolls (6,7 milions de
peus), el Bergued (prop de 5 milions) i el Solsons (1,5 milions
de peus). s lespcie ms abundant a la Cerdanya (10.832 ha i
2,5 milions de peus), per la comarca amb ms pi negre s el Pallars Sobir (15.825 ha i 16 milions de peus).

Alzina surera (Quercus suber) s la cinquena espcie forestal pel nombre hectrees
(5,32% dels boscos de Catalunya) i la setena pel nombre de
peus (ms de 39 milions), ms de
les quatre cinquenes parts dels
quals sn a les comarques gironines. Dins daquest mbit repre-

DOSSIER / ARBRES

presncia Del 14 al 20 dabril del 2006

Leina que informa

de la situaci
i de la qualitat
dels boscos

Linventari forestal indica com sn els boscos, quines espcies hi dominen i com evoluciona./JORDI COMELLAS

Roure (Quercus humilis) Hi

ha uns 100 milions de roures, i s
la cinquena espcie pel nombre
dexemplars. Es troben des dels
200 metres fins per damunt dels
1.600. Les comarques amb ms
roures martinencs i hbrids s
Osona (ms de 20 milions), el Pallars Juss (ms de 15 milions), el
Bergued (8 milions) i lAlt Urgell i el Solsons (7 milions). A
les comarques delBergued i al
Solsons se nespera un important increment arran dels grans
incendis forestals.

Faig (Fagus sylvatica) s

relativament rar a Catalunya, per s la vuitena espcie ms abundant, amb ms de 36 milions de
peus i la segona espcie caduciflia ms abundant, desprs del roure martinenc. Les fagedes es concentren al Ripolls (10 milions de
peus), la Garrotxa, Osona, la Val
dAran i el Bergued, tot i que
tamb nhi ha a lAlt Empord, al
Montseny (la Selva i el Valls
Oriental) i fins i tot al Solsons i
als Ports.

Pi pinyoner (Pinus pinea)
s la novena espcie pel que fa a
hectrees (36.000) i lonzena pel
nombre de peus (19 milions). s
abundant a la Selva (8.200 ha), al
Maresme (6.600 ha) i al Valls
Oriental (6.000 ha) i s lespcie
dominant a la Serralada Litoral.

Avets (Abies alba) Ms del
la meitat dels avets que hi ha a Ca-

talunya sn a la Val dAran, on s

lespcie ms abundant, amb un
total de 7 milions de peus. La segona comarca amb ms avets s el
Pallars Sobir i la tercera, lAlt
Urgell.

Pinastre (Pinus pinaster)
Representa lonzena espcie pel
nombre dhectrees (14.000) i la
catorzena pel que fa al nombre de
peus (12,5 milions). s caracterstica de les comarques gironines, on sen concentren al voltant
de les tres quartes parts, sobretot a la Selva, on hi ha ms del
41% del total.

Castanyer (Castanea
sativa) s lonzena espcie pel nombre de peus (20,6
milions), concentrats sobretot
a loest de la Selva i a Osona.
Tamb nhi ha a les comarques
gironines, al Valls, al Maresme i
a les muntanyes de Prades.

ALZINA

senta prop del 45% de la superfcie arbrada del Baix Empord, on

s lespcie ms abundant, i prop
dun 25% a la Selva, el Girons i
lAlt Empord. s poc freqent al
Pla de lEstany i rara a la Garrotxa
i al Ripolls. En canvi, fora
daquest mbit noms t certa importncia al Montnegre, entre el
Maresme i el Valls Oriental.

Un inventari forestal s leina

que informa de la situaci i de la
qualitat en qu es troba el bosc
dun territori. La gran quantitat de
dades que es recullen permet
saber quants arbres hi ha, quines
mides fan i quin creixement
tenen, quins sn els models de
combustible o fins i tot la mesura
dels estocs de carboni. Les
preguntes que es responen amb
lelaboraci dun inventari com el
que es va fer a Catalunya sn:
Com sn els boscos de
Catalunya? Quines espcies hi
dominen? Com han evolucionat
en els darrers anys? Com estan
respecte els criteris paneuropeus
de sostenibilitat?
LInventari Ecolgic i Forestal
de Catalunya (IEFC) es va dur a
terme, a instncies del Parlament
de Catalunya, pel CREAF
(Centre de Recerca Ecolgica i
Aplicacions Forestals) i el va
finanar la direcci general del
Medi Natural del Departament
dAgricultura, Ramaderia i Pesca
de la Generalitat. El mostreig de
camp es va realitzar entre els
anys 1989 i 1996 sobre 10.600
estacions distribudes per tota la
superfcie boscosa del Principat,
que va generar una base de
dades forestals amb uns
2.000.000 de registres, de ms
d1,21 milions dhectrees.
Els inventaris forestals
intenten mesurar aquesta massa
forestal a travs de
seleccionar-ne una mostra
representativa que permeti tenir
una bona aproximaci de tot el
conjunt.
Al que hauria estat un
inventari forestal clssic, shi va
afegir el terme ecolgic pel fet
dhaver incorporat al mostreig un
conjunt de noves variables que
aporten informaci daspectes
que permeten una aproximaci al
bosc com un ecosistema
forestal.
En el decurs de
linventari a
Catalunya shi ha
trobat un total de
43 espcies
forestals prou
representatives, de les
quals divuit sn les
considerades com a ms
abundants a tot el territori.

DOSSIER / ARBRES

El mn dels arbres
a la literatura dels
Pasos Catalans

Les diferents espcies

darbres han generat desenes,

potser centenars de llibres arreu
dels Pasos Catalans. En podem
trobar de botnica, daltres sn
autntiques guies despcies,
nhi ha de poesia i de prosa
dedicada als arbres o a un arbre
concret, de tradicions
relacionades amb els arbres, de
fotografia, per el que abunda
ms sn les monografies de
carcter local, que identifiquen,
localitzen i tracten de les
diferents espcies arbries que
es poden trobar en un municipi,
en una ciutat o b en un territori
concret, com poden ser una
comarca, un bosc, un espai
protegit, etc.
Un daquests exemples, de
carcter urb, s el llibre titulat
Arbres de Manresa, de Florenci
Valls, membre de la Instituci
Catalana dHistria Natural i
professor de biologia i geologia.
El llibre est editat per
lAjuntament de la ciutat, amb la
intenci de donar a conixer el
patrimoni natural de la capital del
Bages per tal que, a travs del
seu coneixement, els ciutadans
aprenguin tamb a respectar-lo i
a estimar-lo. No s un recull
exhaustiu de tots els arbres de la
ciutat, per s dels ms
importants i representatius.

Arbres de Manresa
Autor: Florenci Valls
Editorial: Ajuntament de Manresa

A travs de 247
fotografies es poden
identificar 52 arbres i
localitzar els indrets de
la ciutat on es poden
trobar.

presncia Del 14 al 20 dabril del 2006

Els boscos des de Territori i Paisatge

La Fundaci Territori i Paisatge ha treballat en molts projectes relacionats tant amb
els boscos com amb la gent que hi viu, amb la seva flora i amb la seva fauna
JORDI COMELLAS

En el cas dels boscos, la Fundaci Territori i Paisatge (FTP) parteix de la base que Catalunya est
coberta de boscos de centenars
danys i tamb de joves bosquines, fruit de labandonament del
camp en els darrers decennis, i
considera que uns i altres tenen
els seus valors i les seves peculiaritats i que tot plegat forma part
del nostre patrimoni, amb un denominador com: el pes de la seva conservaci, que recau sobre
uns quants particulars i institucions, no acostuma a suportar-lo
qui ms sen beneficia, la societat
en conjunt. Per tant, pensen que
tothom shi ha dimplicar per revertir aquesta dinmica.
La histria de la fundaci en
aquest camp s una llarga llista
delaboraci destudis, dedici
de publicacions, de jornades i seminaris, dexposicions i de realitzaci o collaboracions en projectes propis o elaborats per persones i associacions que estimen el
territori. Aquests noms en sn
uns quants.

Projecte Guardabosc En collaboraci amb la Federaci

dAgrupacions de Defensa Forestal del Peneds i el Garraf, que
consisteix a estudiar de quina manera, amb ramats o amb herbvors
salvatges, es pot convertir la biomassa combustible que hi ha als
boscos en biomassa crvols,

El costumari botnic
Autor: Joan Pellicer.
Editorial: Edicions del Bullent

Lautor desgrana en tres

volums tota la saviesa
popular del Pas
Valenci sobre les
propietats remeieres
darbres i plantes.

Els boscos de la Garriga

Els autors descriuen els

diversos boscos i les
diferents espcies
darbres que es troben
en aquesta poblaci del
Valls Oriental.

AUR BLANC

Autors: J.M. Panareda, H. Escol i A. Romo.

Editorial: Publicacions de lAbadia de Montserrat

Una mula que forma part del projecte Guardabosc./ FTP

biomassa cabra, biomassa vaca,

com a estratgia antiincendis, per
diversificar el paisatge i recuperar ls de les races tradicionals.
Es va iniciar la primavera del
2004 a la finca Font Gal, al terme
de piera (Anoia).

Projecte de restauraci de
zones cremades del Bergued
sense regeneraci natural
Aquest s un projecte de conservaci que va tenir el suport de la
Diputaci de Barcelona. Est
destinat a la reforestaci artificial
de dues finques afectades pel
gran incendi forestal de la Catalunya central del 1994: la finca de la
serra Cap de Costa (Puig-reig) i la
finca la Riba (Olvan), al Bergued. Lobjectiu final del projecte
era evitar lerosi del sl que no
disposava de cobertura vegetal
protectora desprs de lincendi.

Projecte Life Pirineu Viu
Lany 2001 es va publicar un catleg per promoure la participaci social en la conservaci dels
valors naturals i socials dels boscos del Mig Pallars. Per contribuir a la conservaci dels boscos
vells dels Pirineus, la FTP va
constituir un total de 25 reserves
forestals i des del 1998 va anar adquirint els drets de tala de boscos
subalpins de pi roig, pi negre i a
vet, creant aix reserves forestals

de petites dimensions per duna

biodiversitat excepcional, amb
arbres madurs de fins a 300 anys.
Aquests espais constitueixen reductes dhbitat de valor crtic
per a espcies amenaades, com
ara el gall fer, el mussol pirinenc,
etc. Amb la compra de drets de tala es garanteix la conservaci
daquests rodals per dcades.

Catleg i seguiment dels
boscos madurs de la Garrotxa
Com a base per establir uns criteris de gesti forestal que tinguin
en compte els valors lligats als
boscos madurs, el catleg recull
els rodals de la Garrotxa i voltants
on els boscos tenen un grau ms
alt de maduresa. Amb el projecte,
que es va executar lany 2004, es
van localitzar 75 boscos madurs,
la majoria als municipis dAlbany (Alt Empord) i Camprodon
(Ripolls).

Conservaci de la darrera
roureda representativa de la
plana de Vic Entre el 2003 i el
2004 es va fer un estudi de la roureda de Llopart a Osona (geologia, flora, fauna, estructura forestal) i es va elaborar un pla de gesti que recollia com a prioritat arribar a un acord de custdia amb
el propietari. Tamb indicava altres actuacions, com ara ordenar
el trnsit de pas i millorar la con-

DOSSIER / ARBRES

presncia Del 14 al 20 dabril del 2006

Oliveres
centenries i
millenries a les
Terres de lEbre

Plantar oliveres centenries o

servaci de lespai.

Un bosc de ribera a la riba del riu Fluvi on sha intervingut./FTP

Els cens de les oliveres ha estat important per conixer aquest patrimoni./FTP

Alianza por el Lince Aquest

important projecte aglutina esforos de moltes entitats per aplicar mesures de conservaci decidides en els darrers refugis del
linx ibric al mn, situats al centre i al sud de la pennsula Ibrica.
La FTP hi ha donat suport des
dels seus inicis dins del Projecte
Linx. Una de les actuacions ms
rellevants ha estat implicar els
propietaris de les finques de caa
major on es concentren la majoria de les poblacions de linx en llibertat en la conservaci de fel,
oferint-los un pla de gesti per
millorar-ne lhbitat i fer compatibles la cacera i el manteniment
de lespcie. Tamb shan comprat drets de caa (bsicament de
conills i perdius) a vedats situats a
la serra dAndjar, a Jan, per assegurar la disponibilitat de preses
i shan installat punts dalimentaci per tal que els joves linxs
trobin prou menjar en lpoca de
la dispersi.

Conservaci de les comunitats de micromamfers al bosc
de la Mata de Valncia Durant
els mesos dagost i setembre del
2003 i fins al desembre del 2004
es va fer un treball de camp, mitjanant tcniques de trampeig,
en viu, per tal de recollir informaci sobre lestructura i la
distribuci dels micromamfers (rata cellarda, ratolins, talpons i musaranyes)
en relaci amb el grau de
maduresa dels seus hbitats. Lmbit de treball es
va centrar en les avetoses
amb gesti forestal recent
de la Mata de Valncia
(Pallars Sobir).

La fundaci ha adquirit drets de tala per preservar els boscos vells./FTP

Boscos de ribera Cal destacar

la feina feta en els boscos de ribera, donant suport a molts projectes de restauraci a rius com
lEbre, el Llobregat, la Muga,
Fluvi, el Ter, la Tordera, el Francol, etc.

TRMOL

Patrimoni verd El setembre del 2005 es va elaborar un

inventari darbres i arbredes
dinters local a Gandia (Safor).

fins i tot millenries al jard de

casa i a la urbanitzaci, s una
prctica que sembla que sha
posat de moda a molts pasos.
Per a mesura que arrelava
aquesta moda, ha anat creixent
tamb una conscincia
encaminada a preservar aquest
important patrimoni cultural, que
moltes vegades data de lpoca
dels romans.
Les terres de lEbre disposen
de 40.000 ha doliveres amb
milers doliveres daquestes
caracterstiques. Noms al
Montsi, es calcula que nhi ha
unes 4.000 i que ja se nhan
arribat a arrencar i a traslladar un
miler.
A molts vens de les Terres
de lEbre sels trenca el cor cada
vegada que veuen passar un
cami carregat amb oliveres
monumentals que sn
traslladades no tan sols a altres
ciutats del pas, sin tamb a
altres pasos, fins i tot als EUA.
Els preus que es paguen per
aquestes oliveres sn de
diversos milions de les antigues
pessetes.
Per tal de poder mantenir les
oliveres al seu lloc, la Fundaci
Territori i Paisatge va signar un
conveni de collaboraci amb
lAjuntament dUlldecona, i
tamb va finanar un
inventari a crrec del
GEPEC (Grup dEstudis i
Protecci dels
Ecosistemes del Camp)
que nha aconseguit
catalogar prop de
1.700.
Fa un parell de
mesos la Generalitat
va anunciar que
abans de lestiu
saprovar un decret
amb els ajuntaments
de la zona que
inclour diverses
mesures, com ara,
llogar les oliveres a preu
de mercat i reservar-se una
primera opci de compra en el
cas que es produeixi un canvi
ds del cultiu. Tamb es
promour ladquisici doliveres a
entitats privades que han
treballat per preservar aquest
patrimoni.

DOSSIER / ARBRES

presncia Del 14 al 20 dabril del 2006

Arbres
monumentals i
monuments
darbres
Ms de 200 arbres de tot Catalunya han estat
qualificats com a arbres monumentals
JORDI COMELLAS

Lany 1987, la Generalitat va

aprovar el decret sobre la declaraci darbres monumentals. A
lhora destablir els factors que
feien decidir si un arbre era mereixedor daquesta qualificaci,
es va tenir en compte el valor monumental, histric o cientfic de
determinats exemplars despcies arbries, que els feia formar
part del nostre patrimoni cultural,
perqu es considerava la seva
protecci i la seva conservaci
com dinters pblic. Molts
daquests arbres es caracteritzen
per les seves dimensions, la seva
bellesa, ledat, o tots aquests aspectes alhora. Daltres han estat
testimoni de fets histrics importants o sn protagonistes de llegendes i tradicions, o b sassocien a personatges famosos. Nhi
ha, per, segons fonts del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, que assoleixen una nova dimensi ms
enll de la condici vegetal i
esdevenen smbols. Smbols
duna famlia, dun poble,
dun pas, duna idea...
Duna manera o altra formen part del nostre patrimoni cultural i histric i
com a tals sn mereixedors despecial protecci.
El decret considera
arbres monumentals tots
aquells exemplars que,
per les seves mides excepcionals dins de la seva espcie o per la seva
edat, histria o particularitat cientfica, han de ser
mereixedors de mesures
de protecci. La declaraci
considera tots aquests arbres com
a protegits i aix comporta la prohibici de tallar-los, darrencarlos o danyar-los per cap mitj.
Per poder declarar un arbre
com a monumental se segueixen
un seguit de criteris, com

El Pi de les Tres Branques, al pla de Campllong, ha esdevingut tot un smbol nacionalista./ JORDI COMELLAS

POLLANCRE

ara, la mida, ledat, linters histric o cientfic, determinat per la

raresa a Catalunya, pel lmit de
lrea de distribuci i per la raresa
de lespcie a la comarca.
En aquests moments a Catalunya hi ha un total de 211 arbres
que han merescut aquesta qualificaci proteccionista, els darrers
dels quals han estat declarats el
maig del 2005. La comarca que
en t ms s la dOsona, amb 30
exemplars, seguida de la Selva
amb 17, el Valls Oriental amb
14, lAlt Empord amb 12, la
Garrotxa amb 19, i aix fins a un
total de 36 comarques.
El Pi de les Tres Branques
En la llista hi ha pins, alzines sureres, plataners, roures, lledo-

ners, saquers, boixos, lledoners,

oms, teixos, eucaliptus, sequoies,
cedres, castanyers dndies, freixes, avets, garrofers, lbers, faigs,
ginebrons, tillers, aurons, etc.
Per el ms representatiu des del
punt de vista histric i nacionalista, segur que s el Pi de les Tres
Branques, al terme municipal de
Castellar del Riu, al pla de Campllong, en plena comarca del Bergued, que tot i estar mort des de
fa molts anys, s el punt de referncia de molts nacionalistes que,
any rere any, el tercer diumenge
de juliol hi celebren lAplec dels
Pasos Catalans. Larbre, millor
dit, lesquelet dun centenari pi
pinyoner que havia fet 29 metres
dalada i 6 de circumferncia, ha
esta adoptat com a smbol duni-

tat dels Pasos Catalans, perqu

les seves tres malmeses branques
surten dun mateix tronc.
Jacint Verdaguer el va immortalitzar en el seu poema El Pi de
les Tres Branques, en qu reflecteix la llegenda del rei Jaume I,
que adormit a la seva ombra havia
somniat que el seu regne tamb
tindria tres branques que naixien
duna sola arrel: el Principat, el
Pas Valenci i les Illes.
Des de fa uns anys, a uns escassos cinc-cents metres del pi,
nhi ha nascut un altre, que tamb
est catalogat, conegut com el pi
jove, que, amb les seves tres branques, ha estat adoptat com el smbol de la renovaci del nacionalisme amb sang i empenta nova.

DOSSIER / ARBRES

presncia Del 14 al 20 dabril del 2006

Un pster amb els arbres que shan de conixer

Presncia i la Fundaci Territori i Paisatge de Caixa Catalunya us regalen avui un nou pster de natura, Arbres dels Pasos
Catalans, amb illustracions del dibuixant Toni Llobet
MIQUEL RIERA

Presncia regala aquest cap de

setmana el pster Arbres dels
Pasos Catalans, el sis que coprodueixen la revista i la Fundaci Territori i Paisatge de Caixa
Catalunya. En el pster hi apareixen quaranta espcies darbres.
Cadascuna sha illustrat amb dos
dibuixos: un mostra larbre sencer i laltre s un detall de les fulles i els fruits. Al costat hi figura
el nom popular de larbre i les
diferents variants lingstiques,
si existeixen, el nom cientfic i
una petita descripci, sovint amb
referncies geogrfiques. Unes
icones permeten saber tamb en
quins ambients naturals creix cada arbre.
Els textos i els dibuixos han
estat a cura de lillustrador naturalista Toni Llobet, autor de les
illustracions de psters anteriors
com el dels mamfers, el dels rptils i amfibis i el del bestiar autcton.
La tria dels arbres ha estat a
crrec del mateix Toni Llobet i de
Jordi Sargatal i Marga Viza, de la
Fundaci Territori i Paisatge.
Els arbres que hi apareixen sn,
dentre els que creixen de manera
natural al pas, aquells que ens
sembla que la majoria de la gent
hauria de conixer, ha explicat
Sargatal. Seguint aquest criteri,
no hi apareixen espcies populars
per introdudes, com ara el pltan o la palmera, ni tampoc els arbres domstics, com sn tots els
fruiters. Toni Llobet destaca el fet
que hi ha espcies introdudes fa
tant temps que la memria de la
seva pertinena a la nostra flora es
perd en la nit dels temps. Potser
caldria replantejar-se la validesa dels termes autcton i for en parlar
del patrimoni natural,
per aix ja no s
feina daquest pster, diu. Al pster
shi han posat
tamb variants de
cada espcie. Aix sha fet amb
voluntat didctica per tal que el
pblic pugui distingir-les ms fcilment.

Aur blanc

Detall de quatre caselles del pster.

Toni Llobet / Dibuixant

El pster convida a mirar els arbres de prop

El dibuixant Toni Llobet
sha encarregat dels dibuixos daquest nou pster de
natura de Presncia, tal
com ja va fer amb els dels
mamfers, els rptils i amfibis i el bestiar autcton.
Com ha anat?
Crec que prou b.
Queda molt bonic i ordenat,
no? Els arbres sn punyeters,
dibuixar-ne el fullatge pot ser
pesadet, i vistos un a un segurament
els manca la mgia, el gest, dels
animals de carn i ossos. Per
crec que el conjunt fa patxoca
tamb estticament, i transmet fins a quin punt tenim al
pas una grandssima diversitat darbres.
Per qu tamb hi
adjuntem un dibuix
duna fulla i del fruit?
Hi ha arbres que fan
de molt mal distingir a
distncia, vistos a cos sencer. Home, un avet es pot distingir prou b dun pi negre, per un tell
i un freixe poden assemblar-se for-

a, vistos de lluny. Per aix s

necessari aportar el detall de la
fruita, i de la flor o el fruit o la
llavor, en alguns casos, per permetren la identificaci. Els arbres, cal mirar-los de prop, i a
aix convida el pster.
Quines han estat les dificultats amb els dibuixos?
A diferncia dels animals,
els arbres sn molt ms plstics
i creixen amb formes adaptades a lentorn. Laspecte dun pi blanc centenari batut pel vent a la Costa Brava no t
gaire a veure amb el dun pi blanc jove del
Peneds, posem per cas. Trobar un terme
mitj prou representatiu de cada espcie,
per al dibuix de larbre sencer, ha estat potser el repte ms difcil del pster.
I els colors?
Tots sabem que el fullatge dels arbres canvia amb les condicions meteorolgiques: com es torna blanc llber quan el
vent gira les fulles i en mostra el revers, o el
tell, amb el seu fullatge verd brillant, s gaireb lluent quan li toca el sol de ple. Tot aix
s difcil de copsar, i ms quan hi ha una impressi pel mig. Per confio que el conjunt
sigui prou equilibrat i illustratiu...

Ja nhem fet sis i

en vindran ms,
tres aquest any
El pster Arbres dels Pasos
Catalans s el sis que editem i
produm conjuntament la revista
Presncia i la Fundaci Territori i
Paisatge de Caixa Catalunya. La
srie va comenar ara fa tres anys
amb el pster 50 ocells comuns
dels Pasos Catalans, Desprs
vindrien els psters sobre els mamfers, els bolets, els amfibis i
rptils i el bestiar autcton.
La intenci de Presncia i la
Fundaci Territori i Paisatge s
continuar publicant psters de
natura, fins i tot amb ms periodicitat que fins ara. Aix, per a
aquest any hi ha prevista ledici
de tres psters ms, que seran els
dels peixos marins, laviram autcton com a continuaci i complement del que vam editar sobre
bestiar autcton o els rapinyaires dirns.
Pel que fa als psters que
shan publicat fins ara, sen poden demanar exemplars trucant al
902 186 470.