TEMA

ACTIVITATS

TEMA 3 LA REVOLUCI INDUSTRIAL

Nom i cognoms
Curs

Data d'inic

ACT. 2.1.- Comenta la grfica identificant els diferents elements que apareixen. Posa un ttol
a la grfica, analitza les causes i conseqncies que pots identificar i que explicarien el
comportament demogrfic.

ACT. 2.2.- Quines sn les principals conseqncies que es deriven de l'expansi agrcola
del segle XVIII?
ACT. 2.3.- Consulta el teu llibre i contesta a les segents preguntes.
a) Quines sn les diferncies existents entre la producci artesanal i la industrial?
b) Quines sn les principals conseqncies de l'aparici de les fbriques?
c) Quins creus que sn les principals causes que expliquen el rpid desenvolupament industrial
del sector txtil cotoner i de la indstria siderrgica?
ACT. 2.4. Consulta el teu llibre i explica quins varen ser els principals efectes del ferrocarril.
ACT. 2.5.. Realitza l'activitat 4. a) i b) de la pgina 63 del teu llibre de text.

ACT. 2.6. Defineix els segents noms i conceptes amb l'ajuda del teu llibre, un diccionari o
enciclopdia

DIVISI DE LA FEINA

- JAMES WATT

- CRTEL;

- TRUST;

STEPHENSON

- HOLDING;

- LUDISME;

- SINDICAT

SUFRAGI UNIVERSAL

- ANARQUISME

- MARXISME

ACT. 2.7. Realitza una lectura del text i contesta a les preguntes.

El senyor Broughton, jutge de comtat, en un mting que se celebr a la sala d'actes

municipal de Nottingham el 14 de gener de 1860, i que ell presidia, manifest que
entre la part de la poblaci ciutadana ocupada en la fabricaci de randes i blondes hi
havia un nivell de sofriments i privacions desconegut a la resta del mn civilitzat... A les
2, a les 3 o a los 4 de la matinada, infants de 9 i 10 anys sn arrencats del llits bruts, i
obligats a treballar fins a les 10, les 11 o les 12 de la nit per la trista subsistncia,
mentre se'ls consumeixen els membres, se'ls contreu el cos, els trets de la cara se'ls
desfiguren i tota la persona s'encarcara en una torpor de pedra que noms mirar-los fa
esgarrifar... El sistema, tal com l'ha descrit el reverend Montagu Valpy, s un sistema
d'esclavitud illimitada, esclavitud en els aspectes social, fsic, moral i intellectual...
Qu es pot pensar d'una ciutat que celebra una reuni pblica per demanar que el
temps de treball diari per a homes es limiti a 18 hores!...
Qu s una jornada de treball? Quina s la quantitat de temps durant la qual el
capital t dret a consumir la fora de treball que paga pel seu valor diari? Fins a quin
punt es pot prolongar la jornada de treball ms enll del temps de treball necessari per
a la reproducci de la fora de treball? Ja hem vist com contesta el capital aquestes
preguntes: la jornada de treball sn les 24 hores completes del dia, dedudes les
poques hores de reps sense les quals la fora de treball es veu totalment
impossibilitada de tornar a fer el seu servei. D'entrada, s evident que l'obrer, durant tot
el seu dia de vida, no s altra cosa sin fora de treball, i que, per tant, tot el seu
temps disponible s de dret i per natura temps de treball. Temps per a l'educaci
humana, per al desenvolupament intellectual, per a l'acompliment de les funcions
socials, per a les relacions socials, per al lliure exercici de les forces vitals fsiques i
intellectuals, dhuc el temps festiu del diumenge-, tot pures falrnies! Per en el seu
impuls desmesuradament cec, en la seva fam insaciable de treball excedent, com un
home llop, el capital no solament passa per damunt dels lmits morals mxims de la
jornada de treball, sin tamb dels purament fsics. Usurpa el temps del creixement,
del desenvolupament i del manteniment sa del cos. Furta el temps necessari per a
consumir l'aire fresc i mirar la llum del sol, de manera que l'obrer s'ha convertit en un
simple mitj de producci, com qui posa carb a la caldera de vapor i su o oli a les
mquines. Redueix el son, tan saludable per a recuperar, renovar i refrescar la fora
vital, a aquelles hores d'enravenament indispensables per a reviscolar un organisme
totalment esgotat. En comptes de ser la conservaci normal de la fora de treball que
determini els lmits de la jornada de treball, aqu es a l'inrevs, s el consum diari ms
gran possible de fora de treball, per ms morbs, violent i pens que pugui ser, el que
determina els lmits del temps de descans de l'obrer. El capital no es preocupa de la
durada de la vida de la fora de treball. L'nica cosa que l'interessa s el mxim de
fora de treball que es pot realitzar en una jornada de treball.
MARX, Karl. El capital., Barcelona: Edicions 62, 1983. (Vol I, pgs 286-7 i 308-0

a) Quin s el tema principals del text?

b) Quins fets est denunciant el nostre autor?
c) Explica la segent afirmaci de Marx, Fins a quin punt es pot prolongar la jornada de
treball ms enll del temps de treball necessari per a la reproducci de la fora de
treball ?
d) Quines sn les principals acusacions que realitza Marx al capital.