www.cup.

cat
Pasos Catalans, novembre de 2015

Aquesta obra es distribueix sota una llicncia Creative Commons en la modalitat de ReconeixementNo Comercial-Sense Obres Derivades
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

ndex

1. Introducci // La clau de volta: el qu, el com, el quan

2. Declaraci inicial i annex de futur: Punt de partida cap a la repblica

11

3. Per la ruptura democrtica: Autodeterminar-nos ara

15

4. Per una pla de xoc, ara i aqu: La bena a la ferida, en 39 mesures

19

5. Per un procs constituent basat en la radicalitat democrtica

31

6. Per un nou cicle poltic

37

Annexos

41

El 80% de la societat catalana segueix vindicant

avui un referndum. I amb un 48% de suport
social la independncia s ja la primera opci
poltica del pas enmig dun rgim en fallida: el
que va nixer el 1978 amb la reforma impune
del franquisme. () Lnica alternativa a la
independncia que ens ofereixen s la por, la
imposici i la submissi. Ms del mateix

Bases per a un acord poltic de futur

1. Introducci

[Per un nou temps poltic i social per al nostre poble]

La clau de volta:
el qu, el com, el quan

...dun silenci antic i molt llarg,

de gent sense mstics
ni grans capitans
Raimon

El passat de 27 setembre, en un context anmal i excepcional excepcional,

pel carcter plebiscitari de les eleccions; anmal per la reiterada negativa de
lEstat espanyol a celebrar un referndum democrtic, 1.966.508 persones
van optar pel s a la independncia. Una majoria histrica, el 48,2%, davant el
39,3% obtingut pel bloc del no i un 12,54% que va decidir no posicionar-se. A
noms 79.667 vots de la majoria absoluta tamb en vots, per lleials a lectura
plebiscitria, la CUP-CC va assumir que en termes plebiscitaris no shavia
guanyat com voldrem majoria en vots i escons per que, alhora, la legitimi-

Fil a lagulla

tat democrtica per prosseguir el cam irrenunciable cap a la plena llibertat

poltica i la justcia social esdevenia indiscutible i continuava ms que mai, en
un context de greu crisi poltica, socioeconmica i democrtica.
Malgrat lexcepcionalitat permanent de lEstat espanyol obsedit en negar
urnes, impedir lautodeterminaci i blocar la lliure voluntat del nostre poble,
malgrat les anomalies detectades (particularment, les traves al vot exterior) i el
missatge barroer de la por ems per tot un sistema de poder exrcit, banca,
actors internacionals, esglsia, patronals i fins i tot les cpules del sindicalisme de concertaci el 80% de la societat catalana segueix vindicant avui un
referndum. I amb un 48% de suport social, la independncia s ja, amb distncia i un creixement histric, la primera opci poltica del pas enmig dun
rgim en fallida: el que va nixer el 1978 amb la reforma impune del franquisme. Unes eleccions, per, que tamb van demostrar una altra evidncia:
que no hi ha ms alternativa a la independncia que la por, la imposici i la
submissi. Ms del mateix. s loferta del rgim.

El dia desprs
Lendem del 27S, venint de lluny i posant fil a totes les agulles, la CUP-Crida
Constituent va arrencar els treballs per garantir el compliment de linequvoc
mandat democrtic sorgit de les urnes i arrencar i agilitzar linici del procs
cap a la Repblica Catalana. Ho vam dir aleshores i ho diem avui: la clau de
volta era el qu, el com i el quan, abans dabordar un qui que hauria de ser al
nostre criteri i parer necessriament coral, collegiat i mancomunat; un
pas, ja, de totes i tots. No noms ho vam dir sin que, sobretot, ho vam fer i
ens hi vam posar: establint converses bilaterals amb Junts pel S, clara guanyadora de les eleccions per amb majoria relativa, i sobre la base de tres eixos
fonamentals. Ruptura democrtica (full de ruta cap a la independncia amb
referndum incls), pla de xoc demergncia i urgncia social i procs constituent popular i no elitista. En aquest triple mbit indissociables tots tres hem
estat treballant calladament les darreres setmanes, amb la demanda addicional que la XI Legislatura lltima del cicle autonmic engegus amb una
Declaraci Inicial de carcter inequvoc. Sense cap marxa enrere.
El present document treballa i socialitza aquest posicionament de la CUPCrida Constituent per fer irreversible el procs, des daquests tres eixos fona-

Bases per a un acord poltic de futur

mentals que han diniciar la plena recuperaci de la sobirania poltica enfront dun Estat demofbic, la sobirania econmica enfront duns mercats
carronyaires i voraos que multipliquen la desigualtat i la injustcia social i la
sobirania popular enfront de les elits que durant massa anys han gestionat el
pas com una finca particular. El que hi trobareu s la proposta amb la que la
CUP treballa en les tres taules de dileg, a fi i efecte dassolir les bases dun
acord de mnims.
Cal aclarir, per, de bon comenament, que Fil a lagulla no exposa el programa poltic de la CUP, que el 27S va triplicar vots i escons i va obtenir els
millors resultats de lesquerra independentista, feminista i anticapitalista.
No, no s el programa poltic de la unitat popular, ni els mxims programtics pels quals seguirem treballant sense renunciar, sin els mnims que
considerem imprescindibles, com a sl tic i poltic, per a un acord de bases
que garanteixi, des del primer minut, que el present i el futur ja no sassemblaran al passat. En la complexitat, mai firmem xecs en blanc; a res ni a ning; ni
tan sols a nosaltres mateixos.
s per aquest motiu que hem decidit editar el present document per explicar directament, per explicar-nos, sobre el posicionament i reflexions aportades des de la CUP-CC. Primer, respecte el sentit i fondria de la Declaraci
Inicial. Desprs i de seguida, en cada un dels tres blocs sexposa sintticament
un breu diagnstic de la realitat que afrontem, que en motiva la proposta resolutiva necessria. En cada bloc incorporen, finalment, una brevssima comparativa del que proposem ara i aqu respecte al programa poltic de fons de la
CUP. Ho fem conscients que all que diu i fa la CUP-Crida Constituent arriba
sovint amb dificultats i entre sorolls fruit tamb dunes construccions meditiques que responen sovint a interessos creats, en un context vella poltica on el debat es redueix de forma simplista, reduccionista i barroera, i des
de la fermssima convicci que lesquema democrtic que, enmig del sud
dEuropa, ha obert el nostre poble s una oportunitat oberta per avanar cap a
la plena democrcia poltica, social, econmica i cultural.
Finalment: a les eleccions del 27S ens hi presentvem amb una sntesi clara
per a respondre a la triple crisi nacional, socioeconmica i democrtica que
vivim com a poble i que patim com a classes treballadores. I per aix vam condensar-ho en un triple lema que responia a les urgncies immediates del mo-

Fil a lagulla

ment i que avui reivindiquem ms que mai: independncia, pobresa zero,

prou corrupci. Lesquema de converses exploratries amb Junts pel S en les
tres taules de dileg obertes remet precisament a aquests tres eixos.
En lara i laqu, aquest sn els fils i les agulles que proposem per reteixir
el pas.
Per refer-lo i reconstruir-lo: un ara i un aqu que cal cosir entre totes i
tots.
Per un nou temps poltic i social per al nostre poble: per la Repblica que
vindr.
Independncia, Pobresa Zero, Prou Corrupci

Pasos Catalans, a 9 de novembre 2011

Bases per a un acord poltic de futur

Finalment: a les eleccions

del 27S ens hi presentvem
amb una sntesi clara per
a respondre a la triple crisi
nacional, socioeconmica i
democrtica que vivim com a
poble i que patim com a classes
treballadores. I per aix vam
condensar-ho en un triple lema
que responia a les urgncies
immediates del moment i que
avui reivindiquem ms que mai:
independncia, pobresa zero,
prou corrupci. Lesquema de
converses exploratries amb
Junts pel S en les tres taules de
dileg obertes remet precisament
a aquests tres eixos.
En lara i laqu, aquest sn els
fils i les agulles que proposem
per reteixir el pas.

Fil a lagulla

10

La Declaraci Inicial acordada entre JxS i la CUP-CC no

s cap DUI encoberta. Si s un acte mnim i necessari
de sobirania: doposar-se obertament a aquells que
ens neguen el dret a governar-nos, de palesar i de fer
efectiu que el dipositari de la sobirania catalana recau
en el poble catal i en ning ms. s, doncs, abans que
res, una acta dobertura de procs i un acte de sobirania
i de dignitat democrtica que materialitza i fa visible el
conflicte entre la legitimitat i la legalitat democrtica
catalana i el fonamentalisme constitucionalista.

Bases per a un acord poltic de futur

2. Declaraci inicial
i annex de futur:
Punt de partida cap a la repblica
11

La independncia no es demana, es pren

Llus Maria Xirinacs

El passat dilluns 9 de novembre, fruit del dileg entre els grups parlamentaris de JxS i la CUP-CC, es va aprovar la Declaraci dInici del Procs cap a
la Repblica Catalana. Aquesta Declaraci no s, malgrat el que es digui
mediticament, cap DUI encoberta. Si s, per, un acte mnim i necessari
de sobirania: doposar-se obertament a aquells que ens neguen el dret a
governar-nos, de palesar i de fer efectiu que el dipositari de la sobirania
catalana recau en el poble catal i en ning ms. s, doncs, abans que res,
una acta dobertura i un acte de sobirania, i de dignitat democrtica que
materialitza i fa visible el conflicte entre la legitimitat i la legalitat democrtica catalana i el fonamentalisme constitucionalista.
En el conflicte democrtic obert amb lEstat, la demanda democrtica catalana ja ha provocat la major crisi del rgim del 78, esdevenint la major esquerda del sistema nascut a les acaballes de franquisme. Hem omplert carrers i urnes durant anys. I ara cal omplir urgentment el futur. Amb fets.
Posant fil a lagulla. En la mesura que la XI Legislatura adquireix un carcter
excepcional i darrer lltima cambra autonmica, urgia una declaraci
inicial que aix ho evidencis i proclams. I aix sha fet amb una proposta
oberta a la resta de forces poltiques i socials que defensin lobertura dun

Fil a lagulla

procs constituent ciutad, participatiu i obert, i no subordinat a res ms que

a la lliure voluntat de la ciutadania. Una declaraci que un cop ms proclama el dret irrenunciable a la nostra llibertat poltica i al principi democrtic
bsic que el futur daquest pas lha de decidir la seva gent. Sense cap supeditaci a les institucions poltiques o jurdiques de lEstat espanyol.

Un annex de futur
12

Una declaraci que, amb evident crrega poltica i social, annexa* nou punts
com a elements cabdals i prioritaris, a ms dincorporar una crrega de profunditat simblica contra les darreres imposicions antisocials i regressions
antidemocrtiques. Del pas que volem ser al pas que ja estem sent: sense llei
Wert ni llei Mordassa; actuant contra la LARSAL una de les pedres angulars
sobre les que el rgim es vol actualitzar i reimposar, obrint el procs de renegociaci del deute; decretant la fi del vergonyant apartheid sanitari o garantint
el dret a lavortament. Nou fils i nou agulles, per blindar els drets de les persones ms colpejades per la crisi:
(1) La lluita contra la pobresa energtica, que requereix desbordar la prohibici
del Tribunal Constitucional.
(2) La no vigncia ni aplicabilitat de la Llei Wert, que esbotza el model educatiu propi.
(3) El comproms amb el municipalisme basti del canvi poltic i social enfront de la LARSAL
(4) La solidaritat immediata, de resposta urgent, vers els refugiats davant la
pitjor crisi europea i deixadesa cnica del govern espanyol.
(5) Linici de la renegociaci del deute estructurat, que hipoteca el futur.
(6) La cobertura digna de lemergncia en habitatge; cap desnonament sense
reallotjament.
(7) La fi, de cop i sense demora, de qualsevol mena dapartheid sanitari.
(8) Pels drets i les llibertats fonamentals, no aplicaci de la Llei Mordassa.
(9) Mesures efectives per a la igualtat entre homes i dones: garantia estricta
del dret a lavortament.

*La Declaraci Inicial i lAnnex els trobareu ntegrament a les pgines finals del present document

Bases per a un acord poltic de futur

La Declaraci incorpora tot

un annex de futur immediat.
Del pas que volem ser al
pas que ja estem sent: actiu
contra la pobresa energtica i
els desnonaments, sense llei
Wert ni llei Mordassa, actuant
contra la LARSAL que rebenta
el municipalisme una de les
pedres angulars sobre les que
el rgim es vol actualitzar i
reimposar, obrint el procs de
renegociaci del deute, decretant
la fi del vergonyant apartheid
sanitari o garantint el dret a
lavortament.

13

Fil a lagulla

14

Ruptura democrtica no s pas cap

terme poltic nou. Fou la demanda
central de loposici antifranquista.
Per aleshores la reforma pactada amb
la dictadura i la corrua dimpunitats,
fraus i hipoteques que sarrosseguen
fins avui va acabar imposant-se.
Des del fil roig de la histria, lhem
recuperat com a concepte poltic
operatiu. Per dignitat i memria.
Perqu volem el que aleshores no es va
poder ni voler aconseguir. I ara s el
moment.

Bases per a un acord poltic de futur

3. Per la ruptura democrtica:

Autodeterminar-nos ara

15

A latzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i naci oprimida.
I el trbol atzur de ser tres voltes rebel.
Maria Merc Maral
AIX ESTAN LES COSES

+ Absncia de sobirania poltica, econmica i popular.

+ Permanent negaci, impugnaci i suspensi de les lleis aprovades al
Parlament de Catalunya
+ Autonomia intervinguda econmicament
+ Ofensiva recentralitzadora, espanyolista i laminadora del marc competencial
+ Ofensiva repressiva judicial i dinmiques de guerra bruta (meditica,
econmica i policial)
+ Negaci dun referndum dautodeterminaci sota esquemes similars a Esccia o Quebec

Ruptura democrtica no s pas cap terme poltic nou. Fou la demanda central
de loposici antifranquista. Per aleshores la reforma pactada amb la dictadura i la corrua dimpunitats, fraus i hipoteques que sarrosseguen fins avui
va acabar imposant-se. Des del fil roig de la histria, lhem recuperat com a
concepte poltic operatiu. Per dignitat i memria. Perqu volem el que alesho-

Fil a lagulla

16

res no es va poder ni voler aconseguir. I ara s el moment.

Front la demofbia, la ruptura democrtica s obeir la prpia legitimitat i
legalitat catalana, un reclam que comporta explcitament desobeir les imposicions dun Estat espanyol que proscriu urnes, nega drets i ofega futurs. Des
daquesta perspectiva, la primera mesura necessria era la Declaraci Inicial
amb la que ha arrencat la XI Legislatura, aprovada el 9 de novembre. I que requereix per fer efectiva i real la nostra sobirania de fer inaplicables les lleis
Mordassa, Wert, Larsal, entre moltes altres que la majoria social catalana
bandeja i que el propi Parlament de Catalunya ha rebutjat insistentment. Exercir doncs, la prpia i plena sobirania: fer respectar la voluntat democrtica
majoritria. Prescindir daquelles lleis i fer-ne les prpies. Pas a pas. Fil a
lagulla, la Declaraci dInici de Procs estableix que, en el proper mes i amb
carcter immediat, es confeccionaran dues lleis clau per a una nova institucionalitat democrtica comuna: la Llei de la Seguretat Social i la Llei de la Hisenda Prpia.
Som, per, davant un Estat dnima i arrel inquisitorial, obsedit a negar la
llibertat poltica catalana i les possibilitats dun futur digne, just i solidari per
al nostre poble. Un Estat uniformista i uniformitzador que el proper 20 de
desembre pretendr tancar de nou, per dalt, el rgim. I all que el rgim voldr tancar des de dalt caldr continuar seguir obrint-ho des de baix. Per evitar
tota restauraci, que s all que pretenen. Ho farem, cal dir-ho, des dun procs poltic singular al castigat sud dEuropa, exemplarment democrtic, determinat i pacfic, social i desobedient sense cap altra fora que lha gent que lha
impulsat. Un procs democrtic, democratitzant i democratitzador que desobeeix la por, desafia el rgim i reconstrueix lesperana. Un procs que ha nascut de la demanda del carrer de 555 consultes autorganitzades, de les majors
mobilitzacions socials des del final de la dictadura, de 23 milions de persones
saltant la tanca del Tribunal Constitucional el 9N, duna societat indignada
amb el present i esperanada en el futur. Duna activaci social i ciutadana que
continua sent la millor garantia, si no lnica, que el procs tirar endavant.
Tensor i garantia, que si el carrer no afluixa, Parlament i Govern tampoc ho
faran.
Reclamant per al nostre poble el que reclamem per a qualsevol poble del
mn: decidir lliurement el nostre futur. I el nostre present.

Bases per a un acord poltic de futur

PROGRAMA DE LA CUP

Marc de referncia nacional: Pasos Catalans

Procs democrtic unilateral: cap a la Repblica Catalana i
Popular
Bases republicanes fonamentades en principis socialistes,
feministes, laics, ecologistes i de desmilitaritzaci.
Desobedincia a tota la legislaci espanyola en matria de
drets fonamentals, socials i laborals
Assemblea de regidors i regidors dels Pasos Catalans
Dret a decidir per decidir-ho tot: 100% democrcia.

Cal blocar tot intent de restauraci. All

que el rgim voldr tancar des de dalt el
proper 20D caldr continuar obrint-ho
des de baix. Ho farem, cal dir-ho, des
dun procs poltic singular al castigat
sud dEuropa, exemplarment democrtic,
determinat i pacfic, social i desobedient.
Un procs democrtic, democratitzant
i democratitzador que desobeeix la por,
desafia el rgim i reconstrueix lesperana.
Des duna activaci social i ciutadana
que continuen sent la millor garantia, si
no lnica, que el procs tirar endavant.
Tensor i garantia, que si el carrer no afluixa,
els de dalt tampoc ho faran. Reclamant
per al nostre poble el que reclamem per a
qualsevol poble del mn: decidir lliurement
el nostre futur. I el nostre present.

17

Fil a lagulla

18

O el temps de la gent o el temps dels mercats. Aquest s

el dilema que recorre tot el sud dEuropa. O es legisla a
favor de les persones o es legisla a favor del capital. Rere
un temps viscut de fraus a lengrs, economies de casino
i fallera especulativa, ha quedat el paisatge devastat
per la crisi financiero-immobiliria. La crisi desprs de
la crisi: laugment de totes les desigualtats socials, la
precarietat com a forma de vida dominant, latac frontal
a tots els drets socials que tants anys de lluita havia
costat assolir, el desmantellament del sector pblic i
laugment de lexclusi social fins a nivells histrics. s
lhora dactuar i deixar de cavar el forat. Lliures tamb,
i sobretot, de pobresa i desigualtat. Perqu un pas s
la seva gent i perqu sense justcia no s possible la
llibertat.

Bases per a un acord poltic de futur

4. Per una pla de xoc, ara i aqu:

La bena a la ferida, en 39 mesures
19

Per sortir del forat, el primer s deixar de cavar

Annim popular

Retallades des de 2010: 5.300 M

(CiU-PP 2010-2012; CiU-ERC, 2012-2015)
Beneficis La Caixa-Sabadell des de 2010: 5520 M
Venda de patrimoni pblic: 660 M
Frau fiscal catal anual: 16000 M
Cost esfondrament caixes catalanes: 15.000 M
Interessos del deute abonats des de 2008: 10.730 M
Patrimoni dels 10 catalans ms rics: 23.000 M
Desequilibri fiscal estimat: 8.000-16.000 M
(segons mtode de clcul)

aix est el pati

1.500.000 persones en situaci de pobresa a Catalunya

20,9% de les persones en risc dexclusi social
800.000 persones afectades per la pobresa energtica
200.000 llars sense cap ingrs
726.000 persones a latur
50% datur juvenil
12% de nova pobresa assalariada
115.000 execucions hipotecries des de 2007
14.000 persones sense llar

Fil a lagulla

20

O el temps de la gent o el temps dels mercats. Aquest s el dilema que recorre

tot el sud dEuropa. O es legisla a favor de les persones o es legisla a favor del
capital. Rere un temps viscut de fraus a lengrs, economies de casino i fallera especulativa, ha quedat el paisatge devastat per la crisi financiero-immobiliria. La crisi desprs de la crisi: laugment de totes les desigualtats socials; la
precarietat com a forma de vida dominant; latac frontal a tots els drets socials
que tants anys de lluita havia costat assolir; el desmantellament del sector pblic i laugment de lexclusi social fins a nivells histrics. s lhora dactuar i
deixar de cavar el forat. Lliures tamb, i sobretot, de pobresa i desigualtat.
Perqu un pas s la seva gent, perqu sense justcia no s possible la llibertat,
el pla de xoc demergncia social proposat per la CUP condensa, inicialment,
53 mesures en dos grans blocs: 39 mesures en la millora immediata de les
condicions de vida i 14 per aturar els processos de privatitzaci, directes o
encoberts, del sector pblic catal. Aquesta primera bateria de mesures no ho
inclou tot en primera instncia ni novament no s el programa de la CUP. Es
tracta de les primeres mesures a adoptar: s el mnim com denominador,
amb pas ferm, del que cal fer per recuperar dignitats i avanar cap a la llibertat. Ni es pot fallar a la llibertat poltica del nostre poble ni es pot fallar a la
justcia social per a la seva gent: luna s laltra. I a linrevs.
s tamb el punt darrencada, la pista de sortida: la gran remuntada que cal
ordir contra la gran desigualtat. La batalla de totes i tots. Per per fer-ho, el
primer que cal s posar la bena a la ferida: aturar la sagnia. Impedir que creixin
ms les desigualtats i injustcies socials. Des daquesta perspectiva durgncia
i emergncia social, la CUP-Crida Constituent ha plantejat a Junts pel S un
programa de mnims all que la realitat social reclama, all qu cal fer composat per les 53 mesures durgncia (39+14) que, resumidament, es condensen en:

Bases per a un acord poltic de futur

A. MESURES DE CARCTER
front a aquestes necessitats amb reIMMEDIAT PER A LA MILLORA DE cursos propis a travs de la implantaLES CONDICIONS DE VIDA
ci dels xec aliments.

SENSE FAM, SENSE FRED: POBRESA

ALIMENTRIA I ENERGTICA
(1) Aplicaci immediata de les mesures que contempla la ILP de Mesures
Urgents per fer front a lEmergncia
Habitacional i a la Pobresa Energtica aprovada pel Parlament el 23 de
juliol de 2015.Climatitzaci adequada per la salut i disposar dels mnims
daigua potable pel seu sanejament,
la qual cosa implica incorporar
aquests drets a la Llei 18/2007 de 28
de desembre del dret a lhabitatge. La
llei ha de garantir el mnim necessari
impedint la suspensi del tall de subministrament delectricitat, aigua i
gas durant tot lany per a persones i
famlies en condicions de vulnerabilitat que es determinin pels serveis
socials, condonant el deute per impagament daquests serveis o essent assumit el mateix per les empreses
prestatries del servei.
(2) Garantir el dret a lalimentaci a
totes les famlies, en especial els infants adolescents, que no poden fer

(3) Ampliar el pressupost destinat a

la RMI per arribar a totes les unitats
familiars que no tenen cap ingrs
mentre no saprovi un nou sistema de
renda garantida de ciutadania.
EMERGNCIA HABITACIONAL
(4) Assumir de forma clara que en
larticle 5.6 de la llei 24/2015 tamb
es dna empara a les famlies en situaci de risc dexclusi residencial que
pateixen processos de desnonament
en precari quan els propietaris dels
habitatges siguin grans tenidors
dhabitatge.
(5) Garantir la incorporaci intensa de
pisos a la Xarxa dHabitatges dinclusi, per superar els 1.000 existents
avui. Per aconseguir-ho, entre daltres
actuacions, sha de duplicar lajut que
reben les entitats socials que incorporen pisos a lesmentada xarxa, la qual
cosa significa passar dels actuals 1.200
anuals als 2.400 .
(6) Convertir la cessi temporal (3
anys) de pisos de la SAREB a la Generalitat en una apropiaci de pisos

21

Fil a lagulla

i cessi en rgim ds o dret de superfcie.

22

(7)Que per mitj de Decret llei, tornar

a posar en vigor, per ra durgent necessitat social, els diversos articles i
disposicions de la llei del dret a lhabitatge 18/2007 de 28 de novembre,
que possibilitaven lexpropiaci temporal del dret del s de lhabitatge per
ser destinat a lloguer social, en tots
els municipis i barris on shagi detectat una necessitat forta i acreditada
dhabitatge assequible.
(8) Que a la Mesa dEmergncia no es
requereixi complir els requisits del
Registre de Sollicitants (gent sense
padr, sense ingressos i ocupes queden fora, per exemple).

TREBALL
(9) Fons docupaci de 95,8 M per
qu el Servei Pblic dOcupaci implementi un pla de xoc. Promoure la
creaci de noves cooperatives i societats laborals per part, en especial, de
joves, persones aturades, majors de
cinquanta anys, a travs de garantir
lexempci dels tributs autonmics i
municipals durant els primers tres
anys dactivitat de la cooperativa; as-

segurar-ne el finanament dels costos de constituci, aix com lassessorament relatiu a lestudi del projecte
empresarial i de viabilitat; i garantir,
durant el primer any de vida de la cooperativa, un servei dacompanyament i suport destinat a consolidar el
projecte.
(10) Garantia daccs a la terra per
cultivar aliments per lautoconsum,
mitjanant la constituci de bancs de
terres de carcter pblic.

PER UNA RENDA MNIMA DINSERCI

CAP A UN SISTEMA INTEGRAL DE RENDA
VITAL
(11) Recuperar la Renda Mnima dInserci com a dret subjectiu, ampliar-ne el pressupost per arribar a totes
les unitats familiars que no tenen cap
ingrs, mentre no saprovi un nou
sistema de renda garantida de ciutadania, proposat via ILP i al qual la
CUP-CC sempre ha donat ple suport.
(12) Garantir uns ingressos mnims
mensuals a les prop de 34.000 famlies catalanes amb fills o dependents
a crrec que avui no tenen ingressos
de cap tipus. I garantir el manteniment en el programa de la RMI a to-

Bases per a un acord poltic de futur

tes les persones que passats els 60

mesos de permanncia mantenen les
circumstncies que van generar el
dret a percebre-la.

DEPENDNCIA I GENT GRAN

(13) Garantir les prestacions econmiques vinculades al servei per a totes les persones en situaci de dependncia severa amb menys recursos
econmics. Garantir la percepci de
la prestaci derivada de la llei de la
dependncia a les 19.000 persones
que tenen reconegut el dret.
(14) Ampliar les places residencials
adreades a persones amb discapacitat fsica, psquica o malaltia mental.
(15) Oferir una soluci immediata a
les 17.000 persones en llista despera. Per accedir a una plaa pblica de
residncia o ampliar el pressupost
per als serveis dajuda a domicili, i
per als serveis psicosocials i psicoeducatius.

SANITAT PBLICA
(16) Obertura o reobertura immediata les 24h del dia i durant tots els dies
de lany dels segents Centres dUrgncies dAtenci Primria: CAP la
Guineueta, CAP Montcada i Reixach,
CAP de Cerdanyola i CAP Gatassa
(Matar), i de tots aquells en qu sigui necessari defugir una atenci
hospitalocentrista o obliguen al malalt a fer un excs de quilmetres per
ser visitat.
(17) Reducci dun 50% en les llistes
despera, en el termini de 6 mesos,
pels segents casos: la primera visita
amb lespecialista, la realitzaci de
proves diagnstiques i lespera duna
intervenci quirrgica. Per fer-ho
efectiu es prioritzar lassistncia als
centres del SISCAT de titularitat pblica. Aix comporta la recuperaci
de la totalitat de lactivitat sanitria
que es feia en els serveis sanitaris pblics, optimitzant la utilitzaci dels
quirfans en torn de mat i tarda i recuperant els llits que shan eliminat o
tancat provisionalment. Es dotar del
pressupost necessari i del personal
del qual sha prescindit.
(18) Garantir els tractaments a totes
les persones afectades per Hepatitis

23

Fil a lagulla

C, les persones trasplantades i /o en

tractaments oncolgics o derivats,
aix com qualsevol altra malaltia que
en que estigui en perill la vida de les
persones malaltes. Pla de rescat de
les 250.000 persones afectades per
Sndromes de Sensibilitat Central
dacord amb els seus requeriments.
24

(19) Garantir laccs als tractaments

mdics i/o farmacolgics de forma
universal a totes les persones, amb
independncia de la seva situaci administrativa, i de forma gratuta. Posar mfasi a garantir els tractaments
a totes les persones afectades per Hepatitis C, les persones trasplantades i
/o en tractaments oncolgics o derivats, aix com qualsevol altra malaltia
que posi en perill la vida de les persones malaltes. Pla de rescat de les
250.000 persones afectades per Sndromes de Sensibilitat Central
dacord amb els seus requeriments.
(20) Revisi de la poltica restrictiva
dels dictmens de lICAM. Que la
Subdirecci General dAvaluacions
Mdiques (coneguda com a ICAM)
no actuar sota els criteris economicistes de la Resoluci de 23 de juliol
de 2013 de la Secretaria General Tcnica (que es declarar derogada) i per
tant noms realitzar inspeccions de

baixes laborals i dictmens dinvalidesa sota estrictes criteris mdics.

EDUCACI
(21) Augmentar la dotaci de professors i reduir la rtio dalumnes dels
centres educatius ubicats en barris on
els efectes de la crisi sn ms greus.
De forma que sasseguri recuperar les
18 h lectives per professor.
(22) Increment de beques menjador
en 240.000 ms de les 80.000 actuals
(23) Recuperar el finanament de
1.800 de la Generalitat als municipis per al manteniment de cada plaa
descoles bressol.
(24) Retornar els imports de les taxes
de matriculaci universitria, de
graus superiors i de secundria al nivell del 2009 i garantir un sistema de
beques pbliques que cobreixi realment les necessitats de tothom que
ho necessita.
(25) Aturar la persecuci judicial a les
famlies que opten per lescolaritzaci a casa.

Bases per a un acord poltic de futur

VIOLNCIA DE GNERE:
QUE LES DONES NO PAGUIN LA CRISI

TRANSPORT I INFRAESTRUCTURES
PBLIQUES

(26) Ampliar la xarxa de cases de protecci per a dones supervivents de violncia

de gnere, amb professionals feministes especialitzades que ofereixin suport i
acompanyament a les dones, aix com
atenci psicosocial als menors.

(31) Garantir la gratutat dels transports pblics per a persones aturades, collectius en risc dexclusi social, estudiants escolars i universitaris
de centres pblics, i pensionistes.

(27) Introduir clusules de gnere en

la contractaci pblica (tant de provement de serveis com de personal),
subvencions, convenis, etc.
(28) Establir quotes de paritat en tots
els mbits i crrecs de decisi poltica
de tot lentramat institucional i dependent de la Generalitat, i en totes
les empreses, instituts, centres, etc.
on estigui representada.
(29) Garantir una renda bsica mnima de 1.000 per a les dones supervivents de la violncia masclista, de cara
a assegurar la seva autonomia econmica, ampliable en funci de les seves
necessitats i responsabilitats.
(30) Garantir la protecci institucional de les professionals que practiquen avortaments a menors de 16
anys per garantir els drets sexuals i
reproductius per a totes les dones.

25

(32) Alliberament immediat dels peatges de lAP7 (entre lHospitalet de

lInfant i Torreblanca), i de lAP2 (entre Montblanc i Lleida), per aturar la
sinistralitat a la N340 i la N240, respectivament.
DRETS I LLIBERTATS
(33) Retirada de la Generalitat com a
acusaci de tots el processos judicials
oberts i pendents per temes de persecuci poltica, dissidncia o desobedincia a lleis injustes, ats que lacusaci pblica ja correspon a les
fiscalies.

CULTURA
(34) Garantir laccs gratut a Museus
nacionals i dinters nacional- i municipals a estudiants, aturats i jubilats cada dia de la setmana.I tamb
per als equipaments darts escni-

Fil a lagulla

ques i musicals (de titularitat pblica

o amb consorci amb Generalitat:
TNC, Mercat de els Flors, Palau de la
Msica, Auditori, Liceu i teatres municipals) aturats, jubilats i estudiants
han de tenir disponibles un aforament fix amb un descompte dun
60% en el preu de lentrada.
26

MODEL ECONMIC DE FUTUR

(35) Retirada del projecte de Barcelona World.
(36) Prohibici dels biocides perillosos per la salut humana o el medi ambient
(37) Moratria de prohibici a ls de
transgnics.
(38) Aturada de la MAT i del del 4t
cintur.
(39) Establir una moratria a la construcci de noves granges integrades i
intensives de porc, i fomentar la ramaderia extensiva

Bases per a un acord poltic de futur

B. PER UN PAS PBLIC,

ATUREM LES PRIVATITZACIONS
HOSPITALS
(1) Retirada definitiva dels projectes
privatitzadors del Consorci Sanitari
de Lleida (SIS), plans Funcionals de
la Comarca del Tarragons i el Baix
Peneds, aix com el projecte CIMS de
Girona.
(2) Aturada dels projectes de privatitzaci de latenci primria, entenent com
a tals tots els que suposen una fugida
del control pblic i que tenen risc de ser
absorbits per frmules consorcials o
empresarials. Per tant, no estendre el
model EBA, aturada de la implantaci
de les UGAP i de qualsevol altra frmula que suposi autonomia de gesti, entesa com a desinversi assistencial i
guanys de gesti empresarial.
(3) Derogaci definitiva de la instrucci 5/2015 del CATSALUT que permet
la prestaci dassistncia sanitria
privada als centres del SISCAT.
(4) Aturar el projecte VISC+ o qualsevol altre de la seva natura, que permeti la venda a empreses privades de
dades sanitries dels pacients.

(5) Garantir la igualtat daccs de les

dones lesbianes a la reproducci assistida, eliminant del protocol actual de la
Generalitat de Catalunya limpediment
daccs a aquestes tcniques a dones
sense parella masculina.
ESCOLES
(6) Supressi immediata dels concerts delit i dels que segreguen els
alumnes en funci del seu origen.
(7) Derogaci del Decret de plantilles
i provisi de llocs de treball (Decret
39/2014) que permet que els directors
de centre elegeixin el 50% del professorat. El decret converteix els centres
en subcontractats de ladministraci
en cedir la potestat prpia daquesta al
director del centre.
PATRIMONI PBLIC
(8) Aturada de la venda de sl pblic.
(9) Regulaci de ls i preu de la terra mitjanant mecanismes pblics i
dinters collectiu.

27

Fil a lagulla

28

AIGUA

VIOLNCIA MASCLISTA

(10) Aturada de la venda dAiges Ter

Llobregat, de lAgncia Catalana de
lAigua i de totes les infraestructures
de laigua (ACA) que en depenen.
(11) Aturada dels trasps del cnon de
laigua cap a empreses mixtes o privades.

(15) Revertir la privatitzaci del programa dinserci laboral de les dones

ens situacions de violncia, part del
qual est gestionat per la Fundaci
La Caixa i implementar programes
de protecci i dinserci laboral pblics.

TREBALL
(13) Revertir la privatitzaci de la intermediaci laboral. No aplicaci de
les disposicions de la Llei del Servei
dOcupaci de Catalunya que permeten subvencionar a les empreses de
collocaci per inserir persones aturades.
TRANSPORT PBLIC
(14) Retirada del projecte de la T-Mobilitat, el nou sistema de pagament
del transport pblic. Qualsevol nou
sistema de gesti del transport pblic
ha de ser de propietat i gesti publiques. No es pot permetre que cap entitat privada pugui arribar a gestionar
la privacitat personal en lmbit dun
servei pblic com s el transport.

Bases per a un acord poltic de futur

PROGRAMA DE LA CUP

Projecte anticapitalista per afrontar el neoliberalisme.

Reversibilitat de les retallades: repartiment del treball i la riquesa.
Nacionalitzaci de sectors estratgics: en defensa del b
com i per una banca pblica.
Impugnaci i desobedincia als diktats de la Troika: auditoria i impagament del deute illegtim.
Obrir el debat sobre la pertinena i la sortida de la UE i el
paper de leuro: no a la UE dels mercaders, la guerra i lexclusi social.

Pla de xoc: punt darrencada i pista de

sortida: la gran remuntada que cal ordir
contra la gran desigualtat. La batalla de
totes i tots. Per per fer-ho el primer que cal
s posar la bena a la ferida: aturar la sagnia.
Impedir que creixin ms les desigualtats i
injustcies socials. Des daquesta perspectiva
durgncia i emergncia social, la CUPCrida Constituent ha plantejat a Junts pel S
un programa de mnims all que la realitat
social reclama, all qu cal fer composat
per les 53 mesures durgncia: 39 del pla de
xoc i 14 per revertir pivatizacions.

29

Fil a lagulla

30

El present que necessitem i el futur que

vindr no el poden dissenyar ni uns pocs
ni els de sempre. El futur no es pot semblar
al passat. Qui va fer el malalt no pot fer ara
lhospital. Tenim memria: tota. La bestial
crisi poltica de degradaci democrtica,
el crter deixat per la corrupci, situa
que el com es fan les coses ja s tan
important com el qu i el qui les fa. Com?
Democrticament. Qu? Democrcia. Qui?
Totes i tots. Mai ms un pas sense totes i
tots.

Bases per a un acord poltic de futur

5. Per un procs constituent basat

en la radicalitat democrtica:
Entre totes i tots, fem net
31

La democrcia no saprn al Parlament, sin a casa

Montserrat Roig
AIX ESTAN LES COSES

605 imputats per corrupci als Pasos Catalans

161 causes de corrupci urbanstiques als Pasos Catalans
147 investigacions per corrupci obertes pels Mossos dEsquadra
des de 2010
6 condemnes recents (Hisenda, Pallerols, Caixa Peneds, Mercuri, pensions FGC, Xavier Crespo)
7 causes on sinvestiga el mn de CDC: Clotilde, ITV, Palau 3%,
Petrum, Innova, Pretria + Cas Pujol

El nou pas no el poden dissenyar ni uns pocs ni els de sempre. Qui va fer el
malalt no pot fer ara lhospital. I per sort tenim memria: tota. La bestial crisi
poltica de degradaci democrtica i els seus responsables impunes, cmplices directes o instigadors del saqueig ordit provoca que el com es fan les
coses ja sigui tan important com el qu i el qui les fa. Com? Democrticament. Qu? Democrcia. Qui? Totes i tots. Per aix lobertura dun procs democrtic que assenti les bases republicanes de com volem que sigui el futur

Fil a lagulla

pas reclama de la participaci directa de totes les ciutadanes i tots els ciutadans. Un procs constituent i sobir que ha de debatre i resoldre sobre tots els
mbits de lesfera pblica que ens afecten i redactar el projecte de futura
Constituci de la Repblica Catalana. Un procs constituent que ha de garantir la participaci directa, activa i inclusiva de totes les persones i del teixit social i associatiu durant la seva discussi i elaboraci i que haur de ser sotms,
finalment, a referndum constitucional.
32

Una democrcia de baix a dalt

S: es tracta darticular una nova legalitat i legitimitat popular, a partir del poder local i dels representants electes locals, juntament amb representants dels
moviments socials, sindicals i del teixit associatiu, cultural, econmic i cooperatiu, que sestructuri territorialment i sectorialment, de baix a dalt, basat en
la democrcia directa i participativa, obert a tots i cadascun dels ciutadans i
ciutadanes daquest pas, i fomentant arreu un autntic debat constitutiu i de
base. Lobjectiu: situar democrticament les coordenades poltiques de la futura nova Repblica Catalana, en defensa i a favor del reconeixement efectiu
dels drets de la majoria social, en defensa del patrimoni pblic i el b com i
salvaguadant els recursos naturals i lentorn ecolgic del pas i, alhora, de no
permetre un altre cop situacions de privilegi de cap minoria

Les urnes: arribades per quedar-shi, per seguir decidint

Enfront duna democrcia autoritria, elitista i degradada com la que vivim, cal
una democrcia real, participada i participativa, innovada i inclusiva, arrelada i
dinmica, que retorni la capacitat de debat, deliberaci i decisi a tota la ciutadania. Mai ms un pas sense tots nosaltres. Les urnes, en aquest sentit, han
arribat per quedar-se i per poder decidir sobre tot. Encara que el maig de 2014
vam haver de veure com, a instncies de la multidenncia presentada pel PP, el
Departament dInterior retirava totes les urnes del Multireferndum que sotmetia a consulta ciutadana sis aspectes clau del nostre futur, cal seguir exercint
la democrcia i recordant que les urnes han arribat per quedar-se, per decidir-ho
tot. Mai ms, tampoc, un Estat prohibint urnes ni un govern enretirant-les.
Fil a lagulla tamb en aquest mbit. Peda urgent, en lobertura del
procs constituent prenen especial rellevncia, com a prova del cot, els

Bases per a un acord poltic de futur

segents mbits, sobre els quals calen mesures immediates i improrrogables:

(1) Sense cap exclusi: front el racisme dEstat i lexili econmic,

plena ciutadania
Tots els drets per a totes les persones. En el procs constituent sn cridats a
participar, en plena igualtat de condicions, plenitud de drets i sense cap mena
dexclusi, totes les persones que viuen i treballen a Catalunya. Cal superar el
vergonyant apartheid electoral que promou la Llei dEstrangeria i la LOREG
(llei electoral) i garantir tots els drets civils i poltics a totes les persones. Al
mateix temps, cal arbitrar els mecanismes i dinmiques necessries per assegurar la plena participaci en el procs poltic constituent de lexili econmic,
de totes les persones 250.000 des de 2010 que han migrat a daltres pasos a
la recerca duna vida millor.

(2) La lluita implacable contra la corrupci

Calen llums i taqugrafs sobre el cicle viscut i cal una indispensable trada:
reconeixement, reparaci, garanties de no repetici. De les 51 mesures anunciades per la Presidncia de la Generalitat el febrer de 2013, noms se nhan
complert i parcialment un 7%. Com a missatge inequvoc i contundent, cal
que la Generalitat es personi en totes aquelles causes on shan malms, malbaratat o desviat fons pblics. Aquesta decisi no t costos econmics: noms
depn de la voluntat poltica de fer-ho. Alhora, ateses les dinmiques de corrupci viscudes els darrers anys vinculades al finanament illegal dels partits poltics, a la bombolla immobiliria i bancria, al frau fiscal, a la concertaci pblico-privada i a leconomia global del delicte dalta volada cal aplicar
urgentment una de les 150 mesures proposades per la CUP: dotar de facultatius experts en matria econmica i financera al cos de Mossos dEsquadra.

(3) Uns mitjans de comunicaci pblics, plurals i de qualitat i el

paper de la cultura
La gesti dels mitjans pblics de lespai comunicatiu catal no pot reproduir
les lgiques de nepotisme, collocaci i control que hem viscut els darrers 30
anys. Exigim que el procs de designaci sigui consensual, valorat amb els

33

Fil a lagulla

treballadors i treballadores dels ens pblics sota criteris de rigor i professionalitat, i allunyat dels despatxos dels partits poltics. Alhora exigim desmercantilitzar laccs a la cultura i fomentar les xarxes locals, lautogesti dels
serveis i equipaments potenciant la cultura de base, popular i autogestionada.

(4) El dret a la participaci, el dret a decidir: posar-nos-hi ja

34

Amb la Llei de Consultes, aquesta voluntat de decidir collectivament shauria de materialitzar en referndums especfics sobre aspectes claus, alguns de
peremptria urgncia, com la gesti pblica de laigua. El 2011, per una majoria aclaparadora, la societat italiana ja va decidir prohibir qualsevol privatitzaci; el 2012, Islndia va rebutjar el pagament del deute bancari que ells no havien provocat. En aquest sentit, en el decurs del procs constituent es podrien
habilitar noves consultes sobre aspectes claus: la gesti pblica de laigua en
relaci a la privatitzaci dATLL o limpagament del deute illegtim podrien
ser elements a tenir en compte per a lany 2016. Tenim tot un pas per decidir.

Bases per a un acord poltic de futur

www.llumsitaquigrafs.cat

Plena ciutadania front el racisme destat

i lexili econmic, per garantir tots els
drets civils i poltics a totes les persones;
implacable lluita contra la corrupci; i
mitjans pblics plurals sn una prova de cot
prvia, condici necessria, a lobertura del
procs constituent.

PROGRAMA DE LA CUP

El programa marc de la Unitat Popular (2011) es condensa en 8

eixos: en model territorial equilibrat en una xarxa dinmica de
ciutats i comarques; model urbanstic sostenible, compacte,
mediterrani i divers; radicalitat democrtica i de retorn de la
poltica a la gent; primer les persones, nou model econmic
postcapitalista basat en la justcia social i leradicaci de la pobresa, en el sector pblic i en limpuls a leconomia solidria i
cooperativa; model sociodemocrtic no patriarcal basat en la
igualtat, els drets i llibertats, drets socials i laborals i serveis
pblics universals; la cultura, eina de llibertat i convivncia;
defensa ecologista de la terra i el territori, dignificant el mn
rural; arreu dels Pasos Catalans, processos dautodeterminaci cap a la independncia.
En lmbit de la lluita contra la corrupci, podeu consultar
les 150 mesures proposades la majoria rebutjades per la CUP
en el marc de la Comissi dInvestigaci parlamentria del Cas
Pujol:

35

Fil a lagulla

36

Fil a lagulla condensa en aquest novembre

laposta poltica de la CUP i la ma estesa i el
puny tancat i les llums i les taqugrafs pel
futur del nostre poble. Hem estat activament
oposats a tota retallada antisocial, seguim
dempeus davant qualsevol corrupci, i hem
estat crtics i autocrtics sempre amb la gesti
del procs. Per el 27S va obrir les portes a un
nou cicle per al nostre poble, que totes i tots
mereixem i necessitem.

Bases per a un acord poltic de futur

6. Per un nou cicle poltic:

Ara, aqu i entre totes i tots
18 mesos per fer una repblica
37

El futur que tant els espanta arribar. I llavors el que quedar de nosaltres ser la
confiana indestructible que vam mantenir durant la foscor.
John Berger
No es que estigus cansada per un llarg jorn de treball. Simplement estava farta
del maltracte. Lnic que em molesta s haver trigat tant en protestar
Rosa Parks

Som on som i venim don venim. Rere el pitjor cicle antisocial, amb les majors retallades patides mai i enmig del festival ro de les corrupcions sistmiques dels de dalt. Per dalt, passaven moltes coses. Per per baix, afortunadament, moltes ms: el cicle mobilitzador recent ha estat coral i transversal. Des
de les mobilitzacions independentistes a les vagues generals, als desnonaments aturats, a la prohibici del fracking, les bales de goma. s lesfor i la
implicaci el que ens fa millors i possibilitar tamb un pas tamb millor. Per
aquest motiu, Fil a lagulla condensa en aquest novembre laposta poltica de
la CUP i la m estesa i el puny tancat i les llums i les taqugrafs pel futur del
nostre poble. Hem estat activament oposats a tota retallada antisocial, seguim
dempeus davant qualsevol corrupci, i hem estat crtics i autocrtics sempre

Fil a lagulla

amb la gesti del procs. Per el 27S va obrir les portes a un nou cicle per al
nostre poble. Com en tot procs, les bases dun acord de mnims ateses totes
les contradiccions, tensions i dificultats sest teixint gradualment: declaraci dinici del procs, calendari de ruptura i taules de dileg.

38

El qu, el com i el quan que s all neurlgic i cabdal el teniu aqu: un

programa de mnims, de bases, que caldr que vagi acompanyant, de forma
clara, amb els corresponents mecanismes de verificaci i compliment: terminis, garanties i condicions. Respecte el qui, el debat obert sobre la designaci
de president i la conformaci de govern el criteri de la CUP s prou conegut.
Des de la premissa bvia que el qui som totes i tots, creiem honestament que
la responsabilitat de la presidncia i del govern ha de recaure en una opci de
consens, no lligada al cicle anterior, que obri un nova etapa no vinculada a les
retallades ni als casos de corrupci ni a una gesti del procs que sovint ha
primat els interessos de partit, confonent-los amb els de pas. Una opci que
sumi als 72 diputats i diputades duna majoria independentista sense precedents. No cal dir que treballem intensament per a que aquesta opci es materialitzi el ms aviat possible. Avui millor que dem.
Des del comproms inequvoc de la CUP-CC per garantir, des de fora, contribuint i fiscalitzant alhora, aquestes 18 mesos cap a la Repblica sota les condicions bsiques i elementals exposades: ruptura democrtica, pla de xoc, procs
constituent. Compte enrere: 18 mesos per a construir una Repblica. Altrament,
lalternativa serien unes eleccions autonmiques anticipades que no contemplem en cap cas com a hiptesi. Sigui com sigui, seguim treballant per un acord
de bases, per desbrossar el cam i per blindar els drets de les persones, conscients que, si sobre aquesta nova fase, caldran nous compromisos, noves responsabilitats i noves implicacions. Ben conscients que els vectors socials i democrtics la defensa dels drets de les persones, la lluita contra les desigualtats i el
combat a la corrupci sn els que poden fer el procs imparable i irreversible,
sumant amples majories socials. Conscients, tamb, que la clau de volta ets tu:
lactivaci popular, la mobilitzaci social, la implicaci collectiva. El cicle econmic neoliberal i una molt determinada cultura poltica elitista la que ens ha
dut maldestrament on som tamb han de ser superats i abocats a la paperera
de la histria. Si volem que el futur no sassembli al passat.

Bases per a un acord poltic de futur

Apunt final: som els vostres fills i filles

I una darrera reflexi per acabar. En les darreres setmanes, el focus sobre la
CUP sha anat eixamplant. Alguns opinadors del rgim autonmic aquells
que porten opinant tota la vida des de les seus atalaies, aquells que mai veien
ni corrupcions ni retallades han carregat fort contra lespai de la unitat popular: estan en el seu dret des dels seus privilegis. Molts shauran preguntat qu
volem. En Fil a lagulla ho hem intentat exposar. Es podr estar o no dacord.
Noms faltaria. Per preferim explicar-nos que no que ens expliquin. Per
avui i ara i aqu, responem humilment a aquells que ens demanen qui som,
que noms som una part dels vostres fills i filles a la que ens interpella un
present injust i un futur incert. Els vostres fills i filles que ja no ens demanem
si un altre mn s possible, sin com s possible aquest: tant injust i desigual.
Farts i esperanats alhora, fa temps que vam decidir lluitar i autorganitzarnos, prendre lherncia i el bagatge de tantes lluites i esperances als Pasos
Catalans i no demanar perms per voler ser lliures ni perd per ser-ho.
A aquells que tamb ens demanin si fallarem a la llibertat poltica del nostre
poble, els diem que mai dels mais ni sota cap concepte. Com tampoc fallarem
mai dels mais i en cap cas a la justcia social per a la seva gent. A qui ens
demani per qu i per qui ho fem, els direm obertament que ho fem, des del
present, pel passat i pel futur. Per a aquells que ens van precedir en la lluita en
condicions molt pitjors. Per a aquells que vindran, en condicions molt millors. Perqu no hi ha ms lluita pel dem que lestricte present. Mans a lobra
i fils a totes les agulles. Venim a per feina. I ens en queda moltssima per fer:
tota la que cal per reconstruir un pas matxucat per la crisi i que necessitem
lliure, just i net.
Des de la Unitat Popular. Per la Repblica.
Ara i aqu. Entre totes i tots.
Pasos Catalans, 9 de novembre de 2015
Grup Parlamentari de la CUP-Crida Constituent

39

Sis. El Parlament de Catalunya, com a

dipositari de la sobirania i com a expressi
del poder constituent, reitera que aquesta
cambra i el procs de desconnexi
democrtica de lEstat espanyol no se
supeditaran a les decisions de les institucions
de lEstat espanyol, en particular del Tribunal
Constitucional, que considera mancat de
legitimitat i de competncia.

Annexos

Declaraci dinici del procs de creaci de lestat catal

independent en forma de repblica
Proposta de resoluci presentada pels grups parlamentaris de JXS i la CUP,
incorporada lesmena presentada pels grups proposants
Primer. El Parlament de Catalunya constata que el mandat democrtic obtingut a les passades eleccions del 27 de setembre del 2015 es basa en una
majoria en escons de les forces parlamentries que tenen lobjectiu que Catalunya esdevingui un estat independent i en una mplia majoria sobiranista en
vots i escons que aposta per lobertura dun procs constituent no subordinat.
Segon. El Parlament de Catalunya declara solemnement linici del procs de
creaci dun estat catal independent en forma de repblica.
Tercer. El Parlament de Catalunya proclama lobertura dun procs constituent ciutad, participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futura constituci catalana.
Quart. El Parlament de Catalunya insta el futur govern a adoptar les mesures necessries per fer efectives aquestes declaracions.
Cinqu. El Parlament de Catalunya considera pertinent iniciar en el termini
de trenta dies la tramitaci de les lleis de procs constituent, de seguretat social i dhisenda pblica.

Fil a lagulla

Sis. El Parlament de Catalunya, com a dipositari de la sobirania i com a

expressi del poder constituent, reitera que aquesta cambra i el procs de desconnexi democrtica de lEstat espanyol no se supeditaran a les decisions de
les institucions de lEstat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional,
que considera mancat de legitimitat i de competncia arran de la sentncia de
juny del 2010 sobre lEstatut dautonomia de Catalunya, votat prviament pel
poble en referndum, entre altres sentncies.
42

Set. El Parlament de Catalunya ha dadoptar les mesures necessries per a

obrir aquest procs de desconnexi de lEstat espanyol, duna manera democrtica, massiva, sostinguda i pacfica que permeti lapoderament de la ciutadania a tots els nivells i es basi en una participaci oberta, activa i integradora.
Vuit. El Parlament de Catalunya insta el futur govern a complir exclusivament aquelles normes o mandats emanats daquesta cambra, legtima i democrtica, a fi de blindar els drets fonamentals que puguin estar afectats per
decisions de les institucions de lEstat espanyol, entre daltres els descrits en
lannex daquesta resoluci.
Nov. El Parlament de Catalunya declara la voluntat diniciar negociacions
per tal de fer efectiu el mandat democrtic de creaci dun estat catal independent en forma de repblica, i acorda posar-ho en coneixement de lEstat
espanyol, de la Uni Europea i del conjunt de la comunitat internacional.

Bases per a un acord poltic de futur

Annex
Mesures que haur daplicar el futur govern destinades a blindar
drets fonamentals afectats per decisions de les institucions de
lestat
1. Pobresa energtica
Per tal de garantir que cap persona no es vegi privada de laccs als subministraments bsics, el futur govern ha de desplegar les mesures per a evitar la
pobresa energtica aprovades per la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures
urgents per a afrontar lemergncia en lmbit de lhabitatge i la pobresa energtica, de manera que es garanteixi el dret daccs als subministraments bsics daigua potable, de gas i delectricitat a les persones i unitats familiars en
situaci de risc dexclusi residencial, mentre duri aquesta situaci.

2. Habitatge
Per tal de garantir que cap persona no es vegi privada de laccs a un habitatge
digne, el futur govern ha de treballar en laplicaci del nou marc normatiu que
regula la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar
lemergncia en lmbit de lhabitatge i la pobresa energtica. En aquest marc,
el futur govern ha de garantir que en processos de desnonament de lhabitatge
habitual que afectin persones i unitats familiars en situaci de risc dexclusi
residencial es compleixi, per a poder fer efectiu el desnonament, el principi de
reallotjament adequat de les persones i unitats familiars afectades.
Aix mateix, de forma urgent, el futur govern ha de dur a terme modificacions normatives que permetin fer efectives les disposicions de la dita Llei
24/2015, com s el cas del reglament de funcionament de les meses de valoraci per a ladjudicaci dhabitatges per a situacions demergncies econmiques i socials i per a altres casos de necessitats especials en lmbit de lAgncia de lHabitatge de Catalunya.

3. Sanitat
En lmbit de les poltiques de salut, el futur govern ha de garantir laccs universal a latenci sanitria pblica i de qualitat, per mitj del Servei Catal de

43

Fil a lagulla

la Salut (CatSalut), a totes les persones que viuen a Catalunya. Cap persona no
en pot quedar exclosa per raons dorigen, tingui o no la condici dassegurada
o beneficiria del Sistema Nacional de Salut, i amb independncia de si consta
o no en el padr. Aix mateix, cap ciutad no es pot veure privat dassistncia
farmacutica per motius econmics.
Dacord amb diverses resolucions aprovades pel Parlament, no es poden
dur a terme nous concursos per a la gesti de centres datenci primria.
44

4. Educaci
El Parlament de Catalunya va interposar un recurs dinconstitucionalitat contra bona part de larticulat de la Llei orgnica 8/2013, del 9 de desembre, de
millora de la qualitat educativa, recurs que fou adms a trmit el 3 dabril de
2014. En aquesta impugnaci, avalada pel dictamen del Consell de Garanties
Estatutries, sargumentava que els preceptes impugnats de la dita llei orgnica sn contraris a les competncies que corresponen a la Generalitat en aquesta matria, contraris al model educatiu catal determinat per la Llei deducaci
de Catalunya i contraris als consensos obtinguts pel conjunt de la comunitat
educativa. En coherncia amb aquest recurs, el futur govern ha de vetllar en la
seva actuaci en matria deducaci per la plena vigncia i el respecte de les
competncies establertes en favor de les administracions catalanes i per mantenir-hi els consensos obtinguts pel conjunt de la comunitat educativa.

5. Garantia de les llibertats pbliques

El Parlament de Catalunya va interposar un recurs dinconstitucionalitat contra alguns articles de la Llei orgnica 4/2015, de seguretat ciutadana, recurs
que fou adms a trmit el 21 de juliol de 2015. En aquesta impugnaci, avalada
pel dictamen del Consell de Garanties Estatutries, sargumentava que els
preceptes impugnats de la dita llei orgnica sn contraris a drets fonamentals
emparats per textos internacionals com la Declaraci universal dels drets humans o el Conveni europeu dels drets humans i per la jurisprudncia del Tribunal Europeu dels Drets Humans. En coherncia amb aquest recurs, el futur
govern ha de vetllar en la seva actuaci en matria de seguretat ciutadana per
la plena vigncia i el respecte dels drets fonamentals esmentats.

Bases per a un acord poltic de futur

6. Administracions locals
Amb lafany de garantir les plenes competncies de les administracions locals
catalanes en servei de linters general, el futur govern ha de proporcionar-los
les eines de suport necessries per a deixar sense efecte els preceptes de la Llei
de lEstat 27/2013, del 27 de desembre, de racionalitzaci i sostenibilitat de
lAdministraci Local, promulgada de resultes de la Llei orgnica 2/2012, del
27 dabril, destabilitat pressupostaria i sostenibilitat financera, dictada en
desenvolupament de larticle 135 de la Constituci espanyola, relatius a la limitaci de competncies als ens locals, al control del cost dels serveis i a
lobligaci de la prioritzaci de lactivitat econmica privada.

7. Refugiats
A fi de poder donar resposta a la greu situaci humanitria que viuen els refugiats, el futur govern ha de generar un marc de relacions amb lAlt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) amb lobjectiu de donar
acollida i asil al mxim nombre de persones refugiades, ms enll de les decisions adoptades en aquest mbit pel Govern espanyol.

8. Dret a lavortament
En matria de dret a lavortament, el futur govern sha de regir pel que estipula la Llei 17/2015, del 21 de juliol, digualtat efectiva de dones i homes.

9. Finanament dun pla de xoc social i gesti del deute

Per tal dalliberar recursos per a dotar financerament un pla de xoc social, el
futur govern ha destablir, entre altres mesures, vies de negociaci que permetin reduir la crrega del deute en el conjunt de la despesa.
Prioritriament, el futur govern ha dimpulsar la renegociaci de tots els
finanaments estructurats, separant els pagaments que compensen un
servei (inversi i manteniment) daquells que constitueixen un pagament
excessiu respecte als tipus dinters i a les taxes dinflaci actuals. Aix
mateix, el futur govern ha dinstar els concessionaris o superficiaris a redefinir els contractes estructurats, transformant lamortitzaci de les inversions en finanament ordinari mitjanant deute pblic i eliminant el
cost excessiu del capital.

45

Fil a lagulla

46

Aquesta transformaci, que ha de permetre una rebaixa de costos per a la

Generalitat que es pugui aprofitar per a finanar el pla de xoc social, ha danar
acompanyada duna revisi a fons dels programes pressupostaris de despesa
que permeti avaluar-ne i contrastar-ne la utilitat en moments en qu atendre
la urgncia social ha esdevingut la mxima prioritat de la despesa de la Generalitat, expressada en lesmentat pla de xoc. Els estalvis que sobtinguin de la
revisi de programes han danar ntegrament dedicats al pla de xoc social.
Per tal de fer un seguiment de lefectivitat daquest objectiu i comproms, el
futur govern ha de crear un grup de treball obert als grups parlamentaris.
Aix mateix, el futur govern ha destablir un calendari de reunions amb els
responsables de la banca resident per a estudiar la possibilitat de renegociaci
del pagament dels interessos amb finalitats socials.

Bases per a un acord poltic de futur

Discurs de Juli de Jdar com a president de la constituci del

Parlament de Catalunya
s una paradoxa que latzar mhagi designat president dedat daquesta cambra quan
el nostre grup parlamentari no hi ha volgut ocupar cap lloc. No men queixo pas:
latzar s arbitrari, per no frvol: vaig nixer una matinada dels Sants Innocents.
Ms paradoxal encara i molt menys innocent s que formo part de la generaci independentista que va organitzar el Comit Catal contra la Constituci Espanyola el 1978, perqu no va significar una ruptura amb el franquisme sin la seva impunitat; perqu no va sorgir dun procs constituent
popular, sin que va ser elaborada des de dalt; perqu no reconeixia Catalunya
com a naci; i perqu mantenia els privilegis econmics i classistes, les mateixes forces dordre pblic, lexrcit intocable, i la judicatura del franquisme. I
ens vam oposar a lEstatut de Sau perqu emanava daquella Constituci i, en
conseqncia, vam demanar una abstenci activa en les eleccions autonmiques del 1980. La radicalitat independentista tenia un preu; el vam pagar amb
persecuci i soledat. Vam resistir mentre les institucions miraven cap a una
altra banda el 1981 i el 1992. No oblidem Guillem Agull. Vam treballar des de
la base. Vam ser perseverants. I vam poder enllaar amb la creaci dun moviment de masses democrtic, pacfic, i sostingut, que va comenar amb la Plataforma pel Dret de Decidir el 2006, i va continuar amb les Consultes per la
Independncia entre el 2009 i el 2011, amb la manifestaci contra la sentncia
del TC del 2010, amb la fundaci de lANC, amb les diades dels ltims anys, i
amb la consulta del 9-N. Un pas de carrer, que sha expressat amb tantes marees verdes, grogues o blanques, amb tantes vagues generals, amb tantes protestes i propostes arreu dels Pasos Catalans. Un pas que ja hi s. La composici daquesta cambra ns el fruit per acci, amb una majoria independentista, i
per reacci, amb una nova minoria a loposici.
Lltima, i ms important de les paradoxes, s que disposem duna majoria
independentista al si dun ordre juridicopoltic que li nega tota capacitat de
realitzar el mandat democrtic de la ciutadania que lha votat. La tasca principal daquest parlament ser la de resoldre el conflicte en els mateixos termes
democrtics, pacfics i sostinguts del moviment que li ha conferit la majoria
legal i la legitimitat moral per fundar un nou model tic, juridic i poltic assen-

47

Fil a lagulla

48

tat sobre la llibertat, la igualtat, i la justcia social per al nostre poble. Perqu
fa molt de temps que els moviments pels drets socials, nacionals i civils, el
teixit associatiu, estan constituint un model per a un nou pas, on caldr establir una nova i distinta relaci entre continutats i ruptures democrtiques,
entre el carrer i les institucions, entre les estructures socials i la vida moral,
entre la trama constitucional i les seves bases materials.
Sha estat molts anys ajudant a fer governs a Madrid, a construir les seves alternatives de poder, per ara no en som lalternativa, sin lalteritat. Una alteritat que
no sens vol reconixer. Una alteritat que no est restringida a la utopia o al record,
sin que s concreta i factible. I necessria. Ja no ens acontenta el pinso: volem
sortir de la gbia. No canviar-la, sin fugir-hi. No volem les molles, que diria Ovidi Montllor, s temps del pa sencer. La majoria independentista daquesta cambra
ns la garantia. I el parlament s un dels llocs on sha de construir polticament
aquesta alteritat. Per no oblidem que tamb hi ha una alteritat que afecta a la
majoria i una alteritat que afecta a les minories. El problema del pa i del treball
afecta a la majoria. El problema de les retallades i les creixents desigualtats afecta
a la majoria. El problema del patriarcat ens afecta a tots, encara que colpegi les
dones. El problema de la salut afecta a la majoria. El problema de lescola afecta a
la majoria. El problema de la cultura afecta a la majoria. El problema ecolgic
afecta a totes i a tots. Per, en canvi, afecten a la minoria, i els seus interessos, les
privatitzacions, els rescats bancaris, o la corrupci.
Som un sol poble, certament, per divers i plural i complex, amb unes desigualtats i exclusions per raons de classe, dorigen, de gnere, o de creences, que
sn ja intolerables. Vergonyoses. Aquest hivern hi haur milers de famlies que
no podran pagar la llar, els aliments, els serveis mnims. Hi haur infants desnodrits i gent gran desatesa. Cap govern sorgit daquest parlament no guanyar
la legitimitat si no aplica les mesures indispensables per palliar-ho. No es pot
fallar a la llibertat poltica daquest poble, no es pot fallar a la justcia social per
a la seva gent. Per amb els pobres no shan de fer experiments: si les institucions han daplicar plans demergncia social, sn ells, els pobres, que han de
participar-hi i tenir-ne el control. Que cap mare de famlia necessitada no hagi
de dir, com la portera de Palau ms famosa de la literatura catalana, la immortal
Secundina: Talli qui talli el bacall, una es queda sempre de portera.
Sn temps de llibertat. s temps de justcia. Visca la terra.

Bases per a un acord poltic de futur

49

Sn temps de llibertat.
s temps de justcia.