Professional Documents
Culture Documents
152
El fons de la famlia darquitectes Bassegoda, donat a lArxiu Histric del Collegi darquitectes de Catalunya per Joan
Bassegoda Nonell el 1999, inclou no solament ms de 3.000
plnols, sin tamb alguns estris procedents daquest estudi, entre els quals destaca una excepcional capsa de compassos del final del segle XIX. (fig 1)
Lestoig s de fusta preciosa decorada amb marqueteria
i filets de coure; una pea debenisteria fina que cont a
linterior una safata folrada de vellut verd on semboteixen els compassos i una muni dinstruments de dibuix,
tots dacer i alpaca (un aliatge de nquel amb coure) amb
mnecs de vori. Si sextreu aquesta safata, al fons de la
capsa apareixen uns compartiments per a mines de llapis,
plomins, pinzells i pastilles de tinta xinesa i daquarella,
acompanyades de dues cassoletes de vidre glaat per a
barrejar-hi colors. (fig 2) En el moar de linterior de la
tapa de la capsa, un rtol naclareix la procedncia: ROYER,
Ft. dInstruments de Mathmatiques, 12, rue de lAncienne
Comdie, Paris. s fcil dendevinar que, a lpoca, aquesta
luxosa capsa tenia un preu molt elevat i noms era a labast
dalguns arquitectes tan ben establerts com els Bassegoda.
Els instruments de dibuix arquitectnic o de dibuix
lineal, com sanomenava aleshores havien assolit, al final del segle XIX, el cim de lexcellncia tcnica i tenien
una precisi semblant a la dels instruments cientfics, dalgun dels quals, en definitiva, representaven una aplicaci
prctica. Malgrat la seva refinada mecnica, calia que fossin manejats amb destresa per les mans del dibuixant, ja
que quasi tots shavien dacoblar degudament a una srie
de suports de fusta de diverses formes i mides, segons la
lnia que calia traar.
De tots els instruments de la capsa, el ms important
s naturalment el comps (del llat cum i passus). Instrument histric damidament i, posteriorment, de dibuix, ja
surt representat en els murals egipcis i s tan antic com la
mateixa arquitectura. El comps de puntes (fig 3) que
nicament serveix per traslladar mides s, per tant, la
versi primignia daquest instrument i arriba al segle XIX
sense cap canvi fonamental. El comps de dibuix, (fig 4)
en canvi, evoluciona a poc a poc, i sen van perfeccionant,
particularment, les rtules i les articulacions dels braos.
Laparici de la mina de llapis, producte de lenduriment
del grafit amb argila, i la seva comercialitzaci, feta el 1867
per Faber-Castell, va permetre millorar els mecanismes
del bra de dibuix del comps i la posterior substituci de
la punxa fixa de laltre bra per agulles dacer canviables,
eliminant les perforacions massa visibles en el paper. La
varietat de versions i dimensions dels compassos s molt
mplia i respon als diversos requeriments de cada tipus de
dibuix. La introducci de peces dallargament dels braos
ampliaven lextensi del comps fins a assolir radis duns
20 centmetres, per quan les dimensions daquests superaven les dels allargadors, shavia de passar al comps de
regle, (fig 5) dues enginyoses peces inventades a Sussa,
amb una pina de cargol per fixar-les a la distncia convenient, que transformaven qualsevol regle de fusta en un
efica comps de grans radis.
En canvi, per a dibuixar circumferncies petites de
menys d1 centmetre sutilitzava la bigotera,(fig 4) un
petit comps de braos fixos dacer en forma de ballesta, lobertura de la qual est regulada per la pressi dun
cargol. Les redudes dimensions daquest comps feien
necessria una versi exclusiva per al dibuix a llapis i una
altra de diferent per al de tinta.
El comps de reducci o de proporcions(fig 6) serveix per traspassar grficament mesures entre dues escales. Conegut ja en el mn antic sen conserven alguns
exemplars de bronze procedents de Pompeia, va assolir el seu format definitiu quan, pels volts del 1588, el sus
Jost Brgi introdu en el comps un cargol regulador que
permet modificar a voluntat les proporcions dels braos.
arxiu | 153
Aquest cargol llisca per una ranura que porta una escala
graduada per modular les proporcions corresponents.
Lopismetre o curvmetre (fig 7) una forca que sost
un volant ranurat que gira sobre un cargol sutilitza per
a mesurar la longitud de lnies sinuoses en els mapes i
documents topogrfics. El volant es colloca a linici del
cargol i es fa rodar sobre la lnia que cal mesurar. Desprs,
fent-lo rodar a linrevs sobre el cantell dun regle graduat
fins a retornar a linici, sobt, daquesta manera, la longitud de la lnia.
La precisi dels dibuixos a tinta que demanaven els
enginyers militars del segle XVII ajudaren a millorar el
tiralnies. (fig 8) La simple pina de bronze que utilitzaven
els romans, amb un passador per a estrnyer els braos i
regular toscament la sortida de la tinta, es va acabar de
perfeccionar definitivament cap al 1800, amb un cargol
de rosca que pot afinar amb precisi el gruix del tra. Ben
aviat, el tiralnies va fer-se adaptable al bra del comps
per als dibuixos a tinta.
Una variant especialment til per als enginyers ferroviaris s el tiralnies doble, que permet dibuixar paralleles,
fins i tot amb gruixos diferents. (fig 8) El tiralnies de rodeta
(fig 9) s un enginys instrument per a dibuixar lnies de
punts. Una rodeta, amb el cantell dentat, fixada a lextrem
dun mnec de vori, gira lliscant entre els pls dun pinzell
sucat prviament amb tinta; com un corr destampaci,
imprimeix sobre el paper una lnia de punts a intervals regulars. Lacompanya un joc de rodetes intercanviables que
permeten dibuixar punts de diferents calibres.
Cal esmentar, de passada, que el tiralnies havia estat
linstrument de dibuix ms odiat per laprenent, a causa de
la dificultat que suposava administrar la gota de tinta, un
cop aquesta era lliscada curosament entre la pina. Calia
ser diligent i precs; si es treballava amb un tra molt fi,
la tinta podia assecar-se fcilment i no deixar cap rastre
sobre el paper. Si els traos havien de ser molt gruixuts
i, per tant, calia obrir molt els braos, podia trencar-se la
tensi superficial del lquid i originar una taca irreparable
sobre el dibuix. Lnic corrector possible daquests desastres al segle XIX era rascar la superfcie afectada amb un
fina navalla, manejada amb compte per no aixecar les fibres del paper i augmentar-ne la porositat. Ms percia es
necessitava per unir, sense que es nots, la lnia dibuixada
quan sinterrompia el tra per reposar la tinta a laparell,
i tamb eren especialment difcils dexecutar els enllaos
entre cercles traats amb comps de tiralnies, perqu demanaven una bona vista i el pols ben ferm.
El manteniment de laparell exigia, a ms, una dedicaci
constant. En els tiralnies de gran s, les puntes perdien
154
desastres en el siglo XIX era rascar la superficie afectada con una fina navaja, manejada
con cuidado para no levantar las fibras del
papel y aumentar su porosidad. Ms pericia
se necesitaba para unir, sin que se notara, la
lnea dibujada cuando se interrumpa el trazo para reponer tinta al aparato, y tambin
eran especialmente difciles de ejecutar los
enlaces entre crculos trazados con comps
de tiralneas, porque exigan una buena vista
y el pulso muy firme.
El mantenimiento del aparato exiga, adems,
una dedicacin constante. En los tiralneas de
gran uso, las puntas perdan gradualmente
el hilo y deban afilarse peridicamente con
papel de lija. La pulcritud del interior de la
pinza era otro requerimiento indispensable,
porque cualquier residuo seco de tinta poda
interferir en el trazo del dibujo.
La aparicin en 1932 del Graphos Pelikan,
similar a una pluma estilogrfica con 12
plumillas intercambiables, inicia una serie de
invenciones sucesivas que van arrinconando
lentamente los instrumentos histricos de
dibujo. En 1952, la empresa alemana Rotring
crea el Rapidograph, que en pocos aos
sustituye al Graphos, pero el tiro de gracia
definitivo a todo este mundo lo da la comercializacin de los primeros CAD, en 1960, y la
invencin del plotter de plumillas en 1980.
Desaparece as el dibujo arquitectnico manual y, al mismo tiempo, quizs una forma de
considerar la arquitectura. s
David Ferrer y Manuel del Llano
t
Aixecament del
roset de Santa
Maria del Mar, un
acurat treball de
comps, per illustrar
la monografia
de Bonaventura
Bassegoda sobre
aquesta baslica.
q
Un dels ltims
dibuixos amb comps
realitzat per Rafael
Moneo, el 1961 durant
la seva estana a
lestudi de Jrn Utzon:
inici de la soluci
geomtrica definitiva
de les voltes de lOpera
de Sidney. Traat
amb grafit sobre full
de paper de croquis
100X70.
arxiu | 155