Nom: Juan

Cognom: Jimenez Perez

Data: 22/10/2010
Professor/a: Pepi Tost
Index
o Questionari 1i2
o Vocabulari 3-5
o Dimensions del paper 6
o Ejercicis 7-11
IES ESTEVE TERRADAS
CFGM PREIMPRESSIÓ
C07.Primeres Matèries en Arts Grafiques
UD 2: SUPORTS CEL·LULÒSICS

Alumne/a: Juan Jimenez Perez

Data: 10 de Septembre del 2010

NA 2.1 Història del paper

1.Quins varen ser els primers suports emprats per comunicar-se?

La pedra, la fusta, els metalls o argila.

2.A què anomenem papir? I pergamí?

El papir es una planta que neix a la vora del riu Nil i que es transforma en fulla per utilitzar-la per
escriure.
El pergamí és una pell d'animal, sense adobar, sense pèl i neta feta per escriure.

3.Qui va inventar el paper, i a quin any?

El paper es va inventar al 105 quan chambelán de la cort Ts'ai Lun va oferir al emperador Hai una
fulla blanca de paper.

4. En què consistia l'invent del paper originàriament?

Consistia en la desintegració de les fibres vegetals i draps amb un mall pesat de fusta en un morter
de pedra.

5.Com va arribar el paper a occident?

Durant una expedició àrab fins a la frontera China, el gobernador militar del califat de Bagdad va
capturar a Samarkanda, despres del combat de Telas, dos fabricants de paper. Amb la seva ajuda
va construir un moli paperer en aquesta ciutat.

6.Quines novetats van introduir els àrabs en el procés de fabricació?

La utilització de l'energia hidràulica, el blanqueig de les fibres amb calç,
l'encolat amb goma aràbiga o engrut de midó i perfeccionament de la forma paperera.

7.Italia fou una potència papelera. Quinies millores va aportar?

L'ocupació de malls, la utilització de cua animal i la invenció de la filigrana

8.Què és una filigrana? Per a què s'utilitzava inicialment?

La filigrana és un fil de plata o llautó, amb una silueta determinada, que anava cosit a la verjura de
la forma paperera i la petjada de la qual pot veure's observant la fulla de besllum.

9.Què és una raïma?

Una raïma son 500 fulls de paper.

-1-
10.Quines matèries primeres s'utilitzaven en la fabricació del paper fins arribar a la fusta?
borrissol d'àlber, molsa, avet, ortigues, card, etc;

11.Quin va ser el segle d'or en la fabricació del paper?

Al Segle XVIII (18)

12.A què s'anomena a pila holandesa?

Una màquina de descomposició de fibras.

13.Qui va inventar la màquina de paper continua, a quin any?

Louis Robert en 1799.

14.Qui va inventar el paper vitela?

John Baskerville en 1750.

15.On es va instal·lar la primera màquina de paper continu a Espanya?

A Manzanares, el Real (Madrid) al 1840.

-2-
IES ESTEVE TERRADAS
CFGM PREIMPRESSIÓ
C07.Primeres Matèries en Arts Gràfiques
UD 2: SUPORTS CEL·LULÒSICS

Alumne/a: Juan Jimenez Perez

Data: 10 de Setembre del 2010

NA 2.1 Història del paper

Vocabulari

1.Abadia de Montserrat: Abadia, anomenada vulgarment El Monserratico, erigida per Felip IV a

Madrid el 1642 per tal d'acollir-hi la seixantena de monjos no catalans expulsats de Montserrat per
la Generalitat de Catalunya el 1641, durant la guerra dels Segadors.

2.Alexandria: Ciutat i port del N d'Egipte, a la desembocadura del Nil.

3.Amanuense: Escrivent, persona que escriu a mà i al dictat o copiant.

4.Baskerville: Impressor i editor anglès. Establert a Birmingham, alternà la seva labor gràfica amb
la de professor. A més de la creació i el gravat de caràcters tipogràfics, coneguts amb el seu nom, li
és atribuïda la invenció del paper vitel·la. Juntament amb Bodoni, Fournier, Didot i Ibarra, fou un
dels capdavanters del renaixement de les arts gràfiques a Europa al s XVIII.

5.Champollion: Egiptòleg francès, fundador de l'egiptologia científica.

6.Escriptorium: Scriptorium, era de l'àmbit dels monestirs on els monjos, durant segles, han copiat
els escrits del passat i redactat les obres del present.

7.Filigrana: Senyal o marca transparent, únicament perceptible a contraclaror, fet en el paper en el

moment de la fabricació.

8.Gutenberg (1441): Nom amb què fou conegut Johann Gensfleisch, presumpte inventor de la
impremta de tipus mòbils.

9.Incunable: ”incunabula typographiae” o “bolquers de la tipografia”, títol del catàleg dels llibres
impresos abans del 1500 de l'editor Beughem d'Amsterdam (1688).

10.Jeroglifics: Dit de l'escriptura ideogràfica i fonogràfica dels antics egipcis.

11.Louis Roberts: En 1798, Nicolas-Louis Robert va dissenyar una instal·lació que va fer possible la
fabricació de paper en banda contínua, és a dir, una màquina de paper amb una tela sense fi.
Aquest invent va provocar una transformació radical de la fabricació del paper.

12.Maguncia: Capital del land de Renània-Palatinat, Alemanya, a la vora esquerra del Rin, enfront
del punt d'aiguabarreig amb el Main i de la ciutat de Wiesbaden.
-3-
13.Manzanares, el real (Madrid): Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, al peu de la serra
de Guadarrama, drenat pel Manzanares, on es forma l'embassament homònim.

14.Màquina continua: Màquina de Fourdrinier és la base per a la majoria de la fabricació de paper

moderna, i s'ha utilitzat en una certa variació des del seu concepte. El Fourdrinier aconsegueix tots
els passos necessitats per transformar una font de fusta polpa en un final paper producte.

15.Palimpsest/o: Text escrit al damunt d'un altre després d'esborrar-lo.

16.Paper Vitel·la: Paper fet a mà, amb una forma proveïda d'una tela metàl·lica d'obertura
molt petita, que hom empra per a gravats i edicions de luxe.

17.Papir / Papiro: Full artificialment compost amb tires tretes del tronc de la planta de papir,
enganxades i contraplacades, que empraven els antics per a escriure-hi.

18.Pedra Rosseta: La Pedra de Rosetta és una pedra de granit fosc (sovint identificada erròniament
com a basalt) on hi ha gravat, en dues llengües diferents (egípcia i grega), però en tres escriptures
(jeroglífica hieràtica, demòtica egípcia, i grega), un mateix decret de Ptolemeu V del 196 aC. Com
que el grec era ben conegut, la pedra va ser la clau per al desxiframent dels jeroglífics egipcis, el
1822, per Jean-François Champollion, i el 1823 per Thomas Young. La descoberta va facilitar la
traducció d'altres texts jeroglífics. La pedra es troba actualment al Museu Britànic de Londres.

19.Pergamí / Pergamino: Pell prima d'ovella, cabra o ase preparada que permet d'escriure-hi i pot
ésser impresa o emprada en enquadernació, etc.

20.Pergamo: L'antiga ciutat de Pèrgam (grec Πέργαμος) es trobava situada en el nord-oest d'Àsia
Menor (actual Turquia), a 30 km de la costa del mar Egeo i enfront de la illa de Lesbos, a la regió
anomenada Misia.

21.Pila Holandesa: Recipient metàl·lic proveït d'un corró dotat d'un moviment de rotació i unes
ganivetes fixades a la seva superfície.

22.Raïma / Resma: Conjunt de vint mans de paper, és a dir, cinc-cents fulls de paper.

23.Samarkanda: és la segona ciutat més gran d'Uzbekistan, capital de la Regió de Samarcanda, i

compta amb una població de 412.300 habitants en 2005.

24.Tipograf: Persona que és dedica professionalment a la tipografia

25.Tipus mòbils / Tipos móbiles: Els tipus mòbils són unes peces habitualment metàl·liques en
forma de prisma Creades d'un aliatge cridat «tipogràfic» (plom, antimoni i estany). Cadascuna
d'aquestes peces conté un caràcter o símbol en relleu i invertit especularment. La invenció dels
tipus mòbils s'atribueix a Johannes Gutenberg.

26.T'sai Lun (105 a.C): va ser l'inventor del paper . Eunuc imperial, va millorar la fórmula del paper,
convertint-lo en una alternativa al papir i el pergamí, els suports tradicionals per a l'escriptura,
gràcies a l'afegit de midó que protegia les fibres vegetals.
-4-
27.Xativa: Regió del País Valencià, la més pluricèntrica dels Països Catalans, a causa del seu relleu
accidentat.

28.Xilografia: Art de gravar a la fusta que consisteix a rebaixar i entallar amb gúbies i burins les
parts de la superfície d'una planxa de fusta que han de restar blanques en l'estampa, tot deixant en
relleu la superfície llisa per a ésser tintada i estampada sobre el paper.

-5-
IES ESTEVE TERRADAS
CFGM PREIMPRESSIÓ
C07.Primeres Matèries en Arts Gràfiques
UD 2: SUPORTS CEL·LULÒSICS

Alumne/a: Juan Jimenez Perez

Data: 10 de Setembre del 2010

NA 2.1 Troba les dimensions dels formats de sèrie “A” a partir de l'A0 (1.189 x 841 mm).

A0: 1.189 x 841 mm

A1: 594,5 X 841 mm
A2: 594,5 x 420,5 mm
A3: 297,25 x 420,5 mm
A4: 297,25 x 210,5 mm
A5: 148,625 x 210,5 mm
A6: 148,625 x 105,25 mm
A7: 74,312 x 105,25 mm
A8: 74,312 x 52,63 mm
A9: 37,16 x 52,63 mm
A10: 37,16 x 26,32 mm

-6-
IES ESTEVE TERRADAS
CFGM PREIMPRESSIÓ
C07.Primeres Matèries en Arts Gràfiques
UD 2: SUPORTS CEL·LULÒSICS

Alumne/a: Juan Jimenez Perez

Data: 10 de Setembre del 2010

NA 1.3 Consum de paper

Desenvolupament activitat: fes un resum de les dades que sobre consum de paper aporta
l'informe d'aspapel.

El consum de paper a Espanya es de 7,2 milions de tonelades, el consum per capità entorn a 170 kg
esta encara molt per sota dels països com Bèlgica, Luxemburg, Estats Units, Finlàndia, Dinamarca,
Holanda o Àustria on es situes en la franja de 250-300kg/habitant. El consum a Espanya se esta
aproximant cada vegada més al dels països europeus més desenvolupats. El consum de paper es
molt alt perquè gairebé per tot s'ha d'utilitzar.

NA 1.4. Tipus de paper en funció dels usos

Desenvolupament activitat: fes un esquema resum dels principals tipus de paper en funció del
seu ús o destinació.

Paper premsa
Utilitzat per d’impressió de diaris, esta fabricat majoritàriament a base de paper recuperat o pasta
mecànica.
Paper per impressió i escriptura
Utilitzat per impressió i escriptura, com revistes, llibres, quaderns, agendes, sobres, follets, cartells,
papers de oficina, poden ser estucats o no estucats segons per a que sigui destinat.
Paper higiènic i sanitari
Fabricats a base de fibra verge o paper recuperat o una barreja dels dos, s’utilitzen en la higiene
personal (paper higiènic, compreses, bolquers, mocadors...), en l’àmbit domèstic (rotllos de paper
de cuina, tovallons, estovalles, filtres de cafè...) i com a material sanitari i de neteja industrial.
Paper per a envasos i embalatges
• Papers per a cartró ondat: Utilitzats en les diferents capes de les caixes de cartró ondat, es
fabriquen bàsicament amb paper recuperat, si bé poden incorporar, en diferent proporció, pasta
verge.
En aquest grup s'inclouen: papers per ondar (fluting, semiquímico, etc. ), kraftliner, testliner i
biclases.
• Paper kraft sacs: paper de gran resistència empleat en la fabricació de sacs de gran grandària per
a materials de construcció, alimentació animal...
• Cartronet: empleat en la fabricació d'estoigs plegables o envasos, és un material compacte fet a
força de pasta verge i/o paper recuperat, amb diverses capes i normalment acabat amb
recobriment d'una capa d'estuc

-7-
Papers especials
La indústria paperera espanyola fabrica una amplíssima gamma de productes d'alta tecnologia:
paper impermeabilitzat per a embalatge de productes hortofrutícoles, paper microrizat de gran
extensibilitat, paper inter-leaving d'excel·lent comportament enfront d'elevades temperatures per
intercalar en usos industrials com el laminatge en fred d'acer, paper cushion per a usos industrials
com a substitut del poliuretà, paper moneda, paper metal·litzat directament per alt buit, paper
autoadhesiu inhibidor de la floridura, paper acetat de cel·lulosa transparent...

NA 1.5 Matèries primeres: Les fibres

Desenvolupament activitat: busca a internet imatges de:

1) Fibres de fusta procedent de 2) Fibres de fusta procedents de

resinoses (fibra llarga) frondoses (fibra curta)

3) Fibres no procedents de la fusta

-8-
NA 1.6. Matèries primeres: Fibres, càrregues, pigments i additius

Desenvolupament activitat: fes un esquema de les matèries primeres emprades en la formació

del paper, inclou les càrregues, els pigments i el additius més emprats.

NA 1.7. La fusta: composició

Desenvolupament activitat: Busca a Internet els components principals de la fusta: cel·lulosa,

hemicel·lulosa i lignina. Definició i imatges si s'escau.

- Cel·lulosa: es el principal component de les parets cel·lulars de les fibres que constitueixen
els arbres y altres arbres.
- Hemicel·lulosa: En la fusta del Pi insigne, conreat per les empreses forestals xilenes, les
hemicel·luloses, que formen part de la matriu, al costat de la lignina, on resideix la
cel·lulosa, constitueix prop d'un 27 a 29%, mentre que en l'escorça solament aconsegueix
un 15%. Aquesta molècula forma part de les parets de les diferents cèl·lules dels teixits del
vegetal o arbre.
- Lignina: La lignina és el principal component estructural de les plantes vasculars llenyoses,
es caracteritza pels feixos de fibres separats entre ells per ramades medul·lars en sentit
radial. Aquestes, de vegades molt aparents, reben el nom de malles i formen teixits en
capes successives de període anual.

NA 1.8. Pastes: Fabricació

Desenvolupament activitat: realitza una base de dades de cinc empreses fabricants de pasta
paperera.
- PASTGUREN, S.L.: Fan pasta al sulfat d'eucaliptus blanquejada (Eucalyptus bleached kraft
pulp) de 1600, 1700 grs.
- TORRASPAPEL, S.A.: Pasta química al sulfat blanquejada de fibra curta.
- GRUPO EMPRESARIAL ENCE: Pasta d’eucaliptus blanquejada sense clor elemental, Pasta
d’eucaliptus blanquejada sense clor elemental, Pasta d’eucaliptus blanquejada sense clor
elemental d’alta blancor, Pasta d’eucaliptus blanquejada sense compostos.
- MIQUEL Y COSTAS & MIQUEL, S.A.: Pastes de fibres tèxtils (Textile pulps).

-9-
 - CELULOSA DE LEVANTE, S.A. (CELESA): Pastes per papers especials, a partir de fibres de lli,
cànem, sisal, abacà i jute (Special cellulose pulps, made from flax, hemp, sisal, abaca and
jute fibres).

NA 1.9. Pastes: Fabricació

Desenvolupament activitat: realitza un glossari dels següents termes utilitzant les webs que ja
coneixes del sector paperer:

1)Pasta mecànica: pasta produïda per desfibració de la fusta contra una pedra rotativa a pressió
atmosfèrica.
2)Pasta química: Pasta de paper agafada de la fusta per tractament químic de vegetal (cocció)
eliminant la majoria dels components no fibrosos com la lignina.
3)Pasta al Sulfat: Es denominen al sulfat perquè la pèrdua d’alcalinitat es compensa afegint sulfat
sòdic. També se les denomina Kraft que significa resistent. Els agents deslignificants o licors de
cocció són: hidròxid sòdic, sulfur sòdic o sofre.
4)Pasta bisulfit: Els agents deslignificants o licors de cocció emprats són els següents: Bisulfit càlcic,
Bisulfit sòdic, Bisulfit magnèsic, Bisulfit amoníac.
5)Pasta recuperada: L’ús generalitzat de fibres reciclades(paper i cartró) no es va utilitzar fins 1960.
El 1970 va començar a usar-se fibres reciclades en papers d’impressió i higiènics. Les fibres
obtingudes es denominen secundàries o “paperot”. El destinat és una operació imprescindible per
a la fabricació de papers blancs a partir de fibres recuperades. S’utilitzen: detergents, dispersants i
escumants.
6)Pasta crua: Pasta de paper que no ha sigut sotmesa a cap tractament especial destinat a
augmentar la seva blancor.
7)Blanqueig: El blanqueig té per objecte eliminar la lignina residual que enfosqueix la pasta. El
blanqueig no solament canvia el color del paper, sinó que millora la seva aptitud per a la impressió
i l'enquadernació i li confereix una major durabilitat en el temps.
8)Agent de blanqueig: Les pastes mecàniques no s’acostumen a blanquejar però en les pastes
químiques és imprescindible si busquem una blancor elevada.
Per a que un paper sigui ecològic, la utilització de clor com agent blanquejant no pot superar en
0,2 quilograms per tona de pasta seca. Els agents blanquejants que s'utilitzen poden ser:
• Blanqueig convencional: una cloració amb clor elemental i finalment un atac amb hipoclorit sòdic
• Blanqueig amb diòxid de clor: Per a papers molt acolorits
• Blanqueig amb ditionita: Molt utilitzat per a fibres reciclades.
• Blanqueig amb àcid formamidin sulfínic (FAS): Agent utilitzat per a la pasta mecànica i per a
papers recuperats de colors i autocopiatius.
• Blanqueig amb oxigen, ozó, peròxid d’hidrogen i enzimes: Dóna lloc a les pastes TCF (totalment
lliures de clor)
9)Blanquejador òptic: Són colorants que s'addicionen al paper per augmentar la seva blancor.
Transformen les radiacions ultraviolada, invisibles, contingudes en la llum que incideix en el paper,
en radiacions visibles de major longitud d'ona i en ser aquestes reflectides pel paper dóna est la
sensació de tenir major blancor.

-10-
NA 2.0 Pastes: Fabricació del full

• Desenvolupament activitat: Busca a Internet imatges de:

Pulper Màquina continua fabricació paper

Zona de size-press Pope

Calandra Estucadora

-11-