DOS INTENTS METODOLGICS D'APROPAR ELS RECURSOS ARQUEOLGICS A L'AULA

Juan P.BARBER Angel BENEITO Susana DOMNECH CEP d'Alcoi

Resum:La voluntat de millorar la infraestructura musestica per part dels responsables del Museu d'Alcoi, i el treball coordinat amb un grup de professors adscrits al CEP de la mateixa localitat, ha fet realitat l'elaboraci de materials didctics adients per apropar el museu - i amb ell la histria- al pblic escolar. Aquesta comunicaci mostra les possibilitats divulgatives que emanen d'un treball a dues bandes, ensenyants i arquelegs, que fructifica en la realitat d'uns serveis pedaggics a l'abast dels centres educatius que desitgin aproparse al Museu. Resumen:La voluntad de mejorar la infraestructura musestica por parte de los responsables del Museo de Alcoi, y el trabajo coordinado con un grupo de professores adscritos al CEP de la misma localidad, ha hecho realidad la elaboracin de materiales didcticos adecuados para acercar el museo - i con l la historia- al pblico escolar. Esta comunicacin muestra las posibilidades divulgativas que emanan de un trabajo a dos bandas, enseantes y arquelogos, que fructifica en la realidad de unos servicios pedaggicos al alcance de los centros educativos que deseen acercarse al Museo.

Alcoi, municipi d'uns seixanta mil habitants, situat al nord de la provncia d'Alacant, grcies a la iniciativa d'uns pocs estudiosos com Camil Visedo Molt, qui excav i recopil quantitat de jaciments i de troballes arqueolgiques, i a la voluntat conservacionista de les successives corporacions municipals en destinar un espai fsic i una dotaci econmica per a l'estudi i preservaci d'eixe patrimoni cultural, ha conservat una srie de materials arqueolgics, alguns d'ells nics, pertanyents a la prehistria i a la cultura ibrica. Des de la implantaci de l'EGB, l'rea de Cincies Socials ha incls al seu temari l'estudi d'aquests perodes histrics. Per la qual cosa, al llarg de l'escolaritzaci de les darreres generacions, les dependncies del Museu Arqueolgic Municipal d'Alcoi han estat una visita quasi obligada pels joves de la localitat, tot i que a vegades es feia sense gaire planificaci didctica. L'escolar hi era un receptor de dades i d'idees, de vegades descontextualitzades i sense possibilitat de situar-les al temps i a l'espai al qu

pertanyien, mentre que l'actitud del professor era, sovint, de desemparament: en no disposar de material que fera rendible la visita, quasi sempre actuava de "cicerone" entre les sales i les vitrines. Avui, una clara voluntat municipal ha possibilitat les condicions ms adients per a l'estudi, conservaci i ampliaci del patrimoni arqueolgic de la zona. S'ha refet l'interior de l'edifici i s'han adequat les sales d'exposici seguint criteris cronolgics i didctics. A ms, la direcci del Museu ha establert un projecte d'actuaci amb mltiples lnies d'intervenci que passen per millorar l'actual patrimoni mitjanant sistemtiques campanyes d'excavaci, dotar-se d'infrastructures que permeten la conservaci de les peces custodiades i recolzar projectes d'investigaci i difusi del patrimoni. La voluntat de difondre el legat cultural que s'hi custodia s palesa. D'una banda s'ha acurat la forma d'exposar el material a les sales mitjanant la utilitzaci de cartells amb la data, la procedncia i la utilitat de les restes, de plafons i grfics explicatius i amb reconstruccions de peces i ambients que apropen la troballa arqueolgica a la comprensi de l'escolar i del visitant. D'altra, s'hi ofereix una exposici temtica o monogrfica que canvia cada any, fent-se quasi necessria la visita peridica a l'Establiment, i s'han encetat una srie de publicacions, com Recerques del Museu d'Alcoi i Anem al Museu les quals canalitzen la difusi d'articles d'investigaci cientfics i disciplinars i donen cabuda a l'elaboraci de materials didctics que complementen la visita i faciliten als escolars l'estudi dels vestigis materials exposats. Amb la recent rehabilitaci del museu Camil Visedo Molt i la remodelaci interna de les sales d'exposici, un grup de professors adscrits al CEP d'Alcoi emprengurem la tasca d'elaborar uns materials que aproparen de forma didctica el Museu a l'escola. D'una banda calia donar suport a les visites que ferenels escolars a les noves instal.lacions i, d'altra, adequar l'estudi de la prehistria a les concepcions didctiques i metodolgiques que fonamentava l'actual reforma educativa. El recolzament al projecte per part de la regidoria deCultura i l'entrega del director i dels tcnics del Museu fou total1. Uns i altres col.laboraren plenament per tal de suplir les nostres mancances: dibuixaren els plnols de les sales i les peces que devien observar-se, i prepararen el material de tipus manipulatiu que fou emprat en la confecci d'una "maleta didctica".

LA TOMBA D'UN GUERRER El primer quadern o unitat que encet la srie Anem al Museu, l'anomenrem La tomba d'un guerrer i acomplia dues intencions clarament diferenciades.

1A Emili Aura, el seu director, a Josep M. Segura, a Emili Cortell i a la resta del personal agarir-los la

dedicaci que posaren en un moment o altres del procs d'elaboracii a la "Obra Cultural de la Caja de Ahorros del Mediterrneo" pel suport econmic que va atorgar al projecte.

D'una banda, devia informar l'escolar del valorintrnsec del Museu. Fer-li saber que aquest no s sols un lloc on es dipositen troballes i peces antigues provinents de les excavacions, sin que acompleix, entre altres, les funcions de conservar, restaurar i difondre la cultura dels nostres avantpassats. D'altra, volem que l'escolar utilitzara i apreciara el patrimoni ibric que conserva el Museu, tot procurant que fora capa de valorar i interpretar les fonts del passat, que plantejara problemes, que emetera hiptesis i que revisara el seu aprenentatge a mesura que incorporava nous tipus d'evidncies.

METODOLOGIA Per tal de seguir amb les pautes esmentades, la primera part de la unitat hi consta d'una biografia de Camil Visedo i ofereix informaci de l'edifici: la data, l'estil arquitectnic, anteriors utilitzacions, les dependncies actuals, l's que es fa d'elles i la seqenciaci del material exposat a les sales. L'altra, l'estrictament didctica, pretn que l'alumne localitze la ubicaci del Museu al plnol urb i que planifique una visita per tal d'aconseguir informaci sobre la cultura ibrica, seguint un itinerari que s'inicia des del centre on estudia. Aquesta part de la unitat s'ha elaborat seguint les orientacions didctiques i metodolgiques del Disseny Curricular de l'rea de Geografia i Histria a l'Educaci Secundria Obligatria, i est pensada perqu l'escolar puga iniciar-se en el mtode cientfic d'investigaci mitjanant la reconstrucci i interpretaci histrica, fent servir fonts i dades, i seguint els supsits d'un aprenentatge que siga significatiu. L'estratgia que cal desenvolupar passa per llegir engran grup una notcia de premsa (on s'esmenta que uns arquelegs han descobert, al jaciment de la Serreta, una tomba amb una urna de cermica coberta per un plat, fragments de metalls, cendres i altres objectes d'ornament que potser van pertnyer a un guerrer ibric), el quadern de camp dels investigadors, on queda seqenciada l'extracci de la troballa, i la relaci de les peces que foren dipositades al Museu finalitzada l'excavaci. Tot seguit, se'ls pregunta, mitjanant una petita enquesta inicial, qu saben dels ibers i quina informaci podrem extraure'n de les restes materials aconseguides. Fet a, i en grups de quatre, anoten i exposen les seues opinions, tot separant les semblants de les diferents. Si decideixen anar al Museu, cal fer equips quepreparen hiptesis de treball i localitzen les possibles fonts d'informaci que contenen certes vitrines i el lloc on s'hi troben; el quadern els proporciona quatre grups de fitxes, les quals inclouen informaci sobre cermica, metalls, vida quotidiana i indumentria dels ibers, i sistematitzen la informaci que deu aconseguir-se de cadascuna de les peces ms rellevants, com s el nom, la forma, el color, el material en qu estan elaborades, marques especials, l'estat de conservaci, dibuixos, estament social a qu devia pertnyer, per a qu devia gastar-se...

Ja a l'aula i en sessions posteriors, elaboren untreball d'equip, el qual s'exposa a classe, i un resum informe que deu fer-se de forma individual. Les il.lustracions esbargides pels diferents captols de la unitat i els apartats "Per a saber-ne ms" i "Vocabulari bsic" sn de gran utilitat ja que esmenten l'opini dels testimonis clssics i els proporcionen informaci sobre la localitzaci al temps i a l'espai de la cultura tractada, de la forma de vida, l'organitzaci social, l'economia, l'escriptura, l'art o la religi. Per ltim, cada alumne emplena la "Enquesta final" onreflecteix el que ara sap i quin ha estat el procs d'aprenentatge que ha seguit, tot comparant-la amb el que havia posat en la inicial.

TALLER DE PREHISTRIA El segon quadern, l'anomenat Taller de Prehistria-Maleta Didctica d'Iniciaci a la Prehistria, va sorgir per tal d'esmenar les dificultats que tenem els membres del grup per a transmetre als alumnes les construccions prpies del coneixement histric; cal fer notar que Alcoi anticipava la Reforma Educativa i els blocs de continguts del Disseny Curricular de la Comunitat Valenciana contemplen la inclusi de conceptes epistemolgics propis de la Geografia i la Histria. Volem elaborar un material eminentment manipulatiu queens servira d'introducci per a l'estudi de la prehistria mitjanant activitats de localitzaci espacio-temporal de llarga i curta durada, d'explicaci i reconstrucci histrica, de canvi-pervivncia, de simultanetat i d'empatia. Per la qual cosa, El taller de prehistria ha estat concebut com un ajut a les estratgies del professor que vol introduir els seus alumnes en l'estudi de la prehistria. Aquest passa per treballar conceptes tan diversos com els abans esmentats (temps histric de llarga i curta durada, l'ordre, simultanetat, pervivncia...) a ms de la valoraci i comprensi manipulativa d'xits tecnolgics, com la producci d'eines, l'obtenci del foc, la utilitzaci de la roda o la confecci de teixits.

METODOLOGIA La metodologia emprada, inspirada en el DCB de Geografia i Histria de l'Ensenyament Secundari Obligatori (12-16 anys), est pensada perqu l'alumne s'inicie en el mtode cientfic d'investigaci histrica seguint els supsits d'un aprenentatge significatiu: partint de les idees prvies que ells tenen de cada tema s'elabora una estratgia d'ensenyana-aprenentatge que en confirme o qestione la validesa i que cree un conflicte on puga emergir un aprenentatge que els siga significatiu.

La Maleta didctica consta d'un quadern de treball estructurat en sis unitats complementades amb materials de suport de tipus manipulatiu: * Concepte de temps histric * Arqueologia i concepte d'estrat arqueolgic * L'obtenci del foc * Els metalls * La roda * El teler

Cada una d'elles s'ha de prendre com una eina que el professor utilitza en el moment que creu ms oport del procs educatiu ideat per ell i no com un model d'aplicaci vlid per si mateix. I s que cada unitat est concebuda com un suggeriment de treball per al professor, el qual pot incorporar-la totalment o parcialment als seus processos d'ensenyana aprenentatge (seguir la seqncia de la unitat tal com est enunciada o sols alguna activitat concreta que recolze les que ell prepara) i en el moment que creu ms adient. Per tal de tenir una primera aproximaci d'all que enpensen els escolars i el grau de coneixement que tenen d'aquests conceptes, s oport que abans d'iniciar qualsevol activitat emplenen individualment les preguntes enunciades a "l'enquesta inicial", tabulant-se les respostes a la pissarra per tal de veure quines sn les afins i quines les diferents. Fet a, el professor els facilita, d'una en una, lesactivitats de la unitat a desenvolupar, o les que creu ms adients, explicant-los com s'han d'emplenar, per sense influir en les respostes. En acabar la unitat, s interessant que l'alumne n'elabore la "fitxa d'avaluaci" on explicar el procs que ha seguit el seu aprenentatge i anotar les conclusions a qu ha arribat. L'avaluaci pot fer-la mitjanant l'observaci de l'actitud, la predisposici, el grau de col.laboraci, la correcci d'activitats i, a ms, valorant la fitxa d'avaluaci que de manera individual ha elaborat cada xiquet.

CONTINGUTS La primera unitat, l'anomenada Concepte de temps histric, inclou unes activitats encaminades a conixer quins sn els esquemes conceptuals que tenen els alumnes sobre el pas del temps i si els processos cronolgics sn

correctes, mentre que altres estan dirigides a desenvolupar els conceptes d'ordre, de duraci i de cronologia. El material manipulatiu permet de fer un "fris del temps" que es posar a la classe. Consta de: 7 diapositives Cronologia Retallable campanar esglsia 12 metres cinta 20 cm. amplria 1 triangle localitzaci esdeveniments concrets 2 zig-zag de separaci perodes histrics 1 rtol aC i dC 17 escenes histriques per a retallar i pintar 17 escenes histriques de color, plastificades per a posar al llarg de l'eix 1 capsa de xinxetes

Les activitats de la segona unitat "Arqueologia i concepte d'estrat arqueolgic" faciliten la comprensi del concepte d'estrat i el mtode que els arquelegs fan servir per investigar i datar les troballes arqueolgiques. A la maleta hi ha un pitxer de plstic, cabdells dellana de diferents colors i peces arqueolgiques, fent-les servir per a simular estrats. Les activitats sobre "L'obtenci del foc", "Els metalls", "La roda" o "El teler" faciliten la comprensi de la cronologia, la simultanetat i el canvipervivncia, i valoren les conseqncies esdevingudes d'eixos xits tecnolgics. Per ltim, les activitats de manipulaci2 permeten que l'escolar prove d'obtenir foc amb els estris que hi ha a la maleta: fusta, rtula, pal i arc. Que fassa destrals, puntes de fletxa, fbules, pinces, botons... amb motles i cera verge

2L'ajut del Museu en elaborar diversos jocs de maletes les quals pogueren emprar-se per les escoles i els

instituts de l'rea d'actuaci del CEP fou determinant. Les arquelegues Begoa Soler i Paula Jardn prepararen les eines per obtenir foc i aconseguiren un tipus de fusta que prenguera amb facilitat i Josep M. Segura es preocup de que cada "maleta" tinguera el material corresponent.

escalfada. Que manipule un petit torn cermic, que monte un carro de guerra o de transport o que construsca diversos tipus de telers.

Fig. 1.- Fitxa de treball dissenyada per fer conixer el procs delaboraci del teixit en temps antics. Extret de Taller de prehistria. Collecci Anem al Museu, Centre de Professors dAlcoi i Museu Arqueolgic Municipal dAlcoi

Fig. 2.- Proposta de realitzaci dun teler de cintura. Extret de Taller de prehistria. Collecci Anem al Museu, Centre de Professors dAlcoi i Museu Arqueolgic Municipal dAlcoi.