You are on page 1of 4

GRAN-AYMERICH, Eve GRAN-AYMERICH, Jean. : Archologie et milieu scolaire. A: VV. AA.: Actes I Jornades dArqueologia i Pedagogia, Barcelona, 1994.

Ed.: Dep. de Cultura de la Generalitat, Museu dArqueologia de Catalunya, Barcelona, 1996; pgs. 35-41. ___________________________________ La primera idea apuntada es la de la utilitat social de larqueologia. La joventut t dificultats per posicionar-se en una societat mutant i multicultural i larq. pot ajudar a entendre millor aquest canvis i els fenmens als que ells senfronten amb por o desconfiana. Larqueologia manifesta la unitat profunda del fenomen hum ja que la diversitat s lobjecte del seu estudi. Els arxius del sl, llegibles sense recrrer a la interpretaci duna llengua escrita, permeten als alumnes laccs directe al passat i a la comprensi del seu present: Els objectes descoberts i interpretats pels arquelegs mostren els intercanvis entre els homes de dif. civilitzacions i les seves relacions culturals. Larqueologia i lescola, experincies. Cada experincia sha dut a terme durant lany escolar sencer, en diferents fases de preparaciiniciaci. Aquestes prctiques shan dut a terme en dos col.legis: A.-Collegi experimental G. Bud (Yerres, Essonne) 1977-1978: Taller setmanal darqueologia. B.-Collegi Snia Delaunay des de 1987 (Ex. Collge Tandou) Paris XIX districte municipal, sesions dexcavaci als jaciments Mont Beuvray (Nivre, Sane et Loire) i a Bourges (Cher) adscrites a unes sessions setmanals duna assignatura anomenada opci-arqueologia. Collaboraci amb arquelegs del C.N.R.S. i arquelegs del serv. darq. de Bourges dirigits per Jacques Troadec. COLEGI G. BUD (Yerres, Essone) Creaci i excavaci dun jaciment artificial. G. Bud s un collegi experimental que forma part dun centre Educatiu i Cultural beneficiari dun estatut experimental que permet lorganitzaci de tallers inclosos dins lhorari lectiu que pretenen potenciar la creaci i la iniciativa individual aix com la adquisici de coneixements i tcniques restringides dins lensenyament tradicional. Proposa un taller darqueologia per a 15 alumnes de 5 entre 12 i 14 anys, una sessi per setmana; no es tracta de perllongar lensenyament teric del curs dins lassignatura dh sin de descobrir la prctica duna disciplina cientfica nova per a ells. Aix lobjectiu s crear un jaciment artificial adaptat a les exigncies pedaggiques que shan definit. Aix requereix simplicitat i claredat en les nocions bsiques de larqueologia i per aix el jaciment recreat s dpoca prehistrica.

Etapes: Es va elegir la construcci duna cabana construda en el fons duna fossa de 2 m de profunditat coberta per la destrucci de les superestructures. Shan agafat models reals dpoca prehc que fossin prou coherents com per que lexcav. sigui cientfica i les deduccions que els alumnes en treguin estiguin dacord amb els coneixements apresos en lassignatura dh. Els models han estat els treballs etnolgics de Leroi-Gourhan i un jaciment prehistric del perode magdaleni: (Pincevent, Seine-et-Marne) 1.- Etapa preparatria: Han anat a excavar en jaciments reals. Jaciments: (Etiolles, Essonne), (Pincevent, Seine-et-Marne) on han excavat estratigrafia, han desmuntat estructures i han tractat la informaci en diferents tallers. Amplien informaci al museu de preh de lIlle de France de Nemours Han rebut sessions darqueologia experimental en el Centre DArcheologie Exprimentale de Chassemy (prs de Soissons) Un arqueleg especialitzat en protoh ha explicat lestratigrafia i el procs de destrucci mitjanant un model redut dins una vitrina on es pot apreciar lestratigrafia en 3 dimensions. Els explic la feina al laboratori i els principis de la dataci dels objectes (els anomenats fssils directors). 2.-Creaci i excavaci dun jaciment artificial: Excavaci de la fosa amb ajuda de pala mecnica. Construcci duna cabana neoltica envoltada de pedres, fogar a lentrada i restes ssies, ltiques i cermiques. Es van ometre tots el elements peribles com la fusta, els sostres de pell ... Desprs es va enterrar el lloc, acumulant i alternant els diferents estrats que ms tard shaurien denregistrar. Es cre una quadrcula (1 m. x 1 m.) segons mtode Wheeler. Tots els alumnes van passar pels diferents estadis de lexcavaci: excavaci dels estrats, extracci dels objectes, s del seds, aixecaments de plnols, fotografies, llibreta dexcavaci etc. Un cop els objectes a laula, es van rentar, siglar, inventariar i restaurar. Aix els alumnes van reunir les nocions que havien adquirit en la etapa preparatria a la construcci del jaciment simulat amb lexperincia del registre dun jaciment artificial. COLEGI SONIA DELAUNAY, 1987-1990 Hi ha una circular publicada al B.O. n 14 dabril de 1988 que ha estat elaborada pel Ministeri dEducaci Nacional que obria la possibilitat dorganitzar en bones condicions estades arqueolgiques en jaciments reals. Mitjanant lassociaci de diferents institucions, shan aconseguit subvencions per tirar endavant el que va comena sent una option archologie lany 1988 fins arribar a una durada ms llarga mitjanant sessions setmanals de 2 hores. 15 Alumnes de Tercer rebien nocions relacionades amb:

-Histria de larqueologia nacional -Organitzaci de la disciplina en el territori francs. -Tcniques utilitzades en els jaciments protohistrics. Aix shan associat les segents institucions:-Casse Nationale des Monuments Historiques. -El Rectorat de lAcadmie de Paris. -lAjuntament del XIX districte municipal de Paris. -lAjuntament de la ciutat de Bourges. Programa de lOpci: Els Materials de suport per a lassignatura han estat proporcionats per la visita i els corresponents dossiers informatius elaborats per les diferents institucions: -El fons documental relacionat amb els jaciments de les prctiques que compren les civilitzacions Cltica i Galloromana. -Les colleccions del Museu de Saint-Germain-en-Laye i lExposici dels Trsors des princes celtes. -Articles publicats per la revista Archologie on es parla de la vida i obra dels promotors de larqueologia al pas. (J. Dchelette, A. Bertrand, S. Reinach, C. Jullian...) -La Direcci Nacional de les Antiguitats de Vicennes. -El Laboratori dInvestigacions dels Museus de Frana. -Visualitzaci daudiovisuals relacionats amb els camps daplicaci de larqu. i les diferents tcniques utilitzades. La iniciaci a la prctica de lexcavaci la va dur a terme un arqueleg de lequip franco-espanyol del jaciment del Mont Beuvray. Les nocions relacionades amb lestratigrafia i la destrucci dun jaciment simpartiren mitjanant un model a escala natural, grcies al qual els alumnes es familiaritzaven amb les tcniques que permeten localitzar, delimitar, dibuixar i acotar les dif. estructures o nivells descoberts. Aix, es van proporcionar als alumnes una srie destructures dibuixades a escala real en unes fulles de paper Kraft (entre aquestes, una volta feta en pedra seca, situada sota un tram de muralla i ubicada al seu torn en el mateix nivell estratigrfic que una porta daccs). Als vestigis shi va superposar una quadrcula per poder triangular i prendre les mesures necessries per poder fer-ne un dibuix en planta i a escala reduda. La tercera dimensi, es a dir: la profunditat, es va realitzar mitjanant la superposici de catifes de diferents colors i de diferents gruixos que emulaven lestratigrafia. Amb l'ajuda del teodolit, els alumnes calculaven la profunditat dels diferents estrats. La prctica en els jaciments: les classe de patrimoni en el Mont Beuvray i a Bourges: Els alumnes tenen la oportunitat de valorar sobre el terreny la relaci entre les notcies i crniques dpoca romana que ens han arribat daquelles dues ciutats o cultures i la descoberta, en el jaciment, duns vestigis menys espectaculars del que s'esperaven i molt frgils, que cal aprendre a enregistrar per poder extreuren informaci. Aix es fan prctiques en dos llocs: 1.- A Mont Beuvray on hi ha les restes dun oppidum abandonat sense ms etapes docupaci. 2.- A Bourges on, dins la ciutat hi ha un antic convent, el de Saint-Ambroix i la necrpoli al voltant duna capella sobre la que shavien de construir uns edificis.

Totes aquestes prctiques es fan amb arquelegs professionals i acompanyats dels professors, en les que tots hi participen per igual, des de lexcavaci, passant per el dibuix en planta i secci de les restes constructives i la redacci del quadern dexcavaci. A part, es van realitzar uns qestionaris relacionats amb el convent de Saint-Ambroix que van utilitzar durant la visita a lArxiu Departamental de Cher. La idea era confrontar els primers resultats del registre arqueolgic amb la documentaci escrita que proporcionaven els arxius, abans de descobrir definitivament tota aquella nova informaci que el registre arqueolgic pogus anar proporcionant. Exposici: El treball dexposici dels coneixements adquirits per part de lalumne pretn ser un treball de reflexi i de conclusions, en certa manera equivalent al treball de publicaci del procs arqueolgic. Aix, els alumnes fan una exposici al collegi explicant, mitjanant grans panells i vitrines, les diferents fases de la iniciaci a larqueologia, la seva prctica i les nocions bsiques que han aprs. Conclusi: Utilitzaci de larqueologia com una eina per deixar de considerar el patrimoni dins una noci abstracta i participar-ne activament, considerant-lo com una riquesa nacional que cal protegir.

Eve Gran: Catedrtica de filologia. Jean Gran: Arqueleg del C.N.R.S. i conservador del Museu del Louvre.

You might also like