Webquestirecursoseducatiusenxarxaperaladidcticadelpatrimoni.

VISeminaridArqueologiaiEnsenyament. Barcelona,2628dOctubre,2006 TreballsdArqueologia12,2006.

Webquestirecursosinteractiusenxarxaperala didcticadelpatrimoni
Joan Manel Asensio i Fernndez Departament de Cincies de lAntiguitat i lEdat Mitjana. Universitat Autnoma de Barcelona
RESUM Internetsunafontinesgotabledinformaciqueatreudemaneranotableelsmsjoves.Els educadorsenshemdeposaraldiaiaprofitarlespossibilitatsdelaXarxaielseuatractiuper transformarlaenunaeinaalserveidelensenyament. Les Webquest acompleixen aquesta missi perfectament, fomentant la cooperaci, el bon s dInterneti,grciesalseuplantejamentconstructivista,faquetotselsalumnesparticipinenla creacidelseupropiconeixement. VeiemqurepresentaInternetenlanostrasocietatiquesonicmfuncionenlesWebquest. RESUMEN Internet es una fuente inagotable de informacin que atrae de manera notoria a los ms jvenes. Los educadores debemos ponernos al da i aprovechar las posibilidades de la Red y su atractivo,paratransformarlaenunaherramientaalserviciodelaenseanza LasWebquestcumplenestamisinperfectamente,fomentandolacooperacin,elbuenusode Internetydelasherramientasinformticas,ygraciasasuplanteamientoconstructivista,hace quetodoslosalumnosparticipendelacreacindesupropioconocimiento. VeamosqurepresentaInternetennuestrasociedadyquesonycomofuncionanlasWebquest. ABSTRACT Internet is an inexhaustible source of information that does attract mostly young people. Educatorshavetoactualizetheirdidacticproceduresandhavealsototakeadvantageofthe possibilities of Internet and its attraction among students for transforming it into a tool for education. Webquestdoaccomplishthisaim,sincetheyfostercooperation,agooduseofinternet,anddue to their contructivist orientation make possible the participation of students in their own learningprocess.

VISEMINARIDARQUEOLOGIAIENSENYAMENT

Pg.1

Webquestirecursoseducatiusenxarxaperaladidcticadelpatrimoni.

Internet
Desdelsanys90delseglepassat, Internet ha anat entrant, primer en les oficines i negocis i ms tard en lamajoriadelesnostrescases. En aquests anys transcorreguts, el suportfsic,elmaquinari,hamillorat de manera increble. El meu primer ordinador,perexemple,ltimmodel enlany1982,teniaunamemriade 64 kb. El meu telfon mbil actual multiplica per 1000 aquella capacitat. El canvi s notori i impulsa les millores tcniques en tots els camps. Tenir millor maquinari permet tenir millor software, tenir millor programari sovint requereix millor maquinari i millors comunicacions, i aquesta millora permetr un altra aven. s un cercle vicis que, en aquestcas,ensbeneficiaatots. Ara, els ordinadors han assolit capacitats de treball increbles, tant en la capacitat de computaci com enlareproduccidimatges,vdeos, udios,... En els darrers anys son les realitats virtuals les que sestan obrin camp en el mn de la tecnologia informtica, i les altes velocitats de comunicaci amb les bandes amples, fibres ptiques i dems, permeten que les puguem gaudirdesdecasasensenecessitat detenirlesenelnostreordinador. Aquesta velocitat tamb ha augmentat de manera considerable des dels inicis dInternet. Les ms rpides connexions de principi dels 90 portarien al sucidi a ms dun usuaridelaxarxadInternetactual. Sobretotenelsdarrersquatreanys, les velocitats de transmissi de dades han evolucionat de tal manera que arriben a ms de 100
VISEMINARIDARQUEOLOGIAIENSENYAMENT

Mbps, permetent la sensaci que estem revisant documents del nostre propi ordinador quan estem consultant pgines que son a laltra banda del mn. Prcticament no existeixcapindicidedescrregade la informaci, cap endarreriment en imatges fixes ni msiques, i cada vegadamenysenelsvdeos. Aquellaxarxaquevaremcomenar a conixer al 1992 era un caminet rural comparat amb les actuals autopistes de la comunicaci. Apart de les exigncies dels negocis, son ara els usuaris particulars els que demanden millor qualitat en el servei. Ja no son les grans empreses que requereixen ms velocitat. Ja en tenen tota la que necessiten, per els usuaris shan fet ms exigents i volen poder aprofitarmslaxarxadiareredia. slaconseqnciamsevidentdel canvi que sha donat en ls de la xarxa. Ja no son els exercits i els governs (que tamb), sin els negocis i, sobretot, loci i la curiositat, qui guanya la partida en laxarxa.Lamajorpartdusuariside connexions que es donen en la xarxa de xarxes actual sn destinadesaociientreteniment. Internet ha estat una explosi tecnolgica en tot el mn, sobretot en lanomenat occidental, mentre en els pasos del tercer mn anir avanant, amb tota seguretat, a mesura que les diferncies Est Oestvaginreduintme. s la democrcia digital, qualsevol que pugui accedir a un ordinador connectat a la xarxa pot tenir un espai web, un blog, o una adrea de correu per accedir al mn. Sembla que el proper pas son els espais oberts i interactius on
Pg.2

Webquestirecursoseducatiusenxarxaperaladidcticadelpatrimoni.

qualsevol persona amb una connexiajudaaformarelpaisatge digital. En tot cas, la problemtica de la fiabilitatdelainformacienlaXarxa s cada vegada ms important. Navegar per Internet, en lmbit educatiu pot ser, ha de ser, un procs de recerca dinformacions valuoses i significatives per a la construcci del pensament. A Internet els alumnes troben un ambientatractiu,interactiuimoltric, pertambunambientpropicipera la dispersi on lalumne es pot perdre en una mar de dades sense cap rellevncia que no afegeixen qualitat pedaggica, ni justifica ls deInternetalaula.(BARBA2).

Internetcanvialasocietat
Aquestentorncanviantestafectat, sens dubte, les nostres societats. Pel que fa a lEuropa ms occidental, la que gaudeix duns recursos ms o menys semblants entreelsseushabitants,estnotant aquest canvi en la seva infraestructura. No noms per que la major part dorganismes oficials, governs, empreses, ongs, etc., ja tenen un espai en la xarxa, sin perqu els usuaris son els particulars, aquells que treballen en totes aquestes institucions (o no) i que, quan arribenacasa,podenempraraquell mateix mitj per aconseguir informaci, fer compres, programar vacances, entretenirse, formarse o,senzillament,passarlestona. Elconeixementisdelatecnologia smsavanatenelsnensdelque ho va ser quan nosaltres podem usar aquest qualificatiu. Avuien dia sdallmsnormalqueunnende set o vuit anys jugui amb una consoladedarrerageneraci,oque

usi programes dordinador que a nosaltres,alasevaedat,enshauria costatfinsitotposarlosenmarxa. Tota aquesta nova tecnologia de comunicaci i Internet, no podia quedar al marge dela societat idel dia a dia. De fet sha incorporat duna manera fora natural, sense gransdaltabaixospercadavegada ambmsprofunditat. Diu en Cabero (2004: 17) que la revoluci de la informaci, que s en la que ens desenvolupem actualment ../.. te com a una deles seves caracterstiques significatives la de girar en torn a les TICs, com element bsic per al seu desenvolupament i potenciaci, i a mshoestfentdesenseaturador, i arribant a tots els sectors de la societat, des de la cultura a loci, i des de la indstria a leconomia, i pel que aqu a nosaltres ens interessaaleducaci,enlesseves diferents modalitats de formal, informal i no formal, i en els seus diferents nivells educatius, des dels inicialsfinselssuperiors. Avui en dia om es pot comunicar per Internet, els nens amb els companys de classe o amb daltres nens darreu del mn, juguen on line, troben informacions per pura curiositat,ociovici,itotambagilitat ifacilitat. Moltes vegades son ells els qui expliquen als pares cm shan de moureperlaxarxao,finsitot,cm treballaramblordinador. Podem aprofitar aquest impuls i hem de ferho. Els educadors, tal compassaamblasocietat,enshem de reciclar i actualitzar els nostres coneixementsi,sobretot,lesnostres eines. Donat que cada vegada s msgranlaccsaInternetyquede maneraparadoxal,gairebnoshan fomentat les aptituds pel coneixement racional dels codis,

VISEMINARIDARQUEOLOGIAIENSENYAMENT

Pg.3

Webquestirecursoseducatiusenxarxaperaladidcticadelpatrimoni.

llenguatges i filosofia de la xarxa, han de posarse en funcionament propostes didctiques que permetin una intervenci conscient del sistema educatiu per alfabetitzar, educar els nois i les noies davui com a consumidors i usuaris de la Xarxa, amb plena conscincia del seu us i amb potencialitat per a la seva utilitzaci crtica i creativa, lluny del risc de lexclusi a la que sexposen. No es tracta nomes dadquirir els coneixements, ni de promoureactituds,sindefomentar tcniques i procediments que permetinlalumnatlasevaintegraci i assimilaci per a la prpia producci que, en definitiva, era el ideal dels primers internautes, difondreicrear(Romero2002:30). Hemdeprendreiniciativesiemprar les noves aplicacions, els nous medisquelatecnologiaensofereixi quelasocietatjaestemprant.Les TIC sn, en bona part, el futur del sistemaeducatiu. Les institucions han de promocionaraquestarenovacidels mtodes i dels medis de lensenyament. Al nostre pas, la Generalitat de Catalunya va iniciar fa 20 anys (1986) els seus programes per incorporarse a la societat del coneixement (Roig 2002: 85), i uns anys ms tard es va iniciar la generaci i promoci ds deines TICenlaxarxaInternet. Actualment comptem amb dos portals educatius institucionals: lEdu365ielXtec. LEdu365 s un portal dedicat als alumnes i el Xtec al professorat. Veiemlosunamica.
1 Edu365

Es tracta dun portal amb recursos educatius pels alumnes des de

primriafinsFormaciprofessionali batxillerat. Obert i operatiu tots els diesdelany(daquelseunom),ha adaptat la presentaci de la informaci a cada nivell dins el sistemaeducatiu. Aix, els alumnes de primria, bviament amb el suport dels seus professors, poden accedirhi i entendre els continguts sense problema. De la mateixa manera, per al seu nivell,elsalumnesdebatxillerat(per exemple) troben informacions, enllaos i aplicacions multimdia adequadesalessevesnecessitatsi capacitats. Apartdeinformacionstilspercada rea de coneixement, ledu365 te diverses utilitats molt interessants pelsalumnes: Tres diaris pels estudiants on els continguts han estat preparats especialment pels estudiants. (El Peridic,elDiaridelsestudiantsiel Diaridelescola). Webclip, un portal de recursos i continguts educatius de la Televisi deCatalunya. CanalEdu365,unacollaboracidel portal Edu365 amb la Televisi de Catalunya per la qual es posen a disposici dels estudiants i docents diversos vdeos amb contingut educatiu. EduRadio, una altra collaboraci, aquesta vegada amb Catalunya Radio, amb la que els alumnes i docents poden accedir als programes de contingut educatiu daquestaemissora. Edupostalssunautilitatperenviar postals des daquest portal a qualsevoladreaelectrnica. Hihaserveisquerequereixenestar registratidaltresqueno,perel70 per cent de la web s totalment accessible,iel100%sgratuta.

VISEMINARIDARQUEOLOGIAIENSENYAMENT

Pg.4

Webquestirecursoseducatiusenxarxaperaladidcticadelpatrimoni.

Com he comentat abans, els alumnespodenaccediraunasecci corresponent al seu nivell destudis pertrobarrecursosperlesdiferents rees. Els recursos son fora interessants ihihaunsevidentinotabledeles TIC. El que s de lamentar s la poca quantitat de recursos que encara hi ha. Desprs duns quants anys de funcionament, els recursos econmics que la Generalitat de Catalunyahaabocataaquestaweb no ha estat suficient com per aconseguir un bon fons de suport alsalumnes. s una de les mancances ms notries de la web. Hi ha un bon nombre de personal docent que hi collabora, per en no disposar dajutseconmics,lasevadedicaci s generalment noms en temps lliurei,pertant,elseurendimentde cara al creixement de recursos s bastantlimitat. De tota manera, s recomanable fer una passejada per lrea de socials de secundria, per veure com la major part daportacions shan creat fent s de les noves tecnologiesenlensenyament. Una reproducci virtual dun temple, un editor de mapes de Catalunya i de les seves comarques, o la reconstrucci virtual de dues edificacions totalment visitables son exemples dun bon s de les TIC en lensenyament. Cal destacar que hi ha un servei datenci a lusuari i de consulta a especialistes que permet aclarir qualsevol dubta amb professors especialitzats en un marge mxim de 2448 hores. s un servei pel que cal estar registrat, per tamb sdefranc.

Ams,esvafentunregistredeles preguntes i respostes, la qual cosa permet els assessors (professors) conixer els interessos dels alumnes i potenciar el desenvolupament daquells contingutsmssollicitatsenelweb. Ledu365 tamb facilita amplia informaci a mares i pares dalumnes aix com a les associacions (AMPA) sobre els estudis, el departament, activitats, ajuts,enllaosinteressants,etc. Finalment cal destacar lescriptori virtualqueesposaadisposicidels visitants i que dona accs a diversosfonsdinformaciiconsulta que son de gran ajuda pels alumnes. Hi ha un accs a la Gran Enciclopdia Catalana, lEnciclopdia Britnica, diccionaris online en catal i multilinge, un editor de textos, un consultor de mapes,unacalculadora,connexia lesdarreresnoticiesdunaimportant agencia de notcies, i latenci a lusuari que anteriorment he comentat.
2 XTEC

Aquest altra portal s dedicat inicialment als docents. XTEC s lacrnim de Xarxa Telemtica Educativa de Catalunya, creada al 1986 pel Departament dEducaci delaGeneralitatdeCatalunya,sla xarxa telemtica autonmica ms important dEspanya pel que fa al nombre de centres, professors i alumnesaixcomperlaquantitatde recursos disponibles (Roig 2005: 86). Aqu poden accedir al seu correu electrnicinstitucional,alespgines web de tots els centres escolars de Catalunya, als cursos de formaci permanent,etc.
Pg.5

VISEMINARIDARQUEOLOGIAIENSENYAMENT

Webquestirecursoseducatiusenxarxaperaladidcticadelpatrimoni.

Perallquemsensinteressas la part dedicada a recursos per laula, que sha donat en anomenar EscolaOberta. Aquesta rea del web posa a labast del professorat un ample nombre de recursos: audiovisuals, rdios, videoteques, webquests (que comentar a continuaci), quaderns virtuals, programaris educatius, aplicacions per tauleta sensible, etc. Tot per internet, gratut i accessible directament des de casa o des dels centres de treball. A ms, hi ha una organitzaci de continguts per rea temtica que facilita molt la localitzaci dels recursosdesitjats. Quan el docent tria un rea de coneixement, pot accedir a un nou ventall de recursos ordenats per matriesitipusderecurs. En el cas de les Cincies Socials, pot accedir a recursos per Histria, Histria de lArt, Histria de Catalunya, Mapes, El mn actual i materials no tant generals organitzats en materials curriculars, unitats didctiques i aplicacions de zonaclic. Xtec s bsicament un portal de portals,unlloconelsdocentspoden trobar informaci til i, sobretot, seleccionada per personal qualificat que certifica la qualitat del que shi mostra. La navegaci per les pgines que es relacionen al portal ha estat supervisada per un equip despecialistesencadamatriaque shan dedicat a visitar i comprovar els continguts de cada una de les pgineswebquesenllacen. Cal destacar el treball de lAndreu 3 Guiu , professor de cincies socials delIESHostalricqueharealitzatun complert directori de pgines web ambinformaciirecursossobreles

cincies socials difcil digualar, o el 4 directori TIC fet pel Jordi Dolcet (Centre de Recursos Pedaggics Baix Llobregat 6) on facilita un amplssim nombre de webs amb recursos TIC per a la docncia de lesCinciesSocials. Iniciatives com les daquests dos docents fan molt ms senzilla la feina de la resta de la comunitat educativaisonrealmentdagrair. ElportalXtecs,endefinitiva,una graneinaambunmuntderecursos que els docents haurien de consultariampliarmssovint.sla font dinformaci ms gran i fiable que tenim actualment els docents a internet.

Daltreseinesenlaxarxa
Hi ha daltres eines disponibles a Internet com la Wikipedia, una enciclopdiadeconsultaonlineque s creada dia a dia pels propis visitants. Per el que es troba a faltar, fins i tot en aquesta darrera eina,sunacertaseguretatenque lainformaciqueesmostraencada pginasadienticorrecta. CreacionsmsrecentscomGoogle 5 6 Earth o lHipermapa de la Generalitat de Catalunya son exemples de laven que la tecnologia informtica, sumada al increment de potncia i velocitat de la xarxa Internet i els sistemes de comunicacionsestanpermetent. Aquestes utilitats son certificades pels seus orgens, per les organitzacions que les han promocionat, creat i ofert en la xarxa, per daltres, sobretot les pgines personals (de les quals cadavegadahihamajornombreen la xarxa), tenen continguts gens garantits. Penso que caldria poder establir una mena de segell de qualitat, una qualificaci dun
Pg.6

VISEMINARIDARQUEOLOGIAIENSENYAMENT

Webquestirecursoseducatiusenxarxaperaladidcticadelpatrimoni.

organisme independent que garants als navegants per Internet lexactitud, veracitat, i fiabilitat de la informaciqueshimostra. Ja existeix quelcom semblant en daltres entorns com el mdic, el 7 Heath On the Net Code , per en molts daltres camps i temes, no hi ha gaires maneres de tenir la seguretat que alg o algun organisme ha revisatlainformaci i aquestasprouadientpelsmenors operquivulguiusarInternetcoma font. Hi ha realment quantitats ingents dinformaci en la xarxa, per daquesta una immensa part son dades irrellevants, tendencioses o malintencionades, que no aporten capvalorniconeixementalsquiles consulten, sin que poden distorsionar la seva visi de la histriaodelarealitat. smoltdifcillluitarcontraaquestes webs. Els navegadors amb certa formaci podem distingirles, per els ms joves, els alumnes, ho tenen fora complicat si no s que algelsfauncopdem. Unasoluciaaquestaproblemtica son les webquest. A ms, a aquestes alades de la ponncia, potser ja s hora de parlar del que realment havia de centrar la meva xerrada. Penso que aquesta eina s, com provardemostrarapartirdaquest punt, el mitjancer idoni entre lensenyament i Internet, aprofitant aquella atracci que havem comentat inicialment que aboca els ms joves (i no els no tant joves) a passar hores davant una pantalla i unteclatnavegantsensesortirdela seva habitaci, la biblioteca, laula dinformtica o el cibercaf ms proper. En educaci, molts de nosaltres (educadors)tenimmoltclarquesha

dinnovar, que cal emprar els nous dispositius i les noves tecnologies enelsistemaeducatiu.Elquehiha enjocslaconstrucciprogressiva duna cultura comuna que aproximar la creaci de noves tradicions educatives per a cada disciplina i per als diferents contextos daprenentatge (Barn 2000:19).

Webquest
Com a aquestes alades hom haur reconegut, Internet s una font inesgotable dinformaci (i sovint de desinformaci) de la que els joves son, habitualment, els principalsconsumidors. Un s senzill, verstil i cada dia ms econmic, aix com la enorme varietat dinformacions disponibles, la fa un medi dinformaci molt atractiu. 8 En Bernie Dodge s professor de Tecnologia Educativa en la Universitat de San Diego a Califrnia (USA) i va especialitzar se en disseny, implementaci i avaluaci dambients educatius basats en internet. En Dodge va idear aquesta fantstica eina per a ladocncialany1995. Una webquest, tal com ell mateix les va definir, s una activitat orientadaalainvestigaciontotao gaireb totalainformaci que es fa servir procedeix delsrecursos dela xarxaInternet. Adell ho descriu com una activitat didctica que proposa una tasca factibleiatractivaperalsestudiants iunprocsperrealitzarladurantel que, els alumnes, faran coses amb la informaci: analitzar, sintetitzar, comprendre, transformar, crear, jutjar i valorar, crear una nova informaci, publicar, compartir, etc. La tasca ha de ser quelcom ms
Pg.7

VISEMINARIDARQUEOLOGIAIENSENYAMENT

Webquestirecursoseducatiusenxarxaperaladidcticadelpatrimoni.

que nomes senzillament contestar preguntes concretes sobre fets conceptes ../.. copiar el que apareixenlapantalladelordinador a una fitxa (copiar i enganxar i imprimirsonelspitjorsenemicsde comprendre) (Adell 2004?). No es pot afegir ni treure res. Una webquestsaix. Leswebquestfanservirelmnreal i feines reals per motivar els alumnes la seva estructura s constructivistai,pertant,dirigeixels alumnesatransformarlainformaci i a entendrela. Les seves estratgies daprenentatge cooperatiu ajuden els alumnes a desenvoluparhabilitatsiacontribuir alproductefinaldelgrup. Son activitats molt estructurades i guiades fent que els alumnes segueixin un cam concret que s definit pel programador de la Webquest. Tot s definit des dun principi: les feines a fer, els recursos a seguir i les instruccions per aconseguir arribar a la consecuci del treball encarregat.Finsitotdesdelprimer moment els alumnes han de tenir benclarelqusavaluardelaseva feina. Volem evitar que els alumnes es perdin en la xarxa o que arribin a contingutsnodesitjats. Les condicions de la xarxa, per on flueix amb llibertat absoluta la informaci ms variada imaginable, fa que shagi de triar molt acuradament el qu volem que els alumnesvegin,coneguinitreballin. Daqu que sigui imprescindible estructurar de manera clara i senzilla el treball, les instruccions i les condicions, els rols i tot el que ha dintervenir en el desenvolupamentdelawebquest.

Objectius
Amb el treball amb les webquest aconseguimdelsalumnes: Que facin un bon s del temps de treball, doncs poden centrarse en ls de la informaci i no pas en la sevarecerca. Recolzar el desenvolupament del seu pensament a nivells danlisi, sntesiiavaluaci. Potenciar el seu treball en grup, tant per la collaboraci necessria en la recerca com per la discussi ordenadaengrupdelesdades. Afavorirelseuconeixementisde les eines informtiques aix com promoureunseducatiudelaxarxa Internet. Practicar la comparaci, identificaci, establiment de diferncies i semblances entre dades, aix com la classificaci de dadesencategoriesdiverses. Treballar la tolerncia i aprendre a generarpensament. Pels professors s una eina fora interessant doncs, donada la gran quantitat de webquests ja programades i de lliure accs, s relativament senzill aconseguir trobar en la xarxa alguna que sadeqialtemaquevolemtractar. De fet hi ha portals de webquest disponibles en diferents idiomes i obertes a qualsevol usuari sense demanar cap cost econmic ni tant solscapregistre. Sempre, per, hi ha lopci de crearne una de nova nosaltres mateixos doncs avui en dia hi ha proueinesenlaxarxacomperafer una webquest de manera rpida i senzilla. Pensem que la major part del tempsqueempraremperprogramar una webquest la dedicarem a pensar el tema, a buscar la informaci en la xarxa, les imatges
Pg.8

VISEMINARIDARQUEOLOGIAIENSENYAMENT

Webquestirecursoseducatiusenxarxaperaladidcticadelpatrimoni.

que vulguem afegir, etc. El que s purament programaci ens ocupar lamenorpartdeltemps.Entotcas, la inversi de treball s molt rendible, tant pel docent com pels alumnes. Hi ha una aplicaci similar per molt ms senzilla, anomenada Cacera del Tresor, que a partir del plantejament inicial de les webquest, proposa una srie de preguntesalsalumnesielsdonales adreces en la xarxa on poden aconseguirlesrespostes. Perarrodonir(iacabar)lafeina,es plantejaunagranpreguntaqueels alumnes han de provar de resoldre engrup,apartirdelainformacide les qestions anteriors, fentlos reflexionar i comentar entre ells per aconseguirunarespostaencom. Personalment no en soc gaire partidari doncs no deixa de ser el mateixtpicexerciciquetotsvamfer quan estudivem i ens feien buscar respostesenelllibredetext,noms que ara llegeixen de la pantalla de lordinador. Del que no shauria de tractar, de cap manera, s de substituir els llibres de text per pgines dinformaci a Internet. Avui en dia les possibilitats dela Xarxa son tan gransquenohihaopciqueaquest fet es doni, si els educadors i les institucions sho plantegen mnimament, per es tracta daquella mxima que diu que ms informaci no significa ms aprenentatge ni comprensi dels continguts per part dels estudiants, laprenentatge vindr a partir de lactivitat cognitiva que es realitzi amb la informaci, lestructura didctica en la que ho inserim i les demandes cognitives que es reclamin que facin amb el material (Cabero2004:41).

No pretenem fer una simple substitucidunsuportenpaperper un de digital, sin que la transformacismoltmsprofunda. A diferncia del context esttic i unvocdelsllibresdetext,lesnoves tecnologies entenem que permeten construir amb ms facilitat un coneixementbasatenlaracionalitat. En la Xarxa el coneixement pot ser compartit amb ms facilitat ../.. facilita el contrast dopinions ../.. i permet disposar en diferents nivells lesopinionsilainformacienlaque es fonamenten els diversos arguments(Comes2004:280). Les Webquest son una eina que engloba aquest entorn de manera gil i apropiada, doncs quan el programador les planteja ho fa pensant en un nivell educatiu determinat (no una WQ per a tota secundaria, per exemple), ajustant lautoavaluaci amb els continguts, els recursos que facilitar als alumnes i les feines que hauran de desenvolupar. s com un vestit a mida: si est ben fet, sempre cau b.

Funcionament
Unawebquestteunesquemafora estandarditzat en el que, tot i que poden haverne variacions, caldria mantenirsempreunsmnims. Per ferho senzill, es planteja als alumnes una situaci hipottica (Introducci ) enla que es demana que ells ajudin a resoldre una problemtica. Per a ferloshi ms atractiu, es divideix els alumnes en grups i es distribueixen una srie de rols o papers que han de jugar durant el treball.Potsersempreelmateix(rol fix) o pot anar variant segons les activitats a fer. Per exemple, una

VISEMINARIDARQUEOLOGIAIENSENYAMENT

Pg.9

Webquestirecursoseducatiusenxarxaperaladidcticadelpatrimoni.

webquest pot tenir un fotgraf, un historiadoriuneditor. En el segent pas es defineix la feinaquecadapersonatgehadefer (Tasca): el fotgraf ha de trobar fotografies,elhistoriadorinformaci, ileditorprepararunresum. Es donen les claus del que cada grup ha daconseguir, detallant les activitats i els passos ordenats que han de seguir en cada moment (Procs ). Larecercadelainformaciesfaen laxarxaInternetpernodemanera lliure. Estan prohibits (o haurien destarho) els buscadors genrics comelGoogleoelYahoo. Aquesta recerca es du a terme en les webs que el programador de la webquest ha triat i ofereix als alumnes (Recursos ). La navegaci s tancada i limitada a aquestes websperevitarqueelsalumnes,en navegaci lliure, arribessin a pgines amb informaci incorrecta, no apropiada o senzillament malintencionada. Han de trobar informacions en qualsevolformat:textos,fotografies, udios, vdeos, qualsevol cosa que els pugui ajudar en la missi que selshaencarregat. A partir daquesta dinformaci, els alumnes treballen en grups per comentar, discutir i treure conclusions en la recerca de lobjectiu que sha marcat en la tascaarealitzar. s moltimportanteltreballengrup i la discussi de continguts doncs recordem que les webquest han de fomentarlaprenentatgecooperatiui constructivista, on els alumnes han de transformar la informaci que troben en el seu propi coneixement daquelltema. Sempre haur la supervisi del docent,perallessencialselque

els alumnes elaboren per si mateixos. Hi ha dos punts importants per aconseguir una bona i efectiva webquest:

Autoavaluaci : els alumnes han

davaluar el seu propi treball,aquell que han fet individualment i el que han desenvolupat en grup. s important que coneguin les claus que savaluaran des dabans de comenar el treball, daquesta manerapodenajustarlasevafeinai la seva actitud als parmetres que el webquest tindr en compte. bviament hi ha una avaluaci per part del docent que segueix lactivitat, per els alumnes han de ferseresponsablesdelseutreball.

Conclusi : ha de ferse una

reflexi en el gran grup / grup classe,onescomentinelsresultats de cada treball de cada petit grup i es provin de trobar conclusions generals.Allidealsqueespugui reflectir en alguna mena de document el qu sha acordat entre tots. Algunes webquest ja ofereixen elsalumneslopcidetriareltreball ms representatiu de la opini de tota la classe i penjarho en un 9 espaidInternetatalefecte . Sha de superar aquell efecte que en Piaget anomenava assimilaci i que te lloc quan els alumnes senfronten a una nova situaci, i automticament intenten aplicar els seus coneixements ja adquirits per intentar entendrela (Feidman, Konorld&Coulter2000:8788). El treball en grup, la collaboraci entre els diversos grups, les opinions de tots els alumnes, pot provocar lefecte desitjat de substituir aquests coneixements adquirits per uns de nous desenvolupats en la discussi. El

VISEMINARIDARQUEOLOGIAIENSENYAMENT

Pg.10

Webquestirecursoseducatiusenxarxaperaladidcticadelpatrimoni.

coneixement com, reflexionat i meditat,amblaguiadelprofessor,a partirdelsconeixementsprevisdels alumnes, fa que els alumnes deixin de ser personatges passius en el sistema educatiu i siguin elements totalment actius que tenen loportunitat de prendre la informaci, reformarla, replantejar la, comprendrela millor i de construir el seu propi coneixement, dedicant aix lensenyament ms temps per al desenvolupament dhabilitatquenopasareconstruiri construir coneixements (Machado i Ramos2005:38). Els treballs tant poden ser un informe en format text i fotografies com una presentaci PowerPoint, un web, una exposici en el propi centre,... Sovint safegeix (i s molt recomanable) una Guia didctica perdetallarlentorndetreball,aquin nivell dalumnes es destina, quina matria cobreix, els objectius que busca aconseguir, quin equipament i quantes hores de treball shauran de destinar i, algunes vegades, safegeixen materials que els programadors han ideat per a fer msrodelresultatdelasevaWQ. LesWebquestson,comshapogut veure,unagraneinaqueaprofitael millor dInternet per fer ms atractiu laprenentatge als alumnes i, a la vegada,msagradableiprofitosala feinaalsdocents. Un parell de bons exemples de webquestson: Vanviureunaguerra,delaCarme 10 Barba. Introduccialarqueologia,dela 11 mevaproducci. Hi ha molts ms, per he volgut triar dos completament diferents,

una a lentorn de la guerra civil, desenvolupada per la Carme Barba al2002iunademevadel2006que pretn donar a conixer als ms joves larqueologia real, que no la delsaventurersambbarretifuet. Ambdues tracten temtiques diferents,per segueixen un mateix esquema amb una mateixa finalitat, el fer que els alumnes aconsegueixin una informaci que els permeti crear el seu propi coneixement. Comentotalavida,hihapgines en la xarxa que es presenten com Webquestperqueenrealitatnoho son,nonomsperqunosegueixen lestructura bsica, que fins a cert punt pot ser circumstancial, sin perqunoshitrobaenlloceltreball en grup, o la reflexi dels alumnes sobre all que han trobati que han detreballar. Vull destacar, abans dacabar, el treball dun grup de mestres que han dedicat des de fa anys grans esforos a la difusi de les webquests. 12 EncapalatsperlaCarmeBarba i 13 en Sebasti Capella , la Comunitat 14 CatalanadeWebquest faesforos constantsperaimpulsariafavorirla formaci del professorat, per a lestudi i la investigaci en laportaci pedaggica que les Tecnologies de la Informaci i la Comunicacipodenaportaralcamp de leducaci, segons fan constar enelsseuspropisestatuts. Apart dels cursos de formaci, presencialsivirtuals,organitzendes daquest mateix any 2006 unes JornadesWebquestonesfantaules de treball i presentacions de webquests, facilitant el dileg i el intercanvi de coneixements i idees entre els participants, ja siguin especialistes en webquest o mestresinteressatseneltema.

VISEMINARIDARQUEOLOGIAIENSENYAMENT

Pg.11

Webquestirecursoseducatiusenxarxaperaladidcticadelpatrimoni.

A ms, disposen dun dels majors directoris webquest dEspanya, on poden trobarse perfectament ordenats i identificats un nombre immens de webquest en diversos idiomes. En el moment de redactar aquesta ponncia, vaig poderne comptar ms de 600 webquest. La comunitatWebquestcat s realment unexempleaseguiriaimitar.

Elfuturdeleducacipassaperles noves tecnologies i per ladaptaci dels materials de classe, dels coneixements,preparaciihabilitats delsdocentenaquestsentit. Internet seguir avanant sens dubte, la tecnologia de les TIC evolucionar per adaptarse i facilitar la feina, i els usuaris, alumnes o mestres, no podem quedarnosenrere.

Notes
1

PortalEdu365:www.edu365.com PortalXtec: www.xtec.cat A.GUIU: http://www.xtec.es/~aguiu1/socials/index.htm J.DOLCET:http://www.xtec.es/~jdolcet/socials/index.htm GoogleEarth: http://earth.google.es/

HipermapaGeneralitatdeCatalunya: http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/actuacions/territori/hipermapa.jsp
7

HealthontheNetHONCode:http://www.hon.ch/ BERNIEDODGE: www.webquest.org

J.M.ASENSIO. Webquestdintroduccialarqueologia http://www.guizeb.com/webquest/arqueologia/

10

WQVanviureunaguerra: http://www.webquestcat.org/%7Ewebquest/gcivil/ WQIntroduccialarqueologia:http://www.guizeb.com/webquest/arqueologia/ CARMEBARBA:http://www.xtec.es/~cbarba1/ SEBASTICAPELLA:http://www.tressisens.org/ ComunitatCatalanadeWebquesthttp://www.webquestcat.org

11

12

13

14

VISEMINARIDARQUEOLOGIAIENSENYAMENT

Pg.12

Webquestirecursoseducatiusenxarxaperaladidcticadelpatrimoni.

Bibliografia
ADELL,J(2004?).Internetenelaula:lasWebQuest. http://www.xtec.es/~cbarba1/Articles/AdellWQ.pdf BARBA,C:LainvestigacinenInternetconlasWebquest.Arxiu.pdf. http://www.xtec.es/~cbarba1/Articles/CyPinvestInternet.pdf BARON,G.L.(1999).Multimdiasetconstructiondeconnaissances:quelquepointsde repres.ActesduColloque.Multimdiaetconstructionsdessavoirs,Besanon.Presses UniversitairesFrancComtoises.Pp.1525 CABERO,J.(2004).Latransformacindelosescenarioseducativoscomoconsecuenciadela aplicacindelasTICs:estrategiaseducativas.EnVERA,M.I.iPEREZ,D.(ed.),Formacinde laCiudadana:LasTICsylosnuevosproblemas.Alicante:Ed.AsociacinUniversitariade ProfesoresdeDidcticadelasCienciasSociales:1745. COMES,P.(2004).ProyectoALTERIS,investigacineinnovacinenlaelaboracinde materialesdidcticosparalaeducacindelaciudadanaconaplicacindeTIC.EnVERA,M.I. iPEREZ,D.(ed.),FormacindelaCiudadana:LasTICsylosnuevosproblemas.Alicante:Ed. AsociacinUniversitariadeProfesoresdeDidcticadelasCienciasSociales:1745. FELDMAN,AKONOLD,C&COULTER,B.(2000).NetworkScience,ADecadeLater.The InternetandClassroomLearning.London.LawrenceErlbaumAssociates,Publishers. MACHADO,L.yRAMOS,F.(2005)Unapropuestametodolgicadeintegracintecnolgicaal currculo.Bogot.UniversidadPedaggicaNacional. PERRENOU,P.(2001)LaformacindelosdocentesenelsigloXXI. http://www.unige.ch/fapse/SSE/teachers/perrenoud/php_main/php_2001/2001_36.html PORLN,R.(1998).Constructivismoyescuela.Sevilla.DadaEditora. ROIG,R.(2002).Lasnuevastecnologasaplicadasalaeducacin.Elementosparauna articulacindidcticadelastecnologasdelainformacinylacomunicacin.Alcoy:Ed.Marfil. ROMERO,R.(2002).LautilizacindeInternetenInfantilyPrimria.EnAGUADED,JLy CABERO,J.(ed.),Educarenred:Internetcomorecursoparalaeducacin.Aljibe. Archidona:2631
Publicat a: T R EB AL L S DAR QU EO LO GI A, 1 2

Aprendre en el ciberespai: nous mitjans per a la interpretaci i la didctica del patrimoni.

Actes del VI Seminari dArqueologia i Ensenyament Paloma Gonzlez Marcn i Laia Pujol Tost
Editores

Centre dEstudis del Patrimoni Arqueolgic de la Prehistria Universitat Autnoma de Barcelona Bellaterra, Octubre de 2006 Pg. 127 a 142

VISEMINARIDARQUEOLOGIAIENSENYAMENT

Pg.13