Per qui. pensadors en temps &indigencia?

*
per Xanuel Carbonell

<(Sihom ens mostrava ara els originals de les dues obres que Pau1 Klee pinti l'any de la seva mort, I'aquarella Angel a la finestra i el gouache sobre tela La mort i el foc, podriem romandre forca estona contemplant-les i.. . abandonar tota pretensi6 d'entendre-les immediatament. )>Siara el mateix poeta Georg Trakl ens podia recitar ell mateix el seu poema Set cants de la mort, el podriem escoltar diverses vegades i abandonar tota pretensi d'entendre'l immediatament. )>Siara Werner Heisenberg ens volia exposar un extracte de les seves reflexions fisico-teorttiques amb vista a trobar la frmula de I'univers, potser, a tot estirar, dos o tres auditors el podrien seguir, per6 nosaltres, la resta, abandonarem sense dir res tota pretensi6 d'entendre'l immediatament.), Aix comenca el prbleg a una conferencia que Martin Heidegger pronuncii el 31 de gener de 1962 a la Universitat de Freiburg, conferencia que no fou publicada fins el 1969 i que constitueix, doncs, un dels darrers escrits apareguts fins ara d'aquest pensador.' Desprs d'aquestes tres indicacions sobre la impossibilitat d'una comprensi immediata d'una obra d'art, d'un poema i d'un text

" Esperant la publicaci de les obres completes de Heidegger que ha comencat I'editorial frankfurtiana de Vittorio Klostermann, remetem el lector a la Heidegger-Bibliographie, de H.-M. Saas (1." edici del 1968, 2." edici, augmentada, del 1974). Pel que fa a les obres de Heidegger citades, no donem la refertncia de les primeres edicions d'aquelles obres que posteriorment aparegueren publicades formant un sol volum juntament amb d'altres d'intdites o no. Ens liinitem a donar les referkncies d'aquests reculls i, encara, de les obres posteriors al 1936, els textos ms fonaaentals. 1. Es tracta de ccZeit und Sein),, dins Zur Sache des Denkens (Tbingen 1969).
Els Marges, 10. 1977

cientfic, el prbleg assenyala la necessitat de pensar <tallb mateix que caracteritza la pintu.ra, la poesia i la teoria fisico-matemhtica)>.Tot seguit, perb, adverteix que tamb en aquest cas ens trobem sbocats a abandonar tota pretensi d'entendre-hi res immediatament. I s que una cosa reclama sobretot l'atenci del pensament avui: considerar qui: s'esdev (ist) prbpiament pertot arreu del globus terraqi. Ara, per aixb, ens cal abandonar els nostres hibits mentals, conformats a la filosofia i per la filosofia, a favor d'un pensar (Besinnung) que ens descobreixi el sentit (Sinn) del que adv arreu del mn. Finalment, el prbleg acaba invitant a la indulgtncia envers el llenguatge en qui: discorrerh la dissertaci. Hem agafat aquest prbleg com a introducci al nostre article, perqui: ens sembla que resumeix explcitament els temes que atragueren fonamentalment l'atenci de Heidegger a partir d'un moment determinat, fins al punt que arran d'aquest interts nou, respecte al de les seves primeres obres, hom ha parlat, encertadament o no, d'un <(segon)> <(ltim)> o Heidegger. Val a dir, perb, que ell mateix sempre rebutjh aquesta distinci i que sovint recalch el fet que moltes de les qestions tractades darrerament ja havien trobat una formulaci plena en obres com Sein zlnd Zeit, Rgnt und das Problem der Metaphysik, i Vom Wesen des Gynndes, que constitueixen el nucli del que hom ha anomenat el <(primer)> Heidegge~-.~ abstindrem, tanmateix, de discutir la convenisncia, o no, de la Ens distinci entre <(dos)>Heideggers i, en canvi, la prendrem com a hipbtesi de partida per al present article. Ens limitarem, doncs, a les obres posteriors a la conferencia del 1936 Holderlin und das Wesen der Dichtung, perque hi apareixen tractades per primera vegada la poesia i la tecnica com a elements essencials del mateix problema que, d'aquest any engh, preocuparh fonamentalment Heidegger, a saber, que s'esdev ara prdpiament arreu del mn? Amb tot, el present article no es proposa fornir cap visi general i succinta d'aquesta <<segona)> etapa de l'obra heideggeriana, ans mostrar la problemhtica original que esperonh el seu pensament i que el dugu a una determinada concepci de la poesia i a atribuir-li un paper cabdal en la configuraci d'un possible nou mn. Hem vist abans en el prbleg introductori que la problemhtica del <(segon)> Heidegger s'enunciava com a intent de determinar quines sn les caracterstiques bhsiaues del mn actual. Una mimera constataci s'estableix d'entrada, i s que la vfda humana arreu de la te&a acaba d'estar definitivament marcada per un iol tret: la dominaci planethria i absoluta de la civilitzaci occidental en tots els seus aspectes essencials, fins al punt d'haver quedat avortat tot altre possible desenvolupament autbnom d'una civilitzaci extraeuropea. Aquest fet s conegut de diverses maneres amb els noms de <(modernitat)>,<(era atbmica)>, <crevoluci cientifico-t&cnica)>, ets., segons l'aspecte que se'n vol recalcar. Ara, totes aquestes denominacions sn represes per Heidegger com a fenbmens que ens poden dur a descobrir la base comuna i original en tots ells. Perb, per que aquesta insistencia
2. En els casos que podem oferir una versi forca parcial del mot alemany o, simplement, ser incapacos de traduir al catalh la seva originai pluralitat de sentit, la qual Heidegger, caractersticament, edasitza i, a voltes, duu a extrems gaireb intolerables, alhora que juga.!mb ella, en aquests casos, doncs, donarem el mot original ai costat de la nostra traducc~o. 3. Cf. ctBrief ber den '"Humanismus,,a, dins Wegmarken (Frankfurt 1976, ps. 322, 329330, 343; ctAnmerkungen...)>, dins Op. cit., ps. 201-202; ctZur Seinsfrage),, dins Op. cit., ps. 413, 416. Vegeu tamb ctDie Zeit des Weltbildes,, dins Holzwege (Frankfurt 1950), p. 92. Aix com Unterwegs zur Sprache (PfuiIingen 1959)' p. 92.

Estudis i assaigs

sobre la abase),, <tel fons)>, <cl'essirncia)>?Per que l'inevitable (Unzlmgangliches) per al pensament s preguntar-se per 1'essi:ncia de tota cosa? Per qui: s especialment peremptori ara plantejar la discussi sobre l'era atbmica en aquests termes? Quina experiitncia ha impulsat el pensament a preguntar-se quir ocorre ara prbpiament arreu del mn? Val a dir que en gaireb totes, per no dir en totes, les obres de Heidegger sobresurt una caracterstica: l'asserci que arreu del mn <(uns sofriments interdesmesurada anuncien obertament i thcitament la situaci minables i una sofren~a universal com a plenitud de la indigirn~ia>>.~ es manifesta en diverses formes, Aixb com s ara en la impressi de crisi i fallida general de tots els valors, el sentiment de desarrelament i, doncs, d'alienaci irremeiables -<(compensat per la conquesta organitzada de la terra, en tant que planeta, i la seva expansi per l'espai cbsmic)>--,7 l'acceleraci enfollidora del ritme de la vida humana: <(la desolaci de la terra, acompanyada de l'assoliment del ms alt nivell de vida de l'home, i tamb de l'organitzaci d'un estat de benestar uniforme de tots els homes)>? El punt clau, perb, de la concepci heideggeriana s el carhcter total de la indigirncia de l'home c~ntemporani.'~ aquest carhcter el que fa descobrir globals ment, com un tot nic i acabat, la histbria de la civilitzaci occidental. Amb aixb, tanmateix, apareix que l'origen real de la indigirncia contemporhnia s'ha de cercar no pas en un passat immediat, sin en el moment en qui? es pot dir que comenc;h la cultura ocidental, aixb s, amb els primers pensadors grecs. L'orientaci que reb el pensament (la teoria), i l'obrar (la prhctica), amb Anaximandre, Herhclit .Parmenides desemboca sense cap interrupci en el saber cientfic, simbolitzat en <celSputnik que dna voltes freneticament en un espai-mn sense mn>>." Aix, tot intent d'explicaci del que s'esdev ara arreu del mn ha de conaderar necesshriament el moment inicial de la histbria d'occident com la clau de volta que sost i possibilita el desplegament global d'aquesta histbria, fins a la seva conversi en histbria, de tot el planeta. Aquesta afirmaci, s clar, ens pot sorprendre, perqui: contradiu la nostra convicci, afermada pels resultats de les ciencies humanes, que entre nosaltres i els grecs hi ha un abisme. Si ja entre la concepci cristiana del mn i la contemporhnia trobem unes diferencies radicals, amb molta ms ra n'hi ha d'haver entre la nostra i la grega. El primer pas que ha d'acomplir Heidegger en la seva exposici ha de ser, doncs, demostrar no solament que no hi ha tal abisme entre aquests dos moments de la histbria, sin que ambds sn fruit, d'una mateixa posici que ha rom& inalterada fins ara i sn aspectes, <ci:poques)> que s la que distingeix la nostra histbria de totes les de les altres civilitzacions
4. C f . Nietzsche 11 (Pfullingen 1961), p. 392. 5. C f . Gelassenheit (Pfuiiingen 1959), p. 17. 6. C f . tamb ctBrief ber den "Humanismus,,~>,dins Wegmarken, ps. 339-340. 7 . C f . Nietzsche Ii, p. 396. 8. C f . <(Das Dings, dins Vortrdge und Aufsatze, p. 165. 9. C f . W a s heisst Denken? (Pfullingen 1954), p. 11. 10. Per a aquestes descripcions del mn contemporani, adrecem especialment a l'assaig ctuberwindung der Metaphysil~si a la confertncia <<DasDing,,, ambds dins Vortrage und Az~Jsatze;d curs del 1951-1952 W a s hezsst Dexken?; a les lletres ctber den "'Humanismus,,), i ctZur Seinsfrzge),, dins Wegrnarken; a la comunicaci <<DasEnde der Phiiosophie und die Aufgabe des Denkenw, dins Zzir Sache des Denkens. Particularment, pe&: sDie Zeit des Weltbildes)>, dins Holzwege; ctDie ewige Wiederkehr des GIeichen und der Wille zur Machts i ctDie seiensgeschichtliche Bestimmung des Nihilismusa dins Nietzsche 11; i a les confertncies Gelassenhezt i, la decisiva ctDie Kehren, dins Die Technlk und die Kebre (PfuIlingen 1962). 11. C f . Unterwegs zur Sprache, p. 165.
Els Marges, 10. 1977

extraeuropees. Com s'ha de formular, per tant, la pregunta que ens porti a descobrir la posici bhsica i original de la cultura occidental? Tot i que Heidegger no la formula explcitament en aquests termes, podrem enunciar-la com: quina ha estat la principal condici de possibilitat del saber cientfic? Car aquest s un dels trets distintius de la nostra cultura. Tamb sn diverses les obres que tracten aquest problema i que cerquen de donar-li una resposta. A la lletra a Ernst Junger publicada amb el ttol de Zur Seinsfrnge l2 trobem la segent indicaci: <(en una llig inaugural de filosofia pronunciada davant totes i les facultats reunides>>, situant-se <(enel cercle de totes les ciencies)>,es plantejh indirectzment la pregunta de quin s el substrat, doncs la condici de possibilitat, de tota cii-ncia. Per6 s en el prefaci que Heidegger afeg a aquesta llig el 1949, on aixb apareix explicitat, a saber, reprenent la caracteritzaci que Descartes fa de la filosofia en una lletra a Picot, segons la qual <(lafilosofia s com un arbre, les arrels del aual sn la metafsica, el tronc la fsica, i les branques que surten d'aquest troncxsn totes les altres ciPncies>>.l3 A partir d'aquest moment, el tema de la possibilitzaci de les ciencies sobre la base de les tesis fonamentals de la filosofia sovintejarh en totes les seves obres. Pel que fa a aixb, perb, en sobresurten dues: Die Zeit des Weltbides (conferencia del 9 de juny de 1938), publicada dins Holzwege, i Wissenschaft und Besinnung (pronunciada el 4 d'agost de 1953), publicada dins Vortrage und Aufsatze. En la primera, la discussi s'enceta amb la pregunta: <(Quinaaccepci del real (Seienden) i de la veritat hi ha a l'origen de la ciPncia?)>.14 D'entrada, Heidegger adverteix que cal distingir radicalment la ciencia contemporhnia tant de la doctrina i la scientia medievals com de 1'2x~6zGyq grega. Aix, pretendre dir que la ciencia moderna s ms exacta que la grega s absurd. <(De la mateixa manera, tampoc no es pot dir que la doctrina galileana de la caiguda lliure dels cossos s veritable i que la d'Aristbti1, que ensenya que els cossos lleugers tendeixen a anar enlaire, sigui falsa; car l'accepci grega de la natura dels cossos i del lloc, i de la relaci d'ambds, recolza en una altra explicaci del real (Seienden) i condiciona, doncs, una altra manera de veure i d'interrogar els fenbmens naturalsa.'' En aquest punt, Heidegger pot apuntar a una crtica de la noci de progrs tal com s emprada per la ciencia histbrica (Historie): <(Aning no se li acudiria afirmar que la poesia de Shakespeare constitueix un progrs respecte a la d'esquil. Perb encara s ms impossible de dir que l'aprehensi moderna del real s ms justa que no pas la grega.)>l6 Aix, la condici de possibilitat de les ciencies rau en la determinaci que en un moment precs es formula del real. En quin moment s'esdev
aixh? . .- . . -

Es a l'altra conferencia on aquesta pregunta s contestada ms estrictament. La ciencia hi s presentada com <(la teoria del real (Wirklichen)." Amb tot, la concepci del real que provoca el naixement de les cihncies modernes no es dna fins el segle XVII, i ms concretament amb Descartes, amb el qual areal)> passa a significar el mateix que <(cert)>.'* altre factor interv al seu torn en la forUn maci del nou concepte de real, a saber, el progressiu pes que hi va adquirint la
12. 13. 14. 15. 16. 17. 18.

Cf. ctZur Seinsfrage),, dins Wegmarken, p. 418. C f . ctEinleitung...)), dins Op. cit., p. 365; la lli~s <<\Vasist Metaphysik?),. C f . ctDie Zeit des Weltbildes~, dins Holzwege, p. 70. Cf. Op. cit., ps. 70-71. C f . Op. cit., p. 71. Cf. ctwissenschaft und Besinnungs, dins Vortrage und Aufsatze, p. 46. Cf. OP. cit, p. 51.
Estudis i assaigs

temporalitat. Els romans tradu'iren el mot grec 6vpys~a(realitat) per actus. Amb aquest terme, el real s pensat com el producte d'una actio. <(El real s ara el conseqent. La conseqi:ncia s produida per quelcom que la precedeix, per la causa. El real a~areix llavors a la llum de la causalitat de la causa efficiens... ,, Finalment, com a prolongaci de la relaci causa-efecte, la successi passa a un primer pla, i amb ella el transcurs temporal. Kant coneix la causalitat com una regla de la successi (Zeitfolge). Als treballs ms recents de W. Heisenberg, el problema causal s un problema purament matemitic de mesura de temps)>.19 Amb la modificaci de la noci de veritat en tant que adaequgtio en certitudo, que t lloc amb Descartes, i la introducci del real dins l'hmbit de la causalitat queden posades les bases per a la moderna concepci del real. <(Ara el real es mostra en el resultar (Erfolgen). D'aixb, se'n segueix que la cosa real (Anwesenden) assoleix una posici (Stand) estable i, com a tal posici, s descoberta. El real es mostra ara com a objecte (Gegen-St~nd)n.~' Amb la determinaci del real com a l'objectiu es posen els fonaments per a l'aparici de la citncia moderna i l'inici dels temps moderns. Les proporcions del nostre article no ens permeten seguir aqu l'explicaci que Heidegger fa de la cii:ncia. El que, perb, cal que en retinguem s el fet que les bases de la citncia sn posades per la filosofia. Ms encara, el mateix desplegament de les citncies, l'amplitud i la profunditat de llurs descobriments es troben sempre delimitats per la realitat prbpia de I'objecte investigat i alhora en dependtncia respecte a aquesta realitat. Aixi, <(la natura, l'home, la histbria, el llenguatge romanen per a les citncies (que se'ls proposen com a objectes d'investigaci) l'inevitable (Unumgngliche) que ja regeix el marc de llur objectitat (Gegenstnd~gkeit))>.~~ s que allb que sn tots aquests <(objectes)> estat decidit ha prkiament dins el camp de la metafsica. Aixi, les citncies prolonguen el moviment del coneixement en la direcci en qut l'ha orientat la filosofia. En aquest sentit, Heidegger diu que si les citncies poden passar-se ara de la filosofia s perqui: la tenen a llur base. Per& <(perqui: les citncies brollen del ms profund del procs histbric de I'Occident europeu, s a dir, la marxa filosbfica, per aixb avui estan en condicions d'estampar l'emDremta es~ecficaarreu de la terra a la histbria de l'home ... L'energia atbmica. " descoberta i alliberada per les cii:ncies, s representada com la puixanga mateixa que ha de determinar la marxa de la histbria. Segurament no hi hauria hagut cisncies, si la filosofia no les hagus precedides i anticipades)>.22 Preguntar-se qui: s la citncia contemporhnia implica en darrera instgncia que hom es pregunti qut s la filosofia. I si intentar veure qui: s en el fons la citncia s I'ineludible per al pensament esperonat per la indigtncia dels temps moderns, li s tamb ineludible plantejar-se quin s el tret principal de la filosofia. Ara, <(lafilosofia s metafi~ica)>.~~ La pregunta qui: s ia filosofia s, doncs, qut s la metafsica. Assajar de respondre aquesta pregunta s el que constitueix el nucli pr6piament dit de la majoria d'obres de Heidegger. Qualsevol dels seus textos podria servir per introduir-nos a la seva concepci de la metafsica. Ara, per la importhcia que aquest tema t per comprendre justament els altres aspectes del penCf. Cf. Cf. Cf. 23. Cf. Denke~zs,p.
19. 20. 21. 22.

Op. cit., ps. 50-51. Op. cit., p. 51. Op. cit., p. 61. Was ist das -die Philosophie? (Pfuiingen 1957), p. 14. <(DasEnde der Philosophie und die Aufgabe des Denkens~,dins Zur Xache des 61. Vegeu Apendix de textos de Heidegger I.

Els Marges, 10. 1977

sament heideggeriii, hem reprodu'it ntegrament un text que creiem que en pot ser especialment aclaridor. Es tracta de la primera part de la comunicaci Das Ende deu Philosophie und die Aufgabe des Denkens. Remetem, per aixb, el lector a l'apirndix de textos. Aqu, en canvi, prenem un altre text ms especficament ctfilosbfic)>que, nogensmenys, ens situa tot seguit al centre de la seva concepci de la metafsica. Al tercer parhgraf del captol VIII del tom 11 de l'obra sobre Nietzsche podem llegir: <(Desde sempre la metafsica distingeix entre "qut un ens (Seienden) s" i "que un ens s". El llenguatge escolbtic coneix aquesta distinci com la de l'ess2ncia i l'existtncia (quidditas i quodditas)n." Tanmateix, ambdues, l'essirncia i l'existirncia, apunten a l'ens (el real), tot i que per aixb els cal haver-se recolzat abans en l'sser (Sein), baldament aquest no hagi estat pensat mai com a tal, s a dir, independentment de l'ens. Aixb fa que l'sser aparegui sempre ambiguament i que, per aquesta ra, tota una constellaci6 de mots essencials en revelin aspectes, mai, perb, la seva integralitat. El pensament es troba, aix, abocat a no poder-se enrigidir en un punt inamovible i, en canvi, es veu provocat a fer sobresortir ara un aspecte de l'sser, ara un altre, de manera que, cada vegada, a partir d'ell, la diferirncia d'essPncia i existirncia apareix des d'una nova p e r s p e c t i ~ a . ~ ~ Semblantment, puix que aquesta difercncia s el tret bhsic de la metafsica, s a dir, del pensament occidental, cadz vegada que es mostra distintament s'obre per a l'home occidental una nova manera de veure la realitat i d'actuar-hi. D'aquesta posici neix la polirmica de Heidegger amb la investigaci histbrica. La histbria occidental s, en el fons, la histbria de la metafsica, i aquesta, al seu torn, s un <(producte)>de l'sser. Per on, inversi desestabilitzadora de les aevidirncies)>que imposa el sentit com de les ciirncies. No sn les accions dels homes les que decideixen l'esdevenir. ans s l'sser el que destina 26 el sentit de les accions humanes i, doncs, de la histbria. Perb, la diferencia ontolbgica que caracteritza la metafsica, ms ben dit, la fi de la seva histbria que ha comengat amb les inversions que n'han fet Nietzsche i M a r ~ , 2 ~ a preguntar-se qui: s en ella mateixa. Encara ms, puix que tots porta els homes ara estan immergits en el mn de la metafsica, necessiriament han de descobrir que <tel que s digne de preguntar-se)) (das Fragwii~di~e) per l'ess sPncia (el quir, el quid) com a pas previ per arribar al que ho s eminentment, s a dir, l'sser. Per aixb, Heidegger maldarii en totes les seves obres per fer veure la necessitat de aestionar amb vista a l'essencia. Aixb, tanmateix, e i s porta altra vegada al punt de.partida de I'ambladura de Heidegger. Ara podem entendre, tal vegada, que la pregunta <tqu; s la ciirncia?n sigui formulada com <(quina s l'esssncia de la ciencia?)>. Aquesta pregunta, al seu torn, ens mena a una nova consideraci de la cihcia. Al curs titulat Was heisst Denken? trobem la seeiient indicaci: ctl'essirncia de la citncia actual cal " cercar-la en l'essencia de la tircnica moderna)>.28Com descriu Heidegger l'essirncia de la tircnica? Per aixb el text fonamenta1 s Die Frage nach der technik. Es tracta d'una
24. Cf. Nietzsche 11, p. 400. Vegeu tamb ((Brief ber den "Humanismus,,~~ IV'egmardios ken, ps. 328-329. 25. Cf. Nietzsche 11, ps. 450-454; <(Subjectitat und Subjectivitat,. s, Heidegger el relaciona amb el 26. <<Dest)> en alemany, <(Schicksab i <(Geschick)>; mot ctGeschichte)>,cthistbria,. 27. Vegeu Apkndix de textos de Heidegger, I. 28. Cf. WQSheisst Denken?, p. 53.

Estudis i assaigs

conferencia pronunciada el 18 de novembre de 1953 a Munic. La discussi s'estableix d'entrada en la forma d'una crtica de la concepci comuna avui segons la qual la tecnica s essencialment un mitjh. Aquesta concepci <(pot ser anomenada la concepci instrumental i antropolbgica de la t e ~ n i c a > > . ~ ~ com que, Perb, <ton domina la instrumentalitat, impera la causalitat)>,30la representaci corrent de l'essencia de la tecnica duu a escandallar I'origen, grec, de la noci de causalitat. Aquesta es troba circumscrita a l'dmbit de la noiq6~<, la prod~cci.~' de H i ha producci, perb, noms en el cas que alguna cosa inexistent esdev existent. El pas de la inexistkncia a l'existencia, Heidegger l'explica, comentant un passatge del Banquet de Plat, com el pas de l'estat d'amagament (Verborgens) al de cerca traduir fideldesamagament (Unverborgens). El terme de <(desamagament)> mot que els romans tradu'iren per ueritas. ment el mot grec drh-hOe~a, Amb aquest mot, per altra part, assolim el fons del que, per a Heidegger, constitueix l'origen mateix del mn occidental i que, en aquest sentit, s <telms els digne de preguntar-se)>.A partir de l'drh?@~~a, grecs es veieren orientats cap a l'kv, l'ens, la cosa present (Anwesende), i s sobre aquest mot que s'articula per primera vegada la dualitat fonamental de la metafsica. De ms a ms, ja que el primer moment d'un procs noms apareix com a tal a la fi 32 d'aquest procs, i que s en el desplegament de I'essencia de la tecnica en que apareix aquest moment, l'essencia de la tscnica es revela com la culminaci de la metafsica. Aix mateix, es revela com un mode, baldament sigui el darrer, del desamagament que ha determinat totes les visions de la realitat que componen la histbria de la metafsica. sense, Ara, per b que I'essSncia de la tecnica es trobi arrelada en la n o i q 6 ~ ~ perb, ser idkntica al que aquest mot significava originalment, aquesta essencia ha pres en I'actualitat un tret especfic que la distingeix de la producci en el sentit de la n o i q 6 ~ Heidegger concep l'essencia de la tecnica moderna com el <(mode ~. segons el qual el real es desamaga com a fons d'existencies disponibles)>.33 Aix, en tant que el real s provocat a manifestar-se com a <(fons de material disponible>>,l'esshncia de la tecnica pren ms prbpiament el cariicter d'una provocaci adre~ada conjunt del al I, tanmateix, d'aquesta totalitat, s clar, en forma part -i aixb d'una manera central- l'h0me.3~L'home, per tant, es troba provocat a mostrar-se essencialment tamb com a <(materialdisponible)>. Aleshores apareix el tipus metafsic d'home que correspon al desplegament de l'essencia de la tecnica, a saber, l'home en tant que t r e b a l l a d ~ r I ~ ~ que, amb l'es. s sencia de la tecnica, el treball en ell mateix esdev una categoria metafsica fonaEl treball configura tots els aspectes essencials de la vida contemporhnia. El treball, perb, tot i el seu especfic pes metafsic, no pot ser compres prbpiament si no ho s a partir de l'essencia de la tecnica, pel fet que s un epifenomen ~~ del desplegament d ' a q u e ~ t a .Aquest tipus metafsic d'home s la forma ms
29. Cf. ctDie Frage nach der Technika, dins Vovtrage und Aufslitre, p. 14.

30. C f . Op. cit., p. 15. 31. Cf. Op. cit., p. 19. 32. C f . Op. cit., p. 30. 33. C f . Op. cit., p. 31: ctEs ist die Weise, nach der sich der Wirkliche als Bestand entbirg6. 34. Cf. Op. cit., PS. 22 i SS. 35. Cf. ctDie Zeit des Weitbildes)>, dins Holzwege, p. 96. 36. Cf. ctZur Seinsfragea, dins Wegmauken, ps. 403-404. 37. Ibid. 38. Cf. Op. cit., p. 302.
Els Marges, 10. I977

palesa que pren el perill que hi ha en I'esskncia de la tecnica. La caracterstica perillosa de la figura del cctreballador)>s crque l'home avanci fins a l'extrem de la possibilitat de perseguir i fer progressar nicaments la manera tecnica d'aproximar-se al El perill que hi ha en l'essencia de la tkcnica s no pas l'acci de les mhquines i aparells tkcnics, crl'acci dels quals pot ser eventualment mortal)>,@ sin el fet que allh on domina, foragita tota altra possibilitat de desamagament (del real). <(Amaga sobretot aquest altre desamagament que, en el sentit ~, de la n o i q 6 ~ produeix i fa apareixer la cosa real (Anwesende)>>!l Tanmateix, en la mesura que l'essencia de la tkcnica s vista com un mode del desamagament, no noms posa en perill l'sser de l'home, sin que aporta <tel que salva), (das Rettende): <(Antany,el nom de zfxvq designava tamb el desamagament que produeix la veritat en l'esclat dei que apareix. Antany, zdxvq designzva tamb la producci del ver en el bell. La n o i q 6 ~ r les belles arts s'anomenade va tamb ~xvq)>."Finalment, hom donh el nom de noiq6~5,com al seu nom propi, al desamagament que penetra i domina tot l'art del bell: la p0esia.4~ Fins aqu el cam de Heidegger que hem intentat de refer ens ha dut gradualment de I'experikncia dels temps moderns com a kpoca de I'extrema indigencia a la <(inevitable)>interrogaci de la cikncia; aquesta ens ha remes a la metafsica, la qual al seu torn ens ha portat a veure l'esscncia de la tkcnica com la forca que pot provocar la formaci d'un tipus hum& ctd'una sola dimensi), que serh, de ms a ms, l'nic arreu del planeta. Nogensmenys, l'essencia de la tecnica, per la seva prbpia estructura histbrica, comporta ensems que hom es fixi en el que s'hi agermana al seu fons, aixb s, <(laproducci del reals en tant que n o i q 6 ~ r ; de retop, perb, hom descobreix el tronc com del qual surten ambds modes essencials: l'essencia de la veritat en la seva accepci grega. Amb ella, el pensament de Heidegger gira categbricament i entra en un hmbit dominat no ja pel discurs cientfic i metafsic, sin per Part i, en especial, per la poesia. Semblantment, si en tota la primera part ha cercat de desfalcar i <{destruir)> pseudo-eviles dencies de la racionalitat cientfico-tecnica que impera avui, desprs d'aquest tombant (die Kehre) es proposa la tasca d'<rajudar a fer I'experikncian 44 <(de la possibilitat que la civilitzaci mundial tal com ara tot just comenca superi algun dia la seva actual configuraci tecnica, cientfica i industrial, com a nica mesura d'una estada de l'home al Tanmateix, si la discussi de l'esskncia de la ciencia s'havia d'acomplir com a crtica radical de la crcultura)> (aix6 s, dels corrents culturalistes i anticulturalistes) i concretament del sector cientfic del mn de la cultura. en el cas de l'art ~ e i d e ~ tamb efectua una critica del sector artstic de la A t u r a , sector que ~er hom coneix amb el nom d'ctestetican. Tamb en prhcticament totes les seves obres hi ha passatges on exerceix aquesta ((critica de la critica artistico-literAria)>. Aquest s el punt que ms ens caldria exposar, puix que aquest article apareix en una publicaci especialitzada en literatura i lingstica. Creiem, amb tot, que fra mistificar el sentit propi de les paraules de Heidegger exposar simplement
39. 40. 41. 42. 43. 44. 45.

C f . ctDie Frage nach der Tecnntk,, dins Vortrage und Aufsatxe, p. 33. C f . Op. cit., p. 36. Vegeu tamb ctWozu Dichter?~,dins Holxwege, ps. 271-272. C f . ctDie Frage nach der Technik,, dins V . u. A., p. 35. C f . Op. cit., p. 42. Ibid. C f . Nietzsche 11, p. 392. C f . <(DasEnde der Philosophie...)), dins Zur Sache des Denkens, ps. 66-67.
Estudis i assaigs

esquemitica aquest aspecte del seu pensament. Car una de les seves caracteristiques s I'estreta interdependencia que mantenen totes i cadascuna de les seves parts. Aix i tot, donades les limitacions intrnseques d'un article que es proposa sobretot poder permetre a cadasc de poder-se endinsar en les obres del pensador alemany sense veure's abocat a la incomprensi ms descoratjadora, intentarem tot seguit de fer veure com es traga el seu cam en el camp de l'art i de la poesia, per on, al mateix temps, ens sembla que hon podri deduir fhcilment els termes en que es desenvolupa la crtica heideggeriana de la crtica artstico-literhria. D'entrada, val a dir que tot el que hi s enunciat sobre l'art s assumit i, per dir-ho aix, accentuat i realgat en la discussi de la poesia. al'art, aixb s, poesia (7toiq6~~)>>, diu al text fonamental sobre l'esskncia de la tecnica o, ms com articular ment. com en el text bisic sobre l ' a r ~ " ~ trobem recalcat aixb mateix: on . ;(~'essi.ncia de I'art s la poesia)>. Gs cert, tanmateix, que potser el terme de crDichtung)>hauria de ser traduit ms prbpiament no pas per <(poesia>>, ha que acabat per significar gaireb unvocament <(l'art de fer versos>>, sin per l'adjectiu En substantivat <tel poktic>, en el sentit de <(noi-rj61,<)>.4' tot cas, assenyalem aqu que la discussi de l'art s remesa a la de la poesia; art i poesia Heidegger els engloba, tot i mantenir uns certs matisos diferencials, en el mot fonamental <tDichtune>>. aue. d'altra banda. s el sentit original de l'essencia de la tecnica. Una altra remarca previa s tamb necessiria. Els textos prbpiament <cpottics)> tal vegada no sn pas les millors fonts per veure la concepci heideggeriana del poetic, car sn en rigor aplicacions d'aquesta concepci a textos de poesia, aplicaci que permet al seu torn un cert s del vocabulari que aquests mateixos textos aporten. En efecte, els comentaris heideggerians de poemes de Holderlin, Rilke, Trakl, Hebel o Stefan George no sn tant aproximacions crtiques a aquestes obres com, ms aviat, utilitzacions de llurs components lexics i sinthctics amb vista a assolir un nivell d'expressi propi al pensament de Heidegger, nivell altre que el que imposa el discurs lbgic, doncs metafsic. I s que en la mesura que el propbsit de Heidegger s arribar a poder pensar quelcom d'anterior a la metafsica, el seu llenguatge s'ha de moure per forca fora del marc lingstic regit per la Ibgica. Ara, aquest el troba en la poesia. El text fonamental sobre la poesia s la conferencia Holderlin und das Wesen der Dichtung, inclbs en els Erluuterungen zu Holderlins Dichtung. Per a aquest text, remetem el lector a la traducci (l'nica ntegra que ha estat feta d'una obra Ara b, com que, de Heidegger a la nostra llengua) que en fu Eusebi C0lomer.4~ ja ho hem dit abans, la seva concepci de la poesia es troba repartida per gaireb totes les seves obres, no ens cenyirem, doncs, a un sol text, sin que assajarem de donar el tragat general d'aquesta concepci. sn Hem vist que l'art i la poesia, s a dir, la noiy61,~, un mode en que el desamagament del real s'esdev est).^' Aquest mode consisteix en el fet que mostra el real com al real. Altrament dit, fa veure no tant el real (un parell de sabates de pages, en un quadre de Van Gogh) com la seva essencia, la seva realitat (la realitat d'aquest parell de sabates). Quan aquest mode esdev efectiu,
u , * ,

46. Cf. aDer Ursprung des Kunstwerkes)), dins Holxwege, p. 62: <<Das Wesen der Kunst ist die Dichtung.u 47. Cf. Op. cit., p. 60: ctDie Poesie ist nur eine Weise des lichtenden Entwefens der Wahrheit, d. h. der Dichtens in diesem weiteren Sinne., 48. Fou publicat com a apendix al seu estudi sobre el pensador alemany Heidegger: pensnment i poesin en l'abstizcia de Du (Barcelona 1964). 47. Cf. ctDie Frage nach der Technikn, dins Holzwege, p. 44.

Els Marges, 10. I977

11

el desamagament, i no tant el real, apareix (er~cheint).~ <tL'apartixer s, en tant que essencia del desamagament (Wahrheit) esdevinguda efectiva, la bellesa)>?' La bellesa fa apareixer el real tal com s en la seva essencia. La bellesa no <(provoca)> el real, no el forca a apartixer com a <(materialdisponible)>, no el converteix en pur mitjh, ans en serva l'ess&ncia?*La bellesa salvaguarda no tant el real tal com apareix, com la possibilitat mateixa d'aquesta aparici, i aix mant el real lliure de tot condicionament extern a ell. L'aparici del desamagament del real com a tal, la bellesa, s, per tant, el mode suprem en qui: pot advenir (eueignen) el desamagament. Ara, com a mode del desamagament, el bell es troba determinat per qualsevol modificaci que s'esdevingui a l'essencia d'aquest. <(A cada canvi de l'essencia del desamagament (Wahrheit) correspon una histbria de l'art occidental), ?3 Aixb explica que, d'una banda, resulti absurd aplicar a l'art el concepte de p r ~ g r s . 'Heidegger proposa, doncs, una certa resposta al problema plantejat per ~ Marx sobre la permanencia de l'art ms enllh de les epoques i les cultures en qui: fou p r o d ~ i t D'altra banda, mostra com a pseudo-evidencia la creenqa que .~~ l'art s fruit de l'experikncia viscuda o de la sensibilitat pel bell en ell mateix. Ara b, hem vist que si totes les arts remeten essencialment al poetic (Dichten), la poesia (Poesie), en tant que art de fer versos, ha de mantenir en certa manera una posici sobresortint dins el conjunt de totes les arts?6 En quin sentit, perb, la poesia ateny aquest rang? En I'hmbit propi de cada art, un sector b b i c del real s salvaguardat, cada vegada, a la llum d'una determinada manera d'aparkixer la totalitat del real. Com que en aquesta totalitat l'home hi mant una posici central, amb tot i que no pas fonamental," en cada art es realitza, cada vegada, una certa exposici determinativa de l'sser de l'home. I, tanmateix, puix que la poesia (Poesie) s ctl'art de s la paraula), (Sprachkunst) i la paraula (Ayo~) on I'sser de l'home s'aplega,5' la poesia fa apareixer ms immediatament que cap altra art la humanitat de l'home. En la poesia es revela ms directament que en cap altra ccproducci essencial)> la pertinenca de la realitat humana al desamagament (Wahrheit) de la totalitat del i aixb perque en ella s remesa a la seva essencia: la paraula (Sprache). L'essencia de la poesia (Sprachkunst) s el que salvaguarda i exposa (Xhye~v)l'esskncia de l'h~me.~' la poesia, la paraula apareix essencialment. En Amb tot, <(enla representaci corrent la paraula s un mitjh de comunicaci. Serveix per a conversar i concertar-se (Verabredung), en general per a comprendre i fer-se comprendre. Per6 la paraula no s noms ni principalment una expres50. Cf. Op. cit., p. 67. Vegeu Aptndix de textos de Heidegger 11". 51. Ibid. 52. Per a una discussi de I'experiPncia artstica, vegeu especizlment els comentaris a la frase d'Angelus Silesius: ctLz rosa s sense perqutn, i a una lletra de W. A. Mozart, en la qual aquest parla de la ctinspiraci)>,dins Der Satzl vom Grund (Pfullingen 1957), ctNeunte Stundeu, ps. 117-128, i ctFnfte und sechste Stunden~, 63-90. ps. 53. Cf. ctDie Frage nach det Technik),, dins Holzwege, p. 68. Vegeu ApPndix de textos de Heidegger 11". 54. Cf. ctDie Zeit des Weltbildes)>, dins Op. cit., p. 71. 55. Cf. Karl MARX,Grundrirse deu Kritik des polrtirchez dkoaomie, nota final. 56. Cf. aDie Ursprung des Kunstwerkesa, dins Holzwege, p. 60. 57. Cf. <{B. "Hitfnanismus,,n, dins Wegmarken, ps. 333-334. 58. Cf. ctLogos,,, dins V. und A. 59. Cf. <<B. "'Humanismus,,a, dins Wegmarken, ps. 321-322. dins 60. Cf. <<Logos)>, V. und A., ps. 208-220.

12

Estudis i assaigs

si6 oral i escrita del que s'ha de comunicar. s .quelcom ms que un simple tragi (befordet) del que se sap i del que no se sap (Verdeckte und Offenbare) expressat en mots i frases, perquk la paraula revela el real com sobretot un real>>.61 aixb, puix que la paraula dna nom, cada vegada, a la realitat del Per real, cada parlar comporta, per a cada poble, una determinada capacitat de percepci d'aquesta realitat. En la paraula de la poesia es preparen per a cada poble les nocions histbriques (geschichtlichen) de la seva esskncia, s a dir, de la seva manera de pertiinyer a la histbria del La funci de la poesia s la <(funda~ ci de la veritat>>( W a h ~ h e i t ) ?en el sentit de preservar per a un poble determinat la seva peculiaritat i, aix, disposar-10 per a la histbria de la humanitat. Nogensmenys, si la poesia (Sprachkunst) assoleix aquest rang s perqus la .i paraula (Sprache) s en ella mateixa poesia ( D i c h t ~ n g )H~ ~ha en les darreres obres de Heidegger una preocupaci creixent per l'esssncia de la paraula, fins al punt que ell mateix ha arribat a concebre els seus treballs com <(encaminaments cap a la paraula>>!' La paraula es revela com el lloc on es decideix la histbria de la humanitat. Es en el mode com apareixen, cada vegada, els mots fonamentals que el pensament descobreix, com ctallb que cal ser pensat>>,una certa manera d'aproxin~ar-seal real i no pas una altra. Aix, Heidegger pot dir en rigor que s el que hi ha al fons d'aquests mots i, doncs, de la paraula mateixa el que ha determinat la nostra histbria. Tamb en aquest cas es repeteix la inversi de l'opini comuna. De la mateixa manera que no s la cikncia la que descobreix el real, sin que s una certa revelaci previa del real allb que possibilita la cikncia i els seus <(descobriments)>,no s la paraula un instrument de la subjectivitat, ans s la subjectivitat un fruit de l'esssncia de la paraula. No s que la paraula no sigui res d'humh, ans la paraula s anterior a tota determinaci de la humanitat de l'home. Aixb trasbalsa la concepci actualment admesa de l'esskncia del llenguatge -concepci de rel metafsica perquk s subjectivista, segons la qual el llenguatge s una activitat de l'home-, alhora que en reclama una inversi. Puix que l'home no fa sin seguir l'orientaci que li ha tracat l'esskncia de la paraula, Aix, prbpiament no s la paraula s en la seva esskncia la paraula de l'e~skncia.6~ l'home qui parla (de l'home, del real), sin la paraula en la seva e~skncia.6~ Amb aquest enunciat, Heidegger ateny la radicalitzaci extrema de l'exigkncia de sostreure I'art i la poesia a l'esquema metafsic de la relaci subjecte-objecte. Semblantment, el llenguatge no pot ser qestionat i no ho ha de ser a partir de l'home de les seves activitats, sin a partir del llenguatge mateix.68 La paraula, perb, s tamb el lloc on adv el pensament. <(El pensament, doncs, s poesia (Dichten)~:' El pensament tamb <(produeix>> real, el mostra, el cada vegada, com a tal en la seva realitat. Es ell, fins i tot, <telmode original del p o i . t i ~ > > . ~pensament s en aquest sentit pensament d'aquell mateix fons que El parla en l'esshcia de la paraula. <(Elpensament s el dictare original. El pensa61. C f . ctDie Ursprung des Kunstwerkes),, dins Holzwege, p. 60: ctbringt das Seixendes als ein Seienden ins Offene.), 62. C f . Op. cit., p. 61. 63. C f . Op. cit., p. 62. 64. C f . Op. cit., p. 61. 65. C f . Unterwegs zur Sprache, ps. 93 i SS. 66. Cf. Op. cit., p. 181. 67. C f . Hebel -deu Hausfreund (Pfullingen 1957), p. 36. 68. Vegeu la segona part de Gelassenheit. 69. C f . ctDer Spruch des Anaximander),, dins Holzwege, p. 303. 70. Ibid.

Els Marges, 10. 1977

ment s la poesia primera (Urdichtung) que precedeix tota poesia (Poestel. Aixi mateix, tota poesia (Dichten), tant en aquest sentit ms ampli com en el ms restringit de l'art poetica, s en el fons pensament.?' El problema de la relaci entre pensament (Denken) i poesia (Dichten) s tal vegada la dificultat terminolbgica ms greu amb que ha topat Heidegger. La irresoluci definida d'aquest problema dna al seu estil una ambigitat que sovint I'ha fet ser menyspreat o ignorat com a extravagant. Sembla que certs comentaris d'Herhclit o d'Aristbti1 es despleguin com una divagaci poetitzant, mentre que les clarificacions de poemes de Holderlin, Rilke o Hebel hom tendiria a qualificar-les de textos ctfilosbfics)>.on se'ls intenta fer dir coses Que els mateixos poetes no haurien admes ni tan solament s'haurien arribat a imaginar poder-ho d& mai. Al capdavall, perb, l'estil heideggerih no s sin una conseqi.ncia de I'intent de trobar un discurs fora de l'hmbit de la lbgica i de la metafsica. un discurs que " correspongui al que s anterior a ambdues. Per aixb, ~ e i d e ~ es eveu obligat ~ r sovint a posar en guhrdia contra un freqent malentes fruit dels nostres hhbits lingstics: <(quan s compres [el seu llenguatge] com oposat al de la ciencia, apareix aleshores, des del punt de vista del discurs cientfic, com una poesia esguerrada, i quan, en canvi, s'aparta assenyadament de la poesia sembla la superciencia aue voldria ultra~assartotes les cicncies en cientificitat)>.?* Val a dir. tanmateix. que Heidegger, si b no ha detallat mai les diferencies que separen poesia i pensament, ha recalcat manta vegada la no identitat d'ambdues. Al parhgraf segent a la citaci anterior declara: <(precisamentperqui: el pensament no s poesia, sin un discurs i un Darlar original de la ~araula.li cal restar en la proximitat de la emfatitzi aixb mateix: <(El dir que ks la poesia i el poesia>>. la maieixa A dir que s el pensament no sn mai idtntics; per6 sovint sn el mateix, a saber, auan l'abisme entre ~ o e s i a Densament s'obre de bat a bat. Aixb es dna Quan i la poesia s elevada i el pensament profund.)> De fet, <(poesia i pensament s'assemblen en la cura que tenen per la paraula)>, per6 difereixen en el fet que <tel pensador diu l'sser (Sein) i el poeta anomena el sagrat (Heilige))>?4L'sser i el sagrat sn, perb, dos modes del mateix. Aixb comporta que poesia i pensament siguin el mateix en llur mateix fons. Poesia i pensament sn <(dos troncs que es drecen l'un al costat de l'altre sobre un mateix ~bl>>.~' Aauest sbl ens ha aDaregut " com l'essencia de la paraula. Aixi, no s que quedin absorbits en aquesta mateixa essencia ans s aquesta mateixa essencia, en canvi, el que, alhora que els acosta, els mant separats. Poeta i pensador <(viuena prop en els cims ms distants)>.?6 En un comentari a l'himne de Holderlin aWie wenn arn Feiertage. ..D, Heidegger manlleva els termes <timmediat)> <(mediat)> un comentari que fu Holi a derlin d'un fragment de Pndar, en el qual cercava d'expressar especulativament l'essencia del pensament. En el tractament que en fa Heidegger, perb, serveixen per a mostrar l'estatut de la poesia i el pensament en l'essencia de la paraula: la paraula, que s prbpiament l'immediat, noms pot apareixer com a tal mediatitzada en el p0ema.7~ Aixi mateix, podrem afegir, aixb s'esdev semblantment, perb no idkntica, en el pensament. L'esscncia de la paraula, s a dir, el desamagament
L

71. Ibid. 72. C f . W a s heisst Denken?, p. 155. 73. PS. 8-9. 74. C f . ctNachwort...)>, dins Wegrnarken, p. 312. 75. Cf. Aus der Erfahrung des Denkens (Pfullingen 1954), p. 25. 76. Cf. ctNachwort...n, dins Wegmarken, p. 312. 77. C f . Erlauterungen zu Holderlins Dichtung (Frankfurt 1951), ps. 70-71.
Estudis i assaigs

del real, apareix en els dos modes en qui: <(ve a la ~ a r l a n . 7 ~ obstant aixb, pel No fet mateix que aquesta ess2ncia es revela, cada vegada, en un mode o en un altre, ella, com a tal essirncia, apareix com allb que en la seva totalitat sempre s'amaga al fons d'ambds modes. El cariicter propi de la poesia i del pensament s fer, cada vegada, que hom recordi aquest amagament en tant que essencia del desamagament i que hom esdevingui atent al que, des d'aquest fons de la paraula, ens ateny i ens encamina cat, a una manera de veure el real i. doncs. d'acomolir una determinada <thistbria)>. ~ k e s i a pensament sn a prop l'una' de l'al'tre, i diuen, cada vegada, el mateix del mateix. Poesia i pensament es troben sol.licitats per aixb mateix que determina el sentit de tot el aue d'essencial s'esdev ara arreu del mn. Ensems. erb, , aquest fons original, perqui. s el ms s el que roman ms amagat i, doncs, oblidat. Aquest oblit implica la incapacitat de comprendre prbpiament el aue s'esdev arreu. Per aixb. ades~rsaue la tecnica moderna ha afermat la seva dominaci arreu de la terra,'no &en nims els Sputniks i tot el que se'n deriva entorn del nostre planeta, ans la realitat del real (das Sein als Anwesen) en el de (berecbenbaren Bestandes) oarla sentit de fons com~utable material dis~onible gaireb uniformeient a tots els habita& de 1 terra, sense que els habitants ; dels continents extraeuropeus en siipiguen prbpiament res, o, encara ms, estiguin en condicions de ~ o d e rsaber d'on orov aauesta determinaci de la realitat (Sein). (Menys po&-ien revelar un sacer com Laquest els atrafegats desenvolupadors que avui empenyen els anomenats subdesenvolupats cap al camp d'escolta d'aquesta interpellaci de l'essencia del real que parla des del ms propi de la tecnica moderna.))>* El saber contemporani que es desplega a partir de l'essencia de la tecnica ha gaireb una e ~ o c a .la caracterstica essencial de la aual s la manca afaiconat " de pensament sobre l'origen del sentit d'aquesta &poca. Conseqhncies necesslries d'aquesta manca sn <(la cihncia moderna i l'estat totalitari)>?' En ambds no solament no s reconeguda aauesta manca. sin aue a ms s considerada precisament com el mom&t culkinant del desplegaGent del saber. Amb ella s'estn l'opini que la nostra epoca ha aconseguit superar la indigencia a que ha estat sotmesa la humanitat des de sempre. L7ilpocade l'essitncia de la titcnica es manifesta d'entrada i a si mateixa com l'epoca de l'absencia d'indighcia; quan, <tl'absi.ncia d'indighcia s la indighncia Perb com, llavors, podria ser coneguda aquesta indigencia? Ms que mai sn necessaris ara poetes i pensadors. Car noms ells poden fer que <(despertiuna disponibilitat de l'home per a un possible els contorns del qual romanen obscurs i incert l'ad~eniment>>?~ tasca de poetes i pensadors s <(ajuLa dar a fer l'experiencia que la manca d'indigencia s l'essencia mateixa de la indighncia~,8~ perqui. <(nomsaix esdevindrem mestres del que, sense aixb, puix que hom el considera no digne de ser qestionat, pot ms que no salt res^.^^ Noms la cura que poetes i pensadors tenen per l'essilncia de la paraula pot treure de 1'0blit el sentit del que s'esdev ara arreu del planeta.
? L

78. Cf. Unterwegs rur Sprache, p. 242. 79. Cf.ctNietzsches Wort '"Gott ist tot,,^, dins Holzwege, ps. 245-246. 80. Cf.ctZeit und Seins, dins Zur Sache des Denkens, p. 26. 81. Cf. <(Wozu Dichter?,, dins Kolzwege, p. 267. 82. Cf.Nietzsche 11, p. 397. 83. Cf.<(Das Ende der Philosophie...)>, dins Zur Sache des Denkens, p. 66. 84. Cf.Nietzsche 11, p. 392. 85. Cf.Die Frage nach dem Ding (Tbingen 1962), p. 32.
Els

Marges, 10.

1977

Heidenner conclogu una lletra adrecada a Ernst Junger (lletra en la qual intenta d'esbossar el que podria ser el llenguatge que correspon a la necessitat fonamental del nostre temps) amb una citaci de Goethe que resumeix plenament la preocupaci heideggeriana de trobar aquest llenguatge. Nosaltres la reprodu'im ntegrament amb la intenci que aporti una darrera llum a la fita que guia tot el carni de Heidegger: <(Quan un home considera paraula i expressi com a testimoniatges sagrats, i els vol no pas utilitzar, com xavalla o bitllets, noms per a un comerg rapid i momentani, ans els vol saber bescanviats en el comerc de l'esperit com veritables equivalencies, aleshores hom no el pot criticar si presta atenci a la manera com unes expressions tradicionals, en les quals ning no veu res dolent, excerceixen, tanmateix, una influencia perniciosa, emboiren les maneres de veure, alteren el concepte i donen a totes les disciplines una direcci equivocada.)>86

86. ctZur Seinsfrage),, dins Wegmarken, ps. 425-426.

A MANERA D'ENDRECA
El trasbals que per a una obra suposa tota presentaci i la relativa violPncia a q d s sotmesa quan s tradui'da, no sn sin el ressb que aquesta mateixa obra suscita. Fer arribar el seu so original a indrets que paguin esdevenir fonts d'altres ecos s la fita ms ambiciosa que es pot proposar allb que en el fons no s res ms que un ressh. Diverses poden ser les ocasions perquk aquesta correspondkncia s'estableixi. Una d'elles t lloc tradicionalment amb motiu &una commemoraci. En diades d'aquestes, veieren la llum algunes de les obres ms importants de Heidegger. Al primer aniversari de la mort d'aquest pensador (25 de maig de 1976)' valgui el nostre testi?noniatge de la seva preskncia entre nosaltres.

16

Estudis i assaigs

Textos de Martin Heidegger

1. MES ENCA DE L A METAFSICA
Citncia i filosofia
Fins a quin punt la filosofia, a I'epoca actual, ha entrat al seu estadi final? La filosofia s metafsica. La metafsica pensa l'ens (Seienden) en la seva totalitat -el mn, l'home, Du- respecte a l'sser (Sein), respecte a la correspondencia de l'ens amb I'sser. La metafisica pensa l'ens a la manera de la representaci que fonamenta (begriindenden). Perqui? l'sser de l'ens s'ha manifestat des del comencament de la filosofia i amb aquest mateix comenqament com a fonament (Grund) (&pxfi, atmov, principi). El fonament s d'on l'ens com a tal, en el seu esdevenir, el seu desapareixer i el seu romandre, s el que s i com s, en tan que cognoscible, manipulable i elaborable. E n tant que fonament, l'sser fa ser present (Anwesen) l'ens al mode que li correspon cada vegada. El fonament es manifesta com la presencia (Anwesenheit). La seva manera de presentar-se (Gegenwart) rau en el fet que, cada vegada i en el mode que li escau, produeix (hervorbringt) en la presencia el que ja s present (Anwesende). El fonament pren cada vegada, segons I'aspecte de la presgncia, el carhcter fundatiu (Grnden) com a causaci bntica del real, com a possibilitzaci transcendental de I'objectivitat dels objectes, com a mediatitzaci dialectica del moviment de l'esperit absolut, del procs histbric de la producci, com a voluntat de poder institui'dora de valors. El tret distintiu del pensament metafsic, que escandalla l'ens fins al seu fonament, resideix en el fet que, partint del que s present, representa aquest present en la seva presencia i, aix, l'exposa, a partir del seu fonament, com a ens ben fonamentat. Que volem dir quan parlem de la fi de la filosofia? Massa fkilment comprenem la fi d'alguna cosa en un sentit negatiu com a pur acabament, com a aturament d'un procs, si no com a esfondrament i impossibilitat. Contrhriament, l'expressi <(la fi de la filosofia>>significa l'acompliment de la metafsica. Tanmateix, acompliment no vol pas dir perfecci, en el sentit que la filosofia hauria hagut d'assolir la mhima perfecci amb la seva fi. No noms ens manca la mesura que ens hauria de permetre comparar la perfecci d'una epoca de la metafsica respecte a una altra. No tenim cap dret a formular apreciacions d'aquesta mena. El pensament de Plat no s pas ms perfecte que el de Parmenides. La filosofia de Hegel no s pas ms perfecta que la de Kant. Cada epoca de la filosofia comporta la seva prbpia necessitat. Hem d'acceptar estrictament que una filosofia sigui tal com s. Perb aixb no vol dir tampoc que en privilegiem una sobre una altra, cosa que si podem fer quan tractem amb diferents concepcions del mn. El vell significat del mot alemany Ende (fi) s el mateix que el del mot Ori (Lloc): ctvon einem Ende zum anderens, significa ctd'un lloc a un altre),. La fi de la filosofia s el lloc, en el qual la totalitat de la seva histbria s'aplega en la seva possibilitat extrema. Fi, en tant que acompliment, significa aquest aplegament. D'una punta a l'altra de la histbria de la filosofia, s el pensament de Plat el que, en diverses figures, resta determinant. La metafsica s platonisme. Nietzsche caracteritza la seva filosofia com a inversi del platonisme. Amb la inversi de la metafsica, ja acomplerta amb Karl Marx, s'assoleix la ms extrema possibilitat de la filosofia i aquesta entra al seu estadi final. Tot intent de pensament filosbfic avui noms pot desembocar a renaixences epigonals i llurs variants. La fi de la filosofia, doncs, (seria l'exhauriment d'aquest mode de pensar? No anem tan de pressa. La fi s, en tant que acompliment, I'aplegament en les possibilitats extremes. Nosaltres, perb, les pensem d'una manera massa estreta, mentre ens limitem a esperar un
Els Marges, 10. 1977

17

desplegament de noves filosofies a i'estil de les que hi ha hagut fins ara. Oblidem que, des dels primers temps de la filosofia grega, un tret decisiu de la filosofia ve a llum: la formaci de les diverses ciencies a l'interior del camp obert per la filosofia. La formaci de les ciencies s tamb llur afranquiment de la filosofia i l'organitzaci de llur autosuficiencia. Aquesta manifestaci pertany a l'acompliment de la filosofia. El seu desplegament avui est& en plena activitat per tots els sectors de l'ens. Sembla que no sigui res ms que el pur exhauriment de la filosofia, quan, en canvi, en veritat s el seu acompliment. N'hi ha prou d'esmentar l'emancipaci de la psicologia, de la sociologia, de i'antropologia (esdevinguda antropologia cultural), i del paper de la lbgica en tant que logstica i semintica. La filosofia esdev ciencia emprica de l'home, de tot el que per a l'home pot esdevenir objecte cognoscible de la seva tecnica, mitjan~antla qual s'installa en el mn i l'afaiqona segons els modes mltiples del trebali i de la cultura. Tot aixb es porta a terme arreu sobre la base de la posada en explotaci cientfica de cadascun dels sectors del real (Seienden), i segons les seves normes. No cal ser profeta per adonar-se que les cikncies en procs d'instdar-se arreu no trigaran a ser determinades i dirigides per la nova ciencia de base, a saber, la cibern? tica. Aquesta ciencia correspon a la determinaci de l'home com aquell sser i'essencia del qual s l'activitat en un medi social (handelndgesellschaftlichen). Per aixb aquesta ciencia s la teoria del regiment de la possible planificaci i organitzaci del treball hum&. La cibernetica converteix el llenguatge (Sprache) en un mitji &intercanvi de missatges: les arts esdevenen instruments al servei de la informaci. El desplegament de la filosofia en tot un seguit de ciencies autbnomes, i, tanmateix, ms i ms decididament intercomunicants, s l'acompliment legtim de la filosofia. La filosofia conclou a l'kpoca actual. Ella ha trobat el seu lloc en la cientificitat de la humanitat que actua en un medi social. El tret fonamental d'aquesta cientificitat, perb, s el seu caricter cibernktic, s a dir, tecnic. Probablement la necessitat de posar en aesti la tecnica moderna mor en la mateixa mesura en au6 la tecnica dna ms decisivament la seva empremta als fenbmens de l'univers i a la posici que hi ocupa l'home, i els regeix ms exclusivament. Les cihcies estan a punt d'interpretar segons les regles de la ciencia, s a dir, des de la tecnica, tot el que en llur estructura recorda encara que provenen de la filosofia. Les categories de les quals cada ciencia depkn per a i'estructuraci i la delimitaci del seu camp d'objectivitat, les compren com a instruments en tant que les seves hipbtesis de treball. La veritat d'aquestes hipbtesis es mesura no noms segons l'efectivitat que llur aplicaci aconsegueix dins el progrs de la recerca. La veritat cientfica s equiparable a 17efici6nciad'aquests efectes. El que la filosofia, en el transcurs de la seva histbria, havia intentat aqu i alli, i sempre d'una manera insuficient, aixb s, exposar les ontologies de les diverses regions de l'ens (natura, histbria, dret, art), ara les ciencies se'n fan cirrec com de llur tasca prbpia. Llur interes s'adresa a la teoria dels conceptes estructurals cada vegada indissignifica ara: suposici pensable per al camp d'objectivitat que els s assignat. <(Teoria>> de categories a les quals els s atribuida noms una funci cibernetica i els s negat tot sentit ontolbgit. El carhcter operacional i modklic del pensament representatiu i calculador estableix la seva dominaci. Tanmateix, quan les ciitncies parlen de l'inevitable supbsit de llurs categories regionals, encara parlen sempre de l'sser de l'ens. Noms que no ho diuen. Bs clar que poden renegar de llur origen filosbfic, perb no se'n poden desempallegar. Car sempre, en la cientificitat de les ciencies, parla el testimoni de llur paternitat filosbfica. La fi de la filosofia apareix com a triomf de l'organitzaci d'un mn governat per ia ciitncia i la tecnica i d'un ordre social adequat a aquest mn. La fi de la filosofia significa: comensament de la civilitzaci mundial basada en el pensament europeuoccidental. Perb, s que la fi de la filosofia en el sentit del seu desplegament en les ciencies

18

Estudis i acsaigs

constitueix ja la realitzaci completa de totes les possibilitats del pensament que ha pres el cam de la filosofia? O b, hi ha per al pensament, fora de l'dltima possibilitat que acabem de mostrar (aixb s, la descomposici de la filosofia en les cii:ncies tecnicitzades), una primera possibilitat, de la qual, sens dubte, el pensament fiioshfic hagu de sortir, de la qual, perb, en tant que filosofia, no podia fer-ne l'experiencia ni fer-se'n chrrec? Si fos aix, llavors caldria que en la histbria de la filosofia, des del seu comeqament fins a la seva fi, hi hagus reservada ocultament una tasca per al pensament, tasca a la qual ni a la filosofia en tant que metafsica ni, encara menys, a les cii:ncies que se'n deriven, els fra accessible. (Zur Sache des Denkens, ps. 61-65.)

I I . EL TOMBANT

Des que hom considera particularment l'art i els artistes, aquesta consideraci ha estat anomenada estetica. L'estetica pren l'obra d'art com un objecte i, encara ms, com un objecte de l'aEo0r)c~c, de la percepci sensible en el sentit ampli del mot. Avui hom anomena aquesta percepci <texperii:ncia viscuda,,. La manera com l'art s viscut per l'home s la clau que ens ha d'obrir a la seva essencia. L'experiencia viscuda ha esdevingut el patr determinant per a mesurar no noms el gust artistic, sin tamb la creaci artstica. Tot s experikncia viscuda. Perb potser l'experiencia viscuda s l'element on l'art mor. Ara, es mor tan a poc a poc que li cal, per a morir, uns quants segles. Bs cert, tamb, que hom parla d'obres d'art immortals i de l'art mateix com d'un valor etern. Hom parla aix d'aquesta manera per a la qual no s'ha de ser gaire primmirat pel que fa a les coses essencials, perqui: tem que ser primmirat no acabi volent De dir <<pensar)>. qui: es t ms por avui que de pensar? Quin contingut i quina solidesa t parlar d'obres d'art immortals i del valor etern de l'art? 2 0 b sn noms maneres de parlar irreflexives d'una epoca en que el gran art i la seva essencia han estat apartats de l'home? En la meditaci ms vasta (perque s pensada a partir de la metafsica), que 1 ' 0 ~ cident posseeix sobre l'essencia de l'art, altrament dit, en les Lliqons sobre I'est2tica de Hegel, podem llegir les frases: <!Per6 nosaltres ja no tenim cap necessitat absoluta de representar-nos un contingut en la forma de l'art. L'art s per a nosaltres, pel que fa a la seva determinaci suprema, quelcom que pertany al passat ...>> (Obres completes de HEGEL,X, 1, p. 16.) Hom no pot passar per alt aquestes frases i tot el que contenen, bo i constatant en contra de Hegel que, d'engh de la seva darrera lli& de l'Est2tica l'hivern de 1828-1829 a la Universitat de Berln, hem vist aparkixer moltes noves obres d'art i corrents artistics. Hegel no va pretendre negar mai aquesta possibilitat. El que cal es preguntar-se: s I'art encara un mode essencial i necessari d'advenir la veritat, mode que, doncs, decideix la nostra existencia histbrica, o ja no ho s? I si ja no ho s, encara ens cal preguntar-nos per quit. Nogensmenys, encara no ha estat dita la darrera paraula sobre aquesta afirmaci de Hegel; car darrera d'ea hi ha tot el pensament occidental des dels grecs, pensament que respon a una veritat de l'ens ja advinguda. El darrer mot sobre aquesta afirmaci es dir&, si s que mai s'arriba a dir, a partir d'aquesta veritat
Els Marges, 10. 1977

19

de l'ens i respecte a ella. Perb mentrestant les frases de Hegel romanen viilides. Precisament per aixb cal saber si la veritat que aquesta afirmaci enuncia s definitiva, i, en el cas que ho sigui, que se'n deriva. Problemes com aquests, que a voltes ens concerneixen casualment i a voltes clarament i directa, noms ens els podem plantejar si, per endavant, meditem I'essSncia de l'art. Nosaltres hem intentat de fer uns passos cap aqu plantejant el problema de l'origen de l'obra d'art. Es tracta sobretot de fer veure b el carkter d'obra de l'obra. El que aqu el mot ctorigens pot significar s pensat a partir de l'essencia de la veritat. La veritat de la qual es tracta aqui no s'ha d'entendre en el mateix sentit que el que hom coneix amb aquest nom i que assigna al coneixement i a la ciencia com una qualitat, per tal de distingir-la del bell i del b, que funcionen com a valors del comportament no teoretic. La veritat s el desamagament de l'ens com a ens. La veritat s la veritat de l'sser. La bellesa no es troba al costat d'aquesta veritat, perque quan la veritat es posa en obra, apareix. Aquest apareixer, en tant que sser de la veritat en obra i com a obra, s la bellesa. Aix, el bell pertany a I'adveniment de la veritat. El beii no t a veure noms amb el plaer i no noms s objecte de plaer. I, tanmateix, el bell reposa en la forma. Perb aixb solament perque un dia la forma s'iuuminii, a partir de l'sser, com a ensitat de I'ens (Seiendheit des Seienden). Aleshores l'sser advingu com a ~ 1 6 0 ~ . La i8a se sotmet a la popcp4. El ~voXov, tot unit de gopcp4 i Bhq, s a dir, l'lpyov s el al mode de I'hvb~~eca. Perb aquest mode de la presencia esdev l'actualitas de I'ens actu. L'actualitas esdev la realitat. La realitat esdev objectivitat, i l'objectivitat esdev experiencia viscuda. En el mode en quP, per al mn determinat per Occident, l'ens s en tant que el real, s'hi amaga una peculiar concordanca de la bellesa amb la veritat. A la transformaci de l'essencia de la veritat correspon una histbria de l'essencia de l'art occidental. Aquest s tan poc comprensible a partir de la bellesa presa en ella mateixa com a partir de l'experiencia viscuda, i aixb suposant que el concepte metafsic d'art pugui assolir l'essencia de l'art. (Epleg de Der Ursprung des Kunstwerkes, dins Holzwege, ps. 66-68.)

La mera acci no canviar; l'estat del mn, perqui: l'sser, en tant que eficacitat i activitat, embolcalla tot ens enfront del que s'esdev. Fins i tot, l'immens sofriment que recorre la terra no pot despertar immediatament cap modificaci, perque s experirnentat noms com un sofriment, s a dir, passivament, com un objecte ofert a una acci i, doncs, immergit en el mateix imbit essencial que l'acci: l'iimbit de la voluntat de voluntat. Per& la terra resta protegida en la llei insignificant del possible que s la terra mateixa. La voluntat ha imposat com a fi l'impossible al possible. L'activitat que organitza aquesta coacci i que la mant dominant, procedeix de l'essencia de la tecnica, terme que aqui s identic al concepte de la metafsica en procs d'acomplir-se. La mif formi tat absoluta de totes les coses humanes de la terra dominades per la voluntat de voluntat revela l'absurdidat de l'obrar hum; erigit en absolut. La devastaci de la terra comega com un procs volgut, perb que no s conegut i que no ho pot ser en la seva essetcia, en una epoca en quP 1'essGncia de la veritat es determina com certesa, com allb en el qual les representacions i les fabricacions humanes esdevenen segures d'elles mateixes. Hegel concep aquest instant de la histbria de ! metafsica com aquell en que la consciencia absoluta de si mateix esdev principi a del pensament. Sembla com si, soia el regne de la voluntat, l'essencia del dolor resti closa a l'home, semblantment I'esskncia del goig. L'excs de sofriment, pot aportar encara aqui una modificaci?

20

Estudis i assaigs

Cap modificaci no es produeix sense una escorta que abans obre cam. Perb, {com s'acosta, si no es veu a l k que adv, d l b que crida l'essencia de l'home, allb que la salvaguarda, ensems que la fa visible, s a dir, que fa que sigui copsada i, aix, porta alguns mortals pel cam de bastir I'habitatge de l'home pensarosament i potticament?

berwindzlzg der Metaphysik,

XXVIII

(dins Vortrage und Azrfsatze, ps. 98-99).

I I I . MES ENLLA DE L A METAFISICA

Pe~zsamenti poesia

<{. .. POETICAMENT

H A B I T A L'HOME..

.M

Aquesta frase s manllevada a un poema tardh de Holderlin que ens ha pervingut d'una manera forca particular. Comenca aix <(En blau adorable floreix amb la teulada methl.lica el campanar...), (Edic. de Stuttgart, 2, 1 ps. 372 i SS;Edic. de Hellingrath, VI, ps. 24 i SS.) Per tal d'escoltar correctament aquesta frase, l'hem de restituir amb compte al poema. Per aixb la considerarem (bedenken) i aclarirem els dubtes (Bedenketz) que suscita d'entrada. Altrament ens mancaria la lliure disposici que ens cal per a contestar aquesta frase en allb que la seguim. <(... poeticament habita (wohnet) l'home.. .s. Hom es pot representar en rigor que els poetes a voltes habiten poeticament, Perb, {com I'home, s a dir, cada home, i aixb permanentment, podria habitar poeticament? Tot habitar, no s incompatible amb el mode de viure dels poetes (Dichterischen)? La crisi d'habitatges (Wohnungsnot) aclapara el nostre habitar. Fins i tot, si no fos aix, el nostre habitar es veu trasbalsat avui pel treball, inquietat per l'afany de guanys i d'exits, encisat per les distraccions i esbarjos organitzats. Si en el nostre habitar, perb, resta encara un lloc, i una mica de temps, per a la poesia (Dichten), llavors, en el millor dels casos, el que ocorre s que hom s'ocupa de les belles lletres, amb independencia que les llegeixi o que les escolti per rhdio. Aleshores, hom nega la poesia (Poesie) en tant que nostilgia esteri1 i papalloneig en I'irreal, i la rebutja com a fugida a un mn iliusori; o b hom la considera literatura. El valor de la literatura s mesurat segons el grau respectiu d'actualitat. D'altra banda, el que pugui ser actual s fet i dirigit pels brgans que afaiconen I'opini pblica civilitzada. El moviment literari s un de llurs funcionaris, i per funcionaris s'ha d'entendre aquells qui estimulen els altres i sn a llur torn estimulats. Aix, la poesia no pot apareixer d'altra manera que com a literatura. Adhuc on s considerada culturalment i cientfica s un objecte de la histbria literhria. La poesia (Dichtzmg) occidental s posada en circulaci sota la denominaci genirrica de eliteratura europea*. Ara b, si per endavant la poesia t una nica manera &existir, que s la literhria, com I'habitar humh podria basar-se en la poesia? L'enunciat, que l'home habita pokticament, prov d'un poeta, i precisament d'un poeta que, hom diu, no fu pas gaire bona fi. El carhcter propi dels poetes s no veure la realitat (Wiukliche). En lloc d'actuar (wirken), somien. Tot el que fan s pura imaginaci, i imaginar, aixb rai, aviat L . s fet. Fer es diu en grec T C O ~ T I ~ I Sl'habitar de l'home, ha de ser poesia (Poesie) i poittic (poetisch)? Aixb noms ho pot admetre qui viu lluny de la realitat i no vol veure les condicions histbriques i socials a quk avui est& sotmesa la vida dels homes, coUectivitat)>. altrament dit, allb que els sociblegs anomenen <<la
Els Marges, 10. 1977

21

Perb abans de declarar incompatibles, d'una manera tan simplista, l'habitar i la poesia, podria ser til prestar una atenci seriosa a la dita del poeta que ens parla de l'habitar de I'home. No descriu les condicions actuals d'aquest habitar. Sobretot no afirma que habitar vulgui dir tenir habitatge. Tampoc no diu que la poesia (Dichterische) es limiti a no ser res ms que un joc irreal de la imaginaci poetica (poetischen). Qui, doncs, dels qui reflexionen, gosaria afirmar sense cap escrpol i encimbellant-se en una posici forca discutible que l'habitar i la poesia (Dichterische) sn inconciliables? Potser se suporten l'un a l'altra. Ms encara: potser l'un porta l'altra, de manera que l'un, l'habitar, reposa en l'altra, la poesia. Si ho suposem, llavors, s clar, ens cal pensar l'habitar i la poesia (Dichten) en llur essencia (Wesen). Si, doncs, no ens oposem a aquesta exigencia, pensem allb que hom anomena genericament l'existencia de l'home a partir de l'habitar. D'aquesta manera ens deseixim de la representaci habitual de I'habitar. Darrera d'ella, I'habitar no s sin una manera entre moltes d'altres de captenir-se l'home. Nosaltres treballem a la ciutat, perb habitem als ravals. Fem un viatge i habitem ara ac ara &h. Entks aix, habitar s noms disposar d'allotjament. Quan Holderlin parla d'habitar, apunta al tret fonamental de I'existencia humana. I la poesia (Dichterische) la considera a partir de la relaci amb l'habitar comprits essencialment. Es clar que aixb no vol dir que la poesia sigui nom6 un guarniment i un afegit de l'habitar. El carhcter poetic de l'habitar tampoc no significa que en tot habitar, d'una manera o d'una altra, s'hi trobi aquest carhcter. La frase: <c.. .poeticament habita l'home ...)> diu molt ms, a saber, que s la poesia el que fa que habitar sigui un habitar. La poesia s prbpiament el que permet que hom habiti. Perb, a travs de qui. aconseguim habitar? A travs de l'acci de bastir (Bauen). La poesia s, en tant que permet habitar (Wohnungslassen), un bastir. Aix, ens trobem davant d'una doble exigencia: d'una banda, pensar el que hom anomena l'existencia de l'home a partir de l'essencia de l'habitar; i, de l'altra, pensar l'essencia de la poesia com el que permet habitar, com un bastir, potser com el <(bastir)> per excell&ncia. Si cerquem l'esskncia de la poesia en aquesta direcci, assolirem I'essencia de l'habitar. D'on, perb, podem obtenir, nosaltres els homes, la informaci sobre l'essencia de l'habitar i de la poesia? D'on, en suma, l'home pren la pretensi d'atenyer I'essencia d'una cosa? Noms la pot prendre d'allh on la rep. La rep del que li diu la paraula (Sprache). I aixb s'esdev, s clar, noms quan presta atenci a l'essencia prbpia de la paraula. Nogensmenys, alhora desenfrenats i hhbils, discursos (Reden), escrits i comunicats difosos per rhdio dansen follament entorn de la terra. L'home es comporta com si fos el creador i el mestre de la paraula, quan s aquesta, en canvi, la mestressa de l'home. Quan es capgira aquesta relaci de sobirania, a l'home se li acuden estranyes maquinacions. La paraula esdev un mitjh d'expressi. En tant que expressi, la paraula pot decaure a simple instrument de pressi. Esth b que fins i tot en semblant s de la paraula hom tingui cura encara del seu parlar. Perb aquesta cura no ens ajudar; mai, ella sola, a capgirar la veritable relaci de sobirania entre la paraula i l'home. Car, prbpiament, qui parla s la paraula. L'home parla noms i en la mesura en que respon a la paraula escoltant el que li diu. De totes les interpellacions que els homes poden dur a la parla, la de la paraula s la suprema i la primera. La paraula s el primer i el darrer que ens assenyala el cam cap a l'essencia d'una cosa. Aixb, tanmateix, no vol pas dir que, en qualsevol sentit d'un mot pres a l'atzar, la paraula ens lliura l'essencia transparent de la cosa directament i definitivament, com un objecte disponible. Perb la correspondsncia, en la qual l'home escolta prbpiament el que li diu la paraula, s aquets dir (Sagen) que parla en l'element de la poesia. Com ms poetica s l'obra d'un poeta, i ms lliure el seu dir, s a dir, ms obert i ms disposat a l'imprevist, aix ms purament lliura el que diu a I'escoltar sempre ms assidu, i ms gran s la disthncia entre el que diu i la mera declaraci, sobre la qual hom discuteix noms per saber si s exacta o inexacta.

22

Estudis i assaigs

...poeticament

habita l'home..

diu el poeta. Sentirem ms clarament la frase de Holderlin si la restitu'im al poema d'on I'hem agafada. D'entrada, escoltarem noms els dos versos dels quals l'hem separada i retallada. Diuen: Ben merexeidor, perb poeticament, habita l'home en aquesta terra. El to fonamental dels versos ressona en el mot ctpoeticamenta. Aixb s recalcat pels mots que t a un costat i a l'altre, pels que el precedeixen i pels que el segueixen. El precedeixen els mots: <{Ben mereixedor, per&..)> Gaireb sonen com si el mot restrings l'habitar ben mereixedor de l'home. Noms que els segueix, <{poeticament)>, que s I'invers el que s'ha d'entendre. La restricci s'acompleix a travs del gir <{ben mereixedor),. al aual ~ o d e m " mentalment un <(sens dubte),. Sens dubte. l'habitar afegir de l'home s per moltes raons meritori. Car l'home t cura de les coses que creixen, les coses de la terra, i protegeix per a si mateix tot el que creix. Tenir cura i protegir (colere, cultura) s un dels modes del bastir. L'home, tanmateix, no noms cultiva el que desplega una creixenca, sin que basteix tamb en el sentit de I'aedificare, construint el que no pot nixer i subsistir a partir d'una creixenca. Tot el que s constru'it i edificat en aquest sentit no sn noms els edificis, sin tot el que s manufacturat i executat per l'home. Malgrat aixb, els merits d'aquest mltiple bastir no engloben mai plenament l'essencia de l'habitar. Al contrari, barren l'accs de I'habitar a la seva essencia, puix que sn buscats i aconseguits noms per ells mateixos. Llavors sn els merits els que, precisament per llur abundincia, constrenyen l'habitar als lmits de la cultura i de la construcci. Aquests cerquen satisfer les necessitats de I'habitar. El bastir (Bauen), en el sentit de la cura que el camperol (Bauer) t per la creixenca i en 61 sentit de la construcci d'edificis i fiibriques i de la producci d'instruments, s ja una conseqencia essencial de l'habitar, per6 aquests modes no en sn la base ni, encara menys, la seva fonamentaci. Aquest ha de tenir lloc en un altre bastir. El bastir practicat generalment, i sovint exclusivament, i que s aix I'nic bastir conegut, aporta sens dubte una abundincia de merits a I'habitar. Perb I'home pot habitar noms quan ja ha bastit i basteix i est; disposat a bastir d'una altra manera. <<Benmereixedor (sens dubte), per6 potticament, habita I'home.. .D. Els segueixen els mots: <{aquesta terra),. Hom podria considerar superflus aquesta addici; car habitar significa ja l'estada de l'home a la terra, en <{aquesta>> terra, a la qual tot mortal sap que hi s confiat i exposat. Amb tot, quan Holderlin gosa dir que I'habitar dels mortals s poetic, aquesta afirmaci, a penes dita, desperta la impressi que I'habitar ccpo&ticamentn aparta precisament els homes de la terra. I, doncs, la poesia (das Dichterische), quan hom la identifica a I'art poetica (das Poetische), no pertany al domini de la fantasia? L'habitar poeticament sobrevola en ales de la fantasia la realitat. El mateix poeta, perb, adverteix contra aquesta aprehensi dient precisament que l'habitar poktic s l'habitar <<enaqucstia terran. Holderlin preserva aix la poesia no noms d'un malentes precipitat, sin que, afegint els mots <(enaquesta terra),, ens adreca prbpiament cap a l'essencia de la poesia. Aquesta no sobrevola la terra, ni li passa pel damunt, per abandonar-la i gronxar-se sobre d'ella. La poesia (Dichten) s el que abans que res porta I'home cap a la terra i, d'aquesta manera, el duu a habitar.
< L A

Een mereixedor, perb posticament, habita I'home en aquesta terra. Sabem ara com l'home habita potticament? Encara no. Fins i tot correm el perili de reempla~ar dita poetica de Holderlin per d'altres de la nostra collita. Sens dubte la Holderlin esmenta l'habitar de I'home i els seus merits, perb no relaciona I'habitar,
Els MaQes, 10. 1977

23

com ha estat fet, amb el bastir. Tampoc no en parla, d'aixb, ni en el sentit de protecci, de cura o de construcci, ni de manera que presenti la poesia com un mode propi de bastir. Holderlin, quan parla de l'habitar pokicament, no ho fa igualment com ho fem nosaltres pensant. I, tanmateix, nosaltres pensem el mateix que Holderlin poetitza dichtet ). , - -, 2 s clar que aqu ens hem de fixar en quelcom essencial. Cal fer previament una breu remarca. La poesia i el pensament noms es retroben en el mateix, en tant que romanen fermament en la diferencia de llur essencia. El mateix (das Selbe) no coincideix amb l'igual (das Gleichen) ni tampoc amb la uniformitat buida de la pura identitat. L'igual s'aplica sempre a la indiferencia, perque tot s'hi acordi. El mateix, en canvi, s la pertinen~amtua del diferent a partir de l'aplegament acomplert a travs de la diferencia. En l'exposici (Austrag) del que s diferent, Sessencia aplegadora del mateix ve a la llum. El mateix bandeja tot afany &igualar sempre les diferencies en una uni original. L'igual, en canvi, disgrega en la unitat fada de l'u noms uniforme. Holderlin en sabia alguna cosa, d'aixb. En un epigrama titulat La rel de tot mal (Wurze2 alles Ubels) diu: Bo i div s ser unit; per que, doncs, entre els homes hi ha aquest afany de buscar que noms un sigui un i una sigui una? (Edici de Stuttgart, I, 1, p. 305). Si reflexionem sobre el que Holderlin poetitza respecte a I'habitar poeticament de l'home, trasiiuim un cam pel qual, a travs de la diversitat dels pensaments, ens aproximem al mateix que el poeta diu poeticament. Perb, que diu Holderlin de l'habitar poeticament de l'home? Cercarem la resposta a aquesta pregunta escoltant els versos 24-38 del nostre poema. Car s en iiur marc que els dos versos comentats abans han estat pronunciats. Holderlin diu: c+t, un home, quan la vida s noms fatics, mirar enlaire i dir: jo tamb v d ser aix? Si. Mentre I'amistat, la pura, roman al cor, no dissortadament es mesura I'home amb la divinitat. Gs inconegut Deu? Es, com el cel, tan manifest? Ms aviat crec aixb. Aquesta s la mesura de l'home. Ben mereixedor, perb poeticament, habita l'home en aquesta terra. Per6 ms pura no s I'ombra de la nit amb les estrelles, si puc dir-ho aix, que l'home, que s com una imatge de la divinitat. H i ha a la terra una mesura? No n'hi ha cap. D'aquests versos noms en considerarem uns quants i, s clar, amb l'nica intenci d'escoltar ms clarament el que Holderlin vol dir quan qualifica de icpoeticfi l'habitar de I'home. Els primers versos (del 24 al 26) ens forneixen una indicaci. Tenen la forma d'una pregunta que el poeta respon confiadament i afirmativa. La pregunta expressa amb circumspecci el que els versos ja comentats enuncien directament: <<Ben mereixedor, perb poeticament, habita I'home en aquesta terra.# Holderlin demana: Pot un home, quan la vida s noms fatics, mlrar enlaire i dir: jo tamb vull ser aix? S.

Estudis i assaigs

Noms en I'hmbit del pur fatic (Miihe) l'home malda (bemiiht) per ser ((mereixedor)>. A l l procura ser-ho a bastament. Perb a l'home tamb li s permes en aquest Bmbit, des d'ell i a travs d'ell, d'esguardar vers els celestes (Himmlischen). Aquest esguard s'eleva cap al cel i, nogensmenys, roman a baix, a la terra. L'esguard mesura l'espai que mitjanga (das Zwischen) entre el cel i la terra. Aquest mitjancer (Dieses Zwischen) s assignat a l'habitar de l'home. Aquest dihmetre (Durchmessung), que ens ha estat assignat i a travs del qual l'espai mitjancer entre cel i terra resta obert, ara l'anomenem ctla Dimensi,,. El seu origen no s el fet que el cel i la terra estiguin girats I'un vers l'altre. Ms aviat, llur acarament reposa en la Dimensi. Aquesta tampoc no s una extensi de l'espai tal com se sol representar; car tot el que s espacial, en tant que ha estat collocat en l'espai (Eingeraumtes), t necessitat de la dimensi, s a dir, d'allb on s collocat. L'esskncia de la dimensi s la distribuci (Zumessung) clarificada i, doncs, mesurable de I'espai mitjancer, tant del cel en la terra com de la terra en el cel. L'essencia de la dimensi la deixem sense nom. Segons les paraules de Holderlin, l'home mesura tota la dimensi, mentre es mesura amb els celestes. L'home no empren de tant en tant aquest mesurament, sin que s en ell noms que l'home, &una manera general, s home. Per aixb li pot posar traves, degradar40 i desfigurar-10, per6 no se'n pot sostreure. L'home en tant que home s'ha remes des de sempre a quelcom celeste i s'hi ha mesurat. Tamb Lucfer procedeix del cel. Per aixb trobem als versos segents (28-29): aL'horne es mesura.. . amb la divinitat)>. Ella s <(lamesura), amb la qual l'home mesura el seu habitar, la seva estada en la terra sota el cel. Noms en tant que i'home mesura aixi el seu habitar, pot ser a la mesura de la seva essencia. L'habitar de l'home reposa en aquesta mesura que esguarda enlaire, en aquesta mesura de la dimensi a la qual pertanyen tant el cel com la terra. El mesurament no mesura noms la terra, yq, i per tant no s una pura geo-metria. Tampo no mesura mai el cel, oBpav6~.,per ell mateix. El mesurament no s cap ciencia. La mesura mesura l'espai mitjancer entre cel i terra. Aquesta mesura t el propi yfzpov i, doncs, tamb la prbpia metrica. El mesurament de l'essencia humana en la dimensi que li s mesurada mena l'habitar a la seva estructura fonamental. La mesura de la dimensi s l'element dins el qual l'habitar humh troba la seva garantia (Gewahr), aixa s aUb grhcies al qual dura (wahrt). Aquesta mesura s la poesia (das Dichterische) de l'habitar. Poetitzar s'ha de pensar com un acte de mesurar; no I'hem d'encasellar en qualsevol representaci del fet de mesurar i de la mesura. Probablement, la poesia (Dichten) s per excellencia un mesurar. Ms encara. Potser en pronunciar la frase: ((poetitzar (Dichten) s mesurar)>, haurem d'accentuar-la diferentment: ccpoetitzar s mesurarn. En la poesia es manifesta all6 que tota mesura s en el fons de la seva essencia. Per aixb cal que ens fixem en l'acte fonamental de la mesura. Consisteix en aixb: que, en general, hom comenca per prendre la mesura amb la qual s'ha de mesurar cada vegada. En la poesia se'ns mostra la presa de mesura (das Nehmen des Masses). La poesia s l'adquisici de mesura (Mass-Nahme) entesa en un sentit rigors, per la qual adquisici I'home rep la mesura que conv a I'extensi total de la seva essencia. L'home s (west) en tant que mortal. L'home s anomenat aixi perqui: pot morir. Poder morir significa: s capac de la mort en tant que mort. Noms l'home mor -i sens dubte mor contnuament, mentre roman en aquesta terra, mentre hi habita. Perb el seu habitar reposa en la poesia. Holderlin albira I'essencia de la poesia en l'adquisici de mesura, per la qual es perfh la mesura de la condici humana. Perb, com demostrar que Holderlin pensa l'essencia de la poesia com a adquisici de mesura? Aqu no ens cal cap demostraci. Tota demostraci no s sin una operaci suplementiria acomplerta a partir de certes suposicions. Segons la manera com es formulen, tot es pot demostrar. En canvi, poques coses podem observar. Per aixb n'hi ha prou de fixar-se en les paraules del poeta. I s que, als versos segents, les qestions que planteja Holderlin concerneixen sobretot la mesura. Aquesta s la
Els Marges, 10. 1977

25

divinitat amb la qual l'home es mesura. Les preguntes comencen al vers 29 en aquests termes: <&s inconegut Du?)>No, evidentment. Car si ho fos, com podria ser, en tant que inconegut, mesura de res? Tanmateix, i ara es tracta d'escoltar i retenir b aixb, Du, en el sentit d'aquell qui s, resta inconegut per a Holderlin, i si s per al poeta la mesura, ho s en tant que aquest inconegut. Per aixb se sent desconcertat per una pregunta irritant: {com pot esdevenir una mesura all6 que roman inconegut en la seva essencia? Car allb amb el qual l'home es mesura, ha de ser compartit, s'ha de manifestar. Perb, si es manifesta, llavors s conegut. El du, nogensmenys, s inconegut i ensems s la mesura. Ms encara, a aquest du que resta inconegut, alhora que apareix com aquell qui s, li cal apartixer com el que roman inconegut. La manifestaci del du, i no pas el du mateix, s allb que s misteris. Per aixb el poeta formula tot seguit l'altra pregunta: <tes, com el cel, tan manifest?), Holderlin respon: <(Ms aviat crec aixb.)> Per que, nosaltres preguntem ara, s'inclina el poeta per aquesta suposici? La resposta ens la forneixen les paraules segents, i s concisa: aquesta s la mesura de I'home.), Quina s la mesura per a l'acte humii de mesurar? Du? No. El_ cel? NO. La manifestaci del cel? Tampoc. La mesura consisteix en la manera com el du que roman inconegut es manifesta, en tant que tal, a travs del cel. Du apareix mitjancant el cel i aquesta revelaci fa veure el que s'amaga, per6 no pas intentant d'arrencar del seu amagament el que s amagat, ans noms conservant-10 en el seu amagament. Aix, mitjan~antla manifestaci del cel, el du inconegut apareix en tant que l'inconeput. Aauesta a~aricis la mesura amb la aual l'home es mesura. " Mesura estranya, desconcertant, sembla ser, pel mode com els mortals es representen correntment totes les coses, incbmoda per a I'opini quotidiana, que ho compren tot tranquillament i que pretn ser el raser (Richtmass) de tot pensament i de tota reflexi. Mesura estranya per al mode de representaci corrent, sobretot per cada mode de representaci noms cientfica, de cap manera, perb, una regla o una crossa manipulable; i, tanmateix, mesura verament ms senzilla de manejar que aquestes altres, amb que les nostres mans no cerquin afenar-la, ans es deixin dirigir pels gestos que responen a la mesura que s'ha de prendre aqu. L'acte de prendre la mesura que no s'apodera de la mesura sin que la pren percebent-la recollidament, s un escoltar. Per que, perb, aquesta mesura, tan sorprenent per a nosaltres, els homes d'avui, ens ha de ser dita i, a travs de l'adquisici de mesura de la poesia, comunicada? Perque noms aquesta mesura mesura l'essencia de l'home. Car l'home habita mesurant el <(en aquesta terra, i el <(sotael cel,. Aquests <(en)> <<sotases complementen i recprocament. Llur complementarietat s el recorregut que l'home travessa cada vegada que ell s en tant que terrestre. En un fragment (Edici de Stuttgart, vol. 2, p. 335), Holderlin diu: Sempre, estimat!, la terra va i el cel resta. Puix que l'home s, en tant que suporta la dimensi, la seva essencia ha de ser mesurada cada vegada. Per aixb li cal una mesura que concerneixi d'una sola vegada tota la dimensi. Copsar aquesta mesura, mesurar-ne tota I'extensi i prendre-la com a mesilra, aixb significa per al poeta: poetitzar (dichten). La poesia (Dichten) s aquesta adquisici de mesura, aixb s, per a i'habitar de l'home. Immediatament desprs de la frase: <(aquesta s la mesura de l'homea, vnen els versos: <(Ben mereixedor, per6 poeticament, habita l'home en aquesta terra.>> Sabem ara qui: s, per a Holderlin, la poesia (Dichterische)? Si i no. Si, en tant que ens ha estat ordenat en quina perspectiva cal pensar la poesia, a saber, com per excellencia un acte de mesurar. No, si entenem la poesia com l'acte pel qual aquesta estranya mesura esdev ms i ms misteriosa. I aix cal que resti si estem disposats a restar en l'imbit essencial de la poesia.

26

Estudis i assaigs

Amb tot, sorpren que Holderlin pensi la poesia com un mesurar. I certament, aixi ocorreri mentre ens representem l'acte de mesurar en un sentit corrent. Mitjangant el que coneixem, s a dir, regles i chlculs, hom copia quelcom inconegut, que aixi esdev conegut i delimitat per un nombre i un ordre del tot visibles a cada moment. Aquesta manera de mesurar pot variar segons la natura dels instruments que hi intervenen. Perb, qui ens assegura que aquesta manera habitual de mesurar, noms perqui: s habitual, assoleixi l'esskncia de la mesura? Quan sentim parlar de mesura, pensem tot seguit en el nombre i ens representem ambds, mesura i nombre, com alguna cosa quantitativa. Nogensmenys, l'essencia de la mesura no s un quantum, com tampoc no ho s l'esskncia del nombre. Amb els nombres hi podem mesurar prou, perb no pas amb 1'essi:ncia del nombre. Quan Holderlin concep la poesia com un mesurar i sobretot quan l'acompleix com I'adquisici de mesura, aleshores, per pensar la poesia, hem de considerar d'entrada i sempre de nou la mesura que s adquirida en la poesia; ens hem de fixar en el mode d'aquesta adquisici, que no reposa en un cop de m i ni, sobretot, en una manipulaci, sin en deixar venir el que ens s mesurat. Quina s la mesura per a la poesia? La divinitat; du, doncs? Qui s el du? Potser aquesta pregunta s massa difcil per a l'home i s plantejada massa aviat. Comencem per preguntar, doncs, quk cal dir de du. D'entrada plantegem-ne noms una: Que s du? Ens poden ajudar uns versos de Holderlin que, per sort, s'han conservat i que pertanyen, tant pel tema com per la data, al marc del poema: <(En blau adorable floreix ...)> Comencem aix (Ed. Stuttgart, 11, I, p. 218): Que s Du? Inconegut li s, malgrat ser ple de qualitats, l'aspecte del cel. I s que els llamps sn la ira d'un du. Molt ms invisible roman el que es resigna a I'estranger.. . El que roman estranger al du, els aspectes del cel, a I'home li s familiar. I qui: s aixb? Tot el que, al cel i sota el cel i, doncs, a la terra, brilla i floreix, ressona i flaira, creix i ve, perb tamb se'n va i s'aclofa, perb tamb es plany i calla, tamb empallideix i s'enfosca. Al que li s familiar a l'home, perb estranger al du, s'hi resigna I'inconegut per romandre-hi salvaguardat en tant que l'inconegut. El poeta, perb, invoca en la veu cantant tota la claror dels aspectes del cel, tot el ressb dels seus cercles i els seus vents, i els fa brillar i sonar en la veu. Nogensmenys, el poeta no descriu, quan s poeta, l'aparenga del cel i de la terra. El poeta invoca, en els aspectes del cel, el que, revelant-se, fa aparkixer precisament el que s'amaga, i aixb com al que s'amaga. El poeta invoca en les aparences familiars l'estranger, on l'invisible es resigna, per tal de romandre all6 que ell s: inconegut. El poeta noms poetitza quan pren la mesura, aixb s, quan diu els aspectes del cel de manera que se sotmet a les seves aparences en tant que ailb estranger on el du inconegut es resigna. Per a nosaltres el nom habitual per a l'aparenga i l'aspecte s <(imatge)>. L'esskncia de la imatge s fer veure alguna cosa. En canvi, les cbpies i les imitacions ja sn varietats degenerades de la imatge autkntica, que, en tant que aspecte, fa veure I'invisible i aixi l'imagina en quelcom que li s estranger. Perquk la poesia pren aquesta mesura misteriosa, s a dir, la pren a l'aspecte del cel, la .poesla parla Per aixb les imatges poktiques sn per excellkncia imaginacions: no pas en <<imatges*. simples fantasies i ikiusions, ans imaginacions en tant que inclusions visibles de l'estranger en i'aparenqa del familiar. La dicci poktica de les imatges reuneix en .una unitat la claror i els ressons dels fenbmens celestes amb l'obscuritat i el silencl de I'estranger. A travs d'aquests aspectes el du fa estranyar. En l'estranyesa, hi manifesta la seva ininterrompuda continu'itat. Per aixb, en aquest poema, desprs dels versos: <(ben merexeidor, per& pokticament habita I'home en aquesta terraa, Holderlin prossegueix:

Els Marges, 10. 1977

.. . Perb ms pura no s l'ombra de la nit amb les estrelles, si puc dir-ho aix, que l'home, que s com una imatge de la divinitat.
<(. . . l'ombra de la nit)>-la nit mateixa s l'ombra, aquesta obscuritat, que no pot esdevenir mai pura tenebra, perqui: en tant que ombra resta confiada a la llum, perqui. s projectada per ella. La mesura que pren la poesia es resigna, en tant que l'estranger, on l'invisible t cura de la seva essencia, en a l b familiar que sn els aspectes del cel. Per aixb, la natura essencial de la mesura s la mateixa que la del cel. Perb el cel no s pas pura llum. L'esclat de la seva altura s en si l'obscuritat de la seva vastitud on tot s'arrecera. El blau de la blavor adorable del cel s el color de la profunditat. El blau del cel s la sortida i la posta del crepuscle de tot el que s anunciable. Aquest cel s la mesura. Per aixb el poeta s'ha de preguntar:

H i ha a la terra una mesura?

I ha de respondre: <(Non'hi ha cap.)>Per que? Perque quan diem cta la terra), volem dir que tot el que s'hi troba existeix noms en tant que l'home habita la terra i, habitant-la, fa que la terra sigui la terra. Perb el fet d'habitar noms t lloc quan la poesia s'esdev i s d'aquesta manera, a saber, com a adquisici de mesura per a tot mesurar. Elia s en ella mateixa el propi acte de mesurar, i no pas el pur mesurament amb regles preestablertes amb vista a uns plans fixats per endavant. La poesia, tanmateix, no s tampoc cap bastir, en el sentit d'al~ar edificis i condicionar-10s. La poesia s, en canvi, el bastir inicial, en tant que ella s el propi mesurar de la dimensi de l'habitar. La poesia s, sobretot, el que fa que l'habitar de l'home romangui dins la seva essencia. La poesia s el primer original ctfer habitar, (Wohnunlassen). La frase cd'home habita en tant que basteix (baut))> ha assolit ara el seu sentit autentic. L'home no habita, mentre no fa sin organitzar la seva estada a la terra i sota el cel, tenint cura de les coses que creixen i bastint edificis, com a pages i pe (Bauev). L'home pot bastir aix, noms si ja basteix en el sentit de l'adjudicaci de mesura de la poesia. L'autentic bastir t lloc en tant que hi ha (sind) poetes, els quals prenen la mesura per a tot el que s arquitectbnic, per a l'estmcturaci de I'habitar. El 12 de marG de 1804, Holderlin escriv des de Nrtingen al seu amic Leo von Seckendorf: <(La faula, visi postica de la histbria i de l'arquitectbnica del cel, constitueix en aquest moment la meva principal ocupaci, especialment la de la nostra naci, en la mesura en qui: es diferencia de la grega, (Edic. Hellingrath, vol. 2, p. 333).

... poeticament, habita l'home.. .

La poesia construeix l'esskncia de l'habitar. Poesia i habitar ni s'impliquen ni s'exclouen. Ms aviat es pertanyen recprocament reclamant-se l'una a l'altre. <(Poeticament habita I'home)>. I nosaltves, habitem poi.ticament? El ms probable s que no habitem gens poeticament. I si s aixi, lla frase del poeta queda desmentida i esdev falsa? No. La seva veritat s codrmada de la manera ms inquietant. Car un habitar noms pot ser no poetic si s essencialment poetic. Perque un home pugui ser cec, cal que en la seva essencia romangui un home que hi veu (Sehender). Un tros de fusta no pot tornar-se mai cec. Perb quan l'home es torna cec, hom pot preguntar si en el seu cas la ceguesa prov &un defecte i d'una perdua de visi o si reposa en un excs i una desmesura. Holderlin diu en el mateix poema que reflexiona sobre la mesura per a tot mesurar (versos 75-76): <(El rei Gdip potser t un ui de massa.)> Podria ser, l doncs, que el nostre habitar sense poesia, la seva impotencia d'adquirir la mesura, vingus de I'estranya desmesura d'un furor de mesurar i calcular. Nosaltres podem arribar a coneixer si habitem d'una manera no poetica i com hi
Estudis i assaigs

habitem, noms si en cada cas sabem que s la poesia. Nosaltres no podem esperar que s'acomp1ei:ri un capgirament d'aquesta manera de viure no poetica, en el cas que no perdem de vista el que s poittic. Nosaltres veurem la participaci que hi han tingut el que hem fet i el que hem deixat de fer en aquest capgirament noms quan comprendrem la importincia de la poes:%. La poesia s la puixanga fonamental (Gru~zduermogen) l'habitar humi. Perb en de cap moment I'home no pot (vermag) ser poeta, si, doncs, no s en la mesura (Masse) en que la seva essencia li s apropiada a allb que l'estima l'home (mag den Menschen) i que, doncs, la seva essencia necessita. Segons la mesura d'aquesta apropiaci, la poesia s autitntica o no ho s. Per aixb, l'autentica poesia no s'esdev tampoc a cada ;poca. Quan hi ha poesia authtica i quant de temps n'hi ha? Holderlin ho diu als versos que ja hem llegit (26-29). Hem diferit expressament comentar-10s fins ara. Els versos ens diuen:

...Mentre l'amistat, la pura, roman al cor, no dissortadament es mesura I'home amb la divinitat ...
Que s l'amistat? Un mot inofensiu; perb Holderlin hi afegeix un eptet, <(lapura,,. ctL'amistat,,, aquest mot, si el prenem al peu de la lletra, s l'admirable traducci que Y fa Holderlin del mot grec XPLS. En Aiax, Sbfocles diu de la X ~ P (v. 522): Car s la gr2cia el que sempre crida la gricia. xpy xp~vyp BQTLV TLXTOUCT'&E~' <(Mentre l'amistat, la pura, roman el cor.. .a Holderlin diu, en un gir que empra a pler, <tal corn, i no pas adins el cors; <tal coru vol dir: arribat fins a I'ess2ncia de l'home que s l'habitar, arribat com a reclam de la mesura al cor, de manera que aquest, el cor, es tomba a la mesura. Mentre dura aquest reclam de la gricia, sortosament es mesura l'home amb la divinitat. Quan s'esdev aquest mesurar, l'home poetitza a partir de I'essencia de la poesia. Quan la poesia adv, llavors l'home habita humanament en aquesta terra, Ilavors, com ho diu Holderlin al seu darrer poema, <(lavida dels homes)) s una ctvida habitant), (wohnend Leben). (Edic. de Stuttgart, 11, 1, p. 312).
Panoralnu Quan lluny se'n va la vida habitant dels homes, on lluny briUa el temps dels ceps, hi ha tamb, perb, els camps buits de l'estiu, i el bosc apareix amb les seves obscures imatges. Que la natura-completi la imatge dels temps, que resti, quan aquests s'escolen de pressa, ve de la perfecci; llavors l'altura del cel brilla per als homes; com diadema de flors els corona.

CARBONELL Traducci de MANUEL

<c..

.dichterisch, wohnet der Me~zsch B (dins V . und A.). ...

Els Marges, 10. 197/