m

u
O
jcmmc Vicem Viws (Ginma. l^O-U. 960)

Jaume Vicens Vives i Vestud de la geopoltica

Jos Luis Villanova
per Jiuimc Vicens Vi\'cs, i tamhc la .seva transcentlcncia, en rimhir de la historia i A la historini^rafia, ha csrar, i ^ s, investigatia en noinhrosiis trehalls i articles. Es hen cert que la iiiajor part de la -seva activitat es va centrar en r c s m e n t a t camp, pero tamh va realinar interessants aportacions dins Tanihir ile la geografa ( 1 ) . De tota la seva a c t i v i t a t geogrfica {editorial, ditlactica, cartogrfica...), el present arricie es circumscriu en les .scves aportacions a la geopoltica. 14001 52

^ ^

entiniic hihor LIL'SCUVOKIPKI;!

Les raons d'iin inters ITon i coin sorg Tinters t.le reminent historiai.lor per la geopoltica? El mateix Vicens respon a aqiiest interroganf. En Hnalitzar els seiis estiidis universitaris lleg Li TL'ITL' L't 'H/.sioTc de Liicien Fehvre, i a l'article Fehvre y los Annales (/^L'.si'nn, nm. 708. 3-3-195!) escriu: "La lectura del libro me sobrecogi... QLIZ mi aMciiin a lo geopoltico V a Ki geohist(>rico, mi inveterarla aficin a contabular hombre y esj^acio, a buscar la realidad histrica en la cartografa, provenga tle at.]nclla fniciuosa leclui"a>>.
RL-VSII LIL- Girona / liol-agost 1^)95

^B ^

Per alrn Kiiul;i, el d o i n i n i J e la llengLiii alcmanyii li p c r n i e t c ccmcixer les apiirtaciiins c la tieopoltica a l c n i a n y a , la q u a l u x p e r i m e n t a v a u n r a p i d i p e r i l l o s d c s e n v o l u p a n i c i i r al llar^ deis anys t r e n t a , desprcs JV-Jisd/x'^ar a m h u n e x c m p l a r LIC la r e v i s t a Zemchriftfr Gcopolitik (2) a la Biblioteca Universitaria de Barcelona ( V i c e n s , 1950, pg. 6 ) . Q u i n e s raons potueren impulsar V i c e n s a aprofundir, i dedicar una pare d e la s e v a a c t i v i t n t i n v c s t i j a d o r a i d i v u l g a d o r a a la yciipoltica? Per u n a b a n d a , desitjava definir el seu c o n c e p t e i m e t o d e p e r s i t u a r - l a al l l o c q u e , segons ell, li corresponia al si deis estudis g e o g r a f i c s , h i s t o r i e s e c o n o m i c s ( V i c e n s , 1 9 5 0 , p a g . 7)- En a q u e s t aspecte se c e n t r a , fonamentaluK-nr, la seva obra Traudo General de Gcoinitica ( 1 9 5 0 ) . Per altra b a n d a , V i c e n s semprc va esiar interessat per tot alio q u e l'envoltava, i manifestava la seva preoc u p a d o per fcr comprensibles els esdcv e n i m e n t s c o n t e m p o r a n i s p e r q u els seus c o e t a n i s po^uessin dcsenviluparse d e m a n e r a m e s h u m a n a , c r t i c a i c o n s c i e n t . En aquesta lnia escriu: La g e o p o l t i c a . . . es d e suma utilid a d para la c o r r e c t a i n f o r m a c i n del c i u d a d a n o e imprescindible para todos cuanto.s i n t e r v i e n e n e n la o r i e n t a c i o e x t e r i o r e i n t e r i o r d e la vida d e u n a colectividad h u m a n a . ( 1 9 5 0 , pag. 7) A q u e s t a rao s'aprecia en la t r e n t e na d'ariicles de caire geopoltic que va p u b l i c a r a X'.simn, e s p e c i a l m e n t els anys 1939 i 1940 ( 3 ) , anys de grans convulsions i n t e r n a c i o n a l s . A p o r t a c i o n s en tres a m b i t s El p e n s a m e n t geopoltic de Vicens es localitza, .sobrettit, en tres ambits; els dos interessants volums que publica s o b r e el t e m a , Es/KiJia. GcopoUiica del del Impcrin ( 1 9 4 0 ) i Tmiado General de Geopnlica ( 1 9 5 0 ) ; els articles d e divulgaci de Deslino i d'altres dos a Zeilschif fr Geopolilik i Geopoli' ca ( 4 ) ; i els atlas histories i el m a n u a l Universo. Geofr^-afia General (1956), o r i e n t a t s a t ' e n s e n y a m e n t secundati. Les principis a p o r t a c i o n s les realitza ais dos primers volums e s m e n t a t s . D e u a n y s t r a n s c o r r e n e n t r e Taparici d e t o t e s d u e s o b r e s , d e u a n y s e n els q u a l s la s e v a s i t u a c i p e r s o n a l i la i n t e r n a c i o n a l h a n can\'iat ratlicalment. Revista IIL' Gironn
|iihti ,i''ii-.i

El 1940, tlesprcs LIC la r e c e n t \'ic[oria franquista, acaba d'sser expulsai d e la u n i v e r s i t a t i, p e r a l t r a bala, a m b l'inici de la 11 Guerra Mun^lial, l'Escola A l e m a n y a i.le G e o p o l t i c a , u n ilels supofts doctrinis i proiaganLlfsries d e l'expansionisme nazi, es truba en el seu apogeu. El 1950, ja torna a exercir a la iini\'ersitat - a la qual s'ha\'a reincorporai el 1 9 4 7 - i la derrota nazi a la 11 G u e r r a N'lundial c o m p o r t a la practica dcsaparicii ile la geopoltica ile gaireb tots els a m b i t s , a causa d e la carrega poltica q u e duia implcita en ser identilicada a m h la Gcopolitik de l'Escola AlemLniya. E n aquesta n o v a c o n j u n tura, Vicens ha d e matisar, o replantejar, algunes idees exposai.les a la priuiera obra i detensar-se d e possihles tergiv e r s a c i o n s q u e , al s e u p a r e r , d ' e l l a s'hagin reajitzat ( 1 9 5 0 , pag. 5). A l segtin vohim manitesta q u e els esdeveniments internacionals aporten evidencies sobre la validesa deis motius geopoltics e n les directrius de la poltica e x t e t i o r .lels estats i q u e cal desinarc a r la g e o p o l t i c a d e 1 ' " e s c u e l a M u n i c h - H e i d e l b e r g , escola caracterit:ada per actituds agre.ssi\'cs i imperialistes, que i,lesprs ;.ie sotmetre's a la ideologia nazi p e r d el seu wilor cienit'ic ( 1 9 5 0 . pag. 6 i 7). A m b d u e s obres .son molt diterents. la primera es una aplicaci deis principis basics i tecniques carti'jgratiques d e la geopoltica aleuianya e n l'analisi ^le la historia espanyola des d ' u n a p t i c a m a r c a d a m e n t i m p e r i a l i s t a . A m b ella t a m b \'ol re.ssaltar el valor pedaggic de divulgaci d e la propia geopoltica ( 1 9 4 0 , p a g . 2 6 ) . A la s e g o n a p r e t n establir els conceptos, principis i niettv des de la geopoltica, per dotar-la d ' u n cuerpo colierente de d o c t r i n a ( 1 9 5 0 , piig- 5), tot analitzant les idees d e gegrafs i geopolitolegs a l e m a n y s (Ratzel, H i x , H e n n i n g , MaiU, O b s t , V o g e l , Passarge, L a u t c n s a c h . . . ) , rancesos (Vidal de la Blaclie, A n c e l , B r u n h e s , Vallaux, l \ ' m ; u i g e o n , Oeffontaines...), anglosaxons (Maekinder, Mahan, W h i t t l e s e y . . . ) , i deis pars LIC la geopoltica (Kjelln i Maushoter), t e n i n t en c o m p t e les a p o r t a c i o n s de T o y n b e e i d e " P e s c l a deis A n n a l c s ( F e b v r e , Rraulel...), realitzant un autentie exercici ^.reruLlicii). (5) A totes ilues pul"'licacions manitesa el seu nteres per mostrar la geopoltica c o m una ciencia. El 1940, la considera
1 'N=\

el A T I U H . U T l H u t n i , '

Flecha narmil dinlmlci. E i p i u ItndEi,'

r'm D laque. Su v p*tt anpliarkc ton

lea a|iilcnLr neatwM. Flctlii auixcilliiiiBka. Arrin npclillni,

<lT>iJca. F l r r h i t a ) a 4 * . | w a i a J n r pslllkai jnoyDma m tJifcjMciaa J f * a t r * l l a J u rn tu

l'lcvli t , u a . liara Macrtlai Jcnio Jr rUa un n o n b ' c o u (ct-a Flrvlia K l o T U i l a t^Mta trtiant* muy prhl i p a Ira. [:i.l|.D Je l c i i . l l - n i l M , n r l i c l f n c f W l , I u r n I i i|UG a iiiB^Dr rfcrlividad 6* la (n. d c n r i i nirrc*|>aid m i j a r |nKaa a la flnhi. 1 l i a n m n b* titmtt rl lulal del (lucao de laa r i H l i u q u de l parlen.

Impulaaa aaaelua p n i e l r t n l e tahtt

lufa

, lenitoHal. teaoi-

-3
G

Tvadeuela fmflrada u reehauda.

EipatialAn tnlalanal. ColonialAn rri fcnefal-

Conjunlo ctpBDilTO. 5 Ihdiea al ncloo l e a n a l i . ta prineLpat n a l t i a d B J l a lendenda m h l i a d a .

di

B i n a u l , ILOqUIOl. K D i m N C U V <

* * ^ * * * **' A^A/NAA

Sifw de la rrailItrKia | p o l I t [ c i tonlti EUalijulf r atckdn Iffndcueia ajttia. Doble barrera IrDhlerlia. Fflnlera dr alii t t n i l i n pal II lea. Bialaltncla l i n aJccuodo i l i l e i n i de fm l e n l n Bi Hilar. Dloqueo de CDiuurilrBEiAjitt.

Envol-imiento d i p l e m l l i i

Ai(n.s sig}\es gcopdics ncsemai,

per VtcEm VIVES J . (i 950),

Tratado f^encral de gcopoltic:i, E. Tcidc, ci>i. "Hi/iiii" iiiui. 2, BmvL'omi. (p. S0-,S5).

ma ciencia d'exposici terica i geogrfica, c o m p l e m e n t a r i a a la g e o grafa del paisatge, la qual, al seu parer, queda reduida a mares naturals d'escassa e x t e n s i i q u e e x c l o u les s u p e r e s Cructures h u m a n e s complicades, l'Estat (pag. 5). La geopoltica s, p e r V i c e n s , "lina n u e v a sntesis geogrtica q u e p r e t n tractar aqestes superestructures dins el marc geografic (piig. 3). Eilneriitr per diverses idees tic Kjelln, e x p o sa q u e la g e o p o l t i c a e s t u d i a les relacions q u e s'estaMeixen e n t r e estats, t o t s e g u i n t u n m e c a n i s m e sic, i q u e la p r o p i a d i s c i p l i n a t e n d e i x a q u e el e s t a l l o sea el o r g a n i s m o v i v o d e u n pueblo (pag. 2 1 ) . A q u e s t tipus d'afirm a c i o n s , i el descrdit adquiric per la gco[">oltica a la i-lcaila deis q u a r a n l a , el d u r a n a redetinir la seva posicii'> a m b

5 3 1401'

"La Rticonquhm frcmiica" per VlCENS VlVFS. J., ( 940), E,sp;i:i. Gcopnlricn LCI ESIKIO y Jcl linpurio, Ed. YunL/HL', Barcdima- (/>.(S6Juna protunditat mes jran i a intenrar recuperar la geopoltica, per considerarla la millor preparaci per cdinprcnJre els e s d e v e n i m e n t s i n t e r n a c i o n a l s (1950, pag. 5). L'any 1950, afirma que Ii ^'eopoldca es la doctrina del espacio vital (pati. 76), pero sempre entenent-lo en el senrit L|Lie fou concchiit per Ratzel, i malf,'rat les manipLilacions de les quals va ser objecte per part de la poltica nazi, que el portaren a sser considerar com sinnin de justificaci de poltiques violentes i agressivament expansivas. Conscient de Torganicisme geograic i biologic presents a molces de les teories de les qiials intenta desmarcarse, entronca amh Timbra <.le Toynbee en compartir amb ell que el desenvolupament i evoluci deis pobles s conigurat, a mes de per aspcctes geografics, per sitLiacions cconomiqtes, poltiques. religioses, tcniques... (1950, pag. 73). Dins la mateixa lnia d'interpretaci planteja que -toda gnesis cultural es producto de la interaccin del medio fsico y los elementos biolgicos (pag. 75). De la coincidencia de tots i-kis sorgeixen l'adversitat i els estmuls, i en aquesta c o i n c i d e n c i a i n c i d e i x "cl m o m e n t o p,sicolgico-social>. q u e Vicens caracteritza com el terme mes important d'aqucsta relaci entre l'bome i el medi (pag. 75). Per Vicens el motor actiu de la historia deis pobles rau en la capacitar de l'esperit .social per fer front ais successius estmuls 14021 54

VK'.ENS VIVFS,].,

(939),"M. am}^illncs occidcmalcs lc Li KK.M roja.

La U.R.S.S.. ci Mliiai y fi mar ihrc" i l\'Mino, iiiii. 125, iarccltma (9-i2'3'), C/i.'iL'iicIriJiiji: jncuviCiuilln).

interns i externs que se li presenten, estmuls L]ue responen a factors geografics i bumans. Aquesta lnia d'argumentaci li serveix per confluir amb els corrents possibilistes-relacionistes. L'aprofundiment en aquesta explicaci, que reabra el 1950, respon a dues raons. Per una banda el Tratado General de Get>))lnica s una obra de can'icter verirableiient cienrfic, pero, per alrra, a Vicens li cal allunyar-se ile certes afirmacions escrites en Esxia. Gei>K)ltica del Estado y del imperio: En los nuevos ritmhos hacia las metas ancestrales, el idioma y la raza son los promotiires ile las energas geopolticas que crean e impulsan el movi' miento histrico. En este sentido, el panhispanisino tiene slidos puntos de arnini.|ue en la Biologa y en la Histo' ria. Es im fcncmeno g e o p o l t i c o puro... que pasa l e n t a m e n t e . . . a ser clave bsica del nuevo equilibrio getv poltico de la Tierra. (1940, pag. 211) Geopoltica i geohistora Al liarg t-le la seva obra parla de geopoltica, geografa poltica, geografa histrica i geohistria. Les seves preferencies se centraren en la primera, la L|ual, per ell, ofereix una clara conn o t a d o dinmica. Resume los resultados de la geografa histrica y de la geografa poltica en una sntesis explicativa, que intenta aplicar a la consideraciiui de

los sucesos polticos y diplomticos contemporneos (1950, pag. 76). A nivell lerminolgic prefereix parlar tie gcohisrria, perqu aquest terme no presenta les connotacions negatives t]Lie acompanyen la geopoltica, pero Ui^ gosa fer-lo servir de manera continuada per no desorientar els seus lectors. (Destino, nm. 664, 29-4-1950). En tots dos voiums, en els seus atles histories i ais diferents arricies geopoltics (.jue va publicar, Vicens manitesta un gran inters en la utilitzaci(i ele mapes geopoltics, que ell Llenomina mapas Lnmicos (1950, pg. 77). La gran aportaci que realitza en aquest camp s la introducci a Espanya deis principis i tcniques cartogrfiques-geopoltiques, caracteritzades per l's de signes sugestivos que conviden a comprendre el desenvolupament LICIS fenomens histtics, poltics i culturis que es localitzen en l'espai terrestre, i proporcionen plasticitat ais conceptes. Pero aquesta mateixa capacirat de suggesti que comporten els mapes, inciou lEn deis grans jierills ..ue representen, i son conegULles les manipulacions realitzades ]"tels nazis amb finaljtats expansive^ i propagandstiques. Vicens resumeix la seva concepci en la motleraci de l's ilel smbol geupolric i en la seva utilitzaci cientfica, per ral i.revitar rot intent tIe manipulaci (1950, pag. 78 i 79). Sempre va estar preocupar per aquesta circunistancia i, da\'ant la perdua de valor cientlic en

Rt'vistii di: Girtma / niini. 171 liilinl - n^^tisi I^M

^ss~ P
- ~MW V

,"
1 ^
f * "

' '."^

-IS^T - i ~J^^ G j H^< ""ifc^T^^ff|.y 5 ^^MH T f j M _ J . ^ _ _ ^ a n J i j

m ^\a t 1^1
M^r
m'^

"'-

. V

- -::

"~^S
"^
^

s s ^ - * ^ f^^i 1-*"^'^
i#a^5i^'';SS&^

.- i-^t'i-m

^^s^ ' E MS^^^JI

r^1 1

^^^BMB

VSMjA

"j^lM
""^Ssp^' " w ^

^ ^

^^^;^?

"Fjomcras geoecommcas de Enra/w cu J934" fwjicmi), VlCEN.s VjVES, J., (/950), TratJo tjencral Jo t;o.>pnlitic;i, Ecl. TL-tJf. coi. "Hilari". nm. 2. B<i7a'niKi. (p.67) cnreidcUmlzcn, \V.. (/9'/), Gcopolirisclics :iir Wclrage, KimVimmck'iVcrlig, HcidcllvyilBcrlmlMciiichurfi. (y.17) (dma).

Tus d'iiqucsts iiiapcs, cscrv a E.s|)ii. Geopoltica... "Si la G e o p o l t i c a p u c J c llc^iiar a ser Lin amn peligrosa J e propaj;:anda, es por la difusin e x t r a o r d i n a r i a q u e los mapas sugestivos dan a cualquier h e c h o histrico y fjcotzrfico (pa^. 2^) Pero, malfrat aqestes af'irniacions, n o J u h t a a fer servir prolusnnient en les seves ohres mapes calcats de tres atlats y e o p o l i t i c s d ' a u r o r s d e l'Escola A l e m a n y a , els q u a l s es p o d e n e m m a r c a r dins Taparell d e ]->ropajanda nazi ilels anys trenta i inicis tlels quarant;i. A f e c c i p e r TEscola A l e m a n y a L'lnteres que Viccns va nianilesrar. d u r a n t molts anys, per les tccniques i, lins i ror, per ecris p l a n t c j a m e n t s d e l ' E s c o l a A l e m a n y a c:s p a l e s ais d o s v o l u m s e s m e n t a t s , s o b r e t o t al primer. A mes a q u e s t inters es c o n s t a t a a la seva hihiioteca pers<inal. V i c c n s adquir i c o n s e r v a m e s d ' u n a v i n t e n a d e v n l u m s , e d i t a r s e n t r o \^)29 i 1 9 4 1 , ^l'autors m o l t s i y n i t i c a t i u s Lpaquesta cscohi (Haushitt'er, Jantzen, H e n ninM...). Alj^unes d'aquestes ohres son hasiques per a l'clahoraci de diversos arricies yeopoltics puhlicats a Desun) els anys 1939 i 1940. La seva relaci a m h l'Escoia A e m a n y a i a n i h j^eopoh'tics i t a l i a n s ile l'epoca Icixisla li va facilitar escriure u n article en la revista italiana (.IC/KJ'ii'ci (Al^iunos c a r a c t e r e s geopolticos Revista de Girona /

lie la expansitH niei.litcrrnea de Espa a " , nm- 1, 1941, Miia) i un altre e n Zciischrif fr Cicopoliiik ( " S p a n i e n und die t;eopi>litische N e u o r i l n u n i ^ der W e l t " , n m . 5, 1 9 4 1 , M u n c h e n ) . Haushotei", un i^iels tuni.lai.ors d'atiuesta puhlicacii, \'a arribar a elo<,'iar en dos a r r i c i e s l'ohra Esnia. Gcojnlica,.. (.<Spanischc G e o p o l i t i k i "Zwei Z e i c h n u n ^ e n iler S p a n i s c h e n G e o p o lick"). En el primer afirma que aquesta ohra representa, per Espanya, el mateix i.]ue l'ohra tle Ratze! i K j e l l n per a Mitieleurupa. Al,iiuns autors, c o m Serra ( 1 9 8 5 ) i N o ^ ( 1 9 9 1 ) , insisteixen en la lleu^eresa, o s u p e r f i c i a l i t a t , a m h (.ue s o n t r a c t a d e s ili\'erses o h r e s e s c r i r e s por V i c e n s al w i h a i i i LIOIS anys q u a r a n t a . C o m ha ostat pales, corts plantcjam e n t s t l o f e n s a t s pe m a t o i x V i c o n s [-loden sser considorats mole perillosos ideol,L:icamenc, i una analisi mes profuni-la i detnt;uda pot aixecar pnlseyuer a . La s e v a s i c u a c i i c r s o n a i i la (.l'Espanya en aquells lenchrisos a n y s piiyucren influir. iiii.luhtahlemeni, e n aif^uns deis p l a n t e j a m e n i s ; poro la seva afecci pols mtotles, tocniques i cortes i d e e s d e l ' E s c o l a A l e m a n y a s h e n palesa. U n ostudi c o m p l o t deis n o m hnwos articlos ^oopoltics d e di\-ul,Laci escrits per Vicens pot aportar dados per il-luminar aquesta fosca faceta de l'ominoni hisioriador.

NoTls (1) (2) Per iiTofiinJir fii iquoi loni vcyeu l'articlc Je

RniallilaMhil'-W).
Aqiicsta publicaci eni lorf;iin LrL'xprcssii'' oficiiil di- 'Escnln Ak'manya JL'Gcii|\iticn. ( ) El;, .soiis arricies tic Df.vmo, on iiquells nny.s, son sifjniit.s .sor:! L'l pscuiinim Je Lorenio Guillen, (4) Pulilicacii iicrioJiea Je l'institiLt Genpiiliic Je Triesie. (T) Aiiuesis ;iiitors eren Ivii C(lncf;llt^ per Viuens, ja i|ue s'lia tunsaiai l'csisiciieia J'nlires Je ^;iireb tms ell^ ;i l seva liililiiueca personal, ceJiJa en Jipsil per la seva vJii;i a la Unjversicir Je Ginma i'any 1988, L'aees a ai|uesia liiUjoieea h.i esrai laeilitai per Jusej'' Gnme:, setret.iri exfeuiLu kle rinsiiiiii Je Llcnuiia i Culriira Catalanes, inslitueji'i adscrita a l'eMnentaJa tmiversitat' BiHLK.x;i,An.\ IIATA1.L, n. I RABFLLA, ),M (478), ..La G o yralia visia per un hisloriaJur: );iuiiie Viccn.s i Vives" ; lei'i,Mii lt' Girona, niiiii. 84, l')78. Gjroii;i(pat;, 2SL287). FABRE, A, i VILLANOVA, J,l. U9'J4). j<miiie ViccnsVivc^. /')J0-iy6L\(ineJit), GRAU, R. I i.l'EZ, M (197*J). ,-Vicens Vives, Jaunie" a criucu. Dicdimm de les Cennej ik' \a Siicieiiii ah Wiisoi C,iial<iii,5 (,s, XVfl-XX), eJ. 61. Barcelona (py. 4%-498), MNDEZ, R (1986). -El resurt;ir Je la Genf;ralia poltica- a G A R C A BALLESTEROS, A., (cuorJ.), Teiira \ nciicu de ii Geuini/i'ii. Alliambra. M^iJriJ, (paj;, 28-H7}, N L X U . J (PWl), Es iwchPiuifame.i i A icminu. El Ltanip. ciil. La Relia, Bareeluna. REGUERA, A,T (1991), -.Eascismo y yenplic;i en Espaa" a GeiLTiai, niim, 94, julio 199|, Universitai Je Barcelona. Barcelona, SERRA, E,. (1985). La hi.st.Via inulema: GranJesi I miseria J'una renovaci- a Aven^-, nm- 8, juny 198'i, Barcelona (pii};. 56-61). VICENS VIVES,),. (1940). Est^mu. Gcaix.liticn dd EsWii >' tlcl liii/xniu, Evl. Yum]iie, IVirceLnia. VICENS VIVES. J.. (1950), Tnikkln cncmi de Genfwillicd. Tt'iJe, Barcelona,

Jos Lilis Vill;nio\a

171 iiiliul -a^ost 1995

5 5 140 l