Doc. Anl. Geogr.

46, 2005

151-160

Discurs, histria i poder: lectures geogrfiques de Michel Foucault1

Bernat Llad Mas
Universitat Autnoma de Barcelona. Departament de Geografia 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain bernat.llado@campus.uab.es

Data de recepci: octubre del 2005 Data dacceptaci definitiva: desembre del 2005

Resum En el present escrit, ens proposem establir un marc general des don es puguin delimitar les relacions entre lobra filosfica de Michel Foucault i la geografia. Aix, ens centrarem en tres conceptes clau del filsof que han tingut una rellevncia especial per a la nostra disciplina, com ara el discurs, la histria i el poder; tots tres, com veurem, i de forma ms o menys explcita, reconeixen la importncia de lespai i la geografia. A ms, redescobrim, a partir del propi Foucault, ls metafric dun cert llenguatge espacial per part del corrent postestructuralista, en el si del qual el filsof ha estat incls. Paraules clau: geografia, Foucault, autor, discurs, histria, poder. Resumen. Discurso, historia y poder. Lecturas geogrficas de Michel Foucault En el presente escrito, nos proponemos establecer un marco general desde donde delimitar las relaciones entre la obra filosfica de Michel Foucault y la geografa. As, nos centraremos en tres conceptos clave del filsofo que han tenido especial relevancia para nuestra disciplina como son el discurso, la historia y el poder; los tres, como veremos, y de forma ms o menos explcita, reconocen la importancia del espacio y la geografa. Adems, redescubrimos, a partir del propio Foucault, el uso metafrico de un cierto lenguaje espacial por parte de la corriente postestructuralista, en cuyo seno se ha incluido al propio filsofo. Palabras clave: geografa, Foucault, autor, discurso, historia, poder. Rsum. Discours, histoire et pouvoir. Lectures gographiques de Michel Foulcaut Lobjectif de cet article cest tablir un cadre gnral pour dlimiter la relation entre le travail philosophique de Michel Foucault et la Gographie. Avec cet objectif, nous convergeons dans trois concepts cls de pertinence exceptionnel pour notre discipline dveloppe par le philosophe: le discours, l'histoire et le pouvoir. Les trois concepts reconnaissent l'importance de l'espace et de la gographie un plus ou moins de faon explicite, comme nous justifions dans cet article. De plus, nous redcouvrons dans le discours de Foucault l'usa1. Agraeixo els comentaris de lAbel Albet, lEnric Mendizbal i el David Saur.

152 Doc. Anl. Geogr. 46, 2005

Bernat Llad Mas

ge mtaphorique d'un certain langage spatiale commun une perspective de poststructuraliste, dans laquelle cette philosophe est incluse. Mots cl: gographie, Foucault, auteur, discours, histoire, pouvoir. Abstract. Discours, history and power. Geographical reading of Michel Foucault The goal of this paper is to establish a general framework to delimit the relation between the philosophical work of Michel Foucault and Geography. With this objective in mind, we focus in three key concepts of especial relevance for our discipline developed by the philosopher: discourse, history and power; all of them recognize the importance of space and geography in a more or less explicit way, as it is justified in this paper. Furthermore, we rediscover from Foucaults discourse the metaphoric use of a certain spatial language common to a poststructuralist perspective, in which the philosopher is included. Key words. geography, Foucault, author, discourse, history, power.

Sumari Obertura Discurs Histria Poder Clausura Bibliografia

Obertura La influncia de Michel Foucault sobre la disciplina geogrfica ha estat, com a mnim, irnica i inevitable. Irnica en la mesura que la funci del filsof en el si del text geogrfic, ms que complementria o de refor, fins i tot davantguarda o innovaci, ha estat sovint tan sols la de la seva autoritzaci. Aix les coses, la referncia al filsof sovint ha servit ms per validar el discurs geogrfic que no pas perqu aquest en requers directament la seva presncia; sha arribat, doncs, a la inversi irnica de la seva proposta original. Com se sap, aquest es fu fams, entre altres coses, per lesfor evocat en la neutralitzaci de lautor. A travs de la noci de discurs, expressava la idea segons la qual, ms enll de lautor que escriu o parla, preexisteix un fons que dicta all del qual sescriu o es parla. Amb Foucault, lautor del text quedava, aix, contrarestat pel discurs general dun temps i un espai particular; i si pel filsof lautor es perdia en lentramat discursiu, hi hem dafegir que, darrerament i en alguns casos, s ms aviat el discurs geogrfic el que queda neutralitzat per lautor i no al revs: all que es diu o sescriu importa menys que la veu que ho firma; en altres paraules: el text geogrfic mereix sser llegit s, per tant, interessant, bo, actual si les paraules de Foucault hi ressonen. Aix descriu, en primer lloc, un efecte de moda acadmica; descriu, sobretot, un efecte de fora discursiva: difcilment alg discutir lenergia que produeix lobra foucaultiana, capa de moure i remoure la totalitat de les disciplines humanes i socials. La

Discurs, histria i poder: lectures geogrfiques de Michel Foucault

Doc. Anl. Geogr. 46, 2005 153

influncia de Foucault en geografia s, aix, duna manera o altra, inevitable. Per aquest motiu, en el present escrit, ens proposem restituir un discurs ms general en relaci amb lobra de Foucault, centrant-nos en aquelles aportacions del seu pensament que han illuminat aspectes parcials o totals de la prctica geogrfica actual. Restituir un discurs ms general: en primer lloc, diem un, la qual cosa significa que nescollim un dentre molts; tamb assenyalem que volem restablir un marc ms ampli, a fi dassenyalar que el discurs de Foucault tamb s el duna poca, influenciat ell mateix pels corrents terics del moment. La nostra exposici se centrar, doncs, en tres nocions bsiques de Foucault per a la geografia: discurs, histria i poder; a partir de les quals mostrarem les implicacions espacials de cadascuna. Si b s cert que la citaci a Foucault, la seva referncia sigular, acostuma a ser allada, el seu pensament s englobable a dos corrents generals que travessen lpoca en qu escriv: lestructuralisme primer i el postestructuralisme desprs. No s el moment ara daprofundir en cadascun; tanmateix, s que assenyalarem que, en geografia, especialment en relaci amb el darrer, han estat en conjunt tamb de gran rellevncia; i si aix ha estat aix, s, segons alguns autors, a causa de la utilitzaci per part dels postestructuralistes dun llenguatge que s sempre espacial. Aix les coses, escriu Hubbard tot citant Doel: Vull demostrar que el postestructuralisme s sempre espacial: aquest centra latenci sobre la diferencia resultant de lespai (Hubbard, 2002, p. 92); o tamb Peet, segons el qual virtualment tots els terics postestructuralistes utilitzen metfores espacials, si no conceptes geogrfics, com un mitj dexpressi (Peet, 1998, p. 196). Duna manera o altra, aquests autors assenyalen que el postestructuralisme altrament anomenat pensament de la diferncia, si ms no metafricament, fa un s especfic de lespai: s aquest el que introdueix la diferncia en alguns casos (especificant fenmens, interpretacions i significats); s aquest el que ordena, en altres casos, una realitat sempre ms fluida i inestable del que aparenta ser. En aquest sentit, escriu Hubbard:
La ra per linters dels gegrafs/es en el postestructuralisme hauria de ser clara; en un mn compost de fluxos, moviments i caos, els postestructuralistes suggereixen que la solidesa s una illusi. Una tasca de la geografia postestructural, daltra banda, s lexposici de les prctiques que mantenen aquesta illusi. Crucialment, aix significa que la geografia mateixa est involucrada en la imposici daquest sentit de lordre en el mn, inventant conceptes (per exemple: lloc, espai, natura) que redueixen la diferncia a la unicitat [sameness] i potencialment fracassen a lhora de fer justcia a la complexitat de les coses. (Hubbard, 2002, p. 86-87)

El postestructuralisme, en general, i la seva influncia geogrfica, en particular, dall que sencarrega s de desvelar aquells aspectes que ordenen una realitat que, en si, s catica i desordenada. Alguns terics, ms que desvelar lordre aparent, el desconstruiran a travs del llenguatge. Michel Foucault,

154 Doc. Anl. Geogr. 46, 2005

Bernat Llad Mas

per la seva banda, participar tamb en la comesa de desvelar el miratge que ordena el mn. Ho far, en primer lloc, a partir dall que es troba inscrit en un discurs particular, que s sempre una manera de quadrar la realitat: en aquest cas, anomenant-la, construint-la des del llenguatge (arqueologia del saber). Seguidament, en base a una historiografia especfica, aquella que prov de lanomenada Escola dels Annals i que Foucault anomena Histria Total. Finalment, a partir de lapropiaci de lespai per part del poder i les tecnologies panptiques que lacompanyen (genealogia del poder). Per all que ens interessa, en totes tres estratgies conv afegir-hi que lespai hi s sempre present, ja sigui per fragmentar els discursos fent-los, aix, locals: geogrficament situats, per dispersar la histria o per mostrar que el poder sexpressa espacialment. Amb tot, abans de desenvolupar cada una daquestes parts (discurs, histria i poder), descobrirem el sentit ja en part revelat de les afirmacions inicials: aquelles que posaven de manifest la importncia del llenguatge espacial en la retrica postestructuralista. Ho farem ja rememorant Foucault. En una entrevista a la revista Herodote, el filsof era interrogat sobre ls que en feia ell de constants metfores espacials. Desprs, ell mateix nindicava el sentit estratgic. Aix les coses, se li preguntava:
Aquesta espacialitzaci incerta contrasta amb la profusi de metfores espacials. Posici, desplaament, lloc, camp; fins i tot, de vegades, metfores geogrfiques: territori, domini, sl, horitz, arxiplag, geopoltica, regi, paisatge.

I el filsof responia:
Metaforitzar les transformacions del discurs per mitj dun vocabulari temporal condueix necessriament a la utilitzaci del model de la conscincia individual, amb la seva temporalitat prpia. Intentar desxifrar-la, contrriament, a travs de metfores espacials, estratgiques, permet captar amb ms precisi els punts en qu els discursos es transformen en, a travs de i a partir de les relacions de poder. (Foucault, 1999b, p. 318-319)

Condensava, aix, Foucault un programa filosfic on els termes discurs i espai sn primordials, de manera que lun recolza en laltre, a fi de ressaltar les relacions entre el poder i el saber: aquest darrer ja no s el resultat duna conscincia que sexpressa individualment i lliurement, sin que se subjecta a un poder, s ms, a un poder territorialitzat. El saber s, sobretot, un discurs per tant, una prctica social; i la noci de discurs connota en Foucault un territori, un camp, un domini o horitz que va ms enll de la persona individual per recaure en una dimensi que li s preexistent, anterior, que s a la vegada situada histricament i geogrfica. El temps histric i lespai geogrfic conformen un entramat institucional que regula all que hom diu i com ho diu. Desvelar el contingut ideolgic de les formacions discursives (el miratge dall que s real) no s, per Foucault, res ms que desenredar

Discurs, histria i poder: lectures geogrfiques de Michel Foucault

Doc. Anl. Geogr. 46, 2005 155

el fil que porta a la creaci originria, i a la perpetuaci posterior, dun saber/poder establert institucionalment, per tant, tamb geogrficament. Podem afirmar, per concloure, que Foucault forma part ell mateix dun discurs general que anomenem, seguint la convenci, postestructuralista, discurs que emfatitza lespai en la mesura que s aquest qui evidencia la diferncia. Sobretot, discurs que, ressaltant les implicacions mtues entre saber i poder, estableix les bases dun llenguatge metafricament geogrfic i espacial. Resituant fins ara el pensament foucaulti en el si dun marc teric ms general, donem pas, a continuaci, a tres idees centrals per tal de fixar les relacions del filsof amb la geografia. Discurs Retornem, en primer lloc, sobre el discurs. Aquesta noci expressa una idea heretada de lestructuralisme; a saber: ms enll de laspecte sensible de la parla individual (la parole de Saussure), preexisteix una estructura lingstica (la langue) que, inconscientment, condiciona la primera. A ms, hi afegir lestructuralisme, aquesta estructura o sistema lingstic s resultant de la convenci social i, per tant, es troba al marge de la realitat que expressa o representa; referma aix lestructuralisme all que, des de finals del segle XIX, hom anomena la crisi del llenguatge representacional, crisi que ha desembocat en el filosfic gir lingstic: el llenguatge ja no tradueix de forma unvoca i mimtica una realitat present, sin que la crea; tota realitat, hi podem afegir en altres paraules, s sempre preinterpretada: no existeix realitat ms enll dels jocs de llenguatge que componen la teatralitat social. Amb tot, lestructuralisme, si b descobrir la naturalesa normativa del llenguatge, no en desenvolupar el carcter histric i contingent, i s aquest un dels punts que introduir el postestructuralisme, especialment lobra de Foucault. Aquest reafirmar, en primer lloc, lexistncia duna estructura prvia a tota parla (o conscincia) individual; no obstant aix, hi afegir que aquesta no adopta la forma dun sistema abstracte de signes lingstics: ms que una estructura, all que condiciona la parla subjectiva s un discurs. Amb el discurs, el sistema abstracte de lestructuralisme esdev concret: s el resultat de leventualitat histrica i geogrfica; s, sobretot, el producte dunes determinades relacions de poder. Tamb aquest discurs, aix com el sistema convencional de signes estructuralistes, crea i produeix la realitat: ara una realitat construda discursivament. Foucault marcar, a partir daquest moment, una de les concepcions ms esteses referents al discurs: aquest com a prctica i no com a conjunt denunciats; fet que em permet, de la mateixa manera que qualsevol prctica social, definir-ne les condicions de producci (arqueologia). Des de Foucault, diu iguez, es parla sobretot de prctiques o formacions discursives, que sn les regles annimes i delimitades geohistricament, que condicionen el context denunciaci; les prctiques discursives constitueixen el problema que sha de resoldre i, a la vegada, prescriuen lestratgia que sha dadoptar per fer-ho

156 Doc. Anl. Geogr. 46, 2005

Bernat Llad Mas

(iguez, 2003, p. 77). Val a dir, per finalitzar, que la noci de discurs s una de les que ms fortuna ha fet en Foucault. Aix les coses, en geografia ha comportat una autntica revisi de la prpia historiografia, vista ara com un discurs ms i, per tant, susceptible de desvelar-ne les condicions socials de producci; sobretot, la geografia com un discurs que crea ella mateixa la realitat i que no noms la descriu, concepci que recullen, especialment, les anomenades geografies postcolonials (i textuals en general): tota representaci, diran aquestes, s sempre tenyida del color ideolgic daquell qui observa o descriu, ja sigui un antropleg o una gegrafa. Descobrir el color del tint o, com diria Edward Said, la violncia ideolgica que cont tota representaci, forma part tamb del programa metodolgic de la geografia ms recent, en aquest cas, sota el nom danlisi crtica del discurs. s tamb en aquesta direcci que alguns treballs recents han estudiat lemergncia dels discursos ambientalistes i ecologistes en base a laportaci terica de Foucault; en aquest cas, no noms aplicant la idea de discurs, sin tamb a partir de conceptes del mateix autor, com ara governabilitat, biopoder i espai (Darier, 1999, p. 21) En fi, el treball del filsof recull la idea estructuralista dun discurs que parla a travs de lautor (de la persona individual); per va ms enll: aquest discurs no s el sistema abstracte de signes de Saussure, sin la confluncia en un moment histric i geogrfic dunes relacions de poder que estableixen, den daquest instant, all que un pot dir i com ho ha de dir. Histria El paper de la histria en el pensament de Foucault no ha estat menys important que la noci abans assenyalada de discurs. En aquest cas, tamb el filsof estableix certa complicitat amb la geografia o lespai en general; daqu que Elden assenyali:
En termes del treball propi de Foucault, jo he argumentat que els [seus] estudis histrics [] sn a travs de i per lespai, i el llegat fonamental del seu treball s aquell interessat en les qestions despai []. Comprenen com lespai s fonamental per ls del poder i la recerca histrica en lexercici del poder ens permet [] [referir-nos] al treball de Foucault, no tan sols com una histria del present, sin tamb com un mapa del present. (Citat a Hubbard, 2004, p. 124)

En altres paraules per expressant el mateix, Pardo escriu, parafrasejant el propi Foucault:
Podria escriures tota una histria dels espais [] que comprendria les grans estratgies de la geopoltica fins a les petites tctiques de lhbitat, de larquitectura institucional, de laula o de lorganitzaci hospitalria [] Sorprn veure el temps que ha calgut perqu el problema dels espais aparegui com un problema historicopoltic. (Pardo, 1989, p. 215)

Discurs, histria i poder: lectures geogrfiques de Michel Foucault

Doc. Anl. Geogr. 46, 2005 157

Desprs daix, b hi podrem afegir que el filsof no ha fet sin espacialitzar la histria. Amb tot, aquest procediment de Foucault ha estat interpretat posteriorment de diverses maneres. La primera i ms evident, relacionada alhora amb la noci de discurs, s aquella que ressalta el paper de lespai en la fragmentaci de la histria (tamb de les grans narratives); segons aquesta, la visi de la histria de Foucault obre una gran sensibilitat per lespai i el lloc [] proposa que els fenmens, els processos i les estructures de la histria sn sempre fragmentades per la geografia aix s, les coses esdevenen diversificades en llocs diferents (Peet, 1998, p. 230). Aquest fet, hi afegeix Robinson, s particularment significatiu pels gegrafs, perqu emfatitza els detalls de les diferncies entre localitats i accentua la necessitat de comprendre-les ms que no pas de generalitzar-ne les similituds (Robinson, 1998, p. 473). Aix les coses, arribem a la crtica de Foucault a una certa forma de fer histria, aquella que anomena la Histria Total (Philo, 2000, p. 209-212). Aquest terme s assimilat pel filsof a lanomenada Escola dels Annals, corrent historiogrfic tamb sensible a la geografia i que, com han assenyalat alguns autors, influ fora sobre el mateix Foucault. Segons aquest, la Histria Total introdua un ordre a priori en lexplicaci histrica, en la mesura que el projecte duna histria [total] s el que tracta de restituir la forma de conjunt duna civilitzaci, el principi material o espiritual duna societat, la significaci comuna a tots els fenmens dun perode, la llei que explica la seva cohesi, all que sanomena metafricament el rostre duna poca (Foucault, 1999a, p. 15). En canvi, el filsof proposa no una histria total, sin aquella que anomena general, ms atenta a la discontinutat, a la vegada espacial i temporal; i per dur a terme aquesta nova metodologia histrica introdueix el terme (metafric) despai de dispersi:
Una descripci global [total] apinya tots els fenmens entorn dun centre nic: principi, significaci, esperit, visi del mn, forma de conjunt. Una histria general desplegaria, contrriament, lespai duna dispersi. (Foucault, 1999a, p. 16)

Lespai de dispersi s, ms que un espai concret, un espai metafric; ms que un espai real, una forma dimaginar lactitud de lhistoriador davant el perode que es pretn estudiar: lhistoriador dispersa els esdeveniments, els fenmens, les categories analtiques (economia, societat, cultura) en un mateix pla, en un mateix espai. Cap element unifica o recull la totalitat de lpoca; no existeix un centre des del qual es pugui abordar un perode histric; tampoc les categories analtiques se superposen o es jerarquitzen sin que totes tenen, dentrada, la mateixa importncia. La histria general no imposa un ordre anterior o extern, ms aviat busca la seva emergncia de la dispersi:
I encara que no ens ho imaginem, lespai de dispersi no equival a dir que tot all que hi ha en el mn s un caos que lhistoriador no pot fer res ms que celebrar, perqu Foucault suposa clarament que hi ha algun ordre en la dis-

158 Doc. Anl. Geogr. 46, 2005

Bernat Llad Mas

persi que ha desperar ser descobert, per que aquest ordre resideix amb firmesa en les coses per elles mateixes i no en cap ordre tericament imposat des de fora. (Philo, 2000, p. 219)

Amb tot, la fragmentaci de la histria espacialment de la qual podrem afegir que tamb ha tingut el seu ress geogrfic a partir dels anomenats locality studies, o lespai metodolgic de la dispersi, no esgoten les possibilitats destablir ms relacions entre la recerca histrica de Foucault i la geografia. En aquest sentit, uns altres autors han definit el programa filosfic daquell com una histria espacial de lalteritat, s a dir, una recerca histrica de la constituci i la marginaci discursiva de determinats subjectes (els anormals, els bojos, els criminals), en base a un s excloent de lespai que coincideix, a grans trets, amb el naixement dall que avui en dia coneixem com la modernitat occidental. Chris Philo, seguint el filsof Michel Serres, escriu, en relaci amb aix exposat:
[Serres] interpreta les categories de Foucault dinclusi i exclusi en termes de relacions espacials, i [] veu el concepcte de boig en Foucault com una geometria de la negativitat. El perode preclssic [abans del 1600], suggereix Serres, pot ser imaginat com un original espai catic en el qual la bogeria tenia molts punts de contacte amb el mn. Lespai clssic [1600-1700], per contrast, era dual, amb lespai de la bogeria (hospitals primer, asils desprs) que funcionava com una imatge negativa de lespai de la ra (societat, particularment la familia). (Philo, 2000, p. 223)

Lobra de Foucault s, aix, tamb la histria de com les societats modernes occidentals shan organitzat (i definit) en base a la separaci i exclusi de determinats subjectes considerats, dara en endavant, malalts, bojos, perillosos, i com, en tot aquest procs, lespai negatiu de la societat (la pres, el manicomi, lhospital) ha estat fonamental a lhora de reforar el discurs que separava la normalitat de la desviaci:
Serres continua Philo descriu les cases de confinament com a constituents de lespai de la bogeria, com a imatge mirall negativa de lespai de la ra suposadament trobat en les felices cases i carrers de les respectables famlies i comunitats, i [Foucault] troba efectivament, a Madness and Civilization, la histria de la geometria social suposadament anomenada geometria de la negativitat en la qual certa poblaci humana (lluny de ser internament homognia) esdev estigmatitzada i socioespacialment exclosa dels normals llocs dinteracci social. (Philo, 2000, p. 223-224)

Poder Arribem finalment a la tercera de les nocions que ens proposvem comentar des dun bon inici: el poder. Cal indicar, ja dentrada, que s aquest el tema de ms rellevncia pel que respecta a la nostra disciplina. Si ms no, s la gene-

Discurs, histria i poder: lectures geogrfiques de Michel Foucault

Doc. Anl. Geogr. 46, 2005 159

alogia del poder en Foucault letapa que ms ha inspirat lexercici geogrfic, en la mesura que s tamb aquella on el pes de lespai i la geografia esdev ms indefugible. En efecte, all que es desprn de la seva obra, en part intut en tot all que ja hem exposat, s que lorganitzaci de lespai ha estat una prctica central a lhora destablir les formes modernes de control poltic i disciplinari. Aqu, igual que amb la noci de discurs i la dhistria, el poder i lespai es donen suport mtuament: no sentenen lun sense laltre, fins i tot, hi afegirem, dacord amb el passatge segent, es confonen:
No s que [Foucault] vulgui establir una teoria general de lespai (o del poder, per all que importa) [] ell veu lorganitzaci espacial com una part important de lestratgia social, econmica i poltica de contextos particulars. A lera moderna, per tant, Foucault emfatitza que les tecnologies disciplinries troben un rol especial en lorganitzaci de lespai. El control i la divisi de lespai (i el temps) esdevenen vitals per la disciplina i la vigilncia dels individus. (Driver, 1985, p. 426)

Una paraula compendia part de la teoria del poder modern desenvolupada pel filsof: el panptic, que designa, a grans trets, una particular distribuci arquitectnica emprada inicialment a la cincia penitenciria a fi de controlar i disciplinar els presos, per que, a poc a poc, ha anat superant lescala prpiament arquitectnica per abastar mbits geogrfics i territorials ms grans. En qualsevol cas, manifesta un domini poltic que sexpressa espacialment o geogrficament; domini establert en el mateix moment que sinstitueixen unes condicions asimtriques de visibilitat organitzades geogrficament entre aquells que vigilen i aquells que sn vigilats. Aix, un autor allunyat del cercle geogrfic per atent a les qestions relacionades amb lespai com s Peter Sloterdijk, recull b la idea del panptic quan anota:
De 1494 a 1945, aix que sanomenar, dara en endavant, el vell mn gaudia dels seus privilegis panptics amb totes les seves conseqncies: era la regi del mn en la qual el curs de les coses havia brindat la possibilitat de veure ms que no pas ser vist i de dominar ms que no pas de sofrir el domini. (Sloterdijk, 2004, p. 14)

A partir de la noci de poder en Foucault o, ms concretament, de lestratgia panptica per ell desplegada i que mostra com actua el poder en una societat disciplinria, la geografia ha assimilat el discurs daquell obrint nous centres dinters, Un dels quals s els estudis geogrfics relacionats amb el cos i la corporalitat en el si de les anomenades geografies del cos, s a dir, aquelles que es qestionen com els cossos sn formats, negociats i compresos en diferents espais (Hubbard, 2002, p. 99). En aquest sentit, Richard Peet escriu:
En la comprensi genealgica, el cos s un focus essencial per les operacions de les relacions de poder modernes el cos s el lloc on, per Foucault, la ms mnima i local prctica est vinculada amb les grans escales dorganitzaci del

160 Doc. Anl. Geogr. 46, 2005

Bernat Llad Mas

poder [] La tasca de la genealogia s mostrar que el cos est involucrat en un camp poltic, que les relacions de poder construeixen i entrenen, i aquest procs s connectat profundament amb el sistema de demanda econmic per la producci i subjecci de la poblaci. (Peet, 1998, p.203)

Clausura En aquest escrit, hem resseguit algunes de les principals idees de lobra de Michel Foucault que han tingut un ress especial en geografia. De ben segur la fertilitat del seu pensament va molt ms enll dall que aqu hem exposat. Amb tot, ens semblen especialment significatives les nocions treballades de discurs, histria i poder. Hem intentat, amb ms o menys xit, restituir tamb un discurs ms general tot relacionant algunes daquestes nocions amb aspectes parcials dels corrents de pensament de lpoca, especialment lestructuralisme i el postestructuralisme. Noms coneixent amb ms profunditat lhoritz teric de Foucault, les mltiples tendncies i escoles de pensament que linfluenciaren tot i reconixer la seva excepcionalitat, creiem que s possible trobar un discurs propi on la funci del filsof no sigui tan sols la dautoritzar o adornar el text geogrfic, sin sobretot la dobrir i ampliar les seves possibilitats: multiplicar les formes de mirar, pensar i escriure; multiplicar, si cal, les formes dactuar. Bibliografia
DARIER, . (ed.) (1999). Discourses of the Environment. Oxford: Blackwell Publishers. DRIVER, F. (1985). Power, space, and body: a critical assessment of Foucaults Discipline and Punish. Environment and Planning D: Society and Space, 3, p. 425-446. FOUCAULT, M. (1999a). La arqueologa del saber. Madrid: Siglo XXI. Obra original: Larcheologie du savoir. Pars: Gallimard, 1969. (1999b). Preguntas a Michel Foucault sobre la Geografa. A Estrategias de poder. Obras esenciales, vol. 2, p. 313-326. Barcelona: Paids. Escrit original: Questions Michel Foucault sur la gographie, a Herodote, nm. 1, gener-mar de 1976, p. 71-85. HUBBARD, P. i altres (2004). Key thinkers on Space and Place. Londres: Sage. HUBBARD, P.; KITCHIN, R.; BARTLEY, B.; FULLER, D. (2002). Thinking geographically: Space, Theory and Contemporary Human Geography. Londres: Continuum. IGUEZ, L. (ed.) (2003). Anlisis del discurso: Manual para las ciencias sociales. Barcelona: Editorial UOC. PARDO, J. L. (1989). El ser y el espacio. Er, Revista de Filosofia, p. 207-227. PEET, R. (1998). Modern Geographical Thought. Londres: Blackwell. PHILO, C. (2000). Foucaults Geography. A CRANG, M.; THRIFT, N. (ed.). Thinking Space. Londres: Routledge. ROBINSON, G. M. (1998). Methodos and Techniques in Human Geography. Nova York: Wileg. SLOTERDIJK, P. (2004). Si Europa despierta: Reflexiones sobre el programa de una potencia mundial en el fin de la era de su ausencia poltica. Valncia: Pre-Textos. Obra original: Falls Europa erwacht. Frankfurt am Main: Suhrkamp Verlag, 1994.