EL PENSAMENT DE HEIDEGGER ENVERS L'ARQUITECTURA

Martin Heidegger no ens ha deixat cap escrit sobre arquitectura, malgrat limportant
paper que juga en la seva filosofia. El concepte heideggeri d'estar-en-el-mn [Inder-Welt-sein], per exemple, pressuposa implcitament un entorn obrat per l'home,
aix com la interpretaci de la dita hlderliniana de lhabitar poticament constitueix
una apellaci explcita a l'art edificatria. Semblaria oport, doncs, que la lectura de la
seva filosofia inclogus una confrontaci amb el seu pensament envers l'arquitectura,
contribunt aix tamb a una millor comprensi dels difcils problemes que planteja
lentorn [enviromental problems] del nostre temps.

Text de Christian Norberg-Schulz publicat a la revista Perspecta el 1980. (vol. 20, pg. 61-68)
[Traducci de Joaquim Oliveras i Molas]

[Posar-en-obra la veritat]
En lassaig L'origen de l'obra d'art, un dels exemples fonamentals prov de l'arquitectura, i s precisament aquest exemple el que prendrem com a punt de partida. El passatge en qesti diu aix:
Un edifici, un temple grec, no imita res. Simplement resta all, enmig de
lescarpada vall rocallosa. L'edifici circumclou la figura del du i en aquest ocult recer, grcies a lobert peristil, la deixa extrasisitir arreu del recinte sagrat. Grcies al temple, el du es fa present en el temple. Aquest sser-present
del du s en si lexpansi i la delimitaci del recinte en tant que recinte sagrat. El temple i el seu recinte, per, no s'esvaneixen en l'indeterminat. Noms
l'obra que s el temple ajunta i alhora aplega entorn seu la unitat d'aquells
camins i referents on naixement i mort, calamitat i prosperitat, victria i
oprobi, perseverana i decadnciaguanyen per a l'essncia humana la figura del seu dest. La vigent vastitud d'aquests referents oberts s el mn d'aquest poble historial. Noms des d'ella i en ella, aquest poble torna a si mateix
per acomplir la seva destinaci.
Restant-hi, lobra edificatria reposa sobre el fonament rocs. Aquest reposar-sobre de l'obra extreu de la roca l'obscur del seu sostenir insubms i,
tanmateix, no impellit a res. Restant-hi, l'edifici resisteix dempeus la tempesta que s'abat sobre ell i noms aix mostra la tempesta mateixa en la seva violncia. L'esclat i la lluentor del pedregam, apareixent ells mateixos noms per
la grcia del sol, sn el que fa resplendir la llum del dia, la vastitud del cel, les
ombres de la nit. L'alar-se tan segur fa visible l'invisible espai de l'aire. L'increbantable de l'obra contrasta amb l'oneig de la marea i deixa esclatar, amb
la seva calma, la fria de l'aigua. L'arbre i l'herba, l'guila i el brau, la serp i
el grill ingressen en llur figura emblemtica i aix arriben a aparixer en tant
que all que sn. Aquest mateix sorgir i emergir plegats s all que els grecs
anomenaren a la primeria . Ella s el que illumina simultniament all
sobre qu i all en qu l'home fonamenta el seu habitar. Nosaltres ho anomenem la terra. Pel que fa al que aqu aquesta paraula diu, se n'han de mantenir
ben allunyades tant la representaci d'una massa de matria sedimentada,
com tamb la, noms astronmica, d'un planeta. La terra s all cap a qu
l'emergir de tot emergent, i aix com a tal, cerca recer. En l'emergent la terra
s'essencia en tant que l'arrecerador.
Restant-hi, l'obra que s el temple fa patent un mn i, alhora, el torna a

1. C. D. FRIEDRICH Temple de Juno a Agrigento (1830)

[1]

posar sobre la terra, la qual, d'aquesta forma, i noms d'aquesta forma, sorgeix com a pas natal. I mai no passa que homes i animals, plantes i coses siguin fctics i coneguts en tant que objectes inalterables per compondre llavors, de passada, l'ambient apte per al temple, el qual, un dia, s'afegir encara a la resta de bns presents. Ens aproparem ms a all que s, si ho pensem
tot a la inversa, suposant, s clar, que tinguem ull per advertir com altrament
tot fa vers nosaltres. La mera inversi, acomplerta per a si mateixa, no treu
cap a res.
En el seu estar-hi, el temple dna a les coses abans que res llur visatge, i
als homes, abans que res, la vista sobre ells mateixos.1
Qu ens est dient aquest passatge?
Primer de tot caldria que parssim esment al context en el qual se suscita aquesta referncia. Heidegger parla del temple per illuminar l'essncia de l'obra d'art; daqu que
tri expressament una obra que no s'arrenglera entre les obres que sn de representaci; car l'obra d'art no re-presenta, ans presenta, duu vers lillatent, fet que Heidegger
defineix com un mode desdevenir-se de la veritat.2 A banda daix, l'exemple del temple
atesta que una edificaci s, o pot arribar a ser, segons Heidegger, una obra d'art; en tant
que tal, l'edificaci resguarda la veritat. Ara b, qu s aix que l'edificaci resguarda
[en tant que veritat], i com s'acompleix aquest resguardar? Pel que fa a aquestes preguntes, l'esmentat passatge ofereix algunes respostes, per, per arribar a una comprensi suficient de tot plegat, tamb caldr fer referncia a d'altres escrits del mateix Heidegger.
La resposta al qu de la nostra pregunta comprn tres punts, primer: que el temple
fa present el du; segon: que el temple ajunta i aplega all que configura el dest de
l'essncia humana; tercer: que el temple fa visible totes les coses de la terra: la roca, el
mar, l'aire, la planta, els animals, dhuc la llum del dia i lombra de la nit. En general, el
temple fa patent un mn i, alhora, el torna a posar sobre la terra. En fer-ho, el temple
posa-en-obra la veritat.3
Per tal de comprendre el significat de tot aix, atendrem a la segona pregunta: el
com. Heidegger reitera quatre cops que el temple fa el que fa restant-hi. Ambds termes de la paraula sn importants. El temple no s'est en una localitzaci qualsevol, ans
s all, enmig de l'escarpada vall rocallosa. Els mots escarpada vall rocallosa no hi
sn per a donar un cert to lric a lexposici, sin que assenyalen el fet que els temples
sn erigits en indrets singulars i prominents. Lindret, per, noms obt expansi i
delimitaci en virtut del temple, pel qual t lloc lacotaci del recinte sagrat per a la
divinitat; o dit duna altra manera, el lloc va prenys dun significat latent que noms
amb el temple es fa present. Quant a la manera com la construcci ajunta el dest dels
humans, no queda explicitat, tot i que s de suposar que aix sesdev simultniament a
que el temple arreceri el du, quedant aix el dest dels homes lligat ntimament al lloc.
Finalment, ladvenir a una visi de la terra sesdev grcies a que el temple resta all,
o sigui: plantat sobre el terreny i alat enlaire, conferint aix a les coses llur visatge.

2. Temple dHera a Selinunt

1. HEIDEGGER, M. Der Ursprung des Kunstwerkes, Wegmarken, GA 9, pg. 227-229. [Traducci de Manuel Carbonell.
Lorigen de lobra dart, Fites. Editorial Laia, Barcelona, 1989, pg. 240 Lleugerament modifcat, N. del T]
2. Der Ursprung..., op. cit., pg. ???. [pg. 250-51]
3. Der Ursprung..., op. cit., pg. ???. [pgs. 245 i ss.]

[2]

En aquest sentit, Heidegger recalca que el temple no ve per a sumar-se a tot all que
es troba ja present, sin que s la prpia construcci la que, primerament, fa emergir la
presncia de les coses com a tals.
Avui en dia, estem tan habituats a pensar lart com a expressi i representaci i a situar lhome o la societat al seu lorigen, que la interpretaci heideggeriana de
larquitectura en tant que all que posa-en-obra la veritat pot resultar inslita i certament desconcertant. No obstant aix, Heidegger sost que no sha de donar a conixer el N.N. fecit, sin que el simple factum est s all que en lobra sha de mantenir en lobert.4 Un tal factum sel fa aflorar tan bon punt es palesa el mn en virtut del
qual les coses reben llur visatge. Segons aix, mn i cosa sn conceptes que es
copertanyen recprocament, fet que haurem de tenir ben present a partir dara de cara a
comprendre millor la teoria de Heidegger.
[El factum de lobra. La intimitat entre mn i cosa. La cositat5]
A Lorigen de lobra dart Heidegger ja assenyala que, anant pel cam de lobra dart,
lessncia del mn tot just si es deixa enunciar, no oferint doncs cap explicaci precisa
del que sigui un mn. Amb tot, a sser i temps, Heidegger ja havia definit nticament
el mn en tant que la totalitat de lens, i ontolgicament, en tant que lsser de lens; el
terme mn venia a significar lon en qu el Dasein, lsser-hum existent, viu.6 En
textos posteriors, Heidegger interpreta aquest on com a la qudruple uni de terra i
cel, divins i mortals. Acostumats com estem a prendre el mn en termes de composici
fsica, social i cultural, aix no pot sin causar-nos una certa estranyesa. Heidegger ens
recorda, per, que la nostra quotidianitat consisteix en coses concretes, ms que no
pas en abstraccions cientfiques. I diu aix:
La terra s ledificant portadora, la fructfera que nodreix, acollint aigual i rocam, flora i fauna. ()
El cel s el trajecte del sol, el curs de la lluna, la resplendor de les estrelles,
les estacions de l'any, la llum i el crepuscle del dia, la foscor i claror de la nit, la
bondat i la inclemncia del clima, el pas dels nvols i el blau profund de l'ter.
()
Els divins sn els pampalluguejants nuncis de la divinitat. Des de la fora
oculta de la divinitat apareix el du en la seva essncia, el qual senretira cada
vegada que se lacara i equipara amb el ser-present. ()
Els mortals sn els homes. Es diuen mortals perqu poden morir. Morir
significa ser capa de la mort com a mort. () 7

3. Terra i cel

4. Der Ursprung..., op. cit., pg. ???. [pg. 254]

5. Com diria Gaston Bachelard: lensomni de les coses. Veure nota 16. [N. del T.]
6. HEIDEGGER, M. Sein und Zeit. GA 2, 14, pgs. 87-88. [Traducci castellana, molt recomenable, de Jorge Eduardo Rivera C.
Ser y tiempo. Editorial Universitaria, Santiago de Xile, 1998, pgs. 64-65?.]
7. HEIDEGGER, M. Das Ding, Vortrge und Aufstze, GA 7, pg. 170-171. [Traducci castellana, poc recomenable, dEustaqui
Barjau. La cosa, Conferencias y artculos. Ediciones del Serbal, Barcelona, 1994, pg.155]

[3]

A la seva manera, cadascun dels Quatre reflecteix lessncia dels Tres restants.8
Tots Quatre compareixen plegats pel joc de miralls en qu sessencia un mn, entenent
per joc de miralls aquell entremig [der Zwischen] on les coses apareixen tal com sn.
En un escrit dhomenatge a la figura de J.P. Hebel, Heidegger diu justament que lhome
resta: entre terra i cel, entre naixement i mort, entre joia i dolor, entre obra i paraula.9
A aquest mltiple entre, Heidegger lanomena mn. Amb aquest mot Heidegger no
alludeix mai a cap remota representaci dndole ideal, ans a una totalitat concreta que,
tal com passava amb el temple grec, sempre es dna aqu i ara.
Ara b, el mn, com a totalitat que s de totes les coses, no s tanmateix una mera
suma global dobjectes, ans ms aviat una congregaci o aplegament,10 essent aquest
el significat originari de cosa, com el propi Heidegger ens recorda quan pren la cosa
en tant que aplegament de lEnquadrament [Geviert].11 Atenent a aix, Heidegger diu:
Prpiament, cada vegada i sempre, les coses visiten als mortals conjuntament amb un
mn.12 Per illuminar lessncia de la cosa, Heidegger ofereix tamb algun exemple. Una
gerra s una cosa, tal com ho pugui ser un pont, cada una a la seva manera aplega lEnquadrament. Per a nosaltres, tant rellevant s luna com laltre: mentre que la gerra
forma part de lutillatge que constitueix lentorn pragmtic quotidi de lhome, el pont
s una edificaci que revela els trets definitoris de lentorn circumdant. I aix:
Al voltant del corrent el pont aplega la terra en tant que paisatge. () No noms connecta dues ribes ja fctiques. Ans les ribes emergeixen en tant que
ribes pel transir del pont. 13
Hi ha un lloc, aix que el pont en fa emergir tot all que el constitueix i caracteritza com
a tal. Els mots terra i paisatge no sn emprats aqu com a mers conceptes geogrfics, sin que anomenen aquelles coses, la revelaci de les quals ve donada per la presncia del pont. La vida humana pren lloc sobre la terra, fet que s palesat grcies al
pont.
Per mitj daquests exemples Heidegger intenta que surti a la llum la cositat de la
cosa, a saber, el seu ser aplec dun mn. En aquest sentit, si b el mtode emprat a
sser i temps havia estat el fenomenolgic,14 ja en un segon moment Heidegger introduir el terme Andenken, amb el qual designar aquella mena de pensar/poetitzar
genu a travs del qual una cosa pot aparixer com a laplegament que ella s.15 Anant
per aquest cam de pensament, la paraula passar a assumir un paper preeminent en
tant que font primordial don brolla la comprensi [das Verstehen].
8. Das Ding, op. cit., pg. 172. [pg. 156]
9. HEIDEGGER, M. Hebel der Hausfreund, Aus der Erfahrung des Denkens (19101976), GA 13, pg. 139. [Traducci castellana
de Adan Kovacsics, Hebel: el amigo de la casa, recollida a El amigo de la casa. Editorial Grijalbo Mondadori, Barcelona, 1999.]
10. Hebel..., op. cit.
11. Enquadrament terme amb el qual Heidegger designa la compareixena conjunta dels Quatre en llur simplicitat.
12. HEIDEGGER, M. Die Sprache, Unterwegs zur Sprache, GA 12, pg. 20. [Traducci castellana dIves Zimmermann. El
habla, De camino al habla. Ediciones del Serbal, Barcelona, 2002, pg. 17]: Die Dinge besuchen jeweils die Sterblichen eigens mit
Welt.
13. HEIDEGGER, M. Bauen Wohnen Denken, Vortrge und Aufstze, GA 7, pg. 146. [Traducci de Joaquim Oliveras i Molas,
Construir Habitar Pensar]
14. Sein..., op. cit., 7, pg. 50. [pg. 57?]
15. HEIDEGGER, M. Andenken, Erluterungen zur Hlderlins Dichtiung, GA 12, pg. 20. [Traducci castellana dA. Leyte i H.
Corts. Aclaraciones a la poesa de Hlderlin. Alianza Editorial, Madrid, 2005; tamb hi ha traducci de J.M. Valverde, amb
prleg dEugenio Trias. Interpretaciones sobre la poesa de Hlderlin. Editorial Ariel, Barcelona, 1983.]

4. Pont, Florncia.
5. Per a molts la taula s parada...

[4]

[La paraula: imatge potica de la Memria. Lobra: imatge a-representativa]

paraula li diu. Esclar que noms en el benents que ell pari atenci a l'essncia
prpia de la paraula, i mentre ho faci.20

Al moment descriure Lorigen de lobra dart, Heidegger no havia encunyat encara el

terme anteriorment esmentat dEnquadrament. No obstant aix, tamb en la seva
caracteritzaci del temple greci a ligual que passava amb la gerra i el pontel
du i els mortals, la terra i el cel hi sn presents, si b aquest ltim noms implcitament.
En tant que cosa, lobra que s el temple els aplega tots Quatre a lempara de si, deixant
que compareguin reunits en una simple uni.
Ara b, mentre que el temple s una cosa elaborada per la m de lhome, construda
expressament per tal de fer patent un mn, les coses naturals, tot i que de per si acullen ja lEnquadrament, tenen necessitat dun esguard comprensiu que en desclogui llur
cositat. Una tal eclosi sesdev en el poetitzar i, en general, en el llenguatge, el qual s
poesia en sentit essencial.16 Perqu la paraula anomena per primera vegada l'ens, semblant anomenar, i noms en ell, s el que primer duu l'ens al llenguatge i a l'aparixer.17
Seguint el fil daix, sens fa evident que, a fi darribar a abraar la concepci heideggeriana de lart, caldr que prenguem en consideraci la seva concepci del llenguatge. I s que, de la mateixa manera que Heidegger no concep lart com a representaci, tampoc no admet que es concebi el llenguatge com a mitj de comunicaci basat
en ls i la convenci, sin que ms aviat les coses, en rebre per primer cop un nom,
sels dna reconeixement en all que sn. Abans daix, tot just si eren mers fenmens
fugaos; en virtud del nom que reben, per, se les serva en llur essncia i tot un mn
eclosiona. El llenguatge s, per tant, essencialment potic i en ell es desclou:

La veritable essncia de la paraula s potica i, pel dir potic, es desclou la casa de

lsser.
Ara b, la poesia parla en imatges, de les quals Heidegger diu: L'essncia de la
imatge s: el deixar que es faci visible quelcom.21 En canvi, les cpies i les imitacions ja
sn varietats degenerades de la imatge autntica, la qual fa visible linvisble en tant que
imatge, imaginant-ho doncs en quelcom que li s estrany.22 Del significat daix, en
trobem bellssima mostra en la lectura que fa Heidegger del poema de G. Trakl Tarda
dhivern.23 I, doncs, quin s lorigen de les imatges potiques? La resposta de Heidegger s concisa: La memria (...) s la font primignia del poetitzar.24 El mot alemany
que correspon a la paraula memria, Gedchtnis, significa literalment all que ha
estat pensat, un pensar que aqu hem de prendre en el sentit daquell Andenken o
pensar/poetitzar genu, a travs del qual es desvetlla la cositat de la cosa. Foren els
grecs, per, els primers dadonar-se del vincle entre poesia i memria, com el propi
Heidegger ens recorda. Per a ells, la deessa de la memria, Mnemosine, era la mare de
les Muses, deesses de les arts, mentre que Zeus nera el pare; sescaigu doncs que, per
tal dinfantar lart, Zeus hagus dunir-se amb la Memria. Daltra banda, Mnemosine
era filla de Gaia (Terra) i Ouranos (Cel), cosa que ens ve a dir que aquelles memries o
pensaments que donen naixena a lart no sn sin la nostra apercepci de la relaci
entre la Terra i el Cel. Per si sols, ni Terra ni Cel no podrien donar a llum a una obra
dart. Mnemosine, en canvi, que tot i ser una deessa, s alhora divina i humana, pogu
engendrar les Muses, les quals, consegentment, van ser considerades com a creatures
dun mn en plenitud de terra i cel, de divins i mortals.25 Vet aqu, doncs, que la imatge
potica s veritablement ntegra i plena i, doncs, radicalment diferent de les categories
analtiques de la lgica i la cincia. Noms lImaginari guarda la Visi, diu Heidegger,
i afegeix: mes lImaginari reposa en el Poema.26 Dit en altres paraules, la memria
queda recollida en el llenguatge.
Aquest seu ser en qualitat dimatge s all que el poema comparteix amb lobra
dart. De la seva banda, per, lobra s endems una cosa elaborada; i s que, si b les
meres coses sn aplegament dun mn i com a tals reflecteixen a la seva manera
lEnquadrament, envelen alhora la prpia cositat, que s justament all que lobra, en
qualitat dimatge, revela.27 A Lorigen de lobra dart, Heidegger exposa com el quadre de Van Gogh dun parell de sabates de pags revela la costitat de les sabates. De

all dins qu l'sser-hi [Dasein] es troba jectat ja en tant que historial. Aix no
s sin la terra, i, per a un poble historial, la seva terra: el fonament que es reclou i sobre el qual reposa amb tot all que, latent encara per a si mateix,
aquest poble ja s. Mes all que, des de la referncia de l'sser-hi a la illatncia
de l'sser, sobrex, s el seu mn.18
Daquesta cita cal subratllar-ne el fet que shi digui que la terra i el mn particulars dun
poble historial sn all que sn en la mesura que enllacen amb la terra i el mn en
general. Car la paraula, essent com s expressi dun mn, enclou el mn. Dacord amb
aix, Heidegger definir el llenguatge com a casa de lsser. Lhome habita la paraula,
la qual cosa significa: tan bon punt lhome escolta i respon lapellaci de la paraula, se
li obre el mn que la paraula s, esdevenint llavors capa duna autntica existncia.
Heidegger anomena habitar poticament19 a una tal existncia. I vet aqu que diu:

20. HEIDEGGER, M. ...dichterisch wohnet der Mensch..., Vortrge und Aufstze, GA 7, pgs. 183-184. [Traducci de Joaquim
Oliveras i Molas, ...poticament habita lhome...]
21. deixar que es faci visible, s a dir, e-videnciar, fer-patent, palesar o, encara, delatar all que no es deixa veure. [N. del T.]
22. ...dichterisch..., op.cit., pg. 194.
23. Die Sprache, op. cit., pg. 27. [pg. 22]; Die Sprache, op. cit., pg. 7. [pg. 9]
24. HEIDEGGER, M. Was heit Denken?, Vortrge und Aufstze, GA 7, pg. 123. [Traducci castellana, poc recomenable,
dEustaqui Barjau. Qu significa pensar?, Conferencias y artculos. Ediciones del Serbal, Barcelona, 1994, pg.113]: Gedchtnis, das gesammelte Andenken an das zu-Denkende, ist der Quellgrund des Dichtens.
25. Podria ser que aqu hi ressons, duna manera difusa i certament superficial, laproximaci logomtica dun C.G. Jung? Si fos
aix, aleshores no costaria gaire passar daquest a K. Kernyi i, daquest novament, a W.F. Otto. [N. del T.]
26. HEIDEGGER, M. Aus der Erfahrung des Denkens, Aus der Erfahrung des Denkens (19101976), GA 13, pg. 79. [Traducci
de Joan B. Llinares Chover, Des de lexperincia del pensament. Pennsula, Barcelona, 1986]
27. Aqu podrem citar novament lElegia IX de R. M. Rilke:
I aquestes coses | que viuen de lanar traspassant (...), | ens confien a nosaltres, els ms caducs, el que salva. [Traducci
de Manuel Balasch. Elegies de Duino, Edicions Proa, Barcelona, 1995, pg. 71.]

d'on, nosaltres els homes, podem convenir sobre lessencial avinena entre
l'habitar i la potica? D'on, en suma, pren l'home l'apellaci d'assolir l'essncia d'un assumpte? Noms la pot prendre d'all on la rep. La rep dall que la
16. Der Ursprung..., op. cit., pg. ???. [pg. 252] Daix tracta justament l0bra de BACHELARD, G. La potique de lespace.
Presses Universitaires de France, Paris, 1957 [Traducci castellana dErnestina de Cahmpourcin La potica del espacio. Fondo de
Cultura Econmica, Madrid, 2000.]
17. Der Ursprung..., op. cit., pg. ???. [pg. 264]
18. Der Ursprung..., op. cit., pg. ???. [pg. 266, lleugerament modificat. N. del T.]
19. En aquest context, podrem citar lElegia IX de R. M. Rilke:
Nosaltres potser som aqu per a dir: casa, | pont, brollador, porta, cntir, arbre fruiter, finestra, | i a tot estirar: columna,
torre... [Traducci de Manuel Balasch. Elegies de Duino, Edicions Proa, Barcelona, 1995, pg. 69.]

[5]

per si, les sabates sn mudes, mes lobra dart parla en nom seu. Podem dir prou que el
quadre de Van Gogh s una imatge representativa, sempre i quan no oblidem que el
seu ser en qualitat dobra dart no consisteix pas en ser representaci de res; daltres
obres dart, particularment les arquitectniques, no retraten ni reprodueixen res i, en
conseqncia, b caldria dir-ne imatges de no-representaci. Per aleshores, qu s
aix duna imatge a-representativa? De cara a respondre aquesta pregunta, caldr que
dediquem algunes paraules a les coses elaborades28 com a tals.
[Palesar un mn: paisatge habitat espaialitat - figura]
En efecte, per tal de revelar la veritat, no nhi ha prou amb la poesia, tot i ser aquesta
lart originria. En el llenguatge potic la veritat s emparaulada; mes la veritat reclama
de ser posada-en-obra. I s que la vida humana pren lloc entre terra i cel en forma
concreta, de manera que les coses concernents a aquest lloc demanen de ser dutes vers
lillatent. Justament aix s el que el temple grec acompleix. En conformitat amb aix,
Heidegger diu que lsser hum sojorna entre obra i paraula. La paraula desclou el
mn; lobra el palesa.29 En lobra, el mn s installat sobre la terras a dir, esdev
part de laqu immediatat, desvelant-se aix lessncia ntima de la terra. Heidegger insisteix en que l'estada a lempara de [bei] coses s, de fet, l'nica manera d'acomplir-se cada vegada unitriament la qudruple estada en l'Enquadrament.30 En
restar lhome a lempara de coses, sesdev el qudruple fer salva la terra, rebre el cel,
esperar als divins, guiar als mortals.31 I vet aqu que els mortals conreen i cullen les
coses de creixena i erigeixen de manera apropiada les coses que per si mateixes no
creixen.32 Les edificacions pertanyen a la mena de coses que apleguen un mn i aconhorten lhabitar [Wohnenlassen]. En lassaig sobre Hebel, Heidegger escriu:
Les edificacions avenen la terra a lhome en tant que paisatge habitat i, a lensems, emplacen la proximitat de lhabitualitat venal sota la vastitud del cel.33
6. VAN GOGH. Un parell de sabates (juliol-desembre 1886)

Aquesta frase ens ofereix un indici per encarar la qesti de lajuntar i aplegar la vida
humana pel fet constructiu. Perqu, segons Heidegger, all que s talment aplegat per
ledificaci no s res ms que paisatge habitat. En tant que habitual, un paisatge
habitat s, naturalment, conegut; les construccions ens lavenen,34 o el que s el mateix, el palesen tal com ell s en veritat. Ara b, qu s un paisatge?
Un paisatge s aquell espai on pren lloc la vida humana. Aquest espai, per, no s
gens ni mica un espai matemtic, istrop, sin que s un espai viscut entre terra i cel. A
sser i temps, Heidegger assenyala que lsser dall intramund () cal que sigui con-

28. hergestellte Dinge: coses elaborades (artificials, producte de lart, elaborades per la m de lhome, no pas naturals); errichtete
Dinge: coses alades, erigides; Werke: obres. [N. del T.]
29. Veure nota 18. N. del T.
30. Bauen..., op. cit., pg. 146.
31. Bauen..., op. cit., pg. 145.
32. Bauen..., op. cit., pg. 146.
33. Hebel..., op. cit., pg. 135. [pg. ???]: Die Bauwerke holen erst di Erde als die bewohnte Landschaft in die Nhe des Menschen und stellen zugleich die Nhe des nachbarlichen Wohnens unter die Weite des Himmels.
34. Hebel..., op. cit. En aquest text, Heidegger considera explictament pobles i ciutats com a edificacions.

[6]

siderat tamb en tant que intraespaial,35 i exposa la naturalesa concreta daquest espai
tot assenyalant que amb lexpressi a dalt alludim sempre a un sostre i, amb a
baix, a un terra, esmentant, a ms, com lalba i la posta de sol estan vinculades a les
contrades de la vida i de la mort,36 cosa que, dit sigui de passada, denota que la noci
dEnquadrament es trobava ja implcita en aquesta seva opus magnum primerenca.37
En general, Heidegger indica que lespaialitat [Rumlichkeit] s inherent a lestar-en-elmn. s per aix que, en inquirir envers [la mundanetat de] el temple grec, aflora la
naturalesa de lespaialitat, per tal com, restant all, ledifici construt, alhora que acota
un recinte o en el sentit estricte del mot: un espai, fa present lessncia mateixa
daquest espai.
[Figura: inserir en planta i arranjar alat]
Heidegger, per, precisa encara ms aquest concepte quan diu que les construccions no
sn sin llocs38 que encabeixen [einrumen] lEnquadrament, i aix en un doble sentit:
inserint-lo i arranjant-lo.39 Lencabir en tant que inserir [einlassen] i lencabir en tant
que arranjar [einrichten] sn els dos modes amb qu es mostra lespaialitat en tant que
lloc. El lloc encabeix lEnquadrament i, al mateix temps, en tant que cosa construda, el
revela. Lespai no s doncs res que vingui donat com a dada a priori, sin que ms
aviat ve donat per llocs: el construir mai no configura l espai [ents com a entitat
absoluta;] per en produir coses com a llocs, s ms a prop de lessncia dels espais i de
la provinena essencial de l espai que tota Geometria i Matemtica.40 I si dun emplaament o espai viscut nhi diem lloc, larquitectura [en tant que lart de junyir espais,] b podrem definir-la com el pro-duir41 de llocs.
En un posterior assaig titulat Lart i lespai,42 Heidegger desenvolupa ms detalladament aquesta doble essncia de lespaialitat. Primerament, assenyala que el mot alemany Raum, espai, prov de rumen, espaiar, o s, laportar lmbit afranquit,
obert, per a un assentament i habitar humans. Cada vegada el lloc obre una contrada, en la qual les coses hi sn aplegades en llur mutu copertnyer-se.43 Haurem daprendre a reconixer que les coses [construdes] mateixes sn els llocs, i no pas que es
7. Les edifcacions avenen la terra a lhome en tant que paisatge habitat...

35. Sein..., op. cit., 22, pg. 136. [pg.???]: des Seins des Innerweltlichen dieses auch als Innerrumliches im Blick haben muten.
Ms concretament Heidegger diu: all circumdant del mn circumdant [Umwelt], aix s, lespecifica espaialitat de lens que
compareix en el mn circumdant, es funda en la mundanetat del mn [Weltlichkeit der Welt], en comptes de ser el mn el que sall en lespai. [N. del T.]
36. Sein..., op. cit., 22, pg. 139. [pg. ???]
37. Veure nota 58. [N. del T.]
38. Lloc [Ort], o b localitat [Ortschaft]? Veure nota 62. [N. del T.]
39. Bauen... , op. cit., pg. 153.
40. Bauen..., op. cit.
41. Escrivint pro-duir, reprodum el mateix joc expressiu que, de manera ben caracterstica, Heidegger introdueix en alemany
amb hervor-bringen per tal de posar en relleu el significat literal de dur endavant que roman encobert en la paraula-clau
hervorbringen, produir. Aix doncs, cal llegir la paraula produir en un sentit ben diferent al que pren habitualment en tant
que realitzar, fabricar etc. I encara menys en tant que crear. Ms aviat com un donar a llum, com un dur a existir, a fer-se
present all que roman ocult. Un conduir a lillatent all-que-est-latent.
42. HEIDEGGER, M. Der Kunst und der Raum, Aus der Erfahrung des Denkens (19101976), GA 13, pg. 202. [Traducci
castellana, execissivament pintoresca, de Mercedes Sarabia, amb notes explicatives de Flix Duque, El arte y el espacio. Cuadernos de la Ctedra Jorge Oteiza, Universidad de Navarra, Pamplona, 2003.]
43. Der Kunst... , op. cit., pg. 207. [pg. ???]: Der Ort ffnet jeweils eine Gegend, indem er die Dinge auf das Zusammengehren
in ihr versammelt.

[7]

limiten noms a pertnyer a un lloc.44 Seguidament, Heidegger assenyala que els llocs
prenen cos per mitj de formes escultriques, aix s: corporetzacions plstiques.
Aquestes corporetzacions encarnen el carcter dun lloc en els seus trets determinants.45 Dacord amb aix, la corporetzaci plstica s el donar cos a la veritat de lsser en el seva obra fundadora de llocs.46 Aquesta afirmaci pot ser posada en relaci
amb la caracteritzaci que fa Heidegger del temple com a cos que es planta, sala i
sobre. Aix, la cositat d'una edificaci vindria donada pel seu restar entre terra i cel en
tant que corporetzaci plstica. Aix enllaa amb l'expressi de Heidegger que l'edifici
installa el mn sobre la terra. Installar el mn sobre la terra vol dir doncs el prendre
cos, o el que s el mateix, que grcies al construir en tant que poiesis a lEnquadrament
li s perms d'arribar a estar en una cosa. I aix, la terra aplega un mn que sobre.
Aquest simultani aplegar i obrir es deixa interpretar com una pugna, a la qual Heidegger anomena Riss, s a dir, fissura, fenedura: La pugna no s la fenedura que es
fendeix com un mer afrau, sin que la pugna s la intimitat del pertnyer-se dels pugnants. () Aquesta fenedura no deixa que els antagnics es fragmentin, sin que duu a
un nic perfil l'antagnic de dimensi i lmit.47 Aix, mentre que el mn dna una
dimensi a les coses, la terra, en tant que all que dna cos, confina a un determinat
lmit.48 Si traslladem aix al nostre mbit, direm que un lloc est concernit per all que
el de-termina [be-dingt].49 En aquest sentit, larquitectura, en tant que el donar cos al
mn, se la juga en el front obert de la definici del lmit. I diu Heidegger: El lmit
[Grenze] no s all on quelcom cessa, sin, com ja sabien els grecs, all a partir don
arrenca lessncia de quelcom.50 El mot alemany Grenze pot ser tradut tamb per
'llindar o frontissa, designant aix doncs lencarnaci duna diferncia. En la seva
interpretaci de lesmentat poema de Trakl, Tarda dhivern,51 Heidegger comenta com
el llindar manifesta la uni i la diferncia entre mn i terra. En un edifici, el llindar
uneix i separa alhora un exterior i un interior, s a dir, all que s estrany i all que s
familiar. El llindar s l'articulaci que obre la visi dun mn, alhora que planta aquest
mn sobre la terra.52
Lmit i llindar, Grenze, sn aspectes definitoris d'un lloc; atenyen aquella figura
que delata una determinada espaialitat.53 Aquesta essencial ambivalncia inherent al
mot Grenze, la llengua alemanya la capta magnficament en el mot Riss, que tant
pot significar fenedura, fissura, com tamb tra, secci. El Riss ve caracteritzat com a

Grundriss i Aufriss, s a dir, en tant que tra horitzontal (planta) i tra vertical (alat),
fet en el qual sevidencia, novament, la doble essncia de l'espaialitat.54 Les seccions
horitzontal i vertical formen plegades una Gestalt. Gestalt s la juntura com la qual
all seccionat queda conjuntat.55 Segons aix, podrem traduir el mot Gestalt per
figura o configuraci, fet que ens dna un senyal ben significatiu de cara a comprendre el configurar arquitectnic com a tal. Ats que la figura comprn un tra vertical, s
quelcom ms que un mer diagrama geomtric en planta. Restant all, alada, la figura
arquitectnica restitueix all seccionat a l'atractiva pesantor de la pedra, a la muda
duresa de la fusta, a l'obscura incandescncia del color.56
El pensar de Heidegger envers l'art edificatria satura aqu. En la mesura que la
Gestalt arquitectnica no s una qesti que pertoqui de tractar al pensament, el pensar de Heidegger ha de mantenir-se al marge de lmbit estricte de larquitectura. De
fet, s el mateix Heidegger el qui comena lassaig Construir Habitar Pensar dient
justament que: Aquest pensar sobre el construir no s'arroga el tenir grans pensades
sobre construcci, i, menys encara, el donar regles al construir.57 Amb aquestes paraules Heidegger apunta cap al fet que les arts tenen el seu propi mbit de qestions,
respecte al qual ell, en tant que pensador, no se sent legitimat per a entrar-hi a discutir.
El seu propsit no s el dallionar, sin el de procurar que l'sser-hum regressi a
l'autntic habitar. Amb tot, s indubtable que fou Heidegger el qui va posar els fonaments per al plantejament de la qesti, mostrant-nos fins on all que ell comprenia
per Andenken pot arribar a conduir-nos pel cam de larquitectura.58
[Vers una arquitectura figurativa]
Per acabar, recapitularem els punts ms destacats del pensament de Heidegger envers
l'arquitectura.
El punt de partida fonamental s aquella concepci segons la qual es descobreix el
mn en virtut dall que noms pot arribar a ser aix que se'n pronuncia el nom o b
quan s posat-en-obra. Aquest pensament es desplega en levocaci dun temple
grec. All safirma que l'obra fa patent un mn i dna a les coses abans que res llur
visatge. A sser i temps, per, Heidegger ja havia subratllat que el discurs s existencialment cooriginari a la disposici afectiva i el comprendre,59 o el que s el mateix,
que s impossible considerar el mn separadament de la paraula. Aquesta s anomenada la casa de lsser. El llenguatge anomena les coses pel seu nom, les quals
visiten amb un mn lsser-hi [Dasein], i l'ingrs del Dasein al mn s'esdev mitjanant l'escoltar i el respondre a lapellaci de la paraula. A continuaci Heidegger cita el

44. Der Kunst..., op. cit., pg. 208. [pg. ???]: Wir mten erkennen lernen, da die Dinge selbst die Orte sind und nicht nur an
einen Ort gehren.
45. Der Kunst..., op. cit.
46. Der Kunst..., op. cit., pg. 210. [pg. 137]: (...) die Verkrperung der Wahrheit des Seins in ihrem Orte stiftenden Werk. Wir
mten erkennen lernen, da die Dinge selbst die Orte sind und nicht nur an einen Ort gehren.
47. Der Ursprung..., op. cit., pg. ???. [pg. 252]
48. Grenze front, frontera (lmit), frontissa (llindar)... [N. del T.]
49. Joc de paraules impossible en la nostra llengua. El mot bedingt significa condicionat, implicat, concernit, i en el qual, en
descompondrel en els seus constitutens, aflora amb el mot Ding, s a dir cosa. En un altre lloc, Norberg-Schulz apella a les
paraules de Heidegger: Wir die Be-dingten. Nosaltres, els en-causats, els concernits per la causa oberta dall que fa el cas: la
res publica. Res-causa-cosa. [N. del T.]
50. Bauen..., op. cit., pg. 149.
51. Die Sprache, op. cit. El poema, Tarda dhivern, fa aix:
Quan cau la neu a la finestra, | Hi ha un so llarg de campana al vespre, | Per a molts la taula s parada | I la casa ben
proveda. || Hi ha ms d'un pelegr que arriba | al portal per fosques senderes. | Auri floreix l'arbre dels dons | Sortint del
suc fred de la terra. || Entra en silenci el pelegr; | El dolor ha endurit el llindar. | Llavors fulguren amb llum clara | Damunt la taula el pa i el vi. [Traducci de Feliu formosa. Georg Trakl, Obra potica. Editorial Empries. pg.110.]
52. Guionet en alemany s Viertelgeviertstrich, terme en el qual hi apareix la referncia als Quatre.
53. Veure nota 48. N. del T.

54. Aix doncs, quan els arquitectes presenten els seus projectes mitjanant plantes i alats, es tracta d'alguna cosa ms que una
mera qesti d'utilitat.
55. Der Ursprung..., op. cit., pg. ???. [pg. 253, lleugerament modificat, N. del T.]
56. Der Ursprung..., op. cit.
57. Bauen..., op. cit., pg. 139.
58. Interessa remarcar que les idees fonamentals de Heidegger sobre mn, cosa, espaialitat i edificaci estaven ja implcites a sser
i temps (1927). L'origen de l'obra d'art (1935) no representa, doncs, cap nou punt de partida, sin tot just un pas ms endavant.
Els posteriors assajos La cosa (1950) i Construir Habitar Pensar (1951), aix com el text ms recent arran de L'art il'espai (1969),
aclareixen i replantegen pensaments continguts ja en L'origen de l'obra d'art. Per tot aix, el pensament de Heidegger sens
presenta com un tot consistent, podent ser interpretat com un cam pel qual fer via si sens permet fer s duna metfora que
Heidegger es complaa prou d'emprar.
59. Sein..., op. cit., 34, pg. 213. [pg. ???]

[8]

dictum de Hlderlin: Was bleibt aber, stiften die Dichter, el que dura, per, el factum est, ho funden els poetes.60
Ara b, per tal de conferir al mn una presncia immediatament donada, cal que
lhome posi-en-obra la veritat. En aquest sentit, el principal propsit de l'arquitectura
s precisament el de palesar un mn tot construnt-lo. Com a cosa construda que s,
larquitectura palesa un mn. Aquest mn consisteix en all que ella aplega en tant que
cosa. bviament una obra arquitectnica no fa patent un mn en la seva totalitat, sin
noms en alguna dels seves facetes. El conjunt de totes elles s abraat pel concepte
despaialitat. Heidegger distingeix expressament una tal espaialitat de l espai en
sentit matemtic. El terme espaialitat designa la contrada61 que ve confinada per les
coses en constituir aquestes un paisatge habitat. Per aix, ja en lexemple del temple grec es comenava justament amb la imatge d'una escarpada vall rocallosa i seguidament es feia referncia a diversos aspectes concrets de la terra i el cel. Tot i aix,
Heidegger no deixa dassenyalar que el paisatge no pot ser mai abstret de la vida humana i dall div. Aix doncs, el paisatge habitat el qual pren cos en virtut de les construccions, que sn les que el duen a la presncia no s sin la manifestaci de lEnquadrament. s a dir, que el paisatge habitat consigna l'espaialitat de l'Enquadrament.
Aquesta espaialitat es mostra en tant que lentremig de terra i cel, o s, com un lloc.62
En dir que la vida pren lloc estem dient que aquell existir que est-en-el-mn reflecteix lentremig de terra i cel; estant dempeus, reposant, obrant, l'home est en
lentremig. Les coses, tant les naturals com les elaborades, les quals constitueixen els
termes concrets daquest entremig, tamb es planten, salcen i sobrenper dir-ho a la
manera de Heidegger en illustrar el temple grec. Aix doncs, les coses encarnen tipus
que reflecteixen certes disposicions afectives, alhora que, grcies a elles, grcies a aquestes coses, sacota un recinte adequat als actes de l'sser hum. Consegentment, s pel
seu estar-hi, que una obra arquitectnica manifesta l'espaialitat de l'Enquadrament.
Restant-hi, ella fa que la vida prengui cos en un determinat lloc de rocam i flora, d'aigua i aire, de llum i ombra, d'animals i humans.63 A aquest estar-hi li s inherent el fet
que all que est alat sigui comprs ja en tant que imaginari concretat: sn l'esclat i la
lluentor del pedregam, apareixent ells mateixos noms per la grcia del sol, el que fa
resplendir la llum del dia, la vastitud del cel, les ombres de la nit. Una obra arquitectnica no s per tant cap ordrenament abstracte de l'espai, ans lencarnaci duna Gestalt,
el Grund- i Aufriss de la qual reflecteixen respectivament el mode com la Gestalt insereix en planta i sarranja en alat. Daquesta manera, lobra construda avena el paisatge habitat a l'home i li permet a aquest d'habitar-lo poticament, atestant aix el fi
ltim de l'arquitectura.
Ja hem fet notar que Heidegger no dna cap ms explicaci de la figura arquitectnica o Gestalt. El passatge sobre el temple grec, per, napunta l'essncia. Les paraules
expansi, determinaci, restar-hi, plantar-se i alar-se fan referncia, en
termes d'espaialitat, a modes d'estar-en-el-mn. Tot i la infinitud de maneres de guardar la compostura, cada composici es presenta sempre com a variaci dun arquetipus.

Alguns daquests arquetipus sn prou coneguts per tots nosaltres: la columna, el tambor, l'arc, la cpula, la torre. Ja el fet mateix que el llenguatge els doni un nom,
testimonia la seva significaci com a figures-tipus que configuren l'estructura fonamental de l'espaialitat.64 Per tot aix depassa els lmits del present assaig per entrar
enterament en el camp de la teoria arquitectnica prpiament dita.
En lactualitat, el pensar de Heidegger envers l'arquitectura pren una gran rellevncia. En un moment de confusi i crisi, un tal pensament pot ajudar a assolir una autntica comprensi del nostre camp. En el perode d'entreguerres, la producci arquitectnica es basava en el concepte de funcionalitat, el qual adoptava la seva formulaci
clssica en l'eslgan la forma segueix la funci.65 Segons aix, la soluci arquitectnica havia de derivar-se directament de programes d's prctic. En els ltims decennis,
per, cada cop s'ha anat fent ms clar que aquesta pretesa pragmaticitat condua cap a
un ambient esquemtic i sense carcter, del tot insuficient per a l'habitar hum. D'aqu
que la qesti envers la significaci en arquitectura hagi passat a un primer pla.66 Fins
ara, aquesta qesti shavia abordat sobrertot en termes semiolgics, de manera que
l'arquitectura era presa com un sistema convencional de signes.67 En considerar tota
forma arquitectnica com a expressi de quelcom altre, l'anlisi semiolgica no ha
reexit a explicar encara l'obra arquitectnica com a tal. I s aqu on Heidegger pot venir
auxiliar-nos. Retenint la palesabilitat de la veritat, l'arquitectura restitueix la seva dimensi artstica i, doncs, el seu significat hum.68 Grcies a les conceptualitzacions de
mn, cosa i obra, Heidegger ens ajuda a sortir de l'impasse de l'abstracci cientfica i
ens retorna a all concret, o s, a les coses mateixes.
No obstant aix, la qesti no queda pas tancada, ans al contrari, tot just si som a l'inici. Aix sevidencia en la prctica arquitectnica davui en dia, la qual roman abandonada al funcionalisme. Mentrestant, emergeix la figura duna nova arquitectura plasmadora dImatges [del mn].69 El pensar de Heidegger podria ajudar-nos a comprendre les
implicacions duna tal arquitectura i, a travs del seu Andenken, b podrem encaminar-nos vers una plena comprensi de les coses mateixes. En aquest sentit, en lassaig
Construir Habitar Pensar, el pensament de Heidegger acaba dient que: el pensar
mateix, tal com el construir (...) pertany a lhabitar (). El construir i el pensar sn
sempre, cadascun a llur manera, ineludibles per a lhabitar.70 Dit en altres paraules:
per tal d'arribar a una visi total [terica] del nostre mn, cal tenir ben present la cositat de la cosa [pragmata, la praxi].71 s en virtut d'un tal Andenken potic, que prenem la mesura per a tot el que s arquitectnic, per a la conjunci estructural de l'habitar.72

64. Daix sen deriva la necessitat urgent duna teoria i una histria dels arquetipus.
65. Louis Sullivan, per, a qui devem la frase, no lentengu mai en el sentit dun funcionalisme radical.
66. JENCKS, C., BAIRD, G. Meaning in Architecture. London, 1969.
67. BROADBENT, G., BUNT, R., JENCKS, C. Signs, Symbols and Architecture. Chichester, 1980.
68. Aix tamb ho ha aconseguit Louis I. Kahn, la concepci arquitectnica del qual s sorprenentment propera al pensament de
Heidegger. Vegeu NORBERG-SCHULZ, C. Kahn, Heidegger and the language of architecture. Oppositions n18, Nova York,
1979. [Traducci de Joaquim Oliveras i Molas. Kahn, Heidegger i el llenguatge de larquitectura.]
69. Vegeu NORBERG-SCHULZ, C. Chicago, vision and image, dins de New Chicago Architecture, Nova York, 1981.
70. Bauen..., op. cit., pg. 156.
71 . Kahn, Heidegger... , op. cit., nota 13. [nota 16]
72. ...dichterisch..., op.cit., pg. 196.

60. Veure el poema Record de Hlderlin a Himnes, trad. M. Carbonell. Edicions dels Quaderns Crema, Barcelona, 1981, pg. 159.
61. La paraula Gegend (veure Serenitat, 1959) pot ser traduda per 'contrada' o 'regi'. Vegeu nota 62.
62. En diverses ocasions Heidegger empra la paraula alemanya Ort. A Lart i lespai, hi llegim, per exemple, que: Cada vegada
el lloc obre una contrada, en la qual hi aplega les coses en llur mutu copertnyer-se. Aquesta frase sintetitza tot el pensament de
Heidegger sobre l'arquitectura. Vegeu nota 38.
63. Aix s com tamb s descrit el mn a Gnesi I.

[9]