Professional Documents
Culture Documents
Peridic dinformaci, denncia i crtica social a Ciutat Vella Maig-juny 2013 Nm. 67, segona poca
PGINA 3 // Plan de Usos: saturacin comercial y milletizacin hotelera PGINA 4 // Un nou pla urbanstic a la Barceloneta: cap pla sense els vens, cap ve fora del barri PGINA 5 // Enquesta sobre la percepci que els barcelonins tenen del turisme PGINA 7 // RAI: vint anys generant recursos i donant la tabarra al barri
Pla dabusos
La poltica al servei de la depredaci turstica
Illustraci / nilska
PGINA 8 // De la necesidad de un ateneo cooperativo PGINA 11 // Els registres invisibles de les morts sense sostre PGINA 13 // Ruta herstrica por el Barrio Chino PGINA 14 // Un ao de restricciones al derecho a la salud
BARRI
BARRI
Que la concesin de licencias no dependa de criterios objetivos, sino de decisiones, estrategias y alianzas polticas, crea un terreno de clientelismo que puede derivar, sin exagerar, en la milletizacin de la poltica institucional del Distrito
telera: un mximo de tres establecimientos en un radio de cincuenta metros y la obligacin de dar de baja una licencia en otra parte del distrito para obtener una nueva. Pero, adems, hay cuatro zonas del Distrito donde ni siquiera por esta va es posible abrir espacios de actividad cultural independiente: Raval Sud, Raval Oest, Gtic Sud y La Ribera. Teniendo en cuenta la censura ejercida por la actual regidura con actividades como el Cine a la Fresca del Raval o el mural contra las redadas y el racismo en el equipamiento del Pou de la Figuera (vase Masala n. 64), sta es una medida con claros fines polticos. Saturacin comercial: de 2 a 10 reas de Tratamiento Especfico Como si para un enfermo de cncer de pulmn se interpretara que la buena salud de su hgado bien permite ducharlo en whisky, aqu se interpreta que aquellas zonas con menos actividad hostelera merecen incrementar el nmero de restaurantes para alcanzar un nivel de saturacin equivalente al resto. Las reas de Tratamiento Especfico, destinadas a incrementar esta actividad en detrimento del comercio de proximidad, pasan de dos a diez, y entre ellas llaman la atencin dos espacios con una realidad social compleja y conflictiva: los entornos del Forat de la Vergonya y de Robador, sobre los que el Distrito quiere entrar con tenedor y, sobre todo, cuchillo. Hoteles en edificios catalogados: clientelismo y corrupcin La clara victoria del lobby hotelero en la aprobacin del Plan de Usos puede encontrarse incluso en algunos aspectos insospechados, como por ejemplo ste: las actividades complementarias de restauracin y ambientacin musical que se ubiquen en establecimientos hoteleros no debern cumplir las condiciones de emplazamiento del Plan de Usos (densidad y condicin de baja) siempre que su superficie no supere el 25% de la superficie til total. Los hoteles se convierten as en un paraguas de inmunidad administrativa, que puede provocar mutaciones y alianzas entre la industria hotelera y hostelera, tan imprevisibles como inquietantes. Esto adquiere ms relevancia teniendo en cuenta que los elementos del plan anterior que se mantienen, como la condicin de permuta de una licencia de baja por otra de alta, quedan desactivados por una excepcin llamada a convertirse en norma: la posibilidad de abrir nuevos hoteles en edificios catalogados, condicionada a la aprobacin del pleno. Este ltimo aspecto, que se ha presentado como medida de control, es en realidad todo lo contrario. Que la concesin de licencias no dependa de criterios objetivos sino de decisiones, estrategias y alianzas polticas en las que el empresario interesado debe ejercer su particular influencia no aleja las sombras todava recientes de corrupcin en el Distrito. Contemplando la afinidad existente entre las derechas catalanista, espaolista y hotelera, este mecanismo crea un terreno de clientelismo que puede derivar, sin exagerar, en la milletizacin de la poltica institucional del Distrito.
Se vende barrio con playa y puerto adosados.* Razn: Ayuntamiento de Barcelona. 1,24 Km2 16.009 vecinos Puerto: 55,6 ha. Lofts de lujo con vistas al puerto.
CUERVO INGENUO
Se vende barrio
A 10 minutos de las Ramblas. A 5 de las tiendas del Barrio Gtico y del centro comercial Maremagnum. A 10 del Hotel Vela y del Hotel Arts. El barrio Caminar por la Barceloneta siempre genera una sensacin de misterio, como de viajar en el tiempo, como de sumergirse en la autntica vida del pueblo de Barcelona. Aqu se mezclan de manera muy extraa pequeas casas de pocos pisos mas bien modestas con grandes rascacielos de vidrio, impresionantes hoteles de lujo, modernas marinas repletas de yates de todos los orgenes del mundo y las playas ms deseadas de Barcelona. Aqu se arraiga una muy fuerte tradicin popular, bsicamente de pescadores, pero el barrio ha comenzado a modernizarse desde hace ya algn tiempo, lo cul le suma un condimento que lo hace an ms interesante. Verdaderamente imperdible. El puerto El Port Vell se est transformando. Una inversin en infraestructura de vanguardia y nuevos servicios de siete estrellas convertirn la marina en uno de los mejores destinos del mundo para yates de gran eslora. El nuevo diseo ofrecer 167 amarres con capacidad para yates de hasta 180 metros e incluir instalaciones para garantizar la prestacin de servicios de la mejor calidad y una seguridad integral. La Barceloneta aspira a convertirse en una zona residencial de lujo con la transformacin del Port Vell. Los barcos de pesca ceden el lugar a los yates. Algunos barceloneses se muestran reticentes sobre los beneficios que el puerto deportivo para super-yates aportar a la comunidad, y temen que el barrio de pescadores se convierta en un parque temtico para turistas. Les cuesta creer que la Barceloneta se convierta en una nueva zona elegante de la ciudad. Pero son los placeres simples, como las vistas al mar y la atmsfera de fiesta sana, lo que le dan su principal atractivo. *Datos y prrafos extrados casi literalmente de varias webs (!).
En el caso concreto del Raval, se prohbela apertura de nuevos comedores sociales, bajo una condicin ideadaad hoc para este barrio y esta a ctividad
sobre las personas en situacin de pobreza de otros barrios. Una afirmacin repetida mil veces, pero nunca demostrada, y que se enfrenta a lo que s se sabe con los datos en la mano: que Ciutat Vella es el tercer distrito con menos renta familiar disponible y que el Raval ocupa un lugar destacado entre los barrios con mayor pobreza estructural. Ataque a las actividades culturales sin nimo de lucro En otro mbito, el plan pretende una diferenciacin entre asociaciones culturales sin actividades simultneas y asociaciones culturales con actividades simultneas, para aplicar a estas ltimas condiciones ms estrictas que las correspondientes a la actividad ho-
Dossier
Comparativa entre las condiciones del Plan de Usos que se aplican a los hoteles y a las entidades sociales y asociaciones culturales sin nimo de lucro. En el apartado del documento dedicado a la actividad hotelera, se cambia el trmino Zona neutra o Zona saturada por el de Zona interior. Elaboracin / Masala
Dossier
BARRI
BARRI
Estimats turistes
Un nou pla urbanstic a la Barceloneta: cap pla sense els vens, cap ve fora del barri
La Barceloneta Rebel El passat febrer CIU i PP van aprovar la reforma del Port Vell per a convertir-lo en una marina de iots de luxe, malgrat el clam popular contra aquest projecte elitista. Mentrestant, la premsa immobiliria ja diu que la Barceloneta es convertir en una zona residencial de luxe arran de la transformaci del Port. Altres mitjans han constatat que les immobiliries estan comenant a fer maniobres al barri i que ja oferten pisos de luxe amb vistes al Port a preus astronmics. En aquest context, lAjuntament de Barcelona ha presentat lesborrany dun nou pla urbanstic per a la Barceloneta. El pla sestava gestant com a mnim des de labril del 2010, quan lAdministraci va obrir un concurs, que guany lempresa Urbaning, desprs que el pla dels ascensors queds aturat grcies a la lluita venal. Les entitats venals van constituir el gener del 2011 una Xarxa del Barri que reclamava una comissi de seguiment de la redacci del nou pla. Fins gaireb dos anys ms tard no hem tingut accs a cap mena dinformaci ni sha obert cap espai a la participaci. El desembre del 2012 les entitats del barri som convocades a una reuni amb Hbitat Urb de lAjuntament de Barcelona, Foment de Ciutat Vella i Urbaning, i es perfila una comissi de seguiment del pla. El febrer del 2013 ens presenten lesborrany del nou pla, de manera que queda descartada la participaci venal en la fase de diagnstic i redacci. Des de lAssociaci de vens i venes de lstia i la Plataforma en Defensa de la Barceloneta entenem que per poder parlar de participaci sn necessaris un seguit de requisits que garanteixin que la participaci no sigui paper mullat: El procs de participaci comena desvirtuat perqu les entitats i vens no han tingut accs a la informaci ni han pogut participar en les fases prvies de diagnstic de necessitats, definici dobjectius i actuacions i redacci de lesborrany. Les sessions de participaci han de ser pbliques, obertes a tot el venat. Totes les fases del procs de participaci han de ser suficientment publicitades per part de lAdministraci.
Masala El 19 doctubre de 2012, Joan Gaspart va convidar a lalcalde Xavier Trias a participar al cicle de conferncies Esmorza amb Turisme de Barcelona. A la trobada, que va tenir lloc a lHotel Meli de lavinguda Sarri, hi van assistir hotelers, restauradors i empresaris del sector turstic. Trias, desprs de felicitar els professionals (Esteu fent una tasca magnfica en un moment molt delicat), establia el que definia com el principal repte dels propers anys: que el turisme sigui vist com una font de creaci de riquesa al servei de la ciutat. Els barcelonins, deia lalcalde, han de percebre que a travs del turisme es millora la seva qualitat de vida. I afegia: Moltes vegades no existeix aquesta percepci per part de la gent. Les administracions i el sector hem de treballar junts per mirar de millorar aquesta percepci ciutadana.
Recasens presentessin als mitjans de comunicaci els resultats de lestudi, vam poder llegir titulars com: Creix la conscincia entre els barcelonins de la importncia del turisme com a generador de llocs de treball (Ara), Los barceloneses se aferran al turismo (El Peridico) o Els barcelonins, contents amb els turistes (El Punt/Avui). Tot seguit es reproduen les xifres contingudes en la nota de premsa de Turisme de Barcelona: el 96,3% dels ciutadans creu que el turisme s beneficis per Barcelona, el 89% opinen que crea molts llocs de treball i el 72% opina que la ciutat ha datraure ms turistes. Curiosament, com pot acreditar Masala desprs dels llargs trmits realitzats per aconseguir-ne una cpia, cap mitja de comunicaci va accedir a la fitxa tcnica de lestudi o a la totalitat dels resultats per redactar aquestes notcies. La grndaria de la mostra Agafant com a univers la poblaci de Barcelona de 18 anys i ms, lestudi estableix una mostra de 1.200 persones dividida en tres onades diferents de 400 entrevistes telefniques realitzades els mesos de febrer, juny i setembre de 2012. A cada onada safegeixen qestions dinters puntual com ara lopini sobre el Mobile World Congress, ls dels hotels per part dels barcelonins o lopini dels entrevistats sobre si el turisme propicia tenir millors infraestructures a la ciutat. Aix, determinats resultats presentats com a dades rellevants de lestudi (per exemple, la xifra de que el 90% de la poblaci de Barcelona considera que el turisme contribueix a conservar els equipaments culturals), correspon a una pregunta feta a noms 400 persones. El pes dels barris turstics Malgrat que, el setembre de 2011, Trias afirmava que a la ciutat hi ha zones que han destar especialment
protegides, perqu qui viu en aquests barris t la percepci que el turisme noms els est generant inconvenients, lenquesta no estableix cap diferncia entre lopini sobre els efectes del turisme dun habitant de Ciutat Vella o de Sarri-Sant Gervasi. De fet, els estrats de la mostra shan
Contradiccions i sorpreses
Una de les coses que sorprn de lestudi realitzat per Turisme de Barcelona sobre la percepci del turisme sn les respostes, aparentment contradictries, en apartats com el dedicat als hbits turstics dels barcelonins. Segons aquestes dades un 80% dels barcelonins ha visitat La Rambla una o ms vegades durant el darrer any per, en canvi, noms un 2% dels ciutadans la proposa com un lloc interessant quan ha de respondre de manera espontnia sobre quins indrets recomanaria a un visitant. Les visites als museus tamb ofereixen resultats sorprenents. Safirma, per exemple, que el 34% dels habitants de la ciutat han visitat, com a mnim una o dues vegades al llarg del darrer any, el Mnac (Museu Nacional dArt de Catalunya). Una xifra que seleva al 46% en el cas dels habitants de Ciutat Vella i que, pel conjunt de la ciutat, suposaria que 400.000 persones han visitat aquest equipament. Si tenim en compte que, segons dades de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, el museu va tenir 466.000 visitants lany 2011, Ferran Mascarell, ms que preparar un nou pla de museus per acabar amb la davallada de visites, el que hauria de fer s modificar el criteri de recompte de visitants perqu els escolars i els turistes que no contempla lenquesta no shi segueixin colant en massa.
Aquests criteris, justificables noms sota un formalisme demogrfic i administratiu, distorsionen la realitat
format per lencreuament dels deu districtes municipals amb el gnere i ledat dels ciutadans i les quotes shan calculat de forma proporcional al padr municipal. Seguint aquest criteri, doncs, els habitants de Ciutat Vella representen el 6,5% dels 1.200 enquestats (s a dir 78 persones en total i 26 per cada onada) mentre que els habitants de Sarri-Sant Gervasi equivalen al 8,6% de la mostra (o sia 102 persones en total i 34 per cada onada). Per la seva banda, Grcia suposa el 7,6% de la mostra i lEixample es considera com una gran unitat i no es fa cap distinci entre les zones del districte ms sotmeses a la pressi del turisme com ara els voltants de la Sagrada Famlia. Malauradament, aquests criteris, justificables noms sota un formalisme demogrfic i administratiu, distorsionen la realitat de tal manera que es pot arribar a pensar que lobjectiu de lestudi s el contrari al declarat i, ms que mostrar, el que preten s ocultar la percepci del turisme dels barcelonins i no reconixer la seva complexitat que seria all exigible a una enquesta daquest tipus.
Malgrat que Trias deia que a la ciutat hi ha zones que han destar especialment protegides, lenquesta no estableix cap diferncia entre lopini dun habitant de Ciutat Vella o de Sarri-Sant Gervasi
Dit i fet Tot i que lalcalde parlava dun objectiu a llarg termini, sis mesos desprs, i si hem de fer cas a la darrera enquesta sobre la percepci del turisme dels barcelonins, la ciutat sencera ja sha alineat amb els desitjos de Trias. El 12 dabril denguany, lendem que el president de Turisme de Barcelona Joan Gaspart i la tinent dalcalde Snia
Dossier
La preocupaci de lalcalde Trias, o sia el malestar ciutad per les conseqncies quotidianes del creixement desbocat del turisme, ja era un dels eixos del Pla Estratgic 2008-2015 que va nixer amb lobjectiu de repensar el fet turstic a la capital de Catalunya i garantir la sostenibilitat i la continutat de lxit turstic barcelon. Tal i com recull lestudi A voltes. Itineraris turstics de Barcelona (1908-2008), realitzat per lObservatori de la vida quotidiana, la idea de replantejar el model turstic de Barcelona va agafar fora desprs del Frum
2004. El fracs daquell gran esdeveniment oblig a ladministraci municipal a reorientar el seu discurs pblic, fent-lo, aparentment, ms proper al ciutad. Ha arribat lhora dels barris, proclamava lalcalde Joan Clos, just abans de fer les maletes cap a Madrid. Era el moment dengegar una nova estratgia, de proximitat, que es comenaria a visibilitzar amb la campanya Visc(a) Barcelona i amb linici dels treballs del Pla Estratgic. Un pla que comenava reconeixent lexistncia dun cru debat sobre la relaci entre turisme i ciutadania i acabava proposant com a soluci crear una conscincia positiva entre els ciutadans sobre la realitat turstica a Barcelona.
Dossier
Els diagnstics, esmenes i propostes acordades per part de les entitats venals han de ser vinculants. No es poden considerar com acords all parlat en les sessions de participaci, fins que no shagi fet el retorn per part dels assistents a les respectives entitats i al conjunt del barri. Per a nosaltres, que qualsevol vena del barri pugui participar en la comissi de seguiment s un mnim democrtic irrenunciable. LAjuntament i algunes entitats del barri volien reservar aquest dret nicament a unes cinc entitats (les tres associacions de vens, la de comerciants, una associaci benfica i alguna ms), excloent els vens a ttol individual. Malgrat les discrepncies entre les diferents entitats que conformen la Xarxa del Barri, es va presentar una proposta conjunta al Districte on es reclamava que les sessions de la comissi havien de ser obertes a qualsevol que hi volgus assistir. Desprs dun estira-i-arronsa entre la proposta de la Xarxa del Barri i la contraproposta del Districte, sha pactat que les entitats interessades participaran en totes les sessions de la comissi, per que quan es consideri oport sacceptar la presncia daltres persones. LAvv Lstia considera que la participaci dels vens i venes, pertanyin o no a una entitat, s oportuna per a la totalitat de les sessions. Pel que fa als continguts del nou pla, pretn ser una refosa del planejament vigent: el PERI i la Modificaci del PGM. A partir de lestudi de lesborrany firmat per Urbaning, destaquem els segents punts:
Pel que fa a la modificaci del PERI, el text diu que es posaran en marxa gestions pendents i es reforar el valor patrimonial del barri amb actuacions de rehabilitaci i recuperaci; una nova Ordenana dedificaci regular la renovaci del teixit residencial i edilici. Ara b, la patrimonialitzaci del barri pot repercutir en un augment del preu de lhabitatge (lloguer o hipoteca). Pel que fa a la MPGM en la regulaci de ledificaci tradicional de la Barceloneta per millorar la seva accessibilitat vertical, el pla dels ascensors, s que diu clarament que lobjecte de la modificaci daquest document ser la seva derogaci. No oblidem que aix s una victria venal. Entre altres actuacions previstes, destaca la intenci dedificar a primera lnia de mar, a la zona que dna al passeig Martim. Per lgica immobiliria, a primera lnia de mar hi anirien habitatges de luxe... No sha fet cap diagnstic previ de necessitats dels vens del barri. Tampoc consta cap estudi dimpacte social i ambiental, que tot pla urbanstic ha dincloure. Tot pla urbanstic hauria de contemplar me sures preventives concretes per evitar generar dinmiques de gentrificaci i per garantir el dret a lhabitatge, a la ciutat i a larrelament al territori. El pla t un plantejament purament urbanstic i arquitectnic, i oblida que als edificis i barris hi viu gent. El pla no t en compte el context general de crisi i la situaci de precaritzaci i vulnerabilitat creixents dels vens i venes del barri, combinada amb la pressi immobiliria per convertir-lo en una zona residencial de luxe. Estigueu atentes a properes informacions. Avui com sempre, cap pla sense els vens i cap ve fora del barri!
El dissabte 11 de maig ha tingut lloc una manifestaci conjunta dels barris de Ciutat Vella i el Poble Sec davant dels plans que lAjuntament de Barcelona vol imposar al centre de la ciutat: la conversi del Port Vell en una marina de luxe, el pla d(Ab)Usos, el (nou) PERI de la Barceloneta i el Pla Parallel. La manifestaci, convocada des de la Xarxa Venal de Ciutat Vella, lAssemblea Porturia Venal i diverses associacions de venes i assemblees de barri, ha tingut com a lema Els seus plans, la nostra misria. Ciutat Vella es rebella!.
www.herbolariborn.es
BARRI
BARRI
RAI es una herramienta que refuerza valores como participacin, y compromiso social solidaridad, antirracismo
Extracto de una entrevista realizada por Masala a Jorge Snchez, miembro de RAI, en el n. 17 de marzo del 2004
Cundo nace RAI y con qu fin? Esta entidad se cre en 1993 para trabajar con los jvenes y la movilidad internacional. Era una cosa que no haca nadie y pensamos que era una herramienta metodolgica muy importante para reforzar valores como la participacin, la solidaridad, el antirracismo y el compromiso social; en busca de la transformacin, para conseguir un mundo mejor y ms justo. RAI ha sido vanguardia en este tipo de trabajo y todava, cada verano, participan entre doscientos y trescientos jvenes en intercambios internacionales, seminarios y visitas de estudio, en que reflexionan sobre temas que antes no eran comunes. RAI marca un punto de inflexin dentro del tradicional movimiento asociativo juvenil, cul es su rasgo diferencial? Intenta ser una plataforma de recursos donde lo que prima es la autonoma de los jvenes. Es decir, ellos vienen, plantean, proponen, gestionan y valoran el intercambio. Siempre que un joven venga con una propuesta y est dentro de las lneas de la entidad, RAI le dice: Yo te doy rritorial en este distrito donde confluyen muchas comunidades y donde lo que hace falta son espacios de reunin. Queremos dar elementos a los jvenes para que reflexionen y vean que tenemos que convivir, coexistir y que, en el fondo, los problemas de un dominicano, de un magreb o de una persona de otra procedencia no son tan diferentes. Por lo general, los conflictos vienen ms de factores econmicos que culturales. Con este planteamiento, iniciamos un proyecto en el ao 1996 que se llam Dinamizacin de jvenes del Casco Antiguo. Lo que se preten-
No hace falta ir a Rusia para trabajar la interculturalidad. Tambin puede hacerse en este barrio, donde confluyen muchas comunidades y donde son necesarios espacios de reunin
da en este proyecto era promover la autogestin del tiempo libre. Para terminar, a vuestro criterio, cules son las necesidades bsicas de este barrio? Pensamos que es bsico que esta zona se mantenga el mnimo para que la gente pueda vivir en ella. Y pueda vivir significa tener la posibilidad de trabajar, descansar, contar con espacios para el ocio, un sitio para los nios, un centro sanitario, una escuela, una residencia para ancianos. Hacen falta educadores sociales en las calles que estn con los chavales, asistentes que puedan acompaar a los viejitos, espacios donde la gente tenga la posibilidad de hablar y organizarse. Debemos seguir luchando por mantener un cierto grado de organizacin y de autogestin de nuestras vidas, en este barrio y en esta ciudad.
Shan construt ponts dintercanvi i collaboraci amb indrets tan dispars com els Balcans, Marroc, Mxic, El Salvador, Senegal, Argentina, Frana, Grcia o Palestina
centenria entitat. Ara, tothom que assisteixi a les properes Festes Majors del Casc Antic tindr locasi de conixer i visionar part del material que sha trobat i enregistrat amb testimonis dantics membres de lassociaci. Les dates en qesti seran el 22, el 28 i el 29 de juny, quan les activitats de RAI i el record de la Germanor Barcelonina prendran el barri del Casc Antic. Parlem per tant de tot un segle en qu el barri ha pogut gaudir i aprofitar un espai social i cultural obert. Un espai que ha lluitat per transformar la realitat que li ha tocat viure, donant veu a expressions i accions interculturals normalment silenciades, donant vida a projectes creatius i innovadors, teixint xarxes de relacions i deixant-se nodrir per totes i cadascuna de les persones que hi han transitat. I esperem que aix segueixi sent durant molt ms temps; per aix animem tothom a participar utilitzant aquest emblemtic espai, aportant propostes, gaudint de les activitats i per descomptat venint a celebrar els esmentats aniversaris! En un moment en qu la ciutat de Barcelona no para de perdre espais, sigui al carrer o en locals socials o alliberats, s ms necessari que mai gaudir i aprofitar els que encara ens queden.
En la calle, se necesitan educadores sociales que estn con los chavales, asistentes que puedan acompaar a los viejitos, espacios donde la gente tenga la posibilidad de hablar y organizarse
los recursos para que t puedas desarrollar tu trabajo, tu proyecto, a tu ritmo, y como t lo marques. Esto ha provocado que la gente se acerque, sobre todo personas muy prximas a los movimientos sociales. Con el correr de los aos hemos ido creciendo y el elemento internacional se ha configurado como uno ms dentro de la entidad. No estis en el barrio por casualidad, qu os anim a ubicaros aqu?
Tenamos la voluntad de estar en este barrio por el tema intercultural, puesto que ste es un eje central para RAI. Pensamos que para trabajar la interculturalidad no hace falta ir a Rusia. Tambin puede hacerse una labor te-
dutes a terme amb joves del barri. En aquest darrer mbit, RAI va poder o almenys va intentar suplir la manca dequipaments municipals en un barri on els xavals estaven mancats despais on poder formar-se, divertir-se i tirar endavant els seus projectes duna manera activa i participativa. Ara, tot i que el Casc Antic acull ja un Casal de Barri i un Casal de Joves, RAI ha omplert un forat consolidant un Espai de Creaci i Formaci Musical que ofereix bucs dassaig, estudi de gravaci, cursos musicals i acompanyament en la creaci a bandes formades per joves del barri i del districte que no poden permetres els preus del mercat privat o que no tenen fcil sortir del barri a la recerca de loferta pblica que hi ha en aquests serveis. I, dentre les moltes iniciatives artstiques que RAI ha vist nixer com a espai cultural de referncia al districte, amb una programaci fixa de cinc dies a la setmana, es mant ben viu el Festival de Teatre del Casc Antic, que aquesta tardor arribar a la seva desena edici, i ho far amb una programaci ms extensa i una exposici que repassar aquest decenni de teatre. Tamb sha consolidat en el temps lacollida de companyies i collectius teatrals o de dansa, que han fet de RAI un espai de creaci artstica.
Al Masala
NO ANUNCIEM grans superfcies, bancs, franqucies, partits poltics o institucions
S QUE ANUNCIEM entitats socials i culturals, comeros de barri, cooperatives...
BARRI
Grupo promotor de La Base Despus de los movimientos y la agitacin que han barrido la escena poltica barcelonesa durante los ltimos tres aos, nos hemos encontrado sin demasiados avances para una perspectiva revolucionaria. Si la estrategia puesta en prctica desde el 2010, basada en las asambleas locales y cierta coordinacin ha revelado una potencia importante en momentos de excepcin, muchas han adolecido de una falta de consistencia considerable. En el peor de los casos, las asambleas de barrio devinieron colectivos activistas hasta casi desaparecer. Lo que fue nuestra fuerza se ha convertido en nuestra mayor debilidad. Las acciones espec taculares que abrieron brechas en la nor malidad metropolitana han
dentista, anarquistas) y en segundo lugar, una perspectiva institucional, que habla en trminos de proceso constituyente, que parece no tener muy claro el momento de violencia revolucionaria que podra desencadenarlo. Posicin que representa la continuidad de este mundo, y que, adoptando las formas de la izquierda institucional, apuesta por entrar en los parlamentos. Un lugar donde acumular fuerzas. Una base En algunos barrios y ciudades, estamos apostando por una perspectiva que parte de cierta intuicin de la Autonoma, de la necesidad de darnos organizacin de forma local, de hacernos fuertes por todas partes. Nos gusta definir La Base (ateneu cooperatiu del Poble Sec) en funcin de los tres objetivos que nos hemos propuesto:
LAteneu denuncia el silenci institucional i lincompliment dels acords signats el 2011 per part de laleshores alcalde Jordi Hereu
torni al seu lloc dorigen, don mai hauria dhaver marxat. s per aix que lAEP denuncia el silenci institucional respecte els incompliments dels acords signats el 2011 per part de laleshores alcalde Jordi Hereu. I ja sn sis anys de converses, on no es veu enlloc el comproms per part del consistori. Aix ho expliquen en un manifest titulat Una injustcia pendent de reparar. Com diu el manifest, lAteneu Enciclopdic Popular que compta ara mateix amb ms de 200 socis va renixer el 1977, a partir de lesfor dun redut nombre de persones, disposat a rescatar la memria no tan sols de lAteneu, sin tamb la de tot un poble que havia lluitat contra el feixisme i que en determinants moments havia estat capa de vncer-lo, i disposat a continuar la tasca cultural i pedaggica que lAEP havia realitzat durant el perode 1902-1939. Desprs de lincendi del local del carrer Reina Amlia, lAteneu subic primer al carrer Montalegre 5 i desprs al passeig de Sant Joan 26, sempre en condicions precries i de forma provisional. LAteneu ha realitzat una im por tant tasca de recuperaci de la Memria Histrica. Com a Centre de Documentaci Histrico-social disposa en lactualitat de milers de documents i publicacions ms de 12.000 capaleres recuperats durant els darrers trenta anys, que shan anat classificant i arxivant, i duns 30.000 llibres, que constitueixen avui una font imprescindible de consulta per a tot aquell que investigui sobre el moviment obrer o la cultura popular a Catalunya, continua detallant lescrit, on tamb denuncien que desprs de ms de setanta anys lespoli sofert encara no ha estat ni mnimament reparat. Com explica el manifest, des del 2004 lAEP ha mantingut converses
Alguns professors i professores dAntropologia de la Universitat de Barcelona havem organitzat a principi daquest semestre una classe prctica al voltant dels moviments socials de Ciutat Vella. Es tractava duna ruta per conixer les accions realitzades durant aquests darrers anys en el marc dels moviments socials en defensa del dret a la ciutat. Es va proposar una activitat prctica que consistia en una ruta pels MMSS a Ciutat Vella, comenant a la Barceloneta, passant pel Forat de la Vergonya i acabant a la plaa Salvador Segu tamb coneguda com a plaa Robadors o de la Filmo, epicentre de les ltimes reformes urbanstiques al Raval. La idea era finalitzar la jornada acadmica projectant una pellcula sobre els moviments socials en defensa de les dones. B, doncs aquesta darrera part de la ruta ha estat prohibida pel Districte, argint que el consistori porta a terme activitats en aquella plaa de caire ldic i familiar, cosa que segons la interlocutora entra en contradicci amb la nostra proposta. A continuaci relatem els fets de manera seqencial i detallada: decidim fer la ruta com activitat de classe, convoquem les entitats pertinents per organitzar-la, demanem lautoritzaci municipal amb els tres mesos dantellaci de rigor. Gaireb dos mesos desprs la persona responsable de la ruta rep una trucada des del Districte responent que no es pot dur a terme
Romper con la idea de que tu dinero es tuyo y no se comparte significa empezar a quebrantar nuestra dependencia del M ercado y el Estado
esta bifurcacin es, de momento, bastante invisible. Le cuesta encontrar su propia voz, articular su propia narracin. Por el contrario, lo que hemos visto este ao es que las posiciones que se han visto reforzadas son: por un lado, las ideologas consolidadas (izquierda indepen-
1) Procurarnos infraestructura econmica autogestionada, para empezar a resolver en comn necesidades materiales que compartimos (economa, espacios, alimentacin, cura, saberes...). 2) Construir comunidad, es decir, poner en juego prcticas para retejer las vidas en el barrio, en base al apoyo mutuo y la confianza; y darnos narraciones comunes sobre qu pasa y qu nos pasa, para inventar soluciones compartidas. Y 3) Erigir una posicin poltica, ligada a estos principios y a estas prcticas. Un lugar desde el que tomar partido en los conflictos que nos atraviesan. Queremos que La Base sea un espacio ms all de las identidades polticas o culturales, donde, partiendo de cierta materialidad (lugar de encuentro, cooperativa de consumo, comedor popular, bolsa de trabajo, grupo de formacin poltica, espacio de crianza...) y cierta disposicin tanto a la escu cha como al apoyo mutuo, podamos re-construir comunidad a pie de calle, a la puerta de casa, a la vuelta de la esquina, entre aquellas y aquellos que habitamos el Poble Sec constelndonos con quienes se organizan en otros barrios, territorios, continentes porque la destitucin del orden capitalista avanza por fragmentos, pero su anhelo es planetario y con l buscamos componernos. Para llevar todo esto adelante necesitamos dinero. La idea es mancomunar esfuerzos para dotarnos de recursos comunes. Las socias cooperativas ponemos 10 /mes para un fondo comn. Con una parte, se pagan el alquiler
trama de una fuerza de emancipacin revolucionaria. Partimos de una constatacin: mancomunando esfuerzos somos ms fuertes. Aplicar esta verdad al uso del dinero rompe con un precepto capitalista: Tu dinero es tuyo y slo tuyo. Y no se comparte. Romper con ese precepto significa empezar a quebrantar nuestra dependencia del Mercado, del Estado, de su inmensa maraa de dispositivos. Entendemos el dinero no como fin en s mismo, sino como medio. Aspiramos a fundar material y sensiblemente la posibilidad de otra forma de vida que parta de todo lo bueno, grande y bello que podemos juntas y juntos esto es una tica de la potencia comn. Una forma de vida basada en el uso compartido de recursos comunes autogestionados; en la solidaridad y el apoyo mutuo; en la adecuacin tecnolgica a las capacidades del medio natural. Una forma de vida que no hace acepcin de personas, pero que es capaz de reducir a sus enemigos y de desterrar todo aquello que le es hostil. Sabemos que estas ideas representan una diferencia irreconciliable con las formas imperiales, mercantiles, usureras que han ido dominando y conformando la mayor parte del mundo durante los ltimos quinientos aos. Esta diferencia irreconciliable deber resolverse polticamente. Nuestras ideas no son nuevas y, aunque el gigantesco proceso de emancipacin que ellas encarnaron a lo largo del siglo xx qued brutalmente interrumpido, vuelven hoy a habitar en nosotras. Desde aqu, estamos trabajando en la construccin de una base para la transicin colectiva hacia esas otras formas de vida.
talunya. El 2009 van enviar una carta similar a tots els partits poltics amb representaci institucional. Finalment, en el Ple Municipal del Districte de Ciutat Vella del 3 de mar del 2009, es va prendre lacord de proporcionar a lAEP un local estable i de considerables dimensions, on pogus desenvolupar les seves activitats, al barri del Raval. Per aquest acord del
La injustcia sallarga i no es veu quan i com ser restablerta la seva demanda histrica
Ple no sexecut durant el darrer mandat, tot i que el president del Districte, el senyor Carles Mart, es va comprometre explcitament a donar una soluci a lAudincia Pblica del 9 de mar del 2010. Davant lincompliment de lexecuci de lacord, lAEP formul una segona interpellaci a lAudincia Pblica del 10 de mar del 2011. Arran daquesta interpellaci, el senyor Jordi Hereu Bhoer, en nom i representaci de lAjuntament de Barcelona, i el senyor Manel Aisa Pmpols, en nom i representaci de lAteneu Enciclopdic Popular en la seva qualitat de president, signaren un protocol de collaboraci entre lAjuntament
neu Enciclopdic Popular reunir les condicions necessries perqu aquest pugui desenvolupar en condicions adequades les seves activitats tant atenestiques com arxivstiques i de consulta pblica. (...) Aquest local haur de disposar duna superfcie til compresa entre els 750 i els 1000 metres quadrats. El local haur de disposar com a mnim de planta baixa. El manifest conclou que: A data davui , a punt de superar el termini mxim establert en el Protocol, tot i les converses que shan mantingut amb lAjuntament, aquest no ha ofert cap local que sajusti a les condicions establertes en lesmentat Protocol, cosa que representa un altre flagrant incompliment, per part de les autoritats municipals, dels acords a qu sha comproms lAjuntament de Barcelona. Manel Aisa, consultat per aquest peridic, diu que veuen complicat que els termes es compleixin i que ja han enviat una darrera carta a lactual alcalde Xavier Trias demandant el compliment de lacord, aix com una carta a tots els partits amb representaci parlamentria demanant-los que vetllin pel compliment del protocol signat. La injustcia amb lAEP sallarga i no es veu quan ni com ser restablerta la seva demanda histrica. No es far justcia fins que lAteneu torni al lloc on va nixer, el barri del Raval.
Es tractava d'una ruta per donar a conixer les activitats portades a terme durant els darrers anys pels moviments socials que defensen el dret a la ciutat
lacte a la plaa Salvador Segu, que shauria de fer en un altre lloc. En demanar-li arguments per a la prohibici, ens diu que all es treballa en una altra direcci i afegeix que una responsable aclarir la qesti. Aquesta responsable s lEsperana Busquets. Sense plantejar arguments nous, proposa fer la projecci de la pellcula en un espai buit urb (on abans hi havia la decimonnica casa-fbrica Capdevila), a la cantonada dels carrers Riereta i Aurora. Es consulta la proposta amb els alumnes, professors i entitats organitzadores i es decideix que no saccepta. La mateixa responsable convoca una trobada per dimecres 8 de maig al mat per insistir en el mateix: all suposadament porten a terme activitats ldiques/familiars, i els sembla que passar una pellcula amb alumnes dantropologia va en contra daquesta lnia que afirmen seguir. Li vam suggerir a la responsable que prohibir un acte com aquest podia comportar ms desordre i malestar que fer-lo. Tot i la velada advertncia, no es modifica ni un millmetre la seva posici. Per tot aix, volem denunciar formalment aquesta prohibici de realitzar una activitat docent a la plaa Salvador Segu. Lacte del dijous 17 de maig ser, ms que la celebraci duna classe universitria al cor del barri que acull la Facultat de Geografia i Histria de la Universitat de Barcelona, una denncia contra la censura que vol imposar el Districte de Ciutat Vella de tot esdeveniment que no sigui laudatori a les autoritats o que no produeixi plusvlues per a tercers. Volem denunciar pblicament que lAjuntament impedeix dur a terme un acte docent al carrer i obstaculitza una trobada entre alumnes de la facultat del Raval i els vens i usuries del barri.
http://hechoconganas.com/
11
10
Les mltiples dificultats per contabilitzar les dades duna realitat encara poc visible
Daquestes morts recollides durant deu anys, 120 corresponen a Ciutat Vella, un 53,1%; 64 als districtes de Sants i de lEixample, un 28,3%; el 18,6% restant, 42 persones, sn defuncions registrades a la resta de districtes. Pel que fa a la situaci en el moment de la mort, de les 226 persones registrades, 119, un 52,5%, es trobaven allotjades per la Arrels Fundaci, altres entitats o Serveis Socials. 75 persones (un 33,5%) vivien al carrer, tot i que la majoria es trobaven en seguiment per part dalgun centre especfic. Daquestes 75 persones, la majoria va morir en un hospital o en una pensi, per 13 (un 5,7%) van morir al carrer literalment. De la resta, 32 persones (un 14%), es desconeix el lloc de la defunci. Segons les dades de la Comissi, la mitjana dedat de defunci de la poblaci sense sostre durant lltima dcada no arriba als seixanta anys, mentre que la dels homes a Ciutat Vella el 2010 era de setantacinc anys. (2) El Centre dAcollida Asss, associaci sense nim de lucre de Barcelona dedicada a latenci integral de persones en situaci
473 persones sense sostre han mort als carrers de lEstat espanyol durant els ltims sis anys
sense llar, ha fet un informe sobre Violncia directa, estructural i cultural exercida contra persones sense llar a Espanya 20062012. El Centre va comenar lestudi arran de la traumtica mort de Rosario Endrinal, cremada viva en un caixer a finals del 2005. Segons aquest informe, elaborat a partir de notcies dels mitjans de comunicaci oficials, 473 persones sense sostre han mort als carrers de lEstat Espanyol durant els ltims sis anys. Aix, aproximadament cada cinc dies mor una persona sense sostre al carrer. Daquestes morts al carrer, vint-i-tres van ser comptabilitzades a Barcelona, unes tres per any, xifra que, creuada amb les del registre de la Barca de Caront, dna una mitjana anual aproximada de cinc defuncions al carrer de persones sense sostre a la ciutat de Barcelona. (3) Segons lestudi del Centre dAcollida Asss, la mitjana dedat de defunci de les persones sense sostre s de 47 anys, molt per sota del registre dArrels Fundaci (al voltant dels 60 anys), pel fet que linforme abasta tot lEstat, mentre que el registre s a nivell de Barcelona. Pel que fa al sexe, una de cada deu persones sense sostre mortes eren dones.
La mitjana de defuncions de persones sense sostre durant els ltims deu anys a Barcelona pujaria a ms de 26 per any
Socials, o lentitat social referent de la persona, o lhospital avisen els Serveis Funeraris de lAjuntament de Barcelona - Grupo Mmora (1), que sencarreguen de fer lenterrament, assumint els costos si la persona no t cap ingrs, com acostuma a ser el cas de les persones sense sostre. El nnxol, identificat noms amb un nmero, s mantingut dos anys per Serveis Funeraris; si al cap daquest temps no lha reclamat cap familiar, el cos va a la fossa comuna del cementiri. Per part dels Serveis Socials no hi ha cap protocol habilitat dacompanyament i enterrament per a persones sense sostre, a
Tot i aix hi ha entitats que van una mica ms enll i sorganitzen per poder cobrir duna manera ntegra i pautada, en la mesura del possible, lacomiadament de la persona que mor. La Barca de Caront* A finals de 2009 Arrels Fundaci, entitat ubicada al barri del Raval i dedicada a latenci a persones sense sostre des de fa vint-i-cinc anys, va crear una comissi per donar un acompanyament digne a la mort i enterrament de les persones conegudes o vinculades a lentitat. Ja des del 2005 es feia una mena de recordatori amb la foto de la persona difunta i alguna frase adient sobre com era la persona. Aix, de la mateixa manera que les persones sn ateses per aquest centre quan estan vives, tamb sels dna un acompanyament en el moment que moren. La mort en certa manera
Serveis Funeraris mant el nnxol, identificat sols amb un nmero, durant dos anys i desprs va a la fossa comuna del cementiri
part de comunicar als familiars i al personal qualificat la mort de la persona, per tal de fer les gestions administratives pertinents. La resta daccions depenen de la implicaci personal del o la professional que coneixia la persona, generalment vinculada a un servei datenci social concret.
La mitjana dedat de defunci de la poblaci sense sostre durant lltima dcada no arriba als 60 anys. Mentre que la mitjana dedat de defunci dels homes a Ciutat Vella, al 2010, era de 75 anys
necessita dacompanyaments per fer-la, si ms no, digna, tamb per als vius. Un dels membres de la comissi La Barca de Caront dArrels Fundaci ens explica el seu funcionament: Al principi, els enterraments eren molt freds, sobretot quan no hi havia cap familiar del difunt. Tot era molt rpid i inslit; un cop avisats per Serveis Funeraris, dues persones de lentitat que el coneixien, amb amics del carrer si
es donava el cas, pujvem amb taxi al cementeri de Montjuc. All es trobava el forat del nnxol, i ning ms, a part dels operaris que sencarregaven de lenterrament. Amb el temps, lacompanyament a la mort ha anat agafant un caire ms participatiu i autntic al voltant de la persona difunta, una mena de via per elaborar el dol de les persones que el coneixien, i que segueixen vivint sense recursos ni casa. Dades mortes, dades invisibles Segons les dades aproximades de la Comissi La Barca de Caront dArrels Fundaci, des del gener de 2003 fins al desembre de 2012, shan registrat 226 defuncions de persones sense sostre conegudes per lentitat, majoritriament als districtes de Ciutat Vella, de lEixample i de Sants. Ms de 22 morts a lany. Tot i que no s una dada absoluta i general, s que ofereix una porci de realitat daquest territori urb.
Segons les dades recollides pels Serveis Socials dAtenci a Persones Sense Sostre, per La Barca de Caront i per lAgncia de Salut Pblica, i contrastant els registres aproximats de cadascun daquests serveis municipals o privats, la mitjana samplia, i es pot definir una dada ms unitria, que tot i aix, seguir sent aproximada. Daquesta manera la mitjana de defuncions de persones sense sostre a Barcelona durant els La pobresa, la marginaci i el no tenir ltims deu anys pujaria a casa sn factors socials importants que ms de 26 per any. A part quedarien totes les defunescurcen vides i causen morts, rpides cions que no shan comptao lentes, en solitud o acompanyades bilitzat perqu no shan pogut contrastar els noms dels diferents registres, o que no a lany, tot i que segons diuen no tenen cap queden registrades enlloc com a persona registre de defuncions vigent. Segons el sense sostre. Aquestes defuncions podrien Servei de Prevenci i Atenci de Drogo- fer pujar en 8 dcimes ms aproximadadependncies (SEPAD) de lAgncia de Sa- ment la mitjana anual de morts, fins arrilut Pblica de Barcelona, durant els ltims bar a una dada ms real per no oficial. Per altra banda, als Serveis Funerados anys aproximadament, han mort per sobredosi vuit persones sense domicili. A ris de lAjuntament de Barcelona-Grupo part de les morts per sobredosi, quedarien Mmora consten els enterraments de besense registrar les morts per altres factors neficncia de tota la ciutat, per no distingeixen quins van destinats exclusivadurant els ltims deu anys. Consultant el Programa Munici- ment a persones sense sostre. Durant el pal dAtenci a Persones Sense Sos- 2012 va haver-hi 500 enterraments de betre del Departament dAtenci a Perso- neficncia, dels quals, segons les diverses nes Vulnerables, en els Serveis Socials fonts consultades i un cop contrastades de lAjuntamnet de Barcelona, durant els les dades, un 5,3% eren de persones senltims nou anys, entre els diferents ser- se sostre. veis dacolliment municipals i datenci social de tota la ciutat, consten aproximada- Conclusions ment 188 morts sense sostre, 21 per any Actualment no existeix cap registre ni (una dada aproximada a la dArrels Fun- observatori oficial unitari que reculli totes daci, 22 cada any). les defuncions de les persones sense sostre dels diferents serveis municipals o privats on hagin estat vinculades. Els organismes No existeix cap registre oficials o entitats consultades ofereixen ni observatori oficial unitari una proporci aproximada daquestes morts, segons el caire de lentitat o del que reculli totes les territori on treballen. Tampoc existeix defuncions de les persones cap voluntat poltica per fer un seguiment daquestes dades, perqu siguin tingudes sense sostre dels diferents en compte com una part ms duna realitat serveis municipals o privats complexa, canviant i en augment. Queden on han estat vinculades aix sense comptabilitzar les morts de moltes persones que, per mltiples motius, han acabat les seves vides al carrer. Cal tenir en compte que una part de la Si avui en dia es comptabilitzen la mapoblaci que coneix i s atesa per Arrels joria de tipus de morts (per accident de trFundaci, o el Centre dAcolliment Asss, fic, per cncer, etc), hi ha altres morts que no s estrictament la mateixa que s atesa estan al marge, que no compten, que sn pels Serveis Socials especialitzats o pels invisibles i que tampoc queda b reflectir. serveis sanitaris, a ms de moltes altres Per la pobresa, la marginaci i el no tenir entitats privades, confessionals o pbli- casa sn factors socials importants que esques datenci a persones sense sostre. s curcen vides i causen morts, rpides o lenlgic que no tots els serveis facin constar tes, en solitud o acompanyades, recordades les mateixes morts, perqu no atenen sem- o oblidades, amb o sense expedient als Serpre a les mateixes persones sense sostre, i veis Socials. aix dna ms dades noves.
Articles sobre la realitat de les persones sense sostre publicats al Masala (www.masala.cat/numeros) - Sense Sostre. Persones al marge del benestar social Masala nm. 29, abril-maig 2006, pg. 16 - Poltiques socials i pobresa (I) Masala nm. 48, juliol-agost 2009, pg. 9. - Poltiques socials i pobresa (II) Masala nm. 49, set.-oct. 2009, pg. 1
(1) Serveis Funeraris de Barcelona-Grupo Mmora: aquesta empresa mitxa est participada en un 85% pel Grupo Mmora i en un 15% per lAjuntament de Barcelona. Grupo Mmora, mitjanant Servilusa, lidera tamb el sector funerari de Portugal. (2) www.idescat.cat (3) Existeix tamb un registre estatal via web de la Fundaci San Martn de Porres (www.noticiaspsh.org) que recull totes les morts de les persones sense sostre tal i com van apareixent en els mitjans de comunicaci. Aix tampoc dna una aproximaci real per quantificar totes les morts, per s que serveix per contrastar i complementar molts dels casos sobre els quals els serveis datenci especialitzats no tenen de vegades constncia. *El nom de la comissi, La Barca de Caront, fa referncia a la mitologia grega: Caront era el barquer encarregat de portar dun costat a laltre del riu Aqueront les nimes errants dels difunts en el seu viatge des del mn dels vius fins a lHades, el mn dels morts.
13
12
Rememorar experiencias de muchas compaeras, algunas annimas, nos permiti conocer datos sobre el devenir de este barrio cargado de historia y tambin empoderarnos junto a ellas en las luchas actuales
as. Las mujeres han contribuido a la historia de la humanidad y no conocer su papel en la cotidianidad y en las luchas sociales es silenciar una parte imprescindible de la historia. Con el objetivo de aprender y compartir ese conocimiento, decidimos recuperar algunos pedazos de testimonios y nomMomento de la ruta herstrica en la plaza Folch i Torres, el pasado 9 de Marzo Foto / sevaarmarlagorda.wordpress.com
El diario que repartimos en la ruta herstrica tiene un gran valor para nosotras, ya que uno de los mayores problemas de las luchas feministas es la carencia de documentos escritos
http://anarcofeminista.wordpress. com tiene para nosotras un gran va lor, ya que uno de los mayores pro blemas de las luchas feministas es la cumentos escritos, sobre carencia de do todo en lo que se refiere a las luchas sociales o a las experiencias cotidianas
cargadas de contenido poltico. El femi nismo acadmico siempre ha sido ms prolfico en este sentido. Por eso, cremos que reunir en un documento la informacin sobre la ruta herstrica era una buena forma de que llegara a todo el mundo y que, incluso, se pudieran organizar paseos por el barrio chino, con el diario bajo el brazo, recordando los hechos que sucedieron en los distintos puntos. En unos meses, podris encontrar en el blog todos los artculos traducidos al castellano y cataln. No descartamos repetir el itinerario y hacerlo mixto, ya que diversos compaeros nos comentaron su inters, as como otras mujeres, lesbianas y trans que no pudieron acudir el pasado da 9. De hecho, nos gustara hacer ms rutas por diferentes barrios de la ciudad, ya que en todos ellos ha habido y hay mujeres que viven y luchan; mujeres a las que rendir homenaje para ner empoderarnos con su recuerdo y te herramientas para afrontar la situa cin actual de crisis econmica y social. Aprender de sus experiencias y lu- chas nos permite hacernos fuertes y encontrar estrategias para el presente.
*Herstory o herstoria son conceptos, utilizados por las feministas desde la dcada de 1960, que designan la historia contada desde un punto de vista feminista. Ponen nfasis en las acciones de las mujeres y abarcan la cronologa de los acontecimientos que tienen que ver con sus vidas (Wanda Coleman). Una de las primeras obras en las que aparece plasmado este trmino, en ingls, es Sisterhood is powerful, publicado en la dcada de 1970 por Robin Morgan, poeta americana, escritora, terica feminista, activista y periodista. El grupo WITCH (Womens International Terrorist Conspiracy from Hell) tambin lo utilizaba en sus acciones y escritos durante aquellos aos. Y, en 1978, Casey Miller y Kate Swift volvieron a hacer referencia a l en Words & Women. La palabra historia viene del griego , que significa investigar, entender, y a su vez de (hstor), experto. Por ello, el posicionamiento poltico feminista del uso de herstoria hace referencia, entre sus diversas particularidades, a la crtica de la historia documentada y rescata, as, tanto las experiencias cotidianas, ya sean individuales o colectivas, como su incidencia y transformacin en todos los mbitos de la vida social, poltica, cultural o econmica. El trmino herstory, o herstoria, utiliza un juego de palabras que cambia el pronombre his (de l) por her (de ella). En definitiva, nos hemos reapropiado de la expresin porque tenemos la necesidad de reconstruir nuestra genealoga feminista/anarcofeminista desde la lucha y resistencia de nuestras pioneras. Para poder entender la historia, hemos decidido recuperar nuestra herstoria.
Masala Con motivo de las jornadas feministas autnomas Se va a armar la gorda, el da 9 de marzo se realiz una ruta herstrica por el Barrio Chino de Barcelona. El objetivo era recuperar y visibilizar la historia de algunas de las mujeres que vivieron, disfrutaron, sufrieron y lucharon en sus calles. La idea surga de la inquietud de unas cuantas anarcofeministas, frente a la dificultad de hallar referentes femeninos en las luchas y acontecimientos del pasado en nuestro entorno ms prximo. La historia est escrita con pluma masculina y es triste comprobar cmo esos referentes son limitados y es difcil localizar informacin sobre ellos. La educacin formal ensea bsicamente la historia desde un punto de vista masculino y, de forma consciente
Manifestacin, 1910. Frederic Ballell (Arxiu Fotogrfic de Barcelona). Extrada del cuaderno Lemprenta laboral de les dones
LLIBRERIA RODS
Compra i venda de llibres antics i revistes, gravats i postals Carrer dels Banys Nous 8. 08002 Barcelona. Tel: 933181389
15
Ressenyes
MIGRANTS
14
Sombras en el paraso
Este libro es muy recomendable para nios y adultos que tienen preguntas
a su madre qu hacen. Son estudiantes o qu son? A partir de aqu, empieza una charla sobre las trabajadoras sexuales que lleva a Marita a una conclusin: el trabajo de prostituta es un trabajo como todos los otros. La historia de Marita podra ser la historia de cualquier otro nio de Ciutat Vella. Nosotros creemos que no hay charlas sobre este tema y si se monta alguna suele ser para adultos y no para los nios, que son las personas que suelen tener ms preguntas. Pensamos que estara bien que en las escuelas, centros cvicos, bibliotecas... se hablara sobre este tema alguna vez. No entendemos que un asunto como ste que debera Marita y las mujeres de la calle Dolores Juliano y Mabel Pirola Edicions Bellaterra, 2004
El pasado 20 de abril se cumpli un ao de la aprobacin del Real Decreto Ley 16/2012 de medidas urgentes para garantizar la sostenibilidad del Sistema Nacional de Salud y mejorar la calidad y la seguridad de sus prestaciones. Con el pretexto de ser una medida de urgencia ante la crisis, el gobierno ha vaciado de contenido el derecho de todos los ciudadanos a la proteccin de la salud, restringiendo su disfrute de manera discriminatoria y dejando especialmente desprotegidos a los sectores sociales ms vulnerables. La universalidad del derecho a la atencin sanitaria est reconocido en el art. 43
Ley (RDL) una frmula legislativa invlida pararegular derechos fundamentales para convertir un derecho universal que debe garantizar el Estado en un privilegio al que slo ciertas personas pueden acceder, ya sea porque tienen trabajo, papeles o recursos econmicos. Con ello, se despoja a los ciudadanos de los derechos que nos corresponden como personas y nos sita en una nueva condicin de asegurados o beneficiarios, que depender de la concesin de esta categora. A partir de ahora, las personas no aseguradas no dadas de alta en la Seguridad Social y los inmigrantes irregulares dejarn de recibir atencin sanitaria gratuita. En un intento de suavizar el RDL, el Departament de Salut de la Generalitat, a
Ilustracin / Leo
poder comentarse con naturalidad se esconda as y que, cuando sale como tema de conversacin, provoque risitas entre los nios y enfado entre los padres. No hay que avergonzarse del trabajo de prostituta pues es un trabajo que no hace mal a nadie. En cambio, hay otros oficios que son mucho peores y nadie se avergenza de ellos. Este libro es muy recomendable para nios y adultos que tienen preguntas.
CatSalut reconoce que alrededor de 10.000 usuarios an no han recibido su nueva tarjeta por no constar su padrn actual en el Registro Central de Asegurados del organismo cataln
de la Constitucin Espaola; en la Declaracin Universal de los Derechos Humanos; el Pacto Internacional de Derechos Econmicos, Sociales y Culturales; la Convencin Internacional sobre la eliminacin de todas las formas de discriminacin racial; la Convencin Internacional sobre la eliminacin de todas las formas de discriminacin contra la mujer; y la Convencin sobre los derechos del nio y la nia, entre otros. Sin embargo, al ejecutivo de Rajoy le ha bastado un Real Decreto travs de la Instruccin 10/2012, prometi garantizar el acceso a la sanidad pblica a las personas en situacin irregular empadronadas. Esta norma establece dos niveles de cobertura sanitaria renovables anualmente. El nivel uno reconoce el derecho a la atencin primaria a aquellas que lleven de tres a doce meses empadronadas; y el nivel dos, que s prev atencin especializada, se aplica a las que acrediten ms de un ao de padrn. No osbtante, la aplicacin de la normativa en los centros sanitarios catalanes est marcada por la falta de informacin de los usuarios, la desorientacin de los profesionales y la falta de criterios comunes. Con el complejo entramado administrativo que acompaa a la Instruccin, son muchos los usuarios extranjeros a quienes se est denegando la asistencia sanitaria por una interpretacin errnea de la ley, o a los que se
tar su padrn. Personas sin techo, en situacin de infravivienda, desahuciados o todos aquellos que tienen dificultades para figurar en el padrn ven cmo, tanto el RDL del Gobierno Central como la Instruccin de la Generalitat, les cierran la puerta a la atencin sanitaria. Cuando estbamos a punto de cerrar este artculo, nos ha llegado la triste noti-
Las personas no aseguradas no dadas de alta en la Seguridad Social y los inmigrantes irregulares dejarn de recibir atencin sanitaria gratuita
limita la cobertura a la atencin primaria a pesar de tener permiso de residencia en vigor. El propio CatSalut reconoce que son alrededor de 10.000 los usuarios que an no han recibido su nueva tarjeta por no constar su padrn actual en el Registro Central de Asegurados del organismo cataln. Muchos de ellos, a la espera de las nuevas tarjetas, estn teniendo que hacer frente al pago de facturas por la atencin recibida. Con relacin a la facturacin, la informacin tampoco es clara. Si bien el RDL reconoce el derecho a todas las personas a la atencin de Urgencias, no establece de forma expresa su gratuidad, y ya resulta habitual que los extranjeros que acuden a estos servicios salgan con facturas impagables por la atencin recibida. Fuera de toda cobertura quedan aquellas personas ms vulnerables, que no pueden acredicia de que, el pasado 21 de abril, un joven senegals de 28 aos que padeca tuberculosis muri tras la denegacin reiterada de asistencia sanitaria en un hospital de Mallorca. MES per Mallorca y Mdi cos del Mundo denuncian que el fallecimiento ha sido consecuencia de la aplicacin del RDL, que niega el acceso a la salud a aquellos ciudadanos que carecen de papeles y, por tanto, de tarjeta sanitaria. La aplicacin de esta norma ha dejado sin tarjeta sanitaria a 833.000 ciudadanos. Se trata de la primera muerte que se ha detectado por este motivo y no es fcil establecer, de manera directa, la responsabilidad del Estado, pero no podemos ignorar que la falta y la negacin de asistencia sanitaria significa dejar morir y dejar morir no es otra cosa que matar.
La playa, en las paredes y en el cine, localizaba hasta no hace tanto un afuera de la produccin social: un lugar donde no se trabajaba ni se reproduca el trabajo
piernas en movimiento, y antes y desde siempre, al humo de la fbrica. Colin estara igualando, no obstante, el devenir de otro joven a priori ms dcil, el trabajador textil que en bientt, jespere (Chris Marker y Mario Marret, 1968) relata los avatares de la primera huelga en la que particip casi por casualidad: Podamos entrar [en la fbrica] libremente y comer cuando quisiramos! Estaba muy bien. Una pelcula cada noche: era maravilloso. No pens que fuera a durar, pero an as, era maravilloso. [] Algunas veces, la gente bailaba. Era simplemente genial!. La playa, en las paredes y en el cine, localizaba hasta no hace tanto un afuera de la produccin social: un lugar donde no se trabajaba ni se reproduca el trabajo. Lo haca aqu porque, como seal Derrida, si el afuera estuviese afuera, no sera afuera. El fuera de campo tanto o ms que lo que se mostraba en l fue la principal arma del celuloide para medirse con el mundo. En consecuencia, la superficie de una pantalla, ms nmada que la de las paredes, ha devenido ella misma, a menudo, la arena que habra bajo los empedrados de la ciudad. El soixante-huitard Alain Badiou todava tiene fe en el cine, en que pueda inventar los aprendizajes y las fbulas que alzarn en la juventud, que sube a la escena de una vida sin resuello, nuevas e indispensables revueltas lgicas. Qu dira que hay, la cartelera de mayo, al final de un callejn sin salida?
8.000 exemplars repartits entre comeros, associacions, centres cvics Masala no s la veu de cap entitat, ONG, secta o partit. Podeu collaborar amb articles, dibuixos, notcies, fotografies, poesies, entrevistes i en la distribuci a centres socials, biblioteques... Masala noms es fa responsable dels articles firmats com a Masala. Ens pots trobar els dilluns de 17 a 21h a El Lokal (C/de la Cera, 1 bis).
ww w. masala .c at
masala@ravalnet.org 629196170