Recentment el concepte de lloc ha rebut una atenci fora considerable per part dels

qui discuteixen sobre qestions de projectaci urbana i arquitectnica.1 Certament, si

en el passat hom trobava sentit a descriure lentorn hum a partir de llocs de carcter
estable com la casa, la ciutat o el pas, avui en dia tendim ms aviat a deslliurarnos daquests esquemes per tal de poder viure una vida molt ms dinmica. Actualment, els mitjans de comunicaci tecnolgics ens han alliberat de la necessitat de mantenir un contacte social de proximitat, alhora que els moderns mitjans de transport han
perms el desplaament quotidi dun nombre cada cop ms alt de persones. Nhi ha
que valoren com a positius aquests avenos atenent a la major varietat de relacions
socials que ells possibiliten, aix com a la circulaci duna quantitat ms gran dinformaci.2 En les publicacions darquitectura shi veuen aparixer propostes utpiques
que projecten la mobilitat de lentorn del futur. Tot i aix, s interessant de comprovar
com aquests projectes no aconsegueixen desfer-se completament del concepte de lloc i
han dacabar definint-lo duna manera o altra, encara que noms sigui a partir dunes
relativament impersonals megaestructures, com s el cas de la Walking City de Ron
Herron (1964). [fig.1] No obstant aix, el portaveu del grup angls Archigram, Peter
Cook, en el seu llibre Architecture: Action and Plan assegura que larquitectura esdevindr infinita i transitria,3 i lutopista holands Constant Nieuwenhuis, conegut per
la seva fantasia urbana New Babylon (1960-64), sost que: A la New Babylon tothom
estar viatjant contnuament i hom deixar de tenir la necessitat de tornar al lloc
dorigen, ja que aquest haur patit sempre una mena o altra de transformaci. La New
Babylon no estar subjecte, doncs, a cap planificaci determinada, ans al contrari: cada
element romandr en estat dindeterminaci, mobilitat i flexibilitat.4 Ara b, com
representa que hem de poder fixar en un projecte quelcom dindeterminat i en constant canvi? Aquesta pregunta posa el dit a la nafra sobre la contradicci inherent a
lobra de Nieuwenhuis, sense que aix signifiqui, daltra banda, que pretenguem negarli la seva actualitat.
La motivaci ltima daquests projectes s aconseguir un contacte hum ms profund i una interactivitat ms rica. En aquest sentit lurbanista americ Milton M. Webber defensa que lessncia de la ciutat no s el lloc, sin la interacci. No obstant aix,
tamb hi ha els qui, a diferncia dels utopistes, temen que aquesta mobilitat pugui
conduir-nos a una desintegraci de les relacions humanes. Aquests darrers mantenen
la tesi de Kevin Lynch que sense una imatge estructural de lentorn, hom perd el seu
sentit de lorientaci. Lynch sost que una bona imatge de lentorn dna a qui la t una
important sensaci de seguretat emocional, i defineix quines sn les propietats que ha
de tenir un entorn per tal de possibilitar la formaci duna tal imatge.5
En lestudi de Lynch hi ha un retorn implcit al concepte despai, i conv assenyalar
que les seves conclusions tenen una validesa de carcter general. Grcies a aquest estudi, sha pogut comprovar que la prdua de contacte hum directe pot ser la causa de
pertorbacions dordre psquic, com sobserva cada cop ms freqentment entre els ha-

EL CONCEPTE DE LLOC
Christian NORBERG-SCHULZ. Article publicat originalment en itali a la revista Controspazio,
n 1, el 1969.
[Versi de Joaquim Oliveras i Molas]

1. WEBER, M. M. Urban Place and Non-place Urban Realm, dins de Explorations into Urban Structure. University of Pennsylvania Press Filadlfia, 1964. [Traducci castellana: Indagaciones sobre la estructura urbana. Editorial Gustavo Gili, Barcelona,
1964.]
2. Urban Place... , op. cit.
3. COOK, P. Architecture: Action and Plan. Studio Vista, Londres, 1967.
4. NIEUWENHUIS, C. New Babylon, Architectural Design. Juny, 1964.
5. LYNCH, K. The Image of the City. MIT Press, Cambridge (Mass.), 1960, p. 4. [Traducci castellana dEnrique Luis Revol. La
imagen de la ciudad. Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 2008.]

[1]

bitants de les grans metrpolis. El teric de larquitectura Christopher Alexander ha

abordat aquesta problemtica al llarg de diverses investigacions i ha arribat a la conclusi que les patologies socials prpies de la vida urbana, com sn la delinqncia i
certs desordres mentals, depenen ineluctablement de la manca de contacte hum directe.6 De cara a propiciar aquest contacte, convindria afavorir la trobada molt sovintejada, gaireb diria, entre les persones interessades. Quan aquestes trobades sn
purament casuals i espordiques, s quan acaben sorgint desordres de tipus mental.
Segons aix, la mena dentorn que defensen els utopistes tendiria, doncs, a escampar
legocentrisme i, en el pitjor dels casos, lesquizofrnia. Com a producte daquestes
observacions, Alexander proposa la projectaci dun hbitat, s a dir, dun lloc on
lhome experimenti, ms enll de lhabitar privat, el sentit de participaci comunitria.
Des de lmbit de larquitectura moderna, tampoc no manquen projectes que combatin lutopisme desintegrador. Ns un exemple la Siedlung Halen [fig. 2], a prop de
Berna, una colnia dhabitatges, de lmits perfectament definits, projectada per
lAtelier 5 (1959-61); o tamb el projecte dun nou centre cvic a Londres a crrec de
Colin St. John Wilson, en el qual hom proposa de donar novament un cor a la ciutat.
Aquesta mena de projectes, en la mesura que representen el retorn a una visi convencional de la tasca arquitectnica, sn titllats sovint de romntics o anacrnics. 7 No
hi ha dubte que aquesta crtica es fonamenta en una certa aversi contempornia al
lloc. Esclar que en abolir el lloc, abolim ensems larquitectura.
El debat que actualment mantenen arquitectes i urbanistes sobre la problemtica
entorn del medi ambient hum [human enviroment] t ben poc a veure, com s evident, amb les discussions que hi havia plantejades dcades enrera. Abans hom es fixava
en qestions de detall com podien ser laspecte exterior dels edificis o b la tipologia dhabitatge a utilitzar. Avui en dia, en canvi, hem arribat a larrel del problema i
ens preguntem: Qu s all que cal demanar de lentorn per tal que lhome pugui
anomenar-se a si mateix hum?8 Qu volem, doncs, un mn mbil sense arquitectura,
o b un lloc del qual ens en poguem fer una imatge arquitectnicament articulada?

1. Ron Herron: 'Una ciutat en moviment'

Lespai existencial
En tractar sobre la qesti de lentorn, hom sol fer referncia a temes com leconomia,
el trnsit o la ubicaci geogrfica, i noms de manera ocasional entra com a tema de
debat lsser hum. I, tanmateix, no hauria de ser justament ell lobjecte principal
de les nostres preocupacions: la seva identificaci amb i la seva orientaci en el mn al
qual pertany? Aquesta pregunta alludeix, per, a una problemtica de naturalesa bsicament psicolgica.
Tot i que la psicologia s una cincia jove, les seves anlisis no deixen de tenir gran
inters. En concret jo far referncia a les investigacions del psicleg sus Jean Piaget
sobre el desenvolupament de linfant. Les seves observacions, estadsticament fona6. ALEXANDER, C. The City as a Mechanism for sustaining Human Contacts, dins de Enviroment for Man. W.R. EWALD (Ed.).
Indiana University Press, Bloomington, 1967.
7. Aix ho han fet Cedric Peirce and Reyner Banham.
8. SEDLMAYR, H. Verlust der Mitte Verlust der Mitte. Die bildende Kunst des 19. und 20. Jahrhunderts als Symptom und
Symbol der Zeit. Otto Mller Verlag, Salzburg - Wien 1948. [Traducci casetellana de G. Ferrater. El arte descentrado. Las artes
plasticas de los siglos XIX y XX como sintoma y simbolo de la epoca. Editorial Labor, Barcelona, 1959.]

2. Atelier 5: Siedlung Halen, Berna

[2]

blanc dels nostres mapes personals, producte, com s natural, de les nostres limitacions dordre quantitatiu.
De manera gradual, tamb anem conformant un concepte despai cada cop ms
abstracte. Aquest concepte est basat en relacions de carcter universal com dins/fora, sobre/sota, davant/darrera, aix com en estructures geomtriques ms especfiques. Ara b, tot i el pes determinant que aquest sistema de relacions pugui exercir
sobre la nostra orientaci i pensament, per a lestructura existencial de lespai no deixa
de ser un esquema auxiliar, ms que no pas el seu substitut.
En dir, per, que lespai existencial s autocentrat, estem admetent que varia dun
individu a un altre. Tanmateix, abans hem apuntat que existeixen unes estructures
generals comunes a tot espai personal. Qui millor ha estudiat aquestes estructures s
la Psicologia de la Gestalt, la qual ensenya que lhome ordena espontniament el seu
entorn dacord amb certes lleis perceptuals, les quals vnen donades a priori, independentment de cada situaci individual.14 Piaget ha anat un pas ms enll en la definici daquests principis, elaborant-los en termes de relacions geomtriques. La Gestalt
demostra que els objectes arriben a ser reconeguts en tant que totalitats pels principis
de similaritat, proximitat, continutat i tancament. All que sotsjau a aquests
principis s la relaci de fons/figura, per la qual sestableix que laparici duna figura perceptible sempre es dna sobre un fons menys estructurat. [fig. 3]
Per la Psicologia de la Gestalt descriu uns principis dorganitzaci abstractes, cosa que fa que, a lhora de definir les estructures de lespai existencial concret, calgui
elaborar els seus resultats seguint algunes vies fonamentals. Justament aquesta tasca
s la que ha dut a terme el filsof alemany Otto Friedrich Bollnow en el seu llibre
Mensch und Raum, en el qual posa de manifest el vincle entre el concepte despai i
lactivitat humana. Bollnow escriu que lespai s sempre quelcom de guanyat per
lacci humana.15 Originriament, el mot alemany Raum (espai) significa, no pas el
lloc com a tal, sin lacci mateixa dencabir, de fer lloc (en alemany, einrumen) per a
lassentament hum. Quan diem que alguna cosa ha tingut lloc [to take place], expressem justament aix. 16 El concepte de lloc tindria, doncs, un doble sentit: s el punt de
partida de lhome i s all on pren lloc lacci. El lloc representa, per tant, el punt des
del qual emprenem el cam cap a una fita ms llunyana i, alhora, all [per nosaltres
establert i doncs] conegut. Noms si hom disposa daquest punt (o sistema de punts)
de referncia, pren sentit el seu actuar. Com deia Arqumedes: Doneu-me un punt de
suport i mour el mn. El concepte despai no condueix, doncs, a flotar de qualsevol
manera per lespai, sin que tot moviment s sempre, en un cert sentit, centrfug o
centrped. Els nostres trajectes pressuposen sempre un punt de partida i un punt
darribada. Aquests punts de referncia sn els que donen sentit al cam: s per ells que

mentades, paren atenci en la gnesi de conceptes concrets tals com sol, lluna,
aigua, terra o roca, aix com en daltres, ms abstractes, com sn la causalitat, el temps o lespai.9 Piaget ha demostrat que s impossible arribar a cap resultat cognitiu si no s a partir duna relaci emocional amb lobjecte i si no s comprenent aquest objecte en un context espaial i temporal. Un objecte, diu, s un sistema
dimatges perceptuals dotat duna forma espaial constant al llarg de la seqncia de
desplaaments, capa desdevenir un element allable en les sries causals que es despleguen en el temps.10 Hom alludeix amb aix al fet que lhome va construnt de manera gradual la imatge dun mn estructurat, en el qual hi participa certa noci despai
o ms concretament, despai existencial.
Abans que res, per a Piaget el resultat cognitiu s fruit dun procs de conservaci.
En aquest sentit, resulta decisiu el descobriment perceptiu de la permanncia dels
objectes, s a dir, el descobriment que els fenmens de desaparici i reaparici no fan
variar el resultat cognitiu, que s sempre: la construcci dobjectes permanents a base
dimatges obtingudes de la percepci immediata.11 El que aix indica s que linfant
aprn a reconixer, s a dir, que va creant un mn basat en un sistema de similaritats i
que percep que certes coses van associades a certs llocs. De manera espontnia, el nen
cerca lobjecte perdut all on el va veure per darrera vegada i aix, de mica en mica, va
aprenent a distingir els objectes mbils dels estables, i va fent servir aquests ltims
com a punts de referncia per als primers. Dacord amb aix, Piaget escriu que: Mentre el nen no emprn recerques espaials per trobar els objectes que han desaparegut, s
a dir, mentre no rex a deduir-ne llur desplaament en lespai tan bon punt deixa de
veurels, no es pot parlar encara de conservaci de lobjecte.12 Segons aix, el desenvolupament del concepte de lloc, aix com el despai en tant que sistema de llocs, s
doncs condici necessria per a ladaptaci a un entorn donat. Piaget ha concls que
(...) lunivers est conformat com a agregaci dobjectes permanents connectats per
relacions causals independents del subjecte, situats en un temps i un espai objectius.
Un tal univers, en comptes de dependre de lactivitat personal, simposa sobre un mateix, de manera que lorganisme s assumit com a part dun tot.13
En el cas de linfant, el mn s autocentrat. Ni en un sentit motriu ni en un sentit
perceptual, no s a les mans de linfant dapropiar-se de lentorn circumdant. dhuc
en el cas que extengussim gradualment els lmits daquest seu mn, la seva estructura
seguiria estant autocentrada. Quan vaig demanar al meu fill de dotze anys que descrigus el seu entorn circumdant, va respondrem que hauria de comenar parlant de casa
seva, perqu s dall don partim per anar als altres llocs. Les investigacions de Kevin Lynch mostren com tamb el mn dels adults es basa en centres i en possibilitats
de moviments centrfugs generadors de zones que, per dir-ho aix, coneixem. Entremig daquestes zones, sextenen mplies rees desconegudes que sn els espais en

14. WERTHEIMER, M. Laws of Organization in Perceptual Forms, dins de A Source Book of Gestalt Psychology. W.R. EWALD
(Ed.), Routledge & Kegan Paul, Londres, 1938. [Traducci castellana, Principios de organizacin perceptual. Ediciones 3, Buenos
Aires, 1960.]
15. BOLLNOW, O.F. Mensch und Raum. W. Kohlhammer Verlag, Stuttgart, 1963, pg.31. [Traducci castellana de Jaime Lpez de
Asiain y Martn. Hombre y espacio. Editorial Labor, Barcelona, 1969, pg. 39.]
16. Tradum correctament lexpressi to take place per tenir lloc, la qual sempra per a fer refernciaigual que en anglsa
lesdevenir-se de quelcom. Tenir lloc alludeix al fet que un esdeveniment sescau que troba el seu lloc en el discrrer temporal, i
aix, installant-se com a fita en el flux histric, agafa entitat. Ara b, en dir tenir en comptes de prendre, es dilueix una mica el
sentit que vol subratllar lautor en tant que quelcom de guanyat per lacci per a lacci. Del que es tracta s de veure que el lloc
no s res disponible a priori, sin quelcom a qu se li ha fet lloc, s a dir, que s quelcom demplaat i, doncs, dencabit. Aquest
mats originari sentendr de seguida si diem que s lacte hum el que dna lloc a lespai dassentament, expressant aix el sentit
de donaci que t el lloc. [N. del T.]

9. PIAGET, J. The Childs Conception of the World. Routledge & Kegan Paul, Londres, 1929. [Versi castellana de Vicente Valls, La
representacin del mundo en el nio. Ediciones Morata, Madrid, 1973.]
PIAGET, J. The Childs Construction of Reality. Routledge & Kegan Paul, Londres, 1976. [Traducci castellana de Rafael Santamara. La construccin de lo real en el nio. Crtica, Barcelona, 1985.]
PIAGET, J. The Psychology of Intelligence. Routledge & Kegan Paul, Londres, 1967. [Traducci castellana de Juan Carlos Foix,
Psicologa de la inteligencia. Psique, Buenos Aires, 1975.]
10. The Childs Construction..., op. cit., p. 92.
11. The Childs Construction..., op. cit., p. 91.
12. The Childs Construction..., op. cit., p. 90.
13. The Childs Construction..., op. cit., p. 351 i ss.

[3]

parlem dun davant i dun darrera, i s en referncia a ells que queda estructurat a
priori el sentit de tota empresa humana, que s sempre un posar-se-en-cam-cap-a.
Aquest tret fonamental de lestructura de lespai existencial aflora en diverses expressions quotidianes, com quan diem que alg es troba en una crulla de la vida o b que
ha perdut el senderi.
Presos en conjunt, els nostres moviments originen un pla horitzontal que defineix
lmbit de les nostres possibilitats dacci. Aquest pla est doblement delimitat: primerament, pel nostre voltant immediat o circumstncia i, segonament, per lhoritz;
tant luna com laltre tenen per centre lindividu. En canvi, lespai existencial s una
imatge que existeix independentment de la nostra situaci immediata, amb un ordre i
estabilitat propis. Lespai existencial pot estar estretament delimitat, o b abraar un
mbit que depassi lhoritz visible. La tensi existent entre lespai autocentrat immediat i lespai existencial s all en qu consisteix la condici humana [entesa en tant que
homo viator]. Entre espais socials i espais culturals es produeix una tensi daquesta
mena. Una tal tensi est a la base de la contraposici dexpressions habituals com sn
trobar-se a casa o b onsevulla. Quan el centre de la nostra circumstncia coincideix amb el centre (o un dels centres) de lespai existencial, ens trobem com a casa. En
cas contrari, vol dir que som fora, ja sigui encaminant-nos a, o b foraviats, dhuc
perduts onsevulla. En referncia a aix, Bollnow diu que el moviment doble del
partir i del tornar reflecteix una divisi de lespai en dues regions, de les quals una
dinterna, ms reduda, est envoltada concntricament per una altra, dexterna, ms
vasta: es tracta de lesfera limitada, de la casa i el pas [Hause und Heimat], i de lesfera
exterior ms dilatada, en la qual sendinsa lhome i de la qual retorna. La divisi en
aquests dos dominis s la ms important en lestructura de tot lespai experimentat.17
Aix doncs, els llocs, camins i dominis que confegeixen lespai existencial que
lindividu va descobrint sorgeixen de la interacci amb lentorn que ens ve donat.
Aquest espai general s com a tots aquells que pertanyen a un mateix lloc, per b que
cadasc pugui acolorir-sel a la seva manera. Ja dantuvi, des de ben petits, sempre
ens trobem emplaats en un espai donat; un espai que caldr comprendre i al qual ens
haurem dadaptar. Tal com diu Piaget lentorn fsic no simposa, tot ell, dun sol cop
com si fos una dada nica, sin de tal manera que hom pot anar seguint, pas a pas, com
sel va adquirint.18
Atenent al que ha estat dit sobre lespai existencial en tant que sistema de llocs, camins i dominis, hom podria pensar que lentorn hum s bidimensional, i en un cert
sentit aix s veritat. El que passa, per, s que la tercera dimensi rep una significaci
fonamentalment diferent a la que rep lextensi horitzontal. El contingut dexpressions com sobir i juss, aix ho palesen: el fet de trobar-se a sobre o a sota
sempre ha estat contemplat de manera ben distinta a com ho ha estat all que es troba
ms enll de lhoritz visual o intellectual de lindividu. De fet, leix vertical ha estat
tradicionalment considerat com la dimensi sagrada de lespai.19 Representa un cam
cap a una realitat ms alta o ms baixa en comparaci amb el nostre mn quotidi;
una realitat que, davant de la gravetat del presents a dir, davant lexistncia terrenalo b triomfa o b sucumbeix. Erich Kstner afirma que la idea de salvaci

3. Lleis perceptuals de la Gestalt

po-drem dirduu duna condici a una altra; un moviment co

17. Mensch und Raum, op. cit., pg. ??. [pg. 81]
18. The Psychology..., op. cit, pg. 157. [pg. ???]
19. ELIADE, M. The Sacred and the Profane. Harcourt, Brace and World, Nova York, 1959. [Traducci de Julia Argem, introducci de Vicen Mateu. El sagrat i el prof. Fragmenta Editorial, Barcelona, 2012.]

[4]

sassocia generalment a una muntanya: en cada ascensi hi ha reflectida la redempci.

Aquest fet queda expressat en la fora de la paraula amunt i en el poder de la paraula
ascens.20 Per tant, a diferncia de lespai matemtic, lespai existencial s nohomogeni. [fig. 4]
Que fins ara haguem pogut parlat de lestructura de lespai existencial, ha estat noms perqu la vida mateixa est estructurada: la vida consisteix en un moviment que
condueix duna condici a una altra; un moviment continu i incessant, dotat de forma
i ritme. Fins i tot les nostres necessitats ms elementals segueixen patrons rtmics:
abans que res, nosaltres participem dun sistema cclic de dies, anys i poques. Com
diu Piaget: la vida mateixa s creadora de patrons.21 En la mesura que, duna manera
o altra, tota condici humana est relacionada amb lespai, es pot afirmar, segons el
que ha estat dit ms amunt, que la relaci entre els patrons que determinen la nostra
existncia i el propi espai existencial s isomrfica. Podrem dir tamb que la vida, en
prendre possessi de lentorn, sinterpreta a si mateixa com espai. Aix sesdev a
travs dun orientar-se enmig de lentorn fsic i, simultniament, en un pla ms profund, a travs duna identificaci. En tenir lloc una acci, lindret on aquesta sesdev
pren sentit per tal com expressa la possibilitat mateixa dun tal esdeveniment. All que
est passant no noms participa duna estructura espaial, sin que, a ms a ms, est
vinculat a tot un sistema de valors i significats, la qual cosa confereix carcter a lindret
i li dna una importncia dordre simblic.22
Accions singulars estan doncs vinculades a llocs particulars. Aquest vincle sestableix en prendre possessi de lentorn circumdant, per tamb per la creaci de nous
espais. Crear un nou espai significa installar patrons existencials en un entorn donat.
Rudolf Schwarz afirma que: Les persones encabeixen el mn que porten dins en la
terra circumdant, s a dir, encabeixen en lexterior el paisatge interior, fent-ne aix dels
dos un sol tot.23 El que aix comporta s que es produeix una interacci entre certes
intencions i una determinada situaci. Aquesta mtua interacci pressuposa de per si
certa llibertat. Al capdavall, no estem del tot determinats per lentorn, sin que podem
afaionar-lo dacord amb les nostres necessitats, tant esttiques com funcionals. Amb
tot, els espais existencials resultants daquesta interacci, no difereixen pas entre si en
essncia, ja que tot espai existencial sempre consisteix en llocs (de carcter divers) i camins que representen tensions; en ell, shi dna sempre una diferenciaci entre dominis coneguts i dominis ignots que ve indicada per la utilitzaci dels mots dins/fora;
i, finalment, tal com la vida, que es desplega en diferents nivells, des del sensomotriu al
simblic, lespai existencial presenta, en igual mesura, una organitzaci jerrquica.

4. L''espai existencial'

Lespai arquitectnic
Fins ara ens hem servit del terme espai existencial per a referir-nos el nostre concepte o imatge dentorn circumdant. Al mateix temps, hem apuntat tamb que la formaci
duna imatge pressuposa el fet que lentorn estigui dotat duna determinada estructura
5. Mercat al carrer, Roma

20. KSTNER, E. lberge, Weinberge: Ein Griechenlandbuch. Fischer Verlag, Frankfurt am Main, 1960, pg. 93.
21. The Psychology..., op. cit, pg. 167. [pg. ???]
22. NORBERG-SCHULZ, C. Intentions in architecture. MIT Press, Cambridge, Mass., 1965. [Traducci castellana, fora dolenta,
de J. Sinz. Intenciones en arquitectura. Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 2001.]
23. SCHWARZ, R. Von der Bebauung der Erde. Schneider & Lambert Verlag, Heidelberg, 1949, pg. 59.

[5]

fsica. Si aquesta estrctura no afavoreix el desenvolupament satisfactori de lespai existencial, aleshores es fa necessari que un mateix modifiqui el propi entorn. Aix s quelcom que es dna constantment: obrim i tanquem finestres i portes, encenem i apaguem el llum. Ara b, lindividu singular t una influncia mnima sobre el sistema de
llocs ms general del qual participa el seu espai personal. Ats el carcter pblic
daquest sistema, s la prpia societat la qui decideix dencarregar a determinats especialistesa saber, a arquitectes i urbanistesque se nocupin. La tasca de larquitecte
consisteix, consegentment, a plasmar [concretize] lespai existencial ms o menys
com.24
A partir daqu, la primera qesti a plantejar s de quina manera poden els elements naturals satisfer les nostres necessitats, i com podem nosaltres promoure una
mica ms llurs potencialitats. La tria dun lloc per habitar no s mai fortuta. De fet,
lestudi de la ubicaci [dun assentament] sha convertit en una cincia, a la qual hi han
contribut significativament els gegrafs.25 No s aquest, per, el moment de mirar
descatir quins sn els factors dordre econmic i prctic que juguen en la tria de localitzaci, sin ms aviat assenyalar de quina manera pot lespai natural posar-se al servei
de lespai existencial ents en el sentit psicolgic anteriorment indicat. Ja el propi terme espai natural ens dna la clau de com aix es produeix: el paisatge comprn
efectivament espais que es deixen entendre com a llocs. En relaci amb aix hem de
citar novament Rudolf Schwarz: En parlar dels espais del paisatge, no fem ms que
pensar el paisatge com una casa, els murs de la qual sn les muntanyes, el fons de la
vall el terra, els rius sn les vies o corredors, les costes els llindars i els ports muntanyencs els portals de pas [gates].26 Aquests llocs sn els que els humans trien per
habitar, i [en el fons] la histria humana no s ms que el producte de la interacci
humana amb el seu paisatge, aix s, amb all que des de temps immemorials ha estat
considerat com una realitat de decisiva importncia, a saber, el genius loci.
La forma construda est tamb determinada pel carcter del paisatge. Aix, all on
la natura ofereix pocs punts de referncia, com en les grans planes, hi ha necessitat de
la creaci despais closos, en la mateixa mesura que les valls allargassades freturen
dordenacions de tipus linial [linear patterns]. El que pretenem en alludir a aquests
exemples s posar de manifest que, per a la plasmaci de lespai existencial de lhome,
normalment no nhi ha prou amb lespai natural. Fins i tot les comunitats nmades es
troben amb la necessitat dagrupar llurs tendes i, en la mesura que sempre es mouen
en unes rees geogrfiques determinades, ni tan sols elles deixen destar mai vinculades a llocs determinats.27 [fig. 5] I s que noms quan lhome definint qu s linterior i qu lexterior ha pres possessi de lespai podem dir que habita. I lhome, tal
com el defineix Saint-Exupry al seu llibre Ciutadella, no s sin aquell que habita.28

24. Vegeu NORBERG-SCHULZ, C. Intentions und Methode in der Architektur, Der Architekt, juny 1967.
25. HAGGETT, P. Locational Analysis in Human Geography. Edward Arnold, London, 1965. [Traducci castellana de J. M.
Obiols. Anlisis locacional en la geografa humana. Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 1976.]
26. Von der Bebauung..., op. cit., p. 11.
27. Vegeu HELLPACH, W. Geopsiqu. Espasa Calpe, Madrid, 1940, pg. 201. Vegeu tamb BEALS, R. L. & HOIJER, H. An Introduction to Anthropology. The Macmillan Company, Nova York, 1965. [Traducci castellana de Juan Martn Ruiz Werner. Introduccin a la antropologa. Editorial Aguilar, Madrid, 1972.]
28. SAINT-EXUPRY, A. de. Citadelle. Gallimard, Paris, 1948. [Traducci Pau Joan Hernndez. Ciutadella. Edicions 62, Barcelona, 2000.]

6. Monterrigioni
7. La divisi en quarters dels romans

[6]

La distinci entre interior i exterior s de fonamental importncia en arquitectura.

Sense anar ms lluny, larquitectura moderna ha estat sovint interpretada com una
nova relaci entre lespai interior i exterior. Originriament, la manera de distingir
entre interior i exterioraix com el mode de crear una relaci significativa entre amds mbitsha estat mitjanant lenvolvent i lobertura [fig. 6]. Ara b, una obertura
particular en el mur de tancament no contempla aquella estructura ms general de
lentorn que anomenem punts cardinals i que ve determinada pel curs del sol.
Aquests punts poden ser representats amb precisi per una de les ms antigues estructures espaials que coneixem: la crulla. En referncia a ella, Schwarz ha escrit que:
Lhome rom funda la seva ciutat traant sobre el terreny lencreuament de dues vies
que divideixen el mn en quatre dominis, i a partir daqu ja pot tancar el centre.29
[fig. 7]
La imatge duna crulla dins dun clos porta implcita la idea que el lloc pertany a
una totalitat ms gran. Daquesta manera, lobra arquitectnica queda doncs caracteritzada com all lsser del qual est en relaci amb el seu entorn.
La interacci entre interior i exterior saconsegueix, per, establint direccions a partir del lloc mateix. Aix pot efectuar-se de diverses maneres. La ms fcil s, com hem
vist, a travs de lobertura. [fig. 8] Ara b, dun especial inters sn els anomenats
elements directrius [guided elements], aix s, aquelles lnies i superfcies que es
prolonguen de lintetrior cap a lexterior i viceversa.30 Aquesta mena delements van ser
introduts a linci del Moviment Modern per tal de crear transicions fludes. [fig. 9] Si
b els elements directrius no aboleixen, en sentit estricte, la distinci entre interior i
exterior, s innegable que, del seu s, sen deriva una certa indeterminaci espaial. Ara
b, si en un primer moment, del que es tractava era de donar expressi a lobertura i
dinamisme propis del nou mn, als darrers anys hem experimentat una creixent oposici a aquesta tendncia, en la mesura que lhome no pot sentir-se a casa en un espai
sense delimitar. Rudolf Schwarz ha escrit que: Un domini, per esdevenir una llar, cal
que sigui petit. El lloc dassentament ha de tenir una escala per a la vida.31 Caldria
renovar en aquest sentit el nostre inters per la multiplicitat de delimitacions espaials.
En aquesta lnia, lameric Robert Venturi ha intentat per exemple crear contrastos i
contradiccions entre interior i exterior. Atenent a la diferncia entre interior i exterior,
el murcom a punt de trasps de lun a laltrees converteix en un esdeveniment arquitectnic per ell mateix. Larquitectura sesdev en el punt dencontre de les forces
interiors i exteriors ds i despai. Tots dos tipus de forcesinteriors i circumdants
sn alhora de carcter general i particular, genriques i circumstancials.32
La importncia que hem vist que Venturi dna al mur es veu encara potenciada si el
mur esdev corbat. Com un mirall parablic en el qual shi produeixen condensacions,
en una superfcie cncava shi aplega espai, en igual mesura que en una de convexa
lespai flueix cap enfora. Aquesta relaci entre concavitat i convexitat t una importncia cabdal en arquitectura. Qui primer va explotar la possibilitat de fer s de la corba
per a definir zones de direcci i densitat variable fou Borromini, el qual aconsegu aix
8. El mur: Palazzo della Cancelleria, Roma.
9. Elements directrius: Pavell de Barcelona de Mies van der Rohe.

29. Von der Bebauung..., op. cit., p. 15. Vegeu tamb MLLER, W. Die heilige Stadt. W. Kohlhammer, Stuttgart, 1961.
30. Intentions in..., op. cit., 137. [pg. ??]
31. Von der Bebauung..., op. cit., p. 194.
32. VENTURI, R. Complexity and Contradiction in Architecture. MOMA, Nova York, 1966, pg. 88. [Traducci castellana de Antn
Aguirregoitia Arechavaleta y Eduardo de Felipe Alonso. Complejidad y contradiccin en arquitectura. Editorial Gustavo Gili,
Barcelona, 2003, pg. ??.]

[7]

de crear un camp ric en tensions.33 No s casualitat que hagi estat un estudis de la

seva obra com Paolo Portoghesi qui hagi usat aquest mtode duna manera nova i fascinant, servint-se de la corba per a articular i estabilitzar lespai flud del neoplasticisme. En la casa Andreis aix es pot veure de manera particularment evident: cinc centres reben lespai exterior, generant alhora un interior dinmic i continu. Aquesta soluci exemplifica fins a quin punt poden conjuminar-se centres, camins i dominis per a
formar una totalitat integrada i complexa. [fig. 10] I vet aqu que arribem a la qesti
fonamental: de quina manera podem nosaltres descriure lespai arquitectnic en tant
que camp desdeveniments complexos?
Hem explicat abans que, en la mesura que lestructura de lespai existencial s jerrquica, lespai arquitectnic ha de correspondre-li amb una organitzaci anloga.
Lespai existencial comprn aquells dominis de carcter diferenciat a qu donen lloc
accions de naturalesa diversa. Aquests dominis es troben interrelacionats entre si de
vries maneres. Lestructura de lespai existencial coincideix noms de manera excepcional amb el sistema de coordenades cartesi del primer funcionalisme. De la seva
banda, lespai arquitectnic est constitut per direccions i centres, per condensacions i
dilatacions. Aquest espai ha de plasmar lespai existencial i alhora ha de reflectir les
conseqncies espaials que es deriven de les funcions. Fou en atenci a aquesta doble
sollicitaci, que Le Corbusier i Mies van der Rohe van promoure la planta lliure, en la
qual els elements delimitadors de lespai quedaven desvinculats de la funci portant.
No obstant aix, la ms o menys regular repetitivitat inherent a certes funcions ens
condueix cap a configuracions modulars i regulars de lespai. Caldr, per tant, que ens
mantinguem oberts al gran nombre de modes dorganitzaci espaial que lespai arquitectnic pot assumir. Aquestes diferents organitzacions poden estar juxtaposades les
unes amb les altres, o b interferir-se mtuament. De vegades les trobem ben diferenciades, per la majoria de cops es configuren com una sola transici o metamorfosi
gradual. En la nova arquitectura aquesta mena de solucions sn freqents, com s el
cas del projecte de P. Portoghesi per al Parlament, a Roma, on es combinen organitzacions de tipus modular amb daltres en espiral.
En els exemples abans esmentats, ens hem trobat sempre amb camps ms o
menys complexos que corresponen a un espai existencial dordre collectiu o individual.
Per a llur descripci, ens hem servit de conceptes geomtrics, cosa que podria contradir-se amb lafirmaci feta anteriorment en relaci als esquemes geomtrics, segons la
qual aquests no sn ms que un suplement de lespai existencial. Cal puntualitzar,
per, que, si b lespai existencial t una estructura topolgica,34 hi ha molts patrons
funcionals que tenen una organitzaci quasi-geomtrica, ra per la qual convindria
poder-los sistematitzar mitjanant aquells conceptes, ni que sigui per raons de tipus
prctic i tcnic. [fig. 11]
En vries ocasions sha suggerit que les estructures fonamentals sn el producte
de la relaci invariable entre forma de vida i forma espaial. En relaci amb aix, per,
convindria fer algun comentari tocant al problema de larquetip. Considerem que s
del tot correcte afirmar que tota Gestalt t una capacitat limitada de rebre continguts; altrament, seria impossible expressar-se duna manera significativa. Considerem,
aix mateix, que aquesta capacitat es mesura pel grau en qu afavoreix o no

10. Mur corbat. Casa Baldi de Paolo Portoghesi.

11. Ordre topolgic i ordre geomtric.

33. Vegeu PORTOGHESI, P. Borromini, architettura come linguaggio. Bozzi / Banco Santo Spirito, Roma, 1967, pg. 383.
34. Intentions und Methode..., op. cit.

[8]

lestabliment duna certa adequaci [isomorphism] [entre una determinada forma de

vida i la forma espaial que lacull] i hem apuntat, tamb, de quina manera aquest
isomorfisme est en funci del desenvolupament de la conscincia humana a partir de
la infantesa. Tot plegat ens duu a sostenir lexistncia efectiva dels arquetips, per
considerant-los com a participants dun tot, ms que no pas com a totalitats concretes
en ells mateixos. Una vegada i una altra, les estructures fonamentals prenen part en la
configuraci de noves combinacions; daqu que diguem que no t gaire sentit prendrels en tant que la realitat veritable. Tal com hem afirmat en parlar del lloc, del cam
i del domini, les estructures fonamentals poden prendre part en la definici duna infinita varietat de totalitats de carcter distint. Aquesta tensi entre lestructura fonamental [immutable] i el tot temporal [mutable] s lexpressi del fet que la vida, tal com
diria Giedion, s constncia i canvi.35

Qu s all que cal demanar de lentorn per tal que lhome pugui anomenar-se a si
mateix hum? La meva dissertaci sobre el concepte de lloc ha intentat demostrar
que el lloc ha destar dotat duna estructura imaginable que ofereixi una riquesa de
possibilitats didentificaci. Les implicacions inherents al terme estructura imaginable han estat ja explicades ms amunt, per caldria afegiri-hi un parell ms de consideracions. Els defensors de la mobilitat a ultrana sostenen que la sola existncia duna
tal estructura redueix lafluncia dinputs. Ara b, aix noms pot ser cert per a qui creu
que estructura imaginable s igual a monotonia. Tanmateix, no ens cansarem
dinsistir sobre el fet que el concepte destructura imaginable no alludeix a cap mena
de camisa de fora que pogus abocar-nos novament al culte del mnim com denominador del funcionalisme primerenc. Una estructura imaginable ms aviat ha
doferir possibilitats didentificaci ms riques com a producte de la seva articulaci
complexa. Justament aquest s un tret caractersitic de tota obra dart en general, el fet
que, grcies a la seva estructura complexa, sigui susceptible de ser interpretada de
diverses maneres. En contrast amb aix, les interpretacions fortutes a qu dna lloc
una forma catica no sn ms que vanes projeccions de lego, esvant-se en laire com
bombolles de sab. s en els espais arquitectnics estructurats alhora que ricament
articulats on veig lalternativa a la buidor de la mobilitat i la desintegraci. La recerca
dunitat en la pluralitat no s pas, certament, una idea nova, per els darrers anys ha
guanyat una nova actualitat.37
En definitiva, els conceptes de casa, ciutat i pas sn encara vlids. Estructuren el nostre espai, fundant aix la possibilitat que poguem arribar a ser ciutadans del
mn. Hom no esdev ciutad del mn sense pertnyer a cap lloc. Lhome cosmopolita
ha destar afincat en la totalitat, des de la conscincia que el seu lloc participa dun tot
ms vast que ha de ser ents com a continuaci del seu espai existencial. [fig. 12] s en
la capacitat de cada individu darticular el lloc al qual pertany, on rau la seva aportaci
a la totalitat. La identitat humana en general depn de la possibilitat de plasmar el seu
espai existencial.
Deixeu-me recordar, per acabar, les paraules de Saint-Exupry:

Conclusi
Hem provat de demostrar que la [possibilitat duna forma de] vida humana depn de
lestabliment dun espai existencial, aix s, duna imatge de lestructura de lentorn
circumdant [enviromental structure]. Hem assanyelat tamb que aquesta imatge est
condicionada per les propietats concretes daquest entorn. Aquestes propietats estan
en funci fonamentalment de lexistncia dun sistema jerrquic de llocs a partir del
qual lhome pugui orientar-se. Les investigacions de Piaget han provat que, en general,
lespai existencial no pot ser reemplaat per daltres sistemes de relacions (socials,
naturals, etc.), amb independncia de la importncia que aquests poguessin tenir.
En la mesura que la seva estructura jerrquica inclou diferents graus de llibertat,
s evident que lespai arquitectnic permet integrar certs elements dinmics. Per, en
tant que es tracta duna totalitat, lespai arquitectnic no pot ser ell mateix mbil, ja
que la idea duna mobilitat general va en contra del desenvolupament dels espais existencials collectius i individuals. Un mn mbil que no conegus la repetici de similaritats en relaci a un sistema de llocs estable impediria el desenvolupament hum.
Piaget ha demostrat que un mn aix podria engabiar lhome en esquemes egocntrics,
mentre que la imatge dun mn estructurat i relativament estable nallibera, en canvi, la
intelligncia, s a dir, la seva possibilitat de comprender i de sentir. Un mn mbil pot,
a ms, bloquejar el tracte amb els altres, directe i ordenat, que Alexander defensa,
arribant fins i tot a ser la causa de pertorbacions dordre psquic. En aquest sentit, les
actuals utopies sobre la mobilitat sn tot el que es vulgui menys realistes. En la mesura que sevadeixen dels problemes reals i concrets del present, ms aviat sn smptomes duna certa voluntat descapisme. Aquest anhel de mobilitat t, per, diverses
causes. De manera superficial, representa una reacci contra els ambients montons de
lortodxia de larquitectura moderna. Per en un sentit ms profund, en la mesura que
es tracta dun anhel que malda per substituir una veritable identificaci per una barreja
de moviment fsic i consum catic destmuls, posa de manifest la seva manca
darrelamento el que s el mateix, una certa buidor espiritual. Sobre aquest fenomen
conv recordar aqu les pentrants reflexions de H. Sedlmayr en el seu llibre La prdua
del centre.36

Per sc constructor de ciutats.

He decidit destablir aqu els fonaments de la meva ciutadella.
He contingut la marxa de la caravana. La caravana noms era
una llavor als braos del vent. El
vent arrossega com un perfum la
llavor del cedre. Resisteixo el
vent i enterro la llavor, per tal de
fer crixer els cedres per la glria de Du.38
12. Relleu assiri. 'Llar' i ' ciutat'.
37. Complexity and Contradiction..., op. cit. Veure tamb RAPOPORT, A., KANTOR, R.E. Complexity adn Ambiguity in Enviromental Design, dins de lAmerican Institute of Planners Journal, juliol 1967. [Traducci castellana de Xavier Sust. Complejidad y
ambigedad en el diseo del medio ambiente. Universitat Politcnica de Catalunya, Barcelona 1970.]
38. Citadelle, op. cit., pg. ?? [pg. 19]

35. GIEDION, S. Constancy, Change and Architecture. Harvard University Press, Cambridge, 1961.
36. Verlust der Mitte, op. cit.

[9]

[10]