Louis Kahn pertany ja a la histria.

Leco de les seves idees a penes ens arriba, i mentrestant la promesa dun nou comenament [beginning] segueix sense complir-se.1 La
confusi sextn novament pertot arreu, i a pesar de tots els mtodes de disseny i de
tants avenos tecnolgics, assistim a la cada cop ms rpida degradaci del nostre
entorn. Nogensmenys, les edificacions de Kahn resten dempeus, bo i recordant-nos que
larquitectura, fins i tot en aquest temps nostre, roman present. Els innecessaris porxos del Museu dArt Kimbell [figs.7, 8, 9] aix ho testimonien, i s per ells que ens preguntem si no haurem de parar ms atenci en el missatge de Kahn.
Perqu, en efecte, en fixar-nos de ms a prop en els seus escrits, lesbs duna teoria surt a la llum. No es tracta, esclar, de res definit al detall, per lesquema bsic s s
coherent. Ara b, perqu la teoria de Kahn arribi a ser realment fructfera, abans caldria acabar-la dinterpretar i elaborar. Aquesta tasca, en la mesura que reclama dun
fonament filosfic, no pot restringir-se noms als lmits estrictes de la teoria arquitectnica prpiament dita. En filosofia, lajut ms profits el trobem en els escrits de Martin Heidegger, el pensament del qual mostra una afinitat sorprenent amb el de Kahn.
Aix doncs, un cop exposada la teoria de Kahn, recorrerem a Heidegger en la nostra
labor dinterpretaci i aprofundiment, per encabat esbossar les lnies mestres duna
teoria objectiva de larquitectura basada en el missatge de Kahn.

KAHN, HEIDEGGER I EL LLENGUATGE DE LARQUITECTURA

Christian NORBERG-SCHULZ. Lli impartida el 1978 a la Universitat de Berkeley, publicada el
n18 de la revista Oppositions, Cambridge, Massachusetts.
[Traducci de Joaquim Oliveras i Molas]

El missatge de Louis I. Kahn

En tractar sobre la filosofia de Kahn, hom sol prendre com a punt de partida lenunciat de la seva famosa pregunta Qu vol ser un edifici?. Aquesta s una pregunta que
se situa ms enll dels plantejaments funcionalistes. El funcionalisme, en tant que
parteix del particular per arribar al general, depn, per principi, de circumstncies
contingents.2 El qestionament de Kahn, en canvi, suggereix que els edificis posseeixen
una essncia que els predetermina, cosa que representa un capgirament del principi
funcionalista: mentre que aquest arrenca de sota, Kahn davalla de dalt. Una vegada i
una altra, Kahn subratlla que hi ha un ordre preexistent que precedeix el disseny. En
un dels seus textos aforstics ms coneguts, comena dient que Lordre s [Order is],
un ordre que no noms comprn la totalitat dall hum, sin tamb dall natural. I
aix, una rosa vol ser una rosa. En els seus primers escrits, Kahn empra la paraula
forma per a designar all que una cosa vol ser. Atesa, per, la normalment ms limitada connotaci daquest terme, i davant el risc de caure en un equvoc,3 Kahn opt per
introduir el concepte de preforma. Ms endavant, prefer referir-se encara a lmbit
de les essncies amb la paraula silenci. El silenci s quelcom dinconmensurable que,
tanmateix, enclou una voluntat de ser. Tota forma t una voluntat dexistir que determina la prpia manera de ser de les coses. Aquest anhel dexistncia troba la seva
satisfacci en el disseny, la ra de ser del qual consisteix en dur a la presncia lordre

[1]

1. El 1962 Vincent Scully escrigu: Tal com pass amb Wright, hom no pot evitar la impressi que, amb Kahn, larquitectura
comen de nou. SCULLY, V. Louis I. Kahn. G. Braziller, Nova York, 1962, p. 25.
2. Per a un plantejament marcadament neo-funcionalista, vegeu ALEXANDER, Ch. Notes on the Synthesis of Form. Harvard
University Press, Cambridge, Mass., 1964. [Traducci castellana: Ensayo sobre la sntesis de la forma. Ediciones Infinito, Buenos
Aires, 1986.]
3. De vegades Kahn tamb emprava el mot forma en el sentit habitual, com ara en dir que: Lart s la creaci duna forma
signficativa.

intern de les coses. Abans, per, dendinsar-nos en aquesta problemtica [de

lexpressi], magradaria parar una mica datenci en les nocions dordre i de forma.
s evident que Kahn no pretenia fer afirmacions filosfiques de carcter general.
Ell se les havia amb larquitectura, i la seva pretensi era establir una base objectiva
per aquest seu mbit. La seva tasca sadre ms aviat a posar de manifest que larquitectura s lencarnaci de lincommensurable i en aquest sentit introdu el concepte
dinstituci [figs.1, 11]. Larquitectura s, abans que res, expressi de les institucions
humanes. Aquestes institucions arrelen en lorigen [beginning], aix s: en aquell
moment en qu lhome prengu conscincia dels seus desitjos arquetpics o inspiracions. Aquestes inspiracions sorgeixen del fet daprendre, de benestar, dobrar, de reunir-se, dinterrogar-se, dexpressar. En tant que instituci que poua en unes tals inspiracions, Kahn solia prendre a tall dexemple lescola:
En origen, les escoles comenaren amb un home, que no sabia que era un mestre,
discutint, sota un arbre, sobre les seves idees amb una colla de gent, que no sabien
que eren estudiants. Aquests reflexionaren sobre els temes tractats i sobre com
nera de bo estar en presncia daquell home. Desitjaren que els seus fills escoltessin tamb un home com aquest, i ben aviat serigiren uns espais I vet aqu les
primeres escoles.4
Aqu Kahn ens est parlant dun dels per dir-ho en paraules de Heidegger modes
fonamentals destar-en-el-mn. Perqu la vida no s gens ni mica arbitrria, sin que t
un ordre estructural, el qual comprn com un sol tot home i natura. All que ens diu
qu cal que sigui dissenyat no s pas all que freturem, sin all que sentim que entra
en lordre [natural] de les coses. s sobre la base daquesta concepci integral del
mn, que Kahn subratlla el carcter comunitari de les inspiracions i institucions humanes. En referir-se a les institucions, Kahn ho fa amb paraules ben concretes, com
per exemple: El carrer s probablement la primera instituci humana: un lloc de reuni sense sostre; lescola s un tot despais bons per a aprendre; la ciutat s el lloc
on sapleguen les institucions. En tots aquests aforismes salludeix a formes construdes molt concretes; formes que, per a Kahn, consignen alhora institucions. En primerssim lloc all que fa un arquitecte no s sin donar resposta a una instituci humana
en el moment abans que aquesta esdevingui una edificaci. LArquitectura troba aix
el seu fonament en els modes generals destar-en-el-mn de lhome.
Hem vist que Kahn s fora concret pel que fa a la forma que prenen les institucions: no noms apella de manera general a la seva forma, sin que nillustra les seves
caracterstiques espaials servint-se del que en diu esbossos de forma,5 i afegeix: en
la naturalesa de lespai hi nia lesperit i la voluntat dexistir duna determinada manera. En virtut de llur propi carcter les institucions sn cases de les inspiracions. A
aquesta paraula, inspiraci, li s inherent una certa comprensi dall que ja hi ha i
s per aix que se la relaciona amb la llum, com a smbol que s de la intellecci. La
inspiraci s doncs el sentiment originari [beginning] en aquell llindar on silenci i
llum es troben: el silenci, amb el seu desig de ser, i la llum, com a donadora que s de to
4. Les cites que fem de Kahn estan extretes de fonts molt diverses. Seria massa feixuc carregar el text amb un acurat aparat de
referncies. Fins all on jo s, encara no hi ha cap bibliografia completa de tots els textos de Kahn.
5. Veure el croquis preliminar de lesglsia de Rochester. Perspecta 7, The Yale Architectural Journal, 1961.

1. Institut Salk, La Jolla, Califrnia.

Louis Kahn, 1959-1965. Projecte, vista des de la plaa (lestar), mostrant el punt de trobada a laltra
banda de la riera.

[2]

ta presncia [figs. 2, 3].

A travs de la noci de llum arribem a la qesti de lexpressi. La voluntat de ser
comporta un anhel dexpressar, aix s, de dur a lillatent les institucions. En donarels-hi expressi, lhome desencobreix lestructura latent del mn estructura de la qual
ell mateix en participa i ns part, acomplint aix amb el seu designi vital, puix que,
com diu Kahn, la ra de viure s donar expressi. All mitjanant qu es dna acompliment a la necessitat dexpressi s lart: Una obra dart s el mode de fer(-se) duna
vida. Larquitecte s qui tria i sencarrega d'expressar les institucions humanes en espais, ambients i relacions. Diem que hi ha art, en la mesura que es dna satisfacci al
desig de reflectir la bellesa de la instituci. Lart no resideix, doncs, en la seva prpia
realitzaci com a tal, sin en trobar la relaci adequada amb les institucions; perqu,
segons Kahn, lart s el mode de fer(-se) duna vida. Puix que vivim per donar expressi, lart esdev lnic llenguatge de lhome. Lessncia de lart resideix en aquell
llindar on silenci i llum es troben, on la voluntat de ser troba els seus mitjans dexpressi. Aix s com la voluntat de ser-per-expressar es converteix en voluntat de ser-perfer. [fig. 2] Al procs de creaci Kahn lanomena disseny. Dissenyar t ms a veure
amb el com que no pas amb el qu. Ara b, com fer-ho s infinitament menys important que qu fer. Amb aix Kahn no vol pas dir que no valori la qualitat de la feina ben
feta, sin que tota resposta, per bona que sigui, no t cap inters quan la pregunta s
equivocada. Daqu que sigui de lordre, que els dissenys reben llurs imatges, i que
sigui la forma all que inspira el disseny. La forma es deixa percebre en tant que la
naturalesa de quelcom, essent el disseny el qui, en un determinat moment, entra a
combatre amb les lleis de la natura per, a travs de la posada en joc de la llum, dur
aquest quelcom a lexistncia.
Per, si b la llum s donadora de tota presncia, tot all que s fet de llum, projecta [tanmateix] una ombra. La nostra obra s feta dombres, diu Kahn. Per acomplir amb la seva destinaci, a la llum li cal, certament, topar amb la matria i lestructura edificatria. Per aix Kahn digu que: el sol mai no va arribar a ser conscient de la
seva grandesa fins que no va topar amb el perfil dun edifici. I afeg: la decisi per un
o altre element estructural hauria dadir-se amb la decisi respecte del volgut carcter
de llum. Aix doncs, en el procs de disseny, estructura constructiva i material sn
considerats, des del primer moment, en relaci amb la llum. [fig. 3] Lestructura s la
donant de llum.
Del que es tracta, en ltima instncia, s de crear un espai que spiga qu vol ser.
s per lestabliment dun determinat domini despais, diu Kahn, que hom dna vida
a la instituci. Quan lespai sap qu vol ser, llavors esdev una habitaci, aix s, un
lloc que posseeix un determinat carcter [fig. 4]. Ara b, el carcter duna habitaci ve
donat, en primer terme, per la relaci entre la llum i lestructura fsica. Fer una habitaci quadrada, diu Kahn, s donar-li la llum que revela el quadrat en els seus infinits
matisos. Tota habitaci fretura, per tant, de llum natural. Jo no puc definir un espai
com a tal, si no s amb llum natural. Que aix sigui aix s degut a que aquelles matisacions ambientals que sn producte del pas de les hores del dia i de les estacions de
lany, constantment ajuden a evocar all que un espai s capa de ser...
Ara b, material i estructura posseeixen un ordre natural propi. Aix, la biga de
ma pren la forma dun arc, cosa que dna peu a Kahn per parlar de lordre del ma i
del formig [figs. 5, 6]. En lnies generals, un edifici, com a manifestaci de la seva

2. Esbo de forma.
Leternitat s de dos
germans,
Lun desitja ser per
expressar,
Laltre ser per fer,
Lun llum no lluminosa,
Laltre, lluminosa.

3. Esbo de forma.
Per mor de lemergncia del Material,
sagrupa la lluminositat sobirana
per encendre una
dana de
domini espurnejant

4. The Room, esbo

de forma.
LArquitectura sorgeix
de fer una habitaci.

[3]

voluntat de ser, hauria de mostrar la manera com ha estat produt. Arribat el cas, s
quan podem parlar de tcnica inspirada. Lenginyeria de la construcci no s quelcom
diferent del disseny; ambds han darribar a ser una i la mateixa cosa, noms aix
podr la realitzaci tcnica arribar a encarnar la instituci. Ser llavors quan lobra, tot
i que com a construcci seguir sent mesurable, esdevindr de fet incommensurable.
Enmig dels sons imperiosos de la indstria, es construeix lobra; mes en atuir-se
la pols, la pirmide reverberant de silenci dna al sol la seva ombra.
En aquest fams aforisme, shi condensa tota la teoria arquitectnica de Kahn. Enmig
dels sons imperiosos de la indstria, es construeix lobra..., aix evoca aquella excitaci passatgera provocada pel seguit de circumstncies que es van donant al llarg del
procs constructiu. Per en atuir-se la pols... s a dir, un cop passada aquella excitaci tant pot ser que ens quedem igual, amb les mans buides, com que ens trobem
davant quelcom que ostenta una genuna presncia, aix s: un edifici, que de la llum
en fa quelcom tangible, palesant aix lordre del silenci.6 [fig. 14] Vet aqu com lobra
arquitectnica arriba a ser una ofrena a lArquitectura. Tot edifici, en fer-se eco del
silenci, aconsegueix de regraciar lorigen [beginning]. El que ser, sempre ha estat,
digu Kahn, tot donant entenent que les estructures fonamentals de lsser van ser
donades dun cop per sempre. Noms les circumstncies canvien, i s per aix, perqu
canvien, que, cada vegada, sorgeix la necessitat de reinterpretar aquelles estructures.
Tracto de trobar expressions noves per a institucions antigues. Aquestes noves expressions poden deformar la forma de la instituci, per mai no podran arribar a
desbastir-la. Per aix mateix, cap poca o societat en particular no pot, en veritat, crear res dautnticament nou: Fou la societat qui produ un Mozart? En absolut. Una
obra dart no sorgeix pas com a resposta a unes demandes, ni tampoc del fet de conjuminar demandes amb recursos, ans de la inspiraci i el desig dexpressar all que
sempre ha estat all. Amb aix no estem pas negant lesdevenir de la histria, sin que
diem que al llarg del temps hi ha moments puntuals en els quals, no noms es dna un
canvi general de circumstncies, sin que institucions humanes, fins aquell moment
ocultes, sn des-ocultades. Per aix diu Kahn que hi hagu qui sadon que un cert
mbit despais representa un profund anhel hum dexpressar linexpressable duna
determinada activitat humana que reb el nom de monestir. En el fons, sobre el sorgiment duna nova instituci humana, hi brilla una mena de llum que fa sentir als homes una renovada voluntat de viure. Aix doncs, les institucions sn descobertes i redescobertes. En tant que tals, troben el seu fonament en i provenen de lestructura
intemporal del mn. Com a entitats existencials totals que sn, es deixen interpretar en
tant que petits mns [kleine Welte] o microcosmos,7 i de fet Kahn, en tractar sobre els
orgens de lArquitectura, shi refereix daquesta manera quan, prenent lexemple
dStonehenge, en parla com al desig de crear un mn dins el mn. [figs. 15, 16] A
aquest microcosmos ell lanomena un lloc de concentraci, on la ment humana pren
acutat. Aix s tant com dir que les inspiracions dels homes sn el reflex dels focus vi6. Avui, nosaltres, podem veure ja les pirmides despullades de les seves circumstncies, i aprehendren, aix doncs, lessncia.
7. SEDLMAYR, H. Zur einer strengen Kunstwissenschaft. Frankfurter Verl., Viena, 1931. Citat tamb a NORBERG-SCHULZ, C.
Intentions in architecture. MIT Press, Cambridge, Mass., 1965, pg. 107. [Traducci castellana, fora dolenta, de J. Sinz. Intenciones en arquitectura. Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 2001, pg. 70]

5. Biblioteca Phillips Exeter,

New Haven. 1967-1972. A
lesquerra, detall constructiu
dels arcs de ma de la faana;
a la dreta, detall constructiu
seccionant pels arcs i detall
constructiu del mur de ma.
6. Institut de Direcci
dEmpreses, Ahmedabad,
ndia, 1962-1974. Dormitoris,
secci constructiva i alat
mostrant la larc interior,
corbat, i lexterior, pla.

7. Museu dArt Kimbell, Fort

Worth, Texas, 1966-1972.
Dibuix de perspectiva interior, 1967.

8. Croquis de la secci amb

laparici dels elements per al
pas de les installacions.

9. Secci tipus dun tram de la

versi final.

[4]

tals que animen o estructuren lexistncia humana, essent les institucions, com a cases
que sn daquestes inspiracions, els centres a lentorn dels quals sendrea lespai existencial. Vet aqu, doncs, com larquitectura produeix la sensaci dun mn dins dun
mn, i la transmet a lhabitaci.
Les arrels platniques de la filosofia de Kahn sn fora evidents. En parlar de
forma, per exemple, Kahn ho fa al mode duna idea platnica, com platnica s tamb la seva manera de considerar lart respecte duna voluntat dexpressar. dhuc quan
apella a les coses concretes mundanes, shi refereix emprant la paraula ombra, tal
com Plat en el seu Mite de la Caverna.8 En Kahn, hi trobem tamb la clssica subordinaci de lexistentia a lessentia, fet que lacaba de situar dins la tradici metafsica
occidental. Ara b, en la mesura que Kahn se les havia amb la praxi arquitectnica, no
podem dir que sembranqus en cap recerca terica dunes formes absolutes ms enll
de les imperfeccions del mn quotidi. La seva voluntat sencamin ms aviat a desencobrir o revelar lessentia en la realitat immediata. Per aix diem que, en Kahn, es
produeix un autntic regrs als orgens [beginnings]. Daltra banda, Kahn defineix
lessentia en termes dinspiracions i institucions humanes amb un ordre existencial
propi, de tal manera que el mn, en comptes de reproduir lusual divorci entre
lessencial i lexistencial, s concebut com un tot integral. Lmbit dall essencial deixa
de ser considerat com pertanyent a una regi ontolgica separada, per venir a constituir el conjunt destructures que vertebren aquest nic mn. En la seva evocaci de la
noci dorgens, aix queda perfectament posat de manifest: el que aquell home sota
larbre representa, no s pas cap idealitzaci utpica, sin una situaci existencial
concreta, que alhora revela lordre essencial al qual pertany. Kahn assumeix aix lestaren-el-mn en la seva totalitat com al seu punt de partida, entenent que s missi de
lhome revelar lestructura daquest mn. Kahn saproxima aix a la filosofia de Heidegger, qui tamb mostr pel seu cant un profundssim inters pels orgens.

10. Memorial Roosvelt,

Washington, D.C.
1960-1961. Secci.

11. Institut Salk, La

Jolla, Califrnia. 19591965. Edificis dels
laboratoris, versi de
1962 mostrant el jard
entre els les fileres de
laboratoris.

La contribuci de Martin Heidegger

La filosofia de Heidegger arrenca de la seva concepci de lhome en tant que est-en-elmn [In-der-Welt-sein].9 El fet de prendre aquest punt de partida comporta que, duna
banda, lsser hum deixi de ser ents de manera allada respecte del seu entorn circumdant terme que de moment deixerem sense definir i, de laltra, que la nostra
comprensi del mn sempre ve donada en referncia al Dasein, lsser hum existent.
Aquest plantejament sassembla molt al de lexistencialisme. Lexistencialisme tamb
pren com a punt de partida la situaci tal com ve donada, i mant que el que s real s
lexistentia. A ms, es tracta dun corrent que, considerant que les existentiae depenen
sempre daquell qui les percep, dna preeminncia a all subjectiu hum. La concepci heideggeriana, en canvi, en comptes de partir de la dada de la situaci, examina
ms aviat quines sn les estructures fonamentals de lestar-en-el-mn, per, des delles,
comprendre la situaci tal com aquesta sens presenta. Aquest plantejament no duu

12. Centre per lArt

Britnic , New Haven,
1969-1974. Perspectiva
mostrant la sala
dexposicions principal,
amb el prisma de
lescala i les claraboies,
al voltant de 1971.

[5]

8. PLAT. La Repblica. Llibre VII, 514a-517a. Traducci de Manuel Balasch, Barcelona, Fundaci Bernat Metge, 1990.
9. HEIDEGGER, M. Sein und Zeit. GA 2, 12, pg. 52. [Traducci castellana, molt recomenable, de Jorge Eduardo Rivera C. Ser y
tiempo. Editorial Universitaria, Santiago de Xile, 1998, pg. 79].

implcit cap tipus de recerca essencialista que acabi dividint el mn en dos mbits separats: el quotidi i el transcendent, sin que ms aviat sost que lsser est estructurat i que el sentit de la situaci singular no consisteix ms que en la seva relaci amb
les estructures generals.
Aix doncs, Heidegger comprn la realitat, tal com Kahn, en tant que fenomen integral, en el qual lexistencial i lessencial no sn sin aspectes duna mateixa totalitat. I
diu: Lens est en lsser.10 Lessencial de lens no es troba, doncs, en cap mbit remot
i ali, sin que participa de la realitat que sens presenta. Aix, una obra darquitectura s el que s respecte de lArquitectura. Usualment, si agafem qualsevol mot,
com ara la paraula cel, entenem que tant pot designar aquest ens en particular, com
un sser en general: lessncia. Avui en dia solem entendre lessncia en tant que el
gnere com a un conjunt dens en particular. Aquest s el plantejament de les cincies
naturals, les quals, partint de lobservaci dels fenmens individuals, arriben per inducci a asseveracions de carcter general.11 Per aquesta via, la metafsica i lontologia
queden anihiliades. s evident que Kahn, en preguntar-li a la cosa qu s el que vol ser,
no assumeix aquest plantejament. Ell entn all particular ms aviat com a variaci
dun motiu essencial, com quan diu: Tracto de trobar expressions noves per a institucions antigues. Dun mode ms general, Heidegger apunta tamb cap al mateix: Per
lens s el que s, i s tal com s, a partir de lsser.12
En la seva obra principal, sser i temps (1927), Heidegger es proposa dexaminar
les estructures fonamentals de lsser [Seinsstrukturen]. Tot separant en dos termes
lexpressi estar-en-el-mn, Heidegger analitza lestructura de lestar-en i lestructura de mn. El mtode en qu basa la seva anlisi s la fenomenologia de Husserl.
Ara b, Heidegger, en comptes de prendre experincies viscudes per investigar-les
fenomenolgicament, prefereix analitzar les estructures existencials fonamentals.
Lestar-en ve constitut per estructures existencials tals com el comprendre [Verstehen], la disposici afectiva [Befindlichkeit] i el coestar [Mitsein]. Podrem dir, en
general, que tot all que s est en tant que quelcom, aix s, per referncia a una estructura existencial. Comprendre vol dir aqu alguna cosa ms que no pas la mera
capacitat cognoscitiva, i abraa, no solament laspecte intellectual, sin tamb el pragmtic. Disposici afectiva alludeix al tremp anmic a partir del qual lhome es troba
ja en relaci primordial amb el seu entorn; expressat en paraules de Heidegger: la disposici afectiva obre al Dasein en la seva condici de jectat.13 Heidegger assenyala
tamb que lestar-en comporta sempre un coestar, terme amb el qual fa referncia a
les estructures dassociaci i de tracte comunitari, tot subratllant el fet que el mn s
des de sempre el que jo comparteixo amb els altres.14 En relaci amb el nostre propsit inicial, resultar molt profits posar en relaci el comprendre, el tremp anmic i el
coestar amb les inspiracions kahnianes daprendre, de benestar i de reuni.15
Per concloure la seva anlisi, Heidegger examina tamb lestructura mn. A sser i
temps, la descripci del mn, aix s, de la totalitat dentitats que es poden trobar dins
10. HEIDEGGER, M. Der Ursprung des Kunstwerkes, Wegmarken, GA 9, pg. 39. [Traducci de Manuel Carbonell. Lorigen de
lobra dart, Fites. Editorial Laia, Barcelona, 1989, pg. 240]: Das Seiende steht im Sein.
11. Intentions..., op. cit., pg. 27 i ss. [pg. 20 i ss]
12. HEIDEGGER, M. Nietzsches Wort Gott ist tot, Holzwege, GA 5, pg. 245. [Traducci castellana dA. Leyte i H. Corts,
Caminos de bosque. Alianza Editorial, Madrid, 2000, pg. 197]: Aber das Seiende ist, was es ist und wie es ist, aus dem Sein.
13. Sein..., op. cit., 29, pg. 136. [pg. 160]
14. Sein..., op. cit., 26, pg. 118. [pg. 144]
15. Per a Kahn, el terme instituci significa la installaci dinspiracions arquetpiques.

del mn, es fa a la llum duna mundanetat [Weltlichkeit] essencial; vol dir aix que
lens s mostrat a la llum de lsser. Dentre els ens amb qu nosaltres tractem quotidianament, aix s, les coses (en grec, pragmata),16 prenen una especial rellevncia
aquells que Heidegger anomena tils [Zeuge]. La totalitat daquests tils, aix s, el
nostre utillatge, afaiona el nostre entorn pragmtic quotidi. La mundanetat del
mn ve doncs entesa, tant en termes de pragmaticitat [Zeughaftigkeit] o condici
respectiva17, com tamb en termes despaialitat.
En escrits posteriors, Heidegger continuar elaborant la seva anlisi del mn, intentant descriure lntima reciprocitat existent entre les coses quotidianes i lestructura
essencial mn. Seguint aquesta via, acabar per comprendre el mn en tant que
Enquadrament [Geviert] de la Terra i el Cel, els divins i els mortals. No s ara, per,
el moment dentrar a descriure el difcil concepte dEnquadrament, tot i que no voldria
deixar dapuntar que la relaci entre la terra i el cel revestir per a nosaltres dun especial inters, per tal com Heidegger la vincula directament a la qesti del construir i
lhabitar.18 [fig. 17] El fet de considerar el mn a partir de nocions concretes [prpies
de la quotidianitat] s per a nosaltres dall ms escaient, en especial pel que fa a la
definici de lespaialitat. A sser i temps, Heidegger assenyala que ats que lens
intramund es troba en lespai, la seva espaialitat haur destar en connexi ontolgica
amb el mn. (...) En forma especial caldr mostrar que all circumdant del mn circumdant (...) est fundat en la mundanetat del mn.19 En els seus darrers escrits, la
qesti de lespai est tractada a partir de les nocions de terra i cel, definint lespai
com a mbit dinterrelaci dels llocs concrets, en els quals terra i cel es troben.20 Per
a Heidegger, lespai no s, doncs, un concepte abstracte, matemtic, ans una estructura existencial concreta en21 el mn. Pel que fa a les propietats daquest espai existencial, malauradament ell no entrar a analitzar-les.22
Mentre que Heidegger presta una atenci considerable a lestructura del mn, Kahn
a penes si fa cap referncia a aquesta qesti de base. Tot i aix, podrem interpretar
que, quan deia que una rosa vol ser una rosa, implcitament estava considerant el
mn com dotat duna estructurat essencial. A ms a ms, trobem que la seva noci
despai s, aix mateix, ben concreta, tal com es posa de manifest en la seva afirmaci
un espai que sap qu vol ser s una habitaci. [fig. 4]
Heidegger, en els seus escrits tardans, elaborar un concepte de cosa que depassar la mera noci dtil. Remuntant-se al significat originari del mot cosa, dir: Segons una antiga paraula de la nostra llengua, de l'aplec plenari se n'hi diu causa.23

[6]

16. Sein..., op. cit., 14, pg. 63. [pg. 91] Heidegger enumera les segents coses: cases, arbres, homes, muntanyes, astres.
17. Segons aquell mode de ser que s propi dall que serveix per a..., i que per tant est al servei de..., s a dir, que est respecte de
quelcom altre, aix s: en condici respectiva. [N. del T].
18. HEIDEGGER, M. Bauen Wohnen Denken, Vortrge und Aufstze, GA 7, pg. 152. [Traducci de Joaquim Oliveras i Molas,
Construir Habitar Pensar]
19. Sein..., op. cit., 21, C, pg. 101 [pg. 127].
20. Bauen..., op. cit., pg. 161: Aus dem Geviert bernimmt das Bauen die Mae fr alles Durchmessen und jedes Ausmessen
der Rume, die jeweils durch die gestifteten Orte eingerumt sind. [Des de l'Enquadrament el construir pren les mesures per a
tot amidar i per a tot mesurar dels espais que en cada cas sn encabits per llocs instituts]
21. Sobre la manera precisa dentendre aquest en, s imprescindible comprendre el que Heidegger diu a Sein..., op. cit. 12, pg.
54 i ss. [pg. 80 i ss.] [N. del T.]
22. En aquest sentit, el llibre de NORBERG-SCHULZ, C. Existence, Space and Architecture. Praeger, Londres i Nova York, 1971,
constitueix una primera temptativa. [Traducci castellana de Adrin Margarit. Existencia, espacio y arquitectura. Editorial Blume,
Barcelona, 1975]
23. Bauen..., op. cit., pg. 155: Versammlung heit nach einem alten Wort unserer Sprache thing. El sentit daplec que
Heidegger escolta en la paraula alemanya Ding, fent repercutir el seu origen etimolgic sobre la paraula de lantic alt alemany
thing, es conserva tamb en les llenges romniques, i aix en la mesura que, etimolgicament, la nostra cosa es remunta a la

s a dir, all en qu consisteix essencialment una cosa no ve circumscrit en funci del

seu s; la cositat de la cosa rau primerament en el fet daplegar un mn [eine Welt
versammeln].24 I diu Heidegger: Les coses fan patent un mn, prpiament, cada
vegada i sempre, les coses visiten als mortals conjuntament amb un mn.25 O dit
duna altra forma, les coses sn el que sn per referncia a les estructures de mn bsiques. Les coses aproximen un mn de tal manera que lhome queda concernit per elles.
Wir sind die be-dingten, diu Heidegger, nosaltres som els en-causats. El fet de comprendre la cositat de la cosa en tant que un aplegar s, pel que fa al nostre context de
discussi, particularment interessant. Les obres darquitectura sn coses, el significat
de les quals consisteix en all que elles apleguen, aix s, el seu mn. Ara b, perqu un
tal aplegar pugui, en general, tenir lloc, cal que hi hagi Arquitectura, s a dir, un llenguatge destructures arquitectniques essencials. Per abans dentrar a considerar la
qesti del llenguatge de larquitectura, convindria que donssim un cop dull al tractament heideggeri del llenguatge en general.
A sser i temps, Heidegger havia analitzat ja el discurs [Rede] en tant que estructura existencial fonamental,26 i en aquest sentit deia que la comprensibilitat disposada
afectivament de lestar-en-el-mn sexpressa com a discurs. Subratlla, aix mateix,
que el discurs s existencialment cooriginari amb la disposici afectiva i el comprendre i que el coestar s explcitament compartit en el discurs. Dit duna altra manera: romanem junts en el mn noms en la mesura que compartim un discurs com.
Heidegger apunta, finalment, que el mode dexterioritzar-se el discurs s el llenguatge. Aix doncs, de bon principi el llenguatge, ms que no pas estar al servei de la comunicaci, palesa estructures existencials fonamentals. Abans que res, la paraula
parla, essent aix que lhome parla tan bon punt ell correspon a la paraula.27
Tot remarcant el paper fonamental de la paraula,28 Heidegger caracteritza el llenguatge com a casa de lsser. Ara b, el llenguatge no explicita lsser dun mode immediat, ans ho fa a travs del posar nom a les coses. Les dites coses, en ser anomenades, sn convocades al seu encausar. Encausant, des-pleguen mn.29 Atenent a aix, el
llenguatge sens revela en tant que lencontre de mn i coses. El mn consent a les
coses llur essncia. Les coses entranyen mn. (...) Recprocament satravessen luna a
laltre, de tal manera que amds dimensionen un medi [Mitte], en el qual tots dos sn
un.30 Aquest medi s anomenat de diferent maneres: entremig, fenedura/secci,
diferncia, pugna.31 Heidegger se serveix de tots aquests mots per mostrar com
paraula llatina causa, la qual cal entendre aqu en el seu sentit originari d assamblea o reuni dels concernits per una qesti
en litigi, aix s, dels encausats per una causa oberta, o una res publicares, s a dir, cosa. N. del T.
24. HEIDEGGER, M. Das Ding, Vortrge und Aufstze, GA 7, pg. 165. [Traducci castellana, poc recomenable, dEustaqui
Barjau. La cosa, Conferencias y artculos. Ediciones del Serbal, Barcelona, 1994, pg.143]
25. HEIDEGGER, M. Die Sprache, Unterwegs zur Sprache, GA 12, pg. 20. [Traducci castellana dIves Zimmermann. El
habla, De camino al habla. Ediciones del Serbal, Barcelona, 2002, pg. 17]: Die Dinge besuchen jeweils die Sterblichen eigens mit
Welt.
26. Sein..., op. cit., 34, pg. 160. [pg. 183]
27. HEIDEGGER, M. ...dichterisch wohnet der Mensch..., Vortrge und Aufstze, GA 7, pg. 184. [Traducci de Joaquim Oliveras i Molas, ...poticament habita lhome...]; i Die Sprache, op. cit., pg. ?? [pg. 24]
28. Optem per no traduir sistemticament el mot Sprache per llenguatge, ja que, en atenci al context semntic o al fil
argumentatiu que sentreveu, no noms en el text concret de Norberg-Schulz, sin en la interpretaci que es deriva de ls heideggeri del mot, ens sembla millor alternar-la amb la de paraula. Creiem que en ocasions resulta molt ms illuminador. [N. del T.]
29. Die Sprache, op. cit. pg. 19. [pg. 16]: Im Nennen sind die genannten Dinge in ihr Dingen gerufen. Dingend ent-falten sie
Welt.
30. Die Sprache, op. cit. pg. 21 i ss. [pg. 18]: Diese gnnt den Dingen ihr Wesen. Die Dinge gebrden Welt. (...) Sie durchgehen
einander. Hierbei durchmessen die Zwei eine Mitte. In dieser sind sie einig.
31. En els seus Quaderns negres, hom hi pot trobar la segent afirmaci: Lsser [Seyn] mateix s trgic [N. del T.]

coses i mn o si es vol: ens i sser estan units i separats alhora. Amb vistes a descriure encara un altre aspecte daquest encontre de mn i coses, Heidegger empra
tamb les expressions l'obert, el pals i lillatent, les quals permeten caracteritzar el medi en concordana amb lantiga grega en tant que lloc de revelaci de
la veritat. Per a Heidegger, la paraula veritat no alludeix a cap conjunt didees
transcendents, ni tampoc a la correcta representaci, en sentit cartesi, de la realitat,
sin a la revelaci de lsser. Puix que la veritat sesdev com aquest encontre de mn i
coses, Heidegger empra com a concepte omnicomprensiu de la realitat la paraula
Ereignis, esdeveniment apropiador. El medi acaba convertint-se aix en centre
existencial, expressi aquesta, a la qual Heidegger tamb recorrer. La veritat s palesada en el llenguatge. En tant que pro-ductor de veritat, el llenguatge s , i s
per aix que lessncia de la paraula s, en veritat, potica. Prpiament, diu Heidegger, la poesia no s mai un mode elevat del parlar quotidi. Ms aviat s a la inversa: la
xerremeca [Rede] quotidiana s un poema oblidat i, consegentment, desgastat per
ls.32
La interpretaci heideggeriana del discurs i del llenguatge sens apareix com una
acurada exposici de la idea kahniana dexpressi. En efecte, Kahn concep el fet expressiu, no pas en el sentit duna autoexpressi subjectiva, sin en tant que la palesaci
dall que les coses volen arribar a ser, aix s, de lsser. Daqu que recordi que:
aquell qui revela all que pertany a lessncia de les coses no est pas en possessi
daquestes coses mateixes. Daltra banda, Kahn defineix lart com el llindar entre
silenci i llum, s a dir, en tant que el punt decontre de lens amb sser.33 I s justament aquesta paraula, llindar, la que empra Heidegger com a imatge potica en la
qual el medi congregador [versammelnde Mitte] sencarna com a tal. Per ltim, la
palesaci de la veritat a la qual dna lloc el llenguatge Heidegger lentn en tant que
inici [Anfang],34 paraula ben afina a Kahn, amb la qual es vol indicar que s a partir
daquesta palesaci, que la histria es posa en marxa.
Al costat de la pintura, de lescultura i de la msica, Heidegger assenyala larquitectura com una daquelles arts que sn essencialment potiques. Lart en general s la
posada-en-obra de la veritat.35 Aix sesdev fonamentalment com a projecte poetitzador que es posa en obra en tant que figura [Gestalt]. La figura s la juntura com la
qual all seccionat queda conjuntat.36 Per figura cal entendre aqu, no una forma
abstracta, sin una encarnaci concreta. All seccionat s'ha de restituir a l'atractiva
pesantor de la pedra, a la muda duresa de la fusta, a l'obscura incandescncia del color.37 Aquesta encarnaci t lloc generalment en les coses [construdes], per tamb
en la terra [entesa com a natura]. En aquest context, la terra s interpretada per Heidegger en oposici al mn [entesa com a cultura]. El posar-en-obra sesdev llavors

[7]

32. Die Sprache, op. cit., pg. 28. [pg. 23]

33. De vegades Heidegger tamb parla de lsser en tant que silenci o calma [Stille]. Vegeu Die Sprache, op. cit., pg. 23. [pg.
19]
34. Tot al llarg de la primera part de larticle dedicada a Kahn, hem anat tradunt el mot angls beginning amb les paraules
comenament, origen,font, puix que all hom juga amb una certa ambivalncia semntica entre aquests significats. En aquest
punt de larticle, lautor torna a emprar de nou la mateixa paraula, per aquest cop com a traducci de lalemany Anfang, aix s,
inici. En aquest sentit, potser caldria no oblidar la diferncia que el propi Heidegger estableix, en alemany, entre Beginn i
Anfang, a HEIDEGGER, M. Parmenides, GA 54, pg. 9 [Traducci de Manuel Carbonell. Parmnides. Quaderns Crema, Barcelona, 2005, pg. 29] i al text, ja citat, Der Ursprung..., op. cit. [N. del T.]
35. Der Ursprung..., op. cit., pg. ???.
36. Der Ursprung..., op. cit., pg. 253. [lleugerament modifcat, N. del T]
37. Der Ursprung..., op. cit., pg. 253.

com una pugna entre mn i terra, en la qual el mn s all que confereix a la figura
una dimensi i la terra all que la confina en un lmit. Lart sesdev com lemparaulament [Sage] de mn i terra; emparaulament de l'espai on t lloc llur pugna. Aquest
emparaulament desclou o fa patent all dins qu lsser-hi [Dasein] es troba jectat ja
en tant que historial.38
Per tal dillustrar la seva noci dart, Heidegger se serveix dun exemple provinent
de larquitectura. Tot parlant dun temple grec, diu:
Un edifici, un temple grec, no imita res. Simplement resta all, enmig de
lescarpada vall rocallosa. L'edifici circumclou la figura del du i en aquest ocult
recer, grcies a lobert peristil, la deixa extrasisitir arreu del recinte sagrat.
Grcies al temple, el du es fa present en el temple. Aquest sser-present del du
s en si lexpansi i la delimitaci del recinte en tant que recinte sagrat. El temple i el seu recinte, per, no s'esvaneixen en l'indeterminat. Noms l'obra que s
el temple ajunta i alhora aplega entorn seu la unitat d'aquells camins i referents
on naixement i mort, calamitat i prosperitat, victria i oprobi, perseverana i
decadncia guanyen per a l'essncia humana la figura del seu dest. La vigent
vastitud d'aquests referents oberts s el mn d'aquest poble historial. Noms des
d'ella i en ella, aquest poble torna a si mateix per acomplir la seva destinaci.
Restant-hi, lobra edificatria reposa sobre el fonament rocs. Aquest reposarsobre de l'obra extreu de la roca l'obscur del seu sostenir insubms i, tanmateix,
no impellit a res. Restant-hi, l'edifici resisteix dempeus la tempesta que s'abat
sobre ell i noms aix mostra la tempesta mateixa en la seva violncia. L'esclat i
la lluentor del pedregam, apareixent ells mateixos noms per la grcia del sol,
sn el que fa resplendir la llum del dia, la vastitud del cel, les ombres de la nit.
L'alar-se tan segur fa visible l'invisible espai de l'aire. L'increbantable de l'obra
contrasta amb l'oneig de la marea i deixa esclatar, amb la seva calma, la fria
de l'aigua. L'arbre i l'herba, l'guila i el brau, la serp i el grill ingressen en llur
figura emblemtica i aix arriben a aparixer en tant que all que sn. Aquest
mateix sorgir i emergir plegats s all que els grecs anomenaren a la primeria
. Ella s el que illumina simultniament all sobre qu i all en qu l'home
fonamenta el seu habitar. Nosaltres ho anomenem la terra. Pel que fa al que
aqu aquesta paraula diu, se n'han de mantenir ben allunyades tant la representaci d'una massa de matria sedimentada, com tamb la, noms astronmica,
d'un planeta. La terra s all cap a qu l'emergir de tot emergent, i aix com a
tal, cerca recer. En l'emergent la terra s'essencia en tant que l'arrecerador.
Restant-hi, l'obra que s el temple fa patent un mn i, alhora, el torna a posar sobre la terra, la qual, d'aquesta forma, i noms d'aquesta forma, sorgeix
com a pas natal. I mai no passa que homes i animals, plantes i coses siguin fctics i coneguts en tant que objectes inalterables per compondre llavors, de passada, l'ambient apte per al temple, el qual, un dia, s'afegir encara a la resta de
bns presents. Ens aproparem ms a all que s, si ho pensem tot a la inversa,
suposant, s clar, que tinguem ull per advertir com altrament tot fa vers nosaltres. La mera inversi, acomplerta per a si mateixa, no treu cap a res.
38. Der Ursprung..., op. cit., pg. 263. [lleugerament modifcat, N. del T]

13. Temple dApollo, dins de

Corint en reverberaci lluminosa,
1951. Aquarella.

[8]

En el seu estar-hi, el temple dna a les coses abans que res llur visatge, i als
homes, abans que res, la vista sobre ells mateixos. 39

el present.45 Originriament, doncs, la tcnica prenia part en el procs dafloraci de la

veritat. Aix ens ho recorda Heidegger. Kahn, per la seva banda, fa reviure aquesta
mateixa significaci en el seu concepte de tcnica inspirada, el qual expressa la idea
que la manifestaci de la voluntat dexistir dun edifici noms sesdev en la mesura
que ledifici deixa veure la manera com va ser produt.
El mode que t Heidegger demprar el llenguatge pot sonar, en un primer moment,
certament desconcertant. La peculiar mescla dexpressions quotidianes, potiques i
filosfiques pot fer-nos pensar que el seu discurs t lloc en un mn ali i de collita prpia.46 No obstant aix, la tensi que sestableix entre conceptes estructurals i descripcions tan concretes s pertinent, ja que daquesta manera no es fa sin reflectir la diferncia entre mn i cosa, o si es vol: entre lsser i lens, en concordana, doncs, amb la
realitat en esdevinena. Aix sexpressa lesdeveniment apropiador. I aix s com Heidegger pot acomplir el vell designi de Husserl de tornar a les coses mateixes.

La descripci de Heidegger del temple grec exemplifica la teoria que he intentat esboscassar fins ara. I ho fa amb unes paraules que fan cobrar vida a lobra. Grcies a
elles, deixem destar perduts enmig dun mar dabstraccions i ens aproximem al temple
en tant que cosa aplegant, en tant que encarnaci de la veritat. Des del nostre inautntic mn quotidi, o encara millor, a travs daquest mateix mn quotidi, som retornats a la realitat mateixa. En la mesura que aix s aix, ens adonem que la filosofia de
Heidegger no s, en absolut, un intent de planar sobre la terra per mirar devadir-nosen. Comprenem, aix mateix, que el poetitzar s, en cadascuna de les seves formes, all
que dna sentit a lexistncia humanaessent la necessitat de sentit la necessitat humana per excellncia. La interpretaci heideggeriana de lobra dart (i, per extensi, de
larquitectura) en tant que encarnaci de la veritat concorda amb la definici kahniana
de disseny ents en tant que la determinaci del com. s mitjanant lart, diu Kahn,
que lordre esdev manifest, manifestaci que Kahn considera, no tant una qesti de
representaci, com el reflex de la pugna entre ordre i circumstncies. No ens ha de
sorprendre gaire, doncs, que, a lhora dexplicar aquest esdeveniment, tots dos acabin
emprant les mateixes imatges: obra, llum, silenci. La paraula, diu Heidegger,
parla com a ress del silenci.40 [fig. 14]
Aix com Kahn troba la ra de ser de larquitectura en lexpressi de les institucions
humanes, s a dir, dels aspectes ms bsics i atemporals de lexistncia humana,
Heidegger prefereix fer allusi al concepte ms general dhabitar. Per a ell habitar
significa alguna cosa ms que no pas el mer fet de residir onsevulla; significa el mode
de ser dels mortals en lEnquadrament, s a dir, aquella relaci genuna entre lhome i
les estructures existencials. Habitar s, doncs, el tret fonamental de lsser segons el
qual sn els mortals.41 Per tamb: Lhabitar (...) resguarda lEnquadrament en all a
lempara de qu els mortals resten: en les coses. (...) L'habitar deixa sa i estalvi l'Enquadrament tot duent l'essncia d'aquest a les coses. Aix doncs, lhome habita tan bon
punt s capa de donar cos a les estructures existencials fonamentals en coses tals com
edificis o llocs (localitats). En aquest sentit, Heidegger diu que una localitat (lloc) installa lEnquadrament. En la seva condici dart, larquitectura ajuda lhome a habitar
en el veritable sentit de la paraula, aix s, poticament. El poetitzar edifica [erbaut]
l'essncia de l'habitar. Poetitzar i habitar ni s'impliquen ni s'exclouen, ms aviat es
pertanyen mutuament, reclamant-se l'un a l'altre.42 En tant que poetitzadora,
lessncia del construir s deixar-habitar.43 Vet aqu, doncs, que en descloure el sentit
existencial contingut en la frase l'home habita en la mesura que construeix, Heidegger fa sortir a la llum on radica la importncia fonamental de larquitectura.44
La paraula construir de seguida ens fa pensar en la qesti envers la tcnica. Ara
b, com podria la tcnica estar de cap manera relacionada amb el construir, ents
aquest com un art? Per als grecs, significava deixar que quelcom comparegui en
39. Der Ursprung..., op. cit., pg. 227-229. [pg. 240 Lleugerament modifcat, N. del T].
40. Die Sprache, op. cit., pg. 27. [pg. 22]: Die Sprache spricht als das Gelut der Stille.
41. Bauen... , op. cit., pg. 163.
42. ...dichterisch..., op.cit., pg. 206.
43. Bauen..., op. cit., pg. 162.
44. ...dichterisch..., op.cit., pg. 206.

El llenguatge de lArquitectura
En virtut del seu construir i del seu pensar, Kahn va fer reviure larquitectura en tant
que art poetitzadora. I deia: La ra de viure s donar expressi, sentit que ressona
tamb en les paraules de Heidegger sobre lhome, de qui diu que ell s qui t el llenguatge i qui emparaula.47 Cap dels dos, per, no entr a analitzar en detall el llenguatge i la potica de larquitectura, ni tampoc a definir-ne les seves bases existencials. s
per aix que ara tractar danar un pas ms enll, tot mirant de desenvolupar aquestes
idees.48
Heidegger ha mostrat que les estructures existencials fonamentals poden ser descrites, i que s el llenguatge, en tant que casa de lsser, el que dna expressi a unes
tals estructures. De les paraules de Kahn, el que ser, sempre ha estat, es desprn un
visi anloga de les coses. Malgrat que diversos autors han tractat aquesta mateixa
qesti, llurs aportacions shan vist eclipsades pel relativisme regnant. Ns un exemple
el llibre de Rudolf Schwarz, Lesglsia encarnada, el qual s un profund estudi de la
fenomenologia bsica de larquitectura.49 En sn un altre exemple les anlisis de Kevin
Lynch, les quals alludeixen implctament a estructures arquetpiques, tot i que Lynch
no les expliqui expressament com a tals.50 Tamb jo he intentat analitzar lestructura
de lespai existencial en el meu llibre Existncia, espai i arquitectura, en el qual defineixo lespai arquitectnic en tant que plasmaci [concretization] daquest espai existencial, si b all aquest ltim hi s tractat en funci desquemes psicolgics, no pas
com a estructura existencial.51 Daltres arquitectes en exercici han prestat atenci a la
qesti dun llenguatge objectiu de larquitectura. Al llarg de la seva vida el propi Le

[9]

45. Bauen..., op. cit., pg. 162.

46. A sser i temps, Heidegger ja es disculpa per la tosquedat de les seves expressions. Vegeu Sein.., op. cit., 7, pg. 39 [pg. 61].
47. HEIDEGGER, M. Wozu Dichter?, Holzwege, GA 5, pg. 318 [pg. 237]: ... er die Sprache hat und der Sagende ist.
48. Lelaboraci duna tal teoria sobre el significat en arquitectura es presenta com una alternativa al plantejament relativista que
es du a terme des de la semiologia, del qual en tenim una mostra a JENCKS, C. The language of Post-Modern Architecture.
Academy Editions, Londres, 1978.
49. SCHWARZ, R. Vom Bau der Kirche. Werkbundverlag, Wrzburg, 1938. [Traducci anglesa de Cynthia Harries, amb un petit
prleg de MIES VAN DER ROHE. The Church Incarnate. Henry Regenery, Xicago, 1957.]
50. LYNCH, K. The Image of the City. MIT Press, Cambridge (Mass.), 1960. [Traducci castellana dEnrique Luis Revol. La
imagen de la ciudad. Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 2008.]
51. Existence... op. cit., p. 17. [p. 19]

Corbusier senfront contnuament amb aquesta problemtica, tot i que mai no ans
gaire ms enll dafirmacions de carcter molt general, com quan deia: Larquitectura
s el joc savi, correcte i magnfic dels volums aplegats sota la llum.52 Ara b, ell
sadonava prou que aquest joc tenia una base objectiva i per aix deia que: Hi ha
emoci arquitectnica aix que lobra ressona en nosaltres al diapas dun univers, les
lleis del qual obem, reconeixem i respectem.53 Grcies a les aportacions de Heidegger,
avui som capaos dentendre aquestes lleis, per ja no en el sentit de les cincies naturals, sin en tant que estructures existencials. Aix doncs, si reprenem la filosofia de
Kahn i Heidegger i apliquem el seu esquema [Weisung] al nostre problema, podrem
arribar a entendre la resta de subproblemes, aix com llurs mtues interrelacions.
Dues preguntes ens surten al pas:
I. Com podem arribar a definir, en termes destructura existencial, el llenguatge de
larquitectura?
II. Com cal entendre lessncia aplegant duna construcci (el fet de prendre cos),
per la qual diem que un edifici s una obra darquitectura?
I. La primera pregunta fa referncia al llenguatge com a tal; la segona al seu mode de
ser. Considerat en general, el llenguatge de larquitectura s expressi daquella estructura existencial que Heidegger anomena espaialitat. Malgrat que Heidegger no examina en detall aquesta estructura, della podem dir que, en la mesura que ve entesa
com un atribut general del mn mateix, est vinculada a tots els modes de lestar-en.
Servint-nos duna paraula ds prou corrent, de laspecte espaial del comprendre,
podem dir-ne orientaci. En orientar-nos, ens posem en concordana amb lordre
propi de lentorn circumdant.54 El tremp anmic es tradueix en identificaci, mot
amb el qual assenyalem el fet que la nostra disposici afectiva est condicionada pel
carcter de lentorn circumdant. Finalment, el coestar consisteix en les reunions
humanes tpiques, per les quals es determinen les nostres institucions. Aix com els
conceptes dorientaci, didentificaci i de reuni denoten estructures prpies de
lestar-en, lordre, el carcter i la instituci denoten estructures mundques de lespaialitat. El conjunt daquestes estructures conforma la base existencial del llenguatge
arquitectnic, o el que s el mateix: de lArquitectura. Sobre aquesta base, lArquitectura hi s considerada, no nicament des de laspecte individual de lexistncia, sin
tamb del comunitari, fent-la aix humana en el ple sentit de la paraula. LArquitectura, en tant que casa daquell aspecte de lsser que Heidegger anomena espaialitat, fa palesa aquesta estructura mateixa. En tant que llenguatge, lArquitectura parla,
o millor dit, palesa. Ara b, lestructura de lArquitectura, com fa possible un tal palesar?
Seguint lesquema que acabem dintroduir, s possible considerar lArquitectura a
partir de tres dimensions estructurals bsiques com sn la topologia, la morfologia i la tipologia.
52. LE CORBUSIER. Vers une architecture. Ed. Georges Crs, Pars, 1923, pg. 16. [Traducci, francament millorable, de Josep
Ciner i Olcina. Cap a una arquitectura. Editorial Mediterrnia, Barcelona, 2009.]
53. Vers... op. cit. pg. ?? [pg. 169]
54. Com per exemple per Kevin Lynch al ja citat The Image of the City. Vegeu tamb la citada Existence... op. cit., i encara NORBERG-SCHULZ, C. Genius Loci. Rizzoli, Nova York, 1980.

14. Pirmides de Giza, Egipte, 1951.

Pintura al pastel.

[10]

La topologia ateny lordre espaial de les coses, un ordre que en lobra arquitectnica singular es concreta en tant que organitzaci espaial. Estructuralment parlant, els
seus elements bsics de composici sn el centre i el cam, els quals han estat tractats
fenomenolgicament a Existncia, espai i arquitectura. Dall nextrec la segent cita:
El centre representa per a lhome all conegut, i aix en contrast amb all desconegut
i, segons com, temible del mn circumdant; s aquell punt on hom assoleix arrelament en tant que sser espiritual en lespai, s all on sojorna i habita.55 Podrem
continuar dient que el centre representa un a dins enmig dun a fora circumdant. El
centre s el punt de partida des don prenem els camins per endinsar-nos en lentorn
circumdant.56 En canvi, la direcci vertical sempre ha estat considerada la dimensi
sagrada de lespai. Representa el cam cap a una realitat ms alta o ms baixa en
comparaci amb la vida quotidiana; una realitat que, davant de la gravetat del present
s a dir, davant de lexistncia terrenal o b triomfa o b sucumbeix. [fig. 16] Segons aix, lesquema ms elemental de lespai existencial de lhome s un pla horitzontal travessat per un eix vertical.57 Aquestes cites pretenen mostrar com lestructura
topolgica est relacionada amb lorientaci de lhome, entesa aquesta, no pas com una
relaci buida de significat, sin com un concepte dordre qualitatiu. Lorientaci s
sempre orientaci dins dun espai-mn en el qual hi trobem diferncies qualitatives tals
com la distinci entre a dalt i a baix, ra per la qual Heidegger ha pogut caracteritzar
lestar-en-el-mn de lhome com un ser sobre la terra sota el cel.
La morfologia t a veure amb el com de les formes arquitectniques i en lobra arquitectnica particular es concreta en tant que articulaci formal. Una determinada
organitzaci espaial pot encarnar-se de molt diverses maneres, cada una de les quals
amb un carcter distintiu condicionat pels lmits que imposa el respectiu tipus organitzatiu. Tot i aix, s possible detectar certes estructures bsiques.58 De manera general,
podem dir que el carcter duna forma arquitectnica ve determinat per com ella est
entre la terra i el cel. Le Corbusier, amb la seva fina intuci, ja ho cap clarament, tal
com es reflecteix en el segent pargraf que encapala els tres captols terics del seu
Vers una arquitectura:

15. Sinagoga Hurva,

Jerusalem, Israel,
1968-1974. Planta.

La meva casa s prctica. En dono grcies. Com tamb les dono als enginyers del
Ferrocarril o a la Companyia de Telfon. Mes vosaltres no mheu arribat al cor.
Per vet aqu que els murs salcen cap el cel en un mode tal que em sento commogut. Noto les vostres intencions; el vostre gest gentil, brutal, encantador o noble. Les vostres pedres aix mho diuen. Menclaveu al lloc i els meus ulls es posen a
mirar. Miren alguna cosa que enuncia un pensament; un pensament que sexplica
sense paraules ni remor, ans tot just amb prismes que resten lun davant de laltre
en una certa relaci. Aquests prismes sn de tal manera que la llum pot precisarlos amb nitidesa. Les relacions que estableixen entre si no tenen necessriament
un rerefons pragmtic o descriptiu; sn una creaci matemtica del vostre espe-

16. Sinagoga Hurva,

Jerusalem, Israel,
1968-1974. Croquis de
la secci i estudi de la
coberta, 1972.

[11]

55. Existence..., op. cit., pg. 19. [pg. 22] La segona frase daquest breu passatge cita les paraules de Bollnow, Das ist das Punkt, wo
er als geistiges Wesen im Raum Stand gewinnt, wo er im Raum weilt und wohnt. Vegeu BOLLNOW, O.F. Mensch und Raum.
W. Kohlhammer Verlag, Stuttgart, 1963, pg. 58. [Traducci castellana de Jaime Lpez de Asiain y Martn. Hombre y espacio.
Editorial Labor, Barcelona, 1969, pg. 60.]
56. Existence..., op. cit., pg. 19. [pg. 22]
57. Existence..., op. cit., pg. 21. [pg. 24]
58. Genius... , op. cit., pssim.

rit. Sn el llenguatge de lArquitectura. Servint-vos de matries primeres, amb un

programa ms o menys utilitari com a punt de partida, heu establert relacions que
mhan emocionat. Aix s arquitectura. Aqu hi ha art.59

Finalment, la tipologia fa referncia a les estructures fonamentals del coestar, aix

s, les reunions tpiques entre ssers humans. En lobra darquitectura individual aix
es materialitza en la forma dun tipus particular dhabitaci o dedificaci, la imatge
del qual es deixa percebre amb molta fora. Kahn fou potser el primer que ens ofer la
clau per arribar a comprendre el concepte de tipus grcies a la seva idea
dinstituci. La instituci no s mai la resultant de la suma daccions dordre individual, sin sempre una forma destar plegats els uns amb els altres, de participar i de compartir. El llenguatge de larquitectura aconsegueix de traduir aquestes institucions en
certs tipus despais, tal com molt b ens recorda Kahn quan diu que: per lestabliment
dun determinat domini despais, hom dna vida a la instituci, i a mode dexemple
nenumera unes quantes: el poble, el carrer, la plaa, la casa, lescola. Sense que calgui
dir-ho, Kahn atribueix a totes elles la voluntat de ser un determinat tipus despai. El
mateix val tamb per a la ciutat, entesa com a lloc daplegament de les institucions.
Atenent a aix, veiem doncs com la tipologia, en contrast amb la topologia i la morfologia, s la consideraci comprehensiva de les totalitats espaials.
Topologia, morfologia i tipologia, conjuguen plegades el llenguatge de larquitectura. Imbricades entre si en la manera que hem vist, formen plegades un tot
unitari. Prenguem, per exemple, lestudi tipolgic dels espais: cada tipus est topolgicament ordenat per centres i camins; aix mateix, si agafem un espai qualsevol, tingui o
no un ordre tpic, constatarem que presenta un determinat carcter.65 Tal interrelaci
de dimensions no impedeix, per, que, a efectes analtics, convingui diferenciar-les
entre si per tal dafavorir el desenvolupament duna teoria de lArquitectura existencialment fonamentada.

Le Corbusier ens est dient aqu que els murs poden alar-se cap al cel en tal manera
que ens sentim commoguts, i ens diu tamb que les diferents maneres dalar-se sn
expressi de diferents tremps anmics. Afirma, a ms, que sn les pedres erigides, grcies a les relacions que estableixen entre si, les que aix ens ho diuen. Sn, diu, el llenguatge de lArquitectura, i ho posa en majscula.
Les formes concretes a qu, de fet, sest alludint en aquest fragment no sn sin
aquells elements que, com s sabut, delimiten un edifici: el basament, el mur i la coberta (sostre). Tots plegats conformen el que podrem dir-ne lmits de lespai [Raum].
Heidegger diu que: El lmit no s all on quelcom cessa, sin, com ja sabien els grecs,
all a partir don arrenca lessncia de quelcom.60 La morfologia t a veure, doncs,
amb larticulaci daquells lmits espaials pels quals queda determinat el carcter de
lentorn circumdant. La morfologia estudia la qesti de com les edificacions (localitats) es planten, salcen i sobren.61 La paraula plantar-se fa referncia a la relaci
que sestableix amb la terra; alar-se, a la relaci amb el cel; obrir-se, a la interacci espaial amb lentorn, s a dir, la relaci entre all exterior i all interior. El plantarse pren cos en el tractament del basament i del mur. Una base massiva i tal vegada
cncava lliga ledificaci al terreny, mentre que, si lmfasi es posa en la direcci vertical, tendeix a fer-lo lliure. La verticalitat de lnies i formes de, posem per cas, una
coberta dentada expressa tant una relaci activa amb el cel, com el desig de rebre llum.
En aquest sentit, les aspiracions religioses han anat sempre de bracet amb el verticalisme. Per ltim, la relaci interior-exterior ve expressada en primer lloc pel tractament de les obertures en el mur.62 El mur s, doncs, el punt dencontre entre terra i cel;
encontre en el qual sencarna el mode com lhome est sobre la terra.63 Alguns edificis
saferren al terreny, daltres salcen de manera desinvolta, i daltres, encara, sens
presenten en un equilibri carregat de sentit. Aquest equilibri el trobem, per exemple,
en el temple dric, en el qual la cura posada en els detalls i en el joc de proporcions de
les columnes sn expressi del plantar-se i alar-se del temple. Per mitj de subtils
variacions en el tractament columnar, els grecs en tingueren prou per expressar matisos significatius dins dun ordre harmnic general.64 [fig. 13]
Ara b, lestar entre terra i cel no es posa de manifest solsament a travs de ritmes
horitzontals i tensions verticals. Quan diem terra i cel, implcitament estem fent
referncia a propietats concretes de les coses com sn la textura, el color, la llum. Per
tant, la morfologia comprn lencarnaci concreta tamb en termes destructura construda. Daquesta encarnaci, en resulta una determinada presncia dnim.
59. Vers..., op. cit. pg. ?? [Traducci modificada, pg. 169.]
60. Bauen... , op. cit., pg. 156.
61. Genius..., op. cit.
62. La relaci interior-exterior ha estat estudiada sistemticament des dun punt de vista fenomenolgic per THIIS-EVENSEN, T.
Archetypes in Architecture. Oxford University Press, Londres, 1989.
63. La importncia del mur ents com el punt on t lloc larquitectura fou resaltada per VENTURI, R. Complexity and Contradiction in Architecture. MOMA, Nova York, 1967. [Traducci castellana dAntn Aguirregoitia Arechavaleta i Eduardo de Felipe
Alonso. Contradiccin y complejidad en la arquitectura. Gustavo Gili, Barcelona, 2006.]
64. Vegeu SCULLY, V. The Earth, the Temple and the Gods: Greek Sacred Architecture. Yale University Press, New Heaven, 1962.
[Hi ha una edici revisada del 1979.]

II. El llenguatge de larquitectura en general, t el poder de traduir en formes construdes la realitat viscuda. Aquesta traducci es produeix per via dun aplegament. Aplegant mn, les edificacions (localitats) revelen llur cositat. I doncs, qu s aix aplegat
per les edificacions, i com t lloc un tal aplegar? En un dels seus assajos menys coneguts, Heidegger respon de la segent manera:
Les edificacions avenen la terra a lhome en tant que paisatge habitat i, a
lensems, emplacen la proximitat de lhabitualitat venal sota lamplitud del cel.66
Aquesta afirmaci dna algunes claus per encarar la qesti de lajuntar urbansticoarquitectnic. Segons Heidegger, all que s aplegat per ledificaci s paisatge habitat. En tant que habitual, el paisatge habitat s un paisatge que coneixem, aix s, un
entorn en el qual som capaos dorientar-nos, amb el qual ens identifiquem i en el qual
ens reunim amb els nostres consemblants. Aquest paisatge ens laproximen les edificacions.67 Vol dir aix que les edificacions congreguen en si les propietats del paisatge, al
qual sel deixa parlar en virtut del llenguatge de larquitectura. Lhabitualitat venal
aix guanyada s emplaada sota lamplitud del cel. Aquest emplaar difcilment po-

[12]

65. En el ja citat llibre Genius Loci, hom empra el terme configuraci per a referir-se a la totalitat topo-tipolgica.
66. HEIDEGGER, M. Hebel der Hausfreund, Aus der Erfahrung des Denkens (19101976), GA 13, pg. 135 [Traducci castellana
de Adan Kovacsics, Hebel: el amigo de la casa, recollida a El amigo de la casa. Editorial Grijalbo Mondadori, Barcelona, 1999.]:
Die Bauwerke holen erst di Erde als die bewohnte Landschaft in die Nhe des Menschen und stellen zugleich die Nhe des
nachbarlichen Wohnens unter die Weite des Himmels.
67. Igual com passa aqu, al text Hebel der Hausfreund, hom considera explictament pobles i ciutats com a edificacions.

dria alludir a un mer posar-all-alguna-cosa, sin que ms aviat assenyala en direcci

a la participaci del cel en laplegar i encarnar, reprenent aix la idea del construir i del
prendre-lloc en tant que installaci de lEnquadrament. Ara b, ls aqu del mot paisatge s nou.
De cara a comprendre millor aquesta paraula caldria examinar de ms a prop qu
entn Heidegger per terra i cel.
La terra s la sofrent servicial, la fructfera que floreix, extenent-se en rocam i
aigual, ixent en flora i fauna. (...)
El cel s el cam abombat del sol, el curs de la lluna en les seves distintes fases,
la resplendor ambulant de les estrelles, les estacions de l'any i llur mudar de l'una
a l'altra, la llum i el crepuscle del dia, la foscor i claror de la nit, la clemncia i inclemncia del clima, el pas dels nvols i el blau profund de l'ter.68
La descripci de Heidegger representa un intent daproximaci a lentorn circumdant
de manera concreta, fenomenolgica. A travs de les seves descripcions, per b que
succintes, prenem renovada consicncia del fet que la terra consisteix, abans que res,
en pedra, aigua, plantes, i que ix i sextn. Aquests elements i relacions confegeixen
un paisatge, forma elemental que pren la terra. Ara b, al paisatge tamb hi pertany, si
b com un element ms distanciat, el cel, el qual es presenta amb les seves propietats
bsiques. Lestructura cel ha jugat, de fet, un paper important en la histria de
larquitectura, determinant-ne orientacions, distribucions espaials i qualitats de llum.
Els humans o mortals es troben sobre la terra sota el cel, s a dir, en un entremig que cal prendre com a imatge concreta de lestructura existencial mncosa
medi congregador. El terme heideggeri paisatge habitat consigna lespaialitat del
medi congregador. Evidentment, un paisatge habitat comprn ens dorigen no solament natural, sin tamb delaborats per lhome. A fi de subratllar aquesta distinci,
potser fra bo que substitussim ls del terme paisatge habitat per la paraula lloc,
tot reservant ls del mot paisatge per als aspectes estrictament naturals daquest
lloc. Lestructura dun lloc aix s, la dimensi en la qual pren lloc la vida s el
genius loci. [fig. 17] Segons una antiga creena romana, cada sser t el seu propi genius, el seu ngel de la guarda o esperit custodi. Aquest esperit insufla vida a persones i
llocs, acompanyant-los des del naixement fins a la mort i determinant-ne llur carcter.
Segons aix, el genius sadiu amb all que una cosa s o, si ho preferim, que vol ser. Es
pot dir, en general, que lhome antic experimentava el seu entorn en tant que revelaci
de determinats genii locals.69 I no noms aix: tamb considereva com una necessitat
existencial el fet darribar a estar a to amb el genius de la localitat on prenia lloc la seva
vida. Malgrat que no sempre se lha denominat en tant que tal, al llarg de la histria el
genius loci ha roms una realitat vivent. Artistes i escriptors, des de Goethe fins a Lawrence Durrell, han exposat [errtet] fenmens, ja sigui de la vida quotidiana o de lart,
fent referncia a paisatges i medis urbans. Al meu llibre Genius Loci he analitzat
lestructura dels llocs naturals i artificials servint-me de tres grans ciutats com a exemples principals: Praga, Roma i Khartum. Lobra exposa la manera com larquitectura
daquestes ciutats aplega i encarna els components estructurals de llurs genii loci.

17. Formaci rocosa, Massachusetts,

1934. Pintura al pastel.

[13]

68. Bauen... , op. cit., pg. 151.

69. Genius..., op. cit.

Al citat llibre, hom hi assenyala, tamb, que laplegament s acomplert per mitj
dun conjunt de formes arquitectniques que representen una certa tria respecte de
lArquitectura. La identitat del lloc concret queda, aix doncs, revelada per un cert
subllenguatge [o dialecte] que comunica amb un mn vastssim com s el camp existencial de lArquitectura. En la mesura que aix s aix, podem dir, doncs, que el genius
loci dun lloc consisteix en les estructures existencials que el lloc aplega; un aplegament que s acomplert pel llenguatge de larquitectura.
Ara b, aquest aplegar comporta la traducci de significats dun mbit a laltre. Des
de temps immemorials, lhome ha dut a terme el desencobriment destructures existencials bsiques en indrets singulars. A partir daquell instant revelador, aqueixos indrets
passaven a rebre la consideraci de llocs sagrats [fig. 14]. Emparaulant, lhome era
capa de transposar la seva comprensi del mn circumdant als centres per ell construts. Els centres aix fundats esdevenien focus congregadors de civilitzaci. Fossin
localitats o edificacions, aquests llocs eren tals en el veritable sentit de la paraula. Un
lloc s una cosa aplegant que ostenta una determinada presncia. De cap altra manera
cal entendre lafirmaci de Heidegger segons la qual els espais reben llur essncia des
de llocs i no pas des de l espai.70 La tasca de larquitectura s el pro-duir de llocs.
Per acomplir el desig kahni de fer reviure larquitectura en tant que art poetitzadora, s necessari, duna banda, un redescobriment del mn, i de laltra, que aprenguem a
emparaular all aix descobert. El que cal, en suma, s instaurar de nou la dimensi
existencial de la realitat.

ger, ella no s cap originari esdevenir-se de la veritat, ans, cada vegada, l'explotaci
d'un mbit de veritat ja obert.72
De tota manera, aquest retornar a les coses mateixes ser en va mentre no siguem
capaos demparaular-les mitjanant el llenguatge. Lemparaular s el que permet un
tal retorn. Per a qu poetes en temps dindigncia?, es pregunta Heidegger tot citant
Hlderlin. Ja hem vist que s el poetitzar, en totes les seves formes, all que retorna a
lhome a les coses mateixes, deixant-lo aix habitar. Consegentment, lensenyament de
la comprensi i s dels llenguatges hauria de ser el pilar de leducaci. Pel que fa al
nostre tema, aix significa: estudiar el llenguatge de larquitectura i aprendre a deixarla parlar. Quan, seguint aquest cam, haguem reinstaurat larquitectura en tant que art
[essencialment potica], haurem aconseguit danar ms enll de la quantificaci superficial del funcionalisme i de la codificaci arbitrria de la semiologia, i els nostres llocs
recobraran vida.
Aquesta ser la nostra ofrena al poema de lsser.
Massa tard hem arribat per als dus,
i massa aviat per a lsser [Seyn]. Dell, ns lhome
poema tot just iniciat.73

La reinstauraci de la dimensi existencial de la realitat

Avui en dia estem centrats, de manera gaireb exclusiva, en lnsic. No fem ms que
quantificar i classificar, tot redunt la realitat nicament als seus aspectes mesurables.
Lhome el prenem en termes de demandes xifrables, i el mn en tant que multitud de
recursos calculables. Des de ben petits aprenem a plantejar les coses daquesta manera. I si b s cert que hom segueix ensenyant Art, la seva funci i bases existencials a
penes es comprenen, cosa que fa que sovint tot plegat acabi convertint-se en un mer
passatemps. Daquest estat de coses, en resulta lalienaci envers les coses i devers els
nostres consemblants: el nostre comprendre es restringeix a quantificaci, el nostre
tremp anmic a sentimentalisme i el nostre coestar a la manca dautntic contacte
hum. Existeix una divisi entre pensament i sentiment que bloqueja el nostre accs
al mn: el mn senretira i la vida perd sentit, convertint-se, en paraules de Rilke, en
un fer sense Imatge. Lhome esdev un estrany, dhuc per a la seva prpia essncia,
fins al punt que acaba prenent-se a si mateix en termes de material hum.71
Ara b, si el que cal s redescobrir novament el mn, es fa necessari un retorn a les
coses mateixes, puix que s a travs de llur aplegar que arribarem a comprendrel.
Aquest retorn exigeix un enfocament fenomenolgic, ra per la qual convindria que
leducaci es congregus al voltant duna mirada fenomenolgica. Mentrestant, qui
juga aquest paper de medi congregador s la cincia. Ara b, per citar altre cop Heideg-

70. Bauen... , op. cit., pg. 156.

71. Wozu..., op. cit., pg. 292. [pg. 217]

72. Der Ursprung..., op. cit., pg. ???.

73. HEIDEGGER, M. Aus der Erfahrung des Denkens, Aus der Erfahrung des Denkens (19101976), GA 13, pg. 76. [Traducci
de Joan B. Llinares Chover, Des de lexperincia del pensament. Pennsula, Barcelona, 1986]:

[14]

Fr die Gtter kommen wir zu spt und

zu frh fr das Seyn. Dessen angefangenes Gedicht
ist der Mensch.