Professional Documents
Culture Documents
Deshielo y Mandorla
CATLOGO
Autores
Wences Rambla
Silvia Tena
Correccin y traduccin
Servei de Traducci i Llengues
de la Universitat Jaume I
Diseo grfico y maquetacin
Llar Digital
Impresin
Llar Digital
de la obra editorial Coll Blanc
de los textos sus autores
de la traduccin sus autores
Todos los derechos reservados
AGRADECIMIENTOS
Libercolor, Librera Argot, Lomagres s.l., Javier Lujn (director artstico de la Fundacin Laxeiro),
Rosala Torrent (directora de la revista CBN)
Deshielo y Mandorla
PRESENTACIN
El artista castellonense de adopcin Pepe Beas (Crdoba, Argentina, 1955) desarrolla
su trabajo creativo en el campo de las artes visuales, en cuyo mbito tanto la fotografa
como el video-arte o las video-instalaciones parecen no tener secretos tcnicos para
l. Haciendo un poco de historia cabra recordar que ya durante los aos setenta del
pasado siglo fue capaz de transgredir con valenta el cine narrativo que en el circuito
independiente, ya de por s minoritario, pareca ser modelo obligado como nica forma
posible de exposicin pblica en los festivales. De sus pelculas en super-8 y 16 mmm
pasara a plasmar sus creaciones en el por entonces novedoso soporte videogrfico y,
posteriormente, abordar la videoinstalacin y la video-escultura, lnea de actuacin en
la que podramos destacar, entre las primeras: las aoradas El presente ilustrativo o El
cubo mgico; y entre las segundas: Aquarium, El sueo del emigrante, Las tablas de la
Ley o Eremitas.
Mas, por si esto no le bastar a su inquietud creativa, Beas acometer sin dilacin
una serie de vdeo-objetos, como Palpitaciones, 7 puertas, un sarabata y 7 Apotegmas;
video-retratos, como La Alejandra que ests perdiendo; y vdeo sobre fotografa,
como las obras tituladas El beso del agua, Hombre sobre cinta transportadora, Festn
barroco para un alma blanca; amn de diversas series fotogrficamente presentadas.
En definitiva, toda una trayectoria, la de nuestro personaje, que ha ido desplegndose
pertinaz e insistentemente, desde mediados de los aos setenta, a travs de toda esa
suerte de variados registros de impecable factura, dndose a conocer dentro y fuera
de nuestras fronteras, hasta hacer de l un artista muy a tener en cuenta en el mbito
de las artes visuales.
Beas se plantea, a travs de sus series, diferentes facetas problemticas de la existencia
humana y formas de abordarla. Existencia abocada a la nada como el hielo que al
derretirse deja de serlo? Flechada a su fusin con lo Absoluto? Existencia para nada?
Existencia, tal vez, la de un hombre solitario y annimo en actitud de bsqueda que
la idea del peregrinaje propicia? Ser-individuo anhelando encontrar, a travs de ese
viaje existencial entre la propia introspeccin y el contexto por el que se mueve su
ubicacin mundana? Quin sabe!...
Sin embargo esa nada por la que los personajes de Beas nadean, preconiza (como
los de las obras de esta exposicin que vemos emerger, deambular por tan glidos
paisajes, ms que un orientarse hacia el abismo, hacia su anulacin, un dirigirse hacia
una fusin con lo csmico, sea lo que sea lo que cada uno pueda entender con este
trmino. Y para plasmar no olvidemos que el arte se manifiesta sensorialmente esas
Ad invisibilia.
La percepcin del mundo
en su dimensin simblica
en la obra reciente de Pepe Beas.
13
Un
14
17
I.- LA BSQUEDA
A poco que nos adentremos en la iconicidad de la obra de Beas, enseguida
comprobamos que el artista nos presenta un hombre solitario en actitud de bsqueda,
un personaje annimo en estado ms o menos introspectivo ante la omnipresencia de
lo Absoluto. Pero a su vez, se trata de un hombre que est formando parte de ese
Absoluto y sabido es, que ante dicho Absoluto el hombre siempre ha estado slo.
Esta bsqueda errante de los personajes de Beas parece evocar la vieja idea del
peregrino. De esta manera, el artista nos lleva casi sin que nos percatemos, al concepto
de eremita como paradigma de todo aquel que busca su posicin en el mundo.
Como los personajes de Esperando a Godot, nuestro protagonista tambin se busca
a s mismo en medio del estril pramo del paisaje interno del alma. Pero yendo un paso
ms all en esa actitud de bsqueda de lo Absoluto, los personajes de Beas, en lugar
de optar por la accin, prefieren el rol pasivo de la aceptacin ntese que nuestro
hombre ms que nadar, se deja llevar ro abajo-. Lo que t has de hacer ser nada,
procura en esa nada sumergirte dijo Miguel de Molinos1-.
Pero aqu es importante sealar que esa nada interior de la que habla Molinos, no es
tanto el concepto nihilista nietzchetiano como el de vaco totalitario del que habla el
sufismo. Se tratara ms bien de una nada fecunda donde todo confluye y de donde
todo sale. Una nada que conduce a lo Absoluto, a lo Sagrado, de tal manera que en
palabras de Zambrano- hundirse en ella es hundirse en el fondo secreto de lo Divino.
As pues, fundirse en esa nada sera fundirse en lo Csmico, en la esencia de la eternidad
de todas las cosas.
DE MOLINOS, Miguel. Gua Espiritual. Fragmentos. Ed. de Jos Angel Valente, Madrid, Alianza, 1989.
18
Hombre y herida.
Fotografa digital. Impresin sobre papel fotogrfico. 90 x115 cm.
19
21
Hay que sealar que en Beas, el acabado y los efectos de la fotografa, son resultado siempre de largos procesos
artesanales donde no hay intervencin alguna de retoque fotogrfico ni infogrfico. Sus paisajes son pseudo-escenografas reales
donde cada efecto conseguido, es el resultado de un proceso fsico de construccin real de esos espacios ficticios.
22
23
25
III.- EL DESHIELO
Me llama la atencin dice Beas- que nadie habla del deshielo moral como resultado
de una prdida de la mstica y fin de la humanidad, mxime en una sociedad como
la nuestra altamente concienciada por problemas de preservacin del planeta,
ecosistemas, calentamiento global...etc.
Beas toma la metfora del deshielo para llevarnos de la mano hasta el estado inmaterial
semilquido de lo Sagrado desde donde todo emerge, donde todo se manifiesta por
la accin de ese deshielo, de esa desintegracin, de esa muerte. Precisamente ese
hacer visible lo inasible por accin de la desmembracin evoca la clebre sentencia
Per visibilia ad invisibilia3 de Pablo de Tarso.
Beas en su recorrido en orden inverso por la simbologa de la revelacin mstica
(la sabidura del Eterno Retorno en palabras de Elade), nos conecta con un proceso
ntimamente sagrado al que toda alma parece estar tarde o temprano condenada:
en la soledad del silencio interior, la nada, el quietismo y la aniquilacin de la voluntad,
nos llevarn flotando hacia el desierto blanco del alma humana. Y slo all, el ego -cual
hielo- comienza a fundirse progresiva y lentamente en un proceso de no retorno gracias
al calor del sol interior. Si quieres ser sincero, muere dira Ibn Alfarid-.
ROM 1, 20.
26
27
29
por su punto de dimetro, obteniendo as una forma ovoidal o almendrada. Pero aqu,
la forma presenta dos particularidades que van a ser decisivas en la significacin icnica
30
31
que persigue Beas; por un lado, el hecho de ser una forma abierta en la parte inferior y
por otro, el perfil sinuoso de ambos extremos que recuerda los pliegues de la seda, un
cortinaje o determinados tejidos nobles de vaporoso plegado.
reposa sobre una de las rodillas del Pantocrtor ricamente vestidas por una tnica de
brocado, azul y oro que, a su vez, dibuja un sinuoso plegado en ambas rodillas.
En lo que se refiere al primer aspecto, no hay que olvidar que la cristiandad occidental
y tambin la iconografa de raz bizantina-, ha representado el espacio sagrado de la
ousia cristiana delicadamente envuelta en un nimbo o mandorla mstica, asocindolo
generalmente a la Divinidad o a la Luz de Dios.
la clave del asunto; un fotomontaje de Beas, que hace las veces de boceto preparatorio
de la mandorla que aparecer en sus obras, muestra cmo el artista asla dos elementos
fundamentales de la imagen del Pantocrtor de Tall: el perfil de la mandorla en su
seccin superior y la silueta del ropaje que cubre ambas rodillas de Dios, slo que Beas,
en un juego de manipulacin fotogrfica invierte ambas imgenes y las pone al servicio
del concepto de mandorla-pinza extractora.
En una de las pginas centrales de los cuadernos de trabajo de Beas7, podemos hallar
recursos que la filosofa de la luz que a su vez, bebe del neoplatonismo medieval-,
ha utilizado para representar icnicamente el concepto de primignesis del Logos-Luz
(Ego sum Lux).
Silvia Tena
Museu Nacional dArt de Catalunya
Precisamente Ego sum Lux Mundi es el apotegma que acompaa la imagen del
Pantocrtor del bside central de la iglesia de Sant Climent de Tall, que actualmente
se conserva en el Museu Nacional dArt de Catalunya (MNAC). Dicho fragmento de
texto se puede leer en el libro sagrado que sostiene la Maiestas Domini en su mano
izquierda. Pero hay un detalle sobre el que queremos llamar la atencin; el libro sagrado
4
5
6
32
34
37
PRESENTACI
Lartista castellonenc dadopci Pepe Beas (Crdoba, Argentina, 1955) desplega el seu treball creatiu
en el camp de les arts visuals, mbit en el qual tant la fotografia com el videoart o les videoinstallacions
pareixen no tenir secrets tcnics per a ell. Fent un poc dhistria caldria recordar que ja durant els anys
setanta del passat segle va ser capa de transgredir amb valentia el cine narratiu que en el circuit
independent, ja per si mateix minoritari, pareixia ser model obligat com a nica forma possible dexposici
pblica en els festivals. De les seues pellcules en sper 8 i 16 mm passaria a plasmar les seues creacions
en el llavors nou suport videogrfic i, posteriorment, abordar la videoinstallaci i la videoescultura, lnia
dactuaci en qu podrem destacar, entre les primeres: les enyorades El presente ilustrativo o El cubo
mgico; i entre les segones: Aquarium, El sueo del emigrante, Las tablas de la Ley o Eremitas.
Mes, per si a no li bastara a la seua inquietud creativa, Beas escometr sense dilaci una srie de
videoobjectes, com ara Palpitaciones, 7 puertas, un sarabata y 7 Apotegmas; videoretrats, com ara La
Alejandra que ests perdiendo; i vdeo sobre fotografia, como les obres titulades El beso del agua, Hombre
sobre cinta transportadora, Festn barroco para un alma blanca; a ms de diverses sries fotogrficament
presentades. En definitiva, tota una trajectria, la del nostre personatge, que ha anat desplegant-se
pertinament i insistent, des de mitjans dels anys setanta, a travs de tota aqueixa sort de variats registres
dimpecable factura, donant-se a conixer dins i fora de les nostres fronteres, fins a fer dell un artista que
cal tenir molt en compte en lmbit de les arts visuals.
Beas es planteja, a travs de les seues sries, diferents facetes problemtiques de lexistncia humana
i formes dabordar-la. Existncia abocada al no-res com el gel que en fondres deixa de ser-ho?
Assagetada a la seua fusi amb lAbsolut? Existncia per a res? Existncia, tal vegada, la dun home
solitari i annim en actitud de recerca que la idea del pelegrinatge propicia? sser-individu anhelant
trobar, a travs daqueix viatge existencial entre la prpia introspecci i el context pel qual es mou la
seua ubicaci mundana? Qui ho sap!...
No obstant aix, aquest no-res pel qual els personatges de Beas no-resegen, preconitza (com els
de les obres daquesta exposici que veiem emergir, deambular per tan glids paisatges, ms que
un orientar-se cap a labisme, cap a la seua anullaci, un dirigir-se cap a una fusi amb el csmic,
siga el que siga el que cada un puga entendre amb aquest terme. I per a plasmar no oblidem que
lart es manifesta sensorialment aqueixes idees o pareguts conceptes, Beas se serveix descenes
deliberadament ambiges amb el propsit, sens dubte, que les coordenades espaciotemporals no
ens diguen res perqu simplement no existeixen sense ni tan sols en el seu mateix intuir-se. s a dir, no
apareixen en els seus escenaris traces delles dalguna manera o duna altra, i per tant poc ajuden a situar
aqueix pelegrinatge (i ms encara, el seu dest) a qu es veu sotms el seu protagonista hum. Encara
que, de moment i en aquest cas sabem perqu ho veiem, s un medi aqutic el que entre liquat i
petrificat per la solidificaci del gel emmarca escenogrficament aqueix impertrrit personatge. Medi
lquid, de blancor immaculada, metfora de lanhelada puresa de lnima que lindividu anhela, encara
que no sapiem molt b qu s lnima i quin grau dansietat s capa de suscitar o promoure.
38
39
Medi, en fi, amb escletxes de vegades, com trampes aptes per a engolir el seu discrrer vital o, al
contrari, com obertures per on emergir cap a fora, cap al mn i la seua percepci, cap els altres no-jo amb
nim dimposar-se?, de deixar sentir la seua presncia?, daconseguir posicionar-se?, o simplement de
dir: No he desaparegut, compteu amb mi per favor! I tots aquests suggeriments que Pepe Beas pareix
apuntar en lelaboraci de les seues imatges fotogrfiques, ho fa tenint en compte una trama i un discurs
icnic on delimitacions ms o menys implcites, a penes embastades a vegades quan no subratllades
altres, traades curvilniament de vegades, fent lullet amb el seu grafisme a allegories o simbolismes
referents al sagrat, a loculte, a linaccessible, a all que sha limitat, etctera ho du a terme duna
manera certament decidida o efica.
Mes siga com siga, una cosa ha de quedar clara a laltura daquesta pellcula, i s la bellesa entre
enigmtica i innocent, quan no de soterrada perversitat o de perillosa bondat de les seues formes;
millor: de la depuraci de les seues formes que ordeix i va configurant aqueix peculiar conceptualisme
inherent a la visualitzaci del que ens presenta, a les escenografies que Beas, atenci!, construeix. Perqu
no debades, abans de manipular la imatge amb les actuals eines de retoc digital, acobla estructures,
articula elements, ala paisatges com un tramoista supramund, com singular demirg del fer, del fer
poitic. Imatges que constitueixen, en conclusi, un bon exponent de lart videofotogrfic de Beas que
intenta, i ho aconseguix, anar ms enll del representatiu-documentalista i fugir duna esttica narcisista
per no parlar del deliri del reply.
Ad invisibilia.
La percepci del mn
en la dimensi simblica
en lobra recent de Pepe Beas
40
41
Una de las mayores desdichas y penurias
de nuestro tiempo es el hermetismo de la vida profunda,
de la vida verdadera, del sentir que ha ido a
esconderse en lugares cada vez menos accesibles.
Mara Zambrano
Un
home amb el tors nu nada enmig dunes glides aiges glacials. A laltra banda, una porci
de rostre amb una boca com un negre pou lespera. En una altra escena, aqueix mateix
home, ara abillat amb rigorosa indumentria polar, saferra a un tros de gel que sura a la deriva per un
riu glaat.
Per, el riu com la vida en algun moment arriba a la fi i du el nostre home fins a les profundssimes
entranyes duna gruta de cristallina volta i parets de gel rtic. I all, en la soledat de la glida caverna,
troba la impenetrable resposta; una mndorla dauri perfil obri els braos per a penetrar en un clavill
abissal, just un instant abans que tot es fonga i sesvasca fins a desaparixer, per sempre ms, enmig de
linevitable desgla.
Desgel i mndorla ens proposa un inquietant viatge sense retorn fins a les profunditats de lnima humana.
Pepe Beas orquestra una complexa reflexi conceptual entorn de la prdua progressiva despiritualitat
en lhome contemporani. I per a aix, fa pivotar la iconicitat dels seus treballs ms recents sobre dos eixos
iconicotemtics centrals: el concepte del no-res suf i la imatge de la mndorla panteocrtica de la
cristiandat, tot aix acompanyat de referncies a la mstica universal.
Per, anem a pams; tornem al nostre home.
En alguns moments, el nostre personatge nada riu avall; en uns altres, deambula, contempla, sendinsa
en coves En definitiva; cerca quelcom.
I. LA CERCA
Per poc que ens endinsem en la iconicitat de lobra de Beas, de seguida comprovem que lartista ens
presenta un home solitari en actitud de cerca, un personatge annim en estat ms o menys introspectiu
davant de lomnipresncia de lAbsolut. Per, alhora, es tracta dun home que forma part daqueix
Absolut i sabut s, que davant daquest Absolut, lhome sempre ha estat tot sol.
Aquesta cerca errant dels personatges de Beas pareix evocar la vella idea del pelegr. Daquesta
manera, lartista ens porta, quasi sense que ens adonem, al concepte deremita com a paradigma de tot
aquell que cerca la seua posici en el mn.
Com els personatges de Tot esperant Godot, el nostre protagonista tamb se cerca a si mateix enmig
de lestril erm del paisatge intern de lnima. Per, fent un pas ms enll en aqueixa actitud de cerca de
lAbsolut, els personatges de Beas, en compte doptar per lacci, prefereixen el rol passiu de lacceptaci
adoneu-vos-en que el nostre home ms que nadar, es deixa portar riu avall. Lo que t has de hacer ser
nada, procura en esa nada sumergirte va dir Miguel de Molinos1.
Per ac s important assenyalar que aqueix no-res interior del qual parla Molinos no s tant el concepte
nihilista nietzschi com el de buit totalitari del qual parla el sufisme. Es tractaria ms aviat dun no-res
fecund on tot conflueix i don tot ix. Un no-res que condueix a lAbsolut, al sagrat, de tal manera que
en paraules de Zambrano hundirse en ella [en la nada] es hundirse en el fondo secreto de lo Divino.
Aix doncs, fondres en aqueix no-res seria fondres en all csmic, en lessncia de leternitat de totes les
coses.
2
1
DE MOLINOS, Miguel. Gua Espiritual. Fragmentos. Ed. de Jos ngel Valente, Madrid, Alianza, 1989.
Cal assenyalar-hi que en Beas, lacabat i els efectes de la fotografia sn resultat sempre de llargs processos artesanals
en els quals no nhi ha cap intervenci de retoc fotogrfic ni infogrfic. Els seus paisatges sn pseudoescenografies reals on cada
efecte aconseguit s el resultat dun procs fsic de construcci real daqueixos espais ficticis.
ROM 1, 20.
42
43
de quelcom de manifestar-se en tant que desapareixer com tot una vegada que tot el procs
shaja completat.
La imatge del clavill cal assenyalar-ho en Beas no t cap relaci amb all sexuat que es representa
en la vulva femenina; sin amb el concepte dabisme, immersi i extracci des de les profunditats. Es
tractaria, ms aviat, de la famosa davallada als inferns de lnima de la qual parlen les Escriptures i la
mstica cristiana occidental.
Per aquest clavill s, alhora, conjunci de dos cercles que en els punts dintersecci generen la clebre
forma ametllada de la mndorla mstica de la cristiandat. Es tracta, llavors, de dos cercles antagnics que
conjuguen un nou espai de coneixement en paraules del propi Beas.
I ac, en la imatge de la mndorla s on el projecte de Beas assoleix les cotes ms altes de complexitat
conceptual. El lector, en aquestes alades, shaur adonat ja que el nostre home, all immers en la soledat
de la gruta rtica, troba quelcom que de seguida sintueix rellevant. Ho observa des de la llunyania, primer.
Ho contempla cmodament assegut desprs. I, finalment, ho agafa i se li emporta una part. Aix respon
fsicament a un artefacte semblant a unes pinces dextracci, destrany perfil aredonit. Per, el que resulta
ms curis s el coronament dentat de lextrem de les suposades pinces ats que el perfil sinus no pareix
facilitar la tasca extractora per a la qual lartefacte est presumptament ideat.
En una de les pgines centrals dels quaderns de treball de Beas7, podem trobar-hi la clau de lassumpte;
un fotomuntatge de Beas, mostra com lartista alla dos elements fonamentals de la imatge del Pantocrtor
de Tall: el perfil de la mndorla en la secci superior i la silueta de la vestidura que cobreix ambds
genolls de Du, encara que Beas, en un joc de manipulaci fotogrfica inverteix ambdues imatges i les
posa al servei del concepte de mndorla-pina extractora.
El cicle, per tant, sha tancat: lhome-llum-mndorla-pina extractora ha de quedar obert, ja que ha
de submergir-se en la insondable ferida del desert interior i, all, en la soledat de les entranyes profundes
del propi desgla de lnima, entrar en una nova visi a la conscincia. Transforma el teu cos sencer en
visi, fes-te mirada diria Rumi.
Per quelcom dinquietant succeeix just en lltima de les escenes; el nostre home decidit finalment
a passar a lacci, semporta un fragment de la mndorla. Es disposa a abandonar la caverna i a eixir
a lexterior
I ac, Plat tindria molt a dir.
Si ens retrotraiem al concepte de clavill que hem descrit ms amunt, veurem que Beas juga amb la
imatge geomtrica que obt de la intersecci de dos cercles en el punt de dimetre, sobt aix una forma
ovodal o ametllada. Per, ac, la forma presenta dues particularitats que seran decisives en la significaci
icnica que persegueix Beas; duna banda, el fet de ser una forma oberta en la part inferior i duna altra,
el perfil sinus dambds extrems que recorda els plecs de la seda, un cortinatge o determinats teixits
nobles de vapors plegat.
Pel que fa al primer aspecte, cal no oblidar que la cristiandat occidental i tamb la iconografia
darrel bizantina, ha representat lespai sagrat de lousia cristiana delicadament embolicada en un
nimbe o mndorla mstica, associant-lo generalment a la Divinitat o a la llum de Du.
Sempre, i a tot arreu, la llum ha impressionat lesperit hum. Ladmiraci per la llum inspira molt
particularment les mitologies i cosmogonies dOrient, Prsia i Egipte; apareix insistentment en la literatura
hebraica i rab; constitueix un element important de la bellesa grega i resulta ser una de les fonts
inqestionables de la creaci artstica medieval4. Ja la literatura grega parla de la llum que envolta
lhome i ompli el Poder Div i Escot Erigena en el Periphyseon relaciona llum amb divinitat5. La percepci
de la llum en bona part del ledat mitjana s experimentada no tant en el culte, com en lexperincia
emocional interior de lnima. Lhome entn lessncia divina no per la llum de lintellecte (nous) sin per
la irracionalitat, la transcendncia de Du que es mostra (sautorevela) en la seua mateixa llum.
Aqueixa mndorla de llum s la representaci icnica de lousia de la revelaci daqueixa llum divina.
Ja Pseudo-Dions lAreopagita parla de lnima que es precipita cega contra els impenetrables raigs
duna llum inaccessible6. La mndorla o lhalo llumins sn, per tant, recursos que la filosofia de la llum
que, per la seua banda, beu del neoplatonisme medieval, ha utilitzat per a representar icnicament el
concepte de primignesi del logos-llum (Ego sum Lux).
Precisament Ego sum Lux Mundi s lapotegma que acompanya la imatge del Pantocrtor de labsis
central de lesglsia de Sant Climent de Tall, que actualment es conserva al Museu Nacional dArt de
Catalunya (MNAC). Lanomenat fragment de text es pot llegir en el llibre sagrat que sost la Maiestas
Domini en la m esquerra. Per hi ha un detall sobre el qual volem cridar latenci; el llibre sagrat reposa
sobre uns dels genolls del Pantocrtor, ricament vestits per una tnica de brocat, blau i or que, al seu torn,
dibuixa un sinus plegat en ambds genolls.
4
5
6
Silvia Tena
Museu Nacional dArt de Catalunya