LArdipithecus ramidus s una espcie extinta d'homnid que va
ser descoberta el 1992 per Alamayehu Asfaw en Etipia. Per la seva antiguitat, propera a la dataci molecular que marca la separaci entre els homnids i els micos, conserva moltes de les caracterstiques anatmiques de lltim avantpassat com entre humans i ximpanzs. s el membre conegut ms antic de la branca humana que pertany a larbre de la famlia dels primats. La majoria de les restes estan constitudes per fragments de cranis, tot i que, tamb es disposa dun esquelet complet. El fssil ms complet ha sigut anomenat Ardi, es una femella de 120 cm daltura y pesa uns 50 kg. Aquesta espcie va existir fa 4,4 milions danys. Va viure en ambient de bosc tropical de pluja temperat, el que indica que si els membres d'aquesta espcie van presentar un bipedisme o semibipedisme, aquest no estava associat encara a la seva expansi a l'hbitat de sabana. LArdipithecus ramidus es distingeix dels altres homnids per un conjunt de trets anatmics: grans canins superiors i inferiors, la mida de les dents posteriors s comparativament menor i una marcada asimetria del primer premolar inferior. A causa que les dents presenten una fina capa d'esmalt, idntica a la del Ximpanz, es dedueix que la dieta consistia en productes vegetals tous (flors, fulles, fruits). Sembla haver-hi poca diferncia de mida entre mascles i femelles, i el crani i les dents indiquen que tenia una cara petita i que era poc agressiu socialment. Aquest ltim tret es dedueix de l'absncia d'un can protuberant i afilat en els mascles. Aix suggereix que els conflictes entre mascles eren menys freqents que en altres primats com els ximpanzs i els gorilles.
Els animals ms abundants que compartien l'hbitat de l'homnid
eren micos colobins i antlops, a ms de lloros, mussols, diverses espcies de tigres dents de sabre i hienes, grans ssos, lldrigues, porcs espins i girafes. Els ossos dels dits sn llargs i corbats. La pelvis, membres inferiors i els ossos del peu revelen una locomoci diferent a la de qualsevol primat viu o extint, per molt probablement semibpeda. L'evidncia suggereix que era bpede i que la seva talla era d'aproximadament 122 cm. El seu pes era d'aproximadament de 40 kg. Es desconeix la grandria del seu cervell, per probablement hagi estat igual al del ximpanz (450 cc). s probable que sigui un avantpassat dels Australopithecus. s possible que, al seu torn, fora descendent del Orrorin tugenensis.