CATALUNYA ESTALVIA AIGUA

U N YA E S TA LV I A A I G U A
CATA L

C ATA LU N YA
LA I GUA A

Pel que fa a la gesti de lai-

gua, Catalunya es divideix
en dues conques amb un
territori equivalent:

Les Conques Internes, on

es concentra la major part
de la poblaci, semporten
un ter de tota laigua con-
sumida a Catalunya, que va
majoritriament a consum
urb i industrial.

Les Conques de lEbre, amb

una proporci molt baixa de
la poblaci, consumeixen els
dos teros restants, gaireb
tota en agricultura.

100 95,5 % 100

90 90
80 80
Usos de laigua 70 70
en % 60 60
50 50
44 %
40 35 %
40
Conques de lEbre
30 30
Conques internes
21%
20 20
10 10
1,5% 3%
0 0
Agricultura Indstria Urb
Ramaderia
Dades de lAgncia Catalana de lAigua

DIFER
ENTS US
OS A CADA CONCA
 CATALUNYA ESTALVIA AIGUA
U N YA E S TA LV I A A I G U A
CATA L

E L C I C L E
M A N I T Z A T
H U
DE L A I G U A

Evapotranspiraci
Pluja

Potabilitzadora

Embassament

A la ciutat el te-
rra impermeable
fa que laigua es
perdi per esco-
lament.

Filtraci i acumulaci
en aqfers.
Usos de laigua:
consum urb, agrcola,
industrial i ldic

Laigua es mou
contnuament en
un cicle.
Els rius aporten
al mar nutrients i
sediments proce-
Evaporaci
dents de lescor-
rentia i la pluja,
alhora que man-
tenen els deltes i
permeten la
pesca litoral.
Depuradora
Hem alterat el
cicle natural de
laigua: des de fa Dessaladora
temps s un cicle
humanitzat.

LAIGU
A QUE VA
AL MAR NO ES PERD
 U N YA E S TA LV I A A I G U A
CA TA L
CATALUNYA ESTALVIA AIGUA

CO N S U M
M S T I C P E R
D O
AC T I V I TA T S

FAMLIA TPICA ESTARIA UTIL

UNA ITZANT

30%

20%

20%

10%

9%

PER
ATENC
I! SI LA
NOSTRA CA
SA T JARD, GASTEM UN 30% MS!
 CATALUNYA ESTALVIA AIGUA
U N YA E S TA LV I A A I G U A
CATA L

N T S A I G E S
D I FE R E U SOS
D I FE R E N T S
PE R A

Aprofitar aiges pluvials

Aprofitar aiges grises

I JO Q
U PUC
FER PER ESTALVIAR AIGUA?
 CATALUNYA ESTALVIA AIGUA
U N YA E S TA LV I A A I G U A
CATA L

EN S C A L R A
O VA CU LT U
U N A N
DE LA I GU A

La Nova Cultura de lAigua

reivindica que laigua s un valor.

Laigua no s un producte
comercial sin una herncia
a protegir
(Directiva Marc dAigua)

Una Nova Cultura de lAigua vol

dir revaloritzar-la, tornar-li el seu
valor a tots els nivells, vol dir:
Reduir el malbaratament
daigua a nivell agrcola,
industrial i urb i reduir les
prdues de la xarxa i la
contaminaci agrcola.
Reciclar, millorar la depuraci
de les aiges residuals.
Reutilitzar les aiges grises,
aprofitar les aiges pluvials
en habitatges, en parcs i
jardins pblics.
Reformar les tarifes perqu
incentivin ls eficient i
lestalvi daigua.
Integrar les previsions dels
efectes del canvi climtic en la
planificaci hidrolgica.

Cal que vetllem

per deixar un entorn
igual o millor a les
generacions futures.

LAIGU
A NO S U
NA MERCADERIA
 CATALUNYA ESTALVIA AIGUA
U N YA E S TA LV I A A I G U A
CATA L

M U N I C I PA L
A I GUA

Cicle urb Comercial

Pregunteu-vos:
Qui t la concessi de laigua al vostre municipi? Una companyia pblica o privada?
Sabeu com es gasta laigua al vostre municipi? Quins sectors sn els ms importants?
Qu fa el vostre ajuntament per gestionar correctament laigua que consumeix?
Quins sn els cinc espais del vostre municipi que ms aigua consumeixen?
Sutilitza aigua potable per regar, o se naprofita de fretica?

LADM
INISTRA
CI TAMB HA DESTALVIAR
 CATALUNYA ESTALVIA AIGUA
U N YA E S TA LV I A A I G U A
CATA L

SEQU E R A

QU S
LA SEQUERA?
La sequera es pot definir
com la manca persistent
de precipitaci. En con-
dicions de normalitat el
rgim pluviomtric de
Catalunya es caracterit-
za per la irregularitat
general i per una eleva-
da variabilitat interanual.
La sequera no s un
fenomen nou sin pro-
pi del clima mediterra-
ni. Lltima vegada que
es va tallar laigua a
Barcelona va ser a 1953,
per els anys 1973,
1985 i 1988 Catalunya
va patir diversos episo-
dis de sequera rigorosa
que van provocar res-
triccions importants en
el subministrament.
QU S EL DECRET
DE SEQUERA?
El decret de sequera s
leina legislativa que
permet laplicaci dun
conjunt de mesures des-
talvi i restricci. Aquestes
sactiven quan se supe-
ren els llindars establerts
als indicadors de cada
conca i que permeten
allargar les reserves h-
driques per tal devitar
lentrada en lescenari
demergncia, situaci
on sapliquen ja restric-
cions de ls de boca.

12
EX
C
TA

EP

Reducci
en un 15%
R

de les dotacions
LE

IO( A l e r

de reg a sistemes
regulats.
Nta )
-A

Anullaci dels
E

LI

desembassaments per s
R

TA

exclusivament hidroelctric.
P

Intensificaci Intensificaci dels controls dusuaris.

T

del seguiment de
1

levoluci de les reserves. Intensificaci de les mesures destalvi

a les xarxes dabastament.
Mesures de carcter informatiu
i de conscienciaci. Restriccions dabocaments i sistemes no-fluents.

Restriccions a Reducci en un 45% de les dotacions de reg

a sistemes regulats.
labastament. Major intensificaci de les mesures destalvi
a les xarxes dabastament.
2

Restriccions als usos ambientals.

T
TA
EM

LI
ER

A
N
G

IO
N

C
EP
C
IA

C
EX

43

MESURES ESPECFIQUES
Els municipis superiors a
20.000 hab. han de presen-
tar un pla de contingncia.
El volum per abastament
urb no pot superar els
270 l/persona/dia. Els
ajuntaments dictaran les
disposicions oportunes per
a garantir lestalvi i s
racional de laigua (piscines
pbliques i privades, parcs
aqutics, etc...). Hauran de
preveure tamb la possibili-
tat de prohibici ds
daigua per aquests sos en
cas dentrada al nivell
dexcepcionalitat 2.
No es podr destinar Es regularan els aprofita- LAgncia Catalana de Hi haur restriccions per a
aigua apta per consum ments hidroelctrics: les lAigua pot substituir tots o sos recreatius. Els camps
hum per a fonts orna- derivacions de cabal per a part dels cabals destinats a de golf que emprin pel reg
mentals ni per la neteja de s hidroelctric garantiran reg agrcola per aiges aiges no procedents
carrers (noms quan sigui sempre els cabals de la regenerades. duna estaci depuradora
imprescindible per motius concessi. daiges queden subjectes
higinics i sanitaris). a presentar un programa de
La utilitzaci daigua apta millora de lestalvi i leficincia.
pel consum hum per al reg
de jardins pblics es reduir
Moltes
a mx. 450 m3/hab./mes.
actuaci d aquest
o ns shau e s
manten rien de
ir semp
poltic f re en un
erm i de context
la Nova cidit de
Cultura
de lAig
ua.

AMB E
L CANV
I CLIMT
IC LES SEQ
UERES SERAN CADA COP MS FREQENTS
 CATALUNYA ESTALVIA AIGUA
U N YA E S TA LV I A A I G U A
CATA L

JA R D I N E R I A
X E RO

UN XE
ROJARD
NO S UN JARD POBRE
ELOI FIGUEROLA ESTUDI