You are on page 1of 5

ARC DE BER

Fotografia general del monument extreta del web del Museu


De Tarragona

I/ CLASSIFICACI DE LOBRA

a) Ttol: Arc de Ber o Arc de Bar


b) Autor: No sabem lautor per si el seu promotor: Luci Licini Sura ( ciutad rom)
c) Cronologia: Darreries del s. I aC, pels volts dels anys 15-5 aC
d) Tipus de construcci: Arc de Triomf
e) Material i tcnica: carreus de pedra calcria local, procedent de la pedrera d Elies amb la
tcnica constructiva dOpus Quadratum.
f) Mides: el monument fa 12, 28 metres d'alada per 12 d'amplada i 2,34 metres de fons.
g) Ubicaci : Carretera N-340, km 1183. Roda de Ber (Tarragons)

II/ DESCRIPCI DE LOBRA


a) Context histric: Per parlar del context daquest monument hem de referir-nos primer al
tipus de construcci que tractem, s a dir, lArc honorfic. A partir del
Principat d'August, a les principals ciutats de les provncies hispniques i a les vies de
comunicaci, va aparixer aquest nou tipus de construcci que b podia ser promogut per
b) Aspectes Formals:
iniciativa pblica, o per iniciativa privada. Seguint el model nascut a Roma, ja en poca
republicana, es va difondre rpidament la seva construcci per totes les provncies de lImperi.
------.---------------------------------------------.-En aquest cas, lArc de Ber va
ser impulsat en un context on August va endegar una reforma administrativa lany 27 aC, en la
qual Trraco passa a ser capital de la Provncia Hispania Citerior. A ms a ms en el mateix
context va ser portada a terme tamb una reforma de la xarxa viria hispnica portada a terme pel
mateix August una reforma que per a Tarragona assoleix gran importncia ja que representa un
canvi al traat de la via, que accedia a la ciutat per lEst mitjanant una porta. El motiu de la
construcci de l'Arc de Ber, doncs, segurament estaria relacionat amb aquesta reforma, construt
per iniciativa d'un personatge privat (Luci Licini Sura) i dedicat a l'emperador August en el marc
del culte imperial, que tants exemples presenta a Trraco, ciutat on lemperador va residir dos
anys. Luci Licini Sura s el nom que apareix a la inscripci: Ex testamento L(uci) Licini L(uci)
f(ilii) Serg(ia tribu) Surae consa[...] i a travs de la inscripci podem saber que ell fou el
promotor i que aquest mateix, pertanyia a la tribu Srgia i que, per tant, no era originari de
1
Trraco. No es coneixen ms dades sobre la vida d'aquest personatge, per el fet que a la seva mort
disposs la construcci d'un arc, fa pensar que devia ser una persona acomodada que devia tenir
una activa participaci en la ciutat. 1

- Estil i descripci: Existien diverses tipologies dArcs en la manera de fer romana, trobem tot
tipus de representacions: arcs amb una sola obertura, de tres vanos 2, o fins i tot quadrifonts3.
Aquest Arc provincial com s lArc de Ber s duna sola obertura i complia doncs les
caracterstiques dels arcs honorfics construts a les provncies romanes de la pennsula, s a dir, un
arc de gran senzillesa decorativa, de gran sobrietat, encara que s que podem trobar lexistncia
delements ornamentals en alguns daquests arcs i a ms a ms no hem doblidar que generalment,
aquests arcs estaven coronats per esttues o per grups escultrics.
-------------------------------------------------------Concretament larc que estem analitzant, es tracta
dun arc construt amb grans carreus de pedra local units entre si mitjanant grapes de fusta
dolivera amb forma de doble cua doreneta. La seva faana mesura 11,84 metres i 3,7 metres els
laterals.-La faana doncs, sestructura en un cos central presidit per un arc duna sola obertura
format per un arc de mig punt, que sost un tic amb algun tipus descultura commemorativa,
segurament una quadriga, per que avui dia no conservem. En aquest tic incomplet trobvem un
entaulament format per un arquitrau motllurat a la part superior, un fris (tamb motllurat i amb una
inscripci que conservem parcialment), i una cornisa amb denticulats. Avui dia noms es
conserven alguns elements originals de larquitrau i del fris. Seguidament trobem els dos grans
pilars que sostenen larc i ltic, dos pilars emmarcats per dues lesenes, a la part interna, i dues
lesenes als extrems de la faana principal. Aquestes lesenes a ms sn de base tiques, fust
acanalats i capitells corintis i es recolzen sobre una motllura correguda. ---Finalment tot el
monument es recolza sobre una estructura composta per dos podis de planta rectangular amb
scol, formats per tres fileres de carreus i una cornisa de secci rectangular. Avui dia per trobem
parts diferents perqu larc ha estat objecte de vries restauracions i daltres parts no shan
conservat.

- Tcnica constructiva: La tcnica constructiva utilitzada en larc de Ber fou la de lOpus


Quadratum. Es desconeix si les fonamentacions de ledifici van ser realitzades tamb amb Opus
Quadratum i carreus o si al contrari, va ser realitzat amb una altra tcnica com pot ser lOpus
caementicium.4- Larc es compon de grans carreus de pedra calcria, i en quant al tipus daparell
utilitzat podem identificar dues parts diferents: duna banda en la part central del monument
1
http://www.mnat.cat/app/images/centres/arcbera/cataleg_arc_de_bera.pdf, pg. 42.
2
s a dir, amb una estructura amb dos laterals ms petits i un central ms ampli i alt.
3
De planta quadrada o lleugerament rectangular, mant en cadascun dels seus costats un arc, que com s lgic, es
comunica directament amb el seu enfrontat i perpendicularment amb els altres dos.--------
(http://www.spanisharts.com/arquitectura/roma_conmemorativos.html)
4
DUPR I REVENTS, Xavier (ed). Ausa, altres colaboracions: Consejo superior de Investigaciones cientficas
i Institut dEstudis Catalans, Larc rom de Ber (Hispania Citerior), pgina consultada:142.

2
laparell s Isdom5 de tipus grec, i per altra banda trobem que en la part de la base dels pilars i en
lentaulament tamb s Isdom per en aquest cas de tipus etrusc, aquest tipus es caracteritza pel
fet que les juntes no sn simtriques. 6 Aquests aparells diferents creen un efecte de contrast i
contribueix a destacar la disposici regular dels blocs del podi del monument. Per altra banda
tamb, els carreus del scol del podi estan tallats en una pedra de diferent color i ms consistent,
trobem carreus encoixinats.

- Estat de conservaci: Larc de Ber com tots els edificis construts per la m de lhome, ha
sofert un procs de transformaci al llarg del temps, un procs de degradaci bsicament i alguns
processos de restauraci espordics. L'Arc de Ber es trobava ja bastant deteriorat l'any 1563.
Durant els segles XVII i XVIII va continuar un lent procs de degradaci fins a l'any 1788, en el
qual va ser objecte d'una acurada i parcial restauraci, dirigida per l'arquitecte Joan Antoni Rovira.
Aquesta consist, fonamentalment, en la substituci dels carreus que es trobaven degradats i en la
construcci d'obra nova d'una part del monument que havia desaparegut. Anys desprs es
produeixen altres modificacions i laspecte que presenta l'Arc de Ber, doncs, s avui dia, molt
diferent de l'original. Tan sols quatre dels capitells de lesena que es conserven sn d'poca romana
i bona part dels blocs dels paraments del monument sn el fruit de les restauracions anteriorment
citades.7

III/ FUNCI, SIGNIFICAT I TRANSCENDNCIA

a) Funci: Commemorativa i estructuraci del territori, dels lmits


territorials.

b)-Significat: Larc commemoratiu s un monument tpicament rom,


que, amb antecedents ja en lpoca republicana, es difon i pren una importncia especial en
lpoca dAugust. La vinculaci del primer emperador amb aquest tipus de Vista aria de larc, coordenades
monument es troba demostrada per la quantitat darcs que serigeixen en honor seu. geogrfiques: 1 29 14 d longitud
est i 41 10 29 de latitud nord.
Larc honorfic assoleix, en poca dAugust, el paper de transmissor dels conceptes
fonamentals de la nova ideologia imperial, i pot ser considerat com un monument
emblemtic de la presncia de Roma. A Hispania, larc honorfic rom va ser introdut en poca
augustiana, i per tant, es va associar als habitants daquestes provncies el nou ordre institucional
que representava August.-8La construcci dun monument com larc de Ber, va respondre a
lintent, per part de Lucius Licinus Sura, de retre homenatge a un objecte (no a un objecte material
sin a lobjecte receptor) de la seva acci. La restituci arquitectnica de ledifici amb un tic a la
part superior, convida a pensar en lexistncia dun altre epgraf collocat a ltic, que illustrava
5
Isdom: Es caracteritza per fileres (o filades) de la mateixa alada, constitudes per blocs regulars (carreus) de
pedra de diferents menes.
6
DUPR I REVENTS, Xavier (ed). Ausa, altres colaboracions: Consejo superior de Investigaciones cientficas
i Institut dEstudis Catalans, Larc rom de Ber (Hispania Citerior), pg.157
7
http://www.mnat.cat/app/images/centres/arcbera/cataleg_arc_de_bera.pdf. Pgs.48-52.
8
DUPR I REVENTS, Xavier (ed). Ausa, altres colaboracions: Consejo superior de Investigaciones cientficas
i Institut dEstudis Catalans, Larc rom de Ber (Hispania Citerior), pg.267.

3
aquesta qesti. La presncia, a la part final conservada de lepgraf , des de les lletres consa,
del verb consecro, que indica lacci de consagrar, es 9troba en relaci amb el verb dedico
(dedicar), dos termes vinculats amb accions relatives al mn de les divinitats. 10Des dun punt de
vista hipottic, podem pensar que aquesta primera inscripci tenia un primer nivell en el qual
constava qui era el dedicant (qui lhavia consagrat). La presncia del verb consecro comporta la
participaci dun sacerdos en lacte de consagraci del monument, ja que hi ha 11existncia de
sacerdots relacionats amb la construcci darcs honorfics, llavors s possible que Lucius Licinus
Sura tingus un crrec de tipus sacerdotal.

c) Transcendncia: 12A ms de ser considerat un element molt important per al coneixement del
desenvolupament de lpoca romana a les nostres contrades, lArc de Ber ha esdevingut un
smbol i un reclam, a travs de la utilitzaci de la seva imatge en el transcurs de diferents poques;
imatge reproduda en tota mena de materials. Ha esdevingut un testimoni mut del pas de la
histria, nom i objecte mtic duna romanitat que ha arribat fins als nostres dies.

IV/ BIBLIOGRAFIA

- Llibres :

DUPR I RAVENTS, Xavier. Larc rom de Ber: Hispania Citerior. Roma: Ausa,
1994.

MAYER I OLIV, Marc (dir.). Larc de Ber. Celebrat en el Museu Nacional Arqueolgic
de Tarragona del 17 de setembre de 1999 fins al 27 de febrer del 2000.

-Articles:

ARROYO I CASALS, Pau, La restauraci de larc de Ber: lestat de conservaci i el


tractament de materials de fbrica, Tarragona, Catleg del Museu Nacional Arqueolgic
de Tarragona del 1999 fins 2000.

COSTA I PALLEJ, Jaume R., Aspectes conceptuals de la proposta de restauraci del arc
de Ber, Tarragona, Catleg del Museu Nacional Arqueolgic de Tarragona del 1999 fins
2000.

DUPR I REVENTS, Xavier. Larc de Ber com a document histric. Tarragona,


Catleg del Museu Nacional Arqueolgic de Tarragona del 1999 fins 2000.

* Tots tres articles extrets del catleg del MNAT, Catleg online en format
PDF:http://www.mnat.cat/app/images/centres/arcbera/cataleg_arc_de_bera.pdf

- Pgines Web:

9
IBDEM, Pg.268.
10
IBDEM, Pg.272.
11
IBDEM, Pg,273.
12
http://www.mnat.cat/app/images/centres/arcbera/cataleg_arc_de_bera.pdf, pg.54.

4
Arc de Ber. 2010. http://www.catalunya.com/arc-de-bera-17-16003-11?language=es.
ltima data de consulta:7/12/2016.

Arc de triomf de Ber. 2012. https://www.tarragona.cat/patrimoni/patrimoni-


mundial/conjunt-arqueologic-de-tarraco-1/arc-de-triomf-de-bera. ltima data de consulta:
5/12/2016.

Clssics a la romana. 16 de gener de 2011.


http://classicsalaromana.blogspot.com.es/2011/01/arc-de-triomf-tarragona.html. ltima
data de consulta: 7/12/2016.

Tarragona: Generalitat de Catalunya Departament de Cultura, 1999. CARRET I


NADAL, Josep M. 2012. http://www.mnat.cat/?page=arcbera-centre-info-general. ltima
data de consulta: 5/12/2016.
-Vdeo:
Vdeo extret de Youtube anomenat Arco de Bar , Autor: ArteHistoria : la web del Arte
y la Cultura en espaol, 24 Gener del 2008 . ltima data de consulta: 5 /12/2016 :
https://www.youtube.com/watch?v=Na1GUYNb1PA