1. ARTE Y CULTURA DEL MUNDO CLÁSICO.

Historiografía

Examens: 1r parcial: 22 d’Octubre.

2n parcial: Gener.
No s’acumula temari, recuperables.

· Johann Joachim Winckelmann. (1717-1768) Arqueólogo e historiador del arte

alemán. Se abandona la aproximación de coleccionista del arte y empiezan los verdaderos
estudios sobre el arte gracias a Winckelmann y sus estudios sobre Grecia y Roma, el
mundo clásico. Realiza un estudio de ordenación de las piezas de colección, diferencia
las griegas (o las copias romanas de las griegas) de las demás según ciertas cualidades.
Winckelmann no otorga los nombres que conocemos hoy de las etapas pero los agrupa
según las características que se siguen hoy en día en 1764.
Además su formación es de arqueólogo. Surge una segunda realidad basada en
que como la mayoría de restos procedían de la arqueología el perfil de los estudiosos se
fusionaba en arqueólogos y historiadores del arte. En el siglo XX se produce la separación
entre las dos disciplinas.

· Ranuccio Bianchi Bandineli. (1900-1975) Surge una nueva corriente de

materialismo histórico que pretendía renovar los estudios de historia que en sus orígenes
estaba vinculado en el marxismo pero que en esencia era el planteamiento de la necesidad
de comprender la sociedad en la cual se producían las obras de arte. Con su aplicación a
la arqueología se ha utilizado para las clases sociales, la relación de poder, jerarquías…
que se analizaban a partir de la producción material que podía variar desde explotar una
pedrera hasta la promoción de un templo. La figura más relevante es Ranuccio Bandinelli,
que creó una escuela de arqueólogos italianos que llega hasta nuestros días, es el
precedente de nuestra cultura material. En su escuela hay un descendiente que crea el
concepto de cultura material. Visita de Hitler a l’Ara Pacis, 1938.
 · Andrea Carandini (1937-) Defiende que se tienen que analizar todos los objetos
y no solo los relacionados con el ámbito artístico. A partir de este momento su definición
de cultura material se separa del arte y la arqueología. La diferencia entre los datos que
tratan unos y otros es desigual.

0. ARTE DE LA ANTIGUA GRECIA.

a. CRONOLOGIA.
Comenca cap a l’any 3000. Es dona una cronología a la vegada de la cultura cicladia
i minòica en una etapa de la edat del bronze. Coincideix amb altres propostes com els
inicis de Egipte i Mesopotàmia. L’art ciclàdic es hereu de una cultura agrària del neolític,
però no es significatiu de la producció artística anterior a la grega.
En un moment donat les tres civilitzacions conviuen. La cultura ciclaica s’allarga fins
l’any 1000 ac. Finalitzen les tres al voltant de l’any 1100. Coincideixen desde el 1600
fins al 1100 ac. Degut a la seva localització propera al mar Egeu es produeixen
intercanvis.
 S’anomena també com a prehelenic, abans del sorgiment de Grècia. Quan deim l’art
de Grècia ens referim al art del continent, no de les illes. Es troba dividit en diferents
períodes desde l’any 900 fins l’any 31, la batalla de Actium, clepoara vs august, on l’ultim
territori grec va entrar dins roma i desapareixen els territoris independents.

- Període cicádica 3200-1050 ane. Destaquen unes pedreres de mármol a Naxos.

Illes cilades. Es superposen culturalment micenes amb l’art minòic.
- Cultura minòica 3000-1100 ane. L’art minòic ha deixat de ser un art independent
a partir de l’any 1000 i es troba sota la influència de altres cultures. Es produeixen
diferents irradiacions gràcies als contactes comercials (extraordinaris navegants i
comerciants). S’exten per les illes ciclàdes i per la mar egea. Destaquen per els
seus palaus.
- Cultura micènica 1600-1100 ane. El seu governant es el més important de tota la
península del Pelopolnés. Destaquen conjunts de tombes i aixovars funeraris.

Entre les relacions de uns llocs i altres a més hi ha conquistes exteriors. Micenes usa Creta
per instalar colònies a Asia menor, es a dir, costa meridional de Turquía a més de la
conquesta de Troya.
Al 1200 amb la destrucció de Troya. 1870 Henrich Schliemann localitza un jaciment que
identifica com Troya, que era en realitat un jaciment que on s’havien produit varis
assentaments un damunt l’altre.

- Grecia: període geomètric. 900-700 ane. Comenca una figuració humana molt
esquemàtica i ceràmica simple.
- Período orientalizante: finales VIII ane y VII ane. Orientalitzat degut a la ubicació
de Corinto, ciutat mercantil amb influències.

La estructura social, sistema de ciutat, sistema de escriptura lineal a i lineal b, etc

definit com a cultura grega ben estructurada es dona amb la religió. Al centre de la
península del Peloponés es troba el santuari de Zeus. Hi ha una sèrie de santuaris
panhelenics (compartit entre els helènics) Organitzen els Jocs Olímpics, competicions
tant atètiques com de poesía etc que reuneixen als millors de les ciutats gregues. Denoten
una existpencia de caràcter unitari greg.
 Existíen una sèrie de relats i tradicions orals anteriors a la Ilíada i Eneida. Es reuneixen
gràcies a Homer, s.VIII. Es conserven traces arqueològiques de que es trobaven escrits
per exemple a la Copa d’Enestor, on apareix un fragment de la Ilíada, al 720 ene.

El concepte de Grècia antigua es forma de varis territoris independents. (Mapa

colors). ELs territoris del peloponés i grècia continental duen una polèmica de expansió
de colònies. Àtica s’expandeix cap a Jonia i el Peloponés(dorios) conquereixen Creta i
Doria, Rodes i Asia menor. El fenomen d’expansió s’incrementa cap al any 900-800. Cap
a l’any 700 hi ha una expansió massiva amb la unica competència de Cartago. Hi ha un
control meridional tan gran que el territori controlat per Grècia rep el nom de Magna
Grècia (sud d’Italia). Les colònies son de procedència diferent, això implica que la
producció artística que arriba a la Magna Grècia no te un sol origen, si no múltiples. Es
un factor que incideix en la relació de l’art grec i romà.

En el període arcàic 700-480 ane. Es el moment del desenvolupament dels exvotos.

La forca mercantil posa en evidència el lideratge de una de les ciutats: Atenes, s.V ane.
Lloc de exportació massiva de ceràmica.

El segle x.V es el definidor de l’art clàssic. Període de a través de testimonis històrics

es te molta informació de tot, sobretot de promotors. Ikinos i Kalicrates.

En el segle x.IV ane, antes de 336. Destaca Filipo II de Macedonia que aglutina la
Liga Corintia 388, ciutats estats unificades que deixa al marge a Atenes. Es un moment
de esplendor de literatura, filosofia, moment de Socrates i de Plató. Destaca Alexandre el
Magne, fill de Filipo. Es converteix en el primer emperador de la història. Al 336 empren
campanyes militars a l’Asia Menor dirigintse a Egipte, al territori dels Perses i a la India,
atravessant el riu Indo. Unifica el territori en verd (mapa) militarment deixant als seus
companys de guerra com a governadors. Adquireix una figura mítica. Mor al 323 i aquests
territoris no es mantenen unificats com un Imperi si no que els governants grecs es
converteixen en monarques i sorgeixen monarquíes helenístiques. Per exemple Ptolomeu
assentat a Egipte, on es crea la monarquía Ptolemaica que arriba fins a l’any 31 ane, on
apareix la guerra de Actium.
 Del 336 al 31 ane governadors romans van conquerint territoris grecs. Les
conseqüències artístiques s que hi ha un gran expoli de les ciutats gregues i totes les obres
arriben a Roma. Passen 2 coses: com a boti de guerra creen coleccions artístiques,
coleccionisme romà de obres gregues, el mercat de les copies de roma es produit per els
gregs que viuen a Roma. A més es regalen a la ciutat i s’exposen. La cultura romana es
va helenitzant. Es durant aquests anys que es absolutament comú que les cases més riques
disposin de mestres per als infants que son gregs.