Professional Documents
Culture Documents
Unitat 3
Tractament de la
imatge digital. Gimp
3r d'ESO
IES Enric Valor de Monòver
Departament d'informàtica
• Imatge analògica → Aquest tipus d'imatge s'obté per la reacció d'uns productes químics
sobre un material fotosensible. Amb un aparell òptic (càmera de fotografia analògica) es
captura una imatge, la qual és gravada sobre una pel·lícula que posteriorment es rebel·la
mitjançant un producte químic. Ens referim als antics carrets de pel·lícula i antiga càmeres de
fotografia. Les imatges analògiques les podem observar en paper.
• Imatge digital → Una imatge digital s'obté per la incidència de la llum sobre un sensor
electrònic i no en una pel·lícula. Aquest sensor disposa de múltiples unitats fotosensibles i des
d'allí s'arxiven en un altre element electrònic que és la memòria. Per tant, aquestes imatges
s'obtenen mitjançant dispositius com gravadores, càmeres digitals, mòbils (càmera digital),
escànners o les podem generar directament per ordinadors. Les imatges digitals s'expressen
en llenguatge binari, això vol dir que tota la informació de la imatge digital queda
emmagatzemada a través d'un codi format per combinacions de 0 i 1.
1.1.- DIGITALITZACIÓ
La digitalització és el procés a través del qual transformem una imatge analògica en una
imatge digital. D'aquesta manera podrem visualitzar-la i editar-la en un sistema informàtic. La
següent figura representa la digitalització d'una imatge analògica:
Una imatge vectorial està formada per línies i corbes definides de forma matemàtica
(vectors). Aquestes línies i corbes formen figures bàsiques (línies, cercles, ..) que agrupades formen
un dibuix. Per tant es diu que les imatges vectorials venen descrites per les seues característiques
geomètriques. Per a visualitzar-les o crear-les utilitzarem un programa d'edició de gràfics vectorials,
com ho són Inkscape o LibreOffice Draw. Es poden escalar (ampliar o disminuir) a qualsevol mida
sense pèrdua de detall i claredat.
Les imatges de mapa de bits o de trama (també anomenades bitmap) estan formades per
una gran quantitat de quadrats anomenats píxels (picture element). Aquestes imatges utilitzen una
quadrícula formada per uns petits quadrats (píxels) per a representar la imatge. Cadascun d'aquests
petits quadrats te assignat una determinada posició i un determinat color. Per a visualitzar-les o
crear-les utilitzarem un programa editor de mapes de bits, per exemple el Gimp. En aquests podem
veure que una imatge de mapa de bits és com un mosaic format per peces de colors diferents.
Aquestes imatges tenen l'avantatge de reproduir ràpidament i amb molta fidelitat degradats subtils
d'ombres i colors. El seu principal inconvenient és que, en escalar-les, perden definició.
Grandària
Com les genera l'ordinador Edició Resolució
(pes)
Com s'ha dit anteriorment, els píxels són els quadrats diminuts que formen una imatge de
mapa de bits. Es troben alineats entre ells, un al costat de l'altre, i s'organitzen en files i columnes.
Podem dir que és la partícula elemental d'un bitmap i només pot contenir un color determinat. A
més, un píxel es defineix físicament per la seua posició i té una mida determinada (pot ser més gran:
1 m; o més petit: 0.1mm).
3.2.- PROPIETATS
3.2.1.- DIMENSIONS
Les dimensions d'una imatge s'expressa en forma de producte de dos números que indiquen
la quantitat de píxels que té l'ample de la imatge per la quantitat de píxels que té l'altura de la imatge.
Exemples:
multipliquem 4000 x 3000 = 12 000 000 px = 12 Mpx. Per contra, no podem capturar
fotografies de 4000 x 4000 px, ja que supera els 12 Mpx del dispositiu digital.
3.2.2.- RESOLUCIÓ
Aquesta propietat ens indica la qualitat de la imatge, i per tant el nivell de detall. Quan major
siga la resolució d'una imatge, major serà la seua qualitat (tindrà més detalls i més definició). A
major qualitat d'una imatge, més espai ocuparà en un dispositiu d'emmagatzematge (pes de la
imatge). S'expressa en píxels per polsada (ppp o dpi: dot per inch) i indica la concentració o densitat
de punts o píxels que té la imatge. Fixa't a les següents figures:
El valor fina de la resolució d'una imatge dependrà de l'ús que tindrà eixa imatge (impressió,
web, presentacions, cartells publicitaris, ...)
Aquesta propietat es refereix a les dimensions de la imatge una volta impresa en paper. Ve
expressada en unitats de longitud. Per exemple,una imatge amb grandària de 13 x 14 cm. La
propietat que condiciona la grandària d'impressió d'un bitmap és la resolució. Fixa't en la següent
imatge, on a partir de la seua grandària en píxels i la seua resolució, podem conèixer la seua
grandària d'impressió expressada en cm.
Com podeu veure, la propietat grandària es pot utilitzar per a indicar la grandària d'un bitmap
en píxels i per a indicar la grandària d'un bitmap en termes de longitud (cm).
Fes els càlculs pertinents per a saber que passa si augmentem o disminuïm la resolució d'un
bitmap.
3.2.4.- COLOR
Un model de color estableix un conjunt de colors primaris a partir dels quals, mitjançant
barreges, es poden obtenir altres colors, a més del propi blanc, negre i grisos. Els models de color
més comuns són RGB (utilitzat en monitors) i CMYK (utilitzat per a impressió). Però aquests també
inclouen el model HSV (Hue: tonalitat; Saturation: saturació; Value: valor, intensitat, lluentor, cas:
brillo) per a obtenir el color.
Cadascun dels píxels d'una imatge bitmap està acolorit amb un color homogeni. Així doncs,
l'arxiu que conté les dades de la imatge ha de contenir la informació del color de cadascun dels
píxels. Quants bit s'utilitzen per a albergar aquesta informació? Això és el que es coneix amb el
terme profunditat de color d'una imatge.
La profunditat de color és el nombre de bits utilitzats per a descriure el color de cada píxel
de la imatge. És obvi que, com més gran siga la profunditat de color d'una imatge, més colors tindrà
la paleta disponible i, per tant, la representació de la realitat podrà fer-se amb més matisos, amb
colors més subtils. Fixa't amb els següents exemples:
I així, com més gran siga la profunditat s'utilitzarà una quantitat major de colors per a
descriure la imatge. En la taula següent tens el càlcul dels colors disponibles per a cada profunditat:
PROFUNDITAT COLORS
1b 2
2b 4
4b 16
8b 256
16 b 65536
32 b 4294967296
Com hem dit anteriorment, un píxel representa la unitat mínima que forma un bitmap. Aquest
es defineix físicament per la seua posició, té una mida (pot ser més gran o més petit) i té un color
determinat. A més, la pantalla de qualsevol dispositiu digital utilitza el model RGB per a representar
els colors. En un bitmap, cada píxel contindrà un color, el qual vindrà donat per la barreja dels tres
colors primaris: roig (Red), verd (Green) i blau (Blue). Es diu que un píxel està format per tres canals:
red, green i blue. Cadascun dels canals ocupa 8 b (1 B), per tant el número de colors disponibles
serà de 28 = 256 colors per cada canal. La següent imatge així ho il·lustra:
La profunditat de color és el nombre de bits utilitzats per a representar el color de cada píxel.
Al model RGB cada color es forma a partir de tres canals. Si cadascun d'ells ocupa 1 B, en total un
color ocuparà la suma dels tres canals: 1 B + 1 B + 1 B = 3 B (24 b). Per tant, un píxel amb color
RGB ocuparà 24 b.
Els valors més habituals de profunditat de color en el tractament d'imatges soles ser : 8 b
(256 colors), 16 b (milers de colors) i 24 b (milions de color, color RGB). Les imatges de 32 bits no
contenen més informació sobre nombre de colors que les de 24 bits; aquesta informació addicional
s'utilitza per a transparències de bits.
Una volta sabem la profunditat de color d'una imatge (número de b que ocupa cada píxel),
podem conèixer el pes teòric de la imatge. El pes d'una imatge és l'espai que ocupa teòricament en
memòria o qualsevol dispositiu d'emmagatzematge. Aquest espai dependrà de la grandària de la
imatge (quantitat de píxels) i de la profunditat de color. Però a més també influeix la forma en que
s'emmagatzema la imatge (format de la imatge). Fixa't en el següent exemple:
• Suposem un bitmap de dimensions 3264 x 2448 px, i profunditat de color RGB. Teòricament
ocuparia sense comprimir:
3264 x 2448 = 7.990.272 px. Per tant, si cada píxel ocupa 24 bits ( o 3 Bytes):
3.2.5.- FORMATS
Les imatges, igual que altres tipus d'informació que processa l'ordinador, cal guardar-les en
arxius amb un format o tipus determinat. Aquest format fa referència a la forma en que es codifica la
informació del mapa de bits. Per tant, els formats d'aquests arxius contindran tan els bits de la
imatge com la informació necessària per llegir-la i interpretar-la. Cada format tindrà unes
característiques determinades (profunditat de bits, compressió, gestió del color, etc..) i alguns d'ells
desaran la imatge de forma comprimida. La compressió pretén, en principi, transferir o
emmagatzemar la mateixa informació utilitzant la mínima quantitat d'espai possible. Tot i això, una
compressió pot comportar o no una pèrdua de qualitat de la imatge. D'aquesta manera una
compressió es pot dur a terme de dues maneres:
• Amb pèrdues: El fitxer es pot reduir fins a una trentena part de la mida original, però es perd
informació i la imatge passa a ser de menor qualitat.
• Sense pèrdues: La mida del fitxer es redueix a la meitat i la imatge es manté idèntica, sense
perdre cap mena d’informació.
Una pèrdua significa que els detalls de la imatge es perden durant la compressió, i ja no serà
possible recuperar aquestes dades a partir de l'arxiu comprimit.
Com a conclusió podem dir que la selecció del format de qualsevol imatge depèn en bona
manera de la finalitat a la qual es vol destinar la imatge.
A la taula següent podem veure les característiques principals dels formats d'imatge fixa més
utilitzat. Al nostre cas ens interessa conèixer la profunditat de color a la qual treballen, així com la
compressió que suporten:
Profunditat 16 b
(portable network graphics). Aquest format (escala de
Format comprimit
lliure de patent és el substitut del GIF, però grisos)
png sense pèrdua de
amb més qualitat. Permet transparència. Profunditat de
qualitat
color que va de
8 a 48 b
És el format d'imatge propi del programari Format comprimit
GIMP. Permet guardar capes, canals i diferents Profunditat de
xcf sense pèrdua de
efectes color de 32 b
qualitat
Format digital de les càmeres de gamma alta.
Com el mateix nom indica (raw significa ‘cru’),
és el fitxer en brut. També es coneix com el Profunditat de Format comprimit
raw negatiu digital. Conté més informació que el color de 36 a 48 sense pèrdua de
TIFF o JPEG, però necessita un programari b qualitat
per processar-lo. No és un format estàndard.
4. Tenim un bitmap que té 100 dpi. Quants píxels hi haurà en 2'' d'eixa imatge?
5. Tenim una imatge que té de grandària 50 x 50 px. Si la imprimim, ocupa 5,08 x 5,08 cm.
Quina és la seua resolució?
6. Tenim una imatge que ocupa 9 x 12 polzades i ha estat escanejada a 300 dpi. Quina és la
seua grandària en px?
8. Quants Mpx ha de tenir com a mínim una càmera digital per a poder capturar una imatge de
de 300 dpi a una mida de 13 x 19 cm?.
10. Suposa que tens una imatge amb format gif. Les seues dimensions són de 150 x 200 px.
Calcula el seu pes teòric.