Pla de Millora NATURALS 5è

BIBLIOTECA DEL PROFESSORat PrimÀria
Ensenyament
individualitzat
Pla de millora
Programa d’ampliació
Ciències de la Naturalesa 5
El quadern Ensenyament individualitzat, Ciències de

la Naturalesa, per a cinqué curs de primària, és una
obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en
el departament d’Edicions Educatives de Santillana
Educación, S. L./ Edicions Voramar, S. A., dirigit per
Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori
Soldevila.
En la seua elaboració ha participat l’equip següent:
TEXT I EDICIÓ
Maria del Valle Alcover de la Hera
Raquel de Andrés Conzález
Pilar de Luis Villota
Julia Manso Prieto
Daniel Masciarelli García
Luis Requena Gijón
IL·LUSTRACIÓ
Jordi Baeza Albalate
EDICIÓ EXECUTIVA
Juan Ignacio Medina Crespo
DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Antonio Brandi Fernández
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL

DE PRIMÀRIA
Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero
Presentació
L’ensenyament individualitzat
L’ensenyament individualitzat promou que cada alumne o alumna treballe en la
consecució dels objectius educatius a un ritme d’acord amb les seues capaci-
tats i destreses. Per això, és important establir un pla que els ajude a superar les
dificultats que tinguen i a desenvolupar i potenciar les seues habilitats.
Aquest tipus d’ensenyament se centra, doncs, en l’ús d’una metodologia flexible
i de les tècniques i recursos educatius que més bé s’adapten a les necessitats
particulars dels alumnes. Entre altres coses, requereix disposar de materials di-
dàctics específics que puguen ser utilitzats en funció de les condicions concre-
tes d’aprenentatge de cada xiquet o xiqueta, així com dels objectius de millora
que es plantegen en cada cas.
Des d’aquesta perspectiva, la Biblioteca del professorat del projecte Saber Fer
ofereix una sèrie de materials destinats a facilitar aquesta tasca. Entre d’altres hi ha
aquests:
• La sèrie Aprenentatge eficaç, que en els primers cursos de primària està
destinada a treballar les habilitats bàsiques –atenció, memòria i raonament– i
les dificultats d’aprenentatge, mentre que a partir del 4t curs aborda l’entrena-
ment en les tècniques d’estudi.
• El compendi de material anomenat Recursos complementaris, que conté
seccions variades per a cada una de les àrees del currículum, a fi que el pro-
fessor seleccione en cada cas les fitxes que considere convenients.
• I, finalment, aquest quadern, anomenat Ensenyament individualitzat, que
inclou, per a cada unitat didàctica del llibre de l’alumne, dos apartats:
– Un Pla de millora, compost per fitxes de treball destinades als alumnes que
requereixen un reforç més gran per a consolidar els principals continguts de
la unitat i per a desenvolupar les competències.
– Un Programa d’ampliació, compost també de fitxes, l’objectiu del qual és
que els alumnes aprofundisquen en determinats continguts, amplien els
seus coneixements i posen en joc les competències adquirides.
Ciències de la Naturalesa 5 3
Índex PLA DE MILLORA
BLOC 1. L’ésser humà

Fitxa 1 ....................................................... 8
Fitxa 2 ....................................................... 9
Fitxa 3 ...................................................... 10
Fitxa 4 ...................................................... 11
Fitxa 5 ...................................................... 12
Fitxa 6 ...................................................... 13
Fitxa 7 ...................................................... 14
Fitxa 8 ...................................................... 15
Fitxa 9 ...................................................... 16
Fitxa 10 .................................................... 18
Fitxa 11 .................................................... 19
Fitxa 12 .................................................... 20
Fitxa 13 .................................................... 21
Fitxa 14 .................................................... 22
BLOC 2. Els éssers vius

Fitxa 1 ...................................................... 23
Fitxa 2 ...................................................... 24
Fitxa 3 ...................................................... 25
Fitxa 4 ...................................................... 26
Fitxa 5 ...................................................... 28
Fitxa 6 ...................................................... 29
Fitxa 7 ...................................................... 30
Fitxa 8 ...................................................... 31
Fitxa 9 ...................................................... 32
Fitxa 10 .................................................... 34
Fitxa 11 .................................................... 35
Fitxa 12 .................................................... 36
Fitxa 13 .................................................... 38
Fitxa 14 .................................................... 39
Fitxa 15 .................................................... 40
Fitxa 16 .................................................... 41
Fitxa 17 .................................................... 42
BLOC 3. Matèria, energia PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
i tecnologia
Fitxa 1 ...................................................... 43 BLOC 1. L’ésser humà
Fitxa 2 ...................................................... 44 Fitxa 1 ...................................................... 62
Fitxa 3 ...................................................... 45 Fitxa 2 ...................................................... 64
Fitxa 4 ...................................................... 46 Fitxa 3 ...................................................... 66
Fitxa 5 ...................................................... 47 Fitxa 4 ...................................................... 68
Fitxa 6 ...................................................... 48 Fitxa 5 ...................................................... 70
Fitxa 7 ...................................................... 49 Fitxa 6 ...................................................... 72
Fitxa 8 ...................................................... 50 Fitxa 7 ...................................................... 74
Fitxa 9 ...................................................... 52
Fitxa 10 .................................................... 54 BLOC 2. Els éssers vius
Fitxa 11 .................................................... 55 Fitxa 1 ...................................................... 76
Fitxa 12 .................................................... 56 Fitxa 2 ...................................................... 78
Fitxa 13 .................................................... 58 Fitxa 3 ...................................................... 80
Fitxa 4 ...................................................... 82
Fitxa 5 ...................................................... 84
Fitxa 6 ...................................................... 86
Fitxa 7 ...................................................... 88
Fitxa 8 ...................................................... 90
Fitxa 9 ...................................................... 92
Fitxa 10 .................................................... 94
BLOC 3. Matèria, energia

i tecnologia
Fitxa 1 ...................................................... 96
Fitxa 2 ...................................................... 98
Fitxa 3 .................................................... 100
Fitxa 4 .................................................... 102
Fitxa 5 .................................................... 104
Fitxa 6 .................................................... 106
Fitxa 7 .................................................... 108
Fitxa 8 .................................................... 110
Solucionari ........................................ 113
Ciències de la Naturalesa 5 5
Pla de millora
BLOC
1
PLA DE MILLORA. Fitxa 1
L’ÉSSER HUMÀ
Estem formats per cèl·lules
Nom Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Les persones estem formades per milions de parts molt xicotetes anomenades cèl·lules.
Les cèl·lules són les unitats més menudes que formen els éssers vius i que realitzen les tres
funcions vitals de nutrició, relació i reproducció.
1 Completa el text escrivint les paraules que hi falten.
Els éssers humans tenim en comú amb tots els éssers vius dues característiques:
• Realitzem les funcions vitals de , i .
• Estem formats per .
2 Quin nom reben els éssers vius formats per més d’una cèl·lula? Posa dos exemples d’aquest
tipus d’éssers vius.
3 Quin instrument es necessita per a observar les cèl·lules? Per què?
4 Relaciona cada funció vital amb la seua definició.
• Les cèl·lules es divideixen i originen altres cèl·lules filles.

Nutrició •
• Les cèl·lules obtenen les substàncies que necessiten
Relació • per a créixer i aconseguir energia.
Reproducció • • Les cèl·lules reben la informació del medi

que les envolta i poden reaccionar davant aquesta.
5 Posa tres exemples de tipus de cèl·lules del cos humà.
8 Ciències de la Naturalesa 5 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

BLOC
1
L’ÉSSER HUMÀ
Els nivells d’organització del cos humà
Nom Data
Al nostre cos les cèl·lules del mateix tipus s’uneixen per formar teixits. Els teixits s’agrupen
formant òrgans i la unió de diversos òrgans dóna lloc als aparells i els sistemes.
El nostre organisme està format per la unió de tots els aparells i sistemes del cos que
treballen de forma coordinada.
1 Escriu el nom dels nivells d’organització que representen els dibuixos.

2 Què és un teixit? Posa dos exemples de teixits del nostre cos.
3 Completa el text escrivint les paraules que hi falten.
Un consta d’òrgans de diferent tipus. L’
inclou òrgans com l’estómac, el fetge o els intestins.
4 Completa la taula escrivint els textos que hi falten.
Nivell d’organització Definició Exemple
Òrgan
Diversos òrgans del mateix tipus

que realitzen la mateixa funció.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Ciències de la Naturalesa 5 9

BLOC
1
L’ÉSSER HUMÀ
La funció de nutrició
Nom Data
La funció de nutrició és aquella mitjançant la qual obtenim, a partir dels aliments, l’energia
necessària per a realitzar activitats i els materials de construcció bàsics per a créixer
i reemplaçar les parts del cos.
Els processos implicats en la nutrició són: la digestió, la respiració, la circulació
i l’excreció.
1 Completa les frases següents sobre els processos de la nutrició.
• Mitjançant la obtenim els nutrients dels aliments.
• La respiració serveix per a obtindre l’ de l’aire.
• Les substàncies de rebuig que es generen durant la nutrició s’expulsen del cos mitjançant
l’ .
• Gràcies a la , es reparteix per tot el cos l’oxigen i els nutrients i es retiren
les substàncies de rebuig.
2 Uneix cada òrgan amb el seu aparell i el dibuix corresponent.
renyons •
cor •
• aparell respiratori •
pulmons •
• aparell excretor •
estómac •
• aparell digestiu •
tràquea •
• aparell circulatori •
intestí •
vasos sanguinis •

BLOC
1
L’ÉSSER HUMÀ
La nutrició. La digestió
Nom Data
La digestió és el procés pel qual l’organisme obté els nutrients que contenen
els aliments.
L’aliment, triturat per les dents, es mescla amb la saliva i forma el bol alimentari,
que baixa per l’esòfag fins a l’estómac. Les parets de l’estómac secreten sucs gàstrics
i es mouen per mesclar-los amb el bol i donar lloc al quim, que és una espècie de pasta.
El quim passa de l’estómac a l’intestí prim, on es mescla amb el suc pancreàtic
i la bilis, secretada pel fetge, per formar el quil, que conté els nutrients i les restes
d’aliments no digerits.
1 Uneix amb línies cada terme amb la part de l’aparell digestiu que li corresponga.
bilis
quil
suc pancreàtic
saliva
sucs gàstrics
2 Completa aquestes frases.
• A la boca els encarregats de triturar l’aliment són les .
• L’aliment triturat mesclat amb saliva és el .
• El bol alimentari baixa per l’ fins a l’ .
• Les parets de l’estómac secreten .
• Els sucs gàstrics es mesclen amb el bol alimentari per originar el .
• A l’intestí prim el quim es mescla amb el suc pancreàtic i la bilis per donar lloc
al .
• El està format pels nutrients i les restes d’aliments no digerits.

BLOC
1
L’ÉSSER HUMÀ
La nutrició. La respiració
Nom Data
Gràcies a la respiració obtenim l’oxigen de l’aire. L’aparell respiratori està format per les vies
respiratòries i els pulmons.
Les vies respiratòries condueixen l’aire que entra i ix del cos. Són, de fora cap a dins: les fosses
nasals, la faringe, la laringe, la tràquea, els bronquis i els bronquíols.
Els pulmons estan situats al tòrax. Dins dels pulmons, els bronquíols es divideixen en conductes
cada vegada més fins, que acaben en uns saquets anomenats alvèols pulmonars. Als alvèols té
lloc l’intercanvi de gasos.
1 Respon a les preguntes següents.
• Què és la respiració?
• De quines parts consta l’aparell respiratori?
• Quina funció tenen els pulmons?
2 Ordena correctament aquests elements de l’aparell respiratori segons que hi passe l’aire
des de l’exterior fins als pulmons.
alvèols − fosses nasals o boca − laringe − bronquíols − tràquea − bronquis − faringe
1. 5.
2. 6.
3. 7.
4. 8. Intercanvi de gasos.

BLOC
1
L’ÉSSER HUMÀ
La nutrició. La circulació
Nom Data
La circulació sanguínia és el recorregut que realitza la sang impulsada pels moviments del cor
dins del circuit tancat format pels vasos sanguinis.
La circulació pulmonar és el recorregut que segueix la sang entre el cor i els pulmons.
Als pulmons té lloc l’intercanvi de gasos.
La circulació general és el recorregut que fa la sang per tot el cos excepte pels pulmons.
La sang porta l’oxigen a les cèl·lules i recull el diòxid de carboni que formen.
1 Completa l’esquema utilitzant aquestes paraules.
aurícula dreta − aurícula esquerra − ventricle dret − ventricle esquerre − circulació pulmonar −
circulació general
2 Digues quins dos recorreguts efectua la sang per l’organisme i explica en què consisteixen.
• Circulació . Consisteix en
• Circulació . Consisteix en

BLOC
1
L’ÉSSER HUMÀ
La nutrició. L’excreció
Nom Data
L’excreció és l’eliminació de les substàncies de rebuig de la sang gràcies a l’aparell excretor,

les glàndules sudorípares i els pulmons.
L’aparell excretor s’encarrega de l’eliminació de l’orina que es forma als renyons. L’orina ix
dels renyons a través dels urèters, arriba a la bufeta i ix a l’exterior per la uretra.
Les glàndules sudorípares produeixen la suor, que és principalment aigua amb substàncies
de rebuig dissoltes.
Els pulmons s’encarreguen d’expulsar el diòxid de carboni.
1 El camí que l’orina segueix des que es produeix fins que s’expulsa està desordenat. Ordena’l.
uretra → bufeta → renyons → urèters
→ → →
2 Les frases següents són errònies. Escriu-les correctament.
• La suor conté molt poca aigua.
• L’excreció té lloc en l’aparell excretor, les glàndules verticals i l’intestí.
• L’aparell excretor està format pels renyons, urèters, pàncrees i fetge.
• L’expulsió de l’oxigen és als pulmons.
• Les glàndules sudorípares produeixen orina.
• L’excreció és l’eliminació dels nutrients de la sang.

BLOC
1
L’ÉSSER HUMÀ
La funció de relació
Nom Data
La funció de relació ens permet percebre tot allò que passa al voltant nostre
i reaccionar d’una forma adequada. Hi intervenen els òrgans dels sentits,
el sistema nerviós i l’aparell locomotor.
1 Relaciona les dues columnes.
Òrgans dels sentits • • Correm per agafar l’autobús perquè fem tard.
Sistema nerviós • • Sentim el timbre de la porta.
Aparell locomotor • • El cervell s’adona que fa fred i envia ordres als músculs
dels braços perquè ens posem l’abric.
2 Marca les situacions en què intervé la funció de relació.
Ens mengem una poma.
Acariciem un conill i notem la suavitat del seu pèl.
Accelerem el pas per travessar per un pas de vianants abans que arriben els cotxes.
3 Explica com es du a terme la funció de relació en aquest procés.

BLOC
1 L’ÉSSER HUMÀ
El sistema nerviós
Nom Data
El sistema nerviós es divideix en dues parts: el sistema nerviós central i el sistema nerviós
perifèric. Està format per un únic tipus de teixit, el teixit nerviós. Les cèl·lules que formen aquest
teixit s’anomenen neurones.
1 Escriu tres funcions del sistema nerviós.
2 Escriu el nom de les parts de la neurona.
3 Completa l’esquema usant aquestes paraules.
nervis motors – medul·la espinal – encèfal – sistema nerviós perifèric – cervell
sistema nerviós cerebel

central
bulb raquidi
Sistema
nerviós
nervis sensitius

4 Completa el text següent.
Els nervis transmeten informació des dels òrgans fins a l’encèfal
i la medul·la espinal. Els nervis porten les ordres de l’encèfal i de la medul·la
espinal a altres òrgans.
5 Escriu els noms de les parts del sistema nerviós.
Moviments involuntaris • • El cervell analitza la informació

i elabora una resposta.
Moviments voluntaris • • La medul·la espinal rep la informació

i ordena un moviment.
7 Explica quin tipus de moviment mostra la imatge i quines parts del cos hi participen.

BLOC
1
L’ÉSSER HUMÀ
Els òrgans dels sentits
Nom Data
Els òrgans dels sentits capten informació de l’exterior i l’envien pels nervis
fins al cervell.
1 Completa les oracions utilitzant les paraules següents.
nervis – papil·les – cervell – llengua – caragol – receptors – auditiu
• Al es troben els receptors que capten els sons. El caragol
està unit al nervi , a través del qual la informació es transmet
al .
• A la pell es troben els del sentit del tacte, que estan units
als , a través dels quals la informació arriba al cervell.
• A la superfície de la es troben les , que contenen
els receptors dels sabors.
2 Escriu els noms de les parts de l’ull.
3 Escriu els noms de les parts del nas.

BLOC
1
L’ÉSSER HUMÀ
Els ossos i les articulacions
Nom Data
Els ossos són òrgans rígids i resistents que formen l’esquelet. Els ossos del nostre cos
s’uneixen entre si mitjançant les articulacions.
Os pla • • Temporal
Os llarg • • Vèrtebra
Os curt • • Peroné
2 Completa les oracions escrivint les paraules que hi falten.
• Les són uns ossos que protegeixen el cor, els pulmons,
l’estómac i el fetge.
• La columna vertebral està formada per les . Aquests ossos protegeixen
la medul·la espinal.
3 Escriu el nom dels ossos assenyalats.

BLOC
1
L’ÉSSER HUMÀ
Els músculs i el moviment
Nom Data
Els músculs són uns òrgans elàstics que s’uneixen als ossos i fan que aquests es moguen.
L’aparell locomotor realitza els moviments que ordena el sistema nerviós gràcies a la capacitat
dels músculs per a variar de grandària.
1 Completa les oracions següents.
• L’ realitza els moviments que ordena el sistema nerviós gràcies a la
capacitat dels per a variar de grandària.
• Sovint, en el moviment d’una articulació participen dos que realitzen
moviments oposats anomenats .
2 Escriu una frase amb les paraules següents.
musculatura – esquelet – aparell locomotor
3 Escriu el nom dels músculs assenyalats.

BLOC L’ÉSSER HUMÀ
1
Lesions i malalties del sistema nerviós
i de l’aparell locomotor
Nom Data
Les lesions de la medul·la poden provocar paràlisi, i les de l’encèfal, danys cerebrals.
El sistema nerviós també es veu afectat per malalties degeneratives, com per exemple
l’Alzheimer o el Parkinson.
L’aparell locomotor pot patir diverses lesions, com les fractures dels ossos,
els esquinços dels lligaments i les contractures musculars.
1 Posa exemples d’accidents que poden tindre com a conseqüència lesions

del sistema nerviós.
2 Quina pot ser la conseqüència d’una lesió medul·lar?
3 Assenyala si les oracions següents són verdaderes (V) o falses (F). Escriu les falses
correctament.
L’Alzheimer és una malaltia que afecta els ossos i els músculs.
El Parkinson és una malaltia que provoca pèrdues de memòria.
L’alcohol altera el funcionament del cervell.
4 Completa les oracions escrivint les paraules que hi falten.
• L’abús d’alcohol origina una malaltia crònica, l’ .
• Les es produeixen pel trencament d’un os.
• Els tenen lloc quan els lligaments s’inflamen per una torçada.
• Quan es realitza un esforç excessiu amb un múscul es produeix una .
• L’Alzheimer és una malaltia degenerativa del .

BLOC L’ÉSSER HUMÀ
1
Hàbits saludables del sistema nerviós
i de l’aparell locomotor
Nom Data
Per a mantindre en bon estat l’aparell locomotor hem de fer exercici físic, mantindre una bona
postura per a evitar lesions en la columna vertebral i en les articulacions i prendre aliments rics
en calci, fòsfor i vitamina D.
Per a cuidar la salut del sistema nerviós hem d’evitar beure alcohol i procurar dormir huit hores
diàries, portar una vida ordenada i tindre temps d’oci.
1 Què cal fer per a evitar lesions com esquinços i fractures a l’hora de practicar
algun esport?
2 Explica quins són els beneficis de fer exercici físic.
3 Posa tres exemples de bones postures per a l’esquena.
4 Quins aliments contenen calci? Per què són imprescindibles aquests aliments
per a la nostra salut?
5 Com s’anomena la vitamina que necessitem perquè els ossos fixen el calci?
Com podem obtindre-la?

BLOC
2
ELS ÉSSERS VIUS
Les cèl·lules
Nom Data
Les cèl·lules són les unitats més xicotetes que formen els éssers vius i que realitzen les tres
funcions vitals: nutrició, relació i reproducció.
El microscopi és un instrument òptic que permet ampliar molt la imatge d’objectes molt xicotets,
com un grup de cèl·lules; amb aquesta finalitat es fa una preparació microscòpica.
1 Relaciona cada funció vital amb la seua definició.
• Les cèl·lules es divideixen i originen altres cèl·lules filles.

Nutrició •
• Les cèl·lules obtenen les substàncies que necessiten
Relació • per a créixer i aconseguir energia.
Reproducció • • Les cèl·lules reben la informació del medi
que les envolta i poden reaccionar davant aquesta.
2 Quin nom reben els éssers vius formats per més d’una cèl·lula? Posa dos exemples d’aquest
tipus d’éssers vius.
3 Indica quina d’aquestes cèl·lules és una cèl·lula animal i quina és una cèl·lula vegetal. Com ho
saps?
4 Explica els passos que hauries de fer si volgueres observar les cèl·lules d’una planta
a través d’un microscopi.

BLOC
2
ELS ÉSSERS VIUS
El microscopi
Nom Data
El microscopi és un instrument òptic que permet ampliar molt la imatge d’estructures molt
xicotetes com les cèl·lules. Té dues lents, l’objectiu i l’ocular. L’objectiu amplia la imatge de
l’objecte i l’ocular amplia la imatge que ha format l’objectiu. Així s’aconsegueix augmentar fins
a 1.000 vegades les imatges.
Una preparació microscòpica consisteix a col·locar la mostra que es vol observar sobre
una làmina de vidre transparent, el portaobjectes, i cobrir-la amb una altra làmina més fina
anomenada cobreobjectes.
1 Escriu el nom de les parts del microscopi al lloc que corresponga.
ocular – platina – caragol d’enfocament – font de llum – objectiu – peu – braç
• L’ és una lent del microscopi que amplia la imatge de l’objecte que
s’observa.
• Una preparació microscòpica consisteix a col·locar el que volem observar sobre una làmina
de vidre transparent, el , i cobrir-la amb una altra làmina més fina
anomenada .

BLOC
2
ELS ÉSSERS VIUS
Els cinc regnes
Nom Data
Els éssers vius es classifiquen en cinc regnes: animals, plantes, fongs, protoctists i bacteris.
Els éssers vius d’un mateix regne tenen característiques comunes.
1 Observa els éssers vius de les fotografies i indica a quin regne pertany cada un.

2 Llig les fitxes sobre cada regne, troba els errors i corregeix-los.
Regne dels Regne de les Regne dels Regne dels Regne dels
animals plantes fongs protoctists bacteris
Són Són Són Són Són
pluricel·lulars. unicel·lulars. pluricel·lulars. unicel·lulars o pluricel·lulars.
Fabriquen el seu Fabriquen el seu Prenen pluricel·lulars. S’alimenten
propi aliment. propi aliment. l’aliment Tots s’alimenten d’altres éssers
La majoria no es La majoria es del medi. d’altres éssers vius.
desplacen. desplacen. No es vius.
desplacen.
• Els animals .
• Les plantes .
• Els fongs .
• Els protoctists .
• Els bacteris .

BLOC
2 ELS ÉSSERS VIUS

Fongs, protoctists i bacteris
Nom Data
Els fongs constitueixen un regne d’éssers vius que no es desplacen, com les plantes,
i prenen l’aliment del medi, com els animals. Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars.
Els protoctists constitueixen un regne que inclou protozous i algues.
Els bacteris constitueixen un regne que agrupa els éssers vius unicel·lulars més senzills
que hi ha.
1 Per què els fongs no es consideren animals ni plantes? Completa l’explicació.
Els éssers vius del regne dels fongs no són animals perquè
; els éssers vius del regne dels fongs no són plantes perquè
2 Quin tipus de fong mostra el dibuix? Respon i escriu en els requadres

el nom de l’estructura corresponent.
3 Dibuixa i pinta dos protozous i una alga. Assegura’t que els dos protozous es diferencien
entre si per la forma de moure’s i posa el nom a les estructures de locomoció.

4 Respon a les preguntes.
• Quin regne està format per protozous i algues?
• La cèl·lula dels protozous s’assembla més a la dels animals o a la de les plantes?
I la cèl·lula de les algues?
• Què tenen en comú algues i protozous? Marca l’opció correcta.
Són pluricel·lulars. Viuen en medis aquosos. Fabriquen el seu aliment.
5 Quines són les característiques del regne dels bacteris? Marca les opcions correctes.
• Són:
pluricel·lulars. unicel·lulars senzills. unicel·lulars o pluricel·lulars.
• Viuen en:
pertot. el sòl. l’aigua i el sòl.
• El seu aliment:

el fabriquen. l’obtenen d’altres éssers vius. l’obtenen d’altres éssers vius
o el fabriquen.
• Tenen:
forma circular. diverses formes. forma de coma o allargada.
6 Dibuixa quatre bacteris diferents per la forma i digues a quin tipus correspon cada un.

BLOC
2
ELS ÉSSERS VIUS
Els animals i les plantes
Nom Data
Els animals es classifiquen en vertebrats i invertebrats. Es distingeixen cinc grups

de vertebrats (mamífers, ocells, rèptils, amfibis i peixos) i molts grups d’invertebrats.
Les plantes es classifiquen en plantes sense flors (molses i falgueres) i plantes amb flors
(gimnospermes i angiospermes). Les primeres es reprodueixen mitjançant espores, i les segones,
mitjançant llavors.
1 Indica quin animal sobra en cada grup i escriu el que sàpies sobre ell.
2 A quins grups de vertebrats o invertebrats es refereix cada frase?
• No tenen columna vertebral, però sí esquelet:
• Respiren mitjançant pulmons:
• No tenen columna vertebral i el cos és tou:
• Tenen columna vertebral i són ovípars:
3 Relaciona mitjançant fletxes.
• Falguera • • Càpsula
Planta amb flors • • Llavor •
• Gimnosperma • • Sorus
• Angiosperma • • Fruit
Planta sense flors • • Espora •
• Molsa • • Pinya

BLOC
2
ELS ÉSSERS VIUS
Tipus d’animals
Nom Data
Els animals vertebrats tenen un esquelet intern format per ossos del qual forma
part la columna vertebral.
Hi ha cinc grups de vertebrats: mamífers, ocells, rèptils, amfibis i peixos.
Els animals invertebrats són els que no tenen ossos ni columna vertebral.
Hi ha sis grups d’invertebrats: esponges, meduses, cucs, mol·luscos, equinoderms
i artròpodes.
1 Escriu V si és verdader o F si és fals.
Els animals vertebrats tenen un esquelet intern format per ossos.
La columna vertebral és la part central de l’esquelet.
El cos dels vertebrats es divideix en cap i extremitats.
Els mamífers no són animals vertebrats.
La majoria dels invertebrats són vivípars.
Els insectes tenen un esquelet extern.
2 Observa les fotografies i classifica aquests animals en vertebrats o invertebrats.
• Digues a quin grup pertany cada un dels vertebrats i esmenta alguna característica important
del grup.
• Digues a quin grup pertany cada un dels invertebrats i esmenta alguna característica important
del grup.

BLOC
2
ELS ÉSSERS VIUS
Nutrició i reproducció dels animals
Nom Data
Els animals prenen aliments que procedeixen d’altres éssers vius, per això són heteròtrofs.
Segons la manera d’alimentar-se, poden ser: carnívors, herbívors i omnívors. Els carronyers
són un tipus de carnívors.
La majoria dels animals tenen reproducció sexual. Hi intervenen dos progenitors:
un de sexe masculí i un altre de sexe femení. Segons la forma de nàixer, es divideixen
en ovípars i vivípars.
Alguns animals es reprodueixen de forma asexual. En aquest tipus de reproducció només
intervé un individu.
1 Completa amb paraules del requadre.
carronyers – animal – herbívors – animals – omnívores – carnívors – herba – vegetal – cadàvers
• Les vaques mengen . Són animals .
• Les llops s’alimenten d’altres . Són animals .
• Alguns escarabats s’alimenten dels d’altres animals. Són
animals .
• Les gallines mengen aliments d’origen i .
Són .
2 Explica la diferència entre reproducció asexual i sexual en els animals, indica

quants individus intervenen en cada cas i posa’n un exemple.
• Reproducció asexual.
• Reproducció sexual.
3 Respon.
• Com s’anomenen els animals les cries dels quals naixen d’ous? Posa’n un exemple.
• Com s’anomenen els animals les cries dels quals naixen del ventre de la mare? Posa’n un exemple.

BLOC
2
ELS ÉSSERS VIUS
Tipus de plantes
Nom Data
Les plantes es classifiquen en dos grans grups: les plantes amb flors i les plantes sense flors.
Les plantes amb flors tenen llavors i es divideixen en dues classes: angiospermes, que
produeixen fruits, i gimnospermes, que no produeixen fruits.
Les plantes sense flors no produeixen llavors i són principalment les molses i falgueres.
1 Escriu el tipus de planta a què es refereix cada característica.
Tenen una tija subterrània de la qual

ixen les arrels i les fulles.
Se subjecten al sòl per mitjà d’uns pèls

o arreletes.
Les fulles solen tindre forma d’agulla.
Poden ser arbres, arbustos o herbes.
2 Quines diferències hi ha entre les flors de les angiospermes i les de les gimnospermes?
3 L’oració següent és errònia. Torna-la a escriure correctament.
• Les plantes tenen flors tot l’any, excepte en algunes èpoques, normalment a la primavera
o a l’estiu.
• Les espores són unes cèl·lules especials que permeten reproduir-se a les plantes amb flors.
• Les espores es formen en les flors i contenen una planteta en miniatura i substàncies alimentoses
per a facilitar-ne el creixement.

BLOC
2 ELS ÉSSERS VIUS

La importància de la fotosíntesi
Nom Data
A diferència dels animals, les plantes no prenen aliments, sinó que els fabriquen elles mateixes.
Per a fer-ho necessiten llum, aire, aigua i, la majoria, un sòl fèrtil.
La funció de nutrició en les plantes consta de dos processos:
• La fotosíntesi, per la qual les plantes fabriquen el seu propi aliment.
• La respiració, la finalitat de la qual és l’obtenció d’energia a partir de l’aliment produït.
1 Indica amb una X les característiques presents en cada fotografia.
A B C D

Llum Aigua Temperatura

Fotografies
Molta Bastant Poca Molta Bastant Poca Alta Mitjana Baixa
A
B
C
D
2 Indica en quin dels llocs representats en les fotografies de l’activitat anterior situaries
aquestes plantes.
Estepa. Són arbustos que habiten en zones assolellades, • • Fotografia A
amb temperatures mitjanes i altes i amb humitat mitjana.
Molses. Són plantes xicotetes que creixen en llocs • • Fotografia B

de poca llum, amb temperatures mitjanes i humitat alta.
Cactus. Són plantes que habiten en zones amb molta llum, • • Fotografia C
amb temperatures altes i humitat baixa.
Avets. Són arbres que habiten en zones amb molta llum, • • Fotografia D
amb temperatures baixes i humitat mitjana.

3 Relaciona cada una de les estructures següents amb el lloc on es troben

en la planta i la funció que realitzen. A continuació, completa el text.
Estomes • • Fulles • • Transportar

Pèls absorbents •
• Tija • • Intercanvi gasós
Vasos liberians •
Vasos llenyosos • • Arrel • • Absorbir

A les hi ha uns xicotets orificis anomenats relacionats
amb l’ que té lloc durant la respiració i la fotosíntesi.
A la hi ha uns conductes encarregats de aigua i sals
minerals, anomenats , i altres, aigua i aliments, anomenats .
A l’ hi ha unes estructures anomenades que
s’ocupen d’ l’aigua i les sals minerals del sòl.
4 Completa les imatges i indica quina representa la respiració i quina la fotosíntesi.
Aigua i sals minerals Llum del sol Energia
Oxigen
Diòxid de carboni Diòxid de carboni

Aliments

5 Tenint en compte els dibuixos de l’activitat anterior, respon a aquestes preguntes.
• Què necessita una planta per a fer la fotosíntesi? I què produeix?

• Què necessita la planta per a respirar? I què produeix?


BLOC
2
ELS ÉSSERS VIUS
La nutrició de les plantes
Nom Data
Les plantes necessiten matèria i energia que aconsegueixen elaborant el seu propi aliment.
Amb aquesta finalitat prenen de l’exterior aigua, sals minerals i diòxid de carboni, i aprofiten
l’energia de la llum solar.
Absorbeixen l’aigua i les sals del sòl mitjançant les arrels. La mescla d’aigua i sals minerals és la
saba bruta, que arriba fins a les fulles a través dels vasos llenyosos.
Les fulles prenen diòxid de carboni de l’aire a través dels estomes. A les fulles té lloc
la fotosíntesi; en aquest procés les plantes produeixen saba elaborada, una mescla d’aigua
i aliments que es reparteix per tota la planta a través dels vasos liberians. Durant la fotosíntesi
les plantes alliberen oxigen a l’atmosfera.
1 Completa les següents frases.
• Les plantes són capaces de fabricar el seu propi . Per això, prenen
de l’exterior , , i .
• Les plantes absorbeixen l’aigua a través de les .
• La saba és una mescla d’aigua i sals minerals.
• La saba bruta arriba a les fulles a través dels vasos .
• Les fulles prenen el diòxid de carboni a través dels .
• La saba es produeix a les fulles, i és una mescla d’
i .
• La saba elaborada es produeix gràcies al procés de la .
2 Uneix amb una línia cada procés amb el lloc corresponent

en la planta.
absorció d’aigua i sals minerals
fotosíntesi
fabricació de saba elaborada
absorció de diòxid de carboni

BLOC
2
ELS ÉSSERS VIUS
Les relacions d’alimentació
Nom Data
Una de les relacions més importants que s’estableixen entre els éssers vius és la d’alimentació.
Segons l’alimentació, els éssers vius poden ser productors, consumidors (primaris, secundaris,
terciaris…), carronyers o descomponedors. Les relacions d’alimentació es representen mitjançant
cadenes i xarxes alimentàries.
1 Observa el dibuix i respon.
A B
porc llop
falcó
senglar
geneta
trèvol
oriol alzina
saltamartí
• Com es poden representar gràficament les relacions d’alimentació d’un ecosistema?
Mitjançant , com es mostra en la imatge A.
Mitjançant , com es mostra en la imatge B.
• A quin grup pertany cada un dels éssers vius de la imatge A? Escriu una P davant dels productors
i una C davant dels consumidors.
• Completa les cadenes alimentàries segons el dibuix.
Alzina ➝ ➝
Trèvol ➝ ➝ oriol ➝
➝ saltamartí ➝ ➝ llop
Trèvol ➝ ➝ llop

BLOC
2 ELS ÉSSERS VIUS

Els ecosistemes
Nom Data
Un ecosistema és el conjunt d’essers vius que habiten en un lloc, on es relacionen entre si,
i el medi físic en què viuen.
El medi físic està format per tots els components no vius de l’ecosistema. Hi ha dos tipus
de medis, els terrestres i els aquàtics.
Els éssers vius són tots els animals, les plantes i els altres éssers vius que formen part de
l’ecosistema. Cada ésser viu té unes necessitats diferents i habita al lloc on pot satisfer-les.
Es diu que els éssers vius estan adaptats al medi en què habiten.
1 Explica què és un ecosistema i, a continuació, indica què representen

els dibuixos següents.

2 Observa els dibuixos de l’activitat anterior i completa els requadres.
Éssers vius de l’ecosistema Medi físic de l’ecosistema


3 Observa el dibuix i respon a les preguntes.
• Escriu el nom d’aquestes espècies en el dibuix.
conill – linx – alzina – àguila – romer – papallona – ratolí − fardatxo
• Classifica els éssers vius de la pregunta anterior en flora i fauna.
Flora:
Fauna:
• Defineix població i, a continuació, encercla els éssers vius del dibuix que estan formant
poblacions.
4 Indica quin tipus de medi representen les imatges següents i, a continuació,

relaciona les columnes.
A B

• Sardina • • Acumula aigua a la tija.
A • • Cactus de canelobre • • Viu en caus durant el dia i caça de nit.
B • • Serp de cascavell • • Té bufetes plenes d’aire per a pujar a la superfície.
• Alga roja coral·lina • • Té aletes per a desplaçar-se amb facilitat.

BLOC
2
ELS ÉSSERS VIUS
Relacions entre éssers vius
Nom Data
A més de les relacions d’alimentació, entre dues espècies d’un ecosistema es poden
donar un altre tipus de relacions beneficioses o perjudicials per a una o per a ambdues espècies.
Entre aquestes hi ha el mutualisme, el comensalisme, el parasitisme i la competència.
1 Llig el text i respon.
En un jardí es dedica part de l’espai als rosers. Tant les abelles com les
papallones voletegen fins a posar-se i alimentar-se del nèctar de les roses.
Últimament han aparegut molts pugons i formigues sobre les tiges.
Sembla que les formigues s’alimenten d’un residu lletós del pugó i, a canvi,
els defensen d’enemics com les marietes.
Al costat dels rosers hi ha un grup de pins. Es pot vore que algunes plantes
de visc introdueixen les arrels en el pi i obtenen saba bruta dels seus vasos
llenyosos.
En un últim espai del jardí s’ha sembrat un hort xicotet. Ací, l’escarabat
morrut causa problemes a la collita. Però hi ha una aranyeta microscòpica
que el considera un gran amic, ja que li permet viatjar damunt d’ell.
• Quins tipus de relacions, diferents de la d’alimentació, trobes en el text? Defineix-los.
2 Descriu el tipus de relació que mostra la imatge.

BLOC
2
ELS ÉSSERS VIUS
Els ecosistemes terrestres
Nom Data
En els ecosistemes terrestres els éssers vius estan instal·lats sobre el sòl i envoltats
d’aire. Aquests ecosistemes varien segons el tipus de vegetació i el clima. Entre d’altres
hi ha els boscos, les praderies de muntanya, els deserts i les estepes.
1 Quina és la característica principal dels ecosistemes terrestres?
2 Completa les oracions.
Les praderies de muntanya serveixen per a alimentar el .
El bosc és un ecosistema en què la vegetació predominant són els ,
que proporcionen recer i aliment a nombrosos animals com .
El bosc atlàntic es dóna en llocs amb clima i estius .
Està format per arbres de fulla com .
El bosc mediterrani es dóna en llocs amb clima i estius .
Està format per arbres de fulla com .
3 Digues si aquestes frases són verdaderes (V) o falses (F) i escriu les falses correctament.
Les praderies de muntanya són ecosistemes en què totes les plantes tenen troncs llenyosos.
A les estepes i als deserts el clima és sec i les temperatures són temperades.
4 Relaciona cada animal amb l’ecosistema en què habita.
Marmota •
Llebre •
• Bosc atlàntic
Linx •
• Bosc mediterrani
Ós •
• Praderies de muntanya
Àguila imperial •
• Deserts i estepes
Gall fer •
Pioc salvatge •

BLOC
2
ELS ÉSSERS VIUS
Els ecosistemes aquàtics
Nom Data
En els ecosistemes aquàtics els éssers vius estan voltats d’aigua. Se’n poden diferenciar dos
tipus, segons la quantitat de sals que hi haja dissoltes en l’aigua: els ecosistemes marins, com les
platges, les costes rocoses o el mar obert, i els d’aigua dolça, com els rius o els llacs.
1 Completa aquestes oracions.
Els ecosistemes marins es caracteritzen per la i pel moviment continu
de les aigües degut a l’ i els .
En els ecosistemes d’aigua dolça, com els o els , les aigües
tenen molt poques dissoltes.
2 Relaciona cada animal amb l’ecosistema en què habita.
Puça de mar • • Mar obert
Dofí •
Polp •
• Costa rocosa
Cuc arenícola •
Estrella de mar •
Tauró • • Platja
3 Explica quines característiques té el medi físic dels rius.
4 Escriu el nom dels animals i les plantes que viuen en un ecosistema de llacuna.

BLOC
2
ELS ÉSSERS VIUS
Les persones i el medi ambient
Nom Data
Tot el que envolta un ésser viu i l’influeix constitueix el seu medi ambient. Les nostres accions
afecten cada vegada més el medi ambient; els principals efectes negatius de l’ésser humà són
la contaminació, la desforestació, la desertificació i l’extinció d’éssers vius.
1 Raona la diferència entre medi físic d’un ecosistema i medi ambient d’un ésser viu.
• De què està format el medi ambient d’un ésser viu?
• Poden altres éssers vius formar part del medi ambient d’un individu? Completa la resposta
amb un exemple.
• Quina és aleshores la diferència més important entre el medi físic que ocupa un individu
i el seu medi ambient? Explica-ho amb un exemple.
2 Relaciona les accions de les persones amb els efectes que poden produir.
Pescar salmó en excés. • • Desforestació
Llançar fem a un pantà. • • Extinció d’éssers vius
Fer foc en un bosc. • • Contaminació
3 Observa l’efecte perjudicial de l’activitat humana sobre el medi ambient.

Descriu en què consisteix.

BLOC
2
ELS ÉSSERS VIUS
La conservació del medi ambient
Nom Data
Per a conservar el medi ambient, les autoritats han de crear espais protegits i els ciutadans han
de seguir normes de comportament com reciclar els residus, respectar la naturalesa i estalviar
aigua i energia.
1 En alguns parcs naturals és possible llogar una cabanya per gaudir

de la naturalesa.
• Què és un parc natural?
• Què es protegeix amb les lleis que regeixen els parcs naturals?
• Quines normes de comportament has de seguir si vius algun temps en una d’aquestes
cabanyes?
2 Digues quines de les actituds següents serveixen per a protegir el medi ambient i quines
el perjudiquen, i explica el perquè en cada cas.
A B C D


BLOC
3
MATÈRIA, ENERGIA I TECNOLOGIA
La matèria
Nom Data
Tots els objectes que ens envolten són cossos i estan fets de matèria. Cada matèria
diferent és una substància.
La matèria té dues propietats generals: la massa i el volum.
La massa és la quantitat de matèria d’un objecte i es mesura en quilograms.
El volum és l’espai que ocupa un objecte i es mesura en litres.
1 Completa amb les paraules del requadre.
matèria – substàncies – objectes
• Un got i una forqueta són i estan formats per .
• Les que formen el got i la forqueta són el vidre i l’acer.
2 Uneix les dues columnes.
or •
anell • • objectes
boleta •
vidre • • substàncies
llima •
• Què és la massa? .
En quines unitats es mesura? .
• Què és el volum? .
En quines unitats es mesura? .
4 Completa les frases.
Per a esbrinar la massa d’un cos s’utilitzen les i les .
Un conté 1.000 grams.
El volum d’un líquid es mesura mitjançant recipients graduats, com les .

BLOC
3 MATÈRIA, ENERGIA I TECNOLOGIA

La massa, el volum i la densitat
Nom Data
La densitat és la quantitat de matèria, o de massa, que hi ha en un volum.

Si un cos és més dens que l’aigua, s’afona en aquesta. Si és menys dens, hi sura.
1 Completa aquesta taula.
En quines unitats Amb quins instruments

Què és?
es mesura? es mesura?
Massa
Volum
2 Quin és el volum de la pedra? Explica el mètode que s’ha utilitzat

per a calcular-lo.
cm3 cm3
25 25
20 20
15 15
10 10
5 5

3 Una pilota té un volum de 2.200 cm3 i una massa de 660 g. Una altra pilota
té un volum de 120 cm3 i una massa de 36 g.
• Calcula la densitat d’ambdues pilotes.
• Creus que estan fetes de materials diferents o del mateix material? Explica per què.
• Suraran en l’aigua?

BLOC
3
La densitat
Nom Data
La densitat és una propietat de la matèria, per això tots els objectes construïts amb un mateix
material tenen la mateixa densitat.
La densitat d’un cos s’obté dividint la seua massa entre el volum que ocupa. La unitat de mesura
de la densitat és el gram per centímetre cúbic (g/cm3).
Un cos sura en l’aigua si té una densitat menor que la d’aquesta (1 g/cm3).
1 Calcula la densitat d’un objecte que té una massa de 60 g i un volum de 30 cm3. Per fer-ho,
completa els buits.
Densitat = massa : volum; g: cm3 = g/cm3
• Calcula ara la densitat d’un objecte amb 54 g de massa i 6 cm3 de volum.
Densitat = g: cm3 = g/cm3
• Creus que surarà en l’aigua algun dels dos objectes? Explica per què.
2 Encercla en cada balança la bola que té més densitat i explica per què.
3 Dos objectes diferents construïts amb el mateix material, tenen la mateixa densitat?
Explica per què.

BLOC
3
Les propietats dels sòlids, els líquids i els gasos
Nom Data
Els sòlids tenen volum constant i forma fixa, llevat que sobre aquests actue una força
que els deforme o els trenque.
Els líquids tenen volum constant, però la forma s’adapta al recipient.
Els gasos tenen volum i forma variables: es poden comprimir i expandir.
1 Entre aquestes frases n’hi ha dues errònies. Indica quines són i escriu-les correctament.
Una pedra és un sòlid que canvia de forma si hi apliquem una força i la trenquem.
L’aire és un gas amb un volum que no canvia si hi apliquem una força i el comprimim.
Un globus de goma és resistent, perquè es pot deformar i després recuperar la forma.
2 En la primera imatge pots vore una xeringa en què hi ha 10 cm3 d’aire. En la segona s’ha
espentat l’èmbol de la xeringa sense deixar eixir l’aire, fins a arribar als 5 cm3. Marca,
entre les frases següents, les tres que expressen correctament el que ha passat.
En (A) el volum de l’aire és major que en (B). A
En (A) la massa d’aire és major que en (B).
En les dues xeringues hi ha la mateixa quantitat d’aire.

B
En (A) l’aire està més comprimit que en (B).
En (B) l’aire està més comprimit que en (A).
3 Relaciona mitjançant línies aquestes dues columnes i escriu a la dreta un exemple

de material que presente aquesta propietat.
Es trenca amb facilitat. • • Flexibilitat
Recupera la forma després d’un esforç. • • Duresa
Suporta un esforç sense deformar-se. • • Fragilitat
Es doblega amb facilitat. • • Elasticitat
No es ratlla fàcilment. • • Resistència

BLOC
3
Els materials i les seues propietats
Nom Data
La naturalesa ofereix alguns materials que l’ésser humà utilitza des de temps remots.
La fusta és un d’aquests materials, i s’obté del tronc dels arbres. El processament industrial
de la fusta fa possible fabricar paper. La llana i el lli són fibres naturals amb les quals
s’elaboren teixits. El vidre és una mescla d’arena i altres components que es fonen,
modelen i solidifiquen. La ceràmica també es coneix des de fa molt, i s’obté a partir d’argila
i altres minerals que es mesclen amb aigua, es modelen i es couen en un forn.
Al llarg de la història, l’ésser humà ha anat millorant i perfeccionant les seues tècniques.
Alguns d’aquests nous materials amb un ús molt estés en l’actualitat són els plàstics,
que s’obtenen sobretot del petroli.
1 Completa les frases següents.
• El paper s’obté a partir de la .
• La llana i el lli són naturals.
• Els objectes de ceràmica es modelen i en un forn.
• La millora de les tècniques i els avanços científics permeten crear nous .
• La major part dels plàstics s’elaboren a partir del .
2 Escriu cada terme davall de la imatge que li corresponga.
teixit – ceràmica – plàstic – paper - vidre

3 Explica quines propietats dels plàstics fan que tinguen tants usos i posa exemples d’objectes
fabricats amb aquest material.

BLOC
3
Les forces i la deformació dels cossos
Nom Data
Les forces provoquen deformacions en els cossos. Segons com es comporten davant les forces,
els cossos són indeformables o deformables. Aquests últims poden ser plàstics o elàstics,
segons que recuperen o no la forma.
1 Observa la imatge i fixa’t en quins tipus de cossos s’hi observen.
• Escriu la paraula correcta per a completar les frases.
La part de fusta és un cos .
La banda de goma és un cos .
La boleta de plastilina és un cos .
• Explica la diferència entre cossos indeformables i deformables, usant l’exemple anterior. Posa dos
exemples més de cada tipus de cos.
2 Defineix cos elàstic i cos plàstic. A continuació, escriu una «E» en les imatges que mostren
cossos elàstics i una «P» en les que mostren cossos plàstics.

BLOC
3
Les forces i el moviment dels cossos
Nom Data
Les forces provoquen el moviment d’un cos quan està parat i el paren quan està en moviment.
La força de la gravetat fa que els cossos es moguen atrets cap a la superfície de la Terra
i la força de fregament és la que fa que els cossos en moviment s’aturen.
La velocitat ens indica la rapidesa amb què es mou un cos.
1 En la seqüència següent, la fletxa negra representa la velocitat i les grises indiquen l’acció
de dues forces diferents.
A B C
• Explica què passa en cada imatge. No oblides indicar què representa cada fletxa.
A:
B:
C:
2 Si llancem una pilota perquè la nostra amiga l’agafe des del balcó, és probable que torne
a caure fins a nosaltres. Per què passa això? Subratlla la paraula correcta.
En llançar la pilota cap al balcó,
s’exerceix una força / velocitat cap
avall / amunt. La força de fregament /
la gravetat, que va en el mateix / un
altre sentit, la comença a accelerar /
frenar i perd velocitat / força fins que
es para / cau. A partir d’ací,
la velocitat / força de la gravetat fa
que comence a parar-se / caure i que
la seua velocitat / força augmente fins
a arribar a terra.

BLOC

L’energia
Nom Data
L’energia és la causant que tinguen lloc canvis en la matèria.

Hi ha diferents formes d’energia: lluminosa, química, tèrmica, etc.
L’energia es pot transformar, transferir, acumular i transportar.
1 En aquests exemples, indica de quin cos a quin altre cos es transfereix energia i quin tipus
d’energia és.
• Acostem les mans fredes a una estufa i ens les calfem.
• Colpegem una pilota amb el peu i la llancem lluny.
• Colpegem una nou amb una pedra i en trenquem la closca.
2 Entre aquestes frases n’hi ha dues que són errònies. Indica quines són i escriure-les
a continuació de forma correcta.
El corrent que circula pels cables és energia lluminosa.
Quan un llamp incendia un arbre, té lloc una transformació d’energia elèctrica en energia
tèrmica.
La fusta pot cremar perquè conté energia tèrmica que permet la seua combustió.
En una bateria s’emmagatzema energia química.
3 Analitza les transformacions energètiques que es donen i completa el text.
El menjar ens proporciona energia , gràcies a la qual ens podem moure
i tindre energia . Podem usar el moviment per a calfar-nos les mans
fregant-les i tindre així energia .

4 En aquests exemples, indica quin tipus d’energia està emmagatzemada.
• Conté un cotxe energia química acumulada? On?
• Es pot transportar, és a dir, portar d’un lloc a un altre, aquesta energia química? De quina manera?
• En quina part del cotxe es transforma l’energia química en energia mecànica de moviment?
• De quina manera es transfereix aquesta energia mecànica fins a les rodes?
6 Explica els canvis que produeix l’energia en la matèria en aquests casos.
• Un riu ha excavat una vall profunda.
• Les barres d’urani calfen l’aigua del reactor en una central nuclear.
• En rascar el cap d’un misto, s’inflama.

BLOC

L’ús de l’energia
Nom Data
A Espanya, el sector que més energia consumeix és el transport, i el que menys, l’agricultura.
El tipus d’energia que més s’utilitza són els derivats del petroli.
L’ús de fonts d’energia no renovables origina problemes importants que afecten tot el planeta.
Per a evitar-los, hem de prendre diverses mesures d’estalvi d’energia.
1 Ordena els sectors següents de major a menor consum d’energia a Espanya

i posa dos exemples d’activitat de cada un.
agricultura – indústria – cases – serveis – transport
2 Quina és l’energia final que més es consumeix a Espanya? I la que menys?
3 Completa aquest gràfic sobre els usos de l’energia a les cases espanyoles.
calefacció – aigua calenta – cuina – aire condicionat – il·luminació – electrodomèstics
19 %
22 %
4 %
7 %
47 %
1 %

4 Enumera els quatre problemes principals que poden sorgir per l’ús de l’energia
i la causa fonamental que els genera.
5 El dibuix següent representa l’efecte d’hivernacle. Explica què passa en aquest procés.
• L’efecte d’hivernacle ajuda a mantindre una temperatura adequada per a la vida a la Terra.
Aleshores, quin és el problema que es provoca?
6 Indica les mesures que pots prendre per a estalviar energia a casa.

BLOC
3
La llum i les seues propietats
Nom Data
La llum és blanca i es desplaça a gran velocitat, en línia recta i en totes direccions. Segons
com es comporten davant la llum, els objectes poden ser transparents, translúcids o opacs.
El canvi de direcció que experimenta un raig de llum quan xoca amb un objecte s’anomena
reflexió. El canvi de direcció que experimenta un raig en passar d’un material a un altre material
diferent s’anomena refracció.
1 A quina característica de la llum es refereix cada imatge?

2 Completa el text següent.
La llum travessa amb facilitat els objectes ; per això es pot vore clarament
a través seu. En canvi, només una part de la llum travessa els objectes
i és incapaç de travessar els objectes .
3 Quina llum reflecteix cada un dels objectes següents? Justifica la resposta.
4 Indica quin dels dos dibuixos és correcte i explica per què.

BLOC
3
La calor i la temperatura
Nom Data
La calor és una forma d’energia perquè provoca canvis en els cossos. Quan un cos rep
o perd calor, varia la seua temperatura. El termòmetre és l’instrument que mesura la
temperatura dels cossos.
Segons la capacitat de transmetre la calor, els objectes es classifiquen en conductors i aïllants.
1 Observa la seqüència. Per què canvia la temperatura que marca el termòmetre?
2 Entre els trams de metall que formen les vies del tren hi ha una separació.
Explica per a què serveix i quina relació té amb els canvis de temperatura.
3 De quin material han de ser els objectes per a…?
llana – alumini – ferro fos – vidre – fusta – coure
• Un got per a calfar llet al microones:
• Una paella per a cuinar:
• Els radiadors per a aconseguir un habitatge confortable:
• Uns guants per a passejar per la muntanya:
• Una cullera per a remenar el menjar mentre cuinem:
• L’interior d’un cable perquè conduïsca l’electricitat:

BLOC

L’electricitat
Nom Data
La càrrega elèctrica és una propietat dels cossos. Dos cossos amb la càrrega del mateix tipus
es repel·leixen i dos cossos amb la càrrega de diferent tipus s’atrauen.
El corrent elèctric és el moviment de la càrrega elèctrica a través d’un material. El corrent circula
bé per materials conductors i no circula bé per materials aïllants.
L’electricitat es genera, distribueix i aprofita mitjançant circuits elèctrics, formats per diversos
components: generador, cables, interruptor i receptors.
La majoria dels aparells de les cases es connecten mitjançant endolls a la xarxa elèctrica,
el generador de la qual sol estar en una central elèctrica.
1 Quina càrrega elèctrica poden tindre els dos objectes en cada cas? Col·loca els signes
al lloc que corresponga.
1 1 1 2 2 2
A B C
2 Observa aquesta classificació, troba els errors i encercla’ls.

Per què els materials que has assenyalat estan mal classificats?
Conductors Aïllants
Fusta Suro
Alumini Plàstic
Ferro Plata

Coure Vidre
Goma Or
3 Indica quin nom rep el generador en cada un dels aparells elèctrics següents.
A B C


4 Relaciona mitjançant fletxes.
Pila •
Les càrregues elèctriques
Cèl·lula • Genera corrent altern • •
• circulen en el mateix sentit.
fotovoltaica
Alternador • Les càrregues elèctriques

• Genera corrent continu • •
Bateria • circulen en dos sentits.
5 En l’esquema següent d’un circuit elèctric falta un component. Digues de quin component
es tracta, explica quina funció té i torna a dibuixar l’esquema incloent-lo.
6 Dibuixa tres aparells en què el corrent elèctric produïsca diferents efectes.

Retola l’efecte que provoquen.
7 Explica què és una central elèctrica i quins tipus coneixes en funció de les fonts
d’energia que utilitzen.

BLOC

L’electricitat
Nom Data
Una màquina és un objecte que utilitzem per a estalviar temps i esforç en les nostres activitats.
En totes les màquines és fàcil identificar elements comuns, entre els quals destaquen els
operadors mecànics. La tecnologia és el conjunt de coneixements relacionats amb la invenció
i l’ús de les màquines.
Una estructura està formada per un conjunt d’elements que suporten el seu pes i el transmeten
als punts on recolza, a fi de ser resistent i estable.
1 Relaciona cada un dels elements d’una màquina amb la seua descripció.
L’estructura • • Component de la màquina que produeix moviment.
• Elements que condueixen l’electricitat al motor

La carcassa • o als llocs on és necessària.
• Peça que protegeix la màquina i serveix perquè altres

El motor •
elements s’hi unisquen.
Els circuits elèctrics • • Part sobre la qual descansen els altres components
de la màquina.
Els sensors • • Peces mòbils d’una màquina que s’utilitzen per a transmetre
el moviment o la força d’unes parts a altres.
Els operadors mecànics • • Components que permeten a una màquina rebre informació
de l’interior o de l’exterior.
2 Col·loca al lloc que corresponga del dibuix el nom de cada operador mecànic.
roda dentada – molla – roda – palanca – manovella – eix

3 Observa aquests avanços tecnològics i completa la taula.
A B C D

Nom de l’avanç
En què ens millora la vida?
tecnològic
4 Indica si aquestes estructures són artificials o naturals, de quin material estan fetes
i la funció que tenen.


Programa
d’ampliació
BLOC
1 L’ÉSSER HUMÀ
L’organització del cos humà
Nom Data
La longevitat de les cèl·lules

Segons investigacions recents, la major part de les nostres
cèl·lules viuen menys de deu anys. Quan arriba el moment, se
substitueixen per altres cèl·lules noves, és a dir, són renovades.
En general, el moment de renovació té lloc abans en els teixits
en què les cèl·lules sofreixen o treballen més. Així, com a
mitjana, les cèl·lules epitelials es renoven cada dues setmanes,
i els glòbuls rojos, cada quatre mesos.
Només algunes cèl·lules ens acompanyen al llarg de tota la vida;
entre d’altres, la majoria de les cèl·lules del cervell. Sembla que
la causa és que tenen una funció tan important i delicada que
no poden tindre cap «distracció».
• La major part de les teues cèl·lules són: igual, més joves o majors que tu?
• Què creus que contestaran els companys? Per què?
2 Analitza la renovació cel·lular.
• Explica en què consisteix la renovació de les cèl·lules.
• Amb quina funció vital de les cèl·lules està relacionada? Tria la resposta correcta.
Amb la funció de nutrició.
Amb la funció de relació.
Amb la funció de reproducció.
• Creus que les cèl·lules del cervell es reprodueixen? Per què?

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 1
3 Què saps de les cèl·lules que esmenta el text?
• Marca el nom que reben les cèl·lules del cervell.
Adipòcits Neurones Glòbuls rojos Nervis
• Les cèl·lules del mateix tipus s’agrupen per formar teixits. Com s’anomena el teixit que formen
les cèl·lules de la pregunta anterior?
• Què són els glòbuls rojos?
• Subratlla la paraula o les paraules correctes.

Les cèl·lules que es perden en una hemorràgia són glòbuls rojos / neurones / adipòcits.
L’edat d’aquestes cèl·lules que es perden és de més de sis / menys de quatre / cinc mesos.
• En què es diferencien els glòbuls rojos i les neurones? Dibuixa ambdues cèl·lules.
4 La majoria de les cèl·lules del cervell ens acompanyen durant tota la vida.
• El cervell és un òrgan molt important. Saps per a què serveix?
• Creus que està format per altres teixits a més del teixit nerviós? Per què?
5 Explica aquesta oració: «Les cèl·lules epitelials, que recobreixen la superfície del cos,
es renoven sovint perquè pateixen molts danys».

BLOC
1 L’ÉSSER HUMÀ
La respiració
Nom Data
L’escafandre autònom
L’ésser humà sempre ha volgut explorar l’entorn
que l’envolta encara que les condicions normalment
no li ho permeten, com al fons del mar o a l’espai.
Els humans tenim pulmons, per això no podem
respirar davall de l’aigua com els peixos. Però fa
molt de temps es va començar a pensar i dissenyar
dispositius que ho permeteren.
Antigament, als bussos se’ls feia arribar aire des
de l’exterior mitjançant un tub. Però això feia que
els seus moviments foren molt limitats i només
es pogueren desplaçar pel fons del mar.
L’escafandre autònom s’anomena així perquè fa
possible bussejar amb tota llibertat, ja que no porta
aquest tub. Bàsicament, consisteix en una màscara
connectada amb unes botelles plenes d’aire que
es porten a l’esquena. Fou inventat pel francés
Jacques Cousteau l’any 1946.
• Com podien respirar els bussos antigament?
• Quins inconvenients tenia aquell dispositiu?
• Qui va inventar l’escafandre autònom?
• Per què l’escafandre autònom s’anomena així?

2 Aquest és el dibuix d’un bussejador amb l’equip bàsic. Escriu el nom de cada element
al lloc corresponent.
màscara – regulador - botella – aletes – vestit de busseig – ganivet – rellotge – jupetí
3 Què són les bambolles que expulsen els submarinistes? De quin gas estan compostes?
4 En el busseig amb escafandre autònom s’utilitza una botella plena d’aire comprimit.
El regulador permet controlar la quantitat d’aire respirat i extraure’l a poc a poc de la botella.
Explica per què creus que és necessari l’ús del regulador.
5 En l’espai no hi ha aire per a respirar. A la part de

l’esquena del vestit dels astronautes hi ha una
motxilla que conté l’oxigen que els astronautes
respiren durant les passejades espacials i elimina
el diòxid de carboni que exhalen. Aquesta motxilla
s’anomena subsistema primari de suport de vida.
Per què creus que rep aquest nom?

BLOC
1 L’ÉSSER HUMÀ
La circulació
Nom Data
El sistema limfàtic
A més del sanguini, hi ha un altre sistema circulatori
secundari en l’organisme. A diferència del primer, no és
un circuit tancat i el fluid que transporta es dirigeix en una
única direcció cap al cor. Aquest fluid s’anomena limfa,
és blanquinós i conté només glòbuls blancs i substàncies
dissoltes.
La funció principal del sistema limfàtic és eliminar l’excés gangli
de líquid dels teixits i també intervé en el sistema de limfàtic
defensa enfront d’infeccions. Els ganglis limfàtics són
unes estructures globulars que estan connectades als
vasos limfàtics i formen part, així mateix, d’aquest
sistema defensiu.
limfòcit
Les amígdales són un tipus de ganglis que estan
situades a la faringe; a vegades s’inflamen i és necessari
operar-les.
sistema limfàtic
1 Escriu el nom dels components fonamentals del sistema limfàtic.
ganglis limfàtics – vasos limfàtics
• Els conductes pels quals circula la limfa s’anomenen vasos .
• El sistema limfàtic no és un circuit .
• El sistema limfàtic s’encarrega d’eliminar l’excés de dels teixits.
• El sistema limfàtic intervé en el sistema de enfront d’infeccions.
• Les són uns ganglis limfàtics situats a la .

3 Quines són les dues principals diferències entre la sang i la limfa?
4 Les afirmacions següents es poden relacionar amb el sistema circulatori sanguini

o amb el limfàtic. Escriu la lletra de cada una en la columna corresponent.
A. Té vasos limfàtics.
B. Té vasos sanguinis.
C. El líquid circula des dels teixits fins al cor, i viceversa.
D. Condueix la sang.
E. És un líquid roig.
F. És un líquid blanquinós.
G. Condueix la limfa.
H. El líquid només circula dels teixits al cor.
Sistema circulatori sanguini Sistema circulatori limfàtic
A
5 Completa els mots encreuats.
Horitzontals. 1. Lloc del cos en què es troben B

les amígdales. 2. Tipus de glòbul present només
en el sistema limfàtic. 3. Líquid contingut en els 1
vasos limfàtics.
Verticals. A. Òrgan que impulsa la sang i al qual 2

arriben els vasos limfàtics. B. Estructura globular
del sistema limfàtic.

BLOC
1 L’ÉSSER HUMÀ
La funció de relació. Els sentits
Nom Data
El mètode Braille
Fins al segle xvi es creia que les persones invidents no podien
aprendre. Aleshores es va idear un sistema basat en l’ús de
lletres en relleu; però sense escoles on ensenyar-lo, no va servir
de molt. A més, resultava molt complicat. En 1825 Louis Braille
creà el seu propi mètode: el sistema Braille. El seu ús es va fer
internacional en 1878. Saps en què consisteix aquest sistema?
Si imagines que un full de paper té dibuixades tres columnes
i dues files, formant una taula, i disposes de sis punts, voràs que
hi ha moltes maneres possibles de col·locar-los en cada cel·la
o «quadret». Doncs bé, per representar cada lletra, número,
signe de puntuació i símbol matemàtic, els punts en relleu es
col·loquen de manera diferent.
Per llegir, es col·loquen els dits índex de cada mà sobre el text.
Amb el dit índex de la mà esquerra es llig la línia des de l’extrem
esquerre fins al centre, i amb el dit índex de la mà dreta, des de
la meitat de la línia fins al final. Quan comença a treballar l’índex
dret, l’esquerre ja està al principi de la línia següent; així, la
lectura és contínua.
Per a escriure, es pot utilitzar un paper i un punxó o bé un teclat adaptat.
1 El sistema Braille es va basar en un mètode creat tres anys abans per Nicolas Barbier.
Hi havia diferents combinacions de dotze punts en relleu que es llegien mitjançant un dit.
• Quines diferències trobes entre el sistema de Barbier i el de Braille?
• Què significa que les lletres estan «en relleu»? Què passaria si no fóra així?
• Quin avantatge suposa llegir amb dos dits en comptes de fer-ho amb un de sol?
2 Els òrgans dels sentits són fonamentals en la funció de relació.
Marca els sentits que es tracten en el text.
Vista Oïda Tacte Gust Olfacte

3 Tant Barbier com Braille eren cecs. La ceguesa és la incapacitat de vore-hi,

que és permanent en les persones cegues o invidents.
Tenint en compte com es produeix la visió, quins òrgans podrien estar danyats
en aquestes persones?
4 Els òrgans dels sentits posseeixen uns receptors que capten la informació de tot
el que passa en el nostre entorn. Però quin estímul de l’exterior és fonamental per
al sistema Braille?
Marca l’estímul que percep la pell en la lectura en Braille.
Forma Fred Pressió Textura Calor
5 Quan juguem, estudiem, ens entretenim o ens comuniquem, en molts moments hem
de llegir. Per aquest motiu el sistema Braille s’està adaptant a aquestes noves necessitats,
com ja es va fer quan es van desenvolupar teclats d’ordinador per a invidents.
Escriu una redacció breu sobre les possibles aplicacions del sistema Braille.
6 Des de la invenció del sistema Braille s’han ideat

diferents formes de facilitar a les persones
invidents la comunicació amb el medi.
Posa alguns exemples de com s’ha fet. Et pot ajudar

el dibuix.

BLOC
1 L’ÉSSER HUMÀ
El sistema nerviós
Nom Data
Extremitats que «s’adormen»

Moltes vegades, si mantenim la mateixa postura durant
molt de temps, notem una cosa estranya en desfer-la:
dificultat per a moure’ns i formigueig o adormiment.
Per exemple, si ens asseiem a llegir un llibre i encreuem
les cames, estem «esclafant» algun nervi. Si no canviem de
postura durant massa temps, la compressió mantinguda
del nervi farà que en alçar-nos exclamem: «se m’ha adormit
una cama!»
1 Respon a les qüestions.
• Explica amb paraules teues què està passant en realitat quan a algú «se li adorm»
una cama.
• Si xafes una mànega que estiga connectada

a una boca de reg, l’aigua deixa d’eixir; quan
retires el peu, l’aigua flueix de nou. Relaciona
aquest fet amb el text.
2 Quina part del sistema nerviós està temporalment afectada quan «se’ns adorm»
una extremitat? Marca la resposta correcta.
Sistema nerviós central
Sistema nerviós perifèric
Encèfal
Medul·la espinal

3 Indica quin tipus de moviment es realitza en cada cas.
• Quan tractem d’alçar-nos després d’estar • Quan, davant la sensació que anem a caure,
algun temps asseguts. ens agarrem a l’objecte més pròxim.
Moviment voluntari Moviment voluntari
Moviment involuntari Moviment involuntari
4 Torna a llegir el segon paràgraf de la lectura.
• A què són deguts els efectes que notem? Relaciona les dues columnes.
Dificultat per a moure’s • • Nervi motor
Formigueig o adormiment • • Nervi sensitiu
• Explica la resposta anterior.
5 Els nervis més gruixuts, com els que transmeten la forma de les coses, tarden més a
recuperar-se després d’una compressió que els més fins, com els nervis que transmeten dolor.
Explica per què, quan va passant la sensació de mà «adormida», de primer sentim dolor i després
recuperem el tacte.

BLOC
1 L’ÉSSER HUMÀ
La relació i la salut
Nom Data
Un son reparador
El descans és un hàbit saludable; però hi ha altres hàbits
bons que, alhora, ens ajuden a descansar mentre dormim.
Així, fer exercici durant el dia i portar una alimentació sana
i equilibrada faciliten un son reparador. A més, ambdós
hàbits contribueixen a evitar l’obesitat, que també dificulta
el son.
Si mantenim un horari més o menys fix, el cervell
s’hi acostuma i, arribat el moment, «sap» que és hora
de dormir o alçar-se i ens resulta més fàcil fer-ho.
També és molt important «donar pistes» al cervell sobre
la proximitat del moment de descansar. Per això, tots els dies
farem el mateix abans de gitar-nos. Són activitats positives
per al son totes aquelles que ens relaxen: prendre un bany
o dutxa calents, llegir un llibre, escriure un diari… Això no
obstant, dificulten el son fer els deures, mirar la televisió, jugar
a l’ordinador, el mòbil o la consola just abans de gitar-nos.
A més, hem de sopar almenys dues hores abans i incloure en aquesta última menjada
del dia proteïnes i fruita, així com evitar sucres i refrescos amb cafeïna. No oblides raspallar-te
bé les dents després!
Quines altres pistes podem donar al cervell perquè sàpia que ha arribat l’hora de dormir?
Hem de dedicar el llit només per a això, per a dormir, i no per a jugar, menjar, mirar la tele…
A més, el dormitori ha de ser un lloc tranquil, silenciós, tan fosc com siga possible i amb una
temperatura agradable.
• Com resumiries el text en tan sols unes línies?
• Per què creus que el text es titula «Un son reparador»?

2 Analitza l’afirmació: «el descans és un hàbit saludable».
• Què és un hàbit saludable?
• Per què el descans ho és?
• A més dels que s’esmenten en el text, quins altres hàbits saludables coneixes?
3 Indica quines activitats realitzes abans de gitar-te per tindre un son reparador.
• Marca les activitats del text que inclous en la teua rutina.
Prendre un bany o dutxa calents. Llegir un llibre. Escriure un diari.
• Digues quines altres activitats dus a terme o creus que podries realitzar per relaxar-te.
4 El xocolate és un aliment que conté una substància semblant a la cafeïna:

la teobromina.
Creus que menjar xocolate després de sopar ajuda a agafar el son? Selecciona
la resposta correcta.
No, perquè el xocolate conté una substància excitant.
Sí, perquè menjar xocolate és una activitat relaxant.
Sí, perquè el xocolate conté sucre.
5 Observa les imatges i decideix en quina habitació dormiries millor.

Una vegada que la nostra habitació té les condicions adequades, quina és la postura
més convenient que hem d’adoptar per a dormir?

BLOC
1 L’ÉSSER HUMÀ
L’aparell locomotor
Nom Data
Som més alts al matí que

a la nit
Els cartílags de l’aparell locomotor són com esponges
xicotetes que contenen gran quantitat d’aigua. Entre d’altres,
hi ha els cartílags que separen totes les vèrtebres entre si:
els anomenats discos intervertebrals.
Des que ens alcem fins que ens gitem, caminem, correm,
ens asseiem per fer els deures…; duen a terme moltes
activitats en les quals els cartílags han de suportar el pes
del nostre cos. I durant tot aquest temps, van perdent
aigua.
En canvi, mentre ens trobem estirats quan dormim,
els nostres cartílags recuperen l’aigua que els fa elàstics
com una molla. Així, quan ens despertem som d’un a dos
centímetres més alts que quan ens gitem.
1 Respon a les qüestions.
• Què és més correcte dir, que encollim de dia o que creixem de nit?
Justifica la resposta.
• Segons la resposta anterior, creus que la imatge ens pot confondre? Per què?
2 En el text es compara el cartílag amb una esponja i amb una molla.

Explica aquestes comparacions.

3 Segons el text, els cartílags són estructures elàstiques.
• Què significa aquesta qualitat?
• Recordes quin altre component de l’aparell locomotor és elàstic?
4 El cartílag de les articulacions i els discos intervertebrals és un teixit tovet

que es comprimeix quan es pressiona.
Quines altres estructures de l’organisme estan formades per cartílag?
5 Els reconeixements mèdics serveixen per a comprovar quin és el nostre estat de salut.
Per això, ens pesen, ens mesuren i ens realitzen una sèrie de proves.
• Quan creus que es realitzen els reconeixements mèdics? Marca la resposta correcta.
Al matí. A la vesprada. A la nit.
• Justifica la resposta anterior.
6 Si un corredor de marató es mesurara l’estatura en arribar a la meta, després de recórrer els

més de 42 km d’aquesta prova, arribaria a mesurar fins a tres centímetres menys.
• Com explicaries aquest fet?
• Si dos corredors comencen la cursa amb la mateixa estatura i diferent pes, qui mesura més al final
de la prova: el que pesa més o el que pesa menys? Per què?

BLOC
2 els éssers vius

L’organització dels éssers vius
Nom Data
La màgia de les cèl·lules

Tenia set anys quan vaig pujar dalt d’una
caixeta a la classe de segon de la senyora
Novak, una caixeta prou alta per a permetre’m
posar l’ull dret sobre la lent d’un microscopi.
Per a desgràcia meua, estava massa prop
i només vaig poder vore un cercle de llum
borrosa. Al final em vaig calmar prou per a
escoltar que la professora ens ordenava que
ens allunyàrem de l’ocular. I va ser aleshores
que va passar; aquest fet tan important
canviaria el curs de la meua vida. Un parameci
aparegué nadant en el camp de visió. En vaig quedar fascinat.
Les estrepitoses veus dels altres xiquets restaren esmorteïdes, igual que les característiques olors
escolars: la dels llapis acabats d’esmolar, la de les ceres noves i els estotjos de plàstic de Roy
Rogers. Vaig quedar immòbil, encisat per l’estrany món d’aquesta cèl·lula que, per a mi, resultava
més excitant que els efectes especials realitzats per ordinador de les pel·lícules actuals.
En la ingenuïtat de la meua ment infantil, no vaig considerar aquest organisme com una cèl·lula,
sinó com una persona microscòpica, un ésser capaç de pensar i sentir. Més que moure’s sense
rumb, semblava que aquest organisme microscòpic unicel·lular tenia una missió, tot i que no
arribava a comprendre quina classe de missió
era la seua.
En silenci, vaig contemplar «per damunt del
muscle» el parameci i vaig observar com es
desplaçava, tot afanyós, pel fluid d’algues.
Mentre estava concentrat en el parameci, el
llarg pseudòpode d’una ameba llargueruda
començà a entrar en el camp de visió.
La meua visita al món lil·liputenc s’acabà
just en aquell instant, quan Glenn, el
perdonavides de la classe, em va espentar
per fer-me baixar de la caixa, reclamant
el seu torn al microscopi.
La biologia de la creença, de Bruce Lipton
1 Quins éssers vius s’esmenten en el text? Són unicel·lulars o pluricel·lulars?

2 Les amebes són organismes unicel·lulars amb unes estructures anomenades pseudòpodes.
Què significa aquesta paraula? Per esbrinar-ho, fixa’t en les pistes següents i intenta trobar
la teua pròpia definició.
Pista 1. Pseudo: ve del grec i significa ‘fals’, ‘mentider’.

Pista 2. Podòleg: metge que tracta els peus.
• Definició de pseudòpode:
• Per a quines funcions bàsiques, nutrició, relació o reproducció, creus que són importants
els pseudòpodes per a les amebes? Explica per què.
3 Les cèl·lules de les amebes i els paramecis són semblants a les cèl·lules dels animals. Dibuixa
una cèl·lula animal i retola’n les parts. Escriu-hi al costat la funció de cada part.
4 El text esmenta un aparell que s’usa per a vore aquests organismes. Escriu com s’anomena,
explica per a què serveix i com s’ha d’utilitzar aquest instrument.

BLOC
2 els éssers vius

La classificació dels éssers vius
Nom Data
Una mescla de criatures

Al nostre planeta, la major part dels éssers vius
són minúsculs. Una cullerada d’aigua de mar conté
una mescla de diminuts nadadors lliures i éssers
flotants a la deriva. La majoria són microscòpics.
Altres serien visibles si no foren quasi transparents.
S’observen éssers gelatinosos que cavalquen
els corrents; altres, de formes conegudes però
en miniatura, es mouen amb agilitat: són calamars
i polps bebés, larves de peix d’ulls grans…
Molts són devorats per altres éssers com ells
o per enemics més grans, com peixos adults
i balenes.
Adaptació de «Microfauna marina».
National Geographic, novembre de 2014
• Com són la majoria dels éssers vius que habiten la Terra?
• Els organismes de què parla el text viuen al mar. Tots poden nadar?
Com es mouen en l’aigua els éssers vius no nadadors?
• Reconeixes algun animal en la fotografia?

Dibuixa’l i digues a quin grup pertany i per què.
2 En el text es parla de diversos éssers vius diferents, visibles a simple vista. Identifica a quin
regne i grup pertany cada un.
• «Éssers gelatinosos que cavalquen els corrents».
• «Calamars i polps bebés».

• «Enemics més grans, com peixos adults i balenes».
3 En el text, a més, es parla d’altres éssers vius que no es veuen bé a simple vista.
• Quines dues causes s’esmenten en el text perquè no es vegen bé?
1.
2.
• A quin regne o regnes creus que pertanyen aquests éssers vius? Justifica la resposta.
4 Molts dels éssers vius dels quals tracta la lectura acaben sent devorats
per altres organismes.
• Observa la fotografia i digues què tenen aquests

animals per a evitar que altres se’ls mengen.
• Són vertebrats o invertebrats? A quin grup

pertanyen?
• Busca informació i digues quines proteccions tenen altres grups d’animals invertebrats marins.

BLOC
2 els éssers vius

Els fongs i altres regnes
Nom Data
Algues contra la malària

Un equip d’investigadors de la Universitat de
Califòrnia va utilitzar una alga verda, Chlamydomonas
reinhardtii, per a combatre la malària en ratolins de laboratori.
Els cloroplasts d’aquesta alga produeixen una substància
especial. Quan és injectada en els ratolins de laboratori,
el seu organisme confon aquesta substància amb el
microorganisme que origina la malària (Plasmodium
falciparum) i crea defenses efectives contra aquest.
El pas següent és comprovar si aquesta substància és útil
per a produir una vacuna que funcione en l’ésser humà.
1 Contesta a les preguntes sobre la lectura.
• De quina malaltia es parla en el text? Quin organisme la provoca?
• Quin ésser viu han utilitzat els investigadors per a tractar d’obtindre una vacuna? Sobre quin
altre ésser viu s’ha utilitzat?
• És efectiva en l’ésser humà, la vacuna?
2 Indica com classificaries (regne, grup…) els éssers vius de què parla el text.
• Chlamydomonas reinhardtii.
• Plasmodium falciparum.
• Ratolí de laboratori.
• Ésser humà.

3 Llig les frases següents i relaciona-les amb les respostes que has donat
en l’activitat anterior.
• L’alga produeix una substància que l’organisme confon amb el parameci.
• La vacuna s’està provant en ratolins perquè es vol utilitzar en l’ésser humà.
4 Observa la imatge que acompanya la lectura i respon.
• Com es pot vore el Plasmodium falciparum d’aquesta manera? S’hi ha utilitzat algun instrument?
Es podria vore a simple vista? Per què?
• Com es desplaça aquest protozou?
• De quines altres maneres es poden desplaçar aquests microorganismes?
5 Les algues de què parla el text són algues verdes que podrien ser beneficioses
per a l’ésser humà.
• Són algues unicel·lulars o pluricel·lulars?
• En quina part de les cèl·lules de l’alga es produeix la substància usada per a elaborar vacunes?
• Les cèl·lules de l’alga, a quines cèl·lules d’altres éssers vius s’assemblen? Per què?
• Quins altres usos beneficiosos de les algues coneixes?
• Quina és la característica que tenen en comú les algues i les plantes?

BLOC
2 els éssers vius

Els animals
Nom Data
L’ornitorinc
L’ornitorinc probablement és l’animal més estrany de
tots els que hi ha. Té les potes palmejades, com les
llúdries, una boca en forma de bec d’ànec i una cua
semblant a la del castor. Per si no n’hi haguera prou
amb això, es tracta de l’únic mamífer que pon ous i
un dels pocs que és verinós. Encara que només ho
són els mascles. Per això, és normal que els científics
quasi es tornaren bojos en intentar classificar-lo per
primera vegada.
L’ornitorinc viu en rius i rierols d’Austràlia, i és
carnívor. S’alimenta de larves d’insectes, carrancs i altres invertebrats. Com ja s’ha dit,
les cries naixen d’ous, però la mare les alleta quan ixen d’aquests; això no obstant, no té
mugrons, a diferència de la major part dels mamífers.
1 Què tenen en comú una llúdria, un castor i un ornitorinc?
2 En què es diferencien una llúdria, un castor i un ornitorinc?
3 Escriu el nom d’altres animals que visquen a Austràlia.
4 Alguns animals, com l’ornitorinc, utilitzen verí per a defensar-se o atacar. Escriu el nom
de tots els animals que conegues que utilitzen verí com l’ornitorinc.

5 Completa aquestes frases relatives a l’ornitorinc.
• Pel tipus d’alimentació, és un .
• Pon , però és un mamífer perquè les cries de la mare.
• A diferència d’altres mamífers, les seues mamelles no posseeixen .
• Només els mascles són .
6 Aquests éssers vius s’assemblen entre si, però es classifiquen en grups diferents perquè
per fer-ho es tenen en compte altres característiques i no simplement la forma. Assenyala
una característica de cada un que el diferencie de l’ésser viu del costat i classifica’ls.

BLOC
2 els éssers vius

Les plantes
Nom Data
Una flor gegant i pestilent

A Sumatra, una illa d’Indonèsia, viu una planta anomenada
Amorphophallus titanum, que té una flor que fa molt mala
olor i és una de les més grans del món.
La planta fa més d’1,5 metres d’alçada i tarda diversos
anys a florir. La flor «gegant» es mustia en menys de dos
dies.
D’aquesta flor emana una olor fètida de carn podrida. Per
aquesta raó ha sigut anomenada «flor cadàver». La funció
d’aquesta desagradable aroma és atraure les mosques
que busquen cadàvers per a pondre els ous. La planta les
enganya i així aconsegueix que el seu pol·len viatge d’una
flor a una altra enganxat al cos de les mosques.
1 Quines qualitats fan especials la flor d’Amorphophallus titanum?
2 On viu aquesta planta tan estranya de la qual parla el text?
3 Quant de temps viu aquesta flor?
4 Quin mecanisme ha desenvolupat per a aconseguir atraure els seus pol·linitzadors?
5 Quin grup d’animals són els pol·linitzadors d’aquesta flor?
6 Posa exemples d’altres animals que siguen pol·linitzadors. Si coneixes el nom de la planta
que pol·linitzen, apunta’l també.

7 Escriu el nom de les parts de la flor.
pètal – sèpal – estams – pistil - ovari
8 Completa les frases.
• La reproducció de les plantes pot ser de dos tipus: i .
• En la reproducció sexual intervenen plantes.
• Els òrgans reproductors de les plantes són les .
• La part masculina d’una flor són els i la part femenina és el
.
9 Escriu davall de cada planta el tipus de reproducció asexual que presenta.

BLOC
2 els éssers vius

Els ecosistemes
Nom Data
Els horts escolars són notícia

L’AMPA d’un centre escolar ha decidit
recuperar l’hort de l’escola, que feia 10 anys
que no es cultivava. El primer dia, els petits
horticultors van fer un plànol de l’hort i, després,
van preparar els bancals per plantar-hi les primeres
hortalisses (creïlles, cebes, porros i pésols), van
afegir cucs a la terra i van traure els caragols
del seu futur hort.
Adaptació d’«Horticultores en edad escolar».
Lavozdeaviles.com, 13 d’abril 2014
Els bancals on els estudiants d’un centre de primària realitzen les seues plantacions tenen
un sistema de reg gota a gota. Segueixen una manera ecològica de cultivar, per això no arranquen
les collites, sinó que les tallen perquè les arrels sempre s’hi queden.
Durant el curs realitzen les plantacions de temporada. A l’octubre plantaren encisam, coliflor,
bròquils, cols, carlotes o faves; a la primavera ha sigut el torn de les tomaques, les carabasses
o els carabassons.
Adaptació de «Modelo a seguir de cómo lograr un huerto escolar ecológico».
Lasemana.tv, 25 de març de 2014
Per al projecte d’hort ecològic, una escola ha facilitat un terreny prou gran: uns 50 metres quadrats.
El bidell s’ha encarregat de llevar les pedres i l’Ajuntament ha aportat dos camions de terra per
a anivellar el terreny, que té un lleuger pendent.
Es crearan quatre bancals; en alguns, es plantarà calèndula per a atraure marietes, perquè les seues
larves devoren els perjudicials pugons. Envoltant els bancals també es crearà una bardissa de plantes
aromàtiques, amb rudes als cantons per fer fugir els talps.
Als bancals s’aniran plantant de manera escalonada verdures i hortalisses de tot tipus.
Adaptació de «La comunidad escolar de Oca cultivará un huerto ecológico».
Lavozdegalicia.es, 2 d’abril de 2014
1 Explica què és un hort.
• Creus que un hort és un ecosistema? Per què? Si creus que ho és, indica de quin tipus.

2 Els ecosistemes anomenats artificials tenen la major part dels components, com aigua, tipus
de sòl i organismes vius, controlats per les persones.
Creus que l’hort és un ecosistema natural o artificial? Justifica la resposta.

3 Per a viure, les plantes d’un ecosistema necessiten aigua.
• Com l’obtenen les plantes de l’hort?

• Què creus que significa el refrany: «aigua de pluja no lleva reg»?

4 Imagina un hort escolar que reunira les característiques descrites en tots els textos.
Quines poblacions tindria? Variarien aquestes poblacions al llarg de l’any? Explica per què ho saps.

5 A més de l’ésser humà, hi ha altres animals que modifiquen el medi físic de l’hort.
Quin és el medi físic? Quins d’aquests animals s’anomenen en el text i com actuen?

6 Indica quines accions descrites en els textos indiquen que els horts escolars són ecològics.
Traure els caragols en comptes de matar-los Llevar les pedres en comptes de deixar
amb productes químics. que les plantes cresquen entre aquestes.
Atraure marietes per eliminar pugons Fer fugir els talps mitjançant
en comptes de fer-ho amb insecticides. una planta.
Tallar la collita i no arrancar les arrels. Utilitzar terra per a anivellar el terreny
en comptes de plantar en pendent.

BLOC
2 els éssers vius

Les relacions dels éssers vius
Nom Data
Un menú molt ampli

L’àguila cuabarrada és un rapaç que s’alimenta d’ocells de
mida xicoteta (sobretot de perdius i coloms), mamífers mitjans i
xicotets (principalment cervatells i conills), i també de diferents
rèptils que s’amaguen entre els arbustos de timó
i lavanda.
Així mateix, aquesta àguila a vegades aprofita també cadàvers
d’altres animals abandonats entre les estepes. Es creu que
aquest comportament, observat en parelles de les muntanyes
de Toledo, el mostren només quan escassegen les preses. Això
passa a l’hivern, època de l’any en la qual hi ha menys aliment
disponible en la naturalesa, i també en qualsevol estació en
àrees on hi ha menys preses.
Adaptació d’«Un menú muy amplio». National Geographic,
juny de 2009
• Quina és la dieta de l’àguila cuabarrada? És sempre la mateixa? Si no és així, indica com varia.

• Segons la resposta anterior, quin tipus d’animal és l’àguila cuabarrada? Marca la resposta
o respostes correctes i, a continuació, justifica l’elecció.
Consumidor primari Consumidor terciari Descomponedor
Consumidor secundari Carronyer

2 Analitza les diferents relacions d’alimentació que hi ha en l’ecosistema

que habita l’àguila cuabarrada.
• Què mengen les preses de l’àguila cuabarrada? Relaciona mitjançant fletxes.
Perdius i coloms (omnívores) • • Arbustos
Cérvols i conills (herbívors) • • Herbes
Rèptils (carnívors) • • Animals xicotets

• Fes un esquema de la xarxa tròfica en què participa l’àguila a l’estiu.
• Fes un esquema de la xarxa tròfica en què participa a l’hivern.
3 Quan escasseja l’aliment, l’àguila cuabarrada es pot menjar el que queda dels animals
capturats i devorats abans per altres consumidors secundaris.
• Observa el dibuix i indica quin tipus de relació s’estableix entre el linx ibèric i l’àguila cuabarrada.
Mutualisme
Parasitisme
Comensalisme
Competència
Cap
• Explica la resposta anterior.

4 Quan escassegen les preses, quin tipus de relació s’estableix entre els depredadors
com l’àguila cuabarrada? És una relació beneficiosa o perjudicial? Explica per què.

BLOC
2 els éssers vius

La importància de la fotosíntesi
Nom Data
Bavoses amants del sol

«Plantes, no sou tan especials». Aquest és el missatge del mol·lusc marí Elysia
chlorotica, que no solament sembla una fulla sinó que actua com a tal.
Aquesta bavosa pot viure de la llum solar tota la vida (fins a un any); tot el que
necessita són unes poques algues de color verd groguenc.
La captació d’energia solar per fotosíntesi és més coneguda com una
propietat exclusiva de plantes i algues. Però fa dècades els biòlegs marins
van descobrir que les bavoses de mar «roben» a les algues de les quals
s’alimenten uns components cel·lulars anomenats cloroplasts, que utilitzen
per a convertir el diòxid de carboni en sucres.
El cos en forma de fulla, de cinc centímetres, permet a l’Elysia chlorotica
captar amb eficiència la llum solar per realitzar la fotosíntesi.
Adaptat de National Geographic, agost de 2010
1 Observa la imatge i respon a les preguntes.
• Per l’aspecte, per què diries que l’Elysia chlorotica és un animal? A quin altre animal et recorda?
• En què s’assembla externament l’Elysia chlorotica a una planta?
• Quins altres éssers vius s’observen en la imatge?
2 L’Elysia chlorotica és un animal; això no obstant, obté l’energia de manera diferent

de la gran majoria dels animals.
• D’on obtenen l’energia la major part dels animals?
• Com aconsegueix, en canvi, l’energia aquest mol·lusc marí?
• Quins altres éssers vius obtenen l’energia de la mateixa manera que l’Elysia chlorotica?

3 Les bavoses d’aigua duen a terme la funció de nutrició de manera semblant

a les plantes i les algues.
Marca els processos que inclou la funció de nutrició.
Relació
Respiració
Reproducció
Fotosíntesi
• Explica en què consisteix el primer procés que has marcat prenent com a model
l’Elysia chlorotica.
4 Els éssers fotosintètics aquàtics desenvolupen la fotosíntesi dins de l’aigua.
• Marca què necessiten per a realitzar aquest procés.
Aigua Oxigen
Sals minerals Diòxid de carboni
• Indica d’on creus que obté l’Elysia chlorotica cada un d’aquests components.
5 En nàixer, l’Elysia chlorotica és un animal grisenc amb taques brunes.

Torna a llegir el text i respon.
• Per què creus que aquest mol·lusc marí té per «cognom» chlorotica?
• Per què el mol·lusc adult és de color verd?
• Quina substància verda fa possible que l’Elysia chlorotica realitze la fotosíntesi?

En quins components de les seues cèl·lules creus que es troba aquesta substància?
• Per què és tan important la fotosíntesi per als éssers vius?

BLOC
2 els éssers vius

Els tipus d’ecosistemes
Nom Data
Esculls de corall
Els esculls són un dels ecosistemes
més diversos del planeta. Hi ha unes
900 espècies de coralls i més de
4.000 espècies de peixos depenen
dels esculls coral·lins per a sobreviure.
A més, hi habiten molts altres animals:
esponges, crustacis, mol·luscos,
estrelles de mar, tortugues i serps
marines, dofins, taurons…
Els esculls comencen a formar-se quan
un animal xicotet de menys de dos
centímetres, anomenat pòlip, es fixa a una
roca del fons marí. Encara que el seu cos
és tou, la base està formada per un esquelet
dur protector.
A l’interior dels seus teixits viuen unes algues microscòpiques. Els coralls obtenen els nutrients
dels productes derivats de la fotosíntesi de les algues; però també tenen tentacles punxants
i verinosos amb els quals capturen zooplàncton i fins i tot peixos xicotets.
Els pòlips viuen en aigües netes, càlides i poc profundes. Ací es divideixen i formen colònies:
els coralls. Quan una generació de coralls mor, l’esquelet es manté i la generació següent s’hi fixa
i hi creix damunt. Així es formen els esculls de corall! Saps que poden fer uns quants metres
d’ample i estendre’s al llarg de diversos quilòmetres?
• Què és un escull de corall? Explica-ho amb paraules teues.
• Què és un pòlip? Descriu breument aquest animal.

2 Segons el text, un escull de corall és un ecosistema.
• Quin tipus d’ecosistema és? Tria les opcions correctes i ordena-les a continuació per respondre.
Terrestre Aquàtic Aigua dolça Marí
• Dels ecosistemes que coneixes, amb quin l’identifiques?
Platja Costa rocosa Mar obert
3 També en el cas dels esculls de corall, el medi físic té una gran influència sobre
els éssers vius.
• Quins són els factors físics més influents en aquest ecosistema?
• Creus que podria haver-hi un escull de corall en mar obert? Per què?
4 Segons el text, els esculls de corall són ecosistemes molt diversos. Què creus
que significa aquesta afirmació?
Que posseeixen característiques de molts ecosistemes diferents.
Que els éssers vius que els constitueixen són molt diferents entre si.
Que hi ha esculls de molts tipus.
5 A l’interior dels teixits dels pòlips hi ha algues microscòpiques.
• Quin tipus de relació hi ha entre les algues i els pòlips? En què consisteix?
• Quins altres tipus de relació creus que es poden donar en aquest ecosistema?
Fes una descripció breu de cada un.

BLOC
2 els éssers vius

Les persones i el medi ambient
Nom Data
Un bosc en perill
Els boscos de surera o suredes són un
dels ecosistemes més importants d’Europa.
Hi habiten moltes espècies de plantes, com les
aromàtiques, les medicinals i els cultius d’olivera
i blat; a més, són recer d’algunes de les espècies
animals més amenaçades, com l’àguila imperial
i el linx ibèric.
Les persones solien cuidar molt les sureres
perquè ens proporcionen bellotes per a l’alimentació
del porc ibèric i suro per a fabricar taps.
El suro s’extrau de l’escorça de la surera sense
necessitat de talar l’arbre. Saps que l’escorça
torna a eixir?
Mentre obtenen profit de les suredes, les persones
les mantenen netes de restes vegetals que puguen
intervindre en un incendi.
Això no obstant, la surera (Quercus suber) està en perill d’extinció a Espanya.
Les suredes s’han anat abandonant perquè el suro s’usa cada dia menys.
Així, en la producció de taps s’utilitzen ara materials com el plàstic i el metall,
la fabricació dels quals és molt contaminant.
Una altra amenaça per a la supervivència de les suredes és la migració rural.
• Quins elements de l’ecosistema, la sureda, s’anomenen en el text? És l’ésser humà un d’aquests?

Per què?
• Segons les dades que proporciona el text, quines relacions es donen entre els éssers vius
de la sureda?

2 Les suredes ocupen llocs amb un clima càlid, tot i que suporten alguna gelada de tant
en tant, i sequeres estivals (a l’estiu) amb pluges abundants la resta de l’any.
Compara el medi físic de la sureda amb el dels boscos que coneixes.
3 Les persones podem tindre diversos efectes negatius sobre el medi ambient.
• Entre d’altres hi ha la desaparició de boscos, com la sureda. Quin altre nom rep
aquest fet?
Inforestació Extinció Desforestació
• Creus que la desaparició de les suredes pot provocar desertificació?

Explica la resposta.
4 Tots els ciutadans, en la nostra vida quotidiana, ens podem comportar d’una manera
respectuosa amb el medi ambient. També les autoritats tenen responsabilitats en la seua
protecció.
• Amb quina norma de comportament relaciones el text?
• Què creus que poden fer les autoritats per a protegir aquest ecosistema?
5 La fabricació de taps de plàstic o metall, segons el text, és contaminant. Però poden

presentar algun altre problema ambiental una vegada que s’han usat? Què hem de fer
amb els taps perquè no suposen un problema?
6 Segons el text, la migració rural també amenaça la supervivència de les suredes.
Què creus que significa aquesta afirmació?

BLOC

La matèria i les seues propietats
Nom Data
L’aire, l’aigua i la pressió atmosfèrica

Rares vegades som conscients que la nostra vida es
desenvolupa al fons d’una piscina gegantina. Vivim
submergits en un oceà d’aire, l’atmosfera, que té una
profunditat de més de cent quilòmetres. Com que els gasos
es poden comprimir pel seu propi pes, el resultat és que
quasi tot l’aire d’aquesta enorme piscina està confinat
en els deu o vint quilòmetres més pròxims al sòl.
A la superfície vivim esclafats davall el pes de tot
aquest aire, però aquest pes ens resulta agradable:
en diem «pressió atmosfèrica». Quan ascendim a una
muntanya alta i aquesta pressió disminueix, la menor
densitat de l’aire fa que sentim una certa angoixa, que
ens cansem fàcilment i que hàgem de respirar més
ràpid per a introduir en la nostra sang l’oxigen que
necessitem.
1 Explica en què s’assemblen i en què es diferencien els líquids i els gasos.
• Quant al volum, es diferencien en el fet que
• Quant a la forma, s’assemblen en el fet que
2 Raona sobre la relació entre profunditat i pressió.
Raquel juga amb les amigues a la piscina. A la part fonda hi ha 2,5 m de profunditat i Raquel ha
comprovat que, si s’hi submergeix, sent molta pressió a les orelles. Per què sent més pressió ací
que quan busseja a la part poc profunda, on cobreix només mig metre?
Troba les tres frases correctes que expliquen el que ha notat Raquel.
A la part profunda hi ha més pressió perquè l’aigua està menys freda.
Allí hi ha més pressió perquè la profunditat és més gran.
Hi ha més pressió perquè hi ha menys gent nadant.
Com més profunditat, més alta és la pressió que se sent en bussejar.
La pressió depén només de la profunditat a què es busseja, no de la zona

de la piscina, de la seua grandària o forma.

3 Dedueix les condicions de pressió segons la profunditat.

0m
A la piscina de salts hi ha submergits tres bussejadors

experts, A, B i C. Sabent que la pressió és directament 1m
proporcional a la profunditat, indica si les frases següents
són verdaderes (V) o falses (F). Escriu correctament les falses. 2m
El bussejador A és el que sent més pressió.

3m
El bussejador C és el que sent més pressió.
4m
El bussejador B sent una pressió tres vegades major que el A.
El bussejador C sent el doble de pressió que el A. 5m
4 Relaciona la pressió i la densitat.
La densitat influeix sobre la pressió que un líquid o un gas pot exercir: com més alta és
la densitat, més alta és la pressió. Raquel està en una piscina d’aigua que té una densitat
d’1 g per cada cm3. Respon raonadament a les preguntes següents.
• Si estiguera en una piscina d’aigua molt salada, amb una densitat d’1,2 g/cm3, notaria
més pressió o menys al fons de la part fonda?
• Si estiguera en una piscina de mercuri, amb una densitat de 14 g/cm3, és a dir, catorze
vegades més gran que la de l’aigua, què notaria respecte a la pressió?
5 Utilitza les unitats de pressió.
La unitat de mesura de la pressió és l’atmosfera (atm). Al nivell del mar, la pressió atmosfèrica
és d’una atmosfera (1 atm). Si un bussejador se submergeix al mar a una profunditat de 10 m,
a quina pressió es trobarà? Marca la resposta correcta i explica per què.
A la mateixa pressió que a la superfície del mar.
A 1 atm de pressió, perquè està davall 10 metres d’aigua, que equivalen a 1 atm d’aire.
A dues atmosferes de pressió: la que hi ha a la superfície del mar, més la resultant
de submergir-se a 10 metres de profunditat.

BLOC

Les forces i el moviment
Nom Data
Compte amb les rodes

Per fi ha arribat la primavera i és hora de traure la bicicleta.
Després d’estar tants mesos guardada, és important
que comprovem l’estat dels pneumàtics. Quan no la usem
durant molt de temps, la bicicleta s’ha de guardar en un lloc
fresc i sense sol; si no és així, és probable que la coberta
estiga danyada i hàgem de canviar-la. Quan comprovem
l’estat de les cobertes, també ens haurem de fixar que
no estiguen molt desgastades. D’altra banda, les cambres
de la bicicleta solen perdre part de l’aire que contenen
fins i tot si no estan punxades; així és que les unflarem
abans de cada ús sempre que siga necessari. Però quant
cal unflar les cambres?
Al lateral de la roda el fabricant indica quant d’aire ha de contindre. Si conté massa aire,
disminueix l’adherència dels pneumàtics; si conté molt poc d’aire, en passar per un clot
la cambra pot patir doblecs i fregar contra ella mateixa fins a foradar-se.
1 Cada roda o pneumàtic de la bicicleta està format per tres elements. Saps quins són?
Les rodes estan formades per la llanta, que és la part metàl·lica; la , que és
el tub buit de goma que s’ompli d’aire, i la , que és la part que contacta
amb el terra i, com indica el seu nom, cobreix l’anterior.
2 Segons el text, abans d’utilitzar una bicicleta que ha estat molt de temps guardada,
hem de revisar les rodes. En què consisteix aquesta revisió?
Resumeix el primer paràgraf del text per respondre a la pregunta.
3 Si usem pegats per a reparar punxades, no és aconsellable portar-ne més de dos

en cada cambra.
• Explica amb paraules teues què significa que una roda està punxada.

• Com relacionaries una punxada amb les propietats dels gasos?
4 La cambra de la bicicleta està feta principalment de goma.
Per a acomplir la seua funció, la cambra ha de ser deformable o indeformable? Plàstica o elàstica?
Justifica la resposta.
5 Per què ens desplacem quan muntem en bicicleta?
Completa la resposta.
La del pedaleig fa que la bicicleta es moga; la bicicleta s’atura
a causa de la força de quan parem de pedalejar.
6 Què significa la frase «si conté massa aire, disminueix l’adherència dels pneumàtics»?
• Amb quin tipus de força està relacionada aquesta afirmació? Es tracta d’una força de contacte
o d’una força a distància?
• A què és deguda aquesta força: a l’aigua, al sòl o al vent? Explica com actua.
7 Les bicicletes de competició tenen les cobertes estretes i llises; en les bicicletes de muntanya
les cobertes són amples i amb tacs o dibuix. Per què són diferents les cobertes?
La bicicleta de competició s’utilitza per a córrer més, i la de muntanya, per a superar obstacles.
Relaciona mitjançant fletxes.
Coberta llisa • • Més resistència a l’aire
Coberta amb tacs • • Menys fregament amb el sòl
Coberta estreta • • Menys resistència a l’aire
Coberta ampla • • Més força de fregament

BLOC

Nous materials
Nom Data
El grafé
L’any 2004, dos científics russos van
descobrir un nou material que actualment
té fascinats tots els investigadors per
les seues propietats: el grafé. És transparent,
flexible, molt resistent i lleuger, impermeable
i condueix l’electricitat millor que cap metall
conegut.
El grafé està bàsicament format per
carboni, que també s’utilitza en l’elaboració
de l’acer o de la fibra de carboni. S’obté a partir
del grafit, que és el material amb què està feta
la mina dels llapis, per exemple. El grafit és molt
abundant en la naturalesa, per això fabricar grafé
resulta bastant econòmic.
Les possibles aplicacions del grafé encara s’estan investigant, però una aplicació
seria poder crear bateries deu vegades més duradores i que es carregarien en molt
menys temps.
1 El grafé té algunes propietats que també posseeixen altres materials. Escriu materials que
recordes que posseïsquen les propietats següents.
Flexibilitat Resistència

Impermeabilitat Conductivitat

2 Quines aplicacions se t’acuden per al grafé tenint en compte les seues característiques?
3 Observa les imatges i escriu al lloc corresponent de quina manera creus que es podria usar
el grafé en cada cas.
4 Les característiques següents no són pròpies del grafé. Uneix amb línies cada una
amb el material que millor li corresponga.
fràgil acer
lleuger fusta
condueix l’electricitat vidre
modelable plàstic
BLOC

L’energia
Nom Data
Les fonts d’energia

L’hidrat de gas d’Alaska pot donar energia a cent milions
de cases durant deu anys.
Investigadors nord-americans han descobert que l’hidrat
de gas emmagatzemat al subsòl gelat d’Alaska pot donar
energia a cent milions de cases durant deu anys, si bé
no se sap encara quina quantitat d’aquest volum pot ser
aprofitada industrialment. L’hidrat de gas, també conegut
com a «gel que crema», és en realitat gel que amaga
a l’interior gas (semblant al gas natural que s’explota
en altres jaciments), el qual crema quan s’hi acosta una
font de calor.
Tendencias Científicas, març de 2009
1 Explica amb paraules teues què és l’hidrat de gas.
• És una font d’energia renovable o no renovable? Raona la resposta.
2 Entre les característiques següents n’hi ha tres que es poden aplicar a l’hidrat de gas.
Marca-les i explica a continuació què signifiquen.
És una forma d’energia nuclear.
El seu ús contribuiria a augmentar l’efecte d’hivernacle.
És un combustible fòssil.
Conté energia tèrmica.
Conté energia química.
El seu ús generaria residus radioactius.
3 Llig el text i identifica les dues frases que defineixen l’hidrat de gas.
És una capa de gel, davall de la qual hi ha una bossa de gas natural.
És una massa de gas congelat que sembla gel normal.
És una massa de gel impregnat de gas natural.
És gas natural com el d’altres jaciments, situat en una zona de clima fred.
És una substància que sembla gel normal, però que, si hi acostes una flama, crema.
4 Si el gas obtingut de l’hidrat de gas es destinara a produir electricitat, quin tipus

de central s’utilitzaria? Explica la resposta.
5 Quines altres fonts d’energia, a més de l’hidrat de gas, són combustibles fòssils?
Especifica si són renovables o no renovables.
6 Les fonts d’energia renovables tenen, en general, el problema que no són suficients
per si mateixes per a subministrar tota l’energia que demanem, mentre que les fonts
no renovables tenen el problema que estan en via d’esgotament i que causen problemes
ambientals.
Explica què caldria fer, a parer teu, per a garantir el subministrament d’energia que necessitem
i per a frenar el deteriorament ambiental que la nostra civilització provoca.
7 L’energia continguda en el gas natural no es pot transferir d’un objecte a un altre,

però sí que es pot transformar, transportar i emmagatzemar. Explica com.
BLOC

L’ús de l’energia
Nom Data
El misteri del Sol

Quasi totes les fonts d’energia renovables
disponibles en l’actualitat depenen del Sol,
tot i que no ens n’adonem al principi.
Per exemple, l’energia eòlica s’obté de convertir
en electricitat l’energia del vent que mou les aspes
dels molins eòlics. Però per què es produeix
el vent? Per les diferències de temperatura entre
les masses d’aire, que són calfades pel Sol!
També es pot obtindre energia a partir de la
biomassa, cremant els residus vegetals, com la
brossa, o els residus animals, com els excrements
del bestiar. Però els animals s’alimenten de plantes,
i les plantes no creixerien si no transformaren en
aliment l’energia procedent del Sol.
Com obté el Sol l’energia, tan útil ací a la Terra?
El Sol està format per un nombre molt gran de peces diminutes i invisibles. Ben sovint, aquestes
peces xicotetes s’apeguen entre si i en fondre’s formen peces més grans. En fer-ho, creen una
quantitat molt gran d’energia que s’anomena «energia de fusió». Aquesta energia és la que fa
que el Sol brille tant i estiga tan calent. Així és com el Sol ens il·lumina i ens calfa. I d’ací ix l’energia
del Sol!
Els científics estan intentant copiar la manera que té el Sol de produir energia. Si aconsegueixen
imitar el Sol, podran generar una quantitat enorme d’electricitat gràcies a l’energia de fusió,
que seria una energia neta i no perjudicaria la naturalesa. Però imitar una cosa tan brillant
i calenta com el Sol és molt difícil!
Adaptació d’El misteri del Sol,
publicacions de la Unió Europea
1 Resumeix el text en cinc línies com a màxim, remarcant els temes més importants
de què parla.
2 L’energia de fusió de què parla el text i que està encara en investigació seria una nova
forma d’obtindre energia nuclear «neta i que no perjudicaria la naturalesa». Quins són
els danys que provoquen en la naturalesa les formes d’energia actuals?
• Combustibles fòssils:
• Energia nuclear:
• Renovables:
3 Estalviar energia és una mesura fonamental que hem d’adoptar per a cuidar
el medi ambient. Fins en les accions de la vida diària podem economitzar
el consum d’energia.
Fixa’t en les activitats de les imatges i explica què es pot fer en cada un dels casos
per a estalviar energia.
A B

C D

BLOC

La llum i la calor
Nom Data
Insòlit: un ós polar es refreda

L’hivern passat ha sigut especialment dur a Chicago; tant
que Anana, un exemplar femella d’ós polar del zoològic
de Chicago, s’ha refredat. Els empleats del zoològic han
hagut de traslladar-la a un recinte tancat, on la temperatura
és més confortable; varia entre els 4 i els 10 graus centígrads.
Segons els responsables del zoològic, la incapacitat
d’Anana per a tolerar les baixes temperatures és deguda
al fet que la seua dieta és diferent de la que mantenen
els óssos polars en llibertat. Per suportar el fred, aquests
animals acumulen una capa de greix davall de la pell que
aconsegueixen amb la dieta. Al zoològic, però, els donen
carns menys grasses que les de foques i balenes que
ingereixen en llibertat.
Adaptació d’«Un oso polar se ‘resfría’
por las bajas temperaturas».
www.europapress.es, gener de 2014
1 Respon a les preguntes sobre la lectura.
• Qui és la protagonista de la notícia? Quin tipus d’animal és?
• Què li ha passat a aquest animal? Per què?
• Qui ha trobat una solució? Quina solució és aquesta?
2 La notícia del refredat d’Anana es publicà en els diaris. Creus que s’hauria publicat
si els óssos polars es refredaren amb facilitat?
Relaciona la resposta amb el títol de la lectura.
3 Els óssos polars en llibertat toleren més bé el fred que Anana perquè la capa de greix
que tenen davall de la pell és més gruixuda.
• Segons aquest fet, quin tipus de material és el greix? Explica la resposta.
• Representa les relacions d’alimentació de l’ós polar en llibertat i indica com s’anomena aquesta
representació gràfica. Tingues en compte que les foques mengen peixos i les balenes s’alimenten
d’un minúscul artròpode anomenat krill.
4 Per protegir-la del fred, Anana va ser traslladada a un recinte tancat.
• Com poden saber els cuidadors de l’óssa que al recinte hi ha entre 4 i 10 graus centígrads?
• Perquè els visitants del zoològic pogueren vore Anana, de quin tipus de material podrien ser les
parets d’aquest recinte? Per què es poden vore objectes a través d’aquest material?
5 Observa la imatge que acompanya la lectura i respon.
• Creus que l’ós de la fotografia és Anana? Per què?
• Per què veiem dos óssos en la imatge? Amb quina propietat de la llum està relacionat aquest fet?
Explica en què consisteix.
BLOC

L’electricitat
Nom Data
Hierro, una illa «renovable»

El 27 de juny de 2014 no va ser un dia qualsevol a
l’illa de Hierro. Aquest dia s’hi inaugurava la central
hidroeòlica que permetia als vora 10.000 habitants
de l’illa obtindre tota l’energia elèctrica a partir dels
seus propis recursos naturals: el vent i l’aigua.
L’energia primària procedeix d’un xicotet parc eòlic
de cinc aerogeneradors.
Quan no hi ha demanda per a consumir tota l’electricitat que produeixen –de nit,
per exemple–, l’energia que sobra s’utilitza per a bombar aigua del mar fins a uns depòsits
situats a 700 metres d’altitud. Quan hi ha escassetat de vent, l’aigua es deixa caure per unes
canonades fins a les turbines d’una central hidroelèctrica.
Ara els habitants de Hierro només tenen en funcionament els motors dièsel de la central tèrmica
en casos d’emergència, és a dir, quan no hi ha ni vent ni aigua per a produir tota l’energia que
demana la població.
Adaptació d’«El Hierro se independiza del petróleo».
www.sociedad.elpais.com, 27 de juny de 2014
• Com obtenien electricitat els habitants de Hierro abans del 27 de juny de 2014?
I després?
• En aquesta illa, quin recurs natural s’utilitza per a obtindre energia els dies que fa molt de vent?
I els dies que fa poc de vent?
• Quants aerogeneradors té el parc eòlic de Hierro? És un parc gran o xicotet?
• Quan es posa en funcionament la central de l’illa? Explica la resposta.
2 La lectura es titula: «Hierro, una illa “renovable”». Creus que és un joc de paraules?
Torna a llegir el text i explica a què es refereix el títol.
3 La illa de Hierro obté l’electricitat d’una central hidroeòlica. Havies sentit a parlar abans
d’aquest tipus de central?
• Explica de quins dos tipus de central està composta i com contribueix cada una perquè
l’altra puga funcionar.
• En el conjunt d’Espanya, el gas natural és la font d’energia que més es fa servir per a la producció
d’electricitat. En quin tipus de central s’utilitza?
4 Un element important de la central hidroeòlica són els aerogeneradors.
• Creus que es podrien anomenar «aeroalternadors»? Per què?
• Quin tipus de generadors tenen les centrals hidroelèctriques?
5 Descriu com creus que arriba l’electricitat de la central hidroeòlica a les cases
dels habitants de Hierro.
6 El dièsel és un derivat del petroli que l’illa ja no haurà de comprar.
A més de l’estalvi econòmic, quins altres avantatges té no utilitzar aquesta font d’energia?
BLOC

Màquines i estructures
Nom Data
Transport vertical
Prems un primer botó, entres, prems el botó del «9», que
s’il·lumina, i… ja estàs en el nové pis! Per a pujar als edificis alts
de les ciutats, els ascensors ens eviten l’esforç de pujar escales
i acabar quasi sense alé.
Perquè el viatge siga segur, es fan revisions periòdiques dels
ascensors. Abans de començar el seu important treball, l’inspector
posa a la porta de l’ascensor un cartell: «Fora de servei».
Després apaga el motor de l’ascensor i comença a revisar-lo.
L’inspector ha de comprovar les parts mecàniques, elèctriques
i electròniques de l’ascensor. Com que el motor està apagat,
utilitza una manovella.
Comença revisant els cables d’acer que passen per una gran politja connectada a un motor
elèctric. La cabina en què viatgem penja d’un extrem dels cables; a l’altre extrem hi ha un contrapés
que pesa el mateix que l’ascensor.
L’inspector comprova que totes les portes són segures. No s’haurien de poder obrir a mà quan
la cabina no està davant d’aquestes, ja que hi ha un dispositiu que ho impedeix.
Revisa també el sistema d’alarma i la il·luminació, ja que el llum interior de la cabina només s’encén
quan hi entrem.
Si tot està en ordre, retira el cartell i ja es pot utilitzar l’ascensor.
1 Per a pujar a un edifici podem fer-ho de dues maneres: utilitzant les escales
o un ascensor.
Quines transformacions d’energia tenen lloc en cada cas? Justifica la resposta.
2 Es pensa que un dels primers ascensors consistia en cabines sostingudes amb corda
de cànem i accionades per animals o a mà per les persones.
Quina transformació d’energia tenia lloc en aquests ascensors? Compara-la amb la transformació
que es produeix als ascensors actuals.
3 Què creus que significa el títol «Transport vertical»?
4 Amb quines parts d’una màquina identifiques les de l’ascensor? Marca les respostes correctes.
• Les portes de l’ascensor en un pis no es poden obrir a mà si la cabina no està en aquest pis.
La part d’una màquina que permet a l’ascensor «saber» si està o no en un pis és:
operador mecànic carcassa sensor indicador
• Quan polsem el número d’un pis dins de la cabina, s’il·lumina el número. La part d’una màquina
que realitza aquesta funció és:
• La politja per la qual passen els cables d’acer està connectada al motor de l’ascensor. La politja
pot ser una part d’una màquina, un tipus de:
5 Com mou l’inspector l’ascensor per revisar-ne el funcionament si ha apagat el motor?

Com definiries aquesta part d’una màquina? Quines altres parts revisa?
6 Els ascensors es van fer necessaris quan els edificis que es construïen
a les ciutats començaren a tindre molts pisos.
• Com creus que seria l’ascensor d’un edifici ecològic? Quins avantatges tindria?
Explica la resposta.
• Quines mesures d’estalvi energètic té l’ascensor del text?
Solucionari
Solucions. Pla de millora
BLOC 1. L’ésser humà 2. Aparell respiratori: pulmons, tràquea.

Aparell excretor: renyons.
Fitxa 1 Aparell digestiu: estómac, intestí.
1. • Realitzem les funcions vitals de nutrició, relació Aparell circulatori: cor, vasos sanguinis.
i reproducció.
Fitxa 4
• Estem formats per cèl·lules.
1. bilis: fetge.
2. Pluricel·lulars. Resposta model (R. M.). Plantes com
el pi i animals com el cavall. quil: intestí prim.
3. El microscopi. Perquè la mida xicoteta de les suc pancreàtic: pàncrees.
cèl·lules impedeix vore-les a simple vista. saliva: glàndules salivals.
4. • Nutrició – Les cèl·lules obtenen les substàncies sucs gàstrics: estómac.
que necessiten per a créixer i aconseguir 2. • A la boca els encarregats de triturar l’aliment
energia. són les dents.
• Relació – Les cèl·lules reben la informació del • L’aliment triturat mesclat amb saliva és el bol
medi que les envolta i poden reaccionar davant alimentari.
aquesta.
• El bol alimentari baixa per l’esòfag fins a
• Reproducció – Les cèl·lules es divideixen l’estómac.
i originen altres cèl·lules filles.
• Les parets de l’estómac secreten sucs gàstrics.
5. R. M. Cèl·lula de l’os, cèl·lula del fetge i cèl·lula
• Els sucs gàstrics es mesclen amb el bol
de l’intestí.
alimentari per originar el quim.
Fitxa 2 • A l’intestí prim el quim es mescla amb el suc
pancreàtic i la bilis per donar lloc al quil.
1. Cèl·lula muscular – teixit muscular – múscul.
• El quil està format pels nutrients i les restes
2. Un teixit és una agrupació de cèl·lules del mateix
d’aliments no digerits.
tipus que realitzen una funció comuna.
R. M. Teixit muscular i teixit ossi. Fitxa 5
3. Un aparell consta d’òrgans de diferent tipus. 1. • La respiració és el procés que serveix per a
L’aparell digestiu inclou òrgans com l’estómac, obtindre l’oxigen de l’aire.
el fetge o els intestins.
• L’aparell respiratori consta de les vies
4. Òrgan – Diversos teixits que s’organitzen per respiratòries, que condueixen l’aire des de
funcionar conjuntament – R. M. Estómac i cor. l’exterior fins als pulmons, que són els òrgans
Sistema – Diversos òrgans del mateix tipus en què té lloc l’intercanvi gasós.
que realitzen la mateixa funció – R. M. Sistema • Els pulmons són els òrgans encarregats de
muscular i sistema ossi. realitzar l’intercanvi gasós entre l’aire i la sang.
Aquest intercanvi es du a terme als alvèols
Fitxa 3
pulmonars, que són una espècie de saquets
1. • Mitjançant la nutrició obtenim els nutrients de parets molt primes, envoltats de capil·lars
dels aliments. i situats al final dels bronquíols, més fins.
• La respiració serveix per a obtindre l’oxigen 2. Fosses nasals o boca (1), faringe (2), laringe (3),
de l’aire. tràquea (4), bronquis (5), bronquíols (6), alvèols (7),
intercanvi de gasos (8).
• Les substàncies de rebuig que es generen
durant la nutrició s’expulsen del cos mitjançant Fitxa 6
l’excreció.
1. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: circulació
• Gràcies a la circulació, es reparteix per tot el
general, aurícula dreta, ventricle dret, circulació
cos l’oxigen i els nutrients i es retiren les
pulmonar, aurícula esquerra, ventricle esquerre.
substàncies de rebuig.
2. • Circulació pulmonar. Consisteix en el recorregut • Accelerem el pas per travessar per un pas
que segueix la sang entre el cor i els pulmons. de vianants abans que arriben els cotxes.
Durant la circulació pulmonar hi ha un intercanvi 3. L’orella, un dels òrgans dels sentits, permet
de gasos. Aquest intercanvi té lloc als pulmons, sentir al xiquet el timbre de la porta. El cervell
on la sang cedeix diòxid de carboni i capta processa la informació rebuda dels òrgans
l’oxigen de l’aire. dels sentits i envia un senyal als músculs
• Circulació general. Consisteix en el circuit a través dels nervis. Els músculs actuen
que du a terme la sang per tot el cos, excepte i el xiquet s’alça.
pels pulmons. Durant aquest recorregut, la sang
porta l’oxigen a totes les cèl·lules i recull el diòxid Fitxa 9
de carboni que s’hi forma. 1. R. M.
Fitxa 7 • Analitza la informació que ens arriba de
l’exterior a través dels òrgans dels sentits
1. Renyons – urèters – bufeta – uretra. i també tot allò que passa a l’interior del
2. • La suor conté molt poca aigua. cos.
La suor és un líquid compost quasi • Ordena les respostes necessàries per
del tot per aigua, però també conté una al funcionament de l’organisme.
part xicoteta de sals i de substàncies de • Coordina el funcionament dels òrgans
rebuig. i sistemes del cos.
• L’excreció té lloc en l’aparell excretor, 2. D’esquerra a dreta: axó – cos – dendrites.
les glàndules verticals i l’intestí. 3. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: sistema nerviós
L’excreció té lloc en l’aparell excretor, perifèric – encèfal – medul·la espinal – nervis
les glàndules sudorípares i l’intestí. motors – cervell.
• L’aparell excretor està format pels 4. Els nervis sensitius transmeten informació des
renyons, urèters, pàncrees i fetge. dels òrgans fins a l’encèfal i la medul·la espinal.
L’aparell excretor està format pels Els nervis motors porten les ordres de l’encèfal
renyons, urèters, bufeta urinària i uretra. i de la medul·la espinal a altres òrgans.
• L’expulsió de l’oxigen és als pulmons. 5. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: cerebel –
L’expulsió del diòxid de carboni és nervis – cervell – bulb raquidi – medul·la
als pulmons. espinal.
• Les glàndules sudorípares produeixen 6. • Moviments voluntaris – El cervell analitza la
orina. informació i elabora una resposta.
Les glàndules sudorípares produeixen suor. • Moviments involuntaris – La medul·la espinal
• L’excreció és l’eliminació de nutrients de rep la informació i ordena un moviment.
la sang. 7. És un moviment reflex.
L’excreció és l’eliminació de substàncies R. M. La pell capta el dolor causat per un tall amb
de rebuig de la sang. les tisores. Els nervis porten la informació a la
medul·la espinal. La medul·la rep la informació
Fitxa 8
i envia l’ordre d’amollar les tisores i retirar la mà
1. • Òrgans dels sentits – Sentim el timbre de la als músculs a través dels nervis.
porta.
Fitxa 10
• Sistema nerviós – El cervell s’adona que
fa fred i envia ordres als músculs dels braços 1. Al caragol es troben els receptors que capten
perquè ens posem l’abric. els sons. El caragol està unit al nervi auditiu, a
• Aparell locomotor – Correm per agafar l’autobús través del qual la informació es transmet al cervell.
perquè fem tard. A la pell es troben els receptors del sentit del
2. • Acariciem un conill i notem la suavitat del tacte, que estan units als nervis, a través dels
seu pèl. quals la informació arriba al cervell.
SOLUCIONS. PLA DE MILLORA
A la superfície de la llengua es troben L’alcohol altera el funcionament del cervell. (V).

les papil·les, que contenen els receptors L’Alzheimer és una malaltia que provoca
dels sabors. pèrdues de memòria.
2. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: retina – nervi El Parkinson és una malaltia que es caracteritza per
òptic – cristal·lí – pupil·la – iris. l’aparició de moviments tremolosos involuntaris
3. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: fossa nasal – produïts per la disminució de la força muscular.
orifici nasal – nervi olfactori – pituïtària groga. 4. • L’abús d’alcohol origina una malaltia
crònica, l’alcoholisme.
Fitxa 11
• Les fractures es produeixen pel
1. • Os pla – Temporal. trencament d’un os.
• Os llarg – Peroné. • Els esquinços tenen lloc quan
• Os curt – Vèrtebra. els lligaments s’inflamen per una torçada.
2. • Les costelles són uns ossos que • Quan es realitza un esforç excessiu amb
protegeixen el cor, els pulmons, l’estómac un múscul es produeix una contractura
i el fetge. muscular.
• La columna vertebral està formada per les • L’Alzheimer és una malaltia degenerativa
vèrtebres. Aquests ossos protegeixen la del sistema nerviós.
medul·la espinal.
3. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: frontal – nasal – Fitxa 14
costelles – estern – húmer – vèrtebres – pelvis – 1. Realitzar un bon calfament abans de començar
tíbia – peroné – parietal – temporal – clavícula – i fer estiraments en acabar.
omòplat – radi – cúbit – fèmur – ròtula.
2. R. M. L’exercici físic reforça i dóna elasticitat
Fitxa 12 als lligaments i ens enforteix els músculs.
A més, l’exercici ens ajuda a relacionar-nos
1. • L’aparell locomotor realitza els moviments amb els altres, a compartir aficions i fa que
que ordena el sistema nerviós gràcies ens trobem més bé i més actius.
a la capacitat dels músculs per a variar
3. R. M. Portar la motxilla ben ajustada
de grandària.
a l’esquena i penjada dels dos muscles.
• Sovint, en el moviment d’una articulació Posar l’esquena recta i recolzada al respatler
participen dos músculs que realitzen quan ens asseiem. Per alçar objectes,
moviments oposats anomenats antagonistes. flexionar les cames i mantindre l’esquena
2. R. M. La musculatura esquelètica i l’esquelet recta.
formen l’aparell locomotor. 4. Són aliments rics en calci la llet i tots
3. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: orbicular dels els derivats lactis com el formatge i els iogurts.
llavis – deltoide – pectorals – bíceps – quàdriceps – Perquè el calci és essencial per al creixement
tibial – orbicular de les parpelles – masseter – dels ossos.
tríceps – abdominals. 5. Perquè el calci es fixe als ossos és necessària
la vitamina D. Hi ha dues maneres d’aconseguir
Fitxa 13 aquesta vitamina: l’exposició al sol i seguir una
1. R. M. Una mala caiguda anant en bicicleta. dieta que continga aliments com sardines, llet
Tirar-se a una piscina en una mala postura. i ous.
Un accident de trànsit.
2. La paràlisi de les extremitats.
BLOC 2. Els éssers vius
3. L’Alzheimer és una malaltia que afecta
els ossos i els músculs. (F). Fitxa 1
El Parkinson és una malaltia que provoca 1. • Nutrició – Les cèl·lules obtenen les substàncies
pèrdues de memòria. (F) que necessiten per a créixer i aconseguir energia.
• Relació – Les cèl·lules reben la informació del • Els bacteris són unicel·lulars.
medi que les envolta i poden reaccionar davant Alguns fabriquen el seu propi aliment
aquesta. i altres s’alimenten d’altres éssers vius.
• Reproducció – Les cèl·lules es divideixen
Fitxa 4
i originen altres cèl·lules filles.
2. Pluricel·lulars. 1. Els éssers vius del regne dels fongs no
són animals perquè no es desplacen;
R. M. Plantes com el pi i animals com el cavall.
els éssers vius del regne dels fongs no són
3. La cèl·lula de l’esquerra és una cèl·lula vegetal plantes perquè prenen l’aliment del medi.
i la cèl·lula de la dreta és una cèl·lula animal.
2. Un fong pluricel·lular que fa bolet.
Perquè la cèl·lula de l’esquerra és prismàtica i té
paret cel·lular i cloroplasts, que no es troben en D’esquerra a dreta: miceli, bolet
les cèl·lules animals. i espores.
4. 1. Prendre’n un fragment i fer-hi talls molt fins amb 3. R. G.
un tallant o un aparell especial. Col·locar-lo 4. • El regne dels protoctists.
sobre el portaobjectes i cobrir-lo amb un
cobreobjectes. • La cèl·lula dels protozous s’assembla més
a la dels animals. I la cèl·lula de les algues,
2. Col·locar la preparació microscòpica a la platina a la de les plantes.
del microscopi i il·luminar la preparació amb la
font de llum. • Viuen en medis aquosos.
3. Observar de primer amb l’objectiu de menys 5. • Són unicel·lulars senzills.

augment i després amb els de més augment, • Viuen pertot.
utilitzant els caragols d’enfocament per a vore
• El seu aliment l’obtenen d’altres éssers
nítida la preparació.
vius o el fabriquen.
Fitxa 2 • Tenen diverses formes.
1. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: ocular, objectiu, 6. Resposta gràfica (R. G.).
platina, font de llum, braç, caragol d’enfocament,
Fitxa 5
peu.
2. • L’objectiu és una lent del microscopi que amplia 1. A l’esquerra: tortuga. És un animal vertebrat
la imatge de l’objecte que s’observa. del grup dels rèptils. És ovípar, la pell està
coberta d’escates, respira per pulmons i té
• Una preparació microscòpica consisteix a
potes.
col·locar el que volem observar sobre una
làmina de vidre transparent, el portaobjectes, A la dreta: vespa. És un animal invertebrat del
i cobrir-la amb un altra làmina més fina grup dels artròpodes. És un insecte. És ovípar,
anomenada cobreobjectes. té esquelet extern i potes articulades.
2. • Equinoderms, amb esquelet intern, i artròpodes,
Fitxa 3 amb esquelet extern.
1. • D’esquerra a dreta: regne dels animals, • Mamífers, ocells, rèptils i amfibis adults.
regne dels fongs, regne dels protoctists
• Cucs i mol·luscos.
i regne de les plantes.
• Ocells, rèptils, amfibis i peixos.
2. • Els animals s’alimenten d’altres éssers
vius. La majoria es desplacen. 3. • Planta amb flors – Gimnosperma – Llavor –
Pinya.
• Les plantes són pluricel·lulars. No es desplacen.
• Planta amb flors – Angiosperma – Llavor –
• Els fongs són unicel·lulars o pluricel·lulars.
Fruit.
• Els protoctists: alguns s’alimenten d’altres
éssers vius i altres poden fabricar el seu • Planta sense flors – Falguera – Espora – Sorus.
propi aliment. • Planta sense flors – Molsa – Espora – Càpsula.
Fitxa 6 3. • Les plantes no tenen flors tot l’any, només en

algunes èpoques, normalment a la primavera o a
1. V – V – F – F – F – V. l’estiu.
2. • Lleó: vertebrat. Medusa: invertebrat. Àguila: • Les espores són unes cèl·lules especials que
vertebrat. Estrella de mar: invertebrat. permeten reproduir-se a les plantes sense flors,
• Lleó: mamífer. Els mamífers són animals vivípars, no a les plantes amb flors.
alleten les cries, tenen la pell coberta de pèl, • Les espores es formen en les molses dins
respiren per pulmons i la majoria tenen potes. d’una protuberància anomenada càpsula,
guila: ocell. Els ocells són ovípars i cuiden les
À que se situa a l’extrem d’un filament que
cries, tenen la pell coberta de plomes, respiren ix de la tigeta. En les falgueres les espores
per pulmons i tenen dues ales i dues potes. es formen al revers (part posterior) de les
• Medusa: meduses. Estrella de mar: fulles en unes protuberàncies xicotetes
equinoderms. Les meduses tenen un cos anomenades sorus.
gelatinós en forma de sac amb tentacles que
usen per a caçar. Els equinoderms tenen un
Fitxa 9
esquelet intern fet de plaques. Molts estan 1. A. Llum: poca – Aigua: molta – Temperatura:
coberts de punxes. mitjana.
Fitxa 7 B. Llum: molta – Aigua: molta o bastant –

Temperatura: baixa.
1. • Les vaques mengen herba. Són animals
C. Llum: molta – Aigua: poca – Temperatura: alta.
herbívors.
D. Llum: molta – Aigua: poca – Temperatura:
• Els llops s’alimenten d’altres animals. Són
mitjana o alta.
animals carnívors.
2. Fotografia A – Molses. Són plantes xicotetes que
• Alguns escarabats s’alimenten dels cadàvers
creixen en llocs de poca llum, amb temperatures
d’altres animals. Són animals carronyers.
mitjanes i humitat alta.
• Les gallines mengen aliments d’origen vegetal
i animal. Són omnívores. Fotografia B – Avets. Són arbres que habiten
en zones amb molta llum, amb temperatures
2. • Reproducció asexual. Aquests animals no baixes i humitat mitjana.
necessiten apariar-se, per això només hi intervé
Fotografia C – Cactus. Són plantes que habiten
un individu, com passa en el cas de les anemones
en zones amb molta llum, amb temperatures
i alguns cucs que es trenquen en dues meitats
altes i humitat baixa.
i cada meitat dóna origen a un nou individu.
Fotografia D – Estepa. Són arbustos que habiten
• Reproducció sexual. En aquest tipus de
en zones assolellades, amb temperatures mitjanes
reproducció intervenen dos animals, un de sexe
i altes i amb humitat mitjana.
femení i un altre de sexe masculí, que s’uneixen
en el procés d’apariament. Alguns exemples 3. Estomes – fulles – intercanvi gasós.
d’animals amb reproducció sexual són els ànecs, Pèls absorbents – arrel – absorbir.
els lleons o els cérvols.
Vasos liberians i vasos llenyosos – tija – transportar.
3. • Ovípars. R. M. Ànec, cocodril.
A les fulles hi ha uns xicotets orificis anomenats
• Vivípars. R. M. Ovella, lleó. estomes relacionats amb l’intercanvi gasós que
té lloc durant la respiració i la fotosíntesi.
Fitxa 8
A la tija hi ha uns conductes encarregats
1. Falgueres; molses; gimnospermes; angiospermes. de transportar aigua i sals minerals, anomenats
2. Les angiospermes tenen flors grans i vistoses, amb vasos llenyosos, i altres, aigua i aliments,
calze i corol·la, i produeixen fruits que contenen anomenats vasos liberians.
llavors. Les flors de les gimnospermes són senzilles A l’arrel hi ha unes estructures anomenades pèls
i poc vistoses. Les llavors d’aquestes plantes es absorbents que s’ocupen d’absorbir l’aigua i les
formen en pinyes. sals minerals del sòl.
4. La primera imatge: hi falta la paraula aliments Fitxa 12
i representa la fotosíntesi.
1. Un ecosistema és el conjunt d’éssers vius que
La segona imatge: hi falta la paraula oxigen habiten en un lloc, on es relacionen entre si,
i representa la respiració. i el medi físic en què viuen.
5. • Per a fer la fotosíntesi necessita aigua, sals Primer dibuix: l’ecosistema.
minerals, diòxid de carboni i llum del sol.
Segon dibuix: els éssers vius.
I produeix aliments i oxigen.
Tercer dibuix: el medi físic.
• Per a respirar necessita aliments i oxigen.
I produeix diòxid de carboni i energia. 2. Éssers vius de l’ecosistema: voltor, cigonya, porcs,
gripau, marieta, serp, alzines, arbustos, roselles i
Fitxa 10 herbes.
1. • Les plantes són capaces de fabricar el seu Medi físic de l’ecosistema: muntanyes, roques,
propi aliment. Per això prenen de l’exterior terra, aigua i aire.
aigua, sals minerals, diòxid de carboni 3. • R. G.
i llum solar. • Flora: alzina i romer.
• Les plantes absorbeixen l’aigua a través de les • Fauna: conill, linx, àguila, papallona, ratolí
arrels. i fardatxo.
• La saba bruta és una mescla d’aigua i sals • Una població és el conjunt d’éssers
minerals. vius de la mateixa espècie presents
• La saba bruta arriba a les fulles a través dels en un ecosistema. R. G. Formen una
vasos llenyosos. població els conills, les papallones
i el romer.
• Les fulles prenen el diòxid de carboni a través
dels estomes. 4. A: medi terrestre.
• La saba elaborada es produeix a les fulles, B: medi aquàtic.

i és una mescla d’aigua i aliments. A – cactus de canelobre – acumula aigua a la tija.
• La saba elaborada es produeix gràcies al procés A – serp de cascavell – viu en caus durant el dia
de la fotosíntesi. i caça de nit.
2. De dalt a baix: absorció d’aigua i sals minerals B – alga roja coral·lina – té bufetes plenes d’aire
– arrels; fotosíntesi – fulles i tiges verdes; fabricació per a pujar a la superfície.
de saba elaborada – fulles; absorció de diòxid de B – sardina – té aletes per a desplaçar-se
carboni – fulles. amb facilitat.
Fitxa 11 Fitxa 13
1. • Mitjançant una xarxa tròfica, com es mostra 1. Mutualisme. És el tipus de relació que s’estableix
en la imatge A. entre dos organismes i de la qual ambdós ixen
beneficiats. És el cas de les abelles i les flors i de

Mitjançant una cadena tròfica, com es mostra
les formigues i els pugons.
en la imatge B.
Parasitisme. És el tipus de relació que s’estableix
•
Productors (P): trèvol i alzina.
entre dos organismes i de la qual un ix beneficiat i

Consumidors (C): saltamartí, porc senglar, l’altre perjudicat. És el cas del visc i el pi i de
geneta, oriol, llop i falcó. l’escarabat morrut i les plantes de l’hort.
•
Alzina → porc senglar → llop. Comensalisme. És el tipus de relació que
Trèvol → saltamartí → oriol → falcó. s’estableix entre dos organismes i de la qual
un no ix ni beneficiat ni perjudicat i l’altre beneficiat.
Trèvol → saltamartí → geneta → llop. És el cas de l’escarabat morrut i l’aranyeta
Trèvol → porc senglar → llop. microscòpica.
2. És un exemple de mutualisme. Les abelles Estrella de mar – Costa rocosa.

s’alimenten del nèctar i del pol·len de les flors, Tauró – Mar obert.
que transporten enganxat al cos fins a altres llocs
3. R. M. Els rius són ecosistemes en què l’aigua
i afavoreix la pol·linització d’aquestes plantes.
flueix, es troba en continu moviment. Això fa que
Fitxa 14 els seus habitants s’hagen d’adaptar a la força del
corrent. En les aigües fredes i agitades del curs alt
1. En els ecosistemes terrestres els éssers vius se del riu viuen llúdries; truites, que es refugien entre
situen sobre el sòl i estan voltats d’aire. els buits que deixen les grans pedres que formen
2. Les praderies de muntanya serveixen per a el llit del riu; ocells com la merla d’aigua, que caça
alimentar el bestiar. El bosc és un ecosistema en insectes a la vora; i les larves dels tricòpters, que
què la vegetació predominant són els arbres, que s’envolten de pedretes per no ser arrossegades
proporcionen recer i aliment a nombrosos animals pel corrent.
com ocells i mamífers xicotets. 4. R. M. Plantes: bogues, canyes, senills o juncs.
El bosc atlàntic es dóna en llocs amb clima humit
Animals: ocells com fotges, agrons, cabussons,
i estius temperats. Està format per arbres de fulla
ànecs collverds, ànecs d’ulls grocs; amfibis com
caduca com els fajos, els roures i els aurons.
la reineta arbòria; rèptils com serps d’aigua o
El bosc mediterrani es dóna en llocs amb clima tortugues d’estany; insectes com escarabats
sec i estius càlids. Està format per arbres de fulla d’aigua, ditiscos, i larves de libèl·lules.
perenne com les alzines i les sureres.
3. Les praderies de muntanya són ecosistemes en Fitxa 16
què totes les plantes tenen troncs llenyosos. (F) 1. • El medi ambient d’un ésser viu està format
A les estepes i als deserts el clima és sec i les per tot el que l’envolta i l’afecta, tant elements
temperatures temperades. (F) naturals com no naturals.
Les praderies de muntanya són ecosistemes • Sí. R. M. Per exemple, formen part del medi
en què totes les plantes són herbàcies. ambient d’un linx els conills de què s’alimenta,
A les estepes i als deserts el clima és sec els arbustos en què s’amaga i les persones
i les temperatures extremes. que l’estudien.
4. Marmota – Praderies de muntanya. • R. M. La diferència és que el medi físic el
constitueixen només els elements no vius d’un
Llebre – Deserts i estepes.
ecosistema, mentre que el medi ambient el
Linx – Bosc mediterrani. componen tant els elements de l’ecosistema
Ós – Bosc atlàntic. com els elements no naturals que també
Àguila imperial – Bosc mediterrani. envolten els éssers vius i els afecten.
Gall fer – Bosc atlàntic. 2. • Pescar salmó en excés – Extinció

d’éssers vius.
Pioc salvatge – Deserts i estepes.
• Llançar fem a un pantà – Contaminació.
Fitxa 15 • Fer foc en un bosc – Desforestació.
1. Els ecosistemes marins es caracteritzen per 3. R. M. Es tracta d’un abocador incontrolat en una
la salinitat i pel moviment continu de les aigües zona natural. Pot produir contaminació, tant del sòl
degut a l’onatge i els corrents. com de l’aigua i de l’aire.
En els ecosistemes d’aigua dolça, com els rius
o els llacs, les aigües tenen molt poques sals Fitxa 17
dissoltes.
1. • Un parc natural és un espai protegit per les
2. Puça de mar – Platja. autoritats de l’estat o de la comunitat autònoma
Dofí – Mar obert. on es trobe.
Polp – Costa rocosa. • Es protegeix la flora, la fauna i el medi físic
Cuc arenícola – Platja. d’aquest lloc.
• R. M. Respectar les normes del lloc, com ara •
R. M. Estan fetes del mateix material, perquè la
no encendre foc, no llançar fem, moderar el densitat és una propietat característica de cada
soroll per no molestar els animals, no arrancar tipus de matèria.
plantes, etc. •
Sí, perquè la seua densitat (0,3) és menor que
2. Protegeixen el medi ambient: A i D. la de l’aigua.
Perjudiquen el medi ambient: B, perquè altera
Fitxa 3
la flora arrancant una planta i molesta la fauna
amb el soroll que genera; i C, perquè banyar-se 1. Densitat = massa : volum = 60 g : 30 cm3 =
en comptes de dutxar-se consumeix molta més = 2 g/cm3
aigua de la necessària. • Densitat = 54 g : 6 cm3 = 9 g/cm3
• No, no en surarà cap perquè tenen una densitat
major que la de l’aigua (1 g/cm3).
BLOC 3. Matèria, energia
2. De dalt a baix:
i tecnologia
Han d’encerclar la bola de l’esquerra, perquè té
el mateix volum que la dreta i la massa és major.
Fitxa 1
Han d’encerclar la bola de l’esquerra, perquè té la
1. • Un got i una forqueta són objectes i estan mateixa massa que la bola dreta, però el volum és
formats per matèria. menor.
• Les substàncies que formen el got i la forqueta 3. Sí, tenen la mateixa densitat perquè la densitat és
són el vidre i l’acer. una propietat específica de les substàncies.
2. Objectes: anell, boleta i llima. Fitxa 4

Substàncies: or i vidre.
1. Errònies: la segona i la tercera. L’aire és un gas
3. • La massa és la quantitat de matèria que té amb un volum que canvia si hi apliquem una força
un objecte. Es pot mesurar en quilograms i el comprimim. Un globus de goma és elàstic,
(kg). perquè es pot deformar i després recuperar la
• El volum és l’espai que ocupa la matèria. forma.
Es pot mesurar en litres (L). 2. En (A) el volum d’aire és major que en (B). En les
4. Per a esbrinar la massa d’un cos s’utilitzen les dues xeringues hi ha la mateixa quantitat d’aire.
balances i les bàscules. En (B) l’aire està més comprimit que en (A).
Un quilogram conté 1.000 grams. 3. Es trenca amb facilitat – Fragilitat: R. M. vidre,
ceràmica. Recupera la forma després d’un esforç –
El volum d’un líquid es mesura mitjançant recipients
Elasticitat: R. M. goma, cautxú. Suporta un esforç
graduats, com les provetes.
sense deformar-se – Resistència: R. M. formigó,
Fitxa 2 ferro. Es doblega amb facilitat – Flexibilitat: R. M.
paper, tela. No es ratlla fàcilment – Duresa: R. M.
1. Massa: quantitat de matèria que té un cos – en diamant.
quilograms (kg) o grams (g) – amb balances
i bàscules. Fitxa 5
Volum: espai que ocupa un cos – en centímetres
1. • El paper s’obté a partir de la fusta.
cúbics (cm3) o litres (L) – amb recipients graduats,
com provetes. • La llana i el lli són fibres naturals.
2. 14 – 11 = 3 cm3. R. M. S’agafa una proveta • Els objectes de ceràmica es modelen i es couen

amb un volum d’un líquid que coneixem. en un forn.
A continuació, s’introdueix la pedra en la proveta • La millora de les tècniques i els avanços científics
i es veu quant augmenta el volum. permeten crear nous materials.
3. • La densitat es calcula: d = m/v • La major part dels plàstics s’elaboren
Ambdues: 0,3 g/cm3 a partir del petroli.
2. D’esquerra a dreta: teixit, plàstic, ceràmica, paper, 2. Errònies: la primera i la tercera. El corrent que
vidre. circula pels cables és energia elèctrica. La fusta
3. Els plàstics es caracteritzen per ser lleugers, pot cremar perquè conté energia química que
barats i fàcils de modelar. Resposta lliure (R. L.). permet la seua combustió.
3. química – mecànica – calorífica o tèrmica.
Fitxa 6
4. En el cotxe en moviment: energia mecànica; en el
1. • La part de fusta és un cos indeformable. llum: energia lluminosa, i en la paella: energia
La banda de goma és un cos deformable. química.
La boleta de plastilina és un cos deformable. 5. Sí, un cotxe conté energia química acumulada;
aquesta energia està en la bateria i en el
• En actuar una força sobre la goma del tirador,
combustible. / Aquesta energia es transporta d’un
aquesta canvia de forma; per això la goma és un
lloc a un altre quan el cotxe es desplaça. / En el
material deformable. En canvi, la part de fusta no
motor l’energia química es transforma en energia
canvia de forma encara que la goma tire d’aquesta;
mecànica. / L’energia mecànica es transfereix fins a
per això la fusta és un material indeformable.
les rodes a través d’un eix per produir el moviment
R. M. Cossos deformables: un molla i un paper. del cotxe.
Cossos indeformables: una barra de ferro i un
6. R. M. L’energia de l’aigua desgasta les roques. /
cossiol de fang.
L’energia nuclear de l’urani es transforma en energia
2. Un cos elàstic és aquell que recupera la forma calorífica que calfa l’aigua. / L’energia mecànica es
inicial quan la força que el deformava deixa transforma en calorífica i té lloc una combustió.
d’actuar sobre aquest.
Un cos plàstic és aquell que no recupera la forma Fitxa 9
quan la força que el deforma deixa d’actuar sobre
1. Transport – indústria – cases – serveis –
aquest.
agricultura.
Molla: E. Plastilina: P. Argila: P. Globus: E.
R. M. Transport: transport de mercaderies,
Fitxa 7 transport públic. Indústria: fàbrica de cotxes,
fàbrica de iogurts. Cases: calefacció, llum. Serveis:
1. A: Si la força del pedaleig (fletxa grisa fosca) és hotels, restaurants. Agricultura: cultiu i sembra.
major que la força de fregament (fletxa grisa clara),
2. La de derivats del petroli. La del carbó.
la velocitat (fletxa negra) del ciclista cada vegada
és més elevada. 3. 47 %: calefacció. 22 %: electrodomèstics. 19 %:
aigua calenta. 7 %: cuina. 4 %: il·luminació. 1 %:
B: Si la força del pedaleig és igual a la de
aire condicionat.
fregament, la velocitat no varia.
4. L’esgotament dels recursos. La pluja àcida.
C: Si la força del pedaleig és menor que la de
Els residus radioactius. El calfament global.
fregament, la velocitat disminueix.
2. En llançar la pilota cap al balcó, s’exerceix una 5. Els raigs solars arriben a la Terra i la calfen. La Terra
força / velocitat cap avall / amunt. La força de emet calor a l’espai, però una part d’aquesta calor
fregament / la gravetat, que va en el mateix / un és absorbida pels gasos amb efecte d’hivernacle.
altre sentit, la comença a accelerar / frenar Aquests gasos es calfen i retornen part d’aquesta
i perd velocitat / força fins que es para / cau. calor a la Terra.
A partir d’ací, la velocitat / força de la gravetat • L’efecte d’hivernacle pot provocar un calfament
fa que comence a parar-se / caure i que la seua global del planeta si hi ha un excés de gasos
velocitat / força augmente fins a arribar a terra. produïts per les fàbriques, pels cotxes que
circulen…
Fitxa 8
6. R. M. Apagar els llums i els aparells electrònics
1. De l’estufa a les mans (energia tèrmica). Del peu a quan no els estiga usant, reciclar, demanar als
la pilota (energia mecànica). De la pedra a la nou familiars que compren aparells amb més eficiència
(energia mecànica). energètica (bombetes, electrodomèstics, cotxe).
Fitxa 10 3. A. Alternador. B. Bateria. C. Cèl·lula fotovoltaica.
4. Pila – Genera corrent continu – Les càrregues
1. D’esquerra a dreta: Es desplaça a gran velocitat.
elèctriques circulen en el mateix sentit.
– És blanca i està formada per llum de tots els
colors. – Es desplaça en totes direccions. – Es Cèl·lula fotovoltaica – Genera corrent continu –
desplaça en línia recta. Les càrregues elèctriques circulen en el mateix
sentit.
2. La llum travessa amb facilitat els objectes
transparents; per això es pot vore clarament a Alternador – Genera corrent altern –
través seu. En canvi, només una part de la llum Les càrregues elèctriques circulen en dos sentits.
travessa els objectes translúcids i és incapaç Bateria – Genera corrent continu – Les càrregues
de travessar els objectes opacs. elèctriques circulen en el mateix sentit.
3. L’objecte blanc reflecteix la llum de tots els colors. 5. • Interruptor. És el component que permet tallar
L’objecte negre no en reflecteix cap, absorbeix tots i restablir el corrent elèctric d’un circuit.
els colors.
• R. G.
4. R. M. És correcte el dibuix A perquè quan la
6. R. G.
llum que arriba al llapis canvia de medi, de
l’aire a l’aigua, es refracta, és a dir, canvia 7. R. M. És un lloc on es produeix energia elèctrica.
de direcció. El seu funcionament es basa a fer girar un
alternador utilitzant diferents fonts d’energia.
Fitxa 11 Poden ser tèrmiques, si usen carbó, petroli o gas
natural; solars, si usen l’energia del sol;
1. R. M. Perquè l’energia elèctrica del llum es
hidràuliques, si utilitzen aigua; i eòliques, si usen
transforma en calor i part d’aquesta calor apuja
la força del vent.
la temperatura del líquid del termòmetre.
El líquid es dilata i augmenta l’altura en el Fitxa 13
termòmetre, que marca una temperatura superior.
1. • L’estructura – Part sobre la qual descansen
2. R. M. Els canvis de temperatura provoquen
els altres components de la màquina.
dilatació i contracció dels trams de metall de les
vies del tren. La separació entre trams impedeix • La carcassa – Peça que protegeix la màquina
que se superposen quan es dilaten. i serveix perquè altres elements s’hi unisquen.
3. • Un got per a calfar llet al microones: vidre. • El motor – Component de la màquina que
produeix moviment.
• Una paella per a cuinar: alumini.
• Els circuits elèctrics – Elements que condueixen
• Els radiadors per a aconseguir un habitatge
l’electricitat al motor o als llocs on és necessària.
confortable: ferro fos.
• Uns guants per a passejar per la muntanya: llana. • Els sensors – Components que permeten
a una màquina rebre informació de l’interior
• Una cullera per a remenar el menjar mentre
o de l’exterior.
cuinem: fusta.
• Els operadors mecànics – Peces mòbils
• L’interior d’un cable perquè conduïsca
d’una màquina que s’utilitzen per a transmetre
l’electricitat: coure.
el moviment o la força d’unes parts a altres.
Fitxa 12 2. De dalt a baix i d’esquerra a dreta:
roda – roda dentada – molla – palanca –
1. R. G. En els casos B i C, les càrregues han de ser
eix – manovella.
iguals. En el cas A, ha de ser una positiva i l’altra
negativa. 3. A: telèfon mòbil – permet la comunicació
2. Conductors: fusta i goma. Aquests dos materials instantània quasi des de qualsevol lloc del planeta.
són aïllants perquè no condueixen bé el corrent B: llavadora – elimina l’esforç i estalvia temps
elèctric. a l’hora de llavar la roba.
Aïllants: plata i or. Com tots els metalls, són C: moto – estalvia esforç i ens permet
materials conductors. desplaçar‑nos de forma ràpida i còmoda.
D: tauleta – permet connectar-nos a Internet, llegir

el correu electrònic, vídeos, etc., en qualsevol lloc.
4. Teranyina: estructura natural feta de seda que
serveix per a atrapar insectes.
Casa: estructura artificial feta de fusta que
principalment serveix per a viure-hi.
Pont: estructura artificial feta de formigó que
serveix per a salvar una vall.
Niu: estructura natural feta de branquetes i fulles
que serveix per a pondre els ous de l’ocell.
Solucions. Programa d’ampliació
BLOC 1. L’ésser humà 3. Les bambolles són diòxid de carboni que expulsa
el bus en expirar.
Fitxa 1 4. Com que l’aire està comprimit en la botella, cal
controlar-ne l’entrada al cos del bus a una pressió
1. • La resposta pot ser «igual» o «més joves».
equivalent a la pressió atmosfèrica.
• Els que ja tenen 11 anys diran que més joves.
Els que en tinguen encara 10 poden contestar 5. S’anomena subsistema primari de suport de vida
que igual que ells. perquè a l’espai no hi ha aire i la motxilla és vital
perquè els astronautes puguen sobreviure en
2. • En la substitució de les cèl·lules mortes per aquestes condicions.
unes altres de noves.
• Amb la funció de reproducció. Fitxa 3
• R. M. La majoria no. Perquè es dediquen 1. De dalt a baix: vasos limfàtics, ganglis
exclusivament a rebre i processar informació. limfàtics.
3. • Neurones. 2. Els conductes pels quals circula la limfa
• Teixit nerviós. s’anomenen vasos limfàtics.
• Els glòbuls rojos són cèl·lules de la sang. El sistema limfàtic no és un circuit tancat.
• Les cèl·lules que es perden en una hemorràgia El sistema limfàtic s’encarrega d’eliminar l’excés
són glòbuls rojos / neurones / adipòcits. L’edat de líquid dels teixits.
d’aquestes cèl·lules que es perden és de més de El sistema limfàtic intervé en el sistema de defensa
sis / menys de quatre / cinc mesos. enfront d’infeccions.
• R. M. Els glòbuls rojos són molt xicotets i tenen Les angines són uns ganglis limfàtics situats
forma esfèrica, mentre que les neurones tenen
a la faringe.
forma estrellada i són bastant més grans que
els glòbuls rojos. / R. G. 3. La sang està formada per plasma i cèl·lules de
diversos tipus, com els glòbuls rojos, els glòbuls
4. R. M.
blancs, els fragments cel·lulars i les plaquetes.
• Serveix per a controlar el funcionament de tot Mentre que la limfa està formada només per
el cos. plasma i glòbuls blancs.
• El cervell és un òrgan que està format 4. Sistema circulatori sanguini: B. Té vasos sanguinis.
bàsicament per teixit nerviós. C. El líquid circula des dels teixits fins al cor,
5. R. M. Les cèl·lules epitelials estan molt exposades i viceversa. D. Condueix la sang. E. És un líquid
i es desgasten molt, per això han de ser roig.
substituïdes per unes altres de noves. Les cèl·lules Sistema circulatori limfàtic: A. Té vasos limfàtics.
epitelials es renoven cada dues setmanes. F. És un líquid blanquinós. G. Condueix la limfa.
H. El líquid només circula dels teixits al cor.
Fitxa 2
5. A
1. • Abans de l’invent de l’escafandre autònom, els
bussos respiraven gràcies a un tub que els feia C
arribar l’aire des de l’exterior. O B
• El dispositiu els impedia moure’s amb llibertat. 1 F A R I N G E
• Jacques Cousteau inventà l’escafandre autònom A
l’any 1946.
2 B L A N C
• Per la llibertat de moviments que proporciona
a l’usuari mentre busseja. G
2. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: aletes, botella, L

màscara, regulador, vestit de busseig, ganivet, 3 L I M F A
rellotge, jupetí.
Fitxa 4 gruixuts, que ens permeten notar la forma de
les coses, i aleshores recuperem el tacte.
1. • En el sistema Braille s’usen sis punts per
a escriure i dos dits per a llegir, mentre que Fitxa 6
en el sistema de Barbier s’utilitzen dotze punts
per a escriure i un sol dit per a llegir. 1. • R. L.
• Significa que sobreïxen del paper. Si no fóra • R. M. El text es titula així perquè durant
així, no es podrien llegir usant els dits. el son la nostra ment i el cos descansen
profundament. Aquest descans és necessari
• Llegint amb dos dits es pot tindre una lectura
per a poder realitzar les activitats quotidianes
contínua.
en bones condicions.
2. Vista. Tacte.
2. • Un hàbit saludable és allò que fem sovint
3. Els ulls, el cervell o el nervi òptic. i que afavoreix que el cos i la ment es
4. Forma. troben en bon estat, i ens proporciona
benestar.
5. R. L.
• Perquè el descans és imprescindible per
6. Punts ressaltats a les voreres, semàfors sonors a cuidar el sistema nerviós.
i gossos guia.
• R. L.
Fitxa 5 3. • R. L.
1. • R. M. El que passa en realitat és que • R. L.
s’està pressionant un nervi i per això notem 4. • No, perquè el xocolate conté una substància
dificultat per a moure’ns i un adormiment excitant.
de l’extremitat.
5. • Cal assenyalar la primera imatge.
• R. M. De la mateixa manera que, en pressionar
una mànega, el pas de l’aigua es talla, en • Per a dormir és convenient col·locar-se de
pressionar un nervi dificultem o impedim costat i amb les cames flexionades.
el pas del senyal nerviós. Quan deixem de
xafar la mànega, es reprén el flux de l’aigua
Fitxa 7
i el senyal nerviós ho fa en canviar de 1. • R. M. Sembla més correcte dir que encollim
postura i deixar de pressionar el nervi. de dia perquè els cartílags contenen aigua
2. Sistema nerviós perifèric. que perden per la compressió que exerceix
el cos sobre aquests durant el dia. A la nit
3. • Quan tractem d’alçar-nos després d’estar
recuperen l’estat normal incorporant l’aigua
algun temps asseguts: moviment
que els fa elàstics.
voluntari.
• Quan, davant la sensació que anem a caure, • Sí, la imatge ens pot confondre perquè sembla
indicar que a la nit és quan creixem.
ens agarrem a l’objecte més pròxim: moviment
involuntari. 2. Una molla és capaç de recuperar la forma quan
cessa la força que la comprimeix; igualment,
4. • Dificultat per a moure’s – nervi motor.
el cartílag pot tornar a la forma original quan deixa
Formigueig o adormiment – nervi sensitiu.
de suportar el pes del cos.
• R. M. La informació captada a la pell pels
El cartílag absorbeix aigua i l’expulsa quan
nervis sensitius no arriba al cervell i la cama
és comprimit pel pes del cos, igual que una
se sent adormida. A més, els senyals que
esponja absorbeix aigua i l’expulsa quan la
envia el cervell a través dels nervis motors no
pressionem.
poden arribar als músculs, per això la cama
no respon. 3. • Elàstic vol dir que es pot estirar i encollir
i després recuperar la forma anterior.
5. Primerament es recuperen de la compressió
els nervis més fins, que són els que ens fan • Els músculs formen part de l’aparell locomotor
sentir dolor. Més tard, es recuperen els nervis més i també són elàstics.
SOLUCIONS. PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
ls extrems de molts ossos de l’esquelet estan

4. E Fitxa 2
coberts de cartílag. També hi ha cartílag en altres
1. • La majoria són minúsculs.
zones del cos, com el nas i les orelles.
• R. M. No, no tots naden. Els no nadadors
5. • Al matí.
suren a la deriva.
• Perquè els cartílags de la columna estiguen • És una medusa que pertany al grup
plens d’aigua i no estiguen comprimits. dels animals invertebrats.
6. • A causa de l’esforç que ha realitzat després 2. • Meduses. Regne dels animals i grup
de córrer la marató, els seus cartílags deuen dels invertebrats.
haver perdut la major part de l’aigua que
• Mol·luscos. Regne dels animals i grup
contenien i deuen estar molt comprimits.
dels invertebrats.
• Mesurarà més el que pesa menys abans • Peixos. Regne dels animals i grup
de començar la prova perquè un pes menor dels vertebrats.
comprimeix menys els cartílags.
• Peixos i mamífers (balenes). Regne
dels animals i grup dels vertebrats.
BLOC 2. Els éssers vius 3. 1. Que són microscòpics.
2. Que són quasi transparents.
Fitxa 1 • Els microscòpics, als regnes dels
1. • En el text s’esmenten un parameci, algues protoctists i dels bacteris, perquè molts
són unicel·lulars.
i una ameba. Tots són unicel·lulars.
Els transparents, al regne dels animals
2. • Definició de pseudòpode: falsos peus.
del grup dels invertebrats, com
• Les amebes utilitzen els pseudòpodes les meduses de la lectura, perquè n’hi ha
per a moure’s (funció de relació) i per a molts d’aquàtics.
capturar l’aliment a través d’aquests 4. • Tenen un esquelet extern que els protegeix.
(funció de nutrició).
• Són invertebrats del grup dels artròpodes.
3. R. G.
• R. M. Alguns tenen cèl·lules urticants, com
Les parts que han de retolar són: les meduses, que provoquen picor; altres
• La membrana. És una coberta que envolta tenen punxes que els recobreixen el cos,
la cèl·lula i la separa de l’exterior. com els eriçons de mar; altres, com alguns
mol·luscos, poden tindre closques, etc.
• El citoplasma. Constitueix la major part de
la cèl·lula. Està format per aigua amb nombroses Fitxa 3
substàncies dissoltes.
1. • De la malària. El Plasmodium falciparum.
• El nucli. És la part que controla el funcionament
correcte de la cèl·lula. • Una alga verda, Chlamydomonas reinhardtii.
Sobre ratolins de laboratori.
• Els orgànuls. Es troben al citoplasma. Hi ha
• R. M. No se sap. Perquè en la lectura es diu
orgànuls de diversos tipus i cada un realitza
que el pas següent és comprovar que siga útil
una funció diferent.
en l’ésser humà.
4. R. M. L’aparell que s’hi esmenta és
2. • Regne dels protoctists. Alga. Alga pluricel·lular
el microscopi. Serveix per a ampliar molt
verda.
la imatge d’objectes molt xicotets, impossibles
• Regne dels protoctists. Protozou. Parameci
de vore a simple vista. Per a utilitzar-lo s’ha
(ciliat) que s’alimenta d’altres éssers vius.
de realitzar una preparació microscòpica i
situar-la a la platina, encendre la font de llum • Regne dels animals. Grup dels vertebrats.
i observar a través dels diferents objectius, Mamífer.
enfocant la imatge amb els caragols • Regne dels animals. Grup dels vertebrats.
corresponents. Mamífer.
3. R. M. B. R. M. Els voltors tenen plomes i són ocells.
• L’organisme confon la substància de l’alga Els ratpenats tenen pèls i són mamífers.
amb el parameci perquè algues i paramecis C. R. M. L’anemone té cèl·lules urticants
pertanyen al mateix regne. i és un animal. La dàlia fa la fotosíntesi
• S’espera que la vacuna efectiva en ratolins i és una planta.
serà efectiva en l’ésser humà perquè pertanyen
Fitxa 5
al mateix regne i grup.
1. La gran mida, ja que fa més d’1,5 metres,
4. • S’hi ha utilitzat un microscopi. No es podria
el fet que tarde diversos anys a florir i la seua
vore a simple vista perquè els protozous són
olor de carn podrida.
unicel·lulars.
• Mitjançant el moviment dels cilis. 2. L’Amorphophallus titanum viu a Sumatra,
una illa d’Indonèsia.
• Mitjançant pseudòpodes o mitjançant flagels.
3. La flor viu menys de dos dies.
5. • Són algues pluricel·lulars.
4. Com que els seus pol·linitzadors són mosques,
• Als cloroplasts.
les atrau amb l’olor de carn podrida.
• A les cèl·lules de les plantes. Perquè tenen
cloroplasts i són capaces de fabricar el seu 5. Les mosques pertanyen al grup dels insectes,
propi aliment. que són invertebrats, artròpodes.
• R. M. L’alimentació i la fabricació de productes 6. R. M. Altres animals pol·linitzadors són: abelles,

cosmètics. papallones, escarabats, ocells com els colibrís
i alguns ratpenats.
• Les dues fan la fotosíntesi.
7. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: estam,
Fitxa 4 sèpal, ovari, pistil, pètal.
1. R. M. Els tres animals són vertebrats, mamífers 8. • La reproducció de les plantes pot ser de dos
i aquàtics. Els tres alleten les cries i els cossos tipus: asexual i sexual.
estan coberts de pèl. Els tres viuen en aigua dolça, • En la reproducció sexual intervenen dues
tot i que hi ha llúdries que poden viure en aigua plantes.
salada.
• Els òrgans reproductors de les plantes són
2. R. M. L’ornitorinc és ovípar i la llúdria i el castor les flors.
són vivípars. L’ornitorinc té la boca en forma de
• La part masculina d’una flor són els estams
bec d’ànec però la llúdria i el castor no. L’ornitorinc
i la part femenina és el pistil.
no té mugrons, però la llúdria i el castor sí.
L’ornitorinc viu a Austràlia, el castor és americà 9. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: estolons,
i els diferents tipus de llúdries habiten pràcticament rizoma, tubercle, bulb.
arreu del món.
Fitxa 6
3. R. M. Alguns animals que viuen a Austràlia són
el cangur, el coala o l’equidna. 1. Un hort és un terreny on es cultiven plantes per
4. R. M. Entre els animals verinosos més coneguts al consum humà.
es troben: serps, algunes granotes, aranyes • Sí, és un ecosistema. Perquè hi ha elements
o escorpins. no vius, com el sòl o l’aigua, i éssers vius,
5. • Pel tipus d’alimentació és un carnívor. com els vegetals que es cultiven. A més, hi pot
haver altres organismes que s’alimenten
• Pon ous, però és un mamífer perquè les cries
d’aquests vegetals, com els pugons o les
mamen de la mare.
marietes, que s’alimenten d’aquests últims.
• A diferència d’altres mamífers, les seues És un ecosistema terrestre.
mamelles no posseeixen mugrons.
2. Es tracta d’un ecosistema artificial perquè les
• Només els mascles són verinosos. persones planten els vegetals, els reguen amb
6. A. R. M. Els dofins tenen pulmons i són mamífers. aigua, nodreixen el sòl amb adob i prenen
Els peixos tenen brànquies. mesures perquè no hi haja plagues.
3. • De la pluja i del reg. Fitxa 8

• Que encara que ploga, cal aportar aigua a les 1. • R. M. Sembla que té un cap amb unes
plantes perquè es desenvolupen correctament. banyes xicotetes. Pot recordar un caragol, però
4. Verdures i hortalisses, plantes aromàtiques, esclafat.
calèndules, rudes, marietes, pugons i talps. • R. M. Té el cos en forma de fulla.
Sí que variarien al llarg de l’any. Perquè les • S’hi veuen plantes o algues i pòlips.
verdures i hortalisses s’anirien plantant de forma
escalonada triant per a cada una la temporada 2. • De l’aliment que prenen i l’oxigen que respiren.
més propícia. • De la llum del sol per mitjà dels cloroplasts.
5. El sòl que contenen els bancals. • Les plantes, les algues i alguns bacteris.
Els talps fent clots. 3. Respiració i fotosíntesi.
6. • Atraure marietes per eliminar pugons en • La respiració consisteix en l’obtenció de l’energia
comptes de fer-ho amb insecticides. a partir de l’oxigen i els sucres que prenen
• Tallar la collita i no arrancar les arrels. d’aliment.
• Fer fugir els talps mitjançant una planta. 4. • Aigua, sals minerals i diòxid de carboni.
• Les sals minerals i el diòxid de carboni
Fitxa 7 els obté de l’aigua, on es troben dissolts.
1. • Perdius, coloms, cervatells, conills, rèptils 5. • Perquè adquireix els cloroplasts de les algues
i cadàvers d’altres animals. No és sempre de les quals s’alimenta.
la mateixa. Durant l’hivern s’alimenten de • És pel color verd que presenten els
cadàvers d’altres animals. cloroplasts.
• Consumidor secundari. Perquè • La clorofil·la. Es troba als cloroplasts.
s’alimenta d’herbívors, com conills • Perquè proporciona els nutrients per a quasi
o cérvols. tots els éssers vius de la Terra.

Consumidor terciari. Perquè s’alimenta
d’omnívors, com coloms o perdius, Fitxa 9
o de carnívors, com alguns rèptils.
1 • R. L.

Carronyer. Perquè s’alimenta de les
• És un animal invertebrat de cos tou
restes d’animals morts.
que es fixa al fons marí i que està cobert per
2. • Perdius i coloms (omnívores) – Arbustos, un esquelet dur protector. L’acumulació dels
herbes i animals xicotets. esquelets forma els esculls de corall.
• Cérvols i conills (herbívors) – Arbustos 2. • És un ecosistema aquàtic marí.
i herbes. • Costa rocosa.
• Rèptils (carnívors) – Animals xicotets. 3. • La llum del sol, la salinitat, l’onatge i els corrents
• R. G. marins.
• R. G. • Poden existir, però és més difícil perquè
3. • Comensalisme. necessiten roques per a subjectar-se.
• Perquè l’àguila cuabarrada s’alimenta 4. Que els éssers vius que els constitueixen són
de les restes de menjar que deixa el linx. molt diferents entre si.
És beneficiosa per a l’àguila cuabarrada 5. • Entre l’alga i el pòlip s’estableix una relació de
i al linx ni el beneficia ni el perjudica. benefici mutu. Els coralls s’alimenten dels
4. S’hi estableix una relació de competència. nutrients derivats de la fotosíntesi de les algues
És perjudicial per a ambdós, ja que tots dos i les algues es protegeixen dels pòlips amb els
competeixen per obtindre una presa amb què tentacles.
alimentar-se. • R. L.
Fitxa 10 4. • Si estiguera en una piscina d’aigua molt salada,
notaria més pressió, perquè la densitat de l’aigua
1. • Plantes aromàtiques i medicinals, cultius seria més gran i també la pressió que exerceix
d’olivera i blat, animals com l’àguila imperial, amb el seu pes.
el linx ibèric i les persones. L’ésser humà és un
• Si estiguera en una piscina de mercuri, la pressió
d’ells perquè el modifica extraient el suro dels
que percebria seria 14 vegades més alta que si
arbres i eliminant les restes vegetals per evitar
estiguera en una piscina d’aigua.
incendis.
5. A dues atmosferes de pressió, perquè per a
• Hi ha relacions d’alimentació, com les bellotes
calcular la pressió total cal tindre en compte la
que serveixen d’aliment al porc ibèric, i de
que hi ha a la superfície (1 atmosfera) i la pressió
comensalisme, com el suro que les persones
que resulta de submergir-se a 10 m de profunditat
extrauen de la surera.
(1 atmosfera).
2. R. L.
Fitxa 2
3. • Desforestació.
• Sí, perquè el sòl, com que no té la protecció 1. Les rodes estan formades per la llanta,
de les plantes, es perd fàcilment. que és la part metàl·lica; la cambra, que
és el tub buit de goma que s’ompli d’aire,
4. • Respectar la naturalesa.
i la coberta, que és la part que contacta
• Protegir les espècies amenaçades. Donar suport amb el terra i, com indica el seu nom, cobreix
econòmic a les persones que viuen de la sureda l’anterior.
per evitar que l’abandonen.
2. R. M. Comprovar si les cobertes estan
5. Sí, perquè es converteixen en fem. Es poden desgastades, les cambres punxades i si
reciclar. la pressió és l’adequada.
6. Que les persones que habiten al camp l’abandonen 3. • R. M. Que té un forat o un tall a la cambra
i es desplacen a les ciutats. per on s’escapa l’aire.
• El gas que conté la cambra té la forma
i el volum de la roda. En punxar-se, l’aire
BLOC 3. Matèria, energia s’escapa i la roda es buida.
i tecnologia 4. La cambra ha de ser deformable i plàstica,
perquè s’ajuste a les irregularitats del terreny
Fitxa 1 i a continuació torne a adoptar la forma original.
1. • Quant al volum, es diferencien en el fet que els 5. La força del pedaleig fa que la bicicleta es moga;
líquids tenen volum constant, mentre que els la bicicleta s’atura a causa de la força de
gasos es poden comprimir i ocupar menys fregament quan parem de pedalejar.
volum. 6. • Està relacionada amb la força de fregament.
• Quant a la forma, s’assemblen en el fet que Es tracta d’una força de contacte.
ambdós adopten la forma del recipient que • És deguda al sòl. Actua sobre els objectes que
els conté. es desplacen damunt del sòl exercint una força
que finalment els fa aturar.
2. Les tres frases correctes són:
7. • Coberta llisa – Menys fregament amb el sòl.
Allí hi ha més pressió perquè la profunditat és
més gran. Com més gran és la profunditat, més • Coberta amb tacs – Més força de fregament.
alta és la pressió que se sent en bussejar. La • Coberta estreta – Menys resistència a l’aire.
pressió depén només de la profunditat a què
• Coberta ampla – Més resistència a l’aire.
es busseja, no de la zona de la piscina, de la seua
grandària o forma.
Fitxa 3
3. Són correctes: El bussejador C és el que sent
més pressió. El bussejador B sent una pressió 1. R. L.
tres vegades major que el A. 2. R. L.
3. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: en un depòsit. Es pot transportar en un vehicle

R. M. En els telèfons mòbils es podrien incloure cisterna, o en el depòsit de combustible d’una
les bateries de grafé per a evitar haver de carregar màquina que l’utilitze per a funcionar.
el telèfon tots els dies.
Fitxa 5
R. M. Es podrien construir bucs
d’embarcacions de grafé aprofitant la seua 1. R. M. Quasi totes les fonts d’energia renovables
resistència i lleugeresa. depenen del Sol, com l’eòlica i la que s’obté
de la biomassa. Els científics intenten buscar
R. M. Es podrien elaborar paraigües amb grafé
una energia abundant i que no danye la naturalesa,
gràcies a la seua impermeabilitat.
com l’energia del Sol. S’anomena energia de fusió
R. M. Podrien crear-se ordinadors flexibles que i es produeix quan les peces xicotetes que formen
poguérem doblegar perquè ocuparen menys espai. el Sol s’uneixen.
4. De dalt a baix: fràgil – vidre, lleuger – fusta, 2. • Combustibles fòssils: provoquen pluja àcida que
condueix l’electricitat – acer, modelable – plàstic. danya les plantes i augmenten l’efecte
d’hivernacle, que produeix calfament global.
Fitxa 4
• Energia nuclear: produeix residus radioactius,
1. R. M. L’hidrat de gas és una mescla de gel i gas. que provoquen malalties en els éssers
Es troba en estat sòlid, congelat al subsòl de les vius.
zones fredes, però en acostar-lo a una font de • Renovables: R. M. Alteren els ecosistemes. Per
calor, el gas se separa del gel i s’inflama, fent la exemple, l’energia eòlica causa la mort d’ocells
impressió que és «gel que crema». migratoris i l’energia hidràulica pot necessitar
• L’hidrat de gas és una font d’energia no inundar zones i canviar el curs dels rius.
renovable perquè el gas es pot esgotar. 3. A. Tancar l’aixeta mentre em raspalle les dents.
2. El seu ús contribuiria a augmentar l’efecte B. Classificar el fem perquè es puga reciclar.
d’hivernacle. És un combustible fòssil. Conté C. Utilitzar el transport públic en comptes del
energia química. cotxe.
3. És una massa de gel impregnat de gas D. Demanar menys joguets per generar menys
natural. És una substància que sembla gel residus.
normal, però que, si hi acostes una flama,
crema. Fitxa 6
4. S’utilitzaria una central tèrmica, ja que es tracta 1. R. M.
d’un combustible fòssil. • Anana, un ós polar femella.
5. Altres combustibles fòssils són el petroli (i els seus • S’ha refredat pel fred d’aquest hivern.
derivats), el carbó i el gas natural. Els combustibles
fòssils són recursos no renovables. • Els empleats del zoològic. Traslladar-la a un
recinte tancat, amb temperatures entre els
6. Resposta oberta. S’ha de valorar la referència 4 i els 10 graus centígrads.
al perfeccionament tecnològic de les fonts
d’energia renovables, a la investigació per a 2. R. M. No, no hauria eixit en les notícies. Els óssos
descobrir noves fonts d’energia (com l’energia polars estan habituats al fred; per això la lectura
de fusió nuclear), al perfeccionament dels comença amb la paraula «insòlit».
aparells i màquines perquè augmenten el seu 3. R. M.
rendiment amb un menor consum energètic, • El greix és un material aïllant. No transmet bé la
i també la referència a la modificació dels calor. Per això els óssos no perden la calor del
hàbits dels ciutadans per a no malbaratar cos en posar-se en contacte amb un medi més
energia. fred.
7. Es pot transformar si cremem el gas i obtenim • R. G. Xarxa alimentària.
energia tèrmica. Aquesta energia pot alhora
transformar-se en energia elèctrica, que al seu torn 4. R. M.
també es pot transformar. El gas es pot acumular • Col·locant un termòmetre al recinte.
• De vidre o un altre material transparent. A través funcionen amb corrent continu necessiten un
seu es poden vore clarament les formes transformador.
i els colors perquè la llum el travessa. 6. R. M. Es contamina menys. El fum que genera
5. R. M. la central tèrmica en cremar aquests combustibles
• No. Perquè l’ós de la imatge està en llibertat conté molts contaminants que s’alliberen
i no en un zoològic. a l’atmosfera a través dels fumerals.
• Perquè l’aigua es comporta com un espill: Fitxa 8

reflecteix quasi tota la llum que hi arriba.
Amb la reflexió de la llum. 1. Quan pugem les escales té lloc la transformació
de l’energia química emmagatzemada en els
Fitxa 7 nutrients dels quals ens alimentem en energia
mecànica que permet el moviment dels músculs.
1. R. M.
Quan pugem en ascensor, l’energia elèctrica
• Abans, mitjançant la central tèrmica; després, es transforma en energia mecànica que fa girar
mitjançant la central hidroeòlica. el motor de l’ascensor.
• Els dies de molt de vent, el vent; els dies 2. L’energia química continguda en els compostos
de poc de vent, l’aigua. químics dels quals ens alimentem es transforma
• Cinc aerogeneradors. És un parc xicotet. en energia mecànica que permet el desplaçament
• En casos d’emergència, és a dir, quan no de l’ascensor.
hi ha prou vent ni aigua per a produir tota La diferència és que als ascensors actuals l’energia
l’energia que demana la població. elèctrica es transforma en mecànica.
2. R. M. Sí, és un joc de paraules. Vol dir que 3. Que el moviment que realitza aquest mitjà de
les fonts d’energia que s’utilitzen a l’illa, excepte transport és de dalt a baix, és a dir, vertical.
emergència, són renovables. 4. • sensor.
3. • R. M. Està formada per una central hidràulica • indicador.
i una central eòlica. Quan la població no
consumeix tota l’energia que produeix l’eòlica, la • operador mecànic.
que sobra s’utilitza perquè funcione la hidràulica. 5. Amb l’ajuda d’una manovella. Es tracta d’un
• En centrals tèrmiques. operador mecànic. L’inspector revisa totes les
parts mecàniques, elèctriques i electròniques de
4. R. M. l’ascensor: els cables d’acer, la politja i el motor
• Sí, perquè els aerogeneradors són generadors elèctric.
de tipus alternador (generen corrent elèctric 6. • Aquell que per a funcionar utilitzara fonts
altern). d’energia renovables, com per exemple l’energia
• Alternadors. solar a través de plaques fotovoltaiques.
5. R. M. El corrent elèctric que genera la central D’aquesta manera no s’emetrien contaminants
hidroeòlica és altern. Es transporta directament a l’atmosfera, com passa amb l’electricitat que
com a corrent altern a través dels cables de la procedeix de les centrals tèrmiques.
xarxa elèctrica. Els electrodomèstics es connecten • El llum de l’ascensor només està encés quan hi
a la xarxa mitjançant endolls, i els aparells que entrem.
Direcció d’art: José Crespo González.
Projecte gràfic: Estudio Pep Carrió.
Cap de projecte: Rosa Marín González.
Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera Sevillano.
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle.
Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés González, Jorge Gómez Tobar.
Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández.

Subdirecció tècnica: José Luis Verdasco Romero.
Coordinació tècnica: Jesús Muela Ramiro i Laura Gil de Tejada Alemany.
Confecció i muntatge: Antonio Díaz Costafreda i Marisa Valbuena Rodríguez.
Correcció: Clàudia de Val del Amo i Josep Lluís Navarro Peiró.
Documentació i selecció de fotografies: Marilé Rodrigálvarez Martín.
Fotografia: ARXIU SANTILLANA.
© 2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

C/ València, 44
46210 Picanya, València Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seua propietat
Printed in Spain intel·lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legítims de l’obra només
estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per a usar-les com a material d’aula. Queda
prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos permesos, especialment aque-
CP: 670647 lla que tinga finalitats comercials.

Pla de Millora NATURALS 5è

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Pla de Millora NATURALS 5è

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

BIBLIOTECA DEL PROFESSORat PrimÀria

El quadern Ensenyament individualitzat, Ciències de

DIRECCIÓ DEL PROJECTE

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL

BLOC 1. L’ésser humà

BLOC 2. Els éssers vius

BLOC 3. Matèria, energia

Solucionari ........................................ 113

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.

1 Completa el text escrivint les paraules que hi falten.

• Realitzem les funcions vitals de , i .

• Estem formats per .

3 Quin instrument es necessita per a observar les cèl·lules? Per què?

4 Relaciona cada funció vital amb la seua definició.

• Les cèl·lules es divideixen i originen altres cèl·lules filles.

Reproducció • • Les cèl·lules reben la informació del medi

5 Posa tres exemples de tipus de cèl·lules del cos humà.

8 Ciències de la Naturalesa 5 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.

1 Escriu el nom dels nivells d’organització que representen els dibuixos.

2 Què és un teixit? Posa dos exemples de teixits del nostre cos.

3 Completa el text escrivint les paraules que hi falten.

Un consta d’òrgans de diferent tipus. L’

inclou òrgans com l’estómac, el fetge o els intestins.

4 Completa la taula escrivint els textos que hi falten.

Nivell d’organització Definició Exemple

Diversos òrgans del mateix tipus

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Ciències de la Naturalesa 5 9

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.

1 Completa les frases següents sobre els processos de la nutrició.

• Mitjançant la obtenim els nutrients dels aliments.

• La respiració serveix per a obtindre l’ de l’aire.

les substàncies de rebuig.

2 Uneix cada òrgan amb el seu aparell i el dibuix corresponent.

10 Ciències de la Naturalesa 5 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.

2 Completa aquestes frases.

• A la boca els encarregats de triturar l’aliment són les .

• L’aliment triturat mesclat amb saliva és el .

• El bol alimentari baixa per l’ fins a l’ .

• Les parets de l’estómac secreten .

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Ciències de la Naturalesa 5 11

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.

1 Respon a les preguntes següents.

• De quines parts consta l’aparell respiratori?

• Quina funció tenen els pulmons?

alvèols − fosses nasals o boca − laringe − bronquíols − tràquea − bronquis − faringe

12 Ciències de la Naturalesa 5 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.

1 Completa l’esquema utilitzant aquestes paraules.

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Ciències de la Naturalesa 5 13

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.

L’excreció és l’eliminació de les substàncies de rebuig de la sang gràcies a l’aparell excretor,

uretra → bufeta → renyons → urèters

2 Les frases següents són errònies. Escriu-les correctament.

• La suor conté molt poca aigua.

• L’excreció té lloc en l’aparell excretor, les glàndules verticals i l’intestí.

• L’aparell excretor està format pels renyons, urèters, pàncrees i fetge.

• L’expulsió de l’oxigen és als pulmons.

• Les glàndules sudorípares produeixen orina.

• L’excreció és l’eliminació dels nutrients de la sang.

14 Ciències de la Naturalesa 5 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.

1 Relaciona les dues columnes.

Reproducció • • Les cèl·lules reben la informació del medi

• Mitjançant la obtenim els nutrients dels aliments.

• La respiració serveix per a obtindre l’ de l’aire.

• A la boca els encarregats de triturar l’aliment són les .

• L’aliment triturat mesclat amb saliva és el .

• El bol alimentari baixa per l’ fins a l’ .

• Les parets de l’estómac secreten .

• De quines parts consta l’aparell respiratori?

• Quina funció tenen els pulmons?

Sistema nerviós • • Sentim el timbre de la porta.

Ens mengem una poma.

Acariciem un conill i notem la suavitat del seu pèl.

Moviments involuntaris • • El cervell analitza la informació

Moviments voluntaris • • La medul·la espinal rep la informació