You are on page 1of 161

EDI CI ONS

UPC






EDI CI ONS
UPC








ENERGA SOLAR TRMICA
Published by
ATARAXIAINC
111 III World Street
Hoboken, NJ 07030-5774
Copyright 2006 by Ataraxiainc, Bogota, Chibchombia
Published by Ataraxiainc, Bogota, Chibchombia
Published simultaneously in the Earth planet
All parts of this publication may be reproduced, stored in a retrieval system or transmitted in any form or
by any means, electronic, mechanical, photocopying, recording, scanning or otherwise, except as no
permitted under Sections of the Copyright Act, without either the prior written permission of the
Publisher, or authorization through payment of the appropriate per-copy fee to the Copyright Clearance
Center, 2*2 Rosewood Drive, Danvers, MA 0+-23, (978) 75.-84/*00, fax (9%) 646-/600. Requests to
the Publisher for permission should be addressed to the Legal Department,
Ataraxiainc, Bogota, Chibchombia e-mail: Ataraxiainc@Gmail.com.
Trademarks: ATARAXIAINC


LIMIT OF LIABILITY/DISCLAIMER OF WARRANTY: THE PUBLISHER AND THE
AUTHOR MAKE NO REPRESENTATIONS OR WARRANTIES WITH RESPECT TO THE
ACCURACY OR COMPLETENESS OF THE CONTENTS OF THIS WORK AND
SPECIFICALLY DISCLAIM ALL WARRANTIES, INCLUDING WITHOUT LIMITATION
WARRANTIES OF FITNESS FOR A PARTICULAR PURPOSE. NO WARRANTY MAY BE
CREATED OR EXTENDED BY SALES OR PROMOTIONAL MATERIALS. THE ADVICE
AND STRATEGIES CONTAINED HEREIN MAY NOT BE SUITABLE FOR EVERY
SITUATION. THIS WORK IS SOLD WITH THE UNDERSTANDING THAT THE PUBLISHER
IS NOT ENGAGED IN RENDERING LEGAL, ACCOUNTING, OR OTHER PROFESSIONAL
SERVICES. IF PROFESSIONAL ASSISTANCE IS REQUIRED, THE SERVICES OF A
COMPETENT PROFESSIONAL PERSON SHOULD BE SOUGHT. NEITHER THE
PUBLISHER NOR THE AUTHOR SHALL BE LIABLE FOR DAMAGES ARISING
HEREFROM. THE FACT THAT AN ORGANIZATION OR WEBSITE IS REFERRED TO IN
THIS WORK AS A CITATION AND/OR A POTENTIAL SOURCE OF FURTHER
INFORMATION DOES NOT MEAN THAT THE AUTHOR OR THE PUBLISHER ENDORSES
THE INFORMATION THE ORGANIZATION OR WEBSITE MAY PROVIDE OR
RECOMMENDATIONS IT MAY MAKE. FURTHER, READERS SHOULD BE AWARE THAT
INTERNET WEBSITES LISTED IN THIS WORK MAY HAVE CHANGED OR DISAPPEARED
BETWEEN WHEN THIS WORK WAS WRITTEN AND WHEN IT IS READ.


For general information on our other products and services or to obtain technical support, please contact
our Customer Care Department within the ($=$(%&/&)%$=, outside the U.S. at =$(%(%$$__(/$-
-$)($, or fax |@## 43@# .

Ataraxiainc also publishes its books in a variety of electronic formats. Some content that appears in print
may not be available in electronic books.

Library of Congress Control Number: -!$&$+-+)=(%/

ISBN: !?=)$(%/&-/+*

Manufactured in the Chibchombian World

10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

2O/QW/RQ/QU/IN


Mart Rosas Casals
Energia solar trmica
Primera edicin: febrer de 2001
Diseo de la cubierta: Edicions UPC
els autors, 2001
Edicions UPC, 2001
Edicions de la Universitat Politcnica de Catalunya, SL
Jordi Girona Salgado 31, 08034 Barcelona
Tel. 934 016 883 Fax. 934 015 885
Edicions Virtuals: www.edicionsupc.es
e-mail: edupc@sg.upc.es
Produccin: CPDA
Av. Diagonal 647, ETSEIB, 08028 Barcelona
Depsito legal: B-
ISBN: 84-8301-
Quedan rigurosamente prohibidas, sin la autorizacin escrita de los titulares del copyright, bajo las san-
ciones establecidas en las leyes, la reproduccin total o parcial de esta obra por cualquier medio o pro-
cedimiento, comprendidos la reprografa y el tratamiento informtico y la distribucin de ejemplares de
ella mediante alquiler o prstamo pblicos, as como la exportacin e importacin de ejemplares para su
distribucin y venta fuera del mbito de la Unin Europea.
Energies renovables i estalvi energtic
Energia solar trmica
ENERGIES RENOVABLES I ESTALVI ENERGTIC
ENERGIA SOLAR TRMICA
NDEX
1. Les energies renovables
1.1. L'estat actual del mn
1.2. Eficincia i consum energtic
1.3. Les energies renovables
1.4. Un ltim apunt
2. Radiaci solar
2.1. El Sol
2.2. Radiaci solar extraterrestre
2.3. Relacions astronmiques
2.4. Temps solar
2.5. Angles solars relatius a superfcies inclinades
2.6. Mitjana mensual de radiaci diria solar extraterrestre
2.7. Mitjana mensual de radiaci diria solar terrestre sobre un captador
Annex
3. Captadors solars fototrmics
3.1. Tipus de captadors
3.2. Mecanismes de transmissi de calor
3.3. Principi de funcionament dun captador solar pla
3.4. Equaci fonamental dun captador solar pla
3.5. Recta de rendiment dun captador solar pla
Annex
4. Installacions i constituents
4.1. Aigua calenta sanitria
4.2. Calefacci
4.3. Piscines
4.4. Control i manteniment
4.5. Connexi de captadors
4.6. Reglament dinstallacions trmiques en edificis (RITE)
Annex
5. Comportament a llarg termini dels sistemes fototrmics
5.1. Clcul de crregues trmiques
5.2. El mtode de les corbes-f (f-charts)
Annex
6. Anlisi econmica dels sistemes fototrmics
6.1. Conceptes danlisi econmica
6.2. Anlisi econmica dels sistemes fototrmics
6.3. Ajuts, subvencions i poltiques de futur
7. Centrals solars
7.1. Introducci
7.2. Centrals solars fototrmiques
7.3. Centrals solars fotovoltaiques
Energies renovables i estalvi energtic
Energia solar trmica
7.4. Centrals solars fotoqumiques
ENERGIES RENOVABLES I ESTALVI ENERGTIC
ENERGIA SOLAR FOTOTRMICA
BIBLIOGRAFIA
W.A. Beckman, S.A. Klein, J.A. Duffie: Solar Heating Design, 1980, Wiley Interscience.
W.A. Beckman, S.A. Klein, J.A. Duffie: Solar Engineering of Thermal Processes,
1980, Wiley Interscience [621.4 DUF].
A. Coronas, M. Llorens, M. Villarrubia: Energia solar a Catalunya:
radiaci solar i insolaci,
1982, Publicacions Edicions Universitat de
Barcelona.
J.R. Howell, R.B. Bannerot, G.C. Vliet: Solar-Thermal Energy Systems
1982, McGraw-Hill.
E.W. Justi: Hidrogeno solar.
Ed. Marcombo, 1985.
J.F. Kreider: Medium and High Temperature Solar Processes.
Academic Press, 1979.
J.L. Riggs: Modelos de dicisin econmica para ingenieros i
gerentes de empresa,
1973, Alianza Editorial, Alianza Universidad 21 [658 RIG]
J.L. Riggs: Sistemas de produccin, planeacin, anlisis i control,
1976, Ed.Limusa, Mxic [658.5 RIG]
P.R. Sabady: Practica de la energia solar,
1986, Ediciones CEAC, Barcelona, Biblioteca de Construccin
C.J. Winter, R.L.Sizmann, L.L.Vant-Hull: Solar Power Plants.
Fundamentals, technology, systems
and economics,
1991, Springer-Verlag [620.91 SOL].
J.A. White, M.H.Agee, K.E. Case: Tcnicas de anlisis econmico en ingeniera,
1981, Ed.Limusa, Mxic [33 WHI]
Recursos en xarxa: Per a conceptes sobre economia:
http://www.bos.frb.org/economic/nerr/hell97_1.htm
Per consultar els preus dels combustibles i altres dades econmiques:
Energies renovables i estalvi energtic
Energia solar trmica
http://www.icaen.es/frame0.html
(preus de lenergia a Catalunya)
Per a valors de la inflaci, previsions en els preus energtics i borsa:
http://www.invertia.com
Per centrals solars:
http://www.psa.es
Plataforma Solar dAlmeria
1 Les energies renovables
1
1 Les energies renovables
1.1 L'estat actual del mn
Efect e hivernacle, desforest aci, pluja cida, escalfament global, capa d'oz, desert it zaci,
cont aminaci... sn paraules que comencen a fer-se pesades quan les sent im una vegada i una alt ra.
Per de fet en som causant s i ereus a la vegada. En som causant s perqu hem basat el nost re
desenvolupament econmic i progrs cient fic en l'energia elct rica produda per enormes
mquines girat ries que necessit en combust ibles fssils (= esgot ables, com ara carb, pet roli i gas
nat ural) per poder-les moure i aconseguint , aix, que ms del 78% de les emissions de dixid de
carboni vinguin provocades per la combust i del carb, del pet roli o del gas que es crema a les
cent rals t rmiques product ores d'aquest a energia. I en som ereus perqu ens t oca a nosalt res decidir
qu volem fer d'ara en endavant amb el nost re fut ur.
L'energia s la base de t ot a act ivit at humana per pet it a que aquest a sigui i en el sent it ms ampli de
la paraula. I des del principi dels t emps, l'home ha explot at el seu medi per t al d'obt enir-ne la dosi
que necessit ava: en un principi, l'aliment per viure i la llenya per escalfar-se (la font denergia ms
ant iga i encara ara la ms ut ilit zada per ms de la meit at de la poblaci mundial) i, post eriorment
el carb i el pet roli per donar ales a la revoluci indust rial de l'hemisferi nord. Si a aquest a
explot aci hi associem el creixement demogrfic i l'augment act ual de la dosi energt ica (20
vegades per sobre del que es considera necessari), com a conseqncia de l'aven del t an anomenat
progrs
(econmic, social...), podem comenar a parlar d'esgot ament de reserves i d'amenaa al
medi ambient a causa d'una explot aci excessiva i per la recerca de vies d'explot aci alt ernat ives
(energia nuclear), que impliquen un cost desmesurat per al planet a. Per fer-nos una idea:
Act ualment consumim 3.500 milions de t ones de carb a lany en 1.300 cent rals
d'aquest t ipus al mn, que suposen una producci de CO
2
ms elevada que la produda
cremant gas o pet roli. A ms, les emissions de residus de la combust i, com els derivat s
nit rogenat s (NO
x
) i derivat s del sofre, provoquen el fenomen de la pluja cida, pluja
que ens cau amb un ph no adequat per al desenvolupament normal de la vida.
El consum de pet roli s de 65 milions de barrils per dia i lemissi de CO
2
de les
gasolines suposa la cinquena part del CO
2
mundial produt . Cada un d'aquest s barrils
cont uns 160 lit res de cru, amb la qual cosa obt enim un volum de 10.000.000.000 m
3
de cru al dia, que es podria emmagat zemar en un cub de 2,2 km d'arest a. El seu consum
ha provocat recent ment la major cont aminaci de la hist ria per vessament
incont rolat al mar (Exxon Valdez a Alaska), una guerra (Guerra del Golf), disput es
t errit orials int ernacionals (Ant rt ida, Mar de la Xina...) i una crisi mundial (Crisi del
Pet roli al 1973), ja que els combust ibles fssils provenen, en la major part , de pasos
polt icament inest ables (Golf Prsic, Algria..) la qual cosa sol port ar problemes
d'abast ament o d'encariment de les mat ries.
El "nou combust ible verd" s el gas at ural, met quasi pur que afavoreix lefect e
hivernacle, relacionat amb els desast res de les perforacions pet rolferes i que ara per ara
ha esdevingut l'energia pont ent re les t radicionals energies fssils i les renovables.
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
2
Energia solar trmica
Fig. 1.1 Idllicament ocult entre els obscurs boscos d'avets del Harz trobem el Hanskhnenburg. Aquest hostal,
amb la seva torre massissa, s un alberg molt apreciat pels excursionistes que busquen el descans a les muntanyes
centrals del nord d'Alemanya. Els cims i pujols d'aquesta regi foren famosos fa temps per la seva gran riquesa
forestal. L'any 1972, quan es va fer aquesta fotografia, la "mort dels boscos" era encara un concepte desconegut
( Font: Harzfoto Barke)
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
1 Les energies renovables
3
Fig. 1.2 L'hostal Hanskhnenburg es trova al 1983 al cim d'una muntanya pelada. Els gasos emesos en grans
quantitats a tot el pas per les xemeneies de la indstria, les cases particulars i els tubs d'escapament dels cotxes,
han contaminat l'atmosfera,i han fet emmalaltir els avets del Harz. La sequera i els parsits han donat el cop de
grcia final a aquests arbres debilitats. Els boscos es moren a una velocitat terrible a tot Alemanya i a Europa.
Segons un estudi del Ministeri d'Agricultura de Bonn, el 34% dels boscos alemanys estaven malalts al 1983. Al
1988, ara fa deu anys, la xifra arribava al 52,4% . Desprs dels boscos de conferes, comencen a morir ja els arbres
caducifolis: quasi el 70% dels roures ja estan malmesos ( Font: Axel Carp).
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
4
Energia solar trmica
Fig. 1.3 25 d'abril de 1986: desastre nuclear a la central atmica sovitica de Txernbil, a 130 km de Kev, la
capital d'Ucrana. Com a conseqncia d'una manipulaci equivocada d'un dels enginyers, una secci del bloc 4t
del reactor es comena a escalfar rpidament, falla el sistema d'aigua de refrigeraci i desprs d'una primera
explosi i un incendi, es comena a fondre el nucli del reactor. La fuita de radioactivitat es produeix en gran
quantitat i les conseqncies sn desastroses. Trenta-una persones moren com a conseqncia de radiacions
directes, 135.000 ciutadans sovitics, que viuen en un radi de 30 km de la installaci nuclear, sn evacuats. El iode,
l'estronci i altres elements radioactius sn transportats per nvols i vents arreu d'Europa. Tres anys desprs de
l'accident, el nombre de malalts de cncer s'havia duplicat en els territoris evacuats al voltant de la installaci. El
nivell de radiaci actual de la zona tan sols ha disminut un 10% . ( Font: Jrgens Ost + Europa-Photo)
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
1 Les energies renovables
5
Si no volem consumir gas, pet roli o derivat s, ens queda l'energia nuclear de fisi, amb
ms de 400 cent rals en funcionament act ualment . s cost osa, perillosa, no predible,
genera residus (es calcula que la deixalla acumulada noms per les cent rals nuclears
espanyoles t capacit at dest ruct iva fins l'any 32000) i el seu consum ha possibilit at
desast res com els de Txernbil (1986) i Harrisburg (1979), sense compt ar les
nombroses fuit es radioact ives ignorades pels governs involucrat s. La fusi s un nou
cam. Per no elimina el problema dels residus.
Sort osament , al 1973, els pasos rabs fan un est udi semblant al que hem fet als primers pargrafs i
decideixen t enir una mica ms "cont rolat s" els seus pet roliers i refineries. s la Crisi del Pet roli,
que fa que el mn Occident al s'adoni de fins a quin punt depn de les energies fssils. Els governs
s'adonen d'un fet que molt a gent ja havia exposat : pet roli, carb, gas i urani sn reserves
energt iques finit es i s'acabaran en un fut ur prxim. A ms, provoquen canvis i det eriorament s
seriosos del medi. Cal, doncs, t robar vies alt ernat ives per al desenvolupament mundial que, a ms,
equilibrin les economies de t ot s els pasos per evit ar l'esclat de t ensions que les diferncies
econmiques i socials provoquen.
1.2 Eficincia i consum energtic
Un primer pas per donar en la lluit a cont ra la crisi mediambient al i energt ica que est em pat int s
millorar els act uals processos product ius fent un s ms eficient del combust ible ut ilit zat t enint en
compt e que no volem energia ans els serveis que aquest a ens subminist ra. El concept e de les t res
R
(reduir, reut ilit zar i reciclar) es pot aplicar arreu.
Act ualment , la majoria de cent rals t rmiques t reballen amb uns rendiment s al volt ant del 40%. s
fact ible augment ar aquest s rendiment s i l'eficincia global de les cent rals product ores d'energia
reduint -los la despesa en combust ible per arribar fins a un 50-55% a part ir de la millora del procs
de combust i del fssil (cent rals amb t cnica de
llit fluditzat
, a la figura 1.4) i a part ir de la
cogeneraci
, p.ex., l'aprofit ament de la calor residual d'alguns processos qumics ent re els 80 i 200
C (pet roqumiques) per vaporit zar un fluid i impulsar un generador suplement ari que ens produeixi
elect ricit at (
procs de cua
) i aprofit ar els vapors residuals (dun cicle amb t urbines que ens
produeixi elect ricit at ) per escalfar aigua o calefact ar (
procs de cap
).
Tamb calen millores en la conversi direct a de l'energia. Act ualment , si ens fixem amb els t ipus
denergia que ut ilit zem, ens adonarem que
lenergia mecnica
i
lenergia elctrica
rest en al
capdamunt de la llist a. D'una banda, el sect or responsable de la ut ilit zaci dun 30% de les energies
manufact urades s el del t ransport (t ant t errest re, com mart im i aeri), que t ransforma lenergia
qumica dun combust ible en energia mecnica en un eix. De lalt ra, int ent em posar un exemple
dalgun t ipus daparell que pugui prescindir dun endoll o duna font energt ica que disposi de pol
posit iu i negat iu. I aix no s grat ut , ni de bon t ros, perqu lelect ricit at s la forma denergia ms
fcilment t ransport able que es coneix. Si, a ms, considerem el fet que els llocs de consum
acost umen a est ar fora lluny dels llocs de producci (cent rals t rmiques, hidruliques i nuclears),
podrem just ificar encara ms ls de lenergia elct rica (que act ualment s t amb dun 30% dels
100.000.000.000 MWh denergia primria consumida per la humanit at ).
Ara b, els recursos principals no es t roben de forma direct a ni en energia mecnica ni, en lt ima
inst ncia, en energia elct rica (el llamp seria lnic exemple nat ural), sin que es t roben en forma
de combust ibles fssils: cru de pet roli, carb, gas nat ural... o sigui, energia qumica (energia solar
fssil en definit iva). Cal, doncs, una t ransformaci (amb l'eficincia al ms elevada possible)
daquest a energia qumica per obt enir energia mecnica que, o b ser aprofit able direct ament o b,
en lt ima inst ncia, es convert ir en energia elct rica.
La conversi direct a de lenergia qumica en elct rica s possible a part ir de cllules o
piles de
combustible
, element s que t ransformen una mescla de combust ible i aire en elect ricit at , per
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
6
Energia solar trmica
oxidaci de l'hidrogen, i donen aigua com a nic residu en un procs que es pot arribar a realit zar
amb rendiment s prxims al 100% (t ot i que act ualment som al 65%).
En aquest sent it , alguns bact eris t amb ofereixen diverses rut es a la producci energt ica. Poden
cult ivar-se com a font de biomassa o ut ilit zar-se per generar corrent elct ric o gasos combust ibles.
Algunes algues generen residus parent s del pet roli i experiment s europeus en energia fot obiolgica
inclouen plant es pilot de la companyia pet roliera Tot al, a Frana, on en cult iven algues riques
en
energia
amb mt odes cont inus (no per crregues).
Fig. 1.4 En els sistemes de combusti de llit fluditzat, partcules de combustible i d'altres materials "suren" i
circulen en corrents d'aire. La figura mostra una caldera de llit circulant de Power Products ( Foster Wheeler) al
Regne Unit. Partcules de pedra calcria, sorra i cendres viatgen de la cambra de combusti al bescanviador de
calor, on transfereixen la calor a l'aigua. Els gasos de la combusti converteixen l'aigua escalfada en vapor a la
caldera. Un llit fluditzat dens de partcules de grava, que roman a la cambra de combusti, frena el flux per
assegurar la combusti completa del combustible, que la pedra calcria tingui temps de capturar tot el sofre
present i que les emissions d'xids de nitrogen es mantinguin al mnim. Captadors de pols ( ciclons) separen les
cendres fines que si no sortirien a l'atmosfera ( Font: Foster Wheeler Power Products Ltd, Londres, Regne Unit).
Des del punt de vist a de l'est alvi, cal veure que la calefacci d'edificis i l'escalfament d'aigua calent a
sanit ria consumeix gran part de l'energia usada al mn. L'est alvi energt ic es pot increment ar
millorant les normes d'allament en els edificis, t riplicant els vidres de les finest res o recobrint -los,
aplicant calefacci solar passiva o ut ilit zant les bombes de calor.
1.3 Les energies renovables
Les energies renovables es poden definir com les font s energt iques que, de forma peridica, es
posen a disposici de l'home i que aquest s capa d'aprofit ar i t ransformar en energia t il per
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
1 Les energies renovables
7
sat isfer les seves necessit at s. s a dir, es renoven de forma cont inuada en cont raposici amb els
combust ibles fssils com pet roli, carb, gas i urani, dels quals hi ha unes det erminades
disponibilit at s esgot ables en un t ermini ms o meys llarg.
Const it ueixen una font d'abast iment inesgot able, ja que en el seu origen direct e provenen
majorit riament del Sol (t ot i que si ens remunt em molt ms enll en la hist ria, t ot t l'origen en
el Sol). Per aix no significa que les energies renovables hagin d'associar-se a l'aprofit ament
direct e de l'energia solar, sin que el Sol produeix un seguit de fenmens nat urals que a la vegada
donen origen als recursos en qu es basen els diferent s t ipus d'aprofit ament de les energies
renovables.
Energi a
fotovol tai ca
Bi omassa
Energi a
fototrmi ca
Efecte trmi c
Energi a sol ar di recta
Ones, corrents
i T oceni cs
El i ca
Efecte sobre
l 'atmosfera
Efecte sobre
l 'hi drosfera
Efecte
f i
Energi a sol ar
i di
Acti va Passi va
Cal or a bai xa
temperatura
Cal or a mi tj a
temperatura
Cal or a al ta
temperatura
Arqui tectura
bi ocl i mti ca
Efecte sobre
l a bi osfera
Energi a geotrmi ca Energi a hi drul i ca Energi a de l es marees
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
8
Energia solar trmica
Fig. 1.5 Les energies renovables d'origen solar i no ( tan) solar ( ja que, de fet, tot prov del Sol).
Tamb exist eixen energies renovables no solars, com la hidrulica, la geot rmica i la de les marees.
Sn renovables perqu es regeneren amb menys o ms t emps, per sn el result at dels cicles de
formaci t errest res, geolgics i at mosfrics.
Cal t enir en compt e que l'energia procedent de la radiaci solar, absorbida per la Terra en un any,
s equivalent a 20 vegades l'energia emmagat zemada a t ot es les reserves de combust ibles fssils del
mn. Si pogussim aprofit ar t an sols el 0,005% d'aquest a radiaci mit janant capt adors, t urbines,
molins, et c, obt indrem ms energia t il en un any que la que aconseguim cremant pet roli, carb i
gas en el mat eix t emps.
1.3.1 Energi a el i ca
Com diem al principi del capt ol, l'energia elct rica s la forma d'energia ms ut ilit zada arreu del
mn, per t amb s la principal responsable de la degradaci at mosfrica ja que per t al de fer girar
un mot or elct ric ens cal connect ar-hi una t urbina. I per fer girar aquest a t urbina, ens cal un
combust ible fssil.
Amb lenergia elica, per, podem moure aquest mot or elct ric aprofit ant l'energia que ens
proporciona el vent . El vent sorgeix com a moviment de l'at mosfera degut a canvis de pressions
d'aquest a at mosfera esdevenen com a conseqncia de la variaci de t emperat ura de les diferent s
capes que la formen produda pel Sol. Si aquest a massa en moviment s'int ercept a adequadament , en
podem t reure una cert a quant it at d'energia. En part icular, lenergia aprofit able dels vent s a t ot el
mn es xifra en uns 10.000.000 MW (equivalent a l'energia produda per 10.000 cent rals
t rmiques o nuclears).
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
1 Les energies renovables
9
Fig. 1.6 Localitzaci dels parcs elics a Espanya.
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
10
Energia solar trmica
Fig. 1.7 Els molins de vent van ser durant segles un dels subministradors d'energia ms importants. I ara s'hi torna
a recrrer. Diferents inversors nord-americans participen en les denominades "granges de vent" en les que -com
aqu, a Altamont, a l'est de Sant Francisco- centenars o milers de molins transformen simultniament l'energia
elica en electricitat ( Font: Kim Steel).
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
1 Les energies renovables
11
L'element que ens permet aprofit ar aquest a energia s l'aerogenerador (figura 1.8). Un
aerogenerador s essencialment un
rotor
amb aspes, subject at a una
barqueta
(o
gndola
)
orient able que reposa al capdamunt d'una
torre
. La longit ud de les pales pot anar des d'uns pocs
met res fins als 22 met res (dimet re del rot or de 30 a 40 met res!) en aerogeneradors que ens donin
ent re 200 i 500 kW (superfcie escombrada de 1.400 m
2
). En aquest s casos, les aspes sn fet es de
resines epoxi reforades amb fibra de vidre i la barquet a, que fa uns sis met res longit ud, s de fibra
de vidre. La t orre pot arribar als 50 met res i s fet a de xapa d'acer per suport ar les
aproximadament 50 t ones que pot arribar a pesar el conjunt .
Fig. 1.8 A Dinamarca, a la costa del Mar del Nord, sobre una torre de 57 m, a Esberjg, es va installar i va poder
comenar a funcionar l'any 1988 una turbina elica de 2 MW. Les figures humanes posades a la secci transversal
de la barqueta permeten fer-se idea de la mida del mol de vent ( Font: I/S Vestkraft, Esberj, Dinamarca).
Les aspes capt en l'energia cint ica de l'aire en moviment . La pot ncia va en funci del cub de la
velocit at del vent : a ms velocit at , ms pot encial elic. Un aerogenerador produeix elect ricit at a
part ir de 4,5 m/s (16 km/h) i assoleix la mxima producci ent re els 15 i 25 m/s (uns 90 km/h).
Perqu l'aerogenerador capt i la mxima energia, les aspes i la barquet a est an dissenyades de manera
que poden girar sobre el seu propi eix i sit uar-les en t ot moment cont ra el vent . Aquest a energia es
t ransforma en energia elct rica de baixa t ensi a l'int erior de la barquet a grcies a un generador.
A l'Est at espanyol la major concent raci de parcs elics es t roba a les Illes Canries, en part icular
a Hierro i Fuert event ura, amb 19,1 MW inst allat s. Cadis (on es t previst inst allar el major parc
de lEst at , anomenat Pesur, de 20,1 MW), Galcia, Almeria (amb 31 MW previst os) i Navarra sn
alt res ciut at s i comunit at s amb un alt ndex d'implant aci d'aquest es energies. A Cat alunya hi ha el
Parc Elic del Baix Ebre, prop de Tort osa, amb 27 aerogeneradors d'una pot ncia t ot al de 4 MW.
Cada 6 aerogeneradors compart eixen un cent re de t ransformaci (5 en t ot al) que eleven la t ensi
de 400 V fins als 25.000 V, que s la t ensi de lnia devaquaci. Aquest a inst allaci proveeix una
poblaci de 2.880 famlies (uns 10.000 hab) i subst it ueix 716 t ones/any de pet rolis, t ones/any de
CO
2
i t ones/any de SO
2
(que provoquen l'efect e hivernacle).
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
12
Energia solar trmica
L'energia elica s essencialment net a i segura (reemplaant l1% de les t rmiques de la Uni
Europea, sevit aria lemissi de 15 milions de t ones de CO
2
) i la producci net a denergia permet
que en un any quedi amort it zada una inst allaci de 19 generadors. A ms, per cada 1 MW inst allat
es crea un nou lloc de t reball de mant eniment i pel que fa a l'espai, el t erreny ocupat pels parcs
elics per produir 1 joule d'energia s 3 vegades inferior al d'una t rmica de carb. Tot i aix,
l'impact e visual es comena a qest ionar.
La capacit at inst allada act ualment a nivell mundial s de 13.000 MW (amb dades de 1999), amb
Europa al capdavant , amb 9.200 MW. Els lders a Europa sn Alemanya, amb 4.440 MW
inst allat s, seguit de Dinamarca, amb 1.761 MW, i Espanya, amb 1.478 MW.
L'object iu de la UE s obt enir 100.000 MW elics al 2030. Aix suposar el 10% de lelect ricit at
de la UE i evit ar la const rucci de 70 grans cent rals t rmiques.
1.3.2 Ones, corrents i gradi ents trmi cs oceni cs
El mar guarda en el seu int erior una enorme reserva energt ica nat ural, que encara espera ser
aprofit ada en qualsevol de les seves formes: marees, ones, corrent s, calor.
Act ualment , i en fase molt experiment al, hi ha els disposit ius per aprofit ar lenergia de les ones,
encara que el desenvolupament t cnic i comercial s inferior. En segons quins casos es t ract a
daprofit ar a t ravs de bombes hidruliques el moviment de cossos oscillant s mogut s per les ones, i
en alt res lacci del bombeig de la superfcie de laigua impulsa t urbines daire (figura 1.9).
Fig. 1.9 Columna d'aigua oscillant a Noruega: produeix fins a 500 kW d'electricitat a partir de les ones del mar
( Font: Kvaerner Brug A/S Oslo).
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
1 Les energies renovables
13
Els principals prot ot ipus shan desenvolupat a Jap i a Noruega (les ones omplen un dipsit elevat ,
que es descarrega passant per una t urbina hidrulica). Els millors recursos nat urals es t roben a
Port ugal, Frana, Esccia i Irlanda; a Espanya, amb 7.900 km de cost a, t an sols sha fet la
necessria avaluaci det allada del pot encial disponible i, malgrat que hi ha diversos project es
dissenyat s o ideat s, noms hi ha una pet it a plant a pilot a Sabn (La Corunya).
En l'mbit experiment al es t roben sist emes com els convert idors denergia de les ones a mar
obert a (que podrien produir fins a milions de MW globalment ), les t urbines submergides en corrent s
rpids o la conversi de lenergia t rmica dels oceans (en aiges t ropicals), que aprofit en la
diferncia de t emperat ures ent re capes superfcials i profundes del mar (20 C amb 700-900 met res
de profundit at ) per obt enir els focus calent i fred del cicle t rmic que desenvolupen (usualment un
cicle de Rankine).
Fig. 1.10 Esquema d'una central termotalssica experimental situada a les illes Hawai, amb una potncia efectiva
de 64 MW.
1.3.3 Bi omassa
L'energia del Sol s ut ilit zada per les plant es per sint et it zar la mat ria orgnica mit anant el
procs de la fot osnt esi. Aquest a mat ria orgnica la incorpora i la t ransforma el regne animal
incloent -hi l'home. L'home, a ms, la t ransforma per procediment s art ificials per obt enir bns de
consum. Tot aquest procs dna lloc a element s ut ilit zables direct ament , per t amb a
subproduct es que t enen la possibilit at de t robar aplicaci en el camp energt ic.
La biomassa s, en definit iva, lenergia solar convert ida per la veget aci en mat ria orgnica:
Biomassa = Residus forestals +
Fracci orgnica dels
residus urbans
+
Residus de les indstries
agroalimentries, agrcoles i forestals
Aquest a energia s recuperable per combust i direct a o t ransformant la mat ria orgnica en alt res
combust ibles mit janant mt odes de t ract ament especfics amb una primera et apa de t rit uraci,
densificaci i pirlisi, que ens permet post eriorment passar a la digest i anaerbica, la gasificaci,
la ferment aci alcohlica i, finalment , obt enir-ne gasos (met ) o fluids combust ibles (alcohols o
NH
3
lquid
NH
3
gas
evaporador
Tf = 6 C
Tc = 26 C
TV
T = 20 C
21 C
condensador
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
14
Energia solar trmica
fuelolis). A ms, la biomassa s lnica font denergia que dna un balan favorable de CO
2
perqu
la mat ria orgnica s capa de ret enir durant el seu creixement ms CO
2
del que sallibera en la
seva combust i.
Act ualment , i a causa de la gran massa forest al que hi haque hi ha, es considera la font renovable de
ms pot encial a Espanya, amb una producci est imada de 25,7 Mt ep (milions de t ones equivalent s
de pet roli). En lmbit mundial, per exemple a Frana, 6 milions de cases sescalfen ut ilit zant un
subproduct e anomenat
pellet
, biomassa compact ada subst it ut a del carb.
Al Brasil, 2 milions de vehicles funcionen amb derivat s alcohlics (bioet anols) obt ingut s de la
ferment aci del sucre de la canya de sucre i 8 milions de vehicles ho fan amb una mescla d'aquest s i
benzina (una mescla de ent re el 5% i 15% amb benzina aconsegueix increment ar loct anat ge i
permet eliminar el plom). A la vegada, el gas que es pot ext reure dels purins del porc s una bona
font de combust ible.
L'aprofit ament energt ic de la biomassa ha fet desenvolupar l'
agroenergtica
com a nova branca
de lagricult ura t radicional, en la qual es produeix biomassa mit janant conreus especfics i es
t ransforma en product es energt ics subst it ut s dels combust ibles t radicionals. Aix, es conreen
llavors oleaginoses per obt enir bioolis carburant s (per a mot ors disel en subst it uci del gasoil),
biomassa lignocellulsica, en forma de pollancres i eucalipt us, biomassa alcoholgena, en forma de
bleda, rave i cereals, i biomassa oleaginosa, amb girasol, colza i card.
1.3.4 Energi a hi drul i ca
L'energia del Sol evapora l'aigua dels oceans, mars, rius i llacs i l'eleva sobre la t erra en forma de
nvols. Quan aquest s es refreden, el vapor d'aigua en suspensi es condensa en forma de pluja i
t orna a t ancar el cicle de l'aigua sobre la t erra. L'aigua, en el seu t ranscurs per la superfcie t errest re
t la t endncia, per gravet at , a ocupar les posicions baixes i l'energia que aix proporciona s
explot able per les cent reals hidroelct riques i minihidruliques (< 5 MW). Lenergia hidrulica s la
que sobt a l'aprofit ar el moviment de laigua, ja sigui per moure una t urbina i produir elect ricit at ,
o b per a obt enir t reball mecnic, com en els t radicionals molins daigua.
Lenergia hidroelct rica avui es produeix fonament alment en grans embassament s. El seu s no
produeix emissions ni residus, i s amb diberncia la ms barat a dent re les energies convencionals.
Tot hi aix, la const rucci de grans preses t un gran impact e ambient al i social, perqu inunda
grans ext ensions de t erreny, separa comunit at s animals, t ransforma complet ament el paissat ge i
desplaa als seus habit ant s, que no sn els dest inat aris de lelect ricit at que shi produir. Aix fa
t ot alment indesit jable la const rucci de nous grans embassament s, encara que cal aprofit ar al
mxim la capacit at dels ja exist ent s.
Un impact e ms pet it provoca la minihidrulica, s a dir, les inst allacions que no superen els 5
MW de pot ncia, encara que aquest a separaci s sempre arbit rria. Aquest es cent rals
minihidruliques es poden inst allar en canals de regadiu o abast iment , a peu de preses ja exist ent s,
o en el curs dels rius.
Limpact e ambient al de la minihidrulica noms s import ant en les cent rals daigua fluent , i la
seva int ensit at depn de com i quan es realit zi laprofit ament . Els impact es ms import ant s
daquest t ipus de cent rals en els rius sn degut s a les fluct uacions brusques del nivell daigua, la
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
1 Les energies renovables
15
variaci de les condicions de velocit at de laigua, els obst acles per a la migraci dels peixos, la
ret enci dels sediment s ms fins i un cabal ecolgic insuficient (per conservar les poblacions
fluvials es necessit a assegurar un cabal mnim, especfic per a cada riu). Aquest s impact es poden
arribar a ser localment molt greus, i a vegades s preferible evit ar la const rucci de la minicent ral.
Aquest s i alt res exemples no poden servir per just ificar el refusament global a la minihidrulica
com a font denergia, i oblidar els seus clars avant at ges: reduir la producci denergia mit janant
font s brut es i perilloses (combust ibles fssils, energia nuclear), aprofit ar un recurs aut ct on,
acost ar la producci delect ricit at al lloc de consum i evit ar en ocasions la const rucci dun gran
embassament en el mat eix riu.
En els pasos menys afavorit s, on encara noms saprofit a el 8% del pot encial hidrulic, la mini-
hidrulica pot dur a t erme un paper clau. I t amb a Espanya, on es podria augment ar la producci
hidroelct rica en un any mig duns 28 TWh (t erawat t s-hora = milers de milions de kilowat t s-hora)
fins a 40 TWh (el 27% de la producci elct rica act ual), sense la necessit at de const ruir cap nova
gran cent ral, sin mit janant laprofit ament hidroelct ric de canals de regadiu i subminist rament
urb i dembassament s ja const rut s, la millora de minicent rals ja exist ent s i la rehabilit aci de
minicent rals t ancades (el 1964 funcionaven a Espanya 1.740 minicent rals, de les quals el 1982
noms en quedaven 576). Noms en el darrer cas es podrien aut orit zar noves concessions en rius,
comenant pels cursos mit jans i baixos, on limpact e seria menor.
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
16
Energia solar trmica
Fig. 1.11 L'nica central elctrica a gran escala basada en marees que funciona al mn aprofita marees de 8 metres
a l'estuari bret de La Rance, prop del Mont-Saint-Michel. Les seves vint-i-quatre turbines poden funcionar com a
bombes per optimitzar la producci elctrica ( Font: Agence Explorer, Pars, Frana).
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
1 Les energies renovables
17
1.3.5 Energi a de l es marees
Lenergia mareomot iru es basa en el moviment regular de pujada i baixada de laigua (marees), que
a la cost a i especialment als est uaris amplifica els seus efect es. Quan el rang supera els cinc met res
es pot produir elect ricit at compet it ivament , mit janant t urbines collocades en una presa.
s la font denergia amb ms eficincia en la conversi (80%, i podria arribar al 90%), s a dir, la
que en millor proporci es convert eix en energia aprofit able i la seva disponibilit at de mit jana s
del 95% del t emps, amb lavant at ge de ser t ot alment predible. El major disposit iu en explot aci
comercial s el de La Rance, sit uat a la Bret anya francesa, prop del Mont -Saint -Michel, a l'est uari
del riu Rance, i genera 240 MW des de 1966, amb una provada maduresa t cnica. Tamb shan
explorat llocs adequat s per a la seva explot aci a Amrica, sia i Aust rlia. La pot ncia duna
inst allaci podria arribar fins als 9.000 MW (lequivalent a 9 grans cent rals nuclears o t rmiques),
malgrat que limpact e ambient al sobre els est uaris podria ser import ant .
1.3.6 Energi a geotrmi ca
L'energia geot rmica t el seu origen en el seguit de reaccions qumiques nat urals que esdevenen a
l'int erior de la Terra i que produeixen grans quant it at s de calor. Aquest a realit at es posa de
manifest de forma nat ural i violent a en fenmens com les erupcions volcniques o els
t errat rmols. Per t amb l'home pot aprofit ar aquest a font de calor en t ot s aquells llocs on t robem
una diferncia de t emperat ura ent re lint erior t errest re, ms calent , i la superfcie. La geot rmica,
per t ant , s una font denergia nat ural, encara que no est rict ament renovable, ja que la calor que
ext raiem dun jaciment en unes desenes danys, t rigar milers danys a regenerar-se.
La forma daprofit ament varia segons el lloc on es t roba el recurs. La majoria de t ecnologies
act uals ext reuen laigua calent a (lquida o vapor) present en el subsl (figura 1.12), encara que s
possible inject ar aigua en una roca seca calent a per escalfar-la o vaporit zar-la.
Fig. 1.12 Els esquemes mostren les categories importants de fonts geotrmiques. Illustren un sistema d'alta
temperatura, en el qual la menor densitat de l'aigua calenta la fa retornar convectivament a la superfcie, i un
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
18
Energia solar trmica
sistema de baixa temperatura impulsat per pressi hidrosttica ( Font: Jens Tmasson, Servei Nacional de
lEnergia, Reykiavik, Islndia).
A baixes t emperat ures (< 150 C), saprofit a direct amet la calor o laigua calent a per a processos
indust rials, calefacci, ACS, usos agrcoles o balnearis, amb la limit aci de sit uar el consum en el
mat eix lloc on es t robi la font . A t emperat ures mit janes i alt es (> 150 C) la calor es pot convert ir
eficament en elect ricit at , com en una cent ral t rmica.
El pot encial geot rmic mundial s dues mil vegades superior al de les reserves conegudes de carb, i
els pasos menys desenvolupat s sn els que disposen dels milllors recursos. Act ualment , ms de 20
pasos es beneficien daquest a energia, amb 330 plant es generant elect ricit at . Quasi la meit at de la
pot ncia inst allada es t roba als EUA, i Filipines, per exemple, genera el 14% de la seva
elect ricit at a part ir de lenergia geot rmica. A Europa, It lia t les inst allacions ms import ant s.
El pot encial a Espanya s de 600.000 Tep anuals, per act ualment noms se naprofit en 3.400,
cap delles per a producci elct rica.
Limpact e ambient al s sensiblement inferior que el de les energies convencionals, especialment
locupaci de t erreny i les emissions de subst ncies cont aminant s a l'aire i a laigua, que poden
reduir-se enormement amb la reinjecci de lquids i gasos.
1.3.7 Energi a fotovol tai ca
El Sol emet radiacions elect romagnt iques que es poden aprofit ar per a l'obt enci d'energia
elct rica en una t ransformaci direct a. L'energia solar fot ovolt aica est basada en l'aplicaci del
denominat efect e fot ovolt aic, que es produeix en incidir els fot ons de la llum sobre mat erials
semiconduct ors (en general crist alls de silici amorf), de t al manera que es genera un flux d'elect rons
a l'int erior del mat erial i, en condicions adequades, una diferncia de pot encial que es pot aprofit ar.
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
1 Les energies renovables
19
Fig.1.13. Un camp de panells fotovoltaics a Zambelli, nord d'Itlia, produeix fins a 70 kW d'electricitat a fi de
bombejar aigua potable a un poble de muntanya. Per assegurar un subministrament continu, 24 hores al dia, part
de l'energia va a un conjunt de bateries. Quan la producci elctrica dels panells excedeix la demanda es pot
emmagatzemar tamb l'aigua bombejada ( Font: ENEA, Roma, Itlia).
Les cllules de silici t reballen t ant amb els raigs solars direct es com amb la llum de dia difusa a
l'at mosfera. No hi ha part s mbils, les cllules t enen una vida llarga i sn inherent ment modulars.
L'nic problema ambient al predict ible s l'enorme superfcie de t errenys que es requereix per a la
generaci elct rica a gran escala (uns quant s km
2
per a uns 500 MW).
captadors
fototrmics
captadors
fototvoltaics
celobert per
aprofitament de
llum natural
celobert per
aprofitament de
llum natural
coberta
de mxim
allament trmic
finestres mbils
prescalfador
passiu dACS
jard
i hivernacle
finestres mbils
captadors
daire
llum
fototvoltaica
llum
fototvoltaica
caldera
de calefaci
submergida
bomba
fotovoltaica
circuladora de
caldera
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
20
Energia solar trmica
Fig.1.14. L'aplicaci de conceptes bioclimtics a l'arquitectura comena als anys setanta. La figura superior
mostra un dels primers dissenys. La figura inferior s la seu de l'Institut Rocky Mountain, a Aspen, Colorado,
dissenyat per Steven Conger i l'Aspen Design Group. Aquesta edificaci s'ha convertit en un exemple del disseny
sostenible. L'estalvi en energia elctrica dels diferents sistemes utilitzats s de prop del 90% i el temps
d'amortitzaci no va arribar a l'any ( Font: Earthwatch Institute, Oxford, Regne Unit).
Els sist emes de cllules solars ja t roben molt es aplicacions especials, sobret ot a l'espai, on alt res
t ecnologies sn inapropiades o massa cares. La principal barrera al seu s a gran escala s el cost
per a fabricar-les.
1.3.8 Arqui tectura bi ocl i mti ca
Larquit ect ura bioclimt ica t en compt e, en el disseny, el clima local i en t reu profit ut ilit zant
lorient aci i cert s element s, com ara vidrieres, per crear ambient s d'hivernacle, o magat zems
t rmics, que fan int eraccionar el medi amb lhabit at ge, per obt enir un est alvi energt ic que ha de
ser de ms del 40% respect e a edificacions normals (pel cont rari, t enim la
domtica
, que s el
cont rol informat it zat dels edificis).
Aplicant els concept es bioclimt ics de forma correct a, en clima clid sarriben a aconseguir
t emperat ures de fins a 20 C i en clima fred podem anar des dels 16 C fins als 18 C sense cap alt ra
font de calor art ificial. La mxima eficincia d'aquest t ipus d'arquit ect ura es dna en habit at ges de
dues o t res plant es: amb ms plant es es perd eficcia.
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
1 Les energies renovables
21
Fig. 1.15 Els conceptes d'arquitectura bioclimtica es poden aprendre de la tradici histrica: es tracta de
redescobrir qu feien els nostres avantpassats a l'hora de construir els seus habitacles. Per exemple, els havelis de
Jaisalmer, poblaci de l'oest de l'ndia situada enmig del desert de Thar, sn construccions tpiques que utilitzen
murs gruixuts per protegir-se de la calor i, a ms, fan servir un sistema original i sofisticat, tan antic com efica,
per facilitar la circulaci de l'aire i la ventilaci. Les faanes resten protegides per cobertes ( A) que donen ombra i
radien calor a l'exterior; finetres de pedra perforada o jalis ( B) impedeixen l'entrada directa dels raigs del sol i
permeten la filtraci d'aire exterior, que circula fins a uns canals d'evacuaci situats al mig de l'edificaci. Encara
que no ho puguin semblar, les cases de pags del Pirineu sn un altre exemple clar de construccions bioclimtiques
( Font: Earthwatch Institute, Oxford, Regne Unit).
Els concept es bioclimt ics port en associat s a la vegada els concept es ecolgics d'ut ilit zaci
racional de l'energia, const rucci amb mat erials allant s que no perjudiquin el medi ambient , et c. En
aquest sent it , un dels exemples ms import ant s d'aplicaci dels concept es bioclimt ics i de
sost enibilit at sha donat a Sydney, en el disseny i la const rucci de la vila olmpica. Dissenyada per
a 15.000 habit ant s, en la seva const rucci s'int ent ar frenar el canvi climt ic, prot egir la capa
doz, at urar la cont aminaci per residus t xics, mant enir la biodiversit at i ut ilit zar racionalment
els recursos nat urals. Com? Doncs mit janant elect rodomst ics eficient s, const rucci bioclimt ica
amb el mxim aprofit ament de la llum nat ural i ut ilit zaci de llum art ificial amb bombet es
fluorescent s compact es, subminist rament daigua calent a i elect ricit at per energia solar, habilit aci
de zones per a vianant s, carrils bici, t rens, t ranvies..., ut ilit zaci de sist emes allant s de fibres
nat urals i frigorfics
greenfreeze
lliures de CFC, HCFC, sense PVC a la const rucci, sense mat erials
sint t ics com allant s, sense embalat ges de PVC, implant ant veget aci nat ural amb espcies
aut ct ones, regenerant zones humides prximes, ut ilit zant fust es procedent s de boscos no verges,
ut ilit zant sist emes est alviadors en dist ribuci i ut ilit zaci, sist emes de depuraci biolgics per a
aiges residuals i sist emes de reut ilit zaci daiges residuals no t xiques (per regar, refrescar, et c).
1.3.9 Energi a fototrmi ca acti va
Al llarg d'aquest llibret , ens cent rarem en l'est udi de l'aprofit ament de l'energia solar en l'mbit
t rmic. L's de la llum del Sol per subminist rar calor de baixa t emperat ura per a calefacci t una
llarga hist ria en molt s llocs. Al nord d'Europa s mpliament accept ada i a pasos com Israel s de
forosa adopci. A Dinamarca, de 3.500 sist ems inst allat s, el 70% produeix noms aigua calent a
sanit ria i la rest a combinen aigua calent a i calefacci. La t ecnologia ja est t ot alment a punt ,
per els int eressos sn molt s i molt diversos per a una adopci generalit zada d'aquest a t ecnologia.
Lany 1995, a Cat alunya hi havia ms de 2.000 inst allacions solars t rmiques (no t ot es en
funcionament ), amb una superfcie t ot al inst allada de 38.950 m
2
. Segons aquest es dades, Cat alunya
represent a quasi el 13% del parc solar t rmic de lEst at .
Cal t enir en compt e que un capt ador solar de 2 m
2
de superfcie pot produir fins a 150 lit res
daigua calent a cada dia, fet que est alvia lemissi daproximadament 1 t ona de CO
2
a lany, s a
dir, la crema de 90 kg de carb o 130 lit res de gasoil.
1.4 Un ltim apunt
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
22
Energia solar trmica
Tot i el seguit de conferncies i t robades de Copenhaguen, Rio o Buenos Aires, els grans pasos
product ors i consumidors d'energia (s a dir, l'hemisferi nord) encara no acaben d'ent endre els
concept es sobre els quals es discut eix, com ara biodiversit at o sost enibilit at
1
. El fet s que la Terra
no pot acabar de gest ionar per ella mat eixa els desequilibris que li est em provocant : no pot redirigir
el clima, ni cont rolar la t emperat ura, ni pot redrear les lleres dels rius t al com ho havia est at fent
fins a principis de segle perqu nosalt res li ho impedim. A mode d'exemple act ual, t enim el
fenomen del Nio. El t erme el Nio s el nom curt del fenomen que els cient fics denominen El
Nio, Oscillaci Meridional o
ENSO
(en angls). Part del nom prov de les observacions fet es pel
cient fic angls Gilbert Walker a principis de segle. Aquest cient fic descobr que quan la pressi
at mosfrica s baixa sobre Aust rlia, s alt a a l'est de l'illa de Tahit i a l'inrevs. La pressi
at mosfrica, doncs, oscilla ent re valors alt s i baixos a l'emisferi sud.

1
Una activitat s sostenible quan:
1. Utilitza materials en forma de cicle tancat.
2. Utilitza fonts denergia netes i renovables.
3. Prov del potencial hum; p.ex., la comunicaci, la creativitat, la coordinaci, lestimaci i
el desenvolupament espiritual i intellectual.
Una activitat s no sostenible quan:
1. Requereix inputs continus de recursos no renovables.
2. Consumeix recursos renovables de forma ms rpida que el seu ritme de renovaci.
3. Causa una degradaci acumulativa de lentorn.
4. Requereix recursos en quantitats que mai no poden sser disponibles per tothom.
5. Condueix a lextinci daltres formes de vida.
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
1 Les energies renovables
23
Fig. 1.16 L'any 1982 entra en funcionament la central d'energia solar Solar One, a Barstow ( Califrnia
meridional). Mil vui-cents divuit miralls, amb una superfcie total de ms de 70.000 m
2
, reflecteixen la llum solar i
la concentren en una torre central que arriba fins als 1.000 C de temperatura. Amb aquesta temperatura s'escalfa
un lquid que posteriorment permet impulsar turbines i generadors elctrics. Tots els miralls segueixen
constantment l'rbita solar mitjanant un comandament automatitzat. Solar One produeix 10 MW de potncia
elctrica ( Foto: Peter Menzel/Wheeler Pictures/Focus).
Durant poques sense el fenomen del

Nio, l'aigua ms calent a dels oceans t errest res se sit a al
Pacfic oest . Els vent s que van d'est a oest empenyen l'aigua escalfada pel Sol t ropical cap a l'oest i
acumulen l'aigua calent a al volt ant d'Indonsia i alt res zones a l'oest de la lnea de t emps
int ernacional (IDL, capt ol 2). De t ant en t ant , i les raons encara no sn clares, els vent s afluixen
la seva int ensit at i l'aigua calent a acumulada a l'oest es filt ra cap a l'est , a t ravs del Pacfic, fins
que xoca amb la cost a d'Amrica del Sud, sescampa al nord i al sud de la cost a, augment a la
t emperat ura de l'aigua i provoca el fenomen del Nio davant les cost es de Per amb un augment i
millora, a la vegada, de les condicions per a l'act ivit at pesquera, ramadera i agrria (augment de
pluges). Acost uma a passar durant els mesos freds, novembre i ms aviat desembre, i per aix rep
del nom del Nio, en referncia a l'infant Jess.
Aix que passa als oceans t amb afect a l'at mosfera. Les t empest es t ropicals vnen aliment ades per
l'aire calent i humit que est en cont act e amb l'oce calent . Com ms calent sigui l'aire, ms fort a i
import ant ser la t empest a. A mesura que l'aigua calent a avana cap a l'est , les t empest es avancen
amb ella, aliment ant amb aire calent i humit at les capes superiors de l'at mosfera. Aix implica una
gran quant it at d'energia alliberada cosa que afect a els corrent s dels vent s freds de les capes alt es i,
en conseqncia, els seus pat rons de moviment . Resulat : no noms hi ha grans alt eracions
climt iques a Amrica del Nord i del Sud sin a t ot el globus t errest re. L'impact e global en el clima
es t radueix en inundacions en cert es part s de la Terra i sequeres ext remes en d'alt res.
Encara que el Nio s un fenomen nat ural, el cicle 1997-1998 sembla que ha t ingut un impact e
mediambient al fora ms devast ador del que ens pensvem. Aix s perqu molt s dels sist emes
nat urals que en condicions normals nhaurien mit igat l'impact e, han est at degradat s o b eliminat s
per l'acci humana, com ara l'act ivit at reguladora t ant dels boscos de les illes d'Indonsia com dels
de l'Amazones, act ualment cremat s en bona part .
Amb aquest exemple veiem com les dimensions del desast re ecolgic no sn pas predibles a cap
t ermini. Per s que pat im els efect es d'una act ivit at que sobreexplot a els recursos qu disposem.
Ara per ara som una mena de parsit s per a la Terra. I de seguir amb aquest s nivells act uals
d'infecci noms podem esperar dues coses: la mort del cos parasit at o l'eliminaci, per part de
l'host e, dels parsit s que provoquen la infecci.
L'adopci d'energies renovables s una de les molt es opcions que t enim a la nost ra disposici en el
cam de viure no com a parsit s sin en simbiosi amb la Terra. Sn energies en les quals no hi
pensem gaire perqu ens arriben suaument i sense presses, amb el fluir nat ural del dia a dia. Sn
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
24
Energia solar trmica
energies que s difcil que alg les acapari. Per a causa dels clculs bojos del sist ema econmic
vigent (que compt abilit za noms els beneficis per una minoria d'ssers humans i que no t en
compt e els cost os sobre la major part de la poblaci) es consideren que sn cares. Per ni sn cares
ni cont aminen i sn aqu per ser capt ades i ut ilit zades sempre que nosalt res est iguem disposat s a
aprofit ar-les.
Com s'ha anat assenyalant al llarg d'aquest primer capt ol, la gran incert esa sobre els fut urs preus
energt ics, la seva producci i la creixent ansiet at pblica sobre les font s exist ent s d'energia ens
exigeixen desenvolupar un sist ema energt ic flexible a la vegada que respect us amb el medi. Aix
ha d'incloure millores de rendiment s, per exemple en t ecnologies avanades en combust i de carb,
i accs a les diverses font s energt iques renovables amb els cost os ms baixos possibles, aix com
una ferma volunt at polt ica. Han t ranscorregut poc ms de dues dcades des que les formes
renovables d'energia van comenar a at reure seriosament l'at enci. Encara hi ha molt a feina per
fer. Per sn, en definit iva, una assegurana cap al fut ur.
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
1 Les energies renovables
25
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
2 Radiaci solar
23
2 Radiaci solar
2.1 El Sol
La font denergia inesgotable que ha perms lexistncia de la vida (tal com nosaltres la coneixem) en
aquest planeta s el Sol. Amb un dimetre aproximat de 1.400.000 km (109 vegades el de la Terra) i
una massa d 1,99 10
30
kg (332.000 vegades la de la Terra), s un immens forn de fusi termonuclear
que transforma cada segon 600.000.000 de tones d'hidrogen mollecular en 596.000.000 de tones dheli
per proporcionar 4.000.000 de tones equivalents denergia (uns 3,710
23
kW!). Aix, tot i que cada dia
perd 345.000.000.000 de tones de gasos, el Sol noms ha perdut un 0,03% de la seva massa original i li
resta encara una vida calculada terica que pot anar des dels 5 als 7 mil milions danys (com a
referncia, pensem que la Terra t una edat aproximada de 4.600 milions danys).
Fig. 2.1 Estructura esquemtica del Sol (de radi R).
R
0,2 R
Zona
convectiva
Corona
Nucli
Cromosfera
Fotosfera
(part superior de la
zona convectiva)
T = 5.000 K
T = 130.000 K
T = 8 - 40 milions de K
0,7 R
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
24
Energia solar trmica
El Sol s una estrella de lanomenda seqncia principal, de tipus espectroscpic G0, formada per nucli,
fotosfera, cromosfera i corona (Fig. 2.1). El nucli del Sol s un forn de fusi a una temperatura mitjana
de 20 milions de graus Kelvin. La fotosfera s la part exterior, el seu disc visible, lluny del forn de
fusi, i queda a 6.000 K. s la font directa demissi del Sol que nosaltres podem observar i que ens el
fa considerar un cos negre emetent a 5.762 K, tot i que el seu espectre no sigui del tot continu (tal com
mostra la figura 2.2 i com ms endavant comentarem). Ms enll, la cromosfera s la capa de gasos que
sestn uns 10.000 km en lespai i on soriginen les prominncies solars o arcs dH
2
. La part ms
allunyada s la corona, tan sols visible en eclipsis totals de Sol.
Fig. 2.2 Espectre de la radiaci solar extraterrestre.
Malgrat aquestes dades imponents, el Sol noms s una estrella del tot normal en el panorama galctic:
s important per la seva proximitat per no per la seva unicitat.
Cont molts, sin tots, dels elements presents a la Terra tot i que els ms abundants sn lheli i
lhidrogen, que representen el 20% i el 78% de la seva massa respectivament.
2.2 Radiaci solar extraterrestre
La Terra es mou al voltant del Sol demarcant el pla eclptic. I ho fa a una distncia mitjana de 15010
6
km, distncia que rep el nom d'unitat astronmica (UA). La seva rbita s lleugerament ellptica
(variaci dun 1,7%) tot i deixant el Sol situat en un dels seus focus i que fa que aquesta distncia vari
des de les 1,017 UA (mxim anomenat afeli) fins a les 0,983 UA (mnim anomenat periheli) al llarg de
lany. Tot i aix, la Terra t altres moviments de perodes molt ms llargs (Fig. 2.3). Leix de rotaci
terrestre rota, a la vegada, descrivint un cercle com ho faria una baldufa quan s a punt daturar-se. s
el moviment de precessi, amb un perode de 22.000 anys. A la vegada tamb varia el seu angle de
declinaci (concepte que veurem ms endavant) amb un perode de 41.000 anys. I per ltim,
lexcentricitat de lrbita tamb varia, com si lrbita fos elstica, amb un perode de 100.000 anys.
Longitud d'ona (m)
Ultraviolat Visible Infraroig
0,2 0,4 0,6 0,8 1,0 1,2 1,4 1,6 1,8 2,0 2,2 2,4 2,6
2.400
2.000
1.600
1.200
800
400
0
E
s
p
e
c
t
r
e

d
e

l
a

r
a
d
i
a
c
i


s
o
l
a
r

e
x
t
r
a
t
e
r
r
e
s
t
r
e


(
W
/
m
2

m
)
100
80
60
40
20
0
P
e
r
c
e
n
t
a
t
g
e

d
e

r
a
d
i
a
c
i


s
o
l
a
r

p
e
r

s
o
t
a

d
e

l
a

l
o
n
g
i
t
u
d

d
'
o
n
a

i
n
d
i
c
a
d
a
d
a
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
2 Radiaci solar
25
Dels 3,710
23
kW denergia generats per lastre rei, tan sols 1,710
14
kW arriben a la Terra
efectivament, per fins i tot aquesta petita fracci denergia (0,000000046% del total ems) equival a
unes 5.000 vegades el total del consum energtic de la poblaci de la Terra.
a) b) c)
Fig. 2.3 Moviments de a) precessi, b) variaci de la declinaci i c) variaci de lexcentricitat de l'rbita terrestre.
La radiaci solar total (al llarg de totes les longituds dona) que arriba a una unitat de superfcie
exposada perpendicularment als raigs del Sol, fora de latmosfera, i a la distncia mitjana Terra-Sol
(una UA) s una constant i rep el nom de constant solar extraterrestre o constant solar simplement.
Saccepta com a valor estndard
]
]
]


2
20 353 1
m
W
. I
CS
De totes formes, la radiaci extraterrestre I
e
que arriba a la Terra variar al llarg de lany per la petita
excentricitat de la seva rbita. Aquesta variaci es pot expressar com
]
]
]

]
]
]

J
J
`
'
(
|
+
2
365
360
034 0 1
m
W n
cos , I ) n ( I
CS e
(2.1)
on n s el dia de lany comptat des de lu de gener (n = 1 365).
Lespectre solar extraterrestre en funci de la longitud dona des dels 0,2 fins als 2,6 m, i considerant
el Sol com a cos negre emetent a 5.762 K, es representa a la figura 2.2 (ultraviolat 0,030,40 m-,
visible 0,400,70 m i infraroig 0,71,00 m).
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
26
Energia solar trmica
Exemple 2.1
Quina quantitat de radiaci solar obtenim en el rang visible lu de desembre?
De la figura 2.2, veiem com les fraccions de radiaci solar que resten entre 0,4 i 0,7 (rang visible)
valen 0,09 i 0,47 del total ems. La radiaci solar extraterrestre emesa el dia u de desembre (n =
335) segons lequaci 2.1 val 1.393 W/m
2
, i la quantitat de radiaci en el visible ser
2 2
530 393 . 1 ) 09 , 0 47 , 0 ( m W m W
La distribuci aproximada de la resta de radiaci solar entre infraroig i ultraviolat s de 53% i 9%
respectivament (que pel mateix dia implicaria 725 i 100 W/m
2
respectivament).
Ara b, per aplicacions de lenergia solar a nivell de superfcie terrestre s essencial que tinguem en
compte la interacci, per ara omesa, de la radiaci amb latmosfera terrestre. Els dos principals
mecanismes dinteracci sn labsorci i la dispersi. El resultat daquests dos mecanismes s el de
reduir la radiaci directa i, a ms, la dintroduir un component difs de la radiaci, que ms endavant
estudiarem.
2.3 Relacions astronmiques
Per arribar a un disseny acurat de qualsevol equip trmic que utilitzi lenergia solar, ens cal tenir la
capacitat de predir lenergia disponible en un determinat lloc i en un determinat moment. La mesura de
la radiaci solar requereix un seguit daparells dels quals no sempre es pot disposar, per hom ha de ser
capa defectuar els seus clculs a qualsevol lloc i per qualsevol instant de temps. Perqu aix sigui
possible, necessitem conixer quines relacions hi ha entre el Sol i la Terra i com influeixen en la radiaci
que rebem cada dia.
Fig. 2.4 Declinaci (entre parntesi, lestaci corresponent a lhemisferi sud).
Sol
Equinocci de primavera (tardor)
21 de mar
Equinocci de tardor (primavera)
21 de setembre
Solstici d'hivern (estiu)
21 de desembre
Solstici d'estiu (hivern)
21 de juny
= + 23,45
= - 23,45
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
2 Radiaci solar
27
A mesura que la Terra gira al voltant del Sol (translaci), gira, a la vegada, al voltant dun eix
imaginari que apunta cap a lestrella Polar (rotaci). Leix normal a aquest, resta inclinat 23278,2
(aproximadament 23,45) respecte del pla orbital, com mostra la figura 2.4. En conseqncia, langle
entre lEquador terrestre i el pla orbital marcat per la lnea Sol-Terra varia al llarg de lany entre
23,45. Aquest angle lanomenem declinaci () i ve donat per lequaci
]
]
]

J
J
`
'
(
| +

365
284
360 sin 45 , 23
n
(2.2)
amb declinacions positives al nord de lEquador i negatives al sud. El valor de la declinaci calculat
amb lequaci 2.2 pateix un error de +0,37 (desviaci mxima positiva) per lu de maig, i de -1,70
(desviaci mxima negativa) pel nou doctubre.
Com podem suposar, la declinaci (ajudada una mica per lexcntrica de lrbita) ens proporciona les
diferents estacions anuals. Per exemple, per lhemisferi nord, les declinacions negatives, estacions de
tardor i hivern, implicaran una inclinaci dels raigs solars molt ms obliqua i molt menys perpendicular
sobre la superfcie terrestre que no pas per declinacions positives, corresponents a les estacions destiu i
primavera.
Com illustra la figura 2.5, la posici relativa del Sol al firmament respecte dun punt a la superfcie
terrestre es pot definir per dos angles: laltitud solar (
s
), entesa com langle entre la lnea que passa pel
punt i el Sol, i la lnea que passa pel punt i s tangent a la superfcie terrestre, i lazimut solar (
s
), ents
com langle entre la lnea anterior, la tangent a la superfcie terrestre, i la lnea coincident amb el
meridi local, en direcci nord-sud terrestre. Es pren positiu mesurat cap a lest i negatiu mesurat cap a
loest en ambds hemisferis. El complementari d
s
sanomena zenit solar i es representa per
s
.
Fig. 2.5 Altitud, zenit i azimut solar per lhemisferi nord (sud).
Sol
Punt de la superfcie terrestre
V
e
r
t
i
c
a
l
O
(E)
E
(O)
S
(
N
)
N
(
S
)
S
S
S
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
28
Energia solar trmica
La posici del Sol al cel ser, doncs, funci de la situaci del punt a la Terra, de lpoca de lany i del
moment del dia.
La posici del punt a la Terra vindr donada per la latitud (a lequador, = 0, mentre que al
nord s positiu i al sud s negatiu).
Lpoca de lany vindr donada per la declinaci solar anteriorment definida.
I el moment del dia sespecificar per langle horari .
Langle horari es defineix com a 0 en el moment del migdia solar local (
s
= 0) i augmenta de 15 en
15 per cada hora que resti per arribar al migdia solar (p.ex., per a les 08.00 del mat temps solar--
tindrem = 60) i disminueix de 15 en 15 per cada hora que passi del migdia solar (p.ex., per a les
15.00 de la tarda --temps solar-- tindrem = -45) a tots dos hemisferis. Podrem dir que s una mesura
que ens relaciona el temps solar i la posici celeste del Sol. Si ens hi fixem, el fet que el Sol tardi 24
hores a donar una volta sencera a la Terra (pensem que s la Terra la que gira sobre della mateixa en
24 hores), fa que per cada hora que passa, dels 360 que tenim per voltar, el Sol nhagi recorregut 15
(360 / 24 hores = 15 per hora). Fixem-nos, a la figura 2.6, com dividim el mn en els diferents fusos
horaris i com varia el temps per a cada regi: quan per a nosaltres sn les 12 del migdia (meridi de
Greenwich), a l'altre extrem de mn sn les 12 de la nit (lnea internacional de canvi de data).
Fig. 2.6 Divisi horria del mapa terrestre. Els temps de rellotge es mostren per sota o per sobre del temps de Greenwich,
ignorant qualsevol tipus de variaci estacional (p.ex., quan s migdia al Regne Unit, sn les 7 del mat a Washington DC i
les 9 de la tarda a Tquio).
Migdia
12.00
+ 1 + 3 + 5 + 7 + 9 + 11
Mitjanit
PM AM
L

n
i
a

i
n
t
e
r
n
a
c
i
o
n
a
l

d
e

c
a
n
v
i

d
e

d
a
t
a
M
e
r
i
d
i


d
e

G
r
e
e
n
w
i
c
h
Equador
- 1 - 3 - 5
- 7
- 9 - 11 - 7
+ 1
+ 1
0
0
+ 2
+ 4
+ 3
+ 5
+ 3
+ 6
+ 7
+ 8
+ 9
+ 10
+ 11 + 12
+ 13
+ 8 + 9
+ 8
+ 10
- 3
- 4
- 4
- 3
- 4
- 5
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
2 Radiaci solar
29
Les equacions que ens permeten relacionar els angles anteriors sobtenen mitjanant geometria esfrica i
a partir de la qual podem escriure
cos cos cos sin sin sin +
s
(2.3)
i
s
s

cos
sin cos
sin

(2.4)
Exemple 2.2
Determina la posici del Sol a les 09.00 i a les 14.00 (temps solar) a Houston ( = 30) i a Rio de
Janeiro ( = -23), el dia 1 de febrer.
De lequaci 2.2 tindrem
' ' 59 ' 30 17 5 , 17
365
32 284
360 sin 45 , 23
365
284
360 sin 45 , 23
]
]
]

J
J
`
'
(
| +

]
]
]

J
J
`
'
(
| +

n

cosa que implica hivern a lhemisferi nord i estiu al sud.


Les 09.00 impliquen 3 hores per arribar al migdia solar (12.00 09.00 = 3). Aix s un angle horari
de = 315 = 45. Les 14.00 impliquen 2 hores que passen del migdia solar(12.00 14.00 = -2).
Aix s un angle horari de = -215 = -30. A partir daquests resultats i de les equacions 2.3 i 2.4
podem omplir la taula inferior. Fixem-nos com el canvi rpid de lazimut solar per Rio s degut a qu
el Sol cau quasib sobre del cap dels brasilers pel seu migdia solar (
s
= 84,5) i passa dest a oest
molt rpidament.
Houston Rio de Janeiro
09.00 14.00 09.00 14.00
-17,5 -17,5 -17,5 -17,5
30 30 -23 -23
45 -30 45 -30

s
25,7 34,4 47,6 88,7

s
48,4 -35,4 61,4 -84,5
Els moments de sortida i posta de Sol aix com la durada del dia es poden calcular a partir de lequaci
2.3 com
sp s s
cos cos cos sin sin 0 0 sin 0 + (2.5)
on
sp
s langle horari de sortida (o posta) del Sol i que es pot expressar com
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
30
Energia solar trmica
( ) tg tg
sp
arccos (2.6)
La durada del dia d s dues vegades langle horari de posta (o sortida). En hores, queda com
sp
hora
d
/ 15
2
(2.7)
on
sp
sexpressar ara en graus.
La tradici pagana mundial ha associat el moviment de la Terra i la durada dels dies de manera
singular. Per exemple, cadascun dels dos punts de leclptica (rbita de la Terra al voltant del Sol) per
als quals el valor de la declinaci pren el seu valor mxim (+) o mnim (-) rep el nom de solstici, i
marca els dies solars de durada mxima (nit ms curta, solstici destiu, el 21 de juny) i de durada
mnima (nit ms llarga, solstici dhivern, el 21 de desembre).
Similarment, cadascun dels dos punts de leclptica en els quals la declinaci val zero rep el nom
dequinocci. En tenim un a la primavera i un a la tardor i sn els nics dies de lany en els quals cada
punt de la superfcie terrestre es mou essencialment dintre del pla orbital relatiu del Sol. La figura 2.7
ens mostra com es veu la Terra des del Sol durant els solsticis i els equinoccis. Que les lnies de latitud
constant quedin rectes als equinoccis illustra el fet que durant aquests dies, i per cada punt de la
superfcie terrestre, el Sol sortir per lest i es pondr per loest.
Fig. 2.7 La Terra vista des del Sol.
21 de mar
21 de setembre
21 de juny
21 de desembre
Pol Sud
Cercle Antrtic = 66,5 S
Pol Nord
Cercle rtic = 66,5 N
Trpic de Cncer = 23,5 N
Trpic de Capricorn = 23,5 S
23,5
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
2 Radiaci solar
31
Els trpics de Cncer, de latitud 23,5, i de Capricorn, de latitud -23,5, sn les latituds ms al nord i al
sud respectivament, a les quals el Sol assoleix un angle de zenit igual a 0 (directament sobre del cap)
durant almenys un dia a l'any. Similarment, els cercles rtic i Antrtic es defineixen com les latituds
ms enll de les quals el Sol no saixeca del pla de lhoritz almenys una vegada a lany.
2.4 Temps solar
Com ja explicvem a lhora dintroduir el concepte dangle horari, la Terra sha dividit de com acord
internacional en un sistema de 24 zones temporals, que determinen els fusos horaris a mode de talls de
formatge al llarg dels 360 de la circumferncia terrestre. Fsicament aquests fusos comprenen la Terra
existent entre dos meridians separats 15 (obviant algunes modificacions de tipus fronterer, poltiques o
naturals) i tots vnen fixats com a positius a loest del meridi 0 o meridi de Greenwich. La magnitud
que determina la posici daquests fusos horaris s la longitud i se simbolitza per la lletra (
0
pel de
referncia, Greenwich).
El dia solar a qualsevol punt del planeta es defineix pel temps transcorregut entre dos migdies solars
successius (entenent com a migdia solar el moment de qualsevol dia en el qual el Sol arriba a la seva
mxima altitud). Malgrat aix, degut a lexcentricitat de lrbita terrestre i als efectes de la declinaci,
la durada dun dia solar no s constant i, de fet, pot augmentar o disminuir en 30 segons dun dia a un
altre. Lefecte acumulatiu daquest fenomen s una variaci en lescala de temps de fins a 16 minuts i
24 segons (mxim pel 4 de novembre, n = 309) i de fins a -14 minuts i 22 segons (mnim, negatiu, per
l11 de febrer, n = 41) respecte del temps mitj. Aquesta variaci (la diferncia entre el temps solar
veritable i el temps solar mitj) rep el nom dequaci de temps i pren la forma
1
( ) ( )
( ) ( )
366
2
C on
3 sin 0041 , 0 2 sin 1565 , 0 sin 1229 , 0
3 cos 0012 , 0 2 cos 0528 , 0 cos 0072 , 0
n
C C C
C C C T E

(2.8)
Per no haver dadaptar lhora contnuament, els nostres rellotges marquen una hora mitjana a vegades
fora lluny de l'hora solar veritable que ens proporciona laparent posici del Sol al cel. La relaci final
entre temps solar veritable (TSV) i temps oficial local (el del rellotge) ens ha de lligar totes aquestes
variacions, i alguna ms, daquesta manera:
( ) + +
0
15
1
oficial Hora T E V S T (2.9)
on s la correcci eventual destiu ( = 2 hores, dabril a octubre) o b dhivern ( = 1 hora, de
novembre a mar), ET s la correcci, amb el seu signe, obtinguda de lequaci 2.8 i ( ) ( )
0
15 1 s
la correcci que afegim per efectes de la longitud del lloc en qesti respecte de la del meridi de
referncia (Greenwich per a nosaltres). Aquesta correcci s de quatre minuts per cada grau de longitud
(60 minuts / 15 graus-hora) i noms cal tenir en compte que
0
= 0 sempre, i que prendr valors
negatius si cau a lest del meridi de Greenwich i positius si cau a loest.

1
Lequaci 2.8 cal utilitzar-la en mode radians i multiplicar el resultat obtingut per 60, perqu aquest resultat ens ve donat amb hores i
fraccions decimals dhora.
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
32
Energia solar trmica
Exemple 2.3
Per a la ciutat de Barcelona ( = -27), quin ser el temps solar veritable el dia u de desembre si el
rellotge marca les 17.35?
Amb
0
= 0, = 1 hora (hivern) i
( ) ( ) ( ) 141 , 0 116 , 2 0
15
1
15
1
0

s a dir, 8 minuts 28 segons (el clcul es fa amb graus centesimals),i obtenim la taula de resultats
segent:
hores minuts segons
Hora oficial 17 35 00
- 1
ET +11 +1
( )
0
15
1
+8 +28
TSV = 16 54 44
2.5 Angles solars relatius a superfcies inclinades
Per vncer els efectes que la declinaci t sobre de l'angle d'incidndia de la radiaci solar i aconseguir
interceptar aquesta radiaci de la forma ms perpendicularment possible, les superfcies captadores cal
que estiguin inclinades un cert angle respecte de la horitzontal del sl i, a la vegada, orientades al ms
meridionalment possible (aix s el ms parallelament possible al meridi nord-sud de referncia).
El clcul ms important en lestudi de la radiaci solar s justament el de la determinaci de langle
dincidncia del raig solar un cop disposem de la nostra superfcie inclinada i orientada arbitrriament
per determinar posteriorment la quantitat denergia que hi arribar.
La posici del Sol queda establerta per laltitud solar (
s
) i lazimut solar (
s
). Lorientaci de la
superfcie irradiada (o captador, per a nosaltres) quedar tamb definida pel seu azimut (
c
), mesurat
des del meridi local cap a lequador (positiu cap a lest i negatiu cap a loest tant per a lhemisferi sud
com per al nord) i, a ms, per la seva inclinaci , mesurada respecte del pla horitzontal. Aquesta colla
dangles sillustra a la figura 2.8.
Langle dincidncia solar relatiu a la superfcie inclinada es designa amb . Per tant, la fracci de
radiaci solar instantnea que impactar sobre la unitat de superfcie ser
cos
s s
I q (2.10)
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
2 Radiaci solar
33
on cos escrit en funci dels angles que coneixem queda com
( )
( )
( )




sin sin sin cos
cos sin sin cos cos cos cos
cos sin cos cos sin sin
cos sin sin cos cos cos
+
+ + +
+
+
c
c
c
s s c s
(2.11)
Fig. 2.8 Angles relatius a superfcies inclinades.
En alguns casos, lequaci anterior es pot simplificar:
Superfcie encarada al sud
(
c
= 0)

( ) ( )

cos cos cos sin sin
cos sin sin cos cos cos
+
+
s s s
(2.12)
Superfcie vertical
encarada a lequador
(
c
= 0 i = 90)



cos sin cos cos sin
cos cos cos
+

s s
(2.13)
Per una superfcie horitzontal
( = 0)



cos cos cos sin sin
sin cos
+

s
(2.14)
O
(E)
E
(O)
Sol
N
S
(S)
(N)
Normal a la
superfcie

Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.


34
Energia solar trmica
A la prctica, la inclinaci del captador es considera constant al llarg de lany i sagafen com a valors
usuals els segents:
estiu = (latitud geogrfica - 15)
hivern = (latitud geogrfica +10 o +15)
anual ajustem als valors hivernals
2.6 Mitjana mensual de radiaci diria solar extraterrestre
Com viem a lapartat 2.1, la quantitat de radiaci que arriba al capdamunt de latmosfera es pot
expressar mitjanant lequaci 2.1. Aquesta seria la quantitat denergia radiant per unitat de temps i
drea perpendicular a la font (el Sol). Si ens interesss trobar la quantitat denergia extraterrestre a
qualsevol punt de lesfera atmosfrica (en superfcie horitzontal), caldria multiplicar lequaci anterior
pel sinus de laltitud solar, com ara:
s CS s e e
n
I n I H sin
365
360
cos 034 , 0 1 sin ) (
]
]
]

J
J
`
'
(
|
+ (2.15)
on H vol dir superfcie horitzontal i el subndex e vol dir extraterrestre.
La mitjana diria de radiaci extraterrestre en una superfcie horitzontal sobtindria integrant lequaci
anterior des del moment de la sortida (t
s
) al moment de la posta (t
p
) del Sol:
J
J
J
`
'
'
(
|

+
]
]
]

J
J
`
'
(
|
+

sin sin
180
sin cos cos
365
360
cos 034 , 0 1
24 sp
sp CS
t
t
e e
n
I
H H
p
s
(2.16)
on la barra sutilitza per indicar que s una mitjana diria en ( ) dia m kWh
2
sempre que
CS
I estigui en
2
m kW i
sp
estigui en graus.
La mitjana diria de radiaci solar es pot transformar en una mitjana diria mensual de radiaci solar
seleccionant, per a cada mes, el dia en qu la radiaci solar diria es consideri aproximadament igual a
la mitjana del mes. Els dies caracterstics recomanats sn els de la taula 2.1.
2

2
Actualment, amb l'existncia dels fulls de clcul, resoldre aquestes equacions, fins i tot d'hora en hora i de cada dia de l'any, s una tasca
relativament senzilla.
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
2 Radiaci solar
35
Taula 2.1 Dies significatius per a cada mes
Mes Dia de lany (n) Data
Gener 17 17 de gener
Febrer 47 16 de febrer
Mar 75 16 de mar
Abril 105 15 dabril
Maig 135 15 de maig
Juny 162 11 de juny
Juliol 198 17 de juliol
Agost 228 16 dagost
Setembre 258 15 de setembre
Octubre 288 15 doctubre
Novembre 318 14 de novembre
Desembre 344 10 de desembre
Exemple 2.4
Determineu la mitjana diria mensual de radiaci solar extraterrestre per una superfcie horitzontal
de latitud = 40 N per al mes de maig.
Per al dia 15 de maig (135 de lany), la declinaci ve donada per lequaci 2.2.
8 , 18
Lequaci 2.6 ens proporciona langle horari de sortida o posta:
( ) ( ) ( ) ( ) 6 , 106 8 , 18 40 arccos arccos tg tg tg tg
sp

Finalment, a partir de lequaci 2.16, la radiaci diria en mitjana mensual ser:
( ) ( ) ( ) ( ) ( )
( ) ( ) dia m MJ dia m kWh
m
kW
n
I H
sp
sp CS e

J
J
`
'
(
|

+
]
]
]

J
J
`
'
(
|
+
]
]
]

J
J
J
`
'
'
(
|

+
]
]
]

J
J
`
'
(
|
+
2 2
2
15 , 39 88 , 10
8 , 18 sin 40 sin
180
6 , 106
6 , 106 sin 8 , 18 cos 40 cos
365
135 360
cos 034 , 0 1 353 , 1
24
sin sin
180
sin cos cos
365
360
cos 034 , 0 1
24

Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.


36
Energia solar trmica
2.7 Mitjana mensual de radiaci diria solar terrestre sobre un captador
El dissenyador duna installaci solar ha de ser capa, per sobre de tot, de respondre a la pregunta de
quina quantitat denergia arriba al seu captador, finestra o celobert, de mitjana, cada hora, cada dia,
cada mes o cada any. Un cop conegui aquesta dada ja podr determinar les caracterstiques del seu
sistema trmic i dissenyar lequip adequat per aprofitar aquesta energia.
A la superfcie terrestre la insolaci diria resta fora allunyada dels nivells extraterrestres assolits a
lexterior de latmosfera: labsorci, la reflexi i la dispersi de radiaci per part de nvols i de la resta
delements qumics en suspensi i que formen la biosfera, retalla els nivells energtics de la radiaci
directa que arriba a la Terra de manera considerable i la transforma, a la vegada, en radiaci difusa.
Com a exemple, en dies estiuencs en els quals les ombres resten definides, ms del 90% de la radiaci s
directa (radiaci provinent directament del Sol, sense haver estat dispersada per latmosfera), i superant
els 1.000 W/m
2
denergia; en canvi, per dies amb nuvolositat apreciable, tot i que la illuminaci s
uniforme, quasi no saprecia cap mena dombra pel baix nivell de radiaci directa i lelevat nivell de
radiaci difusa. En aquest ltim cas parlem de nivells de 400 W/m
2
.
En lmbit nacional, hi ha tot un seguit destacions de mesura que, amb la utilitzaci daparells
especfics, determinen la radiaci diria que arriba a aquella zona en superfcie horitzontal. A l'annex
disposem de les taules daquesta dada en mitjana mensual i per a algunes ciutats espanyoles. Malgrat
aix, no es disposa generalment de dades de radiaci solar sobre duna superfcie inclinada, i per tenir-
les cal fer tot un seguit de clculs que ara estudiarem.
La mitjana mensual de radiaci diria sobre una superfcie inclinada,
T
H , es pot expressar com
H R H
T
(2.17)
on H s la mitjana mensual de radiaci diria sobre una superfcie horitzontal (obtinguda de mesures
in situ, com les de l'annex) i R s el quocient entre la mitjana mensual de radiaci diria sobre la
superfcie del captador i sobre una superfcie horitzontal per a cada mes, i que es pot avaluar
considerant separadament els components de radiaci directa, difusa i reflectida del total de la radiaci
que arriba a la superfcie terrestre amb lexpressi


reflectit comp
difs comp
H
H
directe comp
R
H
H
R
d
b
d
.
2
cos 1
.
2
cos 1
.
1
J
J
`
'
(
|
+
J
J
`
'
(
| +

J
J
J
`
'
'
(
|
+
J
J
J
`
'
'
(
|

(2.18)
on
d
H s la mitjana mensual de radiaci difusa diria en superfcie horitzontal,
b
R s el quocient entre
la mitjana mensual de radiaci directa (beam) sobre un superfcie inclinada i una superfcie horitzontal
per a cada mes i s la reflectncia del sl, que pot anar des de 0,2 per a superfcie de pedres
blanquinoses, fins a 0,7 per un superfcie coberta de neu.
d
H , la radiaci solar difusa, acostuma a ser difcil de calcular per qu depn de les condicions
meteorolgiques i de carcter irregular. Malgrat aix, la fracci difusa de la radiaci total en mitjana
mensual H H
d
es pot correlacionar amb un coeficient de transmissi de latmosfera que anomenem
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
2 Radiaci solar
37
ndex de nuvolositat
T
K . Lndex de nuvolositat, per a cada mes, es pot prendre de les mateixes taules
que tenim a l'annex o b es pot calcular a partir de l'equaci 2.19 com
e
T
H
H
K (2.19)
on H s la mitjana mensual de radiaci global diria en superfcie horitzontal (la que trobem tabulada
a l'annex) i
e
H s la mitjana mensual de radiaci solar extraterrestre diria en superfcie hotitzontal,
que ens proporciona lequaci 2.16.
La correlaci que permet calcular H H
d
en funci de
T
K pren el nom de correlaci de Liu i Jordan i
s'expressa com:
3 2
108 , 3 531 , 5 027 , 4 39 , 1
T T T
d
K K K
H
H
+ (2.20)
Tericament
b
R s una funci complicada de la transmitncia de latmosfera. Tot i aix es pot calcular
per a cada mes com el quocient entre la radiaci extraterrestre sobre una superfcie inclinada i sobre una
superfcie horitzontal, segons consideracions geomtriques a partir de lequaci 2.21, com:
( ) ( ) ( )
( )

sin sin 180 sin cos cos
sin sin 180 sin cos cos
+
+

s s
s s
b
R (2.21)
on
s
s langle horari corresponent a la posta del Sol per una superfcie inclinada donat per
( ) ( ) [ ] tg tg
s s

arccos , min (2.22)
i
s
s langle horari corresponent a la posta del Sol per una superfcie horitzontal i donat per lequaci
2.6.
Per illustrar aquest complex ball dequacions, en donem un exemple.
Exemple 2.5
Trobeu la mitjana mensual de radiaci diria incident sobre una superfcie orientada al sud i
inclinada 41 respecte de lhoritzontal a la ciutat de Lleida ( = 4137) si la reflectncia del sl s
de = 0,4.
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
38
Energia solar trmica
Aquests clculs acostumen a ser enutjosos i llargs, per aix la millor opci s dissenyar una taula de
clcul com la que tenim a la pgina segent.
Aclariments:
Laltitud solar mxima lobtenim igualant a zero langle horari a lequaci 2.3 (perqu langle
horari creix amb signe negatiu fins a zero al migdia solar, quan el Sol s ms alt, i decreix amb
signe positiu fins a arribar al mateix valor):
( ) cos cos sin sin arcsin +
s
Atenci amb els valors de la columna 8: el resultat que obtenim ve donat amb kWh / (m
2
dia)
(si I
o
(n) ve donat en kW/m
2
). Per tenir-ho tot en unes mateixes unitats, ens cal multiplicar per
3.600 i obtenir aix el resultat en J/dia-m
2
.
A la columna 12, per obtenir el factor
b
R ens cal calcular el valor de langle horari en una
superfcie inclinada (equaci 2.22), que ens ve definit com el valor mnim de dos angles: langle
horari
s
propiament dit, i langle horari afectat per la inclinaci de la superfcie captadora i
definit com ) tg ) tg( arccos( (que per al cas que el nostre captador tingui una inclinaci
corresponent a la latitud geogrfica, valdr 90 graus).
La columna 16 s la suma de les dues columnes anteriors (components directa i difusa de la
radiaci) ms la constant de la radiaci reflectida que val
05 , 0
2
' 61 , 41 cos 1
4 , 0
2
cos 1
reflectit Comp. J
J
`
'
(
|
J
J
`
'
(
|

Fixem-nos en els grfics de radiaci; observem com la radiaci directa que arriba a la
superfcie horitzontal H augmenta a meura que la declinaci de la Terra augmenta perqu la
seva altitud ho fa en conseqncia i lenergia del Sol augmenta la seva perpendicularitat respecte
de la poblaci en estudi (
s
saproxima a 90 mentre sin(90) saproxima a 1). En canvi, lenergia
que arriba a la superfcie inclinada s ms elevada en els mesos dhivern que no pas en els destiu
perqu la inclinaci del captador fa que aquest quedi ms perpendicular al Sol durant lhivern i,
aix, augmenta el guany denergia durant el perode de lany que ms es necessita.
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
2 Radiaci solar
39
1 2 3 4 5 6 7 8
MES dia
H (J/dia-m
2
)
()
sp
()
s
() Mx H
e
(J/s-m
2
) H
e
(J/dia-m
2
)
n s. annex Eq. 2.2 Eq. 2.5 Eq. 2.3 Eq. 2.15 Eq. 2.16
G (17) 17 6,08E+06 -20,92 70,33 27,71 649,69 1,42E+07
F (16) 47 1,22E+07 -12,95 78,31 35,68 807,58 1,96E+07
M (16) 75 1,56E+07 -2,42 87,87 46,21 985,91 2,65E+07
A (15) 105 1,92E+07 9,41 98,40 58,04 1138,82 3,39E+07
M (15) 135 2,20E+07 18,79 107,44 67,42 1220,25 3,91E+07
J (11) 162 2,43E+07 23,09 112,05 71,72 1243,70 4,13E+07
J (17) 198 2,46E+07 21,18 109,96 69,81 1228,24 4,02E+07
A (16) 228 2,13E+07 13,45 102,16 62,08 1166,76 3,59E+07
S (15) 258 1,67E+07 2,22 91,95 50,85 1039,65 2,91E+07
O (15) 288 1,20E+07 -9,60 81,43 39,03 859,07 2,16E+07
N (14) 318 6,30E+06 -18,91 72,44 29,72 686,46 1,55E+07
D (10) 344 4,01E+06 -23,05 67,99 25,58 602,77 1,28E+07
9 10 11 12 13 14 15 16 17
K
T
=H/H
e
H
d
/H 1-H
d
/H '
s
() R
b
Comp. Comp. R H
T
(J/dia-m
2
)
annex o Eq. 2.19 Eq. 2.20 Eq. 2.22 Eq. 2.21 directe difs Eq. 2.17
0,43 0,44 0,56 70,33 2,37 1,34 0,38 1,77 1,08E+07
0,62 0,27 0,73 78,31 1,86 1,35 0,24 1,64 1,99E+07
0,59 0,30 0,70 87,87 1,41 0,99 0,26 1,30 2,03E+07
0,57 0,32 0,68 90 1,07 0,74 0,28 1,06 2,04E+07
0,56 0,32 0,68 90 0,88 0,60 0,28 0,93 2,04E+07
0,59 0,30 0,70 90 0,80 0,56 0,26 0,87 2,12E+07
0,61 0,28 0,72 90 0,84 0,60 0,25 0,90 2,21E+07
0,59 0,29 0,71 90 0,98 0,69 0,26 1,00 2,14E+07
0,57 0,31 0,69 90 1,26 0,87 0,27 1,19 2,00E+07
0,56 0,32 0,68 81,43 1,70 1,14 0,28 1,48 1,77E+07
0,41 0,46 0,54 72,44 2,22 1,21 0,40 1,66 1,04E+07
0,31 0,57 0,43 67,99 2,56 1,09 0,50 1,64 6,58E+06
Annex al captol 2
-40
-20
0
20
40
60
80
100
120
17 47 75 105 135 162 198 228 258 288 318 344
dies
a
n
g
l
e
()
sp ()
s () Mx
0,00E+00
5,00E+06
1,00E+07
1,50E+07
2,00E+07
2,50E+07
3,00E+07
17 47 75 105 135 162 198 228 258 288 318 344
dies
H (J/dia-m2)
Ht (J/dia-m2)
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
40
Energia solar trmica
A la taula segent es presenten les dades meteorolgiques de 49 localitats espanyoles ordenades
alfabticament pel nom de la ciutat. Les dades inclouen:
latitud en graus nord (hi manca la longitud )
H mitjana mensual de radiaci diria sobre superfcie horitzontal (en kJ/m
2
-dia)
T
K ndex de nuvolositat
Aquests valors s'han d'anar modificant a mesura que vagin apareixent noves dades experimentals de
radiaci per a aquests punts del mapa estatal.
Albacete (= 38.92) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
6410 9220 13990 16530 19820 23070 23240 19760 16400 11280 6310 5630
K
T
0,49 0,5 0,54 0,49 0,51 0,56 0,58 0,56 0,58 0,55 0,44 0,48
Alacant (= 38,37) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
9360 13540 16244 20746 23720 25870 26088 22446 18522 13386 9264 7502
K
T
0,58 0,63 0,58 0,59 0,6 0,62 0,64 0,61 0,6 0,59 0,53 0,52
Almeria (= 36,83) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
8918 12144 16748 20432 23404 24034 24534 22188 17962 13778 9796 7662
K
T
0,53 0,54 0,58 0,58 0,59 0,58 0,61 0,60 0,57 0,56 0,53 0,50
vila (= 40,65) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
6558 10194 12044 16260 19716 21236 24406 22664 16578 11076 6454 5004
K
T
0,45 0,50 0,44 0,47 0,50 0,51 0,51 0,60 0,62 0,49 0,40 0,38
Badajoz (= 38,88) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
6656 9504 13150 17588 21266 23320 23906 21142 16496 11638 7872 5568
K
T
0,43 0,45 0,47 0,50 0,54 0,56 0,59 0,57 0,54 0,49 0,46 0,39
Barcelona (= 41,40) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
6196 10006 13606 18170 21272 22734 22358 18966 15196 11764 6906 5862
K
T
0,44 0,50 0,51 0,53 0,54 0,55 0,55 0,52 0,51 0,53 0,44 0,46
Bilbao (= 43,40) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
3804 6016 8824 9962 13562 13442 14110 11286 10722 8190 4400 3042
K
T
0,30 0,32 0,34 0,30 0,35 0,32 0,35 0,31 0,37 0,38 0,30 0,27
Burgos (= 42,37) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
3708 7996 10780 14386 18110 21434 22964 20080 14452 10034 5170 2910
K
T
0,27 0,42 0,41 0,42 0,46 0,52 0,57 0,56 0,49 0,46 0,34 0,24
Cceres (= 39,33) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
6061 9614 14992 20273 23157 26877 31768 29218 22321 12749 7691 5852
K
T
0,39 0,46 0,54 0,58 0,59 0,65 0,78 0,79 0,73 0,54 0,45 0,42
Cadis (= 36,47) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
8394 13264 16458 22270 25630 27322 27222 25710 20528 14594 9750 7878
K
T
0,49 0,59 0,57 0,63 0,65 0,66 0,67 0,69 0,65 0,59 0,52 0,50
Castell (= 39,98) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
7604 12424 15634 18496 21158 23044 23364 20306 17170 12126 7766 6806
K
T
0,50 0,60 0,57 0,54 0,54 0,56 0,58 0,56 0,57 0,52 0,47 0,50
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
2 Radiaci solar
41
C, Real (= 38,98) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
5948 10424 12642 16584 20720 23024 25764 22956 17426 10974 6493 4612
K
T
0,38 0,49 0,45 0,48 0,53 0,56 0,64 0,56 0,57 0,47 0,38 0,33
Crdova (= 37,88) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
7400 11094 14156 17224 19014 24266 15722 23412 17988 11894 8228 6236
K
T
0,46 0,51 0,50 0,49 0,48 0,59 0,46 0,63 0,58 0,49 0,46 0,42
La Corua (= 43,37) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
5172 7638 11078 14676 15016 16876 18172 14926 13356 8244 6268 3938
K
T
0,40 0,41 0,43 0,44 0,38 0,41 0,45 0,42 0,42 0,39 0,43 0,34
Conca (= 40,08) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
6040 9212 11800 15266 18680 20928 23788 21468 15982 11076 6394 4968
K
T
0,41 0,45 0,43 0,44 0,47 0,50 0,59 0,59 0,53 0,48 0,39 0,37
Girona (= 41,38) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
7238 10204 13624 15958 17958 17070 22052 18058 13652 10632 7400 5600
K
T
0,53 0,53 0,51 0,47 0,46 0,41 0,55 0,50 0,46 0,48 0,48 0,46
Granada (= 37,18) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
6880 9670 12250 15872 18594 21006 23686 18806 15452 11206 7414 5510
K
T
0,41 0,44 0,43 0,45 0,47 0,51 0,59 0,51 0,49 0,46 0,41 0,36
Guadalaj, (= 40,63) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
4990 7658 9948 12998 16258 18372 23580 20474 14554 10034 5186 4166
K
T
0,34 0,38 0,37 0,38 0,41 0,44 0,58 0,56 0,49 0,44 0,32 0,32
Huelva (= 37,25) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
7572 11858 1579
8
20796 24036 25632 26996 24840 20612 13088 8670 6684
K
T
0,46 0,54 0,55 0,59 0,61 0,62 0,67 0,67 0,66 0,54 0,48 0,44
Oesca (= 42,15) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
6434 11472 1499
4
17614 20608 22330 23894 20734 15420 11370 6772 4966
K
T
0,47 0,59 0,57 0,52 0,53 0,54 0,59 0,57 0,52 0,52 0,44 0,41
Jan (= 37,77) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
62070 9906 1467
1
18057 20189 24411 26835 24285 19646 11620 7774 6311
K
T
0,38 0,45 0,52 0,51 0,51 0,51 0,66 0,65 0,63 0,48 0,43 0,42
Lle (= 42,58) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
5600 10726 1365
2
17314 19144 23574 24820 21668 15406 10630 6972 4216
K
T
0,42 0,56 0,52 0,51 0,49 0,57 0,61 0,60 0,53 0,49 0,44 0,35
Lleida (= 41,62) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
6078 12168 1559
2
19226 21954 24262 24638 21340 16740 11980 6302 4006
K
T
0,44 0,62 0,58 0,56 0,53 0,58 0,61 0,59 0,57 0,54 0,40 0,32
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
42
Energia solar trmica
Logroo (= 42,45) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
5986 9630 13606 18254 21228 23572 25224 21396 16538 11808 6740 5024
K
T
0,45 0,50 0,52 0,54 0,54 0,57 0,62 0,59 0,56 0,54 0,45 0,42
Lugo (= 43,10) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
3868 7238 8590 13566 13836 16734 17034 15242 11302 9146 5342 3156
K
T
0,30 0,39 0,33 0,40 0,35 0,40 0,42 0,42 0,39 0,43 0,36 0,27
Madrid (= 40,42) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
6362 9798 14150 19552 21184 23530 25874 22986 16118 10762 7326 6263
K
T
0,43 0,48 0,52 0,57 0,54 0,57 0,64 0,63 0,54 0,47 0,45 0,47
Mlaga (= 36,85) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
8204 11556 17708 18882 22818 24870 25916 22316 18546 13020 10134 6236
K
T
0,49 0,52 0,62 0,53 0,58 0,60 0,64 0,60 0,59 0,53 0,55 0,40
Mrcia (= 37,98) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
9546 11978 17208 11352 25288 25748 26922 23954 19050 13900 9670 7746
K
T
0,59 0,55 0,61 0,61 0,64 0,62 0,67 0,64 0,62 0,58 0,54 0,53
Orense (= 42,33) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
2824 6790 14072 12094 8868 19184 16162 18176 12546 7158 5300 2440
K
T
0,21 0,35 0,53 0,36 0,23 0,46 0,40 0,50 0,43 0,33 0,35 0,20
Oviedo (= 43,35) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
5360 7536 10426 12892 15280 16622 16204 14196 12100 8040 5610 4272
K
T
0,41 0,40 0,40 0,38 0,39 0,49 0,40 0,40 0,42 0,38 0,38 0,37
Palncia (= 42,00) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
4328 10120 12048 15530 20114 22470 24200 21866 15248 11222 6352 3672
K
T
0,32 0,52 0,45 0,48 0,51 0,45 0,60 0,60 0,52 0,51 0,41 0,30
Palma M, (= 39,57) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
8364 12720 14462 17818 22922 24902 25634 22224 17606 12918 8960 6472
K
T
0,55 0,61 0,52 0,51 0,58 0,60 0,63 0,61 0,58 0,56 0,53 0,47
Las Palmas (= 28,15) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
9766 11700 14880 17602 17844 15932 15358 14990 16624 12160 9650 7370
K
T
0,44 0,44 0,46 0,48 0,45 0,39 0,38 0,40 0,49 0,42 0,41 0,36
Pamplona (= 42,85) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
4210 4346 11008 11318 17172 19970 21266 17748 13420 9948 4626 3244
K
T
0,31 0,39 0,34 0,34 0,41 0,48 0,53 0,49 0,46 0,46 0,31 0,28
Pontevedra (= 42,43) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
5338 8862 12050 17942 16984 23022 23076 20420 14476 11226 6990 4918
K
T
0,40 0,46 0,46 0,53 0,43 0,55 0,57 0,57 0,49 0,52 0,46 0,41
Salamanca (= 40,93) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
5822 8960 12436 17502 20848 22736 23068 20850 15534 10676 6114 4856
K
T
0,40 0,45 0,46 0,51 0,53 0,55 0,57 0,57 0,52 0,47 0,38 0,38
Tenerife (= 28,47) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
9572 12014 15916 19778 21786 24178 25182 22878 18694 13258 9426 7170
K
T
0,44 0,45 0,50 0,54 0,55 0,60 0,63 0,60 0,55 0,46 0,41 0,35
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
2 Radiaci solar
43
S, Sebasti (= 43,32) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
4762 6984 9546 10092 14434 14838 14922 12084 11542 9076 5226 3830
K
T
0,37 0,37 0,37 0,30 0,37 0,36 0,37 0,34 0,40 0,43 0,36 0,33
Santander (= 43,47) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
4704 7268 9648 11338 15138 15740 15134 12028 11482 8984 5206 3574
K
T
0,37 0,39 0,37 0,34 0,39 0,38 0,37 0,41 0,40 0,42 0,36 0,31
Saragossa (= 41,50) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
4336 10496 12982 17422 19766 23022 25138 22160 15990 10724 6264 3586
K
T
0,31 0,53 0,49 0,51 0,50 0,56 0,62 0,61 0,54 0,48 0,40 0,29
Segvia (= 40,95) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
5154 5748 11082 14626 17138 20578 23996 21666 15488 10612 5478 4164
K
T
0,36 0,44 0,41 0,43 0,44 0,50 0,59 0,60 0,52 0,47 0,34 0,32
Sevilla (= 37,41) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
7160 11178 15446 19720 12400 23490 23782 21648 17544 12060 8330 6784
K
T
0,43 0,51 0,54 0,56 0,57 0,57 0,59 0,59 0,56 0,49 0,46 0,45
Sria (= 41,77) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
5258 7906 10570 13856 17800 20952 23374 19856 14056 9066 5182 4268
K
T
0,38 0,40 0,40 0,41 0,45 0,50 0,60 0,55 0,48 0,41 0,33 0,34
Tarragona (= 41,42) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
7414 11544 13168 16562 18450 20552 21232 18172 13902 11168 7348 5962
K
T
0,52 0,58 0,49 0,48 0,47 0,50 0,53 0,50 0,47 0,50 0,46 0,47
Terol (= 40,92) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
6116 9338 11466 14408 18726 20444 22958 20276 14390 10532 6026 4192
K
T
0,43 0,47 0,42 0,42 0,48 0,49 0,59 0,56 0,48 0,47 0,38 0,34
Toledo (= 39,85) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
6382 10640 12342 17184 19694 22030 24822 22266 16144 11058 6396 4562
K
T
0,42 0,52 0,45 0,50 0,50 0,53 0,61 0,61 0,53 0,48 0,38 0,34
Valncia (= 39,46) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
9338 10802 13856 18464 11686 11854 23068 24032 16032 11222 7536 6614
K
T
0,61 0,52 0,50 0,55 0,55 0,53 0,57 0,66 0,53 0,48 0,45 0,48
Valladolid (= 41,65) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
4468 10354 12940 16958 19436 22800 24932 22760 16030 10924 6068 3624
K
T
0,32 0,53 0,49 0,50 0,50 0,55 0,62 0,63 0,54 0,49 0,39 0,29
Vitria (= 42,85) G F M A M J J A S O N D
H (kJ /m
2
-dia)
4458 8422 9198 11400 15312 16878 17628 14634 11556 9270 4916 3216
K
T
0,34 0,44 0,35 0,35 0,39 0,41 0,44 0,41 0,40 0,43 0,33 0,27
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
44
Energia solar trmica
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
3 Captadors solars fototrmics
45
3 Captadors solars fototrmics
3.1 Tipus de captadors
Lobjectiu essencial de qualsevol sistema trmic solar s transformar lenergia que prov del Sol per
poder-la captar i transportar de la manera ms econmica i efica possible. Les aplicacions poden ser
directes, en forma de calor, o b indirectes, utilitzant aquesta calor per obtenir treball mecnic en un eix.
Quasi tots els sistemes trmics que utilitzen lenergia solar com a font primria es poden representar per
un mateix diagrama bsic (figura 3.1), que consisteix en el que sentn per captador solar, lelement
essencial, que ens permet absorbir lenergia radiant, ms un element dacumulaci, que ens permet
subministrar la citada energia quan ho exigeix la demanda.
Fig. 3.1 Equema bsic dun sistema trmic solar.
En aquest captol ens centrarem en lestudi dels captadors solars en lmbit domstic, perqu s
laplicaci que ms endavant desenvoluparem. Una primera classificaci de captadors seria la donada
per la taula 3.1.
captador
bomba o
ventilador
acumulador
sistema
d'energia
auxiliar
bomba o
ventilador
ACS
o
calefacci
xarxa
o
retorn
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
46 Energia solar trmica
Taula 3.1 Classificaci dels captadors solars.
Temperatura del
procs
Temperatura baixa
(30 C 100 C)
Temperatura mitjana
(100 C 400 C)
Temperatura alta
(400 C - 3.000 C)
Captador Captador pla
(no concentrador)
Concentrador
lineal o esfric
Concentrador de disc parablic
Concentrador de camp dhelistats
Aplicaci Aigua calenta sanitria
Calefacci
Escalfament de piscines
Assecatge
Dessalinitzaci
Destillaci
Processos industrials
Refrigeraci (cicles dabsorci)
Processos qumics
Dessalinitzaci
Centrals solars:
fototrmiques
fotovoltaiques
fotoqumiques
Forns solars:
tractaments trmics
recerca de materials
De forma general, es pot fer una primera gran divisi entre captadors no concentradors i
concentradors.
Els primers sn, de lluny, els ms utilitzats en aplicacions domstiques i el captador pla s el ms
conegut. El disseny bsic dels captadors plans utilitzats per escalfar aigua i aire es mostra a les figures
3.2 i 3.4 respectivament.
Fig. 3.2 Captador pla per a lquid de coberta nica i secci transversal.
1 m
10 cm
Absorbidor
Allament
Contenidor
Coberta transparent Sortida de
fluid calent
Entrada de
fluid fred
2 m
23 cm
510 cm
Allament
Coberta transparent
Conductes
Absorbidor
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
3 Captadors solars fototrmics
47
3.1.1 Captadors solars plans d'aigua
Els captadors plans d'aigua sn els ms utilitzats habitualment. Tot i aix, la descripci que aqu se'n fa
i els conceptes dels quals es tracta sn aplicables a captadors que funcionin amb altres fluids portadors
de calor (com, per exemple, aire o olis trmics).
El cor daquests captadors s la superfcie absorbidora encarregada de transferir lenergia del Sol al
fluid portador de calor. Els materials que formen aquesta superfcie inclouen el coure i lalumini (els
ms comuns), aix com lacer, el vidre i el plstic. En sistemes per aigua, el fluid acostuma a circular
per linterior de tubs units a supefcies aletejades que serveixen dabsorbidor (figura 3.3).
Fig. 3.3 Detalls dels tubs aletejats dels captadors per aigua: a) extrudit, b) soldat, c) uni forada, d) multicanal per
absorbidors de baixa conductivitat.
La superfcie absorbidora sacostuma a cobrir amb algun tipus de material que permeti una elevada
absortivitat solar i sovint ens podem trobar amb el que anomenem superfcies selectives. Les superfcies
selectives sn superfcies amb tractaments superficials de tipus negre de zenc, negre de crom i pintures
acrliques, que, a ms duna elevada absortivitat, tenen una baixa emissivitat a la banda infraroja.
Daltra banda, disposem duna coberta per sobre de la superfcie absorbidora que ens redueix les
prdues per convecci i radiaci trmica des del captador. Les cobertes poden ser de vidre, plstic o
fibra de vidre, per han de ser transparents per permetre el pas de la radiaci. Per ltim, cal un bon
allament a les parts posterior i laterals del captador per limitar les prdues per conducci a lexterior.
3.1.2. Captadors solars plans daire
Els sistemes solars per aire tenen una srie davantatges i de limitacions respecte als sistemes solars en
qu el fluid portador de calor s lquid.
En general, tenen una resposta rpida a la radiaci i es poden integrar en sistemes convencionals de
calefacci, ventilaci i aire condicionat mitjanant elements fcils de controlar (com ara els ventiladors).
Lavantatge ms important s que no presenten cap mena de problema ni per congelaci ni per
corrossi. En aquest sentit, l'estanquetat del sistema per evitar fuites es relativitza i, si n'hi ha, no sn
tan importants com en el cas de sistemes per lquid.
a) b) c)
d)
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
48 Energia solar trmica
Ara b, els sistemes solars que utlitzen aire pateixen problemes produts per velocitats a vegades
excessivament elevades, i cal un estudi acurat per minimitzar els consums elctrics dels ventiladors
(cosa que saconsegueix minimitzant les prdues de crrega en els conductes daire). Tamb cal
preveure un sistema de proteccions contra la pols i la humitat.
Fig. 3.4 Captador pla per aire de coberta nica i secci transversal.
En els captadors solars daire, laire acostuma a circular entre dues plaques metlliques que separen
laire de la coberta i lallament posterior. En el captador daire, la placa absorbent pot ser metllica o
dun altre material, per s habitual la utilitzaci de plaques en forma de U o V per augmentar la
superfcie de contacte i, en conseqncia, lacci descalfament.
Fig. 3.5 Funcionament de sistema solar daire Solarwall (Estats Units) a l'hivern.
1 m
15 cm
Absorbidor
Allament
Contenidor
Coberta transparent
Sortida
d'aire calent
Entrada
d'aire fred
2 m
Conductes
d'aire
Absorbidor
Coberta transparent
Conductes
12 cm
23 cm
510 cm
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
3 Captadors solars fototrmics
49
Els captadors solars daire sn ms fcils dintegrar en la pell dels edificis. Poden formar part
estructural de sostres, faanes, etc., i fins i tot poden tenir altres funcions no energtiques, com ara fer
de barreres de so. A lanterior figura es mostra un exemple de sistema solar daire basat en una
superfce metlica amb petits foradets perqu passi laire i que sinstalla en faanes sud dedificis.
3.1.3. Captadors de tub de buit
Altres tipus de captadors no concentradors sn els que utilitzen els tubs de buit (figura 3.6). Aquests
captadors aprofiten el buit creat al seu interior per eliminar les prdues per convecci i augmentar aix
la temperatura del fluid portador de calor amb menys necessitat de superfcie de captaci efectiva.
Tamb permeten ms integraci en lmbit arquitectnic perqu possibiliten la seva installaci, per
exemple, a les arestes de la construcci.
Fig. 3.6 Secci transversal dalguns tubs de buit.
3.1.4. Captadors concentradors
Pel que fa a la segona famlia de captadors, els concentradors, i que nosaltres no estudiarem, els podem
classificar en concentradors lineals o b puntuals, i basen justament el seu mecanisme a concentrar
lenergia solar mitjanant la utilitzaci de miralls i vidres reflectants en un punt especfic per on circula
el fluid portador de calor. Per descomptat, aquests captadors poden fer arribar aquest fluid (que no
acostuma a ser ja aigua sin generalment oli trmic) fins a temperatures molt elevades per cobrir
aplicacions en lmbit industrial, ja sigui donant energia trmica per a determinats processos o
proporcionant vapor per fer funcionar una turbina i obtenir, aix, electricitat. Una ullada ms a fons
Recobriment
selectiu
Superfcie
selectiva
Anada
Retorn
Mirall
Tub de vidre
Buit
Buit
Tubs
absorbidors
Anada
Retorn
Vidre interior amb
recobriment selectiu
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
50 Energia solar trmica
daquest tipus de captadors i la seva utilitzaci la donarem al captol corresponent a les centrals
trmiques solars.
3.2 Mecanismes de transmissi de calor
Lestudi de laprofitament de lenergia solar en lmbit trmic domstic passa per entendre el principi de
funcionament del captador solar pla. El captador essencialment funciona pels efectes selectius de la
coberta i de la superfcie absorbidora, que permeten la transformaci de lenergia radiant del Sol en
energia calorfica apta per escalfar el nostre fluid de treball. Ara b, per entendre aquesta transformaci
i aquest efecte selectiu de qu parlem, ens cal entendre abans els mecanismes fsics que ho regeixen.
Els mecanismes fsics que regeixen la transmissi de calor sn tres: la conducci, la convecci i la
radiaci. Tots ells esdevenen simultniament a la natura i a vegades costa molt de separar-los. Per a
tots ells, per, sacompleix que:
R
T
T U
A
Q

(3.1)
On Q

s el flux denergia per unitat de temps (Joules/s = W), A s la superfcie de transmissi, U s


un factor de proporcionalitat que anomenem conductncia trmica i R, el seu invers, s la resistncia
trmica. s un valor que depn del tipus de mecanisme de transmissi.
La conducci s deguda a la interacci mecnica entre les molcules venes en tots els estats de la
matria per s un tipus dinteracci que es presenta especialment en els slids. Els metalls, per sobre
de tots, es veuen afavorits pel nvol delectrons lliures que permet el pas fluid de lona trmica.
Lequaci 3.1, per al cas de la conducci, rep el nom de llei de Fourier, i per a una direcci donada
pren la forma
x
T
dx
dT
A
Q
x

(3.2)
On el coeficient sanomena conductivitat trmica i s una caracterstica fsica del medi en si. Si el
medi s un slid, es considera aproximadament constant. Per a lquids i gasos, s funci de T i no
es pot predir perqu sha de mesurar experimentalment. Les seves unitats sn
[ ]
K m
W
m K
m W
dx dT
A Q
x

s a dir, 1 implica el slid que, sotms a una diferncia de temperatures d1 K entre les seves cares,
per cada metre de gruix deixa passar un flux trmic d1W.
Lequaci 3.2 ve a dir que el flux de calor en una direcci determinada s proporcional al gradient de
temperatures en aquella direcci (amb el signe canviat, ja que pel principi 0 de la termodinmica, el flux
va de positiu a negatiu en direcci oposada a lincrement del gradient de temperatures). Lequaci 3.2
generalitzada per una direcci qualsevol queda com
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
3 Captadors solars fototrmics
51
T k
dz
dT
j
dy
dT
i
dx
dT
A
Q

J
J
J
`
'
'
(
|
+ +
G G G
G
(3.3)
La convecci s el tipus de transmissi de calor caracterstic de les interfcies (superfcies comunes a
slid i fluid) ja siguin slid-lquid o slid-gas. La interacci mecnica entre el cos i el fluid juntament
amb la deformabilitat i densitat variable (en funci de la temperatura) daquest ltim provoca que tot el
fluid es posi en moviment i es deformi a causa de la temperatura i la transmissi de calor. La convecci
es podria entendre com una conducci acompanyada dun moviment. Si aquest moviment del fluid s
natural, simplement afectat per la gravetat, parlem de convecci natural. Si, pel contrari, afegim un
moviment artificial (agitaci, ventilaci, etc) parlem de convecci forada. Lequaci 3.1 per al cas de
la convecci rep el nom de llei de Newton de la convecci i sexpressa com
( )
fluid paret
T T h T h
A
Q

(3.4)
On h s el coeficient superficial de transferncia de calor per convecci i, a diferncia de , no s una
propietat del fluid ni del slid: es calcula a partir de nmeros adimensionals com el n de Nusselt (Nu),
Reynolds (Re), Prandlt (Pr), i on es tenen en compte les propietats fsiques del fluid aix com la seva
velocitat i la geometria dels slids en contacte amb ell.
Per ltim, la radiaci no s res ms que lemissi denergia electromagntica deguda a la prpia
temperatura del cos (T > 0 K). Aix, com la conducci i la convecci sn interaccions mecniques, la
radiaci s una interacci electromagntica esdevinguda en medis transparents o semitransparents que
permet lintercanvi energtic en forma dones (o tamb quantums denergia) entre els cossos a diferents
temperatures. Sovint es pot considerar un fenomen restringit a la superfcie de la matria i no al seu
volum sencer i no necessita cap tipus de suport mssic per transmetres. s el fenomen predominant a
altes i baixes temperatures i ve regit per la llei de la radiaci, la llei de Steffan-Boltzmann, de la forma:
( ) 2 cos
4
1 cos
4 4
T T T
A
Q

(3.5)
On s la constant de Steffan-Boltzmann i que val 5,6710
-8
W / (m
2
K
4
).
Recordem com al captol anterior (figura 2.1) viem quin era lespectre de la radiaci solar (de forma
semblant als espectres demissi de tots els cossos) quan considervem el Sol com un cos negre emetent
aproximadament a 6.000 K. El concepte de cos negre s una idealitzaci que ens permet quantificar el
fenomen de la radiaci com ho fa lequaci 3.5. Un cos negre s un cos ideal capa dabsorbir totes les
ones incidents, en totes direccions i en totes les longituds dona: s un absorbidor perfecte. A la vegada,
per la primera llei de la termodinmica, cal que sigui un emissor perfecte, que emeti la mxima quantitat
de radiaci possible (perqu si no, saniria escalfant progressivament).
Ara b, els cossos reals (tamb anomenats opacs) no sn pas negres, s a dir, absorbeixen i emeten
radiaci a diferents nivells sempre per sota del nivell dabsorci i emissi del cos negre a aquella
mateixa temperatura. La relaci entre la radiaci emesa pels cossos reals, els de la natura, i la del cos
negre ens defineixen les propietats radiants dels primers.
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
52 Energia solar trmica
a) Emitncia o emissivitat
4
0
negre cos pel emesa Energia
real cos pel emesa Energia
T
E
E
E

Quocient que ens proporciona la llei de Steffan-Boltzmann modificada per cossos reals
4
T E
Pel cos negre 1
b
(on el subndex b indica blackbody).
b) Absortncia o absortivitat
negre cos el en incident Q
absorbida Q
negre cos pel absorbida Q
absorbida Q
1
b

c) Reflectncia o reflectivitat
negre cos el en incident Q
reflectida Q
0
b

d) Transmitncia o transmissivitat
negre cos el en incident Q
transmesa Q
0
b

Propietats que, relacionades de la manera segent, permeten obtenir la llei de Kirchoff de la radiaci
incident
incident
incident
transmesa reflectida absorbida
Q
Q
Q
Q Q Q

+ +
s a dir,
1 + +
I si volem que el primer principi de la termodinmica sacompleixi caldr que amb el qu
tindrem finalment:
1 + +
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
3 Captadors solars fototrmics
53
3.3 Principi de funcionament dun captador solar pla
Un captador solar pla s un tipus particular de bescanviador de calor que transfereix lenergia radiant
del Sol a un fluid, augmentant-ne la temperatura i provocant una variaci del seu estat energtic. Com
diem, el captador funciona segons els efectes selectius de la coberta i de la superfcie absorbidora
afavorits pel fet que els espectres de la radiaci solar i la radiaci trmica sn disjunts. Expliquem-ho.
La distribuci espectral de lenergia per un cos real segueix aproximadament la distribuci espectral del
seu homleg ideal, el cos negre. Ara b, per a cada temperatura existeix un espectre especfic que
desplaa el seu pic energtic cap a longituds dona cada vegada ms petites a mesura que augmenta la
temperatura. Si ens fixem en la figura 3.7, veiem com un cos a 400 K emetr energia amb el pic a 8 m
(radiaci trmica), mentre que un cos a 6.000 K (radiaci solar) tindr aquest pic als 0,5 m (rang del
visible).
Fig. 3.7 Distribuci espectral normalitzada de la radiaci del cos negre a temperatures diferents.
A nivell percentual tindrem el segent:
Tipus de radiaci Temperatura demissi (K) Rang (m) % denergia en el rang considerat
Radiaci solar 6.000 0,25 - 4,14 98%
Radiaci trmica 300 5 - 80 98%
Aquest fet de tan poca consideraci aparent s fonamental per entendre el funcionament dels captadors.
Fixem-nos ara en la figura 3.8, la qual ens mostra el valor de la transmitncia en funci de la longitud
dona per un vidre de 6 mm de gruix amb diferents continguts dxids. El cas amb 0,5% de Fe
2
O
3
seria
el dun vidre normal de finestra. La seva transmitncia t un pic a 0,3 m mentre que ms enll baixa en
picat (i t tot seguit un comportament poc regular).
T

=

6
.
0
0
0

K
T = 1.000 K
T = 400 K
Longitud d'ona (m)
1,0
0,8
0,6
0,4
0,2
0
P
e
r
c
e
n
t
a
t
g
e

d
e

r
a
d
i
a
c
i


e
m
e
s
a
0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
54 Energia solar trmica
s a dir, per longituds dona petites, el vidre s transparent a la radiaci i deixa passar les ones mentre
que per longituds ms enll de 0,5 - 0,6 m ns totalment opac. El cas amb 0,02% de Fe
2
O
3
seria el
dun vidre utilitzat en energia solar amb menys contingut en xids per fer-lo ms transparent i allargar
aquest comportament dalta transmitncia fins a 3 m ( = 0,9 - 1), mentre que ms enll baixa en
picat. s a dir, per longituds dona entre 0 i 3 m, aquest tipus de vidre s transparent a la radiaci i
deixa passar les ones mentre que per longituds ms enll de 3 m s totalment opac a elles, no les
transmet i les ha de reflectir.
1
Situem-nos ara en un captador: la coberta de vidre (o en general qualsevol superfcie transparent que
actu com a coberta) deixa passar la radiaci solar (ja que el 98% de la seva energia cau entre 0,25 i
4,14 m) perqu escalfi la superfcie captadora del seu interior. Aquesta superfcie captadora arriba a
altes temperatures per que resten sempre per sota dels 100 - 150 C. La radiaci emesa a aquesta
temperatura s de naturalesa trmica i el vidre, en aquest cas, no pot deixar sortir aquesta radiaci
perqu la seva transmissivitat per a aquestes longituds dona s quasi nulla. Lambient entre coberta i
superfcie augmenta de temperatura i afavoreix la captaci energtica i leficincia.
Fig. 3.8 Transmitncia dun vidre de 6 mm de gruix amb diferents continguts dxid.
En lmbit terrestre, el comportament del vidre s imitat per les mollcules de CO
2
de latmosfera en el
que es coneix per efecte hivernacle. Aquest component atmosfric t les bandes dabsorci desplaades
majoritriament al voltant de la banda trmica, fet que implica transparncia per a lenergia del Sol i
opacitat per a lenergia trmica evacuada des de la Terra. Resultat: un augment de temperatura global
del planeta.

1
Noteu com el nostre rang de visi va de 0,4 a 0,7 m; per aquest motiu per als humans, el vidre s transparent
perqu caiem en el seu rang dalta transmissivitat.
Longitud d'ona (m)
0,2 1,0 2,0 3,0
T
r
a
n
s
m
i
t

n
c
i
a
,
1,0
0,5
0
0,50% Fe2O3
0,10% Fe2O3
0,02% Fe2O3
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
3 Captadors solars fototrmics
55
Fig. 3.9 Absortivitats dalgunes superfcies selectives.
Un ltim element per tractar s la superfcie captadora o placa absorbidora, que acaba de completar els
efectes selectius del captador. En aquest cas, lefecte que busquem s dalguna manera invers: volem
una alta absortivitat en lespectre solar i molt baixa emissivitat en el rang dona llarga (rang del trmic).
Aix saconsegueix mitjanant recobriments selectius com ara negre de plat, negre de crom i alguns
compostos atacats amb cids, que tenen un comportament com el mostrat a la figura 3.9.
3.4 Equaci fonamental dun captador solar pla
En rgim no transitori, permanent, el funcionament dun captador solar ve descrit mitjanant un balan
energtic, que ens indica la part de lenergia incident que es transforma en energia til, en prdues
trmiques i en prdues ptiques. La figura 3.10 ens mostra els fluxos energtics en un captador pla: dels
1.000 W/m
2
que ens poden arribar com a radiaci incident, noms naprofitem un 60%.
La radiaci solar incident cal, doncs, que sigui absorbida i a la vegada retinguda. s a dir, duna banda
cal observar quines seran les prdues ptiques i, de laltra, quines seran les prdues trmiques.
Les prdues ptiques tenen en compte la radiaci solar que ja no s transmesa pel vidre (a causa de la
reflexi i labsorci per part del mateix vidre), i la que no s absorbida per la superfcie captadora (a
causa de la seva reflexi). s a dir
( ) 1
op c s
A I P (3.6)
A
b
s
o
r
t
i
v
i
t
a
t

e
s
p
e
c
t
r
a
l

n
o
r
m
a
l
,

Longitud d'ona (m)
0,1 0,2 0,4 1,0 2,0 4,0 10 20
1,0
0,8
0,6
0,4
0,2
0
xid de silici
sobre alumini
xid de silici -
germani - coure
Superfcies selectives
ideals
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
56 Energia solar trmica
On
s
I s la radiaci solar incident instantnea sobre la superfcie de captaci
c
A del vidre, s la
transmissivitat del vidre i s labsortivitat de la superfcie captadora.
Fig. 3.10 Fluxs energtics en un captador pla.
Les prdues trmiques avaluen la quantitat denergia que cedim al medi ambient deguda a prdues per
convecci i radiaci:
a) Les prdues degudes a la convecci vindrien donades per la llei de Newton (equaci 3.4)
modificada sensiblement:
( )
a m p
T T A U P
conv
(3.7)
On U s el coeficient global dintercanvi per convecci, A
p
lrea de placa (que coincideix amb
A
c
en el cas dun captador pla per no en el cas dun concentrador), T
a
la temperatura ambient i
T
m
la temperatura mitjana de placa.
b) Les prdues degudes a la radiaci vindrien donades per la llei de Steffan-Boltzmann (equaci
3.5):
coberta
transparent
(vidre)
superfcie
captadora
recobriment
(pintura negra)
aire
radiaci
incident
1.000
130
240
40 35 55
210
60
30
15 5
50
420
600
840 790
790
860
960
210
30
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
3 Captadors solars fototrmics
57
( )
4 4
rad a m p
T T A P (Eq.3.8)
on seria lemissivitat de la placa captadora.
La combinaci de les equacions 3.7 i 3.8 ens porta, desprs dun cert tractament matemtic, a una
equaci final en funci de la diferncia de temperatures i un coeficient global de prdues U
L
que
engloba tant les prdues per convecci com per radiaci:
( )
a m p L
T T A U P P P +
rad conv term
(3.9)
Aix doncs, la calor utilitzable pel captador ser lenergia incident menys les prdues:
( ) ( )
( ) ( )
]
]
]




a m
L
s c
a m p L c s
T T
C
U
I A
T T A U A I
P P Q Q


term op incident util
(3.10)
On tot s conegut excepte C, la ra de concentraci, relaci entre lrea de captaci i lrea de placa
(= A
c
/ A
p
), que pel cas de captadors plans val sempre 1 per no aix pel cas dels concentradors.
Lequaci 3.10 t el petit inconvenient de venir donada en funci de la temperatura mitjana de placa T
m
,
variable normalment desconeguda i difcil de trobar. s per aix que normalment sintenta donar en
funci duna variable ms manejable i fcil de mesurar com s la temperatura dentrada del fluid T
e
. La
modelitzaci en funci daquesta ltima variable transforma lequaci anterior en:
( ) ( )
]
]
]


a e
L
s R c util
T T
C
U
I F A Q (3.11)
On F
R
s el factor de calor remoguda (de langls removed), que ens avalua leficcia de lintercanvi
energtic entre la placa i el fluid. El seu efecte s el de reduir lobtenci denergia til calculada,
respecte de la que resultaria si tot el captador estigus a la temperatura dentrada del fluid. Aquesta
reducci s deguda al fet que la temperatura del fluid es va incrementant a mesura que circula pel
captador i, com a conseqncia, tamb ho fan les prdues.
Els productes F
R
() i F
R
U
L
, que sn dades que utilitzarem als temes que segueixen, sobtenen
fcilment a partir de la recta de rendiment de captador o b a partir de la modelitzaci de les
transferncies energtiques existents en el captador. De la seva obtenci en parlem a lapartat segent.
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
58 Energia solar trmica
3.5 Recta de rendiment dun captador solar pla
Els captadors es proven generalment seguint el procediment recomanat pel National Bureau of
Standards americ i/o els procediments de lASHRAE (American Society of Heating, Refrigerating and
Air Conditioning Engineers) sota lStandard 93 77. El procediment consisteix a fer funcionar el
captador en un banc de proves (figura 3.11, per al cas dun captador daigua) sota condicions
estacionries, s a dir, mantenint prcticament constants la radiaci solar, la velocitat del vent, la
temperatura ambient i dentrada del fluid al captador, durant un perode de temps en qu la temperatura
de sortida del fluid i la calor til extreta no varin apreciablement.
Fig. 3.11 Banc dassaig per a lobtenci de la recta de rendiment dun captador per aigua.
Leficcia o rendiment instantani del captador pla (C = 1) en aquests tipus dassaigs s la ra entre
lenergia til expressada per lequaci 3.11 i la disponible, p.ex. el producte
c s
A I
( )
( )
s
a e
L R R
c s
I
T T
U F F
A I
Q


util
(3.12)
Per al banc dassaig, aquest rendiment es trobar a partir del salt entlpic del fluid al seu pas pel
captador mitjanant lequaci 3.13
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
3 Captadors solars fototrmics
59
( )
c s
s e p
c s
A I
T T c m
A I
Q

fluid
util

(3.13)
On
fluid
m s el cabal mssic de fluid (aigua o aire) circulant pel captador, c
p
ns la capacitat calorfica i
( )
s e
T T s el salt trmic del fluid entre lentrada i la sortida del captador.
Tornant a lequaci 3.12 i suposant constant U
L
, leficcia del captador es pot representar per una recta
de variable independent ( )
a e
T T / I
s
, pendent
L R
U F i ordenada en lorigen ( )
R
F . Aquests valors de
L R
U F i ( )
R
F sn els que ens permetran calcular, al captol 5, el rendiment mitj duna installaci
solar durant un perode de temps determinat.
La figura 3.12 mostra la corba deficincia instantnia per un captador pla tpic, amb el punt
destancament o punt de rendiment nul, quan no hi ha circulaci de fluid i sarriba a la mxima
temperatura (temperatura destancament).
Fig. 3.12 Corba deficincia instantnea per un captador pla tpic.
La figura 3.13 ens mostra el comportament de diferents tipus de captadors. La recta de rendiment D
correspondria a un captador duna sola coberta i superfcie no selectiva (coincident amb la de la figura
3.12). El captador sense coberta F (per a piscines) s til noms per als casos en qu es volen assolir
temperatures de fins a 28 C. El comportament relativament pobre del captador daire E es deu
principalment al baix valor de F
R
. Una segona coberta i/o una superfcie captadora selectiva (C i B)
milloren clarament el rendiment. Ms enll dels 100 C de temperatura, els captadors de tubs de buit (A)
tenen el millor comportament.
E
f
i
c
i

n
c
i
a

d
e
l

c
a
p
t
a
d
o
r
,

( T
e
- T
S
) / I
S
[( m
2
K ) / W]
F
R
( )
( F
R
U
L
) / C
Punt d'estancament
( ) C / U
L
( C )
} I
S
= 900 W / m
2
T
a
= 20 C
Temperatura
d'estancament
1
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
60 Energia solar trmica
Fig. 3.13 Corbes deficincia instantnia per diferents tipus de captador pla.
Exemple 3.1
Escriviu lexpressi de leficincia instantnia pel captador de la figura 3.12 i determineu la
quantitat denergia que en podem extreure si I
s
= 850 W/m
2
, T
a
= 25 C i T
e
= 75 C.
De la figura 3.12 tenim que ( ) 83 0, F
R
. De la intersecci amb leix OX i considerant la ra de
concentraci C = 1, perqu en un captador pla lrea de captaci A
c
i la de placa A
p
valen el mateix,
tindrem:
( ) ( )
W
m C
U U
C
L L
2

098 , 0


Aix doncs,
( )
( )
2

47 , 8
098 , 0
83 , 0
m C
W
U F
U
F
L R
L
R

i de lequaci 3.12 tindrem finalment


E
f
i
c
i

n
c
i
a

d
e
l

c
a
p
t
a
d
o
r
,

( Te - TS ) / IS [( m
2
K ) / W]
( C )
} IS = 900 W / m
2
Ta = 20 C
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
3 Captadors solars fototrmics
61
( )
( ) ( )
s
a e
s
a e
L R R
I
T T
I
T T
U F F

47 , 8 83 , 0
Substituint els valors de lenunciat tindrem
32 0, i
2
util
282 850 32 , 0 m W I Q
s

A vegades, la recta de rendiment del captador es representa en funci de la diferncia entre la
temperatura mitjana de placa T
m
, o la temperatura de sortida del fluid T
s
, i la temperatura ambient. Sn
representacions molt similars a la de leficcia del captador en funci de la temperatura dentrada del
fluid T
e
, per donen una interpretaci diferent al pendent i a lordenada en lorigen. Si coneixem el cabal
de fluid circulant pel captador, podem determinar els valors de
L R
U F i ( )
R
F corregits per un factor
K definit com:
( ) |
|
|
|
|
|
|

|
J
J
J
`
'
'
(
|

J
J
J
`
'
'
(
|
J
J
`
'
(
|

) 14 3 ( = quan
pendent
) 14 3 ( = quan
2
pendent
fluid
fluid
fluid
fluid
.b .
I
T T
f
c G
c G
.a .
I
T T
f
c G
c G
K
s
a s
p
p
s
a m
p
p

On
fluid
G s el cabal mssic de fluid que circula pel captador per unitat de superfcie captadora
(kg/sm
2
). Aix, els valors corregits de
L R
U F i ( )
R
F s'obtindran aplicant el factor K com:
( ) ( )
original L R corregit L R
U F K U F
( ) [ ] ( ) [ ]
original R corregit R
F K F
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
62 Energia solar trmica
Fig. 3.14 Recta de rendiment d'un captador comercial (companyia Roca).
Exemple 3.2
La figura 3.14 mostra la recta de rendiment del captador solar fabricat per la casa Roca. Com
podem veure, la variable independent est en funci de la temperatura mitjana de placa i no pas en
funci de la dentrada del fluid. Suposant que el cabal de fluid circulant (aigua + anticongelant)
sigui de 0,015 kg/sm
2
(c
p
= 3.350 J / kgK), trobeu els valors de F
R
U
L
i F
R
() corregits pel canvi de
variable.
En aquest cas, amb U
o
= 10 W/m
2
C tenim una equaci de rendiment com la segent:
( )
( )
( ) ( )
s
a m
s
a m
s
a m
L R R
I
T T
I
T T
U
T
I
T T
U F F


15 , 5 824 , 0 515 , 0 824 , 0
* 515 , 0 824 , 0
0

Per obtenir lequaci en funci de
( )
s
a e
I
T T
utilitzem lequaci 3.14.a per obtenir el factor de
correcci K:
951 , 0
2
15 , 5
350 . 3 015 , 0
350 . 3 015 , 0
2
pendent
fluid
fluid

J
J
`
'
(
|

J
J
`
'
(
|

p
p
c G
c G
K
U0= 10 W / (m
2
C)
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
3 Captadors solars fototrmics
63
i obtenir els valors corregits de F
R
U
L
i F
R
()
( ) 4,9 = 5,15 - -0,951 = pendent) ( K U F
L R
[W/m
2
K]
( ) 0,784 = 0,824 0,951 = origen) l' en ordenada ( K F
R

De lequaci 3.12 tindrem finalment la recta de rendiment que necessitem:
( )
( ) ( )
s
a e
s
a e
L R R
I
T T
I
T T
U F F

9 , 4 784 , 0
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
64 Energia solar trmica
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
4 Installacions i constituents
65
4 Installacions i constituents
Les installacions domstiques daprofitament de lenergia solar no noms disposen dun seguit de
captadors i bescanviadors sin que necessiten tot un conjunt especfic de constituents que permetin el
funcionament autnom de les installacions i la seva correcta regulaci en funci de les necessitats
energtiques de lhabitatge o construcci per la qual shagi dissenyat.
Tres sn les aplicacions bsiques en energia solar trmica: aigua calenta sanitria (ACS), escalfament
de piscines i calefacci (ja sigui per aigua calenta, calefacci tradicional o sl radiant, o b directament
per aire). En tots els casos cal entendre que, per economia, senzillesa de la installaci i poca
perillositat, els fluids portadors de calors ms utilitzats seran laigua i laire.
4.1 Aigua calenta sanitria
En tota installaci per a la producci daigua calenta sanitria (ACS) cal disposar, a part dels
captadors, dels elements segents (veure figura 4.2):
Dipsit acumulador
Canonades
Bombes
Vlvules
Dipsit dexpansi
Purgadors
Termstats
A lhora de dissenyar una installaci solar per ACS sens poden presentar tot un seguit dalternatives,
segons el tipus de circulaci que imposem del fluid portador de calor. Distingim dos tipus de circulaci
bsics: per termossif o b forada.
La circulaci per termossif (figura 4.1.a) sens pot presentar tant en un circuit obert com en un de
tancat, on l'nica diferncia s que en el primer laigua procedent dels captadors es mescla a
lacumulador amb la provinent de xarxa i en el segon no hi ha mescla.
En els circuits amb termossif no existeix cap element mecnic que faci circular laigua pels captadors;
el moviment es produeix per la diferncia de temperatures entre laigua freda de lacumulador i la
calenta dels captadors, ja que laigua, en escalfar-se, disminueix la seva densitat, que fa que amb el pes
ms elevat de laigua freda de lacumulador es provoqui una circulaci natural. Aquesta circulaci es
mantindr mentre hi hagi una diferncia de temperatures suficient entre laigua del dipsit i la del
captador (normalment uns 10 C).
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
66 Energia solar trmica
Quan aquesta diferncia de temperatures no existeix, la circulaci satura fins que es torna a crear una
diferncia suficient.
Per al bon funcionament daquesta installaci hem de tenir en compte els aspectes segents:
lacumulador ha destar entre 30 i 70 cm per sobre dels captadors; les canonades han de ser al ms
curtes possible i no han de ser dun dimetre inferior a polzada.
Fig. 4.1 Configuracions ms comunes dels sistemes per liquid:. a) Sistema de circulaci natural; b) Circulaci forada
de dipsit nic; c) Sistema amb circuit primari tancat; d) Sistema amb circuit primari tancat i bescanviador exterior.
Dipsit
Aigua freda
de xarxa
Aigua calenta
Energia
auxiliar
captador
Dipsit
Aigua freda
de xarxa
Aigua
calenta
Energia
auxiliar
captador
Control
T
T
Dipsit
Aigua freda
de xarxa
Aigua calenta
Energia
auxiliar
captador
Dipsit
Aigua freda
de xarxa
Aigua
calenta
Energia
auxiliar
captador
bescanviador
a)
b)
c)
d)
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
4 Installacions i constituents
67
Les installacions amb circulaci forada (figures 4.1.b, c i d) es diferencien de les altres en qu tenen
un circulador o bomba que fa circular el fluid per la installaci. En aquest cas ja no s necessria la
collocaci de lacumulador per sobre dels captadors i cal anar amb compte de no fer circular laigua
calenta a la nit, ja que perdrem tota lenergia guanyada durant el dia.
Aix mateix, els circuits poden ser oberts o tancats. En un circuit obert el fluid escalfat en els captadors
s el mateix que el que desprs utilitza lusuari (figures 4.1.a i b). Sn els sistemes amb ms rendiment,
els ms senzills i econmics, per presenten alguns problemes greus: el fet que laigua de consum circuli
pels captadors duu problemes de corrosi i dincrustacions calcries en els tubs, que no podem eliminar
del circuit de consum i a lhivern, si les temperatures baixen per sota de 0 C, laigua que hi ha tant en
els captadors com en les canonades de connexi es pot congelar, per tant, les installacions amb circuit
obert noms poden funcionar en climes clids o noms en lpoca destiu.
Fig. 4.2 Sistema d'escalfament solar d'ACS, que mostra el sistema de control.
captador
solar
captador
solar
purgador
vlvula de
seguretat
punt per
emplenar
vlvula de pas
connexi 24 V (norm.)
termstat
diferencial connexi 220 V
bomba
vas
d'expansi
purgador
vlvules de pas
vlvula de pas
visor
aigua freda (entrada)
aigua calenta (sortida)
vlvula de
mescla
connexi 24 V (norm.)
resistncia elctrica d'escalfament
dipsit
d'emmagatzematge
punts de buidat
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
68 Energia solar trmica
El control acurat del funcionament de qualsevol sistema solar s essencial perqu la seva eficincia sigui
mxima. En aquest sentit, cal comentar l'existncia del regulador diferencial que observem a la figura
4.1.b. Aquest sistema de control permet, duna banda, computar i emmagatzemar la informaci tcnica
del sistema d'energia solar, i de laltra, realitzar el control diferencial de la temperatura dels captadors
solars i la temperatura dels dipsits que ens comanda, a la vegada, el rgim de funcionament del
circulador del primari (bomba de circulaci). En el moment que la temperatura del lquid en els
captadors arriba a tenir una temperatura ms elevada (entre 5 i 7 C) que la del lquid en el dipsit
d'acumulaci, s'activa la sortida de potncia que ens mou la bomba. Quan aquest diferencial de
temperatura (programable) disminueix suficientment, la bomba es para. I aix successivament en funci
de la despesa i de la radiaci incident.
Per la seva banda, i com ja havem comentat en captols anteriors, en el cas del circuit tancat (figures
4.1.c i d) hi ha dos circuits, un de primari, per on hi circula el fluid calent dels captadors i que desprs
cedeix la calor a l'acumulador a travs dun bescanviador, i un de secundari, format per laigua de
consum que sescalfa a lacumulador.
El fet dintroduir un element ms en la installaci, com s el bescanviador, influeix tant en el cost com
en el rendiment daquesta installaci (vegeu lapartat 4.1.1). Per aquesta separaci de circuits s molt
beneficiosa, ja que pel primari podem fer circular aigua amb anticongelant, que ens protegeix de les
baixes temperatures.
4.1.1 Factor captador-bescanviador
A mesura que la installaci creix, tamb ho fa lacumulador (vegeu lapartat 4.1.2 Altres elements) i
lintercanvi de calor mitjanant els bescanviadors de tipus serpent o camisa comena a perdre eficcia.
En aquests casos es disposa dun bescanviador de calor independent (normalment de plaques) que ens
connecta els circuits primari, on tindrem la soluci aigua + anticongelant, i secundari o ds.
Un bescanviador de calor noms s un dispositiu que permet aportar un canvi en lestat dun fluid que hi
circuli a travs. Normalment s un canvi de temperatura per ens podem trobar amb bescanviadors que
tamb ens proporcionin canvis de fase. Una de les caracterstiques dels bescanviadors s la seva
eficincia, normalment simbolitzada per la lletra , i que ens en mesura les prdues de calor: s la
relaci entre lenergia absorbida del primari per part del bescanviador i lenergia cedida pel mateix al
secundari (valor que sempre es mour entre 0 i 1). bviament, en aquest trasps energtic tindrem
sempre certes prdues que podrem avaluar.
Malgrat que aquest bescanviador de calor no s una part del captador, s convenient definir un altre
factor deficcia F
R
(com ara el K utilitzat pel canvi de la variable independent de la recta de
rendiment del captador, estudiat al tema anterior), que substitueixi a F
R
perqu t en compte el
rendiment combinat del captador i el bescanviador. La relaci
R R
F F /

, denominada factor captador-


bescanviador, s un ndex que varia entre 0 i 1 i indica la disminuci de lenergia til obtinguda deguda
a la utilitzaci del bescanviador:
( )
( )
( )
]
]
]
]

J
J
J
`
'
'
(
|

J
J
J
`
'
'
(
|

1 1
1
min
p
C
p
C
p
L R C
R
R
c m
c m
c m
U F A
F
F


(4.1)
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
4 Installacions i constituents
69
On ( )
C
p
c m s el producte del cabal mssic i la capacitat calorfica del fluid circulant per la banda dels
captadors (circuit primari, aigua + anticongelant), ( )
min
p
c m s el producte del cabal mssic per la
capacitat calorfica que resulti mnim dels fluids circulant pel primari i el secundari (vegeu lexemple
4.1) i s leficincia del bescanviador (o rendiment del bescanviador) explicat anteriorment.
El factor
R R
F / F s un indicador de laugment de temperatura que necessitem en el fluid del primari
per cobrir les prdues energtiques que ens imposa el bescanviador per la seva eficincia. Una altra
manera de veure-ho seria considerar
R R
F / F com la fracci daugment en lrea de captador necessria
per proporcionar la mateixa quantitat denergia que es necessitaria si el bescanviador tingus una
eficincia = 1.
Exemple 4.1
A la installaci de lexemple 3.2 hem decidit separar el circuit dels captadors del circuit de consum
amb un bescanviador leficincia del qual val = 0,7. Determineu el factor captador-bescanviador
en el cas que es mantinguin totes les variables de lexemple 3.2.
De lexemple 3.2 tenim
K m W 4,9 =
2

L R
U F
Pel circuit primari, pels captadors, hi circular una soluci daigua ms anticongelant de
caracterstiques:
2
015 , 0 m s kg m , K kg J c
p
350 . 3 i
( ) K m W c m
p

2
25 , 50 350 . 3 015 , 0
Pel circuit secundari, el ds, shi acostuma a fer circular el mateix cabal daigua que pel primari,
2
015 , 0 m s kg m . Per el fluid ja no s aigua ms anticongelant sin noms aigua, cosa que
implica un canvi en la capacitat calorfica del fluid: K kg J c
p
180 . 4 . El producte del cabal
per la capacitat calorfica del fluid circulant pel circuit secundari valdr ara
( ) K m W c m
p

2
7 , 62 180 . 4 015 , 0
Per tant, el producte mnim del cabal per la capacitat calorfica respectiva ser el corresponent al
circuit primari:
( ) ( ) K m W c m c m
p p

2
min
25 , 50 350 . 3 015 , 0
Imposant A
C
= 1 m
2
per tenir-ho tot en les mateixes unitats, lequaci 4.1 quedar finalment com
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
70 Energia solar trmica
( )
( )
( )
96 , 0
1
25 , 50 7 , 0
25 , 50
25 , 50
9 , 4
1
1
1 1
1
min

]
]
]

J
J
`
'
(
|

J
J
`
'
(
|
+

]
]
]
]

J
J
J
`
'
'
(
|

J
J
J
`
'
'
(
|

p
C
p
C
p
L R C
R
R
c m
c m
c m
U F A
F
F


Aquest factor implica que, per a un sistema amb dos circuits i un bescanviador, caldria un 4% ms de
superfcie captadora per obtenir la mateixa energia que un sistema amb un nic circuit i sense
bescanviador.
4.1.2 Altres elements
a) Conduccions
Com passa amb algun altre component de les installacions solars daigua calenta, les conduccions
utilitzades no suposen cap novetat si les comparem amb les emprades en altres aplicacions com la
calefacci. Aix, els materials ms utilitzats sn el ferro galvanitzat, el coure i els materials plstics.
El coure s el material ms aconsellable per la seva elevada resistncia a la corrosi, maleabilitat i
ductilitat, i a ms resisteix la corrosi, tant dels lquids que hi circulen per linterior com dels agents
exteriors, aire, humitat o elements constructius que hi entrin en contacte. En contacte amb laigua, aviat
queda cobert per una fina capa dxid, de color verds, que el protegeix. El coure s relativament fcil
de treballar ja que es pot tallar, corbar i soldar. La seva baixa rugositat permet que a igual dimetre la
prdua de crrega sigui ms baixa que per a altres materials. Pot resistir sense rebentar una o ms
gelades.
Lacer galvanitzat s un material molt utilitzat en installacions convencionals per al transport daigua
calenta. No ha dusar-se en els circuits primaris, per lelevat deteriorament que la protecci de zinc
pateix amb temperatures superiors a 65 C. s una mica ms econmic que el coure si b s ms difcil
de treballar. Produeix ms prdues de crrega i menys resistncia, cosa que obliga a collocar tubs amb
un gruix considerable i, per tant, un pes superior.
Per ltim, les canonades de plstic tenen qualitats semblants a les del coure i la seva utilitzaci sest
generalitzant cada vegada ms. El problema de lelecci de la canonada rau en la gran diversitat de
materials existents. En general es poden usar sense problemes les canonades de polietil reticulat aix
com les de propil, sempre que el fabricant garantitzi el seu s per a temperatures de fins a 120 C. Sn
fcils de treballar i en petits dimetres tenen un cost similar al del coure.
b) Acumulador
Laltre element bsic de tota installaci s lacumulador de calor (figura 4.3), que consisteix en un
dipsit de dimensions considerables on es va acumulant la calor cedida per laigua escalfada pel
captador. Ha de complir dues condicions, duna banda ha de resistir la corrosi produda per laigua i,
de laltra, ha destar convenientment allat per no perdre la calor de laigua provinent dels captadors.
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
4 Installacions i constituents
71
Per a installacions en habitatges unifamiliars shan estandarditzat les capacitats de 150 i 300 litres, (per
a 2 i 4 m
2
de superfcie captadora), encara que sen fabriquen des de 60 fins a 12.000 litres en una
mplia gamma de capacitats.
A lhora de seleccionar el material de qu estar fabricat el nostre acumulador, hem de tenir en compte
els efectes que la corrosi hi pot tenir. Per evitar-la, procurarem no utilitzar diferents metalls en la
installaci (per exemple, el coure provoca una corrosi ms accelerada en lacer galvanitzat). Aix que
acabem de dir no s sempre possible, i per tant, per evitar la corrosi podem utilitzar mtodes
electroltics o, si sutilitzen aiges molt agressives, sistemes de protecci catdica.
Actualment, es fabriquen acumuladors amb o sense bescanviador de calor. Aquest bescanviador est
format per un serpent o b per una doble paret, o cambra, que envolta al dipsit acumulador (sistema
de camisa). En acumuladors de 150 l, la superfcie del bescanviador acostuma a ser d1,2 m
2
i en els de
capacitat de 300 l la superfcie s de 2,4 m
2
.
Els acumuladors sallen freqentment amb escuma de poliuret i a vegades amb fibra de vidre.
Lespessor daquest allant pot anar des dels 30 mm fins als 50 mm.
Fig. 4.3 Acumuladors amb serpent, doble serpent i de doble cambra (LKN).
Per poder disposar daigua calenta quan no hi ha prou aportacions solars, els acumuladors incorporen
resistncies elctriques per escalfar laigua. Per a acumuladors de 150 litres sutilitzen resitncies de
2.200 W i per als acumuladors de 300 litres, resistncies de 2.500 W de potncia. Els acumuladors
disposen de termmetres i vlvules de seguretat per limitar la pressi a qu puguin arribar a treballar.
Les pressions mximes a qu es pot arribar a treballar sn: el circuit primari a unes 3 atm, i el
secundari, a unes 8 atm.
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
72 Energia solar trmica
c) Bombes de circulaci
Lelement que ens permet fer circular el fluid s el circulador o la bomba de laigua, i se selecciona en
funci de les prdues de crrega de la installaci i el cabal circulant. Saconsella triar un cabal per al
primari de 75 l/h per cada m
2
de captador, estant aquests connectats en parallel, que pot reduir-se fins a
50 l/h a canvi de patir algun augment en la temperatura. Per al secundari es recomana un 20% ms.
La forma prctica de seleccionar la bomba ser anar a les corbes caracterstiques cabal-pressi que ens
dna el fabricant. Es fabriquen bombes des de 50 fins a 2.800 W, que poden treballar amb aigua fins a
una temperatura de 120 C i que puguin assegurar cabals de fins a 60 m
3
/h.
d) Vas dexpansi
En les installacions denergia solar trmica, per permetre la dilataci de laigua en el circuit del primari
sha de collocar un vas dexpansi duna capacitat suficient. El vas dexpansi pot ser un dipsit obert
collocat a la mxima alada del circuit, encara que susa ms freqentment un dipsit tancat, format
per dues parts separades per una membrana elstica. En una daquestes parts es tanca gas a pressi i en
laltra queda un espai lliure que ser el que ocupar laigua. La capacitat del vas dexpansi est en
funci de la capacitat total del circuit, de la temperatura de laigua i de la pressi a qu es treballa.
Fig. 4.4 Corba de dilataci de l'aigua per diferents temperatures.
Les installacions denergia solar trmica tendeixen a fer-se en circuit tancat, utilitzant per tant dipsits
dexpansi tancats, que presenten certs avantatges respecte als oberts. Poden ubicar-se a qualsevol lloc
de la installaci, no absorbeixen oxigen de laire, per tant, no augmenten la corrosi i eliminen les
prdues de lquid portador de calor per evaporaci.
Fig. 4.5 Secci d'un vas d'expansi tancat.
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
4 Installacions i constituents
73
4.2 Calefacci
La calefacci de locals amb energia solar ha de permetre una reducci de la despesa energtica de
calefacci convencional considerable. El principal problema s, per, lacumulaci de lenergia per
poder-ne disposar en el moment en qu sigui necessria (justament quan el Sol ja no hi s).
En aquest sentit, la casa pot funcionar com a captador i acumulador de forma passiva (amb una
construcci bioclimtica i elements constructius adequats) o b activa (amb la utilitzaci de captadors
solars i elements dacumulaci), i ens ha de permetre una regulaci i control del flux energtic de forma
correcta.
La calefacci acostuma a disposar de laire per transportar la calor. Per ens podem trobar amb el cas
que sigui el mateix aire el que passi pels captadors solars o b que aquest aire passi per un bescanviador
i que sigui laigua el fluid que hagi passat pels captadors. Un tercer tipus de calefacci s la
denominada calefacci per sl radiant, normalment utilitzada en pasos freds a causa de la seva inrcia,
que fa circular laigua per uns tubs sota terra perqu escalfin el sl i per convecci natural,
posteriorment, lambient.
4.2.1 Calefacci amb aigua
La figura 4.6 ens mostra un esquema de sistema de producci solar d'aigua calenta sanitria combinada
amb la calefacci amb radiadors, per tamb hagussim pogut fer passar l'aigua per un bescanviador de
calor aigua-aire i llenar aire calent als locals. Disposem, com sempre, dun tanc dacumulaci don
obtenim tota lenergia que necessitem en el moment que la necessitem. La circulaci es fa amb bombes.
Fig. 4.6 Calefacci amb radiadors. 1) Captadors. 2) Termstat. 3) Comandament. 4) Bomba. 5) Dipsit d'expansi. 6)
Acumulador d'aigua calenta amb bescanviador de calor i escalfador. 7) Caldera auxiliar de calefacci. 8) Bomba. 9)
Radiador o sl radiant. 10) Presa d'ACS (Font: CEAC, amb perms dels editors).
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
74 Energia solar trmica
4.2.2 Calefacci amb aire
La figura 4.7 ens mostra la configuraci d'un sistema de calefacci solar per aire. En aquest cas,
lobtenci daigua calenta es veu certament desfavorida perqu laire no t una capacitat calorfica
suficient per escalfar laigua i es necessita un sistema de suport prou potent. En aquest cas, laire passa
pels captadors per arribar directament a la zona que es vol calefactar i lacumulaci no es fa en un medi
fluid sin en un medi slid com s ara el llit de cdols o acumuladors de grava (figura 4.8), per on laire
passa amb un temps de residncia prou elevat com per transferir la seva energia a les pedres i permetre,
aix, lacumulaci.
Tamb podem utilitzar un medi que canvi de fase a la temperatura de treball, com ara les sals foses o
les ceres. En aquest cas l'acumulaci es denomina de calor latent, i aquestes sals o ceres acumulen la
calor de canvi de fase. En la calefacci amb aire, la circulaci es fa amb ventiladors.
Fig. 4.7 Calefacci per aire amb acumulaci de calor latent i cllules solars. 1) Captadors tipus aire. 2) Captadors
verticals al mur sud. 3) Cllules fotovoltaiques. 4) Acumulador principal de calor latent. 5) Acumulador secundari de
calor latent. 6) Ventilador del circuit primari. 7) Ventilador del circuit de distribuci. 8) Acumulador elctric. 9) Aire
calent a l'habitacle. 10) Sortida d'aire. 11) Compressor (bomba de calor). 12) Aire fred de l'habitacle. 13) Conducte de
bypass (Font: CEAC, amb perms dels editors).
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
4 Installacions i constituents
75
Fig. 4.8 Esquema de principi d'un sistema de calefacci solar per aire amb acumulador de llit de cdols. 1) Captador
solar tipus aire. 2) Allament. 3) Tapa transparent. 4) Placa absorbidora negra. 5) Dipsit. 6) Grava. 7) Separador. 8)
Aire calent del captador. 9) Aire calent a l'habitacle. 10) Aire fred de retorn al captador. 11) Cambra d'aire (Font: CEAC,
amb perms dels editors).
4.2.3 Calefacci amb sl radiant
La calefacci amb sl radiant utilitza l'aigua que circula pels captadors per fer-la circular a la vegada
per un circuit tancat de tubs que volta el sl de l'habitacle de la manera que mostra la figura 4.9. Els
tubs es colloquen sobre del forjat de manera que escalfin el terra que es trepitja i a la vegada escalfin,
per convecci natural, l'ambient que hi ha en contacte. Un sistema de sl radiant t, per, una certa
inrcia que cal estudiar en cada cas. En general, s ms favorable en ambients freds i de crrega trmica
molt constant.
Fig. 4.9 Secci i esquema d'una installaci de calefacci amb sl radiant (LKN).
rajoles, gres, parquet, etc
canonada de polipropil
allament
formig forjat
barrera vapor film dalumini reflectant
morter
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
76 Energia solar trmica
4.3 Piscines
Laprofitament de lenergia solar per a la producci daigua calenta sanitria i per a la calefacci de
locals es dificulta pel fet que la demanda energtica no es correspon amb loferta solar. Aix implica
una compensaci a base dacumuladors de calor. Les piscines, en canvi, no tenen aquest inconvenient i
sutilitzen en moments estiuencs i de bon temps. Sn, doncs, la possibilitat daprofitament ideal de
lenergia solar, al millor preu i amb un manteniment quasi nul.
Fig. 4.10 Preparaci d'aigua calenta solar combinada amb la calefacci de la piscina. 1) Captadors solars. 2) Termstat.
3) Comandament. 4) Acumulador d'aigua calenta. 5) Dipsit d'expansi. 6) Bescanviador de calor. 7) Installaci de
filtres. 8) Piscina. 9) Bomba. 10) Presa d'ACS (Font: CEAC, amb perms dels editors).
La temperatura duna piscina resta entre els 20 C i 28 C, per la qual cosa els rendiments dels
captadors sn fora elevats. La calefacci pot ser solar indirecta amb circuit obert (figura 4.12) o tancat
(figura 4.11), i solar directa, mitjanant la utilitzaci de plstics que directament tirats sobre de la
piscina i a un costat escalfen laigua que circula per sota o per dins, respectivament, duna infinitat de
petits canals de material plstic (polipropil, cautx...).
La superfcie de captaci necessria va en funci de la superfcie de la piscina que sha descalfar, ja
que s per la superfcie per on laigua intercanvia calor amb el medi. A les nostres latituds cal muntar
captadors amb una superfcie aproximadament del 30% de la de la piscina, i augmentar-la fins al 50%
si la installaci est en una zona especialment freda.
El cost daquests equips pot oscillar en funci del tipus de muntatge que es faci i variar bsicament en
funci de la ubicaci dels captadors i del sistema de regulaci. De manera orientativa, el cost per una
piscina de 25 m
2
pot estar entre les 250.000 i les 425.000 pessetes.
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
4 Installacions i constituents
77
Fig. 4.11 Calefacci solar d'una piscina en circuit tancat. 1) Captadors solars. 2) Termstat. 3) Comandament. 4) Circuit
captador primari. 5) Bescanviador de calor. 6) Filtres de la piscina. 7) Bomba de la piscina. 8) Dipsit d'expansi. 9)
Vlvula de retenci. 10) Dispositiu de retenci. 11) Circuit secundari. 12) Aigua de la piscina (Font: CEAC, amb perms
dels editors).
Fig. 4.12 Calefacci solar d'una piscina en circuit obert. 1) Captadors solars. 1a) Unions i fixacions. 2) Terminal. 3)
Vlvula de purga d'aire. 4) Comandament. 4a) Filtre de protecci. 4b) Transformador 220 V - 24 V. 4c) Sensor de
radiaci solar. 4d) Sensor de temperatura de la piscina. 5) Impuls hidrulic connectat. 5a) Impuls hidrulic desconnectat.
5b) Canonada de comandament a la vlvula. 6) Vlvula de comandament. 7) Vlvula de retenci. 8) Sortida cap als
captadors. 9) Retorn dels captadors. 9a) Vlvula de comporta. Fi) Filtre existent. UP) Bomba existent. WT) Bescanviador
de calor existent (Font: CEAC, amb perms dels editors).
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
78 Energia solar trmica
4.4 Control i manteniment
Per a un bon resultat energtic, cal que el propietari de la installaci verifiqui peridicament el
funcionament dels diferents elements que formen la mateixa, que estableixi els diferents elements de
seguretat i que fixi un programa de manteniment adequat. Els elements de control i seguretat bsics que
cal establir en una installaci denergia solar sn els segents:
Controls de funcionament:
Termstat diferencial de control
Indicador de la pressi en el circuit primari
Termstat de regulaci de lenergia auxiliar
Purgadors automtics daire
Bombes de circulaci
Elements de seguretat:
Vlvules de seguretat en primari i secundari
Dipsits dexpansi
La taula 4.1 ens dna una llista de les operacions de manteniment ms habituals en aquests casos.
Principalment, cal fer un manteniment acurat dels allaments i la seva protecci UV, dels filtres, dels
bescanviadors, de les bombes i de la qualitat del lquid en el primari.
4.5 Connexi de captadors
Un punt important per tractar s el de la connexi dels captadors. En el funcionament de les
installacions que hem vist fins ara, el fluid portador de calor, el fluid que passa pels captadors,
recircula de manera controlada per l'interior de l'element acumulador cedint la calor absorbida en els
captadors de manera progressiva. Inicialment tot est a una mateixa temperatura, per durant les seves
diferents recirculacions, el fluid anir augmentant la temperatura aix com la de l'acumulador fins a
arribar a la de consigna que haguem fixat i el sistema aturar el seu funcionament. Aquest procs
durar un cert temps. I s bsicament per modificar aquest temps que s'estudia el tipus de connexi
entre els diferents captadors d'una installaci.
Fig. 4.13 Connexions en parallel i en srie
1 2
T
e
T
s
T
s 1
1
2
T
e
T
s
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
4 Installacions i constituents
79
Taula 4.1 Operacions de neteja i manteniment ms usuals en una installaci de captadors solars.
Sistema Operaci Freqncia
(mesos)
Observacions
Neteja 12 Amb aigua, detergent i rasqueta. Realitzar l'operaci en
hores de baixa insolaci, a l'aurora o a la posta.
Camp
de captadors
Estructura 12 Llimar i arreglar amb mini i pintura aquelles parts de
l'estructura de suport que presentin corrosi i comprovar
els cargols de subjecci (a partir del 2n any).
Vidres (captadors) 6 Inspecci visual. En cas de trencament, shan de
substituir. En cas de condensacions, comprovar les
finestres de ventilaci.
Juntes (captadors) 6 Comprovaci visual d'esquerdes, deformacions i
degradacions.
Absorbidor (captadors) 6 Inspecci visual de corrosions, deformacions. En cas de
fuites, canviar el captador.
Connexions (captadors) 6 Inspecci visual de l'aparici de fuites.
Carcassa (captadors) 6 Deformacions i oscillacions.
Circuit
primari
Fluid portador de calor 12 Comprovar una vegada a l'any la seva densitat
(concentraci de glicol) i el seu ph (estat de
degradaci). Un ph < 5 indica que cal renovar el fluid.
60 Canvi de fluid.
Estanquetat 24 (mx.) Efectuar la prova de pressi (2n any).
Allament 12 Inspecci visual sobretot de les unions: comprovaci de
la humitat en allament situat sobre juntes i soldadures
(a partir dels primers 18 mesos).
Purgadors 12 Neteja i comprovaci del seu correcte funcionament.
Serpent 60 Neteja amb desincrustant.
Bomba 12 Estanquetat, lubricaci i mesura del dielctric.
Termstat 12 Neteja, control, regulaci i comprovaci amb un equip
de prova.
Dipsit d'expansi 12 Comprovaci de la pressi.
Bescanviador 12 Neteja i inspecci del bescanviador en els llocs amb
aigua molt dura (Canries, Mallorca i Catalunya).
60 Neteja i inspecci del bescanviador en els llocs amb
aigua tova.
Pressstats 12 Neteja, engreix, control de funcionament i regulaci. Circuit
secundari Vlvules de tall 12 Engreixar i reajustar el premsaestopes.
Vlvules de seguretat 12 Moure-les per evitar incrustacions
Acumulador 24 (mx.) Comprovaci de l'node de sacrifici (al 1r any)
Electricitat Interruptors 12 Netejar i ajustar borns.
Comptadors 12 Neteja i ajustar borns.
Diferencials 12 Control de funcionament. Mesura de la presa de terra.
Armari elctric 12 Neteja.
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
80 Energia solar trmica
Els captadors es poden connectar en parallel, en srie (com mostra la figura 4.13) o en combinaci.
Per el seu comportament, per la caracterstica de la seva recta de rendiment, variar en funci del
cabal circulant per cada un d'ells i de la temperatura d'entrada a aquests captadors. Aquesta recta ens
diu, en essncia, que a mesura que augmenta la temperatura d'entrada del fluid al captador, disminueix
el seu rendiment, s a dir, la calor absorbida s ms petita i el salt de temperatures entre entrada i
sortida del captador tamb disminueix.
Si la connexi es fa en parallel, els cabals circulant per cada captador seran els mateixos i els salts
trmics tamb, amb la qual cosa la recta de rendiment del captador es podr assumir com la "recta de
rendiment" de la installaci i el sistema funcionar tal com hem explicat al primer pargraf.
Ara b, sembla lgic pensar que si aconseguim fer arribar el fluid a l'acumulador a una temperatura ms
elevada, el temps que tardi el dipsit a arribar a la temperatura d'acumulaci ser inferior. I s en aquest
cas quan es pot decidir la connexi en srie: el fluid sortir del primer captador a una temperatura T
s1
,
que ser a la vegada la d'entrada del segent. Tot i aix, pel fet que la temperatura d'entrada al segon
captador augmenta, el rendiment no ser el mateix i la installaci es comportar, globalment, en un
entremig.
L'estudi del cas de connexi en srie ens ha de portar a l'obtenci d'una recta idntica a la de l'equaci
3.12, per no representant a un nic captador sin al conjunt de tota la installaci. No cal ni que els
captadors siguin idntics: la condici s que cada un d'ells vingui descrit pels dos parmetres ja
coneguts:
L R
U F i ( )
R
F . Fixant-nos en la figura 4.13, la calor til que podem aprofitar dels dos
captadors (en aquest cas captadors plans, amb C = 1) s:
( ) ( ) [ ]
( ) ( ) [ ]
a S L S R
a e L S R u u
T T U I F A
T T U I F A Q Q
+
+ +
1 , 2 2 2 2
1 1 1 1 2 , 1 ,

(4.2)
On T
e
s la temperatura d'entrada al primer captador i T
s,1
la de sortida, que s a la vegada la d'entrada
al segon captador i que es troba com:
p
u
e S
c m
Q
T T

1 ,
1 ,
(4.3)
Eliminant T
s,1
d'aquestes dues ltimes equacions podem escriure:
( ) ( ) ( ) {
( ) { ( )
a e L R L R
S R R u
T T U F A K U F A
I F A K F A Q
+
+
+
2 2 2 1 1 1
2 2 2 1 1 1 2 1 ,
1
1
(4.4)
on K val:
p
L R
c m
U F A
K

2 2 2
La forma de l'equaci 4.4 ens suggereix que la combinaci dels dos captadors es pot considerar com un
nic captador amb les caracterstiques segents:
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
4 Installacions i constituents
81
( )
( ) ( ) ( )
( )
C
L R L R
L R
C
R R
R
C
A
U F A K U F A
U F
A
F A K F A
F
A A A
2 2 2 1 1 1
2 2 2 1 1 1
2 1
1
1
+

+

(4.5)
Si tres o ms captadors es disposen en srie, aquestes equacions 4.5 es poden utilitzar pels dos primers
captadors per definir un nou "primer" captador equivalent i es poden anar aplicant successivament per
tants captadors com tinguem. Si els dos captadors sn idntics, les equacions anteriors es redueixen a:
( ) ( )
J
J
`
'
(
|

J
J
`
'
(
|

2
1
2
1
1 1
1 1
K
U F U F
K
F F
L R L R
R R

(4.6)
Per N captadors idntics en srie, l'aplicaci repetida de les equacions anteriors porta a les expressions
segents:
( ) ( )
( )
( )
]
]
]



]
]
]



K N
K
U F U F
K N
K
F F
N
L R L R
N
R R
1 1
1 1
1 1
1 1

(4.7)
Exemple 4.2
Estudiem el comportament de tres disposicions amb un total de sis captadors. Les caracterstiques
comunes sn les segents (amb fluid circulant com el de l'exemple 3.2):
Radiaci instantnia escollida: I
S
= 1.000 W / m
2
Temperatura ambient: 15 C
Captador en estudi: Roca
Recta de rendiment: ( )
( ) ( )
s
a e
s
a e
L R R
I
T T
I
T T
U F F

9 , 4 784 , 0
rea de captaci: 1,9 m
2
Energia mxima aprofitable: 1.000 W / m
2
1,9 m
2
6 captadors = 11.400 W
Cabal circulant: 0,015 kg / sm
2
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
82 Energia solar trmica
a) Connexi en parallel
Per a una connexi en parallel com la de la figura, el cabal circulant per cada captador valdr:
s
kg
A
m s
kg
m
c fluid
0285 , 0 9 , 1 015 , 0 015 , 0
2


Suposant diferents temperatures d'entrada, la variaci dels parmetres del captador (p.ex.,
principalment la variaci del seu rendiment en funci d'aquesta temperatura) ve reflectida a la taula
segent:
Te
(d'assaig)

(Eq. 3.12)
(Ts - Te)
(Eq. 3.13)
Ts Qu (total, dels 6 captadors)
(W)
0 0,858 17,06 17,06 9.774
10 0,809 16,09 26,09 9.216
20 0,760 15,11 35,11 8.658
30 0,711 14,14 44,14 8.100
40 0,662 13,16 53,16 7.542
50 0,613 12,19 62,19 6.984
60 0,564 11,21 71,21 6.426
70 0,515 10,24 80,24 5.868
80 0,466 9,26 89,26 5.304
Fixem-nos com es va reduint el salt trmic i el rendiment a mesura que la temperatura d'entrada al
captador augmenta i com, en conseqncia, la calor til total disminueix.
5 6
T
e
T
s
3 4 1 2
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
4 Installacions i constituents
83
b.1) Connexi en srie (2) parallel (3)
Si volem reduir el temps de resposta del sistema augmentant la temperatura de sortida del fluid,
forosament hem de passar per algun tipus de connexi en srie. L'estudi d'aquesta connexi es pot
fer tal com hem fet anteriorment, observant quin s el comportament de cada captador i estudiant-lo
per separat.
El grup dels tres primers captadors i el grup dels tres segons, pel fet d'estar connectats en parallel,
es comporten igual. s a dir, s com si formessin un nic captador a travs del qual hi passessin:
s
kg
A
m s
kg
m
c fluid
0855 , 0 3 9 , 1 015 , 0 3 015 , 0
2


Els resultats vnen reflectits a la taula inferior. Fixem-nos en dues coses: primer, el rendiment total
s el valor mitj dels rendiments parcials, i segon, la calor til total s inferior que en el cas anterior
tot i que la temperatura final de sortida s ms elevada. s a dir, la calor no s'aprofita de forma tan
efica com en el cas en parallel.
La calor til es calcula mitjanant l'equaci 3.13 amb c
p
=3.350 J/kgK (aigua + anticongelant):
( )
c s
s e p
c s
A I
T T c m
A I
Q

fluid
util

T
e
1 T
s1
-T
e
T
s1
2 T
s2
-T
s1
T
s2
T
s2
-T
e
Q
u
tot
0 0,858 17,06 17,06 0,774 15,40 32,47 32,47 9.299 0,816
10 0,809 16,09 26,09 0,730 14,52 40,61 30,61 8.768 0,769
20 0,760 15,11 35,11 0,685 13,64 48,76 28,76 8.236 0,722
30 0,711 14,14 44,14 0,641 12,76 56,90 26,9 7.705 0,676
40 0,662 13,16 53,16 0,597 11,88 65,04 25,04 7.173 0,629
50 0,613 12,19 62,19 0,553 11,00 73,19 23,19 6.642 0,583
60 0,564 11,21 71,21 0,509 10,12 81,33 21,33 6.111 0,536
70 0,515 10,24 80,24 0,464 9,24 89,48 19,48 5.579 0,489
80 0,466 9,26 89,26 0,420 8,36 97,62 17,62 5.048 0,443
5 6
T
e
T
s2
3 4 1 2
T
s1
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
84 Energia solar trmica
Aquest rendiment final
tot
, per, es pot trobar d'una manera molt menys molesta, a partir de les
equacions que hem vist ara fa un moment, a l'apartat 4.5, trobant una recta de rendiment global, de
tota la installaci. En aquest cas tenim "dos" captadors idntics (en realitat dos grups de tres
captadors idntics) units en srie i dels quals en podem treure la recta de rendiment com a partir de
les equacions 4.6 vistes anteriorment.
En primer lloc avaluem el factor K tenint en compte que ara el segon captador al qual es refereix
aquest factor s el conjunt de tres en parallel, amb la qual cosa tenim:
0975 , 0
350 . 3 0855 , 0
9 , 4 3 9 , 1
2 2 2

p
L R
c m
U F A
K

Calculat el factor K, podem trobar els nous valors de


L R
U F i ( )
R
F que faran ara referncia no
ja a un captador sin a tota la installaci:
( ) ( )
66 , 4
2
0975 , 0
1 9 , 4
2
1
746 , 0
2
0975 , 0
1 784 , 0
2
1
1 1
1 1

J
J
`
'
(
|

J
J
`
'
(
|

J
J
`
'
(
|
J
J
`
'
(
|

K
U F U F
K
F F
L R L R
R R

La recta de rendiment de la installaci prendr ara la forma:
( )
( ) ( )
s
a e
s
a e
L R R
I
T T
I
T T
U F F

66 , 4 746 , 0
L'estudi pas a pas que hem fet anteriorment, el podem fer ara amb un sol pas a partir de la nova
recta de rendiment. Els valors obtinguts utilitzant l'equaci anterior vnen reflectits a la taula
segent:
Te
tot (cas b.1) tot (cas b.2)
0 0,816 0,777
10 0,769 0,732
20 0,723 0,688
30 0,676 0,643
40 0,630 0,599
50 0,583 0,555
60 0,536 0,510
70 0,490 0,466
80 0,443 0,422
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
4 Installacions i constituents
85
b.2) Connexi en srie (3) parallel (2)
Una altra opci podria ser la segent:
En aquest cas, el cabal circulant per captadors amb igual comportament valdr:
s
kg
A
m s
kg
m
c fluid
057 , 0 2 9 , 1 015 , 0 2 015 , 0
2


I el valor del factor K no es veur afectat:
0975 , 0
350 . 3 057 , 0
9 , 4 2 9 , 1
2 2 2

p
L R
c m
U F A
K

La recta de rendiment del conjunt valdr ara:


( )
( ) ( )
s
a e
s
a e
L R R
I
T T
, ,
I
T T
U F F

437 4 71 0
Fixem-nos en com han disminut els rendiments. Tot i aix, aconseguim ms temperatura a l'entrada
de l'acumulador i una reducci del temps de resposta del sistema acumulador.
5 6
T
e
T
s2
3 4 1 2
T
s1
T
s3
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
86 Energia solar trmica
4.6 Reglament dinstallacions trmiques en edificis (RITE)
Al 1998 saprova per llei (Reial Decret 1751/1998 del 31 de juliol) el nou Reglament dinstallacions
trmiques en edificis, RITE, i les seves Instruccions Tcniques Complementaries (abreviades ITE), pel
qual es regula el disseny, construcci, utilitzaci i regulaci de tot tipus dinstallacions fluidotrmiques
en edificis. Una de les Instruccions Tcniques Complementries fa referncia a Installacions
Especfiques. En particular, la ITE 10.1 fa referncia a la Producci dACS mitjanant sistemes solars
actius i especfica tot un seguit de criteris generals de disseny i clcul dobligat compliment dels quals
en fem un abstracte seguidament.
ITE 10.1.3.1. Disposici dels captadors
Els captadors es disposaran en files que han de tenir el mateix nombre delements. Les files han
de ser paralleles i estar ben alineades.
Per cada fila, la connexi dels captadors es far en parallel i noms podran disposar-se en srie
quan la temperatura dutilitzaci de laigua calenta sigui ms elevada de 50C. Les files es
connectaran entre si tamb en parallel. Noms poden disposar-se en srie quan els captadors
dintre de les files shagin connectat en parallel i es necessiti una temperatura dutilitzaci de
laigua ms gran dels 50 C.
No shan de connectar en srie ms de tres captadors ni ms de tres files de captadors
connectades en parallel.
La connexi entre captadors i entre files es realitzar de manera que el circuit resulti equilibrat
hidrulicament (retorn invertit); contrriament, sinstallaran vlvules dequilibri.
Lentrada del fluid portador de calor sefectuar per lextrem inferior del primer captador de la
fila i la sortida per lextrem superior de lltim. Lentrada tindr un pendent ascendent en el
sentit de lavan del fluid de l1%.
Els captadors sorientaran cap al sud geogrfic, i admeten desviacions com a mxim de 25
respecte a aquesta orientaci.
Langle dinclinaci dels captadors sobre un pla horitzontal es determinar en funci de la
latitud geogrfica i del perode dutilitzaci de la installaci: per a una installaci anual,
( + 10) per a una utilitzaci hivernal i ( - 10) per a una utilitzaci estiuenca. Sadmeten en
qualsevol dels tres casos desviacions de 10 de mxim.
La separaci entre files de captadors sestableix de manera que al migdia solar del dia ms
desfavorable (altura solar mnima) del perode dutilitzaci, lombra de laresta superior duna
filera ha de projectar-se, com a mxim, sobre laresta inferior de la filera segent. El clcul es
pot fer acurat o, com la norma indica, mitjanant taules. La distncia entre fileres de captadors
d ser igual o ms gran que el valor d obtingut mitjanant lexpressi:
h k d (4.8)
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
4 Installacions i constituents
87
On d s la separaci entre files, k s lalada del captador (totes dues magnituds expressades
amb la mateixa unitat de mesura i lltima entesa com lalada entre laresta superior del
captador i el sl, en vertical) i h s un coeficient el valor del qual obtenim de la taula 4.2 en
funci de la inclinaci dels captadors respecte a un pla horitzontal.
Fig. 4.14 Separaci entre files de captadors.
Taula 4.2 Coeficient de separaci entre files de captadors segons langle dinclinaci.
Inclinaci () 20 25 30 35 40 45 50 55
Coeficient k 1.532 1.638 1.732 1.813 1.879 1.932 1.970 1.992
El cabal del fluid portador es determinar en funci de la superfcie total de captadors
installats. El seu valor estar comprs entre 0,012 l/s i 0,016 l/sm
2
drea de captadors. En les
installacions on els captadors estiguin connectats en srie, el cabal de la installaci sobtindr
aplicant el criteri anterior i dividint el resultat pel nombre de captadors connectats en srie.
ITE 10.1.5. Sistema de control
El control de funcionament normal de les bombes ser sempre de tipus diferencial i cal que actu
en funci de la diferncia entre la temperatura del fluid portador a la sortida de la bateria de
captadors i la del dipsit dacumulaci.
El sistema de control actuar i estar ajustat de manera que les bombes no estiguin en
funcionament quan la diferncia de temperatures sigui inferior a 2C i no estiguin parades quan
la diferncia sigui superior a 7C. La diferncia de temperatures entre els punts dencesa i de
parada del termstat diferencial no ser inferior a 2C.
d d
h
h
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
88 Energia solar trmica
Annex al captol 4
Relaci dempreses dedicades a les energies renovables a Catalunya
1
extret de la Guia Professional de
les energies renovables a Catalunya, editada per APERCA (Associaci de Professionals de les
Energies Renovables de Catalunya):
Seu social: Institut Catal dEnergia (ICAEN)
Avinguda Diagonal, 453 bis, 2
Telfon: 93 439 28 00
Fax: 93 419 72 53
Adrea electrnica: aperca@suport.org
A - Enginyeria i Projectes; B - Fabricant dequips; C Comercial; D - Instal.lador
Empreses
i
Arquitectura
bioclimtica
Solar trmica Solar fotovoltaica Elica
dades
A B C D A B C D A B C D A B C D
ABAC (Josep Bacaicoa)
c/ Renaixena, 9-11, 4 rt, 08041 Barcelona
Tel.: 93 450 32 12 Fax: 93 450 43 21
j.bacaicoa@cgac.es

BCN Cambra Lgica Projectes (Xavier Traver)
c/ Sant Joan,8, 08629 Torrelles de Llobregat
Tel.: 689 01 36 Fax: 689 05 45
bcn@bcnprojectes.es

BCN Solaring Materials S.L. ( Eduardo Oistrach)
c/ Sant Joan,8, 08629 Torrelles de Llobregat
Tel.: 636 21 12 Fax: 636 06 85
bcn@bcnprojectes.es

BIOSOL (Pere Puigpiqu)
c/ Juan de Mena, 29, bxos, 3a, 08035 Barcelona
Tel.: 428 12 80 Fax: 428 52 77 mbil: 909 307 188
biosol@tinn.net

Chromagen (Carles Gutirrez)
Avda. Arrahona 41-43 Pol. Santiga.
08210 Barber del Valls
Tel.: 718 15 00 Fax: 718 01 03
chrogen@teleline.es

Comercial TECCA, S.A. (Aleix Boada)
c/ Teixidors 1, 17820 Banyoles (Girona)
Tel.: (972) 57 52 16 Fax: (972) 57 39 04
tecca@gic.es

Ecosolar (Antoni Carres)
Latorre, 62 baixos local, 08201 Sabadell
Tel.: 715 50 41 Fax: 727 02 24

ECOTCNIA S. Coop (Miquel Mir)
c/ Amistat 23, 08005 Barcelona
Tel.: 225 76 00 Fax: 221 09 39
acotecnia@ecotecnia.com


1
Dades de juny de 1999
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
4 Installacions i constituents
89
Empreses
i
Arquitectura
bioclimtica
Solar trmica Solar fotovoltaica Elica
dades
A B C D A B C D A B C D A B C D
Energy Resources, S.A. (Daniel Castells Batll)
Major de Sarri 185-187 tic. 08017 Barcelona
Tel.: 252 38 40 Fax: 252 38 45
Construcci i gesti de minicentrals hidruliques
ELEKTRON (Josep Viver)
c/ Mora dEbre, 50, B-2, 08023 Barcelona
Tel.: 210 83 09 Fax: 219 01 07
elektron@arrakis.es

ENERSOFT (Victor Almagro)
c/ Casp, 46, 5 G, 08010 Barcelona
Tel.: 317 18 27 Fax: 317 16 35

Energia Renovable GATMA (Ramon Gast)
Avda President Tarradelles 45-47, 25001 Lleida
Tel.: (973)22 36 36 Fax: (973) 20 04 44
mbil: 908 53 18 65

Ermont (Benjam Nadal)
c/ Cardenal Vidal Barraquer 5, 43550 Ulldecona
Tel.: (977) 72 10 16 Fax: (977) 72 10 16

Fidela Frutos Schwbel (Fidela Frutos)
c/ Palau 4, 1r 1a. 08002 Barcelona
Tel.: 317 88 08 Fax: 317 88 08

GPF Gesti Programes de Formaci (Xavier Fust)
c/ Bruc 88 2on, 08009 Barcelona
Tel.: 487 70 25 Fax: 2159718

Inalco (Manuel Rico)
c/ Santa Caterina 16, 08930 Sant Adri
Tel.: 462 16 64 Fax: 462 16 64
mbil: 670 253 247

Installacions Segarra S.L. (Ramon Segarra)
c/ Pere Grau 72, 08320 Manou
Tel.: 540 28 75 Fax: 555 12 52

Installacions Vilellas S.L. (Manuel Vilellas)
c/ Trinquet 32, 08034 Barcelona
Tel.: 204 74 16 Fax: 205 39 48
SOLAR@teleline.es

Intiam Ruai (Pere Sria / Joan Fr.)
c/ Major de Sant Pere 64, 08222 Terrassa / 43205
Tel.: 784 04 77 Fax: 784 05 17
telf (Reus): (977) 75 32 92
intiam@ctv.es

J.J.R.-93 S.L.
c/ Montblanc 28, bxos, 43006 Tarragona
Tel.: (977) 20 82 98 Fax: (977) 20 82 98

LKN Sistemas Leken (Josep Fradera)
P. Ind. Congost, Mas Pujols nau G, 08520 Les
Franqueses
Tel.: (93) 840 29 33 Fax: (93) 840 29 42
lknsolar@cetib.ictnet.es

Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
90 Energia solar trmica
Empreses
i
Arquitectura
bioclimtica
Solar trmica Solar fotovoltaica Elica
dades
A B C D A B C D A B C D A B C D
Mastervolt Ibrica (Francisco Pros)
Port Deportiu, local 15, 08320 Masnou
Tel.: 555 52 11 Fax: 555 85 65
massvolt@intercom.es

Mastilfels S.L. (Sergio Torrens)
c/ Almogvers, 66 1r B. 08018 Barcelona
Tel.: 300 39 90 Fax: 300 39 90

Parc Elic Baix Ebre S.A. (Ramon Cards)
Barcelona 166, 43500 Tortosa
Telf. 977 44 53 08 Fax: 977 44 53 97

Plstics Tcnics (Joaquim Font)
Avd. Maresme, 251, 08301 Matar
Tel.: 757 30 25 Fax: 757 21 83

PROSANT Torell (Ramon Vaqu)
c/ Verdaguer,18, 08572 Sant Pere de Torell
Tel.: 858 40 24 Fax: 8509130

ROURE VERD S.L.
Mas Figueres, 30, 17832 Esponell
Tel.: (972) 57 52 16 Fax: (972) 57 39 04

SCHWEIZER (Isidor Rando)
Mas Asper, 3, 08770 Sant Sadurn dAnoia
Tel.: (93) 891 14 40 Fax: (93) 818 37 09

SIEMENS S.A.
c/ Juan Fernndez, 1,08940 Cornell
Tel.: (93) 474 22 12 Fax: (93) 474 42 34

SISTEMES ENERGTICS SOLARS S.L. (Josep
Sol)
c/ Coll i Veh, 49, 17100 La Bisbal
Tel.: (972) 64 08 94 Fax: (973) 64 15 08
mbil: 909 323 663
ses.cim@ses-energia.com

Solar Difusi (Antoni Montiel)
Passeig Anselm Calv, 19 baixos. 08262 Calls
Tel.: 877 65 01 Fax: 877 65 04

SOLAR INGENIERIA 2000 S.L. (Eduardo Oistrach)
Avda. La Pineda, 2, 08860 Castelldefels
Tel.: (93) 636 21 12 Fax: (93) 636 06 85
mbil: 610 463 510
gerencia@solaring.es

Soltemia (Will Foreman)
c/ Horta Novella 109-111. 08201 Sabadell
Tel.: 726 53 66 Fax: 714 48 26

TECNOLAND
Avda. dEnclar, 96, Santa Coloma - Andorra
Tel.: (07-376) 23073
Fax: (07-376) 66167

Teric Anoia (Isidre Puiggrs)
Sant Josep,102, 08700 Igualada
Tel.: 804 41 53 Fax:805 49 96
ipcteric@teleline.es

Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
4 Installacions i constituents
91
Empreses
i
Arquitectura
bioclimtica
Solar trmica Solar fotovoltaica Elica
dades
A B C D A B C D A B C D A B C D
TFM (Oscar Aceves)
Pol. Ind. Pl den Coll C/ Gai, 5, 08110 Montcada i
Reixac
Telf. 575 36 66 Fax: 575 34 42
tfm@filnet.es

TRAMA TECNOAMBIENTAL (Jaume Serrasolses)
c/ Ripolls, 46, 08026 Barcelona
Tel.: (93) 450 40 91 Fax: (93) 456 69 48
tta@mx3.redestb.es

Viessman, S.L. (Manel Lpez)
c/ Selva 2 pla.1a B1 edif. Geminis 08820 El Prat (Mas
Blau)
Tel.: 478 58 48 Fax: 478 59 11
vi-barna@futurnet.es

Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
92 Energia solar trmica
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
5 Comportament a llarg termini dels sistemes fototrmics
93
5 Comportament a llarg termini dels sistemes fototrmics
Fins ara hem vist quin era el comportament instantani dun captador solar definit per la recta de
rendiment caracterstica (captol 3) i de quina manera afecten els diferents elements constitutius, com
ara un bescanviador, en el resultat final dobtenci denergia til (captol 4). s el moment dentendre
de quina manera podem estudiar aquests sistemes i optimitzar-ne el seu comportament al llarg de tot
lany perqu lenergia solar que rebem es pugui aprofitar i pugui cobrir les nostres necessitats trmiques
en lmbit domstic.
5.1 Clcul de crregues trmiques
Les necessitats trmiques que podem trobar en lmbit domstic sn poques i ben definides: sistemes de
calefacci per aigua o directament per aire i obtenci dACS per al consum propi. Energticament,
aquestes necessitats prenen el nom de crregues trmiques i sn funci de la situaci geogrfica de
ledificaci, lorientaci, la qualitat de la construcci i el particular sistema de vida dels seus ocupants.
Savaluen de forma molt concreta i sense necessitat de coneixements trmics especialitzats.
a) Crregues de calefacci
El clcul de les crregues de calefacci es pot fer de manera exhaustiva, seguint la normativa establerta,
per tamb es pot encarar a partir del mtode simplificat anomenat dels graus-dia (degree-days en
angls). Aquest mtode es basa en el fet que la quantitat de calor necessria per mantenir una
temperatura interior confortable depn principalment de la diferncia de temperatures interior i exterior.
La crrega de calefacci mensual, L
CAL
, per a un edifici mantingut a 18 C se suposa proporcional al
nombre de graus-dia durant el mes:
DD A U L
CAL
= (5.1)
on DD s el nombre de graus-dia del mes i UA s el producte de lrea de ledifici pel coeficient global
de prdues de ledifici.
El nombre de graus-dia en un sol dia s la diferncia entre 15 C i la temperatura mitjana del dia
calculada com la mitja de les temperatures mxima i mnima daquell dia. Si la temperatura mitja del
dia s superior als 15 C, el nombre de graus-dia a prendre s 0 (ja que es considera que la generaci
interna denergia a ledifici i els guanys solars per les finestres sn suficients per a fer pujar la
temperatura fins als 18 C considerats de confort). Un llistat de graus-dia en valor mensual per les
diferents ciutats espanyoles es pot trobar a lannex, juntament amb els valors de la temperatura ambient
i daigua de xarxa per als diferents mesos de lany.
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
94
Energia solar trmica
El producte UA acostuma a ser difcil dobtenir si no es coneixen les caracterstiques fsiques i
constructives de ledifici. Per per a construccions per les quals es coneix el consum de combustible
convencional de la caldera, UA es pot calcular a partir de lequaci 5.2
DD
caldera

=
C C
PCI N
UA (5.2)
On
C
N sn les unitats de combustible consumides,
C
PCI s el poder calorfic inferior del combustible
(vegeu la taula 5.1) i
caldera
s el rendiment mitj de la caldera (0,5 0,6 per a calderes de fuel i 1 per
a calefacci elctrica).
Taula 5.1 PCI dalguns combustibles de calefacci.
Combustibles slids PCI (kcal/kg)
Fusta 2.700
Carb vegetal 6.500
Carb de turba 3.300
Carb hulla 5.000
Carb antracita 7.000
Combustibles lquids PCI (kcal/litre)
Gasoil -C- 8.550
Fuel oil 9.000
Gas-oil 10.000
Combustibles gasos PCI (kcal/kg)
Gas but 11.860
Gas prop 12.000
Gas ciutat 4.200
Gas natural 9.900 kca/ m
3
Energia elctrica 860 kcal/kWh
b) Crregues per lescalfament dACS
La crrega trmica que implica lescalfament de laigua calenta sanitria depn, fonamentalment, del
tipus de vida i costums dels usuaris de ledificaci. De mitjana es considera un consum de 35 litres per
persona i dia, tot i que, com mostra la taula 5.2, segons la tipologia de ledifici ens podem trobar amb
variacions notables. La crrega mensual descalfament de lACS es pot calcular a partir de lequaci
5.3 com:
( )
xarxa ACS H2O H2O
dia i persona
litres
35 T T c N N L
p M H ACS

= (5.3)
on
H2O
s la densitat de laigua (1 kg/litre),
H2O p
c s la capacitat calorfica de laigua (4,18 kJ/kgK),
N
M
sn els dies del mes, N
H
el nombre d'usuaris i ( )
xarxa ACS
T T s el salt trmic entre la temperatura
de laigua de la xarxa (valors tabulats a lannex) i la temperatura de laigua de subministrament (50 C
- 60 C).
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
5 Comportament a llarg termini dels sistemes fototrmics
95
Exemple 5.1
Determineu les crregues trmiques de calefacci i aigua calenta sanitria per a una casa habitada
per cinc persones a la provncia de Lleida ( = 41,37
o
) el producte UA de la qual val 475 W/C.
Les crregues trmiques de calefacci es troben a partir del mtode dels graus-dia i segons lequaci
5.1. com
diaris
DD UA L
CAL
= [ ] W
Valor que ens proporciona els W diaris de calefacci. En J/mes, sabent que 1 W s 1 J/s ser
M CAL
N DD UA L

=
dia
hores
24
hora
s
600 . 3
diaris
El producte UA, com hem dit, s el coeficient global de prdues trmiques de ledifici i que nosaltres
considerarem 475 W/C. I DD el nombre de graus-dia del mes (segons les taules de lannex). Noteu
com els DD per mes no coincideixen amb els de les taules perqu els daquest exemple shan obtingut
multiplicant la columna dels DD
diaris
pel nombre de dies que t el mes. Tot i aix, la variaci s poc
important.
Les crregues trmiques per ACS vnen donades per lequaci 5.3:
( )
xarxa ACS M ACS
T T , N
dia i persona
litres
L

= 180 4 1 5 35
on considerem T
ACS
= 60 C i T
XARXA
segons les taules de lannex per a cada mes. Aquests resultats
vnen reflectits a la taula segent:
MES DIES T
a
T
XARXA
DD
diaris
L
CAL
(MJ/mes) L
ACS
(MJ/mes) L
TOT
(MJ/mes)
(15C - T
a
) (Eq. 5.1) (Eq. 5.3) (Eq. 5.4)
G 31 4,9 5 10,1 12.850 1.250 14.100
F 28 7,2 6 7,8 8.963 1.109 10.072
M 31 11,4 8 3,6 4.580 1.182 5.762
A 30 14,6 10 0,4 492 1.100 1.592
M 31 18,3 11 0,0 0 1.114 1.114
J 30 21,9 12 0,0 0 1.056 1.056
J 31 24,8 13 0,0 0 1.068 1.068
A 31 24,6 12 0,0 0 1.091 1.091
S 30 21,6 11 0,0 0 1.078 1.078
O 31 15,5 10 0,0 0 1.137 1.137
N 30 9,5 8 5,5 6.772 1.144 7.915
D 31 5,7 5 9,3 11.832 1.250 13.082
Totals 365 45.489 13.578 59.067
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
96
Energia solar trmica
Taula 5.2 Consums diaris considerats a Europa segons la tipologia de ledifici.
Edifici Consum dACS
Hospitals i clniques (*) 60 litres / llit
Residncies geritriques (*) 40 litres / persona
Escoles 5 litres / alumne
Aquarteraments (*) 30 litres / persona
Fbriques i tallers 20 litres / persona
Oficines 5 litres / persona
Cmpings 60 litres / emplaament
Hotels (segons categories) (*) 100 a 160 litres / habitaci
Gimnasos 30 a 40 litres / usuari
Bugaderies 5 a 7 litres / kg de roba
Restaurants 8 a 15 litres / menjar
Cafeteries 2 litres / esmorzar
(*) Sense considerar el consum de restauraci i bugaderia
Finalment, les crregues trmiques totals del nostre edifici sn la suma de les crregues trmiques de
calefacci i de les descalfament daigua calenta sanitria:
CAL ACS TOT
L L L + = (5.4)
5.2 El mtode de les corbes-f (f-charts)
El cam per determinar lptim econmic dels sistemes descalfament solar s el dutilitzar directament
com a eina de treball la simulaci per ordinador. Ara b, no podem suposar que cada arquitecte,
enginyer o contractista hagi de fer una simulaci per ordinador del seu sistema solar cada vegada que en
vulgui disposar dun. Cal treballar amb un mtode simplificat de disseny, que permeti prescindir del
clcul detallat per que no ens resti fiabilitat. Aquest s el mtode que ara descriurem, anomenat mtode
de les corbes-f.
Laproximaci que fa el mtode de les corbes-f consisteix, primerament, a identificar les variables
adimensionals importants del sistema trmic solar. Tot seguit fa s de la simulaci detallada mitjanant
ordinador per trobar correlacions entre aquestes variables i el rendiment mitj al llarg dun perode de
temps perqu siguin aplicables de manera senzilla i directa a la resta de sistemes. Les corbes-f no sn
res ms que la representaci grfica daquestes correlacions i la lletra f fa referncia a la fracci de
necessitats energtiques que podrem cobrir grcies a lenergia solar.
5.2.1 Variables adimensionals del sistema
El balan energtic global per un perode mensual en un sistema solar trmic es pot escriure com:
U E L Q
TOT TOT
= + (5.5)
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
5 Comportament a llarg termini dels sistemes fototrmics
97
On
TOT
Q s lenergia solar til total obtinguda durant el mes,
TOT
L s la suma de crregues trmiques
durant el mes, E s lenergia auxiliar total requerida durant el mes i U s lintercanvi denergia en la
unitat demmagatzematge, que es pot considerar nul davant dels altres valors. Aix, lequaci 5.5 es pot
escriure com:
E L Q =
TOT TOT
(5.6)
Que podem adimensionalitzar com:
f
TOT
TOT
TOT
TOT
L
Q
L
E L
=

= (5.7)
On f s la fracci de crrega trmica mensual subministrada per lenergia solar.
Lequaci 5.7 no es pot utilitzar directament per calcular f perqu
TOT
Q s una funci complicada de la
radiaci incident, la temperatura ambient i les prdues trmiques. Tot i aix, considerant els parmetres
dels quals depn
TOT
Q , lequaci 5.7 suggereix que f es pot relacionar empricament amb els dos grups
adimensionals segents:
( )
TOT
L
t T T U F A
X
a ref L R c

= (5.8)
( )
TOT
L
N H F A
Y
M T R c

=

(5.9)
On t s el nombre total de segons dun mes, T
ref
s una temperatura de referncia, fixada en 100 C, i
la resta de variables ja sn conegudes. Aquests grups adimensionals tamb tenen el seu significat fsic:
X expressa la relaci entre les prdues denergia del captador i la crrega trmica total mentre que Y
expressa la relaci entre lenergia absorbida pel captador i la mateixa crrega. Les equacions 5.8 i 5.9
es poden escriure de nou en una forma lleugerament modificada per convenincia de clcul com:
( )
TOT
100
L
t T
F
F
U F
A
X
a
R
R
L R
c

= (5.10)
( )
TOT
L
H N
F
F
F
A
Y
T M
R
R
R
c

(5.11)
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
98
Energia solar trmica
La fracci f de la crrega mensual total subministrada pel sistema solar de calefacci i aigua calenta
sanitria es presenta en forma grfica a la figura 5.1, per al cas de sistemes que utilitzin lquid com a
fluid portador de calor, i a la figura 5.2 per al cas de sistemes que utilitzin aire com a fluid portador de
calor, i com a funci de les variables adimensionals X i Y definides a les equacions 5.8 i 5.9. Aquesta
correlaci sha obtingut a partir de centenars de simulacions en ordinador per un gran nombre de llocs i
per un ampli rang de variables de projecte de sistemes realitzables.
Els resultats sexpressen com a un conjunt de corbes-f i la fracci f denergia solar mensual aprofitable
queda determinada a partir dels valors de X i Y, per a cada cas particular, com a intersecci daquests
valors en el grfic.
De forma matemtica, el valor de f, per sistemes de lquid, sexpressa com
f = 1,029Y-0,065X-0,245Y
2
+0,0018X
2
+0,0215Y
3
(5.12)
(per a valors de Y i de X compresos entre 0 < Y < 3 i 0 < X < 18).
Per a sistemes daire, f val
f = 1,04Y-0,065X-0,159Y
2
+0,00187X
2
+0,0095Y
3
(5.13)
(per als mateixos valors de X i Y: 0 < Y < 3 i 0 < X < 18).
Fig. 5.1 Corbes-f per sistemes daigua.
3
2
1
0
0
4 8
12
Sistemes d'aigua
f =0,9
f =0,8
f =0,6
f =0,5
f =0,4
f =0,3
f =0,2
f =0,1
f =0,7
X Prdues trmiques / Crrega trmica.
Y


E
n
e
r
g
i
a

s
o
l
a
r

a
b
s
o
r
b
i
d
a

/

C

r
r
e
g
a

t

r
m
i
c
a
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
5 Comportament a llarg termini dels sistemes fototrmics
99
Fig. 5.2 Corbes-f per sistemes daire.
Fig. 5.3 Esquema d'una configuraci tpica d'un sistema que utilitzi lquid com a sistema de transport energtic.
3
2
1
0
0 4 8 12
Sistemes d'aire
f =0,9
f =0,8
f =0,6
f =0,5
f =0,4
f =0,3
f =0,2
f =0,1
f =0,7
X Prdues trmiques / Crrega trmica
Y


E
n
e
r
g
i
a

s
o
l
a
r

a
b
s
o
r
b
i
d
a

/

C

r
r
e
g
a

t

r
m
i
c
a
Dipsit
d'acumulaci
principal
Dipsit de
preescalfa-
ment
Dipsit
d'ACS
Auxiliar
Habitacle
Auxiliar
Bescanviador
captador-dipsit
Bescanviador
per l'ACS
Aire
Captadors
Aigua de xarxa
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
100
Energia solar trmica
5.2.2 Factors correctors i parmetres de disseny en sistemes per lquid
El mtode de les corbes-f s aplicable si es mantenen tot un seguit de parmetres del sistema de clcul
dintre d'uns marges ms o menys estrets. Un sistema estndard que utilitzi transferncia de calor
mitjanant un medi lquid, com el que es mostra a la figura 5.3, exigeix que els diferents parmetres que
determinen el comportament del sistema, i que hem estudiat al llarg de tot el text, es moguin entre els
valors donats per la taula 5.3.
Taula 5.3 Parmetres de disseny tpics pels sistemes que utilitzen lquid com a sistema de transport energtic
Cabal en el primari 0,010 a 0,020 kg/s m
2
Inclinaci del captador () ( + 15) 15
Azimut del captador
0 15
Factor captador-bescanviador F
R
' / F
R
> 0.9
Capacitat d'emmagatzematge 50 a 100 litres / m
2
Per a cadascun daquests valors, la desviaci daquests parmetres de disseny implica laplicaci dun
factor corrector determinat.
a) Cabal circulant
Les corbes-f shan obtingut amb una circulaci de cabal de 0,015 l /s de soluci daigua i anticongelant
per metre quadrat de superfcie captadora. Malgrat aix, ofereixen un bon comportament amb quasi
qualsevol valor entre els rangs 0,01 i 0,02 kg / sm
2
.
Fig. 5.4 Factor de correcci demmagatzematge.
M
(litres d'aigua emmagatzemada per metre quadrat de captador)
0 50 100 150 200 250 300
X
C

/

X
(
f
a
c
t
o
r

c
o
r
r
e
c
t
o
r

d
e

l
a

c
a
p
a
c
i
t
a
t
d
'
e
m
m
a
g
a
t
z
e
m
a
t
g
e
)
1,3
1,2
1,1
1,0
0,9
0,8
0,7
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
5 Comportament a llarg termini dels sistemes fototrmics
101
b) Capacitat demmagatzematge
La correcci que cal aplicar en el cas que la capacitat demmagatzematge no coincideixi amb els 75 l
daigua per m
2
de superfcie captadora (valor de disseny), ve reflectit per la figura 5.4 i lequaci 5.14:
25 , 0
75

=
M
X
X
C
(5.14)
on M s la capacitat demmagatzematge per m
2
de superfcie captadora del nostre sistema, diferent als
75 de disseny, i que es pot moure entre 37,5 i 300 l / m
2
.
5.2.3 Factors correctors i parmetres de disseny en sistemes per aire
Similarment al cas anterior, quan parlem de sistemes per aire tamb hem de tenir en compte els diferents
factors correctors que ajusten els nostres sistemes als utilitzats en les correlacions de les corbes-f.
Fig. 5.5 Esquema d'una configuraci tpica d'un sistema que utilitzi aire com a sistema de transport energtic
Ventilador
Energia
auxiliar
Llit
de
cdols
Dipsit
d'ACS
Dipsit de
preescal-
fament
Bescanviador
Comporta A
Aire de retorn de
l'habitacle
Bypass d'estiu
Bomba
Captador
Alimentaci
de xarxa
Consum
Comporta B
Comporta
manual
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
102
Energia solar trmica
Taula 5.4 Parmetres de disseny tpics pels sistemes que utilitzen aire com a sistema de transport energtic.
Cabal en el primari 5 a 20 litres / s m
2
Inclinaci del captador () ( + 15) 15
Azimut del captador
0 15
Capacitat d'emmagatzematge 0,15 a 0,35 m
3
cdols / m
2
Mida de cdol 0,01 a 0,03 m
Longitud del llit de cdols (direcci del flux) 1,25 a 2,5 m
Caigudes de pressi:
Llit de cdols 55 Pa mnim
Captadors 50 a 200 Pa
Conductes 10 Pa
Velocitat mxima d'entrada de l'aire al llit de cdols
(per a una caiguda de pressi de 55 Pa)
4 m / s
Fig. 5.6 Factor de correcci pel cabal circulant.
a) Cabal circulant
Per a laire s que cal una correcci quan el nostre sistema utilitza un altre cabal que no sigui 10 litres
daire per segon i metre quadrat de captador. La correcci que cal aplicar en el cas que el cabal no
coincideixi amb els 10 l daire per m
2
de superfcie captadora (valor de disseny), ve reflectida a la figura
5.6 i lequaci 5.15:
1,3
1,2
1,1
1,0
0,9
0,8
0,7
5 10 15 20
m
(litres/segon d'aire per metre quadrat de captador)
X
C

/

X
(
f
a
c
t
o
r

c
o
r
r
e
c
t
o
r

d
e
l

c
a
b
a
l

c
i
r
c
u
l
a
n
t
)
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
5 Comportament a llarg termini dels sistemes fototrmics
103
28 , 0
1 , 10

=
m
X
X
C
(5.15)
on m s el cabal circulant per m
2
de superfcie captadora del nostre sistema i que es pot moure entre 5 i
20 l/sm
2
.
b) Capacitat demmagatzematge en llit de cdols
La correcci que cal aplicar en el cas que la capacitat demmagatzematge vari dels 0,25 metres cbics
de roca per m
2
de superfcie captadora (valor de disseny), ve reflectit a la figura 5.7 i lequaci 5.16:
3 , 0
25 , 0

=
V
X
X
C
(5.16)
on V s la capacitat demmagatzematge en m
3
de roca per m
2
de superfcie captadora del nostre sistema,
diferent als 0,25 de disseny, i que es pot moure entre 0,125 i 1 m
3
/ m
2
.
Fig. 5.7 Factor de correcci demmagatzematge.
1,3
1,2
1,1
1,0
0,9
0,8
0,7
0,6
0,2 0,4 0,6 0,8 1,0
V
(metres cbics de cdols per metre quadrat de captador)
X
C

/

X
(
f
a
c
t
o
r

c
o
r
r
e
c
t
o
r

d
e

l
a

c
a
p
a
c
i
t
a
t
d
'
e
m
m
a
g
a
t
z
e
m
a
t
g
e
)
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
104
Energia solar trmica
5.2.4 Cas particular: escalfament dACS noms
En el cas particular en qu noms es vulgui un sistema descalfament daigua calenta sanitria, el factor
corrector que cal aplicar s el segent:
( )
a
a XARXA ACS C
T
T , T , T , ,
X
X

+ +
=
100
32 2 86 3 18 1 6 11
(5.17)
Per a tots els casos exposats, els factors correctors calculats amb les expressions anteriors multipliquen
l'equaci 5.8 (X) per obtenir un valor de X modificat (X
C
).
Exemple 5.2
Determineu, per a lhabitatge de lexemple 5.1, la fracci denergia solar que podrem obtenir si
dissenyem un sistema trmic solar per lquid (soluci danticongelant i aigua) utilitzant captadors
plans de la casa Roca i els parmetres de disseny de les corbes-f.
Dels exemples que hem anat trobant al llarg del text, tindrem els valors segents:
Exemple 3.2 F
R
U
L
= 4,9 (W / Cm
2
)
Exemple 4.1 F
R
( ) = 0,784
F
R
/ F
R
= 0,96
I els resultats dels grups X / A i Y / A per cadascun dels mesos els tenim a la taula segent :
MES DIES Segons T
a
(100-T
a
) L
TOT
(MJ/mes) X/A (1/m
2
) Ht (J/dia-m
2
) Y/A (1/m
2
)
per mes Exemple 5.1 Eq. 5.10 Exemple 2.5 Eq.5.11
G 31 2,68E+06 4,9 95,1 14.100 0,085 1,08E+07 0,018
F 29 2,42E+06 7,2 92,8 10.072 0,105 1,99E+07 0,043
M 31 2,68E+06 11,4 88,6 5.762 0,194 2,03E+07 0,082
A 30 2,59E+06 14,6 85,4 1.592 0,653 2,04E+07 0,289
M 31 2,68E+06 18,3 81,7 1.114 0,925 2,04E+07 0,427
J 30 2,59E+06 21,9 78,1 1.056 0,901 2,12E+07 0,453
J 31 2,68E+06 24,8 75,2 1.068 0,887 2,21E+07 0,483
A 31 2,68E+06 24,6 75,4 1.091 0,871 2,14E+07 0,458
S 30 2,59E+06 21,6 78,4 1.078 0,886 2,00E+07 0,419
O 31 2,68E+06 15,5 84,5 1.137 0,937 1,77E+07 0,363
N 30 2,59E+06 9,5 90,5 7.915 0,139 1,04E+07 0,030
D 31 2,68E+06 5,7 94,3 13.082 0,091 6,58E+06 0,012
Un cop hem obtingut els parmetres X/A i Y/A, en mitja mensual, calculem per diferents rees de
captador els valors de X i Y. Amb aquests parmetres calculem la fracci f de crrega trmica
mensual que ens vindr subministrada per lenergia solar a partir de l'equaci 5.12:
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
5 Comportament a llarg termini dels sistemes fototrmics
105
f = 1,029Y-0,065X-0,245Y
2
+0,0018X
2
+0,0215Y
3
Aquests valors, multiplicats per la crrega trmica total L
tot
, sumats al llarg de lany per tots els
mesos i dividint el resultat finalment per L
tot
una altra vegada, ens proporcionar la fracci anual
denergia solar per cadascuna de les rees estudiades. Vegem-ho.
rea = 2 m
2
Fracci
denergia
rea = 4 m
2
Fracci
denergia
X Y f solar (MJ/mes) X Y f solar (MJ/mes)
0,170 0,036 0,025 359 0,340 0,071 0,050 711
0,210 0,086 0,073 739 0,420 0,173 0,143 1.444
0,388 0,164 0,138 793 0,775 0,329 0,263 1.517
1,307 0,579 0,436 694 2,614 1,157 0,738 1.176
1,849 0,855 0,600 668 3,699 1,709 0,935 1.041
1,802 0,907 0,636 672 3,605 1,813 0,978 1.032
1,775 0,965 0,675 721 3,550 1,931 1 1.068
1,742 0,915 0,645 704 3,485 1,830 0,990 1.080
1,772 0,838 0,593 640 3,545 1,676 0,930 1.002
1,875 0,727 0,511 581 3,749 1,453 0,826 938
0,279 0,059 0,042 334 0,557 0,119 0,083 657
0,182 0,023 0,012 160 0,363 0,047 0,024 319
total 7.065 total 11.986
f anual 0,120 f anual 0,203
rea = 8 m
2
Fracci
denergia
rea =16 m
2
Fracci
denergia
X Y f solar (MJ/mes) X Y f solar (MJ/mes)
0,680 0,143 0,099 1.393 1,360 0,286 0,190 2.673
0,839 0,345 0,273 2.754 1,678 0,690 0,496 5.000
1,551 0,658 0,480 2.768 3,102 1,315 0,794 4.576
5,227 2,314 1 1.592 10,455 4,628 1 1.592
7,398 3,419 1 1.114 14,796 6,837 1 1.114
7,209 3,627 1 1.056 14,419 7,254 1 1.056
7,099 3,861 1 1.068 14,198 7,722 1 1.068
6,970 3,661 1 1.091 13,939 7,322 1 1.091
7,089 3,352 1 1.078 14,179 6,703 1 1.078
7,498 2,907 1 1.137 14,997 5,814 1 1.137
1,114 0,237 0,161 1.270 2,229 0,475 0,300 2.371
0,727 0,094 0,048 630 1,454 0,188 0,094 1.230
total 16.951 total 23.987
f anual 0,287 f anual 0,406
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
106
Energia solar trmica
rea =24 m
2
Fracci
denergia
rea = 32 m
2
Fracci
denergia
X Y f solar (MJ/mes) X Y f solar (MJ/mes)
2,041 0,429 0,273 3.847 2,721 0,572 0,349 4.918
2,517 1,035 0,674 6.790 3,356 1,380 0,812 8.179
4,652 1,973 0,978 5.636 6,203 2,630 1 5.762
15,682 6,942 1 1.592 20,909 9,257 1 1.592
22,193 10,256 1 1.114 29,591 13,675 1 1.114
21,628 10,880 1 1.056 28,837 14,507 1 1.056
21,297 11,584 1 1.068 28,396 15,445 1 1.068
20,909 10,983 1 1.091 27,878 14,644 1 1.091
21,268 10,055 1 1.078 28,357 13,407 1 1.078
22,495 8,721 1 1.137 29,993 11,628 1 1.137
3,343 0,712 0,419 3.317 4,457 0,949 0,520 4.120
2,181 0,282 0,138 1.801 2,908 0,376 0,179 2.345
total 29.527 total 33.460
f anual 0,500 f anual 0,566
rea = 50 m
2
Fracci
denergia
rea = 100 m
2
Fracci
denergia
X Y f solar (MJ/mes) X Y f solar (MJ/mes)
4,251 0,894 0,495 6.985 8,503 1,787 0,757 10.668
5,244 2,156 1 10.111 10,489 4,313 1 10.072
9,692 4,110 1 5.762 19,385 8,220 1 5.762
32,670 14,463 1 1.592 65,341 28,927 1 1.592
46,236 21,367 1 1.114 92,473 42,734 1 1.114
45,058 22,667 1 1.056 90,116 45,335 1 1.056
44,369 24,132 1 1.068 88,738 48,265 1 1.068
43,560 22,881 1 1.091 87,120 45,762 1 1.091
44,308 20,948 1 1.078 88,616 41,896 1 1.078
46,865 18,168 1 1.137 93,729 36,336 1 1.137
6,965 1,483 0,692 5.478 13,930 2,967 0,902 7.137
4,544 0,587 0,266 3.475 9,087 1,174 0,463 6.055
total 39.946 total 47.830
f anual 0,676 f anual 0,810
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
5 Comportament a llarg termini dels sistemes fototrmics
107
Els valors de la fracci solar anual en forma grfica i en funci de lrea de captador queden
reflectits a la figura segent:
Fig 5.8 Fracci solar anual en funci de lrea de captaci.
Fig. 5.9 Fracci solar anual en funci de lrea de captaci per diferents sistemes:
A sistema amb captadors de doble coberta i superfcie selectiva
B sistema amb captadors de coberta nica i superfcie no selectiva
C sistema amb capacitat demmagatzematge de 150 l/m
2
D Corba de referncia de lexemple del tema
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
0 20 40 60 80 100 120
rea de captaci
Fracci
solar
anual
A
B
C
D
0
0,1
0,2
0,3
0,4
0,5
0,6
0,7
0,8
0,9
0 20 40 60 80 100 120
rea de captaci (m
2
)
Fracci
solar
anual (f)
rea de captaci (m
2
)
Fracci
solar
anual (f)
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
108
Energia solar trmica
Lestudi que hem realitzat, s a dir, el de trobar la fracci solar anual en funci de lrea de captaci,
ens permetr tractar el problema econmic duna manera ms senzilla (el comportament dun sistema
solar trmic s molt ms sensible a lrea de captaci que a cap altra variable que hi entri en joc). De
fet, arribar a determinar quina rea de captaci s la ms rendible econmicament i, en conseqncia,
quina s la fracci anual denergia que podrem aprofitar del Sol s el punt final al qual desemboca tota
la feina que hem fet al llarg daquest cam pel mn de l'energia solar trmica.
Aquest estudi, a la vegada, permet comparar el comportament de sistemes amb caracterstiques
constitutives diferents. La figura 5.9 mostra tres corbes com les del cas anterior per amb alguna petita
variaci. La corba A s el resultat obtingut per un sistema que utilitza captadors amb doble coberta i
superfcie selectiva, mentre que la corba B s la dun sistema amb superfcie no selectiva i una nica
coberta. La corba C seria per a un cas en el qual la capacitat demmagatzematge dobls la de clcul (2
x 75 l/m
2
= 150 l/m
2
). La corba D s la de la figura 5.8.
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
5 Comportament a llarg termini dels sistemes fototrmics
109
Annex al captol 5
A la taula segent es presenten les dades meteorolgiques de 49 localitats espanyoles ordenades
alfabticament pel nom de la ciutat. Les dades inclouen:
Ta
T
a
temperatura ambient mitjana mensual (en C)
DD nombre de graus-dia en el mes relatius a una base de 15 C (en C/dia)
T
XARXA
temperatura de l'aigua de xarxa en mitjana mensual (en C)
Albacete ( = 38,92) G F M A M J J A S O N D
Ta 4,2 5,6 9,0 11,6 15,3 20,5 24,1 23,8 19,8 13,7 8,7 5,1
DD 334,7 267,5 236,4 157,1 49,6 2,1 0 0 7,6 95,8 209,6 313,3
T
XARXA 5 6 8 10 11 12 13 12 11 10 8 5
Alacant ( = 38,37) G F M A M J J A S O N D
Ta 11,0 11,8 14,0 15,9 19,1 22,7 25,5 26,0 23,7 19,3 15,2 12,1
DD 128,6 104,6 87,9 35,7 3,4 0 0 0 0 2,9 33,8 120,5
T
XARXA 8 9 11 13 14 15 16 15 14 13 11 8
Almeria ( = 36,83) G F M A M J J A S O N D
Ta 11,7 12,2 14,1 16,1 18,4 22,0 24,7 25,3 23,4 19,3 15,6 12,8
DD 90,8 66,1 44,7 15,8 1,3 0 0 0 0 1,3 19,0 80,0
T
XARXA 8 9 11 13 14 15 16 15 14 13 11 8
vila ( = 40,65) G F M A M J J A S O N D
Ta 2,4 3,3 6,3 8,7 12,2 16,4 20,0 19,8 16,3 10,6 6,1 3,3
DD 357,4 326,5 316,7 229,7 136,6 35,5 1,2 3,7 37,3 130,5 273,5 388,4
T
XARXA 4 5 7 9 10 11 12 11 10 9 7 4
Badajoz ( = 38,88) G F M A M J J A S O N D
Ta 8,7 10,0 12,7 15,3 18,1 22,8 25,9 25,6 22,8 17,8 12,7 9,1
DD 213,9 131,2 99,2 18,0 0 0 0 0 0 0 96,0 189,1
T
XARXA 6 7 9 11 12 13 14 13 12 11 9 6
Barcelona ( = 41,40) G F M A M J J A S O N D
Ta 9,5 10,3 12,3 14,6 17,7 21,5 24,3 24,3 21,9 17,6 13,5 10,3
DD 215,0 164,0 147,7 87,4 17,7 0,2 0 0 0,8 37,7 115,5 195,0
T
XARXA 8 9 11 13 14 15 16 15 14 13 11 8
Bilbao ( = 43,40) G F M A M J J A S O N D
Ta 8,6 8,7 11,6 12,1 14,6 17,6 19,5 19,7 18,4 15,9 11,8 9,4
DD 179,0 151,1 164,4 134,7 50,7 6,7 0,1 0,5 10,2 59,1 137,8 188,4
T
XARXA 6 7 9 11 12 13 14 13 12 11 9 6
Burgos ( = 42,37) G F M A M J J A S O N D
Ta 2,5 3,8 7,1 9,2 12,2 16,2 19,2 18,8 16,2 11,3 6,5 3,4
DD 387,0 335,3 328,2 241,1 145,2 50,5 6,8 10,9 52,,8 148,7 284,6 392,4
T
XARXA 4 5 7 9 10 11 12 11 10 9 7 4
Cceres ( = 39,33) G F M A M J J A S O N D
Ta 7,7 9,0 11,7 14,4 17,4 22,5 26,0 25,6 22,3 16,9 11,7 8,1
DD 209,9 180,7 140,6 76,5 32,9 1,0 0 0 1,6 24,9 111,1 246,7
T
XARXA 6 7 9 11 12 13 14 13 12 11 9 6
Cadis ( = 36,47) G F M A M J J A S O N D
Ta 11,4 12,5 14,7 11,6 18,8 22,2 24,4 24,9 23,1 19,5 15,6 12,3
DD 80,9 51,7 43,5 15,8 2,3 0 0 0 0 1,5 16,8 80,2
T
XARXA 8 9 11 13 14 15 16 15 14 13 11 9
Castell ( = 39,98) G F M A M J J A S O N D
Ta 10,6 11,1 13,1 14,9 17,8 21,6 24,3 24,7 22,8 18,5 14,5 11,6
DD 124,3 102,3 90,2 40,2 3,4 0 0 0 0 5,0 40,5 118,4
T
XARXA 8 9 11 13 14 15 16 15 14 13 11 8
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
110
Energia solar trmica
C, Real ( = 38,98) G F M A M J J A S O N D
T
a
5,4 7,3 10,4 12,9 15,9 21,2 25,5 24,8 20,7 14,8 9,3 6,2
DD 308,1 241,5 199,3 111,9 41,7 3,1 0 0 3,6 51,4 193,0 322,9
T
XARXA
5 6 8 10 11 12 13 12 11 10 8 5
Crdova ( = 37,88) G F M A M J J A S O N D
T
a
9,1 10,7 13,5 16,4 19,4 24,4 27,9 27,6 24,3 18,6 13,5 9,6
DD 220,0 148,6 117,3 50,6 8,3 0 0 0 0,1 19,5 100,7 203,7
T
XARXA
6 7 9 11 12 13 14 13 12 11 9 6
La Corunya ( = 43,37) G F M A M J J A S O N D
T
a
9,9 9,8 11,5 12,4 14,0 16,5 18,2 18,9 17,8 15,3 12,4 10,2
DD 161,8 152,6 150,1 111,8 62,6 11,2 0,1 0 1,9 28,7 89,8 158,7
T
XARXA
8 9 11 13 14 15 16 15 14 13 11 8
Conca ( = 40,08) G F M A M J J A S O N D
T
a
3,0 4,3 7,3 10,0 13,3 18,1 21,9 21,5 18,0 12,0 7,2 4,1
DD 239,1 291,6 264,7 168,0 78,6 11,2 0 0 13,5 89,0 227,2 342,5
T
XARXA
4 5 7 9 10 11 12 11 10 9 7 4
Girona ( = 41,38) G F M A M J J A S O N D
T
a
7,3 8,4 11,1 13,4 16,7 20,8 23,5 23,3 20,9 16,1 11,4 8,0
DD 231,7 198,5 167,0 91,1 21,3 0,7 0 0 1,7 38,7 132,8 239,7
T
XARXA
6 7 9 11 12 13 14 13 12 11 9 6
Granada ( = 37,18) G F M A M J J A S O N D
T
a
6,5 8,1 11,1 13,5 16,3 21,9 25,5 25,1 21,5 15,8 11,1 7,2
DD 257,3 196,0 155,0 69,0 0 0 0 0 0 0 132,0 232,5
T
XARXA
6 7 9 11 12 13 14 13 12 11 9 6
Guadalaj, ( = 40,63) G F M A M J J A S O N D
T
a
8,1 10,4 14,7 17,9 21,5 26,7 31,5 30,5 25,9 18,6 12,1 8,5
DD 288,5 241,8 210,0 121,3 46,2 3,0 0 0 5,2 54,0 183,9 294,7
T
XARXA
6 7 9 11 12 13 14 13 12 11 9 6
Huelva ( = 37,25) G F M A M J J A S O N D
T
a
11,2 12,3 14,4 16,6 18,8 22,3 25,1 25,2 23,1 19,4 15,2 11,9
DD 91,8 60,3 48,1 16,1 2,3 0 0 0 0 1,3 25,8 99,8
T
XARXA
8 9 11 13 14 15 16 15 14 13 11 8
Osca ( = 42,15) G F M A M J J A S O N D
T
a
4,3 6,1 9,7 12,4 15,9 19,9 22,8 22,5 19,3 14,1 8,9 5,4
DD 314,0 244,9 202,3 121,1 42,2 4,4 0 0,1 6,8 57,8 182,4 324,6
T
XARXA
5 6 8 10 11 12 13 12 11 10 8 5
Jan ( = 37,77) G F M A M J J A S O N D
T
a
8,1 9,5 12,3 14,9 18,4 27,8 27,7 27,3 23,4 17,6 12,7 8,9
DD 188,0 146,0 119,0 54,0 17,0 0 0 0 0 16,0 91,0 179,0
T
XARXA
8 9 11 13 14 15 17 16 14 13 11 7
Lle ( = 42,58) G F M A M J J A S O N D
T
a
2,8 4,2 7,6 9,9 12,5 17,2 19,7 19,5 16,6 11,8 7,0 3,6
DD 403,0 333,2 29,76 20,40 80,6 0 0 0 0 16,43 29,10 36,89
T
XARXA
4 5 7 9 10 11 12 11 10 9 7 4
Lleida ( = 41,62) G F M A M J J A S O N D
T
a
4,9 7,2 11,4 14,6 18,3 21,9 24,8 24,6 21,6 15,5 9,5 5,7
DD 300,3 204,4 156,8 74,5 14,3 0,2 0 0 2,0 41,0 174, 2 302,4
T
XARXA
5 6 8 10 11 12 13 12 11 10 8 5
Logroo ( = 42,45) G F M A M J J A S O N D
T
a
5,1 6,5 9,7 11,9 14,9 19,1 21,8 21,5 19,0 13,8 8,9 6,1
DD 288,1 230,3 203,5 143,3 50,7 8,2 0 0,3 14,3 93,1 190,0 284,6
T
XARXA
6 7 9 11 12 13 14 13 12 11 9 6
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
5 Comportament a llarg termini dels sistemes fototrmics
111
Lugo ( = 43,10) G F M A M J J A S O N D
T
a
6,0 6,7 9,3 11,0 13,0 16,2 18,1 18,7 16,8 13,1 8,9 6,2
DD 328,0 263,5 263,5 204,0 74,4 0 0 0 0 114,7 128,0 291,5
T
XARXA
6 7 9 11 12 13 14 13 12 11 9 6
Madrid ( = 40,42) G F M A M J J A S O N D
T
a
5,0 6,6 10,0 12,7 15,8 20,6 24,2 23,7 19,8 14,0 9,0 5,6
DD 321,7 246,4 208,1 122,9 41,1 2,0 0 0 7,8 86,0 209,1 309,8
T
XARXA
6 7 9 11 12 13 14 13 12 11 9 6
Mlaga ( = 36,85) G F M A M J J A S O N D
T
a
11,8 12,6 14,6 16,2 19,1 22,6 24,9 25,4 23,0 19,3 15,8 12,9
DD 126,0 88,8 75,2 36,3 2,2 0 0 0 0 5,8 37,5 103,5
T
XARXA
8 9 11 13 14 15 16 15 14 13 11 8
Mrcia ( = 37,98) G F M A M J J A S O N D
T
a
9,5 10,7 13,3 15,1 18,7 22,7 25,7 26,1 23,4 18,5 14,0 10,7
DD 175,5 130,2 99,1 46,8 7,0 0 0 0 0 12,9 64,6 166,5
T
XARXA
8 9 11 13 14 15 16 15 14 13 11 8
Orense ( = 42,33) G F M A M J J A S O N D
T
a
7,0 8,1 11,0 12,6 16,4 19,2 21,7 19,9 17,7 16,2 9,7 7,4
DD 244,9 168,0 136,4 57,0 0 0 0 0 0 0 141,0 220,1
T
XARXA
5 7 9 11 12 13 14 13 12 11 9 6
Oviedo ( = 43,35) G F M A M J J A S O N D
T
a
7,2 8,1 9,2 10,4 13,5 15,9 15,8 18,4 16,9 13,8 9,9 8,3
DD 244,0 192,9 205,4 176,2 100,2 26,4 3,1 3,5 19,7 89,9 167,8 232,7
T
XARXA
6 7 9 11 12 13 14 13 12 11 9 6
Palncia ( = 42,00) G F M A M J J A S O N D
T
a
3,3 4,6 8,2 10,5 13,5 18,1 21,0 20,8 17,6 12,2 7,2 3,9
DD 340,6 276,8 260,9 171,9 90,6 18,2 0,5 1,5 18,3 79,2 211, 5 338,6
T
XARXA
5 6 8 10 11 12 13 12 11 10 8 5
Palma M, ( = 39,57) G F M A M J J A S O N D
T
a
10,1 10,5 12,2 14,5 17,3 21,4 24,0 24,5 22,6 18,4 14,3 11,5
DD 185,2 153,2 139,8 92,1 14,6 0,2 0 0 0,1 21,9 89,8 147,3
T
XARXA
8 9 11 13 14 15 16 15 14 13 11 8
Las Palmas ( = 28,15) G F M A M J J A S O N D
T
a
16,8 17,0 17,7 18,5 19,6 21,2 22,9 23,6 23,3 22,3 20,2 17,8
DD 0,9 0,2 0,2 0 0 0 0 0 0 0 0 0,1
T
XARXA
8 9 11 13 14 15 16 15 14 13 11 8
Pamplona ( = 42,85) G F M A M J J A S O N D
T
a
4,6 5,4 9,0 11,1 14,4 17,8 20,2 20,6 18,3 13,4 8,2 5,1
DD 290,0 252,0 235,0 153,0 71,0 18,0 1,0 1,0 16,0 64,0 194,0 30,8
T
XARXA
5 6 8 10 11 12 13 12 11 10 8 5
Pontevedra ( = 42,43) G F M A M J J A S O N D
T
a
9,2 10,1 12,3 14,2 15,6 18,6 20,1 20,5 18,2 14,9 11,9 9,5
DD 146,0 121,4 101,0 55,6 23,5 1,5 0 0 2,4 15,8 75,9 151,6
T
XARXA
8 9 11 13 14 15 16 15 14 13 11 8
Salamanca ( = 40,93) G F M A M J J A S O N D
T
a
3,7 4,9 8,2 10,5 13,6 18,4 21,5 21,3 18,1 12,5 7,5 4,3
DD 369,7 301,9 278,6 177,3 94,8 14,2 0,2 0,8 26,3 117,7 263,8 387,0
T
XARXA
5 6 8 10 11 12 13 12 11 10 8 5
Tenerife ( = 28,47) G F M A M J J A S O N D
T
a
17,4 17,5 18,2 19,2 20,4 22,2 24,3 24,7 24,1 22,7 20,5 18,4
DD 1,9 2,3 2,1 0 0 0 0 0 0 0 0 0
T
XARXA
8 9 11 13 14 15 16 15 14 13 11 8
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
112
Energia solar trmica
S, Sebasti (= 43,32) G F M A M J J A S O N D
T
a
7,7 8,0 10,7 11,8 13,4 16,7 18,4 18,9 18,1 14,6 10,9 8,0
DD 207,7 179,2 142,6 99,0 6,2 0 0 0 0 0 111,0 167,4
T
XARXA
8 9 11 13 14 15 16 15 14 13 11 8
Santander ( = 43,47) G F M A M J J A S O N D
T
a
9,3 9,2 11,5 12,3 14,2 16,9 18,8 19,3 18,2 15,3 12,2 9,9
DD 171,4 148,1 157,7 128,1 52,8 6,9 0 0 5,9 47,7 98,8 167,3
T
XARXA
8 9 11 13 14 15 16 15 14 13 11 8
Saragossa ( = 41,50) G F M A M J J A S O N D
T
a
6,1 7,7 11,3 13,7 17,0 21,2 23,9 23,7 20,6 15,4 10,2 6,8
DD 285,3 221,5 186,8 49,4 26,4 0,8 0 0 3,3 51,7 175,6 285,8
T
XARXA
5 6 8 10 11 12 13 12 11 10 8 5
Segvia ( = 40,95) G F M A M J J A S O N D
T
a
2,4 4,0 7,6 10,1 13,2 18,2 21,7 21,3 17,5 11,8 6,6 3,1
DD 334,4 292,8 275,4 185,6 97,1 18,3 0,4 1,1 22,8 97,6 238,9 266,7
T
XARXA
4 5 7 9 10 11 12 11 10 9 7 4
Sevilla ( = 37,41) G F M A M J J A S O N D
T
a
10,3 11,6 14,1 16,4 19,1 23,4 26,3 26,4 23,7 19,2 14,6 11,0
DD 157,3 102,3 69,9 25,2 3,9 0 0 0 0 5,5 53,9 161,8
T
XARXA
8 9 11 13 14 15 16 15 14 13 11 8
Sria ( = 41,77) G F M A M J J A S O N D
T
a
2,3 3,5 6,6 8,9 11,9 16,5 19,6 19,5 16,4 11,0 6,2 3,1
DD 368,3 323,6 311,1 220,8 124,7 33,8 2,4 3,1 35,3 122,9 266,4 379,8
T
XARXA
4 5 7 9 10 11 12 11 10 9 7 4
Tarragona ( = 41,42) G F M A M J J A S O N D
T
a
8,9 10,0 11,7 13,7 16,7 20,3 23,0 23,2 21,7 17,7 13,3 10,3
DD 187,2 146,7 133,5 66,8 13,7 0,4 0 0 0,7 18,7 100,0 178,2
T
XARXA
6 7 9 11 12 13 14 13 12 11 9 6
Terol ( = 40,92) G F M A M J J A S O N D
T
a
5 6 9 12 16 20 23 24 19 14 9 6
DD 350,0 263,0 267,0 184,0 82,0 12,0 1,0 2,0 18,0 113,0 256,0 324,0
T
XARXA
4 5 7 9 10 11 12 11 10 9 7 4
Toledo ( = 39,85) G F M A M J J A S O N D
T
a
5,9 7,3 10,6 13,4 16,9 22,1 26,1 25,3 21,3 11,2 9,9 6,4
DD 265,4 208,0 176,7 91,1 29,5 1,5 0 0 2,0 37,2 155,5 284,0
T
XARXA
6 7 9 11 12 13 14 13 12 11 9 6
Valncia ( = 39,46) G F M A M J J A S O N D
T
a
10,3 10,9 13,1 14,8 17,8 21,3 23,9 24,5 22,4 18,3 14,4 11,1
DD 176,2 132,2 115,8 49,9 4,6 0 0 0 0,1 11,0 72,7 175,3
T
XARXA
8 9 11 13 14 15 16 15 14 13 11 8
Valladolid ( = 41,65) G F M A M J J A S O N D
T
a
3,5 5,1 8,7 10,9 14,0 18,5 21,3 20,8 17,9 12,8 7,7 4,3
DD 368,6 278,9 250,3 170,3 73,7 10,6 0,2 0,9 22,9 131,7 251,2 361,2
T
XARXA
5 6 8 10 11 12 13 12 11 10 8 5
Vitria ( = 42,85) G F M A M J J A S O N D
T
a
4,5 5,3 8,7 10,4 13,1 16,7 18,9 19,3 17,2 12,7 8,3 5,5
DD 309,7 269,5 260,6 186,5 95,9 31,8 3,3 3,4 28,8 92,4 217,0 323,8
T
XARXA
5 6 8 10 11 12 13 12 11 10 8 5
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
6 Anlisi econmica dels sistemes fototrmics
113
6 Anlisi econmica dels sistemes fototrmics
Lobjectiu fonamental de qualsevol projecte que intenti integrar lenergia solar com a sistema alternatiu
denergia s arribar a conixer la rendibilitat del projecte. s a dir, cal veure si la installaci que volem
construir resulta econmicament rendible per amortitzar-la en molt menys temps que el perode de vida
til de qualsevol daquestes installacions, que sacostuma a fixar en uns vint anys (a molt estirar).
En aquest captol veurem quines sn les eines econmiques que ens permeten avaluar la viabilitat
econmica dun projecte denergia solar trmica i estudiarem dos dels criteris ms utilitzats: el criteri de
lestalvi solar i el del temps damortitzaci. Ambds criteris ens poden ajudar a dimensionar el nostre
sistema de manera prou correcta.
6.1 Conceptes danlisi econmica
Els criteris econmics proposats per avaluar i optimitzar els sistemes denergia solar sn de molts tipus
i no hi ha un com acord generalitzat sobre quin dells sha dutilitzar. En general, tots els criteris
econmics que exposarem a continuaci no sn exclusius de sistemes amb energia solar, sin que es
poden generalitzar per comparar i avaluar qualsevol tipus de projecte que impliqui una despesa
econmica.
Criteri de lenergia solar
de menys cost
Com el seu nom indica, aquest criteri sutilitza en els casos en qu
lenergia solar s lnica font denergia per utilitzar. El sistema que
ens proporcioni el cost doperaci i manteniment mnim al llarg de la
vida del sistema utilitzant noms energia solar ser lafavorit.
Criteri del cost
del cicle de vida
En general, i quan es tracta de sistemes solars amb energia alternativa
de suport, sutilitza el criteri del cost del cicle de vida. Aquest criteri
es basa en la suma de totes les despeses associades al sistema
energtic al llarg de tota la seva vida o perode danlisi seleccionat
en valor monetari actual o present, s a dir, tenint en compte el valor
del diner en el temps. Aix doncs, aquest criteri t en compte valors
com lIPC, linters de deute bancari, etc.
Criteri del temps
damortitzaci
El temps damortitzaci es pot definir de mltiples maneres per
potser la ms usual s el temps necessari perqu lestalvi en
combustible acumulat al llarg dun temps iguali la inversi total
inicial. Aix s el temps que ha de passar fins que recuperi la inversi
en forma de combustible estalviat.
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
114
Energia solar trmica
Criteri de la taxa
de rendibilitat interna
Aquest criteri (conegut com TIR), estableix la taxa mnima a partir de
la qual el projecte no dna ni prdues ni beneficis. No es tracta en
aquest captol, per s un tractament particular del concepte de valor
actual net (VAN).
6.1.1 Un concepte fonamental: el valor del diner en el temps
El temps s sovint un factor que escapa al nostre control. Tot i aix, la majoria dels criteris anteriors es
basen en les operacions de valor del diner en el temps. De fet, el concepte de valor del diner en el temps
s fonamental en la comparaci dels rendiments econmics dalternatives de disseny. El diner es veu
afectat pel pas del temps o b augmentant (revaloritzaci) o b disminuint de valor (depreciaci), de
manera que un pagament duna suma X de diners avui no ser la mateixa que la daqu a un any.
Aquesta variabilitat en el temps del valor del diner la fixa linters.
La prctica de carregar interessos es remunta quasi al comenament de la histria escrita i avui s un
principi establert que acceptem sense apreciar-ne plenament el potencial ni les conseqncies. En el
nostre entorn econmic, el capital s el recurs bsic, que ens permet satisfer necessitats, adquirir bns de
producci i convertir-los en bns de consum o serveis, etc. Des del punt de vista del prestamista (qui
deixa els diners), el capital s un recurs fluid; el pot gastar en bns que donin un benefici o una
satisfacci personal; el pot guardar o regalar; el pot, tamb, prestar. Si el presta, esperar normalment
algun tipus de compensaci. La seva compensaci s linters. Linters compensa les despeses
administratives de la realitzaci del prstec, el risc que el prstec no sigui reemborsat i la prdua dels
guanys que shaguessin obtingut dhaver utilitzat els diners per a altres finalitats.
Des del punt de vista del prestatari (qui accepta diners daltri en concepte de prstec), el prstec
representa una oportunitat de realitzar un projecte que duna altra manera hauria dhaver-se posposat.
Linters s, en aquest cas, la prima pagada per evitar lespera en la utilitzaci del diner.
6.1.2 Inters i inflaci
En considerar el valor del diner en el temps, s convenient representar matemticament la relaci entre
el valor actual o present duna suma de diners i el seu valor futur. Mesurant el temps en anys, si una
sola suma de diners t un valor actual o present de P, el seu valor en n anys ser igual a:
n n
I P F + (6.1)
on F
n
s el futur de P, s a dir, el valor acumulat de P durant n anys, i I
n
s lincrement del valor de P
durant n anys. I
n
es coneix com linters acumulat en les transaccions de prstec i s una funci de P, n i
la taxa dinters anual, i. La taxa dinters anual es defineix com el canvi de valor duna unitat
monetria durant el perode dun any.
Amb els anys shan establert dues maneres de calcular I
n
. La primera considera I
n
com una funci lineal
del temps: donat que i s el coeficient de canvi durant un perode dun any, safirma que P canvia de
valor en una quantitat Pi cada any. Per tant, es dedueix que I
n
s el producte de P, i i n:
n i P I
n
(6.2)
i
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
6 Anlisi econmica dels sistemes fototrmics
115
( ) n i P F
n
+ 1 (6.3)
Aquesta forma de clcul es coneix com inters simple.
La segona manera utilitzada pel clcul del valor de I
n
s interpretar i com el coeficient de canvi en el
valor acumulat del diner. Per tant, safirma que es verifiquen les relacions segents:
1

n n
F i I (6.4)
i
( ) i F F
n n
+

1
1
(6.5)
Forma de clcul que es coneix com inters compost.
Actualment, quasi totes les transaccions monetries es basen en taxes dinters compost, per aix, quan
es parla dinters ja es pressuposa que es parla dinters compost si no sindica el contrari.
Quan en comptes dun any calgui modelar perfils de flux al llarg de ms anys, el clcul es pot fer any
rere any o de cop: si considerem la inversi duna sola suma de diners P en un compte bancari durant n
perodes dinters, el valor F acumulat a la fi dels n perodes dinters (suposant que no retirem diners
en cap moment) valdr:
( )
n
n
i P F + 1 (6.6)
La quantitat ( )
n
i + 1 es coneix com a factor de capitalitzaci.
Exemple 6.1
Un individu rep en prstec 1.000 euros al 6% dinters compost anual. El prstec es reemborsar
desprs de cinc anys. Quant caldr pagar llavors suposant que la taxa dinters no sigui revisada?
Utilitzant lequaci 6.6 tindrem
( ) ( ) 20 , 1338 0,06 1 000 . 1 i 1 P F
5
n
+ +
n
La quantitat que caldr reemborsar ser de 1.338.20 . (Nota: Comproveu que si fem loperaci pas
per pas mitjanant lequaci 6.5 obtenim el mateix resultat)
Tamb podem determinar valors de P quan es tenen valors de F, n i i de forma senzilla mitjanant
lequaci:
( )
n
n
i F P

+ 1 (6.7)
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
116
Energia solar trmica
On la quantitat ( )
n
i 1

+ es coneix com a factor del valor actual duna imposici.
Exemple 6.2
Volem acumular 2.000 en un compte destalvi per daqu a 2 anys. Si el compte paga una taxa
dinters compost anual del 6%, quina quantitat ens caldr dipositar avui?
Utilitzant lequaci 6.7 tindrem
( ) ( ) 780 . 1 0,06 1 000 . 2 i 1 F P
2
n
+ +
n
La quantitat que caldr dipositar ser de 1.780 .
De la mateixa manera que hi ha un concepte com el de linters i que afecta el moviment del diner,
tamb hi ha un concepte (estadsticament el ms utilitzat en els mitjans de comunicaci, ms, fins i tot,
que el de latur) que afecta el preu dels bns adquirits i que rep el nom dinflaci. La inflaci es defineix
com lincrement generalitzat i persistent dels preus de les mercaderies i dels serveis, que implica, per
tant, una reducci del poder adquisitiu del diner. No hi ha una nica idea clara sobre els seus
mecanismes dactivaci. Tericament la inflaci pot venir donada per tres motius que lexpliquen per si
sols per que sovint coexisteixen: un, per lexcs de la demanda sobre loferta; dos, per laugment dels
costos i, sobretot, dels salaris; i tres, per les caracterstiques estructurals de cada economia, la
desproporci de recursos i les formes de desenvolupament. De fet, s un producte del sistema de lliure
comer amb el qual sha de conviure.
Aix doncs, totes les despeses associades a una activitat econmica poden quedar afectades pel procs
inflacionista (o deflacionista). En aquest cas, una despesa de valor present P afectada per una inflaci d,
prendr el valor futur F que ens dna lequaci segent:
( )
1
1

+
n
n
d P F (6.8)
Exemple 6.3
Una despesa que actualment s d1 es veu afectada per un procs inflacionista del 3% anual. Quin
ser el valor daquesta despesa daqu a cinc anys si la inflaci es mant constant en aquest temps?
Utilitzant lequaci 6.8 tindrem
( ) ( ) 125 , 1 0,03 1 1 d 1 P F
1 5 1
n
+ +
n
El que actualment es pot adquirir per 1 , sadquirir, daqu a cinc anys, per 1,125 euros. La
despesa, doncs, es veu inflada en 0,125 .
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
6 Anlisi econmica dels sistemes fototrmics
117
Les equacions 6.7 i 6.8 es poden combinar per trobar el valor present duna despesa A donada. A la fi
del perode n, la despesa, afectada per la inflaci, ser de ( )
1
1

+
n
d A , i el valor present daquesta
despesa, entenent-la com a capital a retornar en concepte de prstec amb un inters bancari de i, ser:
( )
( )
( )
n
n
n
n
i
d A
i
F
P
+
+

1
1
1
1
(6.9)
Aquesta ltima equaci, aix com els exemples i lanlisi de tot aquest tema, es basen en la suposici
que els pagaments o despeses es fan a la fi de cada perode de temps i el valor present resultant ve donat
al principi del primer perode de temps. Si una despesa A s coneguda i desemborsada al principi del
perode, lequaci 6.9 queda com
( )
( )
n
n
n
i
d
' A
i
d ' A
P J
J
`
'
(
|
+
+

+
+

1
1
1
1
(6.10)
No hi ha cap problema fonamental amb qualsevol de les dues definicions mentre sespecifiquin
clarament les hiptesi de sortida.
6.1.3 Sries de fluxos defectiu
En tots els casos anteriors tenem un nic valor monetari que volem actualitzar en el present o en el
futur. Per qu passa quan tenim un seguit de pagaments que hem danar fent al final de perodes de
temps determinats. s a dir, qu passa quan tenim sries de fluxos defectiu. En aquests cas ens podem
trobar amb tres situacions:
a) Srie uniforme de fluxos defectiu
Quan la magnitud dun flux defectiu (ingrs o despesa), es mant constant al llarg del temps. En aquest
cas, lequivalent en valor actual s:
( )
( )
( ) ]
]
]
]

+
+
+

n
n
n
k
k
i i
i
A P i A P
1
1 1
1
1
(6.11)
On A s la magnitud dun flux defectiu individual de la srie (perqu tots sn iguals) i la resta s
coneguda.
Fig. 6.1 Diagrama de flux defectiu per a una srie de tipus uniforme.
0
1 2 n-1 n
A
A A
P
A
Fi del perode
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
118
Energia solar trmica
b) Srie de fluxos defectiu tipus gradient
Quan cada flux defectiu augmenta en una quantitat G constant, lexpressi del valor present del seguit
de sries de fluxos defectiu pren la forma segent:
( ) ( )
( )( )
]
]
]
]

+ +
+

2
1
1 1 1
1 1
i
i ni
G P i G k P
n
n
k
k
(6.12)
Fig. 6.2 Diagrama de flux defectiu per una srie tipus gradient.
c) Srie geomtrica de fluxos defectiu
La srie geomtrica de fluxos defectiu sorigina quan augmenta o disminueix la magnitud del flux
defectiu en un percentatge fix dun perode al segent. Sutilitza sempre que cal representar la variaci
de despeses o ingressos degut a la inflaci o recessi que estudivem a lapartat anterior. Si lobligaci
daquest pagament A esdev cada any i d designa aquest canvi percentual en la magnitud del flux
defectiu, el valor present actual de tota la srie de pagaments fets fins a n anys sobt a partir de
lexpressi del sumatori pels n perodes establerts de la manera segent:
( )
( )
( )
+
+

i , d , n P A
i
d
A P
n
k
k
k
1
1
1
1 ( )
|
|
|
|
|

]
]
]
]

J
J
`
'
(
|
+
+

d i si
d
n
d i si
i
d
d i
A
n
1
1
1
1
1
(6.13)
Fixem-nos com utilitzant lequaci 6.13, per donant ara un valor nul a d, obtenim lequaci 6.11,
corresponent a una srie uniforme de fluxos defectiu:
( )
( )
( )
( ) ]
]
]
]

+
+

]
]
]
]

J
J
`
'
(
|
+
+


n
n n
i i
i
A
i i
A i , , n P A P
1
1 1
1
0 1
1
0
1
0
0
1 2 n-1 n
(n-2)G
G
2G
P
3
Fi del periode
(n-1)G
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
6 Anlisi econmica dels sistemes fototrmics
119
Fig. 6.3 Diagrama de flux defectiu per una srie geomtrica.
Exemple 6.4
Quina seria la despesa acumulada, amb data davui, del pagament de 20 anualitats de combustible
de 100.000 pessetes si la inflaci del combustible s del 10% i la taxa dinters del mercat s del 8%?
Lequaci 6.12 ens dona el factor de valor actual com
( )
( )
( ) 169 22
08 0 1
1 0 1
1
1 0 08 0
1
08 0 1 0 20
1
1
1
1
20
,
,
,
, ,
, , , , P
i
d
i d
d , i , n P
N

]
]
]
]

J
J
`
'
(
|
+
+

]
]
]
]

J
J
`
'
(
|
+
+

Cosa que implica que amb data davui haurem de fer una provisi de
100.000 22,169 = 2.216.900 pessetes
(si totes les taxes es mantinguessin igual i no hi ha hagus cap revisi).
El valor present duna srie de fluxos defectiu definit a lequaci anterior es pot utilitzar tamb per
trobar el valor del pagament dun prstec a inters fix que inclogui un seguit de pagaments constants al
llarg de la vida del prstec. Considerant que tots els pagaments siguin constants, tenim un seguit de
pagaments amb una depreciaci del diner nulla (inflaci zero). El valor de linters en lequaci
anterior es converteix en linters de lhipoteca i el pagament anual queda com:
( ) i n,0, P
hipoteca la de Valor
anual Pagament (6.14)
On i s ara linters de la hipoteca, n s la durada de la hipoteca i al numerador tenim el principal de la
hipoteca (valor pel qual es demana).
0
1 2 n-1 n
A
n-1
A
1
A
2
P
3
Fi del periode
A
3
A
n
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
120
Energia solar trmica
Exemple 6.5
Hem trobat un banc que ens contracta una hipoteca amb un inters del 3,5% el primer any. Quin
seria el pagament mensual que shauria defectuar fins a la primera revisi anual si demanem una
hipoteca de 10.000.000 pessetes a 25 anys?
Lequaci 6.14 es pot utilitzar per trobar el pagament anual uniforme dun prstec dividint el
principal del prstec (valor pel qual es demana la hipoteca) per la funci P(n,0,i) on i s ara linters
de lhipoteca i n s el nombre danys. Duna banda tindrem
( )
( )
( ) 481 16
035 0 1
1
1
035 0
1
035 0 0 25
1
1
1
1
0
25
,
, ,
, , , P
i i
i , , n P
n

]
]
]
]

J
J
`
'
(
|
+

]
]
]
]

J
J
`
'
(
|
+

I de laltre, el pagament anual ser de
( )
ptes. 740 . 606
481 , 16
000 . 000 . 10
i n,0, P
hipoteca la de Valor
anual Pagament
cosa que implicar un pagament mensual de
ptes. 562 . 50
12
740 . 606
mensual Pagament
Fixem-nos com la despesa que finalment tindrem (sense cap mena de revisi entremig) seria de
. 500 168 15 25
.
740 606 ptes . . anys
any
ptes
. otal Pagament t
Valor que ens portaria a pagar uns interessos de:
. 500 168 5 000 000 10 500 168 15 ptes . . . . - . . Interessos (!)
6.2 Anlisi econmica dels sistemes fototrmics
Els sistemes fototrmics es caracteritzen generalment per unes elevades despeses inicials per molt
baixes despeses de funcionament. En conseqncia, lanlisi econmica que cal fer es basa en la
comparaci de la despesa inicial coneguda amb les despeses estimades de funcionament en el futur al
llarg de la vida de la installaci. Aquest procs de comparaci passa per tenir en compte factors com
linters del diner en prstec, les taxes i els impostos que cal pagar, la revaloritzaci de lequip, el
manteniment, lassegurana, el combustible consumit, etc. Tot aix amb lobjectiu darribar a
determinat la dimensi que per al nostre sistema solar ens proporcioni la millor combinaci entre
energia solar i energia auxiliar per al mnim cost possible.
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
6 Anlisi econmica dels sistemes fototrmics
121
Inversi inicial
La inversi inicial en un sistema denergia solar ha de tenir en compte el preu global de lequip
(captadors, ventiladors, bombes, bescanviadors, controls, canonades, estructures de suport) i el preu de
la seva installaci a menys que aquesta reverteixi en la mateixa edificaci de la casa (captadors que
funcionin com a tancaments, p. ex.). La despesa installada dun equip solar es pot desglossar en dos
termes, un de fix i un de variable, funci de lrea de captaci:
SF SA S
C A C C + (6.15.a)
on C
S
s el cost total de lequip solar installat,
SA
C s el cost depenent de lrea de captaci (on shi
inclou la compra i la installaci del captador i un percentatge del cost demmagatzematge), A s lrea
de captaci i
SF
C s el cost solar fix, independent de lrea de captaci (on shi inclouen controls,
ventiladors, bombes, bescanviadors de calor, sondes i installaci general dels diferents components).
Lobtenci dels valors numrics corresponents a
SA
C i
SF
C passa per lobtenci duna recta de
regressi que ens relacioni el pressupost de la installaci amb lrea de captaci installada. Amb valors
actuals, podem donar per bona la recta segent:
[ ] . 000 . 250 000 . 55 ptes A C A C C
SF SA S
+ + (6.15.b)
El preu per m
2
installat pot variar sensiblement i sempre s recomanable demanar el pressupost a la
mateixa empresa installadora (si ja tenim clar a qui pagarem els serveis!). Aquesta recta noms s
vlida per a projectes de calefacci i ACS, ja que laplicaci per a piscines segueix una altra recta. De
fet, fins i tot per a equips compactes (els que inclouen captaci fins a uns 4 m
2
i acumulaci en un sol
conjunt de dimensions redudes) el preu pot oscillar entre les 250.000 i 300.000 pessetes.
Despeses doperaci
Les despeses doperaci dels sistemes solars sn despeses continuades que inclouen el cost de lenergia
auxiliar utilitzada en loperaci de bombes, ventiladors i centrals de control (energia parsita) i altres
despeses associades a impostos, taxes i retorn de crdits demanats que hi pogus haver i que tot seguit
estudiem.
6.2.1 Criteri de l'estalvi del cicle de vida
En forma dequaci, el cost anual de qualsevol installaci energtica es pot expressar com
Cost
energtic
anual
= Despesa
en
combustible
+ Pagament
del
prstec
+ Manteniment
i
assegurana
+ Cost de
lenergia
parsita
+ Taxes
i
impostos
- Desgravacions
fiscals
(6.16)
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
122
Energia solar trmica
De manera directa, si volem avaluar lestalvi energtic duna installaci solar en relaci amb una de
convencional, la decisi econmica es pot prendre comparant el cost del cicle de vida en cada cas
mitjanant el concepte de lestalvi solar definit com
Estalvi solar = Cost energtic anual duna installaci
convencional
- Cost energtic anual duna installaci
solar
(6.17)
En aquesta equaci no s necessria lavaluaci de les despeses comunes en ambds sistemes, solar i
convencional (caldera i una bona part de canonades i bombes, p. ex.). Noms cal estimar el sobrecost de
la installaci solar. Lequaci 6.17 es pot escriure com
Estalvi
solar
= Estalvi en
el combustible
- Increment en
el pagament
del prstec
- Increment en
el pagament
del manteniment
i lassegurana
- Increment en
el pagament
de lenergia
parsita
- Increment en
els impostos
de la propietat
+ Desgravacions
fiscals
(6.18)
El criteri de lestalvi solar s senzillament el criteri del cost del cicle de vida aplicat per duplicat a una
installaci solar i a una de convencional, que ens proporcions la mateixa quantitat denergia que la
primera: la diferncia entre ambds costos ser lestalvi que ens proporciona lenergia solar i que de
forma qualitativa ens mostra lequaci 6.18. Quantifiquem-ne ara cada un dels termes.
a) Estalvi en el combustible
El combustible anual estalviat amb preu actualitzat es pot quantificar a partir de lequaci segent:
( ) i , d , n P
PCI
e combustibl del preu
L f
caldera
TOT anual

(6.19)
El producte
TOT anual
L f s la quantitat denergia que ens proporciona el Sol anualment i que, per tant,
representar el combustible estalviat (en valor energtic). Cal passar de valor energtic a valor monetari
i, finalment, multiplicar pel valor dactualitzaci, ja que la comparaci econmica daquest flux
defectiu anual es fa a data present. Els valors de i, d i n (seguint lequaci 6.13) seran, respectivament,
els segents:
d - inflaci en el preu del combustible: 7% a la fi de 1999
i - inflaci general (IPC): 3% a la fi de 1999
n durada del clcul econmic: 20 anys (equivalent al temps de vida de lequip)
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
6 Anlisi econmica dels sistemes fototrmics
123
Lestudi de lestalvi en combustible es podria ampliar si tingussim en compte altres despeses
estalviades de tipus mediambiental, que incrementarien clarament el preu del combustible com ara el
cost social i econmic dels vessaments de cru de petroli (Alaska, Bretanya Francesa, Galpagos...) o les
fuites radioactives i problemes demmagatzematge dels residus nuclears, per posar dos petits exemples.
Taula 6.1 Taula de preus de lenergia.
Tipus denergia Preu Unitat
Gasoil de calefacci 65 ptes./litre
Electricitat 15 ptes./kWh (molt variable, consultar en els preus de lenergia)
Gas Natural 4.400 (terme fix)
7 (terme variable)
ptes./any
ptes./termia (= ptes. / 1.000 kcal)
GLP 214 (terme fix)
88.85 (terme variable)
ptes./mes
ptes./kg
b) Increment en el pagament del prstec
En installacions petites, la realitzaci duna inversi en energia solar potser no s una gran despesa.
Per quan comencem a tenir installacions importants, cal tenir en compte el crdit que es pugui
demanar, de quin tipus dajudes podem disposar i si hi ha alguna opci millor per als nostres diners que
no pas la duna inversi en energia solar.
Si lopci escollida s demanar un crdit, la inversi que cal fer es calcular segons lequaci 6.15, com
hem vist anteriorment:
SF SA S
C A C C + (6.15)
Aquest cost es converteix en el principal dun prstec que implica un pagament anual (si la taxa
dinters no es revisa) donat per lequaci 6.14
( ) ( ) ( ) i n,0, P
C A C
i n,0, P
C
i n,0, P
hipoteca la de Valor
anual Pagament
SF SA S
+
(6.20)
On els valors de n i i sn ara:
n durada del clcul econmic: 20 anys (equivalent al temps de vida de lequip)
i inters del prstec: 9% (variable segons la quantitat demanada o lentitat bancria)
El valor actual del sumatori de n daquests pagaments anuals amb un increment en el preu del diner
corresponent a l'IPC ser, finalment:
( )
( ) ,ipc n, P
,i n, P
C A C
ualitzats anuals act Pagaments
SF SA
0
0

+
(6.21)
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
124
Energia solar trmica
c) Increment en el pagament del manteniment i lassegurana
La nova installaci solar implica unes despeses de manteniment i, en el cas que sen vulgui contractar
alguna, unes despeses dassegurana contra riscos externs (pedregades, inundacions...). Si s aix, el
cost i el manteniment sacostumen a donar com a fracci de la inversi segons lequaci 6.22:
( ) i , , n P a C
S
0 (6.22)
On els valors de a, n, i i sn els segents:
a cost de manteniment i assegurana: 2% (com a fracci de la inversi)
n durada del clcul econmic: 20 anys
i - inflaci general (IPC): 3% a la fi de 1999
Val a dir que lefecte de la despesa en manteniment i assegurana sobre la funci de lestalvi solar s
fora notori: petites variacions en el percentatge daquesta despesa poden suposar reduir la rendibilitat
del projecte de forma drstica.
d) Increment en el pagament de lenergia parsita
Com diem anteriorment, un equip denergia solar disposa dun seguit delements consumidors
denergia que impliquen un sobrecost energtic per a la installaci i que cal determinar a mesura que
creixi i que es faci ms important. El creixement de la despesa en energia parsita en funci de lrea de
captaci s clarament logartmic i tendeix a un valor constant a mesura que creix la installaci. Tot i
aix, podem linealitzar aquesta funci per a installacions relativament petites (fins a 75 - 100 m
2
) i la
seva quantificaci es pot obtenir tal com sha obtingut la de lequaci 6.15 i en funci de lrea de
captaci (aix implica ms cabal circulant i ms potncia per gestionar). El consum passa essencialment
pel de les bombes circuladores i la centraleta de control i s en forma denergia elctrica. Amb valors
actuals, podem donar per bona lequaci
( ) P(n,d,i) A at electricit l' de Preu 20 (6.23)
On el preu de lelectricitat es troba segons tarifes (taula 6.1), A s lrea de captaci i els valors de i, d
i n (per utilitzar segons lequaci 6.13) seran, respectivament, els segents:
d - inflaci en el preu de lelectricitat: 7 % a la fi de 1999
i - inflaci general (IPC): 3% a la fi de 1999
n - durada del clcul econmic: 20 anys (equivalent al temps de vida de lequip)
e) Increment en els impostos de la propietat i desgravacions fiscals
Aquesta s potser la part ms difcil de lestudi econmic no tant per la seva quantificaci sin per les
particularitats que inclou, perqu cada ciutat, cada comarca i cada comunitat t els seus criteris
especfics a lhora de permetre un tractament fiscal diferenciat per als usuaris que es decideixin per les
energies renovables. Una nova installaci es pot considerar un valor afegit a la nostra edificaci que
ens grava limpost de la propietat en una certa quantitat. En segons quins casos, la utilitzaci
dinstallacions solars ens permet una desgravaci en impostos (renda, propietat, IAE).
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
6 Anlisi econmica dels sistemes fototrmics
125
s qesti de recollir informaci en cada cas i avaluar-la seguint els criteris formulats anteriorment
(vegeu lapartat 6.3. Ajuts, subvencions i poltiques de futur). En general, els ajuts vnen o b com a
ajuda en funci dels metres quadrats installats, o b com a tant per cent de la inversi total. Tamb hi
ha ajuts en forma de tipus dinters especial. En qualsevol cas s un valor que cal restar a la inversi
inicial de manera que la funci de lestalvi solar en surti majorada.
Exemple 6.6
Determineu lrea ptima de captaci pel sistema solar de ledificaci de lexemple 5.2 mitjanant el
criteri de lestalvi solar si les dades econmiques de sortida sn
Temps de vida mitj de la installaci: 20 anys
Increment en el preu del diner (IPC): 3%
Inters bancari de prstec (i): 9%
Inflaci en el preu del combustible (ic): 7%
Combustible: gasoil de calefacci a 65 ptes./litre i
PCI = 8.550 kcal / litre = 35.800 kJ / litre = 35.8 MJ / litre
Rendiment caldera (
caldera
): 0,6
Notes:
Per al clcul del combustible estalviat anualment, cal que les unitats siguin les mateixes: si treballem
amb MJ/any, cal que el PCI estigui en MJ tamb (35,8 MJ / litre).
La funci P(n,d,i) (equaci 6.13) a 20 anys, pren un valor constant per a cada cas:
( )
( )
( ) 56 , 28 03 , 0 07 , 0 20
1
1
1
1

]
]
]
]

J
J
J
`
'
'
(
|
+
+

, , P
ipc
ic
ic ipc
n,ic,ipc P
n
( )
( )
( ) 88 , 14 03 , 0 0 20
1
1
1
1
0
]
]
]
]

J
J
J
`
'
'
(
|
+
, , P
ipc ipc
,ipc n, P
n
( )
( )
( ) 13 , 9 09 , 0 0 20
1
1
1
1
0
]
]
]
]

J
J
J
`
'
'
(
|
+
, , P
p p
,i n, P
n
Els resultats vnen reflectits a la taula segent:
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
126
Energia solar trmica
rea
(m
2
)
fanual L (MJ/any) Inversi
(Cs)
a) Estalvi
de comb.
b) Pagament
del prstec
c) Mant. i
assegurana
d) Energ.
parsita
Estalvi
solar
(Exemple 5.2) (Exemple 5.1) (Eq. 6.15) (Eq. 6.19) (Eq. 6.21) (Eq. 6.22) (Eq. 6.24) (Eq. 6.18)
2 0,12 59.067 360.000 735.097 586.725 107.136 17.136 24.100
4 0,20 59.067 470.000 1.243.539 766.002 139.872 34.272 303.393
8 0,28 59.067 690.000 1.758.107 1.124.556 205.344 68.544 359.663
16 0,40 59.067 1.130.000 2.487.078 1.841.665 336.288 137.088 172.038
24 0,50 59.067 1.570.000 3.062.904 2.558.773 467.232 205.632 -168.733
32 0,56 59.067 2.010.000 3.467.208 3.275.882 598.176 274.176 -681.026
50 0,67 59.067 3.000.000 4.141.047 4.889.376 892.800 428.400 -2.069.529
100 0,81 59.067 5.750.000 4.961.905 9.371.303 1.711.200 856.800 -6.977.398
Fig. 6.4 Relaci entre estalvi i rea de captaci pel criteri de lestalvi solar.
De la figura 6.4 podem observar com, daquesta installaci, en aquestes condicions econmiques
especfiques i per una inversi inicial de quasi 700.000 ptes., arribem a recuperar la inversi i obtenim
un estalvi mxim acumulat, a valor actual, de gaireb 360 000 ptes. per una rea de captaci ptima de
8 metres quadrats (4 captadors) i una fracci solar del 30%. Fixem-nos com per una rea de 0 m
2
,
lestalvi solar s negatiu i correspondria nicament a la despesa de combustible fssil acumulada al
llarg del cicle de vida de la installaci:
( ) . 000 . 105 . 5 56 , 28
6 , 0 8 , 35
. 65
067 . 59 ptes
litre MJ
litre ptes
n,d,i P
PCI
ombustible preu del c
L
caldera
TOT

-1000000
-500000
0
500000
1000000
0 5 10 15 20 25 30
Estalvi
solar
rea de captaci (m
2
)
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
6 Anlisi econmica dels sistemes fototrmics
127
6.2.2 Criteri del temps de recuperaci de la inversi
Els factors econmics utilitzats a lapartat anterior es poden utilitzar per calcular el temps
damortitzaci mnim de la nostra installaci. A lapartat 6.2 es defineix el temps damortitzaci com
el temps necessari perqu lestalvi en combustible acumulat al llarg dun perode de temps iguali la
inversi total inicial. s a dir, el temps que ha de passar fins que es recuperi la inversi en forma de
combustible estalviat. Lestalvi en combustible de lany n vindr donat per:
( )
( )
n
n
i
d
L f
+
+

1
1
PCI
e combustibl del preu
1
caldera
TOT anual

(6.24)
On
TOT anual
L f s lenergia estalviada, i s l'IPC i d s la inflaci del combustible. El sumatori de
lestalvi de combustible pels diferents anys al llarg del temps damortitzaci ha digualar la inversi
inicial donada per lequaci 6.15:

( )
( )

+
+


n
j
S j
j
C
i
d
L f
1
1
caldera
TOT anual
1
1
PCI
e combustibl del preu

(6.25)
Fent el sumatori:
( )
S
n
TOT anual
C
i
d
d i
L f

]
]
]
]

J
J
J
`
'
'
(
|
]
]
]

+
+


1
1
1
1
PCI
e combustibl del preu
caldera

(6.26)
Resolent per N (els anys damortitzaci), tindrem:
( )
J
J
`
'
(
|
+
+
J
J
J
`
'
'
(
|

i
d
L f
d i C
N
TOT anual
S
1
1
ln
PCI / combutible del preu
1 ln
caldera

(6.27)
Lexemple 6.7 ens proporciona els resultats de laplicaci de lequaci 6.27 a les condicions del cas que
ens ocupa. Com sobserva a la figura 6.5, el temps damortitzaci per rees de captaci des de 5 m
2
fins
a 9 m
2
s molt semblant: uns 10 anys. Lrea de captaci de 8 m
2
demostra tenir un temps
damortitzaci lleugerament superior a la de 4 m
2
. Aquest fet s degut a qu pel clcul del temps
damortitzaci deixem de considerar moltes de les variables que utilitzvem en lanlisi del cost del cicle
de vida.
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
128
Energia solar trmica
Exemple 6.7
Determina lrea ptima de captaci per ledificaci de lexemple 5.2 mitjanant el criteri del temps
d'amortitzaci. En aquest cas les dades que ens calen sn:
C
S
: (segons lequaci 6.15)
IPC: 0.03 (inflaci general - 3 %)
d: 0.07 ( inflaci en el preu del combustible 7%)
El criteri de lestalvi solar busca lrea de captaci que minimitza els anys damortitzaci de la
instal.laci. En aquest cas, lequaci 6.27 pren la forma:
( )
( )
J
J
`
'
(
|
+
+
J
J
J
`
'
'
(
|

J
J
`
'
(
|
+
+
J
J
J
`
'
'
(
|

03 , 0 1
07 , 0 1
ln
6 , 0 /35,8 65 067 . 59
07 , 0 03 , 0
1 ln
1
1
ln
PCI / combutible del preu
1 ln
caldera
anual
S
TOT anual
S
f
C
i
d
L f
d i C
N

I ens proporciona els resultats segents:
rea (m
2
) f
anual
L (MJ/any) N (anys)
2 0,12 59.067 12,27
4 0,20 59.067 9,93
8 0,28 59.067 10,25
16 0,40 59.067 11,55
24 0,50 59.067 12,73
32 0,56 59.067 14,02
50 0,67 59.067 16,60
100 0,81 59.067 23,09
Fig. 6.5 Relaci entre anys damortitzaci i rea de captaci pel criteri del temps de recuperaci de la inversi.
0
5
10
15
20
0 5 10 15 20 25 30
rea de captaci
T
e
m
p
s

d
e

r
e
t
o
r
n

d
e

l
a

i
n
v
e
r
s
i

rea de captaci (m
2
)
Temps de
retorn de
la inversi N
(anys)
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
6 Anlisi econmica dels sistemes fototrmics
129
6.2.3 Resum
De l'estudi dels resultats dels apartats 6.2.1 i 6.2.2, veiem com l'rea que optimitza l'estudi econmic s
la de 8 metres quadrats, valor que correspon a una fracci anual del 0,3 (s a dir, el Sol ens
proporcionaria un 30% del total de l'energia que necessitem).
Tot i aix, com que els captadors tenen una rea unitria d'uns 2 metres quadrats, cal escollir lrea total
com a mltiple aproximat de 2. En aquest cas ja s correcte: 4 captadors (a ms, cal que correspongui a
un nombre parell de captadors, perqu aix sen facilita la disposici i l'equilibri hidrulic del circuit).
Un ltim punt important que cal tenir en compte s el de la connexi dels captadors (que viem a
l'apartat 5 del captol 4). Un cop es coneix lrea ptima cal saber quin tipus de connexi farem en
funci de la velocitat de resposta del sistema que desitgem. Aix implica refer una certa part del clcul i
acabar d'ajustar els parmetres que fan referncia a la recta de rendiment de la installaci quan tenim
en compte la connexi dels diferents captadors installats.
A mesura que lestudi econmic es fa ms i ms complet (considerant, p. ex., valors de recuperaci), les
incerteses augmenten de forma proporcional en introduir valors que segurament deixaran de ser
constants al llarg del temps. Aix doncs, lestudi econmic s molt sensible a totes i cada una de les
assumpcions fetes al llarg del procs de clcul i, a vegades, s difcil daproximar-ho a la realitat de
forma entera perqu hi ha molts factors que es poden escapar de les mans i les incerteses augmenten.
Hem fet lestudi en funci de lrea de captaci, per tamb es podria fer en funci del volum
dacumulaci o de qualsevol altra variable existent en el procs. Un pas endavant en lestudi econmic
s el de lestudi de sensibilitat de les diferents variables presents en el sistema.
Una ltima qesti, per essencial, que cal tenir en compte s que tot i que un estudi de viabilitat
econmica no ens proporcioni els resultats esperats, l'estudi de viabilitat ambiental sempre ens ser
favorable. Amb aix volem dir que la decisi d'optar per energies netes no s una decisi econmica, tot
i que essencialment ho pugui semblar: ha de ser una decisi vital. Una decisi en qu ens hi va, en cert
grau, la supervivncia en aquest planeta.
6.3 Ajuts, subvencions i poltiques de futur
Malauradament, actualment els projectes denergies renovables no acostumen a ser econmicament
viables si al darrere no hi ha algun tipus de subvenci i/o ajut que en permeti un finanament favorable.
Aix sexplica per molts motius, per un dells s lactual relaci entre oferta i demanda de components
i material especfic per a aquestes installacions, que no sn ds generalitzat, i la relativa poca
competitivitat enfront del mn de les energies convencionals. Sespera que amb la nova poltica de
liberalitzaci de mercats es pugui donar via lliure a una veritable internalitzaci de costos externs
perqu en els nous preus energtics hi estigui del tot reflectit la component mediambiental.
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
130
Energia solar trmica
6.3.1 Ajuts i subvencions
Els ajuts poden adoptar, entre altres, les formes segents:
Subvencions financeres
Exoneraci dimpostos i tributs
Prstecs amb un tipus dinters baix
Desgravacions (bonificacions en quotes empresarials de la Seguretat Social)
Primes en adquisici de certs materials i equips
Exempcions aranzelries
Cessi dimmobles o terrenys a ttol gratut o en condicions especialment favorables
Garanties concedides en operacions de crdit
Formaci i capacitaci professional
Ajudes indirectes mitjanant la facilitaci dinfrastructures
Les subvencions que actualment tenim a labast en aquest mbit provenen de la Uni Europea, de
lEstat, de la comunitat autnoma i fins i tot poden ser de tipus local, municipal.
a) Uni Europea
La Uni Europea, com a suport a les seves poltiques de desenvolupament econmic, destina quantitats
importants del seu pressupost en benefici de projectes empresarials especfics. Els ajuts sarticulen en
fons, iniciatives, projectes pilot, programes i instruments financers. Per accedir-hi cal presentar un
programa dactuaci i seguiment, generalment amb la cooperaci duna contrapart dun altre pas
comunitari.
Els fons poden ser estructurals o de cohesi. Els primers sn ajuts creats per la Uni amb lobjectiu de
corregir desigualtats estructurals i afavorir el desenvolupament harmnic regional. Poden ser de quatre
tipus: FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional), FEOGA (Fons Europeu dOrientaci i
Garantia Agrcola), FSE (Fons Social Europeu) i IFOP (Instruments Financers d'Orientaci a la Pesca).
Els segons es destinen als pasos menys afavorits i tenen com a finalitat facilitar-los que arribin a la
uni econmica i monetria per acomplir els objectius de Maastricht.
Les iniciatives i els projectes pilot estan destinats a explorar noves vies en matria de desenvolupament
econmic i social.
Els programes actuen en lmbit cientfic i tecnolgic. Actualment el V Programa marc dR+D es
distribueix en quatre lnies dactuaci: programes dinvestigaci, desenvolupament tecnolgic i
demostraci, cooperaci amb tercers pasos i organitzacions internacionals, difusi i valoraci dels
resultats de la investigaci i foment de la formaci i mobilitat dels investigadors. Tamb existeix el
Programa dajudes a pasos en vies de desenvolupament (PHARE, TACIS, JOPP). Les modalitats de
participaci en aquest programa sn:
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
6 Anlisi econmica dels sistemes fototrmics
131
Accions de cost compartit:
Projectes de recerca i desenvolupament (subv. fins al 50%)
Projectes de demostraci (subv. fins al 35%)
Projectes combinats (subv. fins al 35-50%)
Beques
Suport a xarxes temtiques (subv. fins al100%)
Accions concertades (subv. fins al 100%)
Mesures dacompanyament (subv. fins al 100%)
Els projectes subvencionables han de tenir un fort component innovador, un pla de difusi incls i han
de comptar amb la participaci dun mnim de dos o tres pasos comunitaris. Els criteris davaluaci
passen pels de la qualitat i la innovaci cientfica i tecnolgica, els de valor afegit comunitari i de
contribuci a les poltiques de la UE i els de contribuci als objectius socials comunitaris.
Per ltim, els instruments financers tenen per objectiu donar suport a les empreses mitjanant prstecs
privilegiats i avals per lobtenci de crdits a travs dacords globals amb les institucions financeres
internacionals. Per a ms informaci us podeu adrear a ladrea http://www.cordis.lu/fp5/home.html.
b) Ajuts estatals
Els ajuts estatals surten del Govern central i es carreguen al Pressupost general de lEstat. Per regla
general, aquests ajuts sn cofinanats a travs dels diferents fons comunitaris. Sn ajuts molt copiosos i
cal estar al cas de loferta i obtenci. Les subvencions poden anar des de incentius econmics a la
inversi passant per programes de suport de carcter sectorial i de subvencions a la contractaci laboral
fins a bonificacions fiscals.
Dins del PAEE (Plan de Ahorro i Eficiencia Energtica), lOrdre del 28 de juny de 1991 (BOE 180, 29
de juliol de 1991) estableix les bases per a la concessi dajuts previstos per la Llei 82/1980
encaminades a potenciar ladopci de fonts denergia renovables reduint el consum exterior de
combustibles. En aquest aspecte sarriba a subvencionar fins a un 30% de la inversi i es donen de
15.000 a 35.000 pessetes per metre quadrat de superfcie de captaci installada. En qualsevol cas, mai
superior als 400 milions de pessetes.
c) Ajuts autonmics
Cada comunitat autnoma t una part del seu pressupost destinada a completar els ajuts estatals o b a
suplir-ne labsncia dels mateixos en determinats sectors. Generalment sn ajuts desenvolupats i
tramitats pels serveis territorials de la comunitat autnoma que potencien aquelles inversions que
ofereixin allicients per a leconomia o el teixit industrial i social de la comunitat.
Actualment les subvencions previstes per a cada tipus denergia renovable sengloben en el Pla destalvi
i eficincia energtica (PAEE) i les seves bases (BOE 107, del 5 de maig de 1998) es poden demanar a
la Direcci General de lEnergia (DGE) i a lInstitut Catal dEnergia (ICAEN):
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
132
Energia solar trmica
Energia solar trmica: entre 15.000 i 35.000 ptes./m
2
Energia solar fotovoltaica: mxim de 600 a 1.200 ptes./Wp
Energia elica: entre el 30 i el 40% de la inversi
Energia minihidrulica: entre el 5 i el 15% de la inversi
Biomassa: un mxim del 40% de la inversi
El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 2867 del 14 dabril de 1999 fixa una subvenci per
estudis i projectes en lmbit de les energies renovables de fins a un mxim del 50% del pressupost de la
mateixa.
d) Ajuts locals
Sn els que provenen de la corporaci municipal on subiqui el projecte. Poden ser rellevants en relaci
amb aspectes com la creaci dinfrastructures, exempci dimpostos (llicncia dobres, IAE, impost de
bns immobles), petites subvencions (sobre el m
2
o en % sobre la inversi) o tramitaci de permisos i
llicncies.
A la ciutat de Terrassa hi ha algunes ajudes en relaci amb les taxes i els impostos per a la construcci
de les installacions. En particular, hi ha lexempci sobre limpost de llicncia dobres i activitats
(Ordenana fiscal 2.5) i lexempci sobre la taxa per serveis urbanstics (Ordenana fiscal 3.2).
Per a les activitats que utilitzin energies renovables en els seus processos, hi ha bonificacions de fins a
un 75% en la taxa corresponent. En el cas que la installaci es vulgui fer sobre una edificaci ja
existent, i no calgui llicncia d'obres, no queden inclosos en els ajuts.
Aix mateix, com en algunes altres ciutat, sha creat una agncia local que rep el nom dAgncia Local
d'Informaci i Serveis Energtics de Terrassa (Carrer del Nord, 74; telfon 93 784 47 42), que intenta
aglutinar la gesti administrativa daquesta cada vegada ms creixent branca de leconomia local.
Altres municipis que han aprovat mesures de promoci de les energies renovables sn Sant Quirze del
Valls, Reus, Vilanova i la Geltr, Barcelona i Sant Feliu de Guxols. Els ajuntaments que, entre
daltres, actualment tenen lnies de treball obertes per incorporar programes denergies renovables sn
Olot, Sant Cugat, Rub, Granollers, lHospitalet i Manresa (amb dades a 15 de juny de 1999).
6.3.2 Poltiques de futur
El Llibre blanc per lestratgia comunitria i pla dacci (Energia per al futur: fonts renovables
denergia), estableix un objectiu indicatiu del 12% com a valor de la contribuci de les energies
renovables al gruix del consum energtic de la Uni Europea per abans del 2010 (ara per ara es compta
noms amb un 9%). Lestratgia i el pla dacci subratllat en el Llibre blanc identifica les lnies dacci
que cal prendre per tal dassolir aquest objectiu:
1r) Regular per crear els marcs de condici favorables a lestabliment i
desenvolupament de les energies renovables, i
2n) Augmentar les subvencions per a la investigaci i el desenvolupoament en aquest
mbit, tant en lmbit nacional com continental.
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
6 Anlisi econmica dels sistemes fototrmics
133
Una de les primeres accions ha estat la campanya De lenlairament, que en lmbit europeu t previst
assolir els segents objectius abans de lany 2003:
1.000.000 sistemes PV
15.000.000 m
2
de captadors trmics
10.000 MW de generadors elics
10.000 MWt en installacions de cicle combinat i biomassa
1.000.000 habitacles escalfats per biomassa
1.000 MW dinstallacions de biogs
5.000.000 de tones de biocombustibles lquids
Aquests objectius correspondrien a un 15% i 25% (aquest ltim per al cas de lenergia elica, la de ms
potencial actualment) dels objectius globals fixats per a lany 2010.
A Catalunya, els objectius per energia solar trmica marcats pel Llibre Verd de les Energies
Renovables a lEuroregi per lany 2005 sn: 55.000 m
2
de captadors installats (considerant una
situaci al 1996 de 19.000 m
2
installats i funcionant) i una producci denergia primria propera als
67.000 MWh/any.
Malgrat aquestes previsions, cal tenir en compte que lenergia solar trmica a Catalunya t unes
barreres socials i economicofinanceres que s'han de superar de manera rpida i efectiva. La taula 6.2
ens en fa un resum.
Taula 6.2 Barreres socials i economicofinanceres (font: ICAEN).
Barreres Accions que cal prendre per superar-les
Manca de confiana en la
tecnologia
(imatge negativa deguda a males
experincies del passat)
APERCA (Associaci de Professionals de les Energies Renovables a Catalunya)
assumeix el comproms de qualitat (Criteris mnims dinstallacions solars
trmiques)
Noves formes de gesti dinstallacions (garantia de resultats solars i venda denergia)
Nous sistemes de seguiment i telecontrol
Econmicofinanceres
(inversi inicial elevada)
Noves formes de finanament dinstallacions (finanament per tercers)
Subvencions en lmbit comunitari (5 Programa marc), autonmic (PAEE) i
municipal
Manca dinformaci
al pblic en general
Accions de disseminaci en general (servei dinformaci i assessorament,
publicacions, xerrades)
Accions de formaci especfiques (en escoles, per professionals, installadors, tcnics
municipals i arquitectes)
Manca de
normativa especfica
Inclusi en el Reglament dInstallacions Trmiques en Edificis (RITE)
Definici de la formaci oficial per installadors (RD 2223/98, BOE 269 del 10/11/98)
Preparaci duna normativa especfica pera installacions solars trmiques a
Catalunya (segons els criteris dAPERCA)
Ordenances municipals per obligar a la incorporaci denergia solar trmica a
edificis de nova construcci o rehabilitacions integrals
Dificultat dintegraci
en edificis
Formaci especfica a arquitectes i constructors
Desenvolupament de nous tipus de captadors ms fcilment integrables
Normatives municipals i plans urbanstics
De les accions que cal prendre per superar les barreres mencionades, en destaquem la garantia de
resultats solars (GRS) i el model de finanament per tercers.
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
134
Energia solar trmica
La garantia de resultats solars neix a Frana a finals dels anys vuitanta i simplanta per primera
vegada a lHospital de Castres al 1988. s el nom que rep el contracte entre propietari i grup tcnic
(fabricants, installadors i responsables de manteniment) que garanteix el subministrament duna
quantitat mnima denergia a lany per a un consum trmic determinat durant un perode determinat (de
tres a cinc anys). Si lenergia subministrada per lequip s inferior a lenergia garantida, el collectiu
tcnic que ha firmat el contracte ha de compensar al client. Per verificar el compliment de la GRS s
necessari disposar dun sistema que permeti comptabilitzar lenergia aportada realment pel sistema
solar. La formula escollida consisteix en un sistema de telecontrol interrogable per via telefnica que
subministra els parmetres necessaris per a conixer el funcionament de la installaci (temperatures,
cabals, marxa i parada de bombes) i comptabilitza la producci energtica real.
La forma de finanament per tercers permet disposar duna installaci solar sense fer cap inversi
inicial, ja que el finanador assumeix tots els riscos tecnolgics. L'usuari noms ha de reemborsar
l'equivalent monetari del consum energtic real que fa de la installaci, de manera que el que paga
realment s l'estalvi de combustible. Si per qualsevol motiu la installaci deixa de funcionar, el
finanador ns lnic perjudicat. Lusuari es beneficia des del primer moment dels avantatges de servei,
mediambientals i de millora dimatge, que proporciona la installaci solar i una vegada recuperada la
inversi, disposem duna installaci que proporciona energia gratuta, neta i inexhaurible.
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
7 Centrals solars
135
7 Centrals solars
7.1 Introducci
La conversi a gran escala de l'energia solar en energia mecnica i elctrica ha estat l'objecte de
nombrosos experiments al llarg de tot el segle XX. Ja al 1872, un enginyer francs anomenat Mouchot,
a l'Exposici Internacional de Pars, va exhibir una impremta accionada amb vapor generat mitjanant
lenergia del Sol, i al 1913, a Meadi, Egipte, es va desenvolupar una planta d'irrigaci accionada amb
mitjans solars. Per no fou fins als anys setanta que es comen a investigar en aquest camp de forma
seriosa i constant.
Fig. 7.1 Processos de conversi de l'energia solar.
Conversi termoinica
Mquina trmica
Conversi termoelctrica
Electrlisi
Conversi
electroqumica
Fototrmica Fotovoltaica Fotoqumica
Emmagatzematge
de l'energia
trmica
Energia
qumica
Calor Electricitat
Conversi
qumica
Cllula fotovoltaica
Reactor solar
Captador solar
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
136
Energia solar trmica
Al 1988 es disposava de 500 MW
e
installats arreu del mn en aquest tipus de centrals, quantitat
negligible al costat de l'energia trmica convencional, per totalment satisfactria si tenim en compte el
temps de desenvolupament transcorregut. Actualment, les possibilitats de l'energia solar com a font
primria d'energia rauen en el ple desenvolupament tecnolgic dels diferents components que intervenen
en la seva transformaci i, sobretot, en l'optimitzaci dels costos econmics implicats i el preu de
producci de l'electricitat resultant.
A la figura 7.1 es poden veure les tres vies que avui dia es plantegen de cara a laprofitament de
lenergia solar, i que donen lloc als tres tipus de centrals solars: les fototrmiques, les fotovoltaiques i
les fotoqumiques.
7.2 Centrals solars fototrmiques
A primera vista, les centrals solars trmiques (CST) semblen centrals trmiques convencionals. Per si
ens hi fixem ms detingudament, veurem com la naturalesa, la qualitat i la disponibilitat de l'energia
primria utilitzada difereix significativament de la de les centrals trmiques convencionals.
L'energia primria en una central trmica o nuclear s de tipus combustible: carb, gas, fueloil, fins i tot
biomassa o urani enriquit, que desprs de la seva extracci del subsl terrestre es transformen en article
de comer, que han de ser transportats al lloc de consum i, si s el cas, poden ser emmagatzemats. Per
contra, en una CST l'energia primria no s'extrau del subsl terrestre ni s objecte de comer, sin que
s un recurs constantment renovat. En canvi, la seva disponibilitat est condicionada per diversos
factors com sn la localitzaci, lestacionalitat, la meteorologia i, sobretot, perqu s una energia no
concentrada, com les fssils. Aix t diverses repercusions en lmbit tecnolgic i doperaci de les
CST. Entre daltres, que lenergia ha de ser captada in situ i per poder assolir nivells importants de
potncia la superfcie de captaci ha de ser gran. Aix, una CST requerir molt ms terreny que una
trmica convencional (20-35 m
2
/kW
e
en relaci als 1-2 m
2
/kW
e
). En canvi, respecte a aquestes ens
estalviarem terrenys ocupats per altres activitats com sn la mineria, el processat, el transport i
lemmagatzematge de residus.
Fig. 7.2 Esquema de la conversi d'energia trmica en mecnica.
Captador
concentrador
Caldera
Acumulador
Turbina
Energia
mecnica
Calor
residual
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
7 Centrals solars
137
La finalitat bsica duna CST s normalment generar energia elctrica per distribuir-la en xarxes
autnomes o de subministrament general. Per tampoc sha de descartar la possibilitat dun
aprofitament directe en forma de calor i, millor encara, com a central de cogeneraci (calor +
electricitat), fins i tot en combinaci amb combustibles fssils (p. ex., CST tipus Sol-gas). Per, encara
que ms minoritria, hi ha una altra aplicaci de les CST, la dels anomenats forns solars (p. ex.,
Odeillo-Font Romeu), que tenen com a camps daplicaci la metallrgia a altes temperatures i les
proves de components i sistemes solars per a CST.
El procs bsic de conversi de l'energia solar en energia mecnica es mostra de forma esquemtica a la
figura 7.2. En primer lloc, es capta l'energia mitjanant captadors concentradors i es transfereix a un
fluid portador de calor que circula per linterior del circuit solar. Posteriorment, i en funci de les
necessitats, aquesta energia pot ser emmagatzemada o b ser directament utilitzada, fent-la passar per
un bescanviador/caldera que escalfa laigua del circuit secundari fins a lobtenci de vapor per
laccionament duna turbina, que associada amb un generador ens permet la producci de lelectricitat.
Fig. 7.3 Diagrames dels cicles termodinmics ideals de significat prctic per a centrals trmiques solars. El cicle de
Carnot s un cicle hipottic reversible sense prdues, que segueix quatre processos consecutius: compressi isentrpica,
addici de calor isoterma, expansi isentrpica i cessi de calor isoterma. L'rea que envolta els cicles indica l'eficincia
de la conversi en funci de les temperatures lmit de cicle (en K). Per dues temperatures donades, el cicle Stirling s el
ms eficient, ja que l'addici i la cessi d'energia esdev isotrmica i a volum constant, i ens aproxima a les condicions
d'adiabaticitat.
B
A
C
D
Temperatura
1.200 K
900 K
600 K
300 K
900 C
600 C
300 C
cap al
zero absolut
v = constant
H
H
AB,CD, adiabtic
p = constant
BD, DA, isotrmic
Cicle de Carnot
Entropia
Cicle Rankine Cicle Brayton Cicle Stirling
A
AB', CD, adiabtic
B''
B'
C
Carnot
D
B'B'', isotrmic
B''C, isobric
Corba
d'evaporaci
S
T
A
B
C
D
Carnot
BC, DA, isobric
AB, CD, adiabtic
S
p = constant
T
p = constant
A
B
C
D
Carnot
BC, DA, isotrmic
AB, CD, isocric
v = constant
S
T
v = constant
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
138
Energia solar trmica
L'eficincia mxima terica d'una mquina trmica, s a dir, el lmit en la conversi de l'energia tmica
en mecnica, s'avalua mitjanant lanomenat rendiment de Carnot (equaci 7.1), vlid per a processos
ideals, i que s nicament funci de les temperatures mxima i mnima de les fonts de calor.
nt Focus cale
Focus fred
Carnot
T
T
=1 (7.1)
De lanlisi de lexpressi anterior, veiem que el rendiment de la mquina trmica augmenta a mesura
que la seva temperatura mxima d'operaci augmenta, s a dir la de la caldera (acceptant que la del
focus fred s la temperatura ambient, que no varia gaire). Per contra, recordem que el rendiment d'un
captador solar disminueix a mesura que la seva temperatura d'operaci augmenta. En aquest sentit, les
temperatures mximes d'operaci dels captadors plans serien extremadament baixes en relaci a les
desitjades per a una mquina trmica, i l'eficincia del sistema seria molt dolenta si utilitzssim aquest
tipus de captadors. Ens sorgeix, doncs, el repte daconseguir temperatures de captaci elevades sota
rendiments raonables. I aix, noms s possible assolir-ho mitjanant la concentraci, la qual t un
doble objectiu: a) reduir l'rea de captaci per poder disminuir les prdues trmiques, i b) augmentar la
capacitat d'insolaci sobre aquesta rea mitjantant sistemes ptics de concentraci. Aix ens permet
assolir temperatures dentre 2.500 i 3.000 C, amb lnic condicionant de la resistncia trmica dels
materials emprats.
En un captador concentrador shi distingeixen dues parts: el concentrador i el receptor. El
concentrador s el sistema ptic que radia la radiaci sobre el receptor, on s absorbida per
labsorbidor, que normalment t una o dues cobertes i est convenientment allat, per evitar al mxim
les prdues trmiques cap a lambient. Com viem al captol 3, la concentraci es defineix mitjanant la
ra de concentraci:
absorbidor
obertura
A
A
C = (7.2)
que presenta, en funci del tipus de concentraci, un lmit teric mxim donat per aspectes de tipus
geomtric i termodinmic. Per al cas de la concentraci lineal (en dues dimensions) aquest lmit s de
212, mentre que per a la concentraci en un punt (en tres dimensions) pot arribar a 45.000, lmits que
evidentment estem molt lluny de poder assolir, per que ens donen idea del potencial disponible.
Quant al tipus de concentradors utilitzats a les CST, hi ha tres formes de concentraci bsiques, tot i
que podem trobar-ne moltes variants (figura 7.4). Com a exemple de concentraci lineal, essencialment
disposem dels captadors tronc-parablics o cilindre-parablics, que noms necessiten seguiment en
un eix. Com a exemple de concentradors puntuals, disposem dels captadors de disc parablic o
paraboloides i els camps dhelistats, en els quals ja es necessita fer un seguiment en els dos eixos.
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
7 Centrals solars
139
Tipus de captador
Nom Esquema
Ra de
concentraci
"C"
Rang de
temperatures
i potncia
K i MW
Aplicacions
Llac solar
no convectiu
C 1
300<T<360
P < 5 MWt
Generaci
d'energia
Calor de procs
Captador
pla
C 1
300 < T < 500
P < 1 MWt
Aire/aigua
calent/a
Descontaminaci
fotoltica
Xemeneia
solar
C 1
300<T<400
P < 2 MWe
Generaci
d'energia
elctrica
Reflector d'absorci
invertit parablic
compost
1 C < 3 320<T<430
Aire/aigua
calent/a
i calor de procs
Tub
de buit
C 1
320<T<460
P < 1 MWt
Aire/aigua
calent/a
i refrigeraci
solar activa
Estacionaris
1 C < 5 340<T<510
Reflector parablic
compost (CPC)
5 C < 15 340<T<560
Reflector cilindro-
parablic (TPC)
15 C < 40 340<T<560
Refractor
Fresnel
10 C < 40 340<T<540
Un
nic
eix
Refractor
cilndric
10 C < 50
340<T<540
P < 100 MWe
Reflector de
plat parablic
100 C < 1.000
340<T<1.500
P < 150 kWt/unitat
Reflector
esfric
100 C < 300
340<T<1.500
P < 150 kWt/unitat
Seguidors
Dos
eixos
Camp
d'helistats
100 C < 1.500
400<T<3.000
P < 200 MWe
Fig. 7.4 Principals mtodes de captaci, absorci i conversi de la radiaci solar en energia trmica: amb C<3,
saprofita tant la radiaci directa com la difusa. Amb C > 500 ja es poden aconseguir temperatures per sobre dels 1.000
C.
G
e
n
e
r
a
c
i




















































d
'
e
l
e
c
t
r
i
c
i
t
a
t
C
a
p
t
a
d
o
r
s







p
l
a
n
s
A
b
s
o
r
b
i
d
o
r
s











t
u
b
u
l
a
r
s
A
b
s
o
r
b
i
d
o
r
s








p
u
n
t
u
a
l
s
Calor
de
procs
Descon-
taminaci
fotoltica
Tractam.
de
materials
Lasers
solars
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
140
Energia solar trmica
Els conceptes de CST actualment existents sn dos. La connexi de captadors, ja siguin cilindres
parablics o discs parablics constitueixen el que sanomena camp de captadors (farm en angls). Les
centrals solars que utilitzen aquests camps s'anomenen centrals solars de captador o receptor
distribut.
En canvi, les centrals solars que focalitzen la radiaci en un punt nic de petites dimensions, situat al
cap damunt duna torre receptora, s'anomenen de camp d'helistats o de receptor o torre central. Una
multitud de miralls (helistats) reflecteixen la radiaci cap aquest punt de recepci nic, on hi ha el
receptor que ha d'estar dissenyat per interceptar l'energia entrant, absorbir-la i convertir-la en energia
trmica a la temperatura requerida per al procs. I tot aix aguantant les altes temperatures a les quals
est sotms, sense un desgast excessiu. De fet, els receptors sn els elements que ms s'estan sestudien
ara per ara en aquest camp de les CST.
a) b) c) d)
Tipus de
receptor
Definici
Fluid
portador de calor
Fluxe energtic
obtingut
(kW/m
2
)
Fluxe energtic
mxim (esperat)
(kW/m
2
)
a) Cavitat
Conducci a travs de la
paret del tub
Gas
Lquid
50 a 100
300
200
900
b) Extern
Conducci a travs de la
paret del tub
Lquid 800 2.500
c) Volumtric Convecci des de la paret
Gas
Aire ambient
desconegut
desconegut
1.000
(2.500)
d) Partcules i lquids Absorci directa
Partcules slides
Lquids
Mescla reactiva
desconegut
desconegut
desconegut
(2.500)
(2.500)
(2.500)
Fig. 7.5 Diagrames esquemtics de diferents tipus de receptors (entre parntesis, els valors als quals s'espera arribar).
farciment
partcules
slides
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
7 Centrals solars
141
Els tipus bsics de receptors utilitzats actualment sn quatre (figura 7.5): els de cavitat, on la radiaci
solar que ve en una direcci determinada penetra a travs duna obertura i transfereix la seva energia a
un serpent, metllic o cermic, situat a linterior de la cavitat; els de tubs exteriors que poden absorbir
la radiaci provinent de totes direccions. En els dos casos la transferncia de calor al fluid de treball es
produeix per conducci a travs de les parets dels tubs, en el primer cas amb intensitats de flux inferiors
que en el segon, i aquesta s la ra de fer la captaci a linterior duna cavitat, i evitar-ne les prdues.
En tercer lloc trobem els volumtrics, on una massa porosa (filferros, escumes, planxes plegades en
diferents formes...) s lencarregada dabsorbir la radiaci solar i transferir-la rpidament per convecci
al corrent daire que hi passa a travs. Lavantatge daquest sistema s labsncia destrs trmic sobre
les soldadures, que s el que determina el cicle de vida dels tubs en els receptors anteriors. I finalment,
lltim concepte de receptor desenvolupat sn els dabsorci directa, on un fluid, un corrent de
partcules o, fins i tot, una mescla reactiva caient per gravetat absorbeixen directament la radiaci solar.
Els fluxos de radiaci que sespera poder assolir en aquests dos darrers casos s ms favorable que en
els de tubs; no obstant aix, en aquests lexperincia tecnolgica ja est molt ms consolidada.
Fig. 7.6 Rendiments de cicles termodinmics reals (T
F
= 300 K): 1) cicle de Rankine amb vapor daigua en la gamma dels
300 MW
t
, 2) el mateix de gamma petita, fins a 3 MW
t
; 3) cicle de Rankine amb refrigerants en la gamma dels 100 kW
t
; 4)
cicle de Brayton obert sense recuperaci de calor; 5) cicle de Brayton tancat amb recuperaci de calor; 6) cicle de
Rankine combinat amb un cicle de Brayton obert; 7) cicle dStirling en la gamma dels 0,4 MW
t
.
Els cicles termodinmics ms utilitzats en els processos de conversi sn el cicle de Rankine (tpic de
les centrals trmiques convencionals), amb aigua com a fluid treball en un cicle termodimic tancat, i el
cicle de Brayton (tpic de les turbines de gas) amb gas, normalment aire, com a fluid de treball en un
cicle termodinmic obert. Aquests cicles termodinmics sn prou coneguts i la seva tecnologia prou
desenvolupada com per poder ser aplicats al camp de lenergia solar. No obstant aix, cal veure com
sadapten els diferents elements a les condicions no estacionries tpiques de les CST.
E
f
i
c
i

n
c
i
a

d
e

c
i
c
l
e
0,8
0,7
0,6
0,5
0,4
0,3
0,2
0,1
0
0,9
Temperatura superior del cicle (C)
200 400 600 800 1.000 1.200 1.400
0
Lmit de Carnot
10 kWe
150 kWe
500 MWe 1
2
3
4
5
7
6
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
142
Energia solar trmica
Tamb hi ha, altres tipus de cicles termodinmics desenvolupats, per per a potncies menors (< 30
MW): sn el de Rankine de cicle tancat, que utilitza fluids frigorfics (HCFC i HFC) com a fluid de
treball (ORC, Organic Rankine Cicle), i el dStirling, tamb de cicle tancat, que utilitza un gas com a
fluid de treball (heli, hidrogen). A la figura 7.3 es poden veure representats aquests cicles i les seves
principals diferncies. Les turbines ORC encara no estan prou desenvolupades i resten pendents de
levoluci dels HFC. Daltra banda, els motors basats en cicles dStirling o de Brayton, molt indicats
per treballar amb fonts de calor exteriors, sn candidats ideals per als captadors de disc parablic. Per
la tecnologia de tots aquests convertidors en lescala de les petites potncies est molt menys
desenvolupada que la de les turbines de vapor de les centrals trmiques convencionals.
A la figura 7.6 es poden veure les eficincies reals de tots aquests cicles comparades amb el rendiment
mxim, donat pel rendiment de Carnot. Shi pot observar, en relaci amb el que acabem de dir, com
leficincia de les grans turbines (>200 MW
t
) funcionant segons el cicle de Rankine assoleixen valors
deficincia f (en relaci amb el rendiment de Carnot) de 0,5 a 0,7, en canvi, per a turbines de petita
potncia (<1 MW
t
) no se sobrepassen valors de 0,3.
Fig. 7.7 Regions de conversi eficient en funci de la temperatura, per a diferents tipus de centrals solars trmiques. Els
lmits vnen donats per leficcia en la conversi de la radiaci en calor, per la concentraci assequible o a causa de la
temperatura: 1) limitada per la temperatura dels olis trmics, 2) limitada pel cost del material a 560 C, 3) limitada pel
cicle de fatiga trmica del material, 4) el mateix que 3).
Tamb es pot observar que per assolir, mitjanant el cicle de Brayton (5, a la figura 7.6), les mateixes
eficincies assolides per les grans turbines funcionant amb el cicle de Rankine (1), cal treballar amb un
rang de temperatures dentre 300 i 500 C ms. Daltra banda, lestabilitat trmica dels HCFC limita els
ORC (3) a treballar per sota dels 300C. Estipulant la mateixa temperatura de procs per a tots els
cicles, el marge ms elevat entre els lmits superior i inferior de temperatura correspon al cicle dStirling
(7).
combi
E
f
i
c
i

n
c
i
a

d
e
l

s
i
s
t
e
m
a
0,4
Temperatura ( C )
0,3
0,2
0.1
0
combi
C = 80
f = 0,55
C = 2.500
f = 0,55
C = 1.000
C = 700
C = 200
C = 40
f = 0,4
C = 200
f = 0,45
C = 700
f = 0,55
1
2
4
3
0 200 400 600 800 1.000 1.200
1 Sistema de receptor
parablic amb cicle Rankine
2 Sistema de receptor
central amb cicle Rankine
3 Sistema de receptor central
amb cicle combinat Brayton-
Rankine
4. Plat parablic
amb cicle de Stirling
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
7 Centrals solars
143
Desafortunadament, noms es disposen motors Stirling de potncies inferiors als 300 kW
t
o 140 kW
e
,
per no hi ha prototipus per a potncies superiors. No obstant aix, com ja hem dit abans, les
aplicacions daquestes petites potncies amb captadors de disc parablic sn molt interessants.
Les eficincies de la conversi radiaci-calor en els captadors i les del cicle termodinmic limiten
leficincia assolible en les CST. Aquestes apareixen dibuixades a la figura 7.7 en forma de regi sota
les hiptesis establertes, i per als tres conceptes tipus de CST (cilindre o disc parablic i de torre)
combinats amb els tres tipus de cicles termodinmics emprats normalment (Rankine, combinat i
Stirling). El lmit superior daquestes regions sha dentendre com leficincia mxima assumible en
condicions estacionries, que depn de la temperatura superior de procs, la qual, alhora, ens ve
condicionada per la resistncia trmica assumible, ja sigui pel fluid de treball o pels materials.
Com a exemple de CST, a la figura 7.8 hi ha lesquema de la central pilot Solar One de 10 MW
e
del
tipus de torre central muntada a Barstow, California, el 1982. Aquest tipus de central ha estat objecte
dR+D a molts pasos, a causa de la possibilitat de concentrar grans quantitats denergia sense la
necessitat duna xarxa de transport de lenergia recollida i de les expectatives de la seva rendibilitat. A
la taula 7.1 tenim un resum de les CST construdes en lmbit mundial a finals de lany 1989.
Taula 7.1 Estat de construcci de centrals solars trmiques (finals de 1989).
Tipus de planta Desenvolupada
des de
Sistemes
installats
Operacionals En projecte
(1993)
Cilindro-
parablic
1973 Nmero
MWe
m
2
15
285
1.799.000
8
275
1.789.000
1
80
464.000
Receptor
central
1973 Nmero
MWe
m
2
6
30
117.000
-
-
-
1
5
40.000
Disc parablic
(farm)
1977 Nmero
MWe
m
2
4
5,38
35.672
3
5,288
34.547
1
4,88
-
Disc parablic
(motor Stirling)
1977 Nmero
MWe
m
2
15
6,9
50.200
3
0,125
540
1
50
-
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
144
Energia solar trmica
Fig. 7.8 Esquema del principi de funcionament de la CST pilot Solar One, a Barstow, Califrnia
7.3 Centrals solars fotovoltiques
El concepte en qu shan desenvolupat les CSF s anleg al de les CST de receptor distribut, es a dir,
lenergia solar s captada per petites unitats que formen un camp de captadors. La seva configuraci s
modular i aquests mduls es disposen sobre estructures de suport i es connecten elctricament formant
bateries. Si no sutilitza concentraci es disposen fixos amb una inclinaci equivalent a la de la latitud
del lloc. Si la concentraci surt econmicament rendible llavors shaur de fer seguiment en un o dos
eixos; aquest s el cas quan sutilitzen lents de Fresnel de petita distncia focal.
La unitat de captaci s la cllula fotovoltaica, que ja hem vist en altres parts daquest llibre.
Lavantatge, en aquest cas, rau en la possibilitat de la interconnexi de cllules des de potncies
dalguns mW fins a diversos MW. Una altra gran diferncia respecte a les CST s que, en aquest cas, la
conversi de la radiaci en electricitat s directa (sense passar per la limitaci que imposa el rendiment
de Carnot a tot cicle termodinmic) i es produeix en el mateix lloc de captaci.
Vapor
Canvi de fase
aigua /vapor
Vapor
Vapor
Vapor
Aigua
Aigua
Aigua
Captadors
Turbina-
generador
Escalfador
d' oli
Dipsit
d'emmagatzematge
d' oli
Bomba
de
l' oli
fred
Bomba
de
loli
calent
Preescalfador
d'aigua a alta
pressi
Preescalfador
d'aigua a
baixa pressi
Bomba
d'aigua
d'alimentaci
Dipsit
d'aigua
d'alimentaci
Condensador
Torre de
refrigeraci
Generador
vapor/oli Aigua
Vapor
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
7 Centrals solars
145
Altres avantatges de la conversi fotovoltaica sn els segents:
- El llindar destimulaci s molt baix, aix ja saprofita un mnim de radiaci.
- No s necessria la concentraci i, per tant, les parts mbils; no produeix soroll, ni emissions i
el seu manteniment s mnim.
- Saprofita la radiaci difusa amb gaireb la mateixa eficcia que la directa.
Els nics inconvenients, ara per ara, sn leficincia de conversi i el cost. Amb totes aquestes
consideracions podem veure les diferncies bsiques entre els dos tipus de centrals.
Centrals solars fototrmiques
- Noms aprofiten la radiaci directa, la qual cosa en limita ls a latituds d'entre 30 i 40.
- Es poden assolir potncies d'entre 100 kW
t
(paraboloides) i alguns centenars de MW
e
(centrals de torre).
- Possibilitat d'emmagatzematge en forma d'energia trmica, que possibilita lestabilitat de la
producci i, fins i tot, la producci durant les 24 h.
- Possibilitat de centrals solars hbrides amb suport de combustibles fssils o nuclears.
- El seu cost va baixant: al 1987 estava entre 2.000 i 3.000 dlars/kW
e
i el preu de producci
entre 0,08 i 0,11 dlars/kWh
e
, i sassolien eficincies mitjanes anuals del 15% i instantnies
d'entre el 20 i el 25%, amb un factor d'operaci d'entre 3.000 i 3.500 h/any.
Centrals solars fotovoltaiques
- L'aprofitament de la radiaci global no en limita ls a cap zona geogrfica. No obstant aix,
si volem fer concentraci de cara a augmentar-ne leficincia, perdem aquest avantatge.
- Potncies des d'alguns kW
e
fins a 1.000 MW
e
o ms.
- No hi ha possibilitat d'emmagatzematge.
- Al 1987 el seu cost d'implantaci estava entre els 7.500 i 10.000 dlars/kW
e
, i el cost de
producci, entre els 0,3 i 0,5 dlars /kWh
e
.
- La seva eficincia anual oscilla entre el 6 i el 8%, i sespera arribar a valors d'entre el 20 i el
25% amb estructures de cllula solar ms complexes.
- El seu factor d'operaci s d'unes 2.500 hores/any.
Com a conclusi podrem dir que les CST sn l'avui i el dem, per les CSF semblen el futur. No
obstant aix, les primeres tenen alguns avantatges que no podran assolir mai les segones: cogeneraci,
emmagatzematge i conversi fotoqumica.
7.4 Centrals solars qumiques
Malgrat que encara no sha arribat al punt en qu els reactors qumics es puguin acoblar amb les
centrals solars trmiques, les expectatives sn molt favorables. La investigaci en aquest camp s'ha anat
adreant cap al sector de l'alta concentraci d'energia per afavorir la qumica solar endotrmica: els
processos qumics que necessiten energia per a la seva realitzaci i que l'emmagatzemen en els
productes de la reacci. En aquest sentit, les centrals solars qumiques (CSQ) poden proporcionar
energia a temperatures que van des dels 1.000 C fins als 3.000 C, suficient per a quasi qualsevol
procs qumic conegut. El problema principal s, com sempre en el cas de l'energia solar, la
intermitncia daquesta energia i la necessitat d'un emmagatzemament adequat i suficient.
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
146
Energia solar trmica
En essncia, l'energia solar pot intervenir en totes les reaccions qumiques que impliquin algun tipus
d'assecatge, deshidrataci o calcinaci (p. ex., obtenci d'xids de titani, alumini o sodi a partir dels
hidrxids o carbonats naturals), reducci (p. ex., obtenci d'elements purs a partir dels xids naturals)
o destillaci i cracking (p. ex., obtenci de derivats del cru de petroli i fragmentaci de les cadenes
orgniques ms llargues). Daltra banda, tamb podem trobar aplicacions en la indstria de la producci
dels elements de construcci com totxanes, guix, ciments, metalls i vidres o elements cermics.
Fig. 7.9 Processos de conversi de l'energia solar.
El ventall de possibilitats que ofereix l'aprofitament de l'energia solar en l'mbit qumic ve reflectit a la
figura 7.9. Com es pot veure, podem trobar CSQ bsicament treballant amb tres tipus de reaccions.
a) Reaccions termoqumiques
De soluci separada, en qu l'energia solar s la font de calor que substitueix els combustibles fssils, o
de soluci integrada, en qu la conversi solar i la reacci qumica esdevenen en el reactor que s a la
vegada receptor.
Els reactors qumics es classifiquen segons el tipus de procs que desenvolupen. Bsicament hi ha dos
tipus de processos: en batch o en continu. El procs en batch opera en cicles i de forma discontnua:
primer sha de carregar el reactor amb els reactius corresponents i un cop ha finalitzat la reacci es
retiren els productes. Dels dos, aquest s el ms apropiat per a l'adopci en la tecnologia solar. Aquesta
connexi entre lenergia solar i el procs qumic implica que el reactor s'hagi d'integrar en el receptor
solar, de manera que els nous reactors sn ara reactors-receptors. Actualmemt s'investiguen tres tipus
daquests reactors-receptors:
Centrals solars qumiques
Reaccions
termoqumiques
Central solar
fototrmica
Central solar
fotovoltaica
H
2
electroltic
Reaccions
fotoqumiques
Soluci integrada Soluci separada
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
7 Centrals solars
147
reactors-receptors tubulars, en els quals trobem els elements del reactor directament
atacats per la radiaci solar dins de la cavitat del receptor.
a) b)
Fig. 7.10 Diagrama esquemtic dels reactors-receptors tubulars: en disposici espiral (a) i axial (b).
reactors-receptors indirectes, que utilitzen un fluid portador de calor intern per transferir
l'energia des de la zona de captaci a la de reacci. Entre moltes possibilitats, les
investigacions s'han centrat en ls de les sals foses i els metalls lquids, com a fluid de
treball.
a)
Elements del bescanviador de calor
Obertura
Allament
Elements del reactor
Elements del reactor
Entrada
Sortida
Obertura
Allament
Sortida
Allament
Elements del
Evaporador Tub de calor Condensador
Allament
Obertura
De besc.
de calor
A besc. de
calor
A besc. de
calor
Evaporador Tub de calor Condensador
Elements del reactor
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
148
Energia solar trmica
b)
c)
Fig. 7.11 Diagrama esquemtic dels reactors-receptors indirectes: de tub de calor (a), de reflux (b) i de material fos (c);
(besc. vol dir bescanviador).
Allament
Wicking
Condensador
Evaporador
Metall lquid
Allament
Obertura
De besc. de
calor
A besc. de
calor
Condensador
De besc. de
calor
A besc. de
calor
Obertura
De besc. de
calor
A besc. de
calor
De besc. de
calor
A besc. de
calor
Sals/metall en fusi
Elements del reactor
Allament
Allament
Elements del reactor
Sals/metall en fusi
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
7 Centrals solars
149
reactors-receptors d'absorci directa, que absorbeixen la radiaci solar directament a
sobre de la superfcie dels reactants slids. L'absorci de la radiaci i la reacci qumica no
resten espacialment separades i, en aquest cas, cal una finestra amb un medi transparent per
tal de permetre l'entrada de la radiaci i que eviti la prdua de matria cap a lambient.
a) b)
Fig. 7.12 Diagrama esquemtic dels reactors-receptors d'absorci directa: a) de partcules i b) matricial.
b) Reaccions fotoqumiques
En aquest tipus de reactors s'aprofita l'energia dels fotons perqu passi directament a energia qumica,
sense el pas a energia trmica. Sn en els que darrerament sha centrat la recerca, perqu shan pogut
identificar els mecanismes mitjanant els quals els fotons catalitzen les reaccions qumiques. Aix
implica que aquestes tinguin lloc amb ms eficincia i a ms baixa temperatura.
c) Hidrogen electroltic
Finalment, tenim les centrals que ens permeten obtenir el que es coneix com hidrogen electroltic. En
aquest cas, les centrals poden ser termoelctriques o b fotovoltaiques, per la finalitat no s l'obtenci
de l'electricitat en si, sin com a energia de transici per a la descomposici electroltica de laigua, per
obtenir un combustible no contaminant com s l'hidrogen.
Alguns dels avantatges que presenta lhidrogen com el combustible del futur sn els segents:
- A diferncia de la calor o lelectricitat, s fcilment acumulable.
- Per a distncies mitjanes i llarges s ms barat de transportar fins i tot que lelectricitat, i per
fer-ho es poden aprofitar els gasoductes actuals.
- s, al mateix temps, matria primera per a la indstria qumica.
- Es pot convertir en calor, electricitat i combustible per a tot tipus de mitj de transport.
- I potser la ms important de totes: el seu carcter s totalment cclic (aigua-H
2
-aigua).
Gas/producte
a besc. Allament
Finestra
d'obertura
Allament
Particules/gas
en suspensi Entrada de
partcules
Gas des de
besc.
Suport
cataltic
Allament
Allament
Finestra
d'obertura
Des de besc.
a besc.
Des de besc.
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
150
Energia solar trmica
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.