Veure i

escoltar
Llegir
Explicar
En Silvestre era un avet tan petit que els ocells no podien fer el
niu a les seves branques. No li agradava ser petit. Es pensava
que ningú se’l prenia seriosament:
- Un dia veuran què sóc capaç de fer!
Un dia, saltant pel prat, dues llebres
van arribar al bosc:
- Ei, mira quin arbre més petit. Va molt
bé per saltar!
- De pressa corre, hop! Les llebres
salten per sobre en Silvestre.

El petit avet està enfadat.

Amb la seva punxa, fa pessigolles a la
panxa de la llebre, mentre pensa:
- Un dia veuran què sóc capaç de fer!
Un altre dia un eriçó estava de mal humor. A les seves
punxes se li havia enganxat: una rosa, peles de patata,
crostes de pa i fins i tot una pela de salami.
Tot d’una veu l’avet.
 - Justament és el que buscava!. Diu
molt satisfet.
Abans que en Silvestre se n’adoni
s’enfila i es respalla en les seves
branques.

En Silvestre està molt enfadat:

Paciència, paciència!. Pensa
Un dia veuran què sóc capaç de fer!
A la tardor, el vent fa caure les fulles dels arbres i es
comença a sentir l’olor de la neu a l’aire.
Només els avets conserven les seves fulles i naturalment en
Silvestre.
Les llebres corren pel prat i en Silvestre se les mira.
Arriba l’hivern, neva. En Silvestre
ha crescut molt poc.
Està sol al mig del prat, embolcallat
amb un mantell de neu blanca.
Un dia se li acosta un home i un
nen:
- Aquest d’aquí?
És molt petit!. Diu l’home.
- No, justament és com jo!
- És molt graciós, però és
malaguanyat per tallar-lo i
decorar-lo.
- Podria ser el teu avet tot l’any!
- Creixerem tots dos junts i
sempre serà de la meva mida!
Un dia al matí, el nen i els seus
pares van tornar a visitar en
Silvestre. Li van posar boles
vermelles i blaves a les branques.
En Silvestre anava molt en compte
per no fer-ne caure cap.
Al petit avet no li va quedar espai
per a totes les boles.
El nen en va deixar sobre la neu.
Quan van acabar li van posar un estel
daurat a la punta. Pesava molt.
En Silvestre anava en compte de no
doblegar-se.
- Molt bé!!!. Va dir el pare.
- És petit com tu!!!. Va dir la mare.
- És l’arbre de Nadal més bonic que he vist mai!!!.
Va dir el nen.
En Silvestre estava molt content. Era un
Arbre de Nadal de veritat.
Ja no li feia res ser petit. El millor que li
podia passar era ser un Arbre de Nadal!
 Tornar
El nen i l’avet van ser amics sempre més.
Tornar
En Silvestre era un avet. Era tant petit que els
ocells no podien fer el niu a les seves branques.
No li agradava ser petit. Es pensava que ningú
se’l prenia seriosament:
Un dia veuran què sóc capaç de fer!
Un dia, saltant pel prat, dues
llebres van arribar al bosc:
Ei, mira quin arbre més petit. És
ideal per a saltar!
De pressa corre, hop! Les llebres
salten per sobre en Silvestre.

El petit avet està enfadat.

Amb la seva punxa, fa pessigolles a
la panxa de la llebre, mentre pensa:
Un dia veuran què sóc capaç de fer!
Un altre dia un eriçó estava de mal humor. A les seves
punxes se li havia enganxat: una rosa, peles de patata,
crostes de pa i fins i tot una pela de salami.
Tot d’una veu l’avet.
 És justament el que buscava!. Diu
molt satisfet.
Abans que en Silvestre se’n doni
compte, s’enfila i es respalla en les
seves branques.

En Silvestre està molt enfadat:

Paciència, paciència!. Pensa
Un dia veuran què sóc capaç de fer!
A la tardor, el vent fa caure les fulles dels arbres i a l’aire es
comença a sentir l’olor de la neu.
Només els avets conserven les seves fulles i naturalment en
Silvestre.
Les llebres corren pel prat i en Silvestre se les mira.
Arriba l’hivern, neva. En Silvestre
ha crescut molt poc.
Està sol al mig del prat, embolcallat
amb un mantell blanc de neu.
Un dia se li acosta un home i un
nen:
Aquest d’aquí?
És molt petit!. Diu l’home.
No, justament és com jo!
És molt graciós, però és
malaguanyat per tallar-lo i
decorar-lo.
Podria ser el teu avet tot l’any!
Creixerem tots dos junts i
sempre serà de la meva mida!
Un dia al matí, el nen i els seus
pares van tornar a visitar en
Silvestre. Li van posar boles
vermelles i blaves a les branques.
En Silvestre anava molt en compte
per no fer-ne caure cap.
Al petit avet no li ha quedat espai
per a totes les boles.
El nen en va deixar sobre la neu.
Per acabar li han posat un estel
daurat a la punta. Pesava molt.
En Silvestre anava en compte de no
Molt bé!!! . Va dir el pare.
És igual que tu!!!. Va dir la mare.
És l’arbre de Nadal més bonic que he vist mai!!!. Va
dir el nen.
En Silvestre estava molt content. Era un
Arbre de Nadal de veritat.
Ja no li feia res ser petit. El millor que li
 Tornar
El nen i l’avet van ser amics sempre més.
FI